riscos sísmics

1

Tema 4: Els riscos naturals

2.1 Concepte i classificació de riscos2.2 Previsió i prevencio de riscos. Cartografia de riscos2.3 Risc sísmic2.4 Risc volcànic

2

2.1. Concepte i classificació de riscos

Un Risc ambiental es produeix quan un procés del medi interacciona i amenaça a l’ésser humà, les seves activitats o els seus recursosRiscos lents: Poc perillós i fàcil de prendre mesuresRisc ràpid: Sobtat i allibera l’energia de cop. Pot ser catastròfic.

3

2.1. Concepte i classificació de riscosUn procés provoca un alliberament d’energia i moviment de

matèria que normalment és gradual i assumible, però si és més ràpid i supera la resistència de les estructures pot arribar a ser catastròfic.

Tipus:1. Culturals (Condicions laborals insegures, fumar, mala

dieta, consum de drogues, beguda, conducció, criminalitat, pobresa, promiscuïtat sexuals, etc).

2. Químics (substàncies químiques en aire, aigua i aliments)* Substàncies perilloses: explosius, inflamables, tòxics* Mutàgens: canvien el material genètic (nombre, estructura, etc.)* Teratògens: provoquen defectes en l’embrió* Cancerígens: causen o promouen tumors malignes

3. Físics (radiació ionitzant, soroll, foc, tornados, huracans, terratrèmols, volcans, inundacions, etc.)

4. Biològics: agents patògens, al·lèrgics, animals perillosos, etc.)

4

2.1. Concepte i classificació de riscosRisc = Perillositat · Exposició · Vulnerabilitat

Perillositat: Las zones costeres pateixen cada vegada, en un període de retorn més petit, inundacions per pujada del marExposició: las zones costeres són zones molt poblades amb molta activitat econòmica.Vulnerabilitat: les que estan a menys de 5 m per sobra del nivell actual són les que poden patir més danys

5

2.2. Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos

1. PrediccióPer actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases:1. Predicció: anticipar amb màxima precisió on, quan i amb quina intensitat es produirà el fenòmen que genera el risc. Cal conèixer els precursors

(fenòmens que es donen abans i que ens indiquen la proximitat del fenomen): * canvis bruscos de pressió * canvis de temperatures * diferències tèrmiques oceànico-continentals molt accentuades, etc.

Huracan George

6


2. PrevisióPer actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases:2.Previsió: elaboració de mapes de models de funcionament, per elaborar mapes de perillositat i de vulnerabilitat

Quant sofre cau i a on cau? Com són els terrenys de vulnerables?

7


3. PrevencióPer actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases:3.Prevenció: Adoptar mesures que minimitzin les situacions de risc

8


4. CorreccióPer actuar sobre un determinat risc cal seguir 4 fases:4. Correcció: Adoptar mesures que minimitzin futurs fenòmens o que restaurin l’estat inicial abans del procés. Ordenació territorial.

Després d’una forta riuada

Després d’un vassament d’aigua àcida minera.

9

2.3 Risc sísmicSismicitat mundial

Sismicitat és la probabilitat que es produeixi un sisme destructiu en una regióEs pot observar on estan els principals focus de sismicitat mundial

10


1. Cinturó circumpacífic: segueix les fosses oceàniques i tots els arcs d’illes d’aquest oceà. Són zones de subducció o per falles transformants on dues falles llisquen lateralment

S. Francisco 1917

Falla de S.Andres

Taiwan

11


2. Cinturó mediterrani i transasiàtic: És una franja gairebé totalment continental (Pirineus, Alps, Caucas i Himàlaia) i són originades per col·lisió de plaques

Himàlaia

12


3. Cinturó de dorsals oceàniques: Dorsals atlàntiques, Índic i Pacífic, juntament amb el Rift Valley d’Àfrica. Són zones de distensió fortament fracturades.

13

2.3 Risc sísmicSismicitat a la Península Ibèrica

Està situada sobre una zona de sismicitat moderada (temps de retorn d’un sisme destructiu superior a 100 anys)

Zones de màxima probabilitat:

1. Pirineus i serralada Bètica: distensió en fractures provocades en els processos de col·lisió (subplaca Ibèrica i Euroasiàtica)

2. Catalunya: falla de les Catalànides (Nord-est/sud-oest)

14

2.3 Risc sísmicSismicitat a la Península Ibèrica

Escales Sísmiques:

1. Richter: mesura la magnitud, és la més utilitzada i és una escala logarítmica (un terratrèmol de grau 8 és 10 vegades més energètic que un de grau 7)

2. Mercalli o MM (Mercalli Modificada) que mesura la intensitat i es basa en l’observació directe sobre el terreny dels danys ocasionats. Depèn de la distància i de la vulnerabilitat de la zona. Va sobre I a XII.

3. MSK (Medvedev, Sponheuer i Karnik) és com la de Mercalli que té en compte altres factors i és a Europa la que serveix com a base per legislar normes d’estructures sismoresistents. Va de grau I a XII

15

2.3 Risc sísmic3. Gestió

Aquest mapa segueix una escala Richter o Mercalli?

MERCALLI

16

2.3 Risc sísmic2. Efectes destructius dels terratrèmols

Alteració del medi natural

1.Inestabilitat de vessants: les vibracions fan que estrats poc compactats, o que acaben d’aflorar, puguin patir fenòmens de gravetat:* esllavissades* despreniments* corriments de terra* allaus

17



2. Formació de tsunamis: el moviment de falles submarines o els desplaçaments de grans quantitats de material del fons marí o de zones properes a la costa poden formar aquestes onades destructives.

http://staff.aist.go.jp/kenji.satake/animation.gif

18



3. Liqüefacció: fenomen que es produeix en sediments no compactats i saturats d’aigua que per vibració es converteixen en fluids:* esfondrament d’estructures* aflorament de canonades d’aigua o gas, etc.

19


Danys provocats als humans

1. Trencament de conduccions de gas, aigua i electricitat

Terratrèmol 8,1

20


Danys provocats als humans

3. Destrucció de vies de comunicació: autopistes, tren, ports, carreteres. Terratrèmol 6,7

2. Terratrèmol a Argèlia: destrucció de vivendes. Mort d’habitants de forma directa o indirecta

21


Danys indirectes

1. Devallada de l’economia2. Pèrdues de collites3. Epidèmies, etc

Bacteri del còlera

22


1.Ordenació territorial: sempre és el primer pas en tota gestió.* Activitats que no generin riscos induïts* Evitar una alta exposició social* Realització de mapes de perillositat sísmica

23


Predicció a curt termini

Després de molts estudis es coneixen un grapat de precursors (indicadors de la proximitat del fenomen). Normalment es tracta del resultat de l’acció de les forces presents.

A. Dilatància: les roques s’espongen i obren esquerdesB. Dilatacions o deformacions del terrenyC. Alteracions en la conductivitat elèctrica (entrada d’aire o

aigua en esquerdes)D.Alteracions en la gravimetria (entrada d’aire o aigua en

esquerdes)E. Augment en la concentració de radó que passa dels

substrat geològic a l’aigua subterrània (sol pujar el seu nivell)F. Petits sismes amb retard de les ones P (presència d’aire)

24



Per l’estudi fa falta una sèrie d’aparells.

Estació sísmica amb pou sísmic

25



Sismògraf d’una estació sísmica d’Islàndia

26



Per l’estudi fa falta una sèrie d’aparells.

Inclinòmetre Medidor gravimètricClinòmetre

27


Predicció a llarg termini

Pretèn pronosticar la localització i la possible magnitud

Llacuna sísmica: aquella zona que ja ha superar el període de retorn i que està a prop d’altres zones que si l’han patit. Estan en zones de límit que ja s’han mogut, per tant, la probabilitat és molt elevada.

Què cal fer?:1. Estudi topogràfic i geològic per conèixer el punt de

partida2. Instal·lar una xarxa de sensors3. Establir un centre de vigilància i predicció per

agafar les dades que ens puguin indicar canvis significatius

28


Utilització de GPS per establir els moviments

RED SÍSMICA NACIONAL

CNIS CENTRO NACIONAL DE INFORMACIÓN SÍSMICA

CSEMC. SISMOLÒGICO

EUROMEDITERRANEO

Conjunt d’estacions sísmiques: Baix Empordà, Baix Ebre, Roquetes i Terrades

Protecció Civil: * Policia * Bombers * Metges

29


Prevenció. 2. Normes sismoresistents

1. Edifici lleuger i rígid amb la mateixa rigidesa que el subsòl2. Unions entre estructures verticals i horitzontals (bigues) reforçades3. Baixa quantitat de sorra en el ciment4. Reforçament de parets de càrrega5. Conduccions gas, aigua i electricitat visibles.6. Evitar elements externs perillosos que es puguin desprendre.7. Terrenys poc compactats els edificis baixos, rígids i no massa amples8. Terrenys de roca poden ser alts però aïllats per poder oscil·lar independentment

30


L’aplicació de les normes implica fer estudis sobre estructures i materials

31


Prevenció. Normes sismoresistents

Grup de cases que no complia les lleis a Turquia

32



Normativa d’estructures sismoresistents espanyola 1974:Cap 1: generalitatsCap 2: adaptació de l’escala d’intensitat MSKCap 3: definició de les zones sísmiques segons les isosistesCap 4: càlculs per les construccionsCap 5: criteris d’aplicacióCap 6: prescripcions alhora de fer obres

33



1. CLassificació de les obres en 3 tipus:Grup 1: obres que si es destrueixen no produiran víctimes (normes no prescriptibles)

Grup 2: Obres que si es destrueixen poden ocasionar víctimes, interrompre serveis o causar importants pèrdues.

Grup 3: obres que si es destrueixen poden interrompre serveis imprescindibles o causar efectes catastròfics (hospitals, preses, centrals nuclears, etc.)

34



2. CLassificació del territori en 3 zonesZona 1: isosistes més baixes de VI

Zona 2: isosistes entre VI i VIII

Zona 3: isosistes superiors a VIII

3. CLassificació del material que cal utilitzarTipus A: elemenents d’argila i guix

Tipus B: formigó en massa i prefabricats

Tipus C: estructures metàl·liques o formigó armat

35


Prevenció. Educació de la població

1. Cal que estigui integrat en el pla educatiu si el risc és elevat

2. Cal fer simulacres d’actuació periòdicament3. Dia anual de Prevenció de Terratrèmols amb

activitats diverses4. Materials en els centres de treball i estudis:

* medicaments* aigua potable* Extintors* Radios* Lots

5. Senyalitzacions a les ciutats per dirigir a la població a zones obertes

riscos sísmics

Education