Índex - l'espluga de francolí...i-08 riscos naturals i geològics i-09 vegetació existent 3...

1

ÍNDEX El present document consta dels següents documents:

1. INTRODUCCIÓ 1.1 Antecedents històrics 1.2 El nou planejament 1.3 Principis bàsics de l’ecourbanisme a tenir en compte en aquest sector per a la seva planificació

2. MEMÒRIA

2.1 Promotor 2.2 Conveniència i oportunitat del pla parcial 2.3 Anàlisi del territori 2.4 Característiques del sòl 2.5 Estructura de la propietat 2.6 Previsions establertes 2.7 Proposta d’ordenació: objectius i criteris 2.8 Justificació de les determinacions del planejament

2.8.1 Determinacions del planejament 2.8.2 Ordenació de l’edificació proposada 2.8.3 Previsió mínima de les zones verdes i equipament 2.8.4 Previsió mínima de places d’aparcament

2.9 Quadre comparatiu planejament vigent amb pla parcial 2.10 Àmbit i sistema de gestió 2.11 Tràmit urbanístic respecte de la legislació vigent 2.12 Justificació de l’adequació de l’ordenació a les necessitats de persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica. 2.13 Compromisos i garanties del promotor.

2

3. ORDENANCES REGULADORES

3.1 Disposicions generals 3.2 Règim urbanístic del sòl 3.3 Normes particulars per a les zones i sistemes 3.4 Criteris mediambientals d’urbanització i d’edificació 3.5 Criteris d’estètica i composició

4. ESTUDI ECONÒMIC FINANCER

4.1 Cost de les obres d’urbanització 4.2 Repercussió del cost de les obres d’urbanització 4.3 Sostenibilitat econòmica i ambiental

5. PROJECTE BÀSIC D’URBANITZACIÓ

6. PLA D’ETAPES 7. ANNEXES

ANNEX I. INFORME AMBIENTAL ANNEX II. ESTUDI DE MOBILITAT ANNEX III. MEMÒRIA SOCIAL

8. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I-01 Situació I-02 Emplaçament I-03 Planejament segons NNSS I-04 Estructura de la propietat I-05 Topogràfic I-06 Usos del sòl I-07 Jaciments arqueològics I-08 Riscos naturals i geològics I-09 Vegetació existent

3

PLÀNOLS D’ORDENACIÓ O-01 Zonificació proposada O-02 Ordenació proposada O-03 Alineacions edificació i A.R.M PLÀNOLS D’URBANITZACIÓ U-01 Definició geomètrica U-02 Seccions transversals U-2.1 Seccions transversals I U-2.2 Seccions transversals II U-03 Perfils longitudinals U-04 Sanejament U-4.1 Xarxa de pluvials U-4.2 Xarxa d’aigües negres U-05 Enllumenat públic U-06 Xarxa de baixa tensió U-07 Xarxa d’aigua potable U-08 Zones verdes i paviments PLÀNOLS NO VINCULANTS NV-01 Proposta indicativa

NV-02 Imatges aèries NV-02.1 Imatge aèria I

NV-02.2 Imatge aèria II NV-02.3 Imatge aèria III NV-02 Imatge vial

4

1. INTRODUCCIÓ

5

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Antecedents històrics

Enrere va quedar l’època que l’Espluga de Francolí era valuart de protecció per a Santa Maria de Poblet. El castell i el posterior assentament medieval es van situar en l’únic promontori que dominava les fèrtils terres de les vores dels rius Francolí i Sec arrecerats per les Muntanyes de Prades. L’immens poder d’atracció desenvolupat per aquesta Abadia del Cister queda patent en el traçat dels camins, tots convergents en el monestir. Aquest fet defineix inequívocament el posterior desenvolupament urbà de l’Espluga de Francolí al llarg d’aquests eixos i estructura cadastral de les explotacions agrícoles.

6

Avui en dia la situació és ben diferent. La presència dels grans eixos de comunicació com són: Tren d’alta velocitat (Barcelona-Lleida-Madrid) Carretera Nacional 240 (Tarragona-Bilbao) FFCC (Lleida-Tarragona) Carretera comarcal TV-7007 Carretera comarcal TV-2336 ha esdevingut que el sector del transport emergeixi amb força i complimenti l’activitat principal que continua essent l’agricultura. Ara bé, des del punt de vista de la mobilitat, es fa necessari la creació d’una via de barrera sense atributs de barrera que facin de frontera pels nous creixements i a la vegada, asseguri la ràpida connectivitat amb aquestes vies.

7

1.2 El nou planejament

El planejament proposa nous creixements fins la frontera del vial de circumval·lació, com a base a nous sectors residencials de densitat mitjana que formen un teixit urbà continu i cohesionat amb el nucli existent. A més, localitza els equipaments i els espais lliures generals que s’hauran de complementar amb les cessions de sòl públic de caràcter local. El creixement industrial es localitza junt a les preexistències del mateix tipus i pròxim a les vies de comunicació. Es preservaran les conques dels rius Francolí i Sec i, en funció del seu valor, es classificaran els terrenys agrícoles.

8

1.3 Principis bàsics de l’ecourbanisme a tenir en compte en aquest sector per a la seva planificació

El principi bàsic de l’ECOURBANISME, és que a cada lloc li correspon una planificació adequada al seu entorn. És objectiu primordial del present Pla Parcial arribar a la millor ordenació urbanística possible tenint en compte les principals variables i medis ambientals que intervenen en la fixació de les estratègies generals que hauran d’ajudar-nos a optimitzar els recursos i potencialitat del lloc per tal d’oferir una millor qualitat de vida als usuaris, tal i com estableix l’article 9 del TRLU i els articles 5 i 7 del RLU.

9

La part més antiga del municipi (assentament medieval) s’ubica en l’única ombria del terme municipal, cosa que justifica per ser un punt estratègic per a la defensa. La resta del municipi actual (eixample i ciutat jardí) s’ubica en les solanes sud-oest i sud-est. Referent a la zona industrial, el fet de trobar-se en la solana sud es coincidència, ja que la seva ubicació ve determinada més per temes de comunicació i accessibilitat que per temes mediambientals. De tota la previsió de creixement, el terreny objecte d’estudi, és el que disposa de les millors condicions d’orientació per trobar-se en una solana sud i a mitjà vessant, assegurant l’òptima radiació solar rebuda. Com el sol escalfa abans les vessants que les valls, l’aire calent puja fins als cims durant el dia. Quant és fa de nit els cims es refreden abans i el moviment de l’aire va del cim a la vall.

10

Les condicions per la captació solar de terreny objecte d’estudi són òptimes ja que l’orientació sud és la més desitjable de cara a garantir el benestar de qualsevol element urbà. Amb aquesta orientació i recorregut solar si s’adopta una ordenació adequada, podrem assegurar un màxim aprofitament dels recursos renovables, tant a l’hivern com a l’estiu, això suposarà una reducció de la despesa energètica i de la contaminació atmosfèrica. La distància de la Serreta, combinada amb l’altura solar garanteix la correcta radiació de la nova zona tots els dies de l’any.

Referent al règim de vents hem de suposar que la Serreta protegeix dels vents del migdia que són humits, donada la seva procedència marítima i es converteixen en suaus brises nocturnes.

11

La pròpia topografia de l’Espluga de Francolí guareix el terreny dels vents freds del nord (Cierzo) i molt calorosos de l’oest (Ponient) matisant-los; per contra haurem de protegir-nos dels vents de llevant (EST) doncs, el seu pas és lliure cap al terreny. El sol i el règim de vents condicionarà el disseny de la trama viària i la disposició dels edificis, així com la ubicació de les zones lliures i de les zones verdes.

12

L’aigua procedent de l’escorrentia- natural de les vessants nord de la Serreta es portada per una xarxa de rieres, unes d’elles són rieres que porten aigua en temps de pluges fortes. Com no es disposa d’una alternativa millor, l’aigua de la pluja pot ser canalitzada fins aquestes rieres augmentant el seu valor. L’Espluga, per la seva orientació, només es visible des de el NI al SE, quedant pràcticament amagada. Amb el creixement previst aquesta situació canviarà radicalment passant a ser visual des de qualsevol punt. La Serreta es configura com un fons escènic cap el S y SO de gran bellesa, al mateix passa amb els camps que s’interposen en la mateixa direcció. El terreny que ens ocupa es visualitza fàcilment i disposa d’un gran atractiu per si mateix, al mateix temps gaudeix de bones conques visuals cap a l’exterior. La Serreta suposa un gran pulmó verd per a la vegetació abundant de que disposa principalment composta de pi, roure i alzina. Les zones planes estan integrades a explotacions agrícoles com vinyes, oliveres, ametllers i surers, on també a manera de fites, es situen figueres, pins i avellaners. L’existència de marges coberts de bardissa i boix donen al paisatge un valor cromàtic molt interessant. Tot això fa que sigui un paisatge actiu, que es va modificant, seguint el rellotge de les estacions.

13

2. MEMÒRIA

14

2.1 Promotor

El promotor del present document correspon a la societat INMOCOVEN, S.L, amb domicili social al c/ Jaume I, 7 baixos, 43001 Tarragona, NIF: B-43851716. 2.2 Conveniència i oportunitat del Pla Parcial El text refós de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament aprovades el 17-4-07 del municipi de l’Espluga de Francolí determinen uns sectors de sòl urbanitzable, entre els quals es troba el Sector 1a, anomenat “ Nou eixample sud” amb un àmbit de 108.120,95 m2 de superfície. El creixement actual del municipi determina la conveniència de desenvolupar aquest sector com a un dels nous àmbits de creixement fins a la frontera del vial de circumval·lació, amb un ús predominant residencial de densitat mitjana per tal de poder formar un teixit continu i cohesionat amb el teixit urbà existent. 2.3 Anàlisi del territori

L’Espluga de Francolí s’orienta en un turó que està envoltat per les lleres dels rius Sec i Francolí, que recullen les aigües dels torrents del costat nord de la Serreta. Les fortes pendents de les vessants de la serreta (>20%) finalitzen en unes terrasses fèrtils de pendent suau (<10%) en direcció oest cap a l’est. La diferència de nivell entre el punt alt de l’Espluga de Francolí i el de la Serreta, encara que variable, es situa en aproximadament els 400 metres, essent l’altitud sobre el nivell del mar d’uns 450 metres aproximadament. Els desnivells entre les vegues i les planes es generen a traves de petits replens naturals, amb unes pendents que oscil·len entre el 10 i el 20%. El creixement urbà previst, es produeix a les zones planes dins de les quals hi trobem també alguns àmbits amb pendents mitjanes. De tota la previsió de creixement, és l’àmbit objecte del present pla parcial el que disposa de les millors condicions d’orientació a causa de l’orientació a sud, la qual cosa assegura un òptim assolejament que podrà permetre el màxim aprofitament de l’energia solar.

15

2.4 Característiques del sector El terreny del sector 1a, “Nou eixample Sud”, presenta un pendent en sentit SE-NE del 4,2%, al llarg del camí de la Serreta, sempre pujant cap a SO, i una altra pendent SE-NO del 4,8%, en direcció ascendent SE. Això determina dues petites conques en forma d’amfiteatres naturals. Una altra característica important és, que dins de l’àmbit se situa el punt més alt del turó on s’assenta l’Espluga de Francolí, el qual actua com a excel·lent mirador del municipi. Del mateix valor paisatgístic és també el turó situat al SO del terreny que actua com a centre geomètric de l’entorn. Tant per la seva vegetació com per la seva situació es considera del tot adequat preservar-los com a sistemes d’espais lliures i equipaments. Cal fer esment com a condicionant inclòs dins de l’àmbit d’actuació de l’existència d’una línia elèctrica d’alta tensió que creua el terreny en sentit OE. Amb independència de les àrees d’afectació que aquest element suposi, caldria considerar com a millora quantitativa el fet de poder soterrar la línia al menys en el tram compres entre la T1 i la T3. Pel que fa a l’ús actual del territori objecte de desenvolupament, cal dir que la majoria del terreny es dedica al conreu del cereal, encara que en la zona baixa a tocar de l’àmbit d’actuació existeix alguna vinya disposada en bancals i algunes oliveres situades al marge del camí de Santa Maria de Poblet. Des del punt de vista paisatgístic les millors vistes se situen en l’arc que va des del SE al SO i es materialitzen en les visuals vers la Serreta i l’entorn proper a la vega.

16

2.5 Estructura de la propietat

El conjunt de les finques que formen l’estructura de la propietat del sòl, en aquest sector, queden relacionades al quadre següent, on es detalla la propietat i les superfícies, identificades segons les referències en el plànol de l’estructura de la propietat I.4. FINQUES INCLOSES AL PP SUPERFÍCIE REAL SOBRE TOPOGRÀFIC ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Polígon 30, parcel·la 17 / Illa 14426, parcel·la 1 Prop: INMOCOVEN, SL. 102.420,45 m2. Polígon 28, parcel·la 1. 115,70 m2. Prop: Juan Amigo Espasa. Polígon 28, parcel·la 45. 115,70 m2. Prop: Carmen Carreras Arbos Polígon 30, parcel·la 18. 1.123,74 m2. Prop: Carmen Minguella Pujol. Polígon 30, parcel·la 19. 345,83 m2. Prop: Juan Guasch Canti. Polígon 30, parcel·la 20. 164,33 m2. Prop: Carmen Vendrell Fons. Polígon 30, parcel·la 39. 475,02 m2. Prop: Montserrat Roig Bonet. Illa 15475, parcel·la 14. 5.700,50 m2. Prop: Juan Altarriba Tort. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

17

2.6 Previsions establertes

Les condicions i previsions que hauran d’acomplir-se en el desenvolupament del sector 1a “Nou eixample sud” a través del Pla Parcial, es regulen a través del text refós de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament del terme municipal de l’Espluga de Francolí i el text refós de la Llei d’Urbanisme, Decret 1/2005: ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- SUPERFÍCIE 108.177,13 M2 + 2.340,31 = 110.461,26M2 AMPLIACIÓ ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- OCUPACIÓ NETA PLA PARCIAL. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ALÇADA MÀXIMA PLA PARCIAL. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- DENSITAT BRUTA HAB/HA 30 HAB/HA. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- USOS RESIDENCIAL i COMERCIAL. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDIFICABILITAT BRUTA 0,45 M2 sostre/M2 sòl. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EQUIPAMENTS 41.904,65 M2 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ZONES VERDES 14.023,11 M2 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

18

2.7 Proposta d’ordenació: objectius i criteris

La proposta s’emmarca tenint en compte la solució prevista al Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal a l’actualitat en tramitació, mantenint els vials i reinterpretant la trama poligonal que connecta i completa l’existent, ordenant i donant accessibilitat al conjunt amb un encaix adient de la xarxa viària del sector amb els sectors adjacents.

Plànol d’ordenació segons el POUM

19

La proposta d’ordenació parteix del principi bàsic de l’ECOURBANISME segons el qual a cada lloc li correspon una planificació adequada al seu entorn. A l’estudi mediambiental inclòs en l’annex I del present document, es justifica a bastament les principals variables i medis ambientals que intervenen en la fixació de les estratègies generals que hauran d’ajudar-nos a optimitzar els recursos i potencialitat del lloc, així com l’objectiu d’arribar a la millor ordenació urbanística possible i la millor qualitat de vida per als seus usuaris, tal i com estableix l’article 9 del TRLU i els articles 5 i 7 del RLU. Es preveu reduir la circulació rodada deixant-la fora del perímetre del sector prioritzant dins de la trama viaria interior l’espai per als vianants i complementant la circulació del vehicle amb el de la bicicleta. La disposició de recorreguts per a vianants combinats amb les zones enjardinades públiques i privades juntament amb la dimensió considerable de les illes fa que es redueixi considerablement la necessitat d’una vialitat d’altra banda necessària en el cas que calgués proveir illes de mida inferior a la proposada. El disseny previst en aparença a través d’illa tancada amb l’edificació amb alineació a vial es resol amb blocs plurifamiliars aïllats i unifamiliars en filera, per tal d’afavorir una relació més oberta entre l’espai públic i els edificis. Els objectius previstos a l’ordenació són els següents: Aconseguir una correcta orientació de l’edificació. Minimitzar la repercussió de la vialitat respecte la totalitat del sector. Preveure una correcta relació entre els recorreguts dels vianants i les zones verdes. Preservació del turó dins de l’àmbit dels sistemes generals,en aquests cas coincident amb la zona destinada a equipament. Emplaçament de la zona destinada a l’equipament en relació a les zones verdes per tal de crear un gran àrea de relació i d’interès social del municipi. Creació d’un eix comercial. Simplificar el traçats de les xarxes. Possibilitat (no vinculant) de soterrar la línia d’alta tensió entre les torres T1 i T3. Creació de tipologies residencials variades en l’aspecte de superfícies i programa però de gran qualitat.

20

2.8 Justificació de les determinacions del planejament

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- SÒL PRIVAT 25.058,04 M2 22,68 %.

2.8.1 Determinacions del planejament

La superfície total del sector és de 110.461,26 M2, dels quals 108.120,95 M2 corresponen a la delimitació del sector 1a que estableixen les NN.SS i 2.340,31 m2 es considera superfície d’ampliació de l’àmbit. La superfície de l’ampliació és inferior al 5% de la superfície total de l’àmbit, pel seu ajust a l’estructura de la propietat i al desenvolupament de les obres d’urbanització. Per tant el càlcul de l’edificabilitat màxima i del nombre d’habitatges serà el següent: 110.461,26 M2 àmbit d’actuació x 0,45 edif. = 49.707,56 M2 de sostre. N. habitatges = 110.461,26 M2 x 30 Hab/Ha = 331,38 habitatges. A partir de la proposta d’ordenació del present document, es proposa el repartiment del sostre edificable, de la següent forma: Sostre comercial en planta baixa: 5.254,72 M2 st. Sostre residencial : 40.320 M2 st. Sostre total del sector: 45.574,07 m2 st (edif: 0,41 m2st/m2sòl). De les determinacions que hauran de contenir els nous Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, en aplicació del que disposa l’art. 57 del text refós de la Llei d’urbanisme, la previsió per habitatges protegits serà la següent: Previsió habitatge HPO i Concertat: Reserva 20 % habitatge HPO: 8.073 m2st (79 habitatges). Reserva 10 % habitatge concertat: 4.036 m2st (40 habitatges).

21

2.8.2 Ordenació de l’edificació proposada

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR HPO PB comercial + 3PP + ÀTIC. 8.073 M2 DE SOSTRE = 79 HAB. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR CONCERTAT PB + 3PP. 4.036 M2 DE SOSTRE = 40 HAB. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR PB+ 3PP 13.440 M2 DE SOSTRE = 112 HAB. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR PB+ 3PP + ÀTIC. 4.320 M2 DE SOSTRE = 36 HAB. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDIFICACIÓ PLURIFAMILIAR PB comercial + 3PP + ÀTIC. 3.177 M2 DE SOSTRE = 24 HAB. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDIFICACIÓ UNIFAMILIAR EN FILERA PB+2PP 7.920 M2 DE SOSTRE = 40 HAB. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- COMERCIAL 5.254,72 M2 DE SOSTRE ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Per tant l’ordenació projectada proposa 45.574,07 M2 de sostre edificable com a suma del residencial i el comercial que és inferior als 49.707,56 M2 de sostre edificable màxim. En quan al nombre d’habitatges, a l’ordenació projectada es proposen 331 hab, essent la densitat màxima de 331,38 habitatges.

22

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- SÒL PÚBLIC TOTAL 85.403,22 M2 77,32 %. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EQUIPAMENTS 41.904,65 M2. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ZONES VERDES 14.222,35 M2. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- VIALS 26.952,36 M2. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- APARCAMENTS 2.323,86M2 2.8.3 Previsió mínima de les zones verdes i equipament

D’acord amb l’establer a l’art. 65.3 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’Urbanisme, la reserva mínima de sòl destinat a zones verdes i equipaments, dels Plans Parcials Urbanístics en sectors d’ús residencial, serà la que s’obtingui del següent càlcul: Per a les zones verdes: 20 M2 SÒL / 100 M2 DE SOSTRE = 9.941,51 M2. o 10 % SUP BASE APLICACIÓ = 11.046,12 M2. Per als equipaments: 20 M2 SÒL / 100 M2 DE SOSTRE = 9.941,51 M2. o 5 % SUP BASE APLICACIÓ = 5.523,06 M2. A l’ordenació proposada, l’espai destinat a equipament és de 41.904,65 M2 i l’espai destinat a zones verdes és de 14.222,35 M2, les quals són superiors i iguals respectivament, a les superfícies mínimes exigides pel Planejament.

23

2.8.4 Previsió mínima de places d’aparcament.

Tal i com estableix el Decret 344/2006 de 19 de setembre, el present Pla Parcial d’Ordenació Urbanística ha de gaudir d’un nombre mínim de places d’aparcament per a bicicletes, turismes i motocicletes fora de la via pública. Aquest nombre mínim queda resumit en les taules següents: Per a bicicletes:

Ús

Dades

ràtio

total Habitatge 331 habitatges 2 places per habitatge 662Comercial 1 plaça per 100 m2 de

sostre Oficines

5.254,72 m2 de sostre

1 plaça per 100 m2 de sostre

53

equipaments 41.904’65 m2 (es considerarà el 50% de sostre)


210

Zones verdes 14.222,35 m2 1 plaça per 100 m2 de sòl 142 TOTAL APARCAMENT PER A BICICLETES 1.067

Per a turismes

Ús

Dades

ràtio

Total

Habitatge 331 habitatges 1 places per habitatge 331Comercial 1 plaça per 100 m2 de

sostre Oficines



53

Equipaments 41.904’65 m2 (es considerarà el 50% de sostre)


210

Zones verdes 14.222,35m2 1 plaça per 100 m2 de sostre

142

TOTAL APARCAMENT PER A TURISMES 736

24

Per a motocicletes

Ús

Dades

ràtio

Total

Habitatge 331 habitatges 0.5 places per habitatge 166Comercial 1 plaça per 200 m2 de

sostre Oficines



260



105

Zones verdes 14.222,35 m2 1 plaça per 200 m2 de sostre

71

TOTAL APARCAMENT PER A MOTOCICLETES 368

El PPU presenta més places d’aparcament fora de la via pública que les que marca el propi decret.

Tipus aparcament

Segons Decret

Previstes en el PP

observacions

Bicicletes 1067 1050 Les places d’aparcament de bicicletes estaran situades bàsicament a les zones verdes i zones d’equipaments, tot i que en la resta de PP també es preveuran algunes places.

Turismes 736 750 La majoria de vials gaudiran de zones d’aparcament al costat de la calçada. La zona comercial gaudirà d’aparcament soterrat.

motocicletes 368 360 Les places d’aparcament de motocicletes estaran situades bàsicament en la zona comercial i zones d’equipaments, tot i que en la resta de PP també es preveuran algunes places.

25

2.9 Quadre comparatiu planejament vigent amb pla parcial

T.R. NN.SS TRLU PLA PARCIAL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ SUPERFÍCIE 108.177,13 M2 - 110.461,26 M2. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ DENSITAT BRUTA HAB/HA 30 HAB/HA = 324 HAB - 30 HAB/HA = 331 HAB ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ USOS RESIDENCIAL/COMERCIAL - RESIDENCIAL/ COMERCIAL ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ EDIFICABILITAT BRUTA 0,45 M2 SOSTRE/M2 SÒL 48.680 M2 ST. - 45.574,07 M2 ST. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ EQUIPAMENTS 20 M2 SÒL/100 M2 SOSTRE o 41.904,65 M2 5 % SUP BASE APLICACIÓ 41.904,65 M2 9.538,10 M2 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- ZONES VERDES 20 M2 SÒL/100 M2 SOSTRE o 14.023,11 M2 10 % SUP BASE APLICACIÓ 14.192,35 M2 10.597,88 M2 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

2.10 Àmbit i sistema de gestió

L’àmbit de gestió coincideix amb l’àmbit de delimitació del Pla Parcial, dins del qual queda determinada la superfície objecte d’urbanització, els costos de la qual aniran a càrrec dels promotors i propietaris inclosos dins de la unitat d’actuació. El sistema de gestió proposat pel repartiment de carregues i beneficis, és el de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica tal i com s’estableix als arts. 124, 125,126, 127 i 128 del Decret 1/2005, de 26 de juliol, del text refós de la Llei d’Urbanisme.

26

2.11 Tràmit urbanístic respecte de la legislació vigent

D’acord amb el que estableix l’art. 78.b, del Decret 1/2005, de 26 de juliol, del text refós de la Llei d’urbanisme, correspon a la comissió territorial d’urbanisme, l’aprovació definitiva de les figures de planejament derivat, en el supòsit que no estiguin previstes pel programa d’actuació urbanística municipal. El planejament vigent al municipi de l’Espluga de Francolí, el constitueix com ja ha estat esmentat, el text refós de les Normes Subsidiàries de planejament aprovades el 14-4-07. En el cas que ens ocupa, al no existir el programa d’actuació urbanística municipal, no seria d’aplicació el que disposa l’art. 79.1 de l’esmentat decret, pel que fa a l’aprovació definitiva del document per part de l’Ajuntament i sense necessitat d’aprovació provisional a partir de l’informe favorable de la comissió territorial d’urbanisme, un cop transcorregut el període d’exposició pública, la qual cosa farà necessari pel present document l’aplicació del tràmit urbanístic establer a l’anterior legislació, consistent en l’aprovació inicial i provisional per part de l’Ajuntament (un cop transcorregut el període d’exposició pública a partir de la inicial) i aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme. 2.12 Justificació de l’adequació de l’ordenació a les necessitats de persones que realitzen tasques de cura i gestió domèstica. L’ordenació proposada té per objecte adaptar-se als nous models de comportament i necessitats socials per a homes i dones. En aquest sentit cal destacar que la simultaneïtat d’usos i tipologies residencials establertes al Pla Parcial afavoreix la possibilitat de resoldre un barri amb cohesió i de correcte funcionament a nivell de serveis. És en els veïnats complerts d’ús mixt on es poden resoldre a través de les distàncies curtes, la periodicitat sincronitzada dels serveis, els espais per la cura dels nens i de la gent gran, les botigues amb productes de primera necessitat i uns sistemes de transport eficients i accessibles per poder satisfer les necessitats de totes les persones.

2.13 Compromisos i garanties del promotor

Dins del present document es concreten les obres d’urbanització bàsiques a realitzar a càrrec dels promotors del Pla Parcial prèvia aprovació per part de l’Ajuntament del projecte complementari d’urbanització el qual haurà de desenvolupar les partides d’obra necessàries i documentació complementaria a realitzar a partir dels plànols inclosos dins del present document. L’execució de les obres s’hauran de realitzar en una única fase, dins del termini d’execució que determini el projecte complementari d’urbanització a aprovar per l’Ajuntament. L’empresa constructora disposarà dels mitjans econòmics suficients per poder fer-se càrrec de les obres d’urbanització establertes al projecte complementari d’urbanització. Previ a l’inici de les obres serà necessari efectuar a l’Ajuntament, la cessió gratuïta i lliure de càrregues, dels terrenys que es troben dins del Pla Parcial qualificats com a vials, zones verdes i equipaments i el pagament d’un aval del 12% que permeti garantir la correcta execució de les obres.

27

El projecte d’urbanització complementari que caldrà redactar, haurà de donar compliment, per la seva aprovació, a l’establer a l’art. 70. del Decret 1/2005, de 26 de juliol, del text refós de la llei d’urbanisme. Dins del qual s’inclouran les obres necessàries externes al sector per garantir la seva connectivitat i viabilitat. Dins del tràmit d’aprovació del document es realitzaran les demandes dels certificats a les companyies subministradores per tal de poder justificar la disponibilitat de recursos hídrics i energètics o la previsió per la seva obtenció.

Promotor, INMOCOVEN, S.L Grau – Rodríguez Cambres, Arquitectes

Barcelona, novembre 2008.

28

3. ORDENANCES REGULADORES

29

3.1 Disposicions generals

Art. 1. Àmbit d’aplicació.

Aquestes ordenances són d’aplicació en la totalitat de l’àmbit del Pla parcial d’Ordenació del sector SUD-1 “Eixample Sud” del municipi de l’Espluga de Francolí, segons queda delimitat en tots els plànols que s’acompanyen.

Art. 2. Marc legal de referència.

Aquestes normes desenvolupen, dins de l’àmbit definit a l’article anterior, el text refós de la Modificació Puntual de les NN.SS, que delimita el sector de sòl urbanitzable amb els ajustos en la seva delimitació sobre la base del seu contingut. Per a determinacions urbanístiques de caràcter normatiu no regulades en aquest Pla Parcial seran d’aplicació les contingudes al planejament de rang superior i al text refós de la Llei d’Urbanisme Decret Legislatiu 1/2005.

Art. 3. Desenvolupament del Pla.

Pel desenvolupament del present Pla Parcial és redactaran el corresponen Projecte Complementari d’Urbanització i el projecte de reparcel·lació dins dels quals es respectaran les determinacions del Pla Parcial i el planejament de rang superior vigent d’aplicació.

Art. 4. Parcel·lacions.

La parcel·lació que s’obté de l’ordenació, és indicativa, essent la definitiva la que resulti del corresponent projecte de reparcel·lació. Art. 5. Projecte Bàsic d’Urbanització.

El Pla Parcial inclou la redacció del projecte bàsic d’urbanització amb les determinacions establertes a la legislació vigent. Per tal de poder desenvolupar les obres d’urbanització serà necessari la redacció i aprovació del projecte complementari d’urbanització d’acord amb l’establer a l’art. 70 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

30

3.2 Règim urbanístic del sòl

Art. 6. Qualificació del sòl.

El sòl comprés en aquest Pla Parcial es qualifica en zones i sistemes. S’entén per a zona aquella part de terreny dins del qual i atenent a les previsions del present Pla Parcial, es poden exercir els drets relatius a l’edificació. S’entén per sistemes els terrenys que en virtut de l’aplicació de la legislació vigent són de cessió obligatòria i gratuïta a l’ajuntament de l’Espluga de Francolí.

Art. 7. Zones:

Zona d’Edificació plurifamiliar en bloc aïllat, clau B1 ( PBc+3). Zona d’ Edificació plurifamiliar en bloc aïllat, clau B2 ( PB+3). Zona d’Edificació plurifamiliar en bloc aïllat, clau B3 (PB+3). Zona d’Edificació unifamiliar en filera, clau HUF (PB+2). Zona Comercial, clau C.

Art. 8. Sistemes:

Sistema d’espais verds (ZV). Sistema d’equipament comunitari (EQ). Sistema viari i d’aparcament en superfície (V).

3.3 Normes particulars per a les zones i sistemes

Art. 9. Definició de conceptes:

1. Alineació a vial. Línia que separa la vialitat de la titularitat pública respecte de l’espai privat.

2. Alineació de l’edificació o línia de façana.

Línia sobre la qual s`ha d’alçar obligatòriament la façana davantera de l’edificació. Pot coincidir o no amb l’alineació a vial.

3. Altura reguladora màxima. És la que poden assolir les edificacions, sense sobrepassar-la i amidada des del seu punt d’aplicació.

4. Nombre màxim de plantes.

És el nombre màxim de plantes permeses dins de l’altura reguladora. 5. Fondària edificable.

31

És la distància màxima dins de la qual s’ha d’inscriure l’edificació sense ser sobrepassada per la façana posterior. S’amida a partir de la façana davantera.

6. Reculada de l’edificació:

Es defineixen dos tipus de reculades:

a). La reculada del cos d’edificació d’una unitat compositiva és dona quan tot l’edifici, o la totalitat o part d’una planta, s’enretira respecte la línia d’edificació o de la línia que resulta d’aplicar la fondària edificable, amb la finalitat de no exhaurir-la. b). La reculada per motius compositius, que es dona quan part o parts de les façanes dels edificis s’enretiren escassament de la línia d’edificació o de la línia que resulta d’aplicar la fondària edificable màxima.

7. Unitat arquitectònica.

És la formada per la totalitat del continu edificat, dins de la qual s’establirà un tractament de materials en façana coherent per tal de mantenir aquest unitat.

8. Cossos sortints.

Són els cossos habitables o ocupables tancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de la línia definida per aplicació de la fondària edificable.

Es defineixen com a tancats o miradors aquells cossos sortints que tinguin totalment tancats els seus contorns laterals i frontals mitjançant elements fixos o desmuntables.

Són cossos sortints oberts els que no tenen cap tancament permanent ni mòbil per damunt de l’ampit, el qual tindrà una alçaria de 1,10 m comptada des del paviment.

9. Elements sortints.

Són elements constructius no habitables no habitables ni ocupables i de caràcter fix, que sobresurten de la línia de façana o de la línia de la profunditat edificable. Es consideren com a tals els ràfecs o d’altres elements similars i justificables per la seva exigència constructiva i funcional.

10. Altura lliure o útil.

L’altura lliure o útil és la distància que hi ha des del nivell del paviment, al sostre en l’interior d’un habitatge o local.

Art. 10. Determinacions generals per a totes les zones.

1. Usos admesos. L’ús primordial per aquest sector és el residencial. S’admet el comercial en planta baixa i l’ús d’oficina en planta baixa i pis.

2. Coberta.

La coberta es podrà resoldre com a coberta plana o inclinada. La coberta inclinada tindrà acabat de teula i el seu pendent no sobrepassarà el 30 %. El carener de la coberta se situarà paral·lel a l’alineació de la façana i se situarà al centre respecte de la profunditat edificable de l’edificació.

32

Per damunt del plànol de la coberta solament podran sortir els elements tècnics de les instal·lacions com són antenes , xemeneies, parallamps, etc.

La coberta volarà un màxim de 0,50 m respecte del plànol de façana amb un ràfec que tindrà un front màxim de 15 cmts.

3. Cossos sortints.

Tan sols es permeten els cossos sortints en planta pis sempre i quan quedin situats a una alçada mínima de 3 m. per damunt de la rasant de la vorera. Es fixa el plànol límit lateral de vol a 1,00 m respecte de les testeres i el vol màxim respecte del pla de façana serà d’un metre.

Els cossos sortints oberts podran ocupar totalment la longitud de la façana mentre que els cossos tancats i semitancats tan sol podran ocupar un terç de la longitud total.

4. Reculades de l’edificació.

El tipus de reculada per motius compositius es permet en les dues façanes amb l’obligatorietat de mantenir la línia d’edificació en els tres primers metres adjacents a la testera amb un màxim d’un metre respecte de la línia definida pel pla de façana.

5. Tanques.

Les tanques amb front a vials rodats, vials per a vianants i espai públic hauran de seguir les alineacions establertes als plànols d’ordenació i hauran de tenir un tractament unitari de disseny i acabats. El disseny d’aquesta tanca s’haurà d’acompanyar dins de la sol·licitud de llicència d’obres d’edificació i haurà de ser acceptat per l’ajuntament, per tal d‘aconseguir un tractament unitari en tot el front

6. Espais no edificables.

Poden ser públics, privats i privats comunitaris. Els espais lliures privats seran comunitaris i de propietat indivisa, encara que si el projecte de reparcel·lació ho requerís es podrien atribuir parcel·les amb la part proporcional d’aquest espai comunitari que li correspongués. Seran utilitzats com a espais de lleure de la comunitat, permetent-se la construcció de piscines i elements directament relacionats amb l’esbarjo, sense que puguin donar lloc a la construcció d’edificacions auxiliars diferents a l’edificació principal.

S’enjardinaran tots els espais lliures que no tinguin una funció concreta. Serà convenient constituir una entitat privada de conservació dels jardins comunitaris. En tot cas el projecte de jardineria de l’espai comunitari haurà d’acompanyar al d’edificació per la sol·licitud de la llicència d’obres.

7. Altures útils mínimes.

Habitatges: 2,60 m. Local comercial: 4,7 m. Soterrani: 2,40 m.

8. Planta baixa.

Tindrà la consideració de planta baixa el paviment situat a més-menys 60 cmts respecte de la rasant del vial en els punts de major i menor cota respectivament.

9. Plantes soterrani.

Es permet la construcció de plantes soterrani amb l’ocupació assenyalada als plànols.

33

10. Aparcaments.

És obligatòria la dotació per a cada habitatge d’una plaça d’aparcament, dins de l’àmbit de sòl privat. Caldrà preveure també, la reserva d’una plaça d’aparcament per cada 100m2 de sostre destinats a altres usos.

11. Accés.

Caldrà estudiar dins del projecte d’edificació la situació exacta de l’accés per tal que aquest no interfereixi els elements d’urbanització del carrer com és l’enllumenat públic o l’arbrat.

Art. 11. Determinacions particulars per l’Edificació Aïllada Plurifamiliar, clau B1.

1. Tipus d’ordenació de l’edificació. L’ordenació de l’edificació serà en alineació a vial amb bloc lineal. La disposició dels blocs queda recollida en els plànols d’ordenació.

2. Tipus edificatori.

Habitatges plurifamiliar de planta baixa comercial, amb una profunditat edificable de 12 m. en plantes pis i de 16 m. en planta baixa.

3. Ocupació màxima de la parcel·la.

L’ocupació màxima és la permesa dins de l’àmbit o contorn que defineixen els plànols d’ordenació.

4. Altura reguladora màxima i nombre de plantes. L’altura màxima per aquesta zona és de 14 m que correspon a PB+3. La planta baixa comercial tindrà una alçada mínima útil de 4.7 metres. Per damunt de l’alçada reguladora màxima es permet un planta àtic reculada 3 metres respecte de la façana principal i amb una alçada màxima de 3 metres.




Habitatges plurifamiliar destinats a ús residencial, de 12 metres de profunditat edificable en planta baixa i plantes pis i jardí privat dels habitatges de la planta baixa de 4 metres.



4. Altura reguladora màxima i nombre de plantes. L’altura màxima per aquesta zona és de 12 m que correspon a PB+3.

34

Per damunt de l’alçada reguladora màxima es permet un planta àtic reculada 3 metres respecte de la façana principal i amb una alçada màxima de 3 metres.




Habitatges plurifamiliar destinats a ús residencial, de 12 metres de profunditat edificable en planta baixa i plantes pis i jardí privat dels habitatges de la planta baixa de 4 metres.




Art. 14. Determinacions particulars per l’Habitatge Unifamiliar en Filera, clau HUF.

1. Tipus d’ordenació de l’edificació. L’ordenació de l’edificació serà el d’habitatge unifamiliar en filera d’alineació a vial. La disposició dels blocs queda recollida en els plànols d’ordenació.


Habitatges unifamiliars destinats a habitatge de lliure mercat, de 12 metres de profunditat edificable en planta baixa i plantes pis i jardí privat dels habitatges de la planta baixa de 4 metres. La longitud de la façana per cadascun dels habitatges unifamiliars s’estableix en 5,5 m.




Art. 15. Determinacions per la zona comercial, clau C.

1. Tipus d’ordenació de l’edificació. L’ordenació de l’edificació serà la recollida en els plànols d’ordenació.


35


3. Altura reguladora màxima i nombre de plantes. L’altura màxima per aquesta zona és de 10 m que correspon a PB.

4. Ús i desenvolupament de l’edificació.

S’estableix com a ús prioritari de l’edificació el comercial. Seran també usos admesos l’educatiu, el sanitari i el lleure. Pel desenvolupament de l’edificació i atès que és objectiu del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercial (PTSEC), l’ordenació adequada de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial, a fi d’assolir un nivell d’equipament comercial equilibrat entre les diferents formes de distribució i així poder satisfer les necessitats de compra de les persones consumidores, caldrà per tal de poder realitzar la implantació de la intensitat prevista per a l’ús comercial, donar compliment a l’establer al Decret 379/2006 de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el PTSEC. En aquest sentit, d’acord amb l’article 20 del PTSEC, aquells municipis amb poblacions inferiors a 25.000 habitants i que no siguin capital de comarca, com és el cas de l’Espluga de Francolí, el departament competent en matèria de comerç podrà promoure, d’ofici o a instància de l’ajuntament interessat, la delimitació de la trama urbana consolidada (TUC). Per portar a terme aquesta delimitació s’haurà de tenir en compte els criteris establerts als articles 18 i 19 del mateix PTSEC.

5. Aparcament.

S’aplica una ràtio d’una plaça d’aparcament fora de la via pública per cada 100m2 de sostre comercial, tal i com estableix el decret 344/2006 de 19 de setembre.

Art. 16. Determinacions particulars per a vials i aparcaments.

1. Condicions generals. Són espais d’ús públic i de cessió obligatòria i gratuïta, els destinats al pas de vianants, a la circulació rodada i a l’estacionament de vehicles. Les dimensions i característiques dels vials es detallen dins dels plànols corresponents al projecte bàsic d’urbanització que haurà de desenvolupar-se a través del projecte complementari d’urbanització.

Art. 17. Determinacions particulars per a Equipaments públics.

1. Definició. La constitueixen els sòls destinats a equipaments, ja siguin sistemes generals o locals i que també seran objecte de cessió obligatòria i gratuïta.

2. Tipologia.

Edificació aïllada amb ocupació reduïda, situada a l’interior d’una gran parcel·la amb amplis espais enjardinats.

3. Condicions de l’edificació i d’ús. Són les definides a les Normes Subsidiàries i/o les definides a traves de l’aprovació d’un Pla Especial d’assignació d’ús.

4. Aparcament.

S’aplica una ràtio d’una plaça d’aparcament fora de la via pública per cada 100m2 de sostre d’equipament públic, tal i com estableix el decret 344/2006 de 19 de setembre.

36

Art. 18. Determinacions particulars per l’espai lliure públic.

1. Condicions generals. Són espais lliures de domini i propietat pública, objecte de cessió obligatòria i gratuïta.

2. Ordenació.

Els projectes d’urbanització de les zones verdes seran els definits al Projecte Complementari d’Urbanització que serà el que definirà les plantacions i la resta d’elements.

3. Edificació.

No s’admet cap tipus d’edificació, però sí, instal·lacions de joc i esbarjo desmuntables així com serveis tècnics sempre que no sobrepassin el 5 % de la superfície total.

4. Usos. S’admeten exclusivament els usos públics relacionats amb el lleure, el joc i l’esport.

5. Aparcament

S’aplica una ràtio d’una plaça d’aparcament fora de la via pública per cada 100m2 de sostre comercial, tal i com estableix el decret 344/2006 de 19 de setembre.

3.4 Criteris mediambientals d’urbanització i d’edificació Art. 19. Mesures per l’estalvi energètic.

1. Cal fomentar la mobilitat a peu i en bicicleta projectant recorreguts adients per reduir el consum en el transport i dotar de mobiliari per aparcaments a les zones d’espais lliures i equipaments. Prioritzar, sempre que sigui possible, l’establiment de zones de prioritat invertida de circulació, potenciant la mobilitat a peu i en bicicleta.

2. Cal fomentar el transport públic col·lectiu reservant zones per la ubicació de marquesines. 3 . Es prioritzarà la utilització de materials i sistemes de construcció ecològicament sostenibles. 4. S’introduirà l’ús de fonts d’energies renovables. Concretament es procurarà la implantació de les instal·lacions fotovoltaiques en

nous edificis públics així com la cogeneració d’electricitat i calor als nous equipaments i edificis grans d’oficines, comercials i hotelers. Sempre que sigui possible, es realitzaran instal·lacions col·lectives solars per a aigua calenta sanitària i calefacció.

Art. 20. Mesures per reduir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica.

1 . L’espai viari s’ordenarà de forma que es minimitzi l’impacte acústic.

37

2 . Es prioritzarà la utilització d’elements naturals per a l’esmorteïment de l’impacte acústic de les infraestructures viàries o altres activitats veïnes.

3. S’ubicaran en zones properes a les fonts de contaminació acústica les activitats menys sensibles al soroll. S’adoptaran solucions

que minimitzin l’impacte acústic, com ara l’ús de pantalles vegetals o de topografia favorable. 4 En les zones urbanes que ho requereixin, utilitzar pantalles vegetals que esmorteeixen la contaminació acústica i atmosfèrica tant respecte els espais naturals com les zones urbanitzades properes. 5 Adoptar estructures compactes i evitar la dispersió i l’extensió dels àmbits que requereixin enllumenat nocturn en espais exteriors.

Art. 21. Mesures per la reducció i gestió dels residus sòlids.

Cal preveure en els nous sectors espais per a la recollida selectiva, i de fracció orgànica. Art. 22. Mesures per la gestió de l’aigua de boca, reg, clavegueram i pluvials.

Es preveuran sistemes separatius per la recollida d’aigües brutes i de pluja. S’evitarà al màxim la impermeabilització innecessària dels terrenys i es facilitarà la infiltració i retenció de l’aigua de pluja.

Art. 23. Mesures per la construcció sostenible i l’ús de materials ecoeficients.

1. Es fomentarà la utilització de materials i sistemes de construcció ecològicament sostenibles. (Etiqueta ecològica). 2. Prioritzar la utilització de materials reciclats o reutilitzats. 3. Prioritzar la utilització de materials de millor comportament energètic o ambiental, materials naturals. 4. Reduir la utilització d’alt impacte ambiental. (Metalls: titani, alumini, amiants, plàstics sense CFC o HCFC, conductors sense PVC).

Art. 24. Mesures per minimitzar l’ocupació del sòl.

1. La proposta d’ordenació que es formuli ha de tenir en compte, entre altres, la topografia existent, una bona orientació per les edificacions, la connexió amb els nuclis existents, amb els itineraris per a vianants i amb la xarxa viària local i la preservació dels elements de gran valor natural.

2. L’estudi mediambiental no ha de servir per justificar la proposta d’ordenació que es formuli, sinó per a l’elaboració de la mateixa. Primar la centralitat o bona disposició dels espais públics i dotacions públiques, evitant situacions residuals.

38

Art. 25. Mesures per protegir la biodiversitat.

1. Estudiar acuradament i evitar sempre que sigui possible l’eliminació de les masses forestals i arbres aïllats existents en les zones afectades per la implantació d’activitats o noves infraestructures.

2. En els sectors que incloguin o estiguin delimitats per algun curs hídric, evitar que el procés d’urbanització i el posterior

establiment dels seus habitants interfereixi en la conservació d’aquest ecosistema. 3. En l’enjardinament s’evitarà la introducció d’espècies al·lòctones i, especialment, d’espècies invasores (com l’ailant, el bàlsam,...).

S’utilitzaran espècies mediterrànies. 4. Es mantindran sempre que sigui possible la vegetació espontània dels marges dels conreus, ja que actuen com a refugis de

biodiversitat. Així mateix, es protegiran els arbres autòctons dels marges de camins, conreus i xarxa de rec. En cas que resultessin afectats per obres d’urbanització (edificis, infraestructures) s’haurà de justificar la impossibilitat tècnica de mantenir-los, per obtenir la llicència municipal. Igualment, sempre que sigui possible, s’ha d’evitar tant l’ús d’herbicides com la crema de la vegetació dels marges dels conreus i utilitzar millor el desbrossament manual o la sega.

5. S’hauran d’introduir mesures correctores en la implantació de noves infraestructures i/o urbanitzacions que impliquin l’aparició

d’una barrera física, per tal d’assegurar la seva permeabilitat biològica. En el cas concret d’afectació de barrancs, xarxes hídriques en general o d’ubicacions que separin dues àrees d’interès natural, s’han de preveure solucions permeables.

S’hauran de revegetar amb espècies pròpies de la zona els talussos, terraplens i, en general, les noves superfícies de terreny creades.

6. Les obres de drenatge que es realitzin a les noves infraestructures hauran d’estar adaptades a la protecció de la fauna: sempre

que sigui possible, la inclinació de les parets de les obres de drenatge no superarà els 15º de pendent i tindrà una textura superficial de les parets rugosa, formada per escullera. Quan sigui necessària la construcció de pous de caiguda verticals, caldrà tancar l’entrada amb reixes horitzontals de llum inferior a 10 mm.

Art. 26. Ordenació general.

1. L’ordenació s’ha d’ajustar la configuració topogràfica dels terrenys, evitant al màxim els moviments de terra i la necessitat d’utilitzar materials procedents de l’exterior.

2. Cal dissenyar l’estructura del teixit urbà de forma que l’orientació de les edificacions dins de les illes faciliti l’assoleix de totes les

façanes. Art. 27. Xarxa viària.

1. Carrers. Tots els carrers que superin el pendent del 8% han de justificar el traçat front a altes alternatives possibles. L’amplada mínima dels nous carrers és de 10 m. L’amplada mínima del carril bici serà de 1,60 m. Tots els carrers de 12 m o més estaran arbrats i també els de les àrees exclusivament residencials de més de 8 m.

39

2. Aparcaments.

S’han de preveure zones d’estacionament, en línia o bateria (2,40 x 4,75 m) en els carrers a raó d’un per habitatge o per cada 100 m² de sostre edificable o fracció. S’han de preveure places d’estacionament de motocicletes de dimensions (2,20 x 1,00 m) a raó de 0,5 places per habitatge o per cada 200 m² de sostre edificable o fracció. Aquests es concentraran prioritàriament davant els edificis d’equipament o al servei públic.

3. Rotondes. Es recomana la solució en rotonda per al encreuaments de vials de la xarxa territorial o bàsica per esser més econòmica de funcionament i alentir la velocitat dels vehicles. El diàmetre mínim recomanat és de 24 m. La corona mínima recomanada és de 4 m d’amplada per un carril i 6 per dos carrils.

4. Compatibilitat de l’arbrat viari amb l’enllumenat públic.

En la gestió de l’arbrat viari s’haurà de tenir en compte la seva incidència en la funcionalitat de l’enllumenat públic. 5. Tanques vegetals.

Les tanques s’utilitzaran tant per la separació com pel disseny de barreres que minimitzin l’impacte acústic i visual, així com a zones amortidores de l’edificació vers espais naturals.

6. Passatges de circulació restringida o de vianants.

L’amplada mínima dels nous passatges exclusivament per a vianants és de 5 m. 7. Voreres.

El conjunt de les voreres i passeigs d’un vial, en àrees d’ús general tindran un mínim del 40% de la secció per vies de menys de 20 m i del 50% per vies de més de 20 m. Una de les voreres i passeigs tindran una amplada mínima d’1,5 m i de 3 m si té arbres. Els passeigs tindran una amplada mínima de 9 m. Els carrers exclusivament residencials de 8 m o menys podran adoptar un pla únic sense voreres. Igualment les àrees molt denses o de molta activitat central podran adoptar un pla únic sense voreres. Les vorades tindran una alçada màxima de 15 m. El pendent transversal de les voreres i passeig estarà entre el 2 i el 3%. Els passos per vianants, en la vorera, tindran una amplada mínima d’1,20 m i estaran resolts amb rampa per facilitar-ne accés als minusvàlids.

8. Escocells i parterres:

Els escocells tindran una superfície interior mínima de 0,70 m². Els parterres tindran una superfície mínima d’1,5 m². Passos de vianants. S’estableix dos tipus d’amplades: 3 m per carrers de menys de 12 m d’amplada. 5 m per carrers de 12 m o més d’amplada.

9. Guals:

Els guals d’entrada als aparcaments i altres recintes tindran una amplada de 3 m o de 6 m, que es podran eixampler 1 m en cas de voreres estretes o per facilitar les maniobres quan hi hagi dificultats objectives. El model utilitzat serà l’aprovat pel Consistori.

40

Art. 28. Nivells d’enllumenat exterior.

1. El consum de l’enllumenat exterior serà inferior a 1w/m². En casos excepcionals es podrà arribar a 1,5 w/m². 2. Tota instal·lació d’enllumenat d’espais públics representatius portarà elements de regulació de la intensitat que permetin amortir

el nivell d’enllumenat. 3. A les vies urbanes de circulació principal l’enllumenat mig estarà entre de 30 i 40 lux amb una uniformitat de més de 0,4. 4. A les vies secundàries l’enllumenat mig estarà entre de 15 i 25 lux, amb una uniformitat de més de 0,3. 5. A les altres vies, parcs i jardins l’enllumenat mig serè com a mínim de 7 lux.

Art. 29. Xarxes d’electricitat i comunicacions.

1. Totes les noves xarxes de subministrament elèctric i de comunicacions en les àrees urbanes de tipus general han d’ésser subterrànies.

2. Les companyies de serveis col·laboraran amb l’Ajuntament per portar a terme el soterrament de línies aèries existents, que es realitzarà en paral·lel a la renovació- pavimentació periòdica dels carrers.

Art. 30. Espais lliures.

1. Els espais superior a una hectàrea tindran una superfície arbrada mínima del 50% i del 20% els inferiors. 2. El reg dels espais públics i vials es realitzarà en primera instància amb aigües pluvials i procedents d’elevació d’aigües

subterrànies. Art. 31. Mobiliari urbà.

1. Tots els elements de mobiliari urbà es col·locaran deixant lliure un ample mínim de pas d’1,5 m i a 2,10 cm mínim d’altura. 2. Es preveurà un espai lliure de 0,80 x 1,30 m al davant o a un costat dels elements de mobiliari urbà.

41

3.5 Criteris d’estètica i composició Art. 32. Objecte.

1. Aquesta ordenança te per objecte establir les condicions mínimes d’acabats i estètica dels edificis en funció de la seva qualificació urbanística.

2. Es fa palès que l’arquitectura que es dugui a terme en l’àmbit d’aquest Pla Parcial tindrà unes condicions d’estètica que busquin

una realitat harmònica i una visió de conjunt. Aquesta està adaptada a la topografia el màxim possible no produïnt limitacions en la composició dels blocs o conjunt dels edificis.

3. La ordenança podrà ser precisada i completada en funció del resultat de la seva aplicació i dels criteris millor fonamentats que es

justifiquin.

Art. 33. Habitatges plurifamiliars i unifamiliars en filera.

1. El projecte de les edificacions de cada bloc o rengle de parcel·les serà unitari. La composició arquitectònica s’emmarcarà en la

voluntat d’aconseguir una unitat de conjunt abans que una juxtaposició d’obres singulars. 2. Cadascun dels blocs o rengles s’organitzarà sempre que es pugui en un sòl tram i, per tant, tindrà un ràfec unitari. 3. En el cas que s’hagi d’esglaonar i que es tracti de més d’un propietari en el mateix rengle, aquest esglaonament s’haurà de

definir al presentar el primer projecte que es vulgui edificar, per ésser aprovat pel Consistori. 4. Quan es redacti un projecte unitari que afecti un rengle d’habitatges, es podran variar o ajustar, sempre que sigui degudament

justificat, algunes de les determinacions particulars de la zona. 5. Es respectaran sempre, però, l’altura, l’edificabilitat, la fondària, les separacions i el nombre màxim d’habitatges previstos

inicialment. 6. Es permet l’agrupació de parcel·les en les condicions de l’apartat anterior. 7. Acabats de façana.

Les façanes es realitzaran amb materials que no desvirtuïn el caràcter del municipi. No s’admeten els elements tècnics d’instal·lacions vistos en façanes i balcons. Tota paret mitgera que, per efectes de l’esglaonament, quedi total o parcialment al descobert, serà tractada com a façana. Els materials seran els mateixos de les façanes principals. En el cas de parcel·les adjacents construïdes en diferents períodes de temps, el darrer que construeixi assumirà la responsabilitat de tractar les mitgeres que la seva construcció deixi al descobert, siguin pròpies o del veí.

9. Color de façana.

Els colors dels diferents elements que composen la façana seran harmònics amb els predominants.

42

10. Elements de coberta. Solament en el cas d’energies alternatives es podran ubicar en el terrat els elements tècnics d’instal·lacions de forma que no siguin visibles des del carrer.

11. Publicitat comercial. Es regularan com a elements sortints. 12. Instal·lacions urbanes. Les instal·lacions urbanes de baixa tensió, enllumenat, telefonia, televisió per cable, etc., aniran soterrades.

Grau – Rodríguez Cambres, Arquitectes

Barcelona, novembre 2008.

43

4. ESTUDI ECONÒMIC FINANCER

44

La superfície total de l’àmbit d’actuació és de 110.461,26 m2, del qual un cop restada la superfície de sòl privat i la destinada a equipament, s’obté una superfície objecte d’urbanització de 35.590,40 m2, dels quals 11.559,27 corresponen a zona verda i la resta a vialitat i aparcaments.

4.1 Cost de les obres d’urbanització

Per tal de concretar el cost de les obres d’urbanització a realitzar dins de l’àmbit d’actuació, d’acord amb l’establer a l’art. 66 punt d) i e) del text refós de la Llei d’urbanisme, es considera un mòdul d’urbanització de 150 Euros/ m2, pels vials i l’aparcament i de 60 Euros/m2 per les zones verdes, amb la qual cosa s’obté el següent resultat:

Superfície a urbanitzar és de 41.144,71 m2. La superfície destinada a vials i aparcaments és de 26.952,36 m2. Mòdul d’aplicació: 150 Euros/m2. 150 Euros/m2 x 26.952,36 m2 = 4.042.854 Euros. La superfície destinada a zona verda és de 14.192,35 m2 Mòdul d’aplicació: 60 Euros/m2. 60 Euros/m2 x 14.192,35 m2 = 851.541 Euros.

El valor total de les obres d’urbanització s’estima en la quantitat de 4.894.395 Euros.

4.2 Repercussió del cost de les obres d’urbanització

Atès que l’edificabilitat prevista dins de l’àmbit d’actuació és de 45.574,07 m2st, s’obté que la repercussió dels costos d’urbanització respecte de la superfície construïda és la següent: 4.894.395 Euros / 45.574,07 m2st = 107,39 Euros/m2st. La repercussió dels costos d’urbanització en relació a l’edificabilitat del sector, és de 107,39Euros/m2, la qual cosa es considera adequada atenent els actuals valors de mercat de la zona, amb la qual cosa es garanteix que el present estudi econòmic d’aquest Pla Parcial d’Ordenació fa perfectament viable la promoció de tota la Unitat d’Actuació.

45

4.3 Sostenibilitat econòmica i ambiental Tanmateix i d’acord amb el que disposa l’article 12 del Decret 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística en relació a la sostenibilitat econòmica i ambiental sobre el contingut que han d’incloure els plans parcials urbanístics es necessari l’avaluació econòmica i financera que permeti ponderar l’impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i del manteniment de les infraestructures i de la implantació dels serveis necessaris. En aquest sentit cal dir que l’estudi econòmic realitzat permet garantir que des de la redacció del projecte complementari d’urbanització, es preveurà la implementació de les mesures correctores d’estalvi energètic en la instal·lació de l’enllumenat públic i l’ús de materials per l’execució de la obra civil de gran durabilitat però de baix manteniment. Dins del projecte complementari d’urbanització s’haurà d’incloure tots els mecanismes de control per la correcta execució de les obres d’urbanització i de qualitat dels materials a utilitzar, així com la optimització del moviment de terres a desenvolupar acompanyat d’un programa de gestió de runes. Tanmateix la selecció dels materials superficials per a paviments tindrà en compte la fàcil reposició dels mateixos per tal de poder permetre les possibles reparacions dels serveis urbans soterrats.

46

5. PROJECTE BÀSIC D’URBANITZACIÓ

47

5.1 Projecte bàsic d’urbanització Dins del present document es concreten les obres d’urbanització bàsiques a realitzar a càrrec dels promotors del Pla Parcial prèvia aprovació per part de l’Ajuntament del projecte d’urbanització el qual haurà de desenvolupar les partides d’obra necessàries i documentació complementaria a realitzar a partir dels plànols inclosos dins del present document. Dins dels plànols bàsics d’urbanització, s’assenyala a més de les alineacions previstes, la xarxa bàsica de sanejament, instal·lacions, perfils longitudinals i definició de la secció dels vials. D’acord amb l’estudi econòmic realitzat, s’estima un pressupost d’execució material de les obres, de 4.894.395 Euros. Aquesta quantitat es considera purament orientativa a efectes de la viabilitat de la gestió, essent el pressupost d’execució real de les obres, el que s’obtingui del corresponent projecte d’urbanització. L’execució de les obres s’hauran de realitzar en una única fase, dins del termini d’execució que determini el projecte complementari d’urbanització a aprovar per l’Ajuntament. Previ a l’inici de les obres serà necessari efectuar a l’Ajuntament, la cessió gratuïta i lliure de càrregues, dels terrenys que es troben dins del Pla Parcial qualificats com a vials, zones verdes i equipaments i el pagament d’un aval del 12% que permeti garantir la correcta execució de les obres. El projecte d’urbanització complementari que caldrà redactar, haurà de donar compliment, per la seva aprovació, a l’establer a l’art. 70. del Decret 1/2005, de 26 de juliol, del text refós de la llei d’urbanisme. Dins del qual s’inclouran les obres necessàries externes al sector per garantir la seva connectivitat i viabilitat. En el decurs de la redacció del projecte complementari d’urbanització, previ a la seva aprovació definitiva, es realitzaran les demandes dels certificats a les companyies subministradores per tal de poder justificar la disponibilitat de recursos hídrics i energètics o la previsió per la seva obtenció.

48

6. PLA D’ETAPES

49

6.1 Pla d’etapes Atesa la situació i superfície de l’àmbit, es proposa dur a terme les obres d’urbanització en una sola etapa i amb una durada estimada de quatre anys, a comptar des de l’aprovació definitiva del Projecte complementari d’urbanització i signatura de l’acte de replanteig de les obres. L’empresa constructora disposarà dels mitjans econòmics suficients per poder fer-se càrrec de les obres d’urbanització establertes al projecte complementari d’urbanització. D’acord amb l’article 6 de la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística, es dipositarà un 12 % de l’import de la urbanització en concepte de garantia mitjançant aval bancari.

50

7. ANNEXES

51

ANNEX I INFORME AMBIENTAL

52

ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ 2.- OBJECTIUS DEL PRESENT INFORME AMBIENTAL 3.- DADES GENERALS DE LÀMBIT D’ACTUACIÓ 3.1.- Descripció de l’àmbit d’actuació 3.2.- Descripció del municipi on està ubicat l’àmbit d’actuació 4.- REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT DEL PLA

4.1.-Medi abiòtic 4.1.1.- Sòl 4.1.2.- Aigües 4.1.3.- Atmosfera 4.2.- Medi biòtic 4.3.- Medi antròpic 4.3.1.- Ordenació del territori i planificació urbanística 4.3.2.- Infraestructures i serveis 4.3.3.- Activitat econòmica i treball 4.3.4.- Patrimoni històric, artístic i cultural 4.3.5.- Paisatge 5.- JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA 5.1.- Justificació alternativa adoptada 5.2.- Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i altres aspectes ambientals. 6.- IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ SOBRE ELS DIFERENTS ASPECTES AMBIENTALS

53

6.1.-Medi abiòtic 6.1.1.- Sòl 6.1.2.- Aigües 6.1.3.- Atmosfera 6.2.- Medi biòtic

6.3.- Medi antròpic 6.3.1.- Ordenació del territori i planificació urbanística 6.3.2.- Infraestructures i serveis 6.3.3.- Activitat econòmica i treball 6.3.4.- Patrimoni històric, artístic i cultural 6.3.5.- Paisatge 7.- AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I LA JUSTIFICAICÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

7.1.- Avaluació global

7.2.- Taula comparativa d’impactes 7.3.- Resum 8.- MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES 8.1.- Enderroc 8.2.- Urbanització 8.3.- Projecte edificacions 9.- RECULL FOTOGRÀFIC

54

1. Introducció

L’exigència d’una avaluació ambiental de les activitats que probablement puguin causar impacte negatiu sobre el medi ambient va aparèixer en el marc internacional de la Conferència de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro en 1992. Fou en aquesta conferència on varen néixer bona part dels tractats internacionals en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible, inclosos també el dret ambiental comunitari. En aquesta línia d’actuacions, l’avaluació d’impacte ambiental constitueix un instrument eficaç per a la consecució d’un desenvolupament sostenible mitjançant la consideració dels aspectes ambientals de determinades actuacions públiques o privades, mitjançant el Rial Decret Legislatiu 1302/1986 de 28 de juny, d’avaluació d’impacte ambiental. Però aquesta Reial Decret no contempla els afectes ambientals de les fases anteriors als projectes. És la llei 9/2006 de 28 d’abril sobre l’avaluació dels afectes de determinats plans i programes en el medi ambient, també coneguda com avaluació ambiental estratègica, la que actua com a instrument de prevenció que permet integrar els aspectes ambientals en la presa de decisions de plans i programes públics incorporant la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels afectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

2. Objectius de la present memòria ambiental

El present INFORME AMBIENTAL és per a donar compliment al Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme i molt especialment el DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, per el foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. L’objecte de l’informe ambiental dels plans urbanístics derivats (plans parcials urbanístics, plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics), tal com determina l’article 100 del Decret 305/2006, és l’anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l’establiment de l’ordenació detallada pròpia de cada un d’aquests instruments.

3. Dades generals de l’àmbit d’actuació

3.1 Descripció de l’àmbit d’actuació

El Pla Parcial sector-1a “Nou Eixample sud”, situat al T.M. de l’Espluga de Francolí, objecte del present informe ambiental està situat al sud del nucli urbà. Si accedeix des del carrer de l’Urgell i té una superfície total de 110.461’26 m2.

55

Les seves coordenades UTM són: X = 341.480; Y = 4.584.250 El sector està ocupat bàsicament per ermots, tal com es pot apreciar en la següent ortoimatge.

56

El Pla Parcial preveu la següent zonificació:

SUPERFÍCIE (m2)

% ZV Zona Verda 14.222’35 12’85 EQ equipaments 41.904’65 37’94 Vialitat XVa aparcaments

29.306’22 26’53

Total sòl públic 85.403’22 77’32 Aprofitament privat 25.058’04 22’68 Total sòl privat 25.058’04 22’68 TOTAL ÀMBIT 110.461’26

100

12,85%

37,94%26,53%

22,68%

ZV Zona Verda

EQ equipaments

Vialitat, aparcament iserveis tècnics

Aprofitament privat

57

3.2.- Descripció del municipi on està ubicat l’àmbit d’actuació L’Espluga de Francolí és un municipi de la Conca de Barberà, de forma allargada en sentit nord-sud, d’una superfície de 57 km2 i una població (2004) de 3.687 habitants. Està situat a 411 m d’altitud al marge dret del Francolí. És la segona població en nombre d’habitants de la comarca. Es troba prop del Monestir de Poblet i a tocar del paratge naturals de la vall del Monestir de Poblet.

58

El municipi limita al nord amb els municipis de Fulleda (les Garrigues), Senan i Vallbona de les Monges (l’Urgell), a l’est amb els de Blancafort, al sud-est amb Montblanc i a l’oest amb Vimbodí, tots ells inclosos en la comarca de la Conca de Barberà. L’Espluga de Francolí inclou el nucli urbà i les urbanitzacions del Casal, Carrera i Espluga Park. El terme conté la cova de la Font Major, indret on es varen establir les primeres comunitats humanes de la comarca, fa més de 3000 anys i on neix el riu Francolí. El municipi es troba al peu de les estribacions muntanyoses d ela Serra de Prades que ocupen el terç meridional de l terme.

4. Requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla

En l’àmbit d’actuació s’hi poden destacar bàsicament camps de conreu abandonats. D’arbres n’hi ha pocs i els pocs que hi ha són ametllers, oliveres o alzines. A l’extrem sud del sector hi ha un petit bosquet de pins.

59

El sector es creuat per una línia elèctrica. Hi ha una bassa i uns petits coberts d’hort.

4.1.-Medi abiòtic

4.1.1.- Sòl El terreny del sector presenta un pendent en sentit SE-NE de 4’2 %, al llarg del camí de la Serreta, sempre pujant cap a SO, i una altra pendent SE-NO del 4’8%, en direcció ascendent SE. Això determina dues petites conques en forma d’amfiteatres naturals. Dins de l’àmbit es situa el punt més alt del turó on s’assenta l’Espluga de Francolí, el qual actua com a excel·lent mirador del municipi i un turó situat al SO del terreny que actua com a centre geomètric de l’entorn. No hi ha cap activitat extractiva propera al Pla Parcial. Actualment l’indret no té cap element susceptible a contaminar el sòl.

60

Epígraf

PEOcm PEOg

Litologia predominant margues gresos Era CENOZOIC Període PALEOGEN Època EOCÈ SUPERIOR-OLIGOCÈ Edat --- ---

Sector 1a

61

Segons dades extretes del “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal” de l’Espluga de Francolí, la zona objecte de l’estudi i el seu entorn més immediat no presenten àrees de risc (riscos derivats de l’aigua, riscos d’incendis), el riu està força allunyat i alguns solars presenten pendents superiors al 20%, tal com es pot observar en el plànol adjunt.

62

4.1.2.- Aigües

L’Espluga de Francolí pertany a la conca del riu Francolí. El municipi s’orienta en un turó que està envoltat per les lleres dels rius Sec i Francolí, que recullen les aigües dels torrents del costat de la Serreta. No presenta aqüífers protegits, no és una zona vulnerable per nitrats ni té cap zona humida. 4.1.3.- Atmosfera Actualment en l’àmbit del pla no hi ha cap focus de contaminació atmosfèrica. El municipi no presenta cap protecció de contaminació atmosfèrica. En l’àmbit del pla no existeix cap focus de contaminació acústica, doncs actualment no presenta cap activitat.

4.2.- Medi biòtic

El Pla Parcial “Eixampla Sud” de l’Espluga de Francolí està ocupat per l’hàbitat Conreus Herbacis extensius de secà, i hi ha la presència d’algunes brolles de romaní i timonedes:

1.- Conreus Herbacis extensius de secà 2.- Brolles de romaní (rosmarinus officinalis) i timonedes amb foixarda (globularia alipum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),.... calcioles de terra baixa. 3.- Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. 4.- Conreus abandonats 5.- Fruiterars alts, predominantment de secà, conreus d’oliveres (olea europea), d’ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (ceratonia siliqua).

5

1

2

3

4

63

L’àmbit ocupa majoritàriament antics camps de conreu de cereals abandonats (4). En el seu extrem nord s’hi observa un cultiu d’ametllers i oliveres (1) A l’extrem est hi ha un petit hort (2) i al sud inclou un petit bosc mediterrani (3). (Veure plànol I-09).

1

2

3

4

64

El sector objecte del present estudi no es troba sobre cap hàbitat d’interès comunitari. Els hàbitats d’interès comunitari més propers són:

1.- Rius mediterranis amb vegetació de Glaucion flavi 2.- Albaredes, salzedes i altres boscos de ribera 3.- Pinedes mediterrànies 4.- Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

L’indret està molt proper, a menys de 1 km, a la xarxa natura 2000 “Muntanyes de Prades”, que presenta un lloc d’importància comunitària d’espais de muntanya interior i una zona ZEPA (zona d’especial protecció de les aus).

21

3

65

El PEIN més proper és el de Muntanyes de Prades que dista a menys de 1 km direcció sud. Aquest PEIN inclou dos espais naturals de protecció especial, concretament el RPN “ Barranc de la Trinitat” i PNIN “Paratge de la Vall de Poblet”.

Està proper a dos boscos de gestió pública, el bosc del comú i la Comella.

Reserva Natural del Barranc de la Trinitat

Paratge Natural d’Interès Nacional de la Vall de Monestir de Poblet

66

4.3.- Medi antròpic

4.3.1.- Ordenació del territori i planificació urbanística

El text refós de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament aprovades el 17-4-2007 del municipi de l’Espluga de Francolí determinen uns sectors de sòl urbanitzable, entre els quals es troba el Sector 1a, anomenat “Nou Eixample sud” amb un àmbit de 108.120’95 m2 de superfície. El creixement actual del municipi determina la conveniència de desenvolupar aquest sector com a un dels nous àmbits de creixement fins a la frontera del vial de circumval·lació, amb un ús predominant residencial de densitat mitjana per tal de poder formar un teixit urbà continu i cohesionat amb el teixit urbà existent. Les condicions i previsions que hauran de complir-se en el desenvolupament del sector 1a “nou Eixample sud” a través del Pla Parcial són: Superfície 108.120’95 m2 + ampliació Ocupació neta Pla parcial Alçada màxima Pla parcial Densit. bruta hab/ha 30 hab/ha Usos Residencial i comercial Edificabilitat bruta 0.45 m2 sostre/m2 sòl Equipaments 41.904,65 m2 (NN.SS) Parcs i jardins 14.023,11 m2 (NN.SS)

4.3.2.- Infraestructures i serveis El present pla parcial limita pel seu costat nord amb el nucli urbà, la qual cosa fa que els serveis bàsics els tingui molt propers. Actualment l’indret no presenta cap servei, tret d’una línia d’alta tensió que creua tot l’àmbit i d’un dipòsit d’aigua. 4.3.3.- Activitat econòmica i treball No hi ha cap activitat, exceptuant un petit hort.

67

4.3.4.- Patrimoni històric, artístic i cultural

Segons dades extretes del “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal” de l’Espluga de Francolí, la zona objecte de l’estudi presenta un Espai de Protecció Arqueològica ( EPA). Descripció del EPA-8, La Serreta II Es tracta d’un petit assentament romà que ja durant els treballs de catalogació del jaciment de l’any 1983, es trobava completament arrasat pels treballs de conreu i d’aterrassament. Actualment, a aquesta destrucció s’hi ha d’afegir els treballs d’ampliació del camí, que han fet gairebé irreconeixible la zona habitada, i reduint les de ceràmica comuna romana i algun fragment de material de construcció.

4.3.5.- Paisatge

El paisatge que ofereixen l’indret és d’una zona desembarassada, amb molta visibilitat i sense quasi activitat de cap tipus.

Les millors vistes es situen en l’arc que va des del SE al SO i es materialitzen en les visuals vers la Serreta i l’entorn proper a la vega.

68

5. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada

5.1.- Justificació alternativa adoptada Són deu els objectius de l’alternativa adoptada:

• Formar un teixit urbà continu i cohesionat amb el teixit urbà existent. • Orientació òptima de les edificacions pel correcte rendiment dels aspectes bioclimàtics • Reducció de la vialitat rodada. • Preservació del turó • Preveure una correcta relació entre els recorreguts dels vianants i les zones verdes. • Creació d’un eix comercial • Emplaçament de la zona destinada a l’equipament en relació a les zones verdes per tal de crear una gran àrea de

relació i d’interès social del municipi. • Simplificar el traçat de les xarxes • Possibilitar el soterrament de la línia d’alta tensió entre les torres T1 i T3. • Creació de tipologia residencial variada i de gran qualitat.

5.2.- Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i altres aspectes ambientals En quan a estalvi de recursos s’han previst les mesures següents:

• Orientació òptima de l’edificació: per tant s’afavoreixen les condicions bioclimàtiques. • Minimització de vials. Al minimitzar els vials dins el pla parcial, reduïm fums i soroll i augmentem en seguretat i

qualitat de vida. • Preservació de part de la vegetació existent: s’ha preservat part de la vegetació existent, sobretot en els turonets i

es replantaran les oliveres en zones verdes. • Plantació de vegetació autòctona i de baix consum energètic: Minimitzen el consum d’aigua i el seu manteniment,

doncs són més sofertes.

• Concentració de l’edificació: Al concentrar l’edificació permetem la creació de més espais lliures i la minimització d’estesa de serveis (gas, elèctrica, clavegueram....).

• Concentració dels espais lliures: Al concertar els espais lliures minimitzem l’estesa de serveis (enllumenat, reg...) i minimitzem costos de manteniment.

• Clavegueram separatiu: En el PMU s’ha previst clavegueram separatiu, per minimitzar els costos de sanejament. • Enllumenat públic de baix consum i de baix impacte lumínic per tal de minimitzar consums energètics i reduir la

contaminació lumínica. • No fonts de soroll: S’evitaran elements en la via pública que puguin generar focus de soroll (tapes de registre, tapes

d’embornals i altres) • El mobiliari urbà s’escollirà amb un ACV favorable.

69

6. Identificació i avaluació dels provables efectes significatius de l’ordenació sobre els diferents aspectes

ambientals

6.1.-Medi abiòtic

6.1.1.- Sòl La totalitat del sòl afectat per el present Pla parcial és sòl lliure, sense cap mena de paviment. No hi ha quasi vials i hi ha una sola edificació. Amb l’execució del Pla Parcial, bona part de l’àmbit serà pavimentat. La zonificació presentada en el present Pla Parcial, permet mantenir l’actual turó com a part de la zona verda.

6.1.2.- Aigües Actualment no hi ha cap focus que generi aigües residuals. Les aigües residuals generades en el present Pla Parcial seran exclusivament domèstiques o assimilables i aniran a xarxa de clavegueram municipal. Les aigües pluvials seran recollides separativament per tal d’estalviar haver-les de depurar. 6.1.3.- Atmosfera Els focus de contaminació atmosfèrica seran els domèstics i comercials (calefaccions i cuines) actualment inexistents i els corresponents al trànsit rodat, doncs augmenta el nombre de vials dins l’àmbit. L’àmbit estarà dotat de gas natural, cosa que permetrà reduir el consum de gas-oil per calefacció, sempre més contaminant que el gas natural.

70

6.2.- Medi biòtic Disminuirà el medi biòtic, doncs actualment el 100 % de l’àmbit està ocupat per medi natural, bàsicament erms. El present Pla Parcial preveu un 10 % de zones verdes, les quals inclouran el turó, permetent la seva preservació i la de la vegetació existent. Per enjardinar les zones verdes s’escolliran espècies autòctones, per tal de mantenir els hàbitats naturals de la zona, reduir el consum d’aigua respecte altres espècies al·lòctones i minimitzar el seu manteniment doncs estan millor adaptades a l’entorn. 6.3.- Medi antròpic

6.3.1.- Ordenació del territori i planificació urbanística Les condicions i previsions que hauran de complir-se en el desenvolupament del sector-1a “Nou eixample sud” a través del Pla Parcial, es regulen a través del text refós de la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament del terme municipal de l’Espluga de Francolí i el text refós de la Llei d’Urbanisme, i són: Superfície 108.120’95 m2 + ampliació Ocupació neta Pla parcial Alçada màxima Pla parcial Densit. bruta hab/ha 30 hab/ha Usos Residencial i comercial Edificabilitat bruta 0.45 m2 sostre/m2 sòl Equipaments 41.904,65 m2 (NN.SS) Parcs i jardins 14.023,11 m2 (NN.SS) I l’ordenació projectada és:

Tipologia edificació característiques Sup. de sostre residencial

Habitatg.

Plurifamiliar HPO PB comercial + 3 PP 8.072 m2 79 Plurifamiliar concertat PB + 3 PP 4.036 m2 40

PB + 3 PP 15.840 m2 148 Plurifamiliar PB comercial + 3 PP 3.177 m2 24

Unifamiliar en filera PB + 2 PP 7.280 m2 40 TOTAL

40.320 m2

331

71

20%

10%

51%

19%

Plurifamiliar HPO

PlurifamiliarconcertatPlurifamiliar

Unifamiliar

Per tant l’ordenació projectada proposa 45.574’07 m2 de sostre edificable com a suma del residencial i comercial que és inferior als 49.707’56 m2 de sostre edificable màxim. El nombre d’habitatges, a l’ordenació projectada es proposen 331 hab, essent la densitat màxima de 331’38 habitatges. En quan al sòl públic:

superfície %

Equipaments 41.904’65 m2 49’06 Zones verdes 14.222’35 m2 16’64 Vials, aparcaments 29.306,22 m2 34’30 TOTAL 77.411’39 m2

100’00 %

49,07%

16,62%

34,32%

Equipaments

Zones verdes

Vials, aparcaments iserveis tècnics

72

6.3.2.- Infraestructures i serveis Serà una zona urbana nova i per tant es faran tots els serveis nous (clavegueram, xarxa potable...). Hi haurà la possibilitat de soterrar la línia d’alta tensió entre les torres T1 i T3. El Pla Parcial crearà un eix comercial nou i una gran àrea de relació i d’interès social, formada per la zona d’equipaments i les zones verdes, que estaran juntes. La vialitat proposada completa l’existent en el municipi i dota d’accessibilitat al conjunt. Es preveu reduir la circulació rodada deixant-la fora del perímetre del sector, prioritzant dins de la trama viària inferior l’espai per als vianants i complementant la circulació del vehicle amb el de la bicicleta. L’orientació dels edificis permetrà obtenir un correcte rendiment pel que fa als aspectes bioclimàtics.

6.3.3.- Activitat econòmica i treball L’àmbit tindrà un ús comercial i residencial, però no industrial. La construcció de 331 habitatges farà augmentar considerablement la població del municipi, fent augmentar també les demandes de productes i serveis, per tant augmentarà l’activitat econòmica i els llocs de treball de tot el municipi.

6.3.4.- Patrimoni històric, artístic i cultural L’àrea EPA-8 La Serreta II, pertany a la categoria d’àrea expectativa arqueològica / paleontològica amb un nivell de protecció parcial. Per tant, les obres en aquesta zona es realitzaran amb la supervisió d’un arqueòleg que controlarà el rebaix del subsòl com a mesura preventiva.

6.3.5.- Paisatge El paisatge de l’indret canviarà radicalment, passant d’una zona lliure de construccions a una zona urbana. Es pretén crear una zona residencial variada i de gran qualitat.

73

7. Avaluació global del pla i la justificació del compliment del objectius ambientals establerts

7.1.- Avaluació global L’avaluació global del pla, des del punt de vista antròpic, és positiva, doncs es passa d’una zona erma i sense activitat a una zona residencial i comercial moderna amb tots els serveis nous. Cal tenir en compte que el pla permet també:

• Crear habitatges protegits. • Dotar la zona de nous serveis a la zona com hidrants contra incendis, xarxa de clavegueram separativa, xarxa

elèctrica nova, xarxa d’enllumenat públic nova, xarxa de reg, entre altres. • Millora de la connectivitat global del municipi, bàsicament les dels carrers Cometa i d’Urgell. • Crear reserves per al sistema general d’equipaments

7.2.- Taula comparativa d’ impactes El nou Pla Parcial crearà impactes positius (+), iguals (=) o negatius (-), sobre els diferents vectors del medi en comparació amb l’estat actual. La següent taula permet un comparatiu de la incidència ambiental de l’activitat antiga i la nova:

MEDI

Vector

ACTUAL

Pla Parcial

Sòl + - Aigua + -

ABIÒTIC

Atmosfera + - Fauna + - BIOTIC

Flora + - Ordenació - +

Infrastructures - + Activitat econòmica - +

Patrimoni = =

ANTRÒPIC

Paisatge + - TOTAL IMPACTES POSITIU

6

3

74

7.3.- Resum Tal com es pot observar en la taula anterior, al passar de la situació actual a una zona urbana, els impactes ambientals sobre els diferents vectors varien. Comparant les dues situacions observem que aplicant el Pla parcial augmenten els impactes negatius sobre el medi. Es perd en els vectors abiòtics i biòtics i predominen els impactes positius sobre el medi antròpic. La valoració global és positiva tenint en compte que els impactes sobre el medi antròpic, en el present cas, són més favorables que els possibles impactes negatius sobre el medi biòtic i abiòtic. En el present àmbit no s’alteren grans valors ambientals, ni espais protegits, però en canvi si que s’obtenen clars avantatges antròpiques. El Pla parcial es justifica 100% des de la vessant antròpica. Medi abiòtic: Impacte negatiu sobre el medi abiòtic.

• Sòl: Al portar a terme el Pla Parcial s’impacte negativament sobre el sòl, pels motius següents:

o Alteració del relleu natural o Impermeabilització del sòl

Però un aspecte positiu és la preservació del turó com a zona verda.

• Aigua: Amb la nova zona urbana augmentarà el consum d’aigua i l’impermeabilitzarà part del sòl evitant la recàrrega dels aqüífers i afavorint avingudes.

• Atmosfera: El nou pla parcial generarà més afectes negatius sobre l’atmosfera, doncs:

o Augmentarà els fums i sorolls o Es consumirà més energia amb la conseqüent contaminació atmosfèrica associada.

Un aspecte positiu a tenir en compte és que la correcta orientació de les edificacions permetrà un bon aprofitament bioclimàtic, contribuint a la reducció del consum energètic i la conseqüent reducció d’emissions atmosfèriques.

Medi biòtic: Impacte negatiu sobre el medi biòtic.

• Flora: La flora actualment és força abundant, tot i que molt antropitzada. El Pla Parcial preveu dotar l’indret de un cert nombre de parcs i jardins, alguns públics i altres privats, però la vegetació i les zones lliures sumaran menys que en l’actualitat.

• Fauna: Els espais verds van associats amb certa fauna, fauna que també patirà el Pla Parcial.

Un aspecte positiu que afavoreix tant a la flora com a la fauna serà la preservació de del turó i la seva vegetació i l’enjardinament de les zones verdes amb vegetació autòctona.

75

Medi antròpic: medi clarament afavorit per l’implantació del Pla Parcial.

• Ordenació: L’ordenació prevista en el Pla Parcial afavorirà la connectivitat entre diferents indrets del municipi, dotarà l’indret d’habitatges protegits i crearà un eix comercial nou i una gran àrea de relació i d’interès social formada per la zona d’equipaments i les zones verdes, que estaran juntes.

• Infrastructures: Pla Parcial permetrà ampliar la bossa d’aparcament, dotarà la zona de nous serveis

(clavegueram, xarxa contra incendis...), permetrà soterrar la línia d’alta tensió entre les torres T1 i T3 i reduirà la circulació rodada deixant-la fora del perímetre del sector, prioritzant dins de la trama viària inferior l’espai per als vianants i complementant la circulació del vehicle amb el de la bicicleta.

• Activitat econòmica: Es crearan nous llocs de treball directes, sobretot del sector terciari i l’augment de

població que portarà el Pla Parcial donarà negoci a tot el municipi.

• Patrimoni: L’indret presenta àrea EPA-8 La Serreta II que pertany a la categoria d’àrea expectativa arqueològica / paleontològica amb un nivell de protecció parcial. Per tant, les obres en aquesta zona es realitzaran amb la supervisió d’un arqueòleg que controlarà el rebaix del subsòl com a mesura preventiva.

• Paisatge: El paisatge canviarà radicalment, doncs passarà a ser una zona residencial en lloc d’un espai lliure

com és ara.

8. Mesures de seguiments i supervisió previstes

En l’execució del present Pla Parcial, són vàries les etapes susceptibles a produir impactes sobre el medi, i per tant són vàries les etapes on s’haurà de portar un seguiment ambiental. Aquestes etapes són:

• ENDERROC • URBANITZACIÓ • PROJECTE EDIFICACIONS

8.1.- Enderroc Aquesta etapa és molt poc transcendent, doncs són poques les edificacions existents en la zona i molt senzilles. Els punts més importants a tenir en compte i en portar a terme un seguiment són:

o Retirada de tots els residus de la construcció que portin amiant, segons la normativa actual. o Retirada de tots els residus especials que es puguin trobar enterrats o dins de les instal.lacions i la seva

correcta gestió. o Retirada de les possibles terres contaminades i la seva correcta gestió mitjançant transportista i gestor

autoritzats.

76

o Gestió de tota la resta de residus de la construcció. 8.2.- Urbanització En l’etapa d’urbanització, des del punta de vista ambiental caldrà tenir en compte:

• Evitar generar pols que puguin causar molèsties al veïnat. • Evitar focus de contaminació acústica en horaris nocturns. • Gestionar de manera selectiva tots aquells residus generats durant l’obra • Evitar contaminacions del sòl • No malmetre el turó i la seva vegetació.

8.3.- Projecte edificacions Les edificacions que es projectaran en l’indret compliran totes les especificacions que marca la normativa vigent, per tant hauran de complir amb els temes d’energies alternatives, les certificacions energètiques i tot el que marca el CTE (Codi tècnic de l’edificació). Els residus generats en les obres seran gestionats amb transportistes i gestors autoritzats. En el disseny de les edificacions es preveurà mesures d’estalvi d’aigua.

L’Espluga de Francolí, novembre 2008

77

9. Recull fotogràfic

78

ANNEX II ESTUDI DE MOBILITAT

79

ÍNDEX 1.- ANTECEDENTS 2.- OBJECTIUS DEL PRESENT ESTUDI 3.- DESCRIPCIÓ DEL PLA 3.1.- Situació geogràfica 3.2.- Descripció del Pla 3.3.- Dades de mobilitat del municipi 4.- MOBILITAT GENERADA PEL PLA PARCIAL 5.- PROPOSTA D’ITINERARIS PRINCIPALS 5.1.- Per a vianants 5.2.- Transport col·lectiu de superfície

5.3.- Per a bicicletes 5.4.- Per a vehicles

6.- ENCAIX AMB LA RESTA DE XARXES 6.1.- Per a vianants 6.2.- Transport col·lectiu de superfície

6.3.- Per a bicicletes 6.4.- Per a vehicles

7.- APARCAMENTS FORA DE LA VIA PÚBLICA

8.- PROPOSTA DE FINANÇAMENT 9.- CONCLUSIONS .

80

1.- INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS Tal com diu la llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat “La mobilitat va esclatar com una de les característiques de les societats avançades durant els darrers anys del segle passat i tot apunta que serà un dels elements clau al segle que acabem de començar. Els índexs de motorització creixents, l'increment del tràfic de mercaderies i els primers senyals de saturació de l'espai aeri no són més que algunes mostres de com la nova societat que es configura basa bona part de l'activitat i el dinamisme en el moviment de persones i mercaderies en uns mercats cada vegada més globals i en un món més obert on tot és més proper”. La llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat significa un canvi de tendència en el model de mobilitat. Les darreres dècades el model de mobilitat es centrava en els vehicles automòbils com a mitjà de transport principal. La Llei 9/2003 promou els valors de seguretat, sostenibilitat i integració social en el nou model de mobilitat. A més, aporta la conveniència de lligar el desenvolupament urbanístic i les previsions de mobilitat des de les fases inicials del planejament urbanístic. Aquesta llei, en el seu article 18, demana la inclusió d’ESTUDIS D’AVALUACIÓ DE MOBILITAT GENERADA en determinats plans i programes urbanístics. És el decret 344/2006 de 19 de setembre el que regula els estudis d’avaluació de mobilitat generada.

2.- OBJECTIUS DEL PRESENT ESTUDI L’objecte del present document és donar compliment a la legislació vigent en quan a mobilitat es refereix. El Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, concretament en el seu article 85 diu: “La documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació ha d'incloure un informe ambiental, amb el contingut que estableix l'article 100 d'aquest Reglament, i, en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació”. La legislació de mobilitat es concreta amb la llei 9/2003 de 13 de juny, de mobilitat que té per objecte: “establir els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies dirigida a la sostenibilitat i la seguretat, i determinar els instruments necessaris perquè la societat catalana assoleixi els dits objectius i per garantir a tots els ciutadans una accessibilitat amb mitjans sostenibles”. És el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, el que determina tots els aspectes a considerar en dits estudis d’avaluació de mobilitat generada.

81

3.- DESCRIPCIÓ DEL PLA PARCIAL 3.1.-Situació geogràfica

El Pla Parcial sector-1a “Nou Eixample sud”, està situat al sud del nucli urbà de l’Espluga de Francolí. L’Espluga de Francolí és un municipi de la Conca de Barberà, de forma allargada en sentit nord-sud, d’una superfície de 57 km2 i una població (2004) de 3.857 habitants (Font: idescat.net 2006). Està situat a 411 m d’altitud al marge dret del Francolí. És la segona població en nombre d’habitants de la comarca. Es troba prop del Monestir de Poblet i a tocar del paratge naturals de la vall del Monestir de Poblet.

(Font: ICC)

82

El municipi limita al nord amb els municipis de Fulleda (les Garrigues), Senan i Vallbona de les Monges (l’Urgell), a l’est amb els de Blancafort, al sud-est amb Montblanc i a l’oest amb Vimbodí, tots ells inclosos en la comarca de la Conca de Barberà. L’Espluga de Francolí inclou el nucli urbà i les urbanitzacions del Casal, Carrera i Espluga Park. El terme conté la cova de la Font Major, indret on es varen establir les primeres comunitats humanes de la comarca, fa més de 3000 anys i on neix el riu Francolí. El municipi es troba al peu de les estribacions muntanyoses d ela Serra de Prades que ocupen el terç meridional de l terme.

3.2.- Descripció del Pla

El Pla Parcial sector-1a “Nou Eixample sud”, situat al T.M. de l’Espluga de Francolí, objecte del present informe ambiental està situat al sud del nucli urbà. Si accedeix des del carrer de l’Urgell i té una superfície total de 110.461’26 m2.

83

Les seves coordenades UTM són: X = 341.480; Y = 4.584.250 El sector està ocupat bàsicament per ermots, tal com es pot apreciar en la següent ortoimatge.

84

El Pla Parcial preveu la següent zonificació:

SUPERFÍCIE (m2)

%

ZV Zona Verda 14.222’35 12’85 EQ equipaments 41.904’65 37’94 Vialitat XVa aparcaments ST serveis tècnics

29.306’22 26’53

Total sòl públic 85.403’22 77’32 Aprofitament privat 25.058’04 22’68 Total sòl privat 25.058’04 22’68 TOTAL ÀMBIT 110.461’26

100

12,85%

37,94%26,53%

22,68%

ZV Zona Verda

EQ equipaments

Vialitat, aparcament iserveis tècnics

Aprofitament privat

85

67%7%

21%1%4%

turismes

motocilcetes

comions ifurgonetestractors

autobusos i altres

3.2.- Dades de Mobilitat del municipi

L’Espluga de Francolí presenta dos modalitats de transport, per carretera i per ferrocarril. La xarxa viària present en el municipi és:

• Estatal: autopista AP-2 amb sortida núm 9 a l’Espluga de Francolí • Nacional: carretera N-240 (Tarragona – Lleida) • Local:

o T-232 o TV-7001 o TV-2336 o TV-7007 o TV-2338

• Camins o Interurbans o Bàsics o Rurals

Pel terme municipal hi passa el ferrocarril i disposa d’una estació amb categoria d’abaixador al nord del nucli urbà. Actualment s’està construint una nova línia pel pas de l’AVE que tindrà parada a l’estació de L’Espluga. Actualment el servei ferroviari és deficient en freqüència de pas i destins. El municipi gaudeix de dues línies d’autobusos:

• AUTOBUSOS VIVASA: Tarragona – L’Espluga de Francolí – Lleida • AUTOBUSOS HISPANO-IGUALADINA: Torregrossa – L’Espluga de Francolí – Barcelona.

El parc automobilistic de l’Espluga de Francolí queda repartit així:

86

58%

42% homesdones

Altres dades d’interès:

• La gent treballa més dins que fora el municipi • Els desplaçaments són majoritàriament individuals • Els desplaçaments a fora acostumen a fer-se en cotxe particular • Els destins són majoritàriament cap a Montblanc i per ordre decreixement, cap a Vimbodí, Valls, Tarragona, Barcelona i La

Riba. • L’origen dels treballadors que vénen al municipi, de més a menys, de Montblanc, Vimbodí, Tarragona, Reus, Tarrés i Valls. • El temps invertit en els desplaçaments no excedeix majoritàriament dels 10 minuts. • Els nens majoritàriament estudien al municipi • Majoritàriament els nens que van a fora ho fan en transport col·lectiu • El 75% dels nens del municipi que estudien van a l’escola a peu • Les destinacions d’estudi són principalment Montblanc i Tarragona, seguides de Barcelona, Tàrrega, Lleida i Reus.

Segons dades extretes de l’annex 1 “avaluació de la mobilitat generada” del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Tal com determina l’article 10 del Decret344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada, per elaborar els estudis d’avaluació de la mobilitat generada s’han d’utilitzar indicadors de gènere quantitatius i qualitatius, que permetin l’estudi de la mobilitat de les dones i del seu accés al vehicle privat, a peu, en bicicleta i transport públic.

Els desplaçaments segons gènere i raó de treball o estudi són:

HOMES DONES DesplaçamentsPer

treball Per

estudis TOTAL Per

treball Per

estudis TOTAL

Dins 53 44 52 47 56 48 A fora 68 42 63 32 58 37 Des de fora 46 50 46 54 50 54 Total generats 60 42 58 40 58 42 Total atrets 51 45 51 49 55 49 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.

Per temes de treball es desplacen més els homes i per estudis les dones. El total de desplaçaments generats és major els dels homes.

87

Pel que fa als desplaçaments atrets, els valors quasi s’igualen.

51%

49% homesdones

Segons mitjans de transport, les dades globals són: Per raons de treball:

MITJÀ DE TRANSPORT

Desplaçaments dins

Desplaçaments fora

Desplaçaments des de fora

Total generats

Total atrets

Individual 725 535 230 1260 955 Col·lectiu 3 29 7 32 10

Altres 13 4 5 17 18 Individual i col·lectiu

1 4 0 5 1

Individual i altres

13 0 0 13 13

Col·lectiu i altres

0 0 0 0 0

No aplicable 103 131 17 234 120

TOTAL

858

703

259

1561

1117

88

Per raons d’estudis:

MITJÀ DE TRANSPORT

Desplaçaments dins

Desplaçaments fora

Desplaçaments des de fora

Total generats

Total atrets

Individual 22 24 5 46 27 Col·lectiu 2 55 2 57 4

Altres 0 5 0 5 0 Individual i col·lectiu

3 4 1 7 4

Individual i altres

0 0 0 0 0

Col·lectiu i altres

0 1 0 1 0

No aplicable 5 86 0 91 5

TOTAL

32

175 8

207

40

4.- MOBILITAT GENERADA PEL PLA PARCIAL

La mobilitat que pot generar el present Pla Parcial, segons annex 1 del decret 344/2006, és de:

Ús

Dades

ràtios

Viatges/dia

Zones verdes

14.222’35 m2 5 viatges/100 m2 710

Equipaments

41.904’65 m2 (es considerarà el 50% de sostre)

20 viatges/100 m2 sostre 4.190

Industrial 0 5 viatges/100 m2 0

Habitatges

331 habitatges 7 viatges / habitatge 2.317

Comercial 5.254,72 m2 de sostre

50 viatges/100 m2 sostre 2.627

TOTAL segons Decret

9.844

89

La mobilitat generada pel present Pla Parcial és bàsicament deguda als equipaments, concretament en un 43,14 %, doncs presenta molta superfície de sostre d’equipaments. Els habitatges i els comerços generen quasi els mateixos desplaçaments, concretament el 23,85 % i el 27,04 % de la mobilitat del present PP.

5.- PROPOSTA D’ITINERARIS PRINCIPALS

El Pla Parcial “Nou Eixampla Sud” està tocant al nucli urbà del municipi de L’Espluga de Francolí, per tant, tots els seus vials connectaran amb els vials de la resta del municipi i s’accedirà de manera fàcil i ràpida a l’estació del tren, d’autobusos o altres indrets del municipi, tant a peu, com amb bicicleta o vehicles motoritzats. 5.1.- Per a vianants El Pla Parcial preveu una bona comunicació a peu. Des de tots els habitatges es pot accedir a voreres amples que porten el vianant a altres punt del Pla Parcial o a la resta del municipi. A més el projecte contempla un vial per a vianants i bicicletes que connecta bona part de les zones verdes del “Nou Eixampla sud” amb el vial principal i la gran zona d’equipaments. 5.2.- Transport col·lectiu de superfície L’Espluga de Francolí disposa d’una estació baixador de RENFE al carrer i parades de bus interurbà, als carrers. Es troben a una distància suficient del PP com per a poder-hi anar a peu. 5.3.- Per a bicicletes

La majoria de zones verdes del Pla Parcial i la gran zona d’equipaments estan connectades per un vial pensat exclusivament per a vianants i bicicletes, a més les totes les voreres són amples permetent l’ús simultani de vianants i ciclistes. Un tram de 100 m del carril bicicleta té pendent s del 7’48 %.

5.4.- Per a vehicles

El Pla Parcial preveu reduir la circulació rodada deixant-la fora del perímetre del sector prioritzant dins de la trama viària interior l’espai per als vianants i complementant la circulació del vehicle amb el de la bicicleta. Els vials destinats a vehicles compleixen amb l’article 4 del Decret 344/2006, doncs: • Els vials destinats a zones 30 tindran un a amplada mínima de 10m. • El carrer F té uns 80 amb pendent s del 8’7 %, la resta de vial té pendents inferiors. • El carrer C té 100 m amb pendents de 8’55 % degut a la topografia i mai superant el 12%. La resta de vial té pendents inferiors.

90

5.5.- Zones de càrrega i descàrrega El present PP presenta més de 4.600 m2 de sostre comercial en planta baixa la qual cosa fa imprescindible vàries zones de càrrega i descàrrega. Aquestes zones s’han previst en el carrer principal del Pla Parcial, en el carrer que dona façana als comerços. 5.6.- Parades de taxi El Pla Parcial no preveu cap parada de taxi dins del seu àmbit. El sector utilitzarà les previstes en la resta del municipi.

6.- ENCAIX AMB LA RESTA DE XARXES El fet de que el Pla Parcial està tocant a la trama urbana, fa fàcil la connexió amb la resta de xarxa. 6.1.- Per a vianants La xarxa de voreres i de passos de vianants encaixa amb la resta de voreres del municipi i amb les parades de transport col·lectiu, permetent la mobilitat dels vianants de manera segura. 6.2.- Transport col·lectiu de superfície El municipi gaudeix del transport col·lectiu següent:

• AUTOBUSOS VIVASA: Tarragona – L’Espluga de Francolí – Lleida • AUTOBUSOS HISPANO-IGUALADINA: Torregrossa – L’Espluga de Francolí – Barcelona • Ferrocarril amb estació en el municipi.

6.3.- Per a bicicletes Actualment L’Espluga de Francolí no gaudeix d’itineraris específics per a bicicletes, la qual cosa no permet la connexió del vial de bicicletes previst en el Pla Parcial amb la resta. En un futur s’aniran creant carrils bici i es preveu la seva connexió.

6.4.- Per a vehicles El Pla Parcial resolt la mobilitat dels vehicles mitjançant dos eixos viaris principals que enllacen amb els vials de la resta del municipi per mitjà de dues rotondes. Aquests dos grans eixos viaris limiten la zona residencial de la zona d’equipaments i altres. Tot un dels dos vials.

91

7.- APARCAMENTS FORA DE LA VIA PÚBLICA Segons el decret 344/2006 de 19 de setembre, el present PMU ha de gaudir d’un nombre mínim d’aparcaments per a bicicletes, turismes i motocicletes fora de la via pública següents. Aquest nombre mínim queda resumit en les taules següents: Per a bicicletes

Ús

Dades

ràtio

total Habitatge 331 habitatges 2 places per habitatge 662Comercial 1 plaça per 100 m2 de

sostre Oficines



53

Industrial 0 1 plaça per 100 m2 de sostre

0

equipaments 41.904’65 m2 (es considerarà el 50% de sostre)


210

Zones verdes 14.222’35 m2 1 plaça per 100 m2 de sòl 142 TOTAL APARCAMENT PER A BICICLETES 1.067 Per a turismes

Ús

Dades

ràtio

Total Habitatge 331 habitatges 1 places per habitatge 331Comercial 1 plaça per 100 m2 de

sostre Oficines



53


0



210

Zones verdes 14.222’35 m2 1 plaça per 100 m2 de sostre

142

TOTAL APARCAMENT PER A TURISMES 736

92

Per a motocicletes

Ús

Dades

ràtio

Total

Habitatge 331 habitatges 0.5 places per habitatge 166Comercial 1 plaça per 200 m2 de

sostre Oficines



260


0



105

Zones verdes 14.222’35 m2 1 plaça per 200 m2 de sostre

71

TOTAL APARCAMENT PER A MOTOCICLETES 368 El PPU presenta més places d’aparcament fora de la via pública que les que marca el propi decret.

Tipus aparcament

Segons Decret

Previstes en el PP

observacions

Bicicletes 1067 1050 Les places d’aparcament de bicicletes estaran situades bàsicament a les zones verdes i zones d’equipaments, tot i que en la resta de PP també es preveuran algunes places.

Turismes 736 740 La majoria de vials gaudiran de zones d’aparcament al costat de la calçada. La zona comercial gaudirà d’aparcament soterrat.

motocicletes 368 360 Les places d’aparcament de motocicletes estaran situades bàsicament en la zona comercial i zones d’equipaments, tot i que en la resta de PP també es preveuran algunes places.

93

8.- PROPOSTA DE FINANÇAMENT L’execució del propi projecte complementari d’urbanització finançarà totes les infraestructures necessàries per a donar resposta a la mobilitat generada.

9.- CONCLUSIONS La mobilitat generada pel Pla Parcial prové bàsicament de la zona d’equipaments, tot i que el seu valor és estimat doncs es desconeix encara la superfície de sostre destinat a equipaments i el tipus d’equipament que s’instal·larà. Els habitatges i la zona comercial contribuiran igual en la mobilitat del sector. La càrrega i descàrrega de mercaderies no ha de ser un problema doncs la majoria es portaran a terme des de les zones previstes per aquest ús. La previsió d’aparcaments, és la que determina el Decret 344/2006 de 19 de setembre. Per a millorar la mobilitat del PP i del seu entorn, seria convenient potenciar els carrils bicicleta de la resta del municipi fins al PP.

L’Espluga de Francolí, novembre 2008

94

ANNEX III MEMÒRIA SOCIAL

95

ÍNDEX 1. Introducció 2. Definició dels objectius i necessitats d’habitatge social

2.1 Població 2.2 El teixit edificat 2.3 La migració 2.4 El nivell de renda 2.5 Treball/ atur 2.6 El preu de l’habitatge i la necessitat d’habitatge social

3. Compliment d’objectius, justificació de la coherència

3.1 Els mecanisme d’obtenció 3.2 Localització

4. Determinació dels terminis obligatoris per al inici i finalització dels habitatges protegits 4.1 Objectius i terminis 4.2 Previsions d’equipaments i espais lliures 5. Avaluació de l’impacte social i de gènere de l’ordenació proposada

6. Sistema d’habitatges dotacionals públics

96

1. INTRODUCCIÓ

El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (T.R.L.U.), estableix en els seus articles:

Art 34.3

El planejament urbanístic general pot preveure com a sistemes urbanístics reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics. El sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. Aquestes polítiques s’han d’especificar en la memòria social del planejament urbanístic.

Art 57.3

Els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable. Tanmateix, les comissions territorials d’urbanisme, a proposta municipal, poden disminuir aquesta reserva en els sectors amb densitats inferiors a vint-i-cinc habitatges per hectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptes per a la construcció d’habitatges protegits.

Art. 59.1.h

La memòria social ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determina la Llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a les que fa referència l’article 34.3, cal justificar-ho en la memòria social.

D’acord amb el que prescriu la Llei d’urbanisme, en aquesta memòria s’analitzaran els objectius a assolir en quan a producció d’habitatge protegit de manera que afavoreixi la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda, en el present Pla Parcial d’Ordenació Urbanística.

97

2. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I NECESSITATS D’HABITATGE SOCIAL

2.1 Població

El municipi de l’Espluga de Francolí té una població de 3.857 habitants (cens del 2006), essent la segona vila de la comarca després de la capital, Montblanc. Ambdues poblacions representen el 52% del habitats de la comarca. La població ocupada representava l’any 2001 el 94,83% de la població activa; l’atur registrat ha anat en franca regressió des del 1984, essent la xifra d’aturats actualment de 104 persones (2006).

2.2 El teixit edificat

El nucli urbà presenta una estructura compacta, amb una densitat de 27 habitatges per hectàrea de sòl urbà. En la zona corresponent al nucli primitiu, els carrers són estrets i en pendent, conservant-se encara en alguns el paviment amb llambordes. Les edificacions conserven l’estructura característica original: planta baixa més una o dos plantes, coberta amb teulada de ceràmica i absència de cossos sortints. A les urbanitzacions dominen les tipologies edificatòries de tipus unifamiliar, tot i que tant a Carreres com a l’Espluga Park, l’ordenació prevista és en ordenació en filera. El cens oficial d’habitatges de l’any 2001, darrera dada disponible, estableix el nombre d’habitatges a l’Espluga en 1965, dels quals 1225 (62%) serien habitatges principals, 377 (20%) secundaris i 360 (18%) vacants. El nombre d’habitatges de nova construcció per cada 100 habitants, és de 0.45hge/100hab, sensiblement inferior al de la comarca. Aplicant en tot el període la mateixa proporció entre el habitatges principals i els totals del cens del 1991, s’obté un increment del 5% en el nombre d’habitatges destinats a primera residència en el període 1991-2001. En el mateix període, l’increment de població ha estat inferior a l’1%.

2.3 La migració

El moviment natural de la població contribueix positivament al creixement demogràfic de l’Espluga de Francolí però amb uns valors no massa alts. L’Espluga no s’escapa a la tendència de la majoria dels municipis catalans en l’acolliment d’immigració (principal motiu de creixement demogràfic del municipi) però aquest creixement s’efectua molt pausadament (un 4,9% de la població és estrangera), tenint en compte que el percentatge de població estrangera censada a Tarragona és del 6,7% i a Catalunya del 7,1%.

98

2.4 El nivell de renda

El nivell de benestar econòmic dels ciutadans de l’Espluga de Francolí, segons el rendiment mitjà per contribuent, és de 11.815€ el que representa el 78,63% de la mitja catalana. Tanmateix, al municipi existeix un col·lectiu de persones que s’hi podrien considerar en risc d’exclusió social format per persones de la tercera edat, immigrants, discapacitats, joves i dones. Pel que respecta a la població immigrada de l’exterior, cal dir que, amb una taxa d’atur del 42,85%, en un 34% el seu grau d’instrucció es nul o en un 34% procedent de títols dels quals no podem conèixer les seves característiques per aquesta raó es veuen abocats a feines am una remuneració mínima el que determinarà un poder adquisitiu molt baix amb el que només podran accedir a habitatge de protecció oficial o lloguer. Actualment al municipi no hi ha al mercat cap oferta de construcció destinada a habitatge de protecció oficial, encara que en enquestes realitzades als habitants es recull com a problemàtica econòmica del municipi, el preu de l’habitatge.

2.5 Treball/ atur

L’atur a l’Espluga de Francolí per l’any 2006 era de 104 persones aturades el que representa el 2,7% de la població al igual que el percentatge en el mateix any de la comarca. Per sexe, les dones representen un 66,3% del aturats.

2.6 El preu de l‘habitatge i la necessitat d’habitatge social.

Al igual que a la resta del país aquest ha estat un dels principals problemes detectats a la diagnosi i a la participació ciutadana tant del POUM com de l’agenda 21. El problema radica no solament en el preu del que difícilment es pot escapar del mercat d’oferta de la comarca sinó també en la manca de diversitat de tipologies, el 74% dels edificis són unifamiliars i l’altre 9% bifamiliars. El preu mig del “m2 de sostre” d’habitatge oscil·la entre els 1600 i 1700€, el que representa que un habitatge mitjà segons la tipologia predominant de 150m2 es troba a la venda entre 240.000 a 255.000€, quantitat difícilment a l’abast dels col·lectius més joves o desprotegits, la qual cosa fa palesa la necessitat d’habitatge social.

99

3. PREVISIONS DEL SÒL PER A HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE

3.1. Els mecanismes d’obtenció.

Aquestes previsions deriven de:

- Les cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament en sòl urbà com en sòl urbanitzable. - Les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per

nova implantació, tant de sòl urbà com urbanitzable, l’article 57.3 del T.R.L.U.

- Les reserves per a habitatges dotacionals públics previstos d’acord amb el que estableix l’article 34,3 de la Llei.

3.2. Localització

Pel que fa a la distribució del sòl per habitatge públic s’ha procurat el repartiment uniforme per totes les parcel·les que incorpora el present Pla Parcial Urbanístic, millorant per tant les prestacions de serveis, mobilitat, accessibilitat i seguretat d’aquells col·lectius als que estan destinats.

4. DETERMINACIÓ DELS TERMINIS OBLIGATORIS PER AL INICI I FINALITZACIÓ DELS HABITATGES PROTEGITS

4.1. Objectius i terminis

Els sectors del sòl urbanitzable han de cedir el 10% de l’aprofitament mig urbanístic (AM) amb destí al patrimoni municipal del sòl i l’habitatge i fer la reserva de sòl per al sostre de protecció pública.

100

Sector que contempla el present Pla Parcial d’Ordenació Urbanística SUD -1 “ Nou Eixample Sud “

Previsions POUM Pla Parcial Ús: Residencial Sostre Màxim: 47.690,49 m2. 40.320m2 Cessió per HC 10% del sostre total 4.036m2 (40hab) Reserva per HPP: 20% del sostre total 8.073m2 (79hab) (10%AM ) 4.032m2 (40hab) Programació d’execució: 1r. Sexenni. 2008-2014.

La proposta d’ordenació del present Pla Parcial compleix per tant les prescripcions d’habitatge públic contemplades per les previsions del POUM, en l’actualitat en tramitació. El termini per l’inici de les obres de construcció dels habitatges protegits serà no superior a un any un cop realitzades les obres d’urbanització i a contar des de la data de l’atorgament de la llicència d’obres d’edificació. La finalització de les obres s’estima en un termini no superior a dos anys des del seu inici sempre i quan no s’estableixi de manera diferent dins les determinacions del POUM en tràmit d’aprovació.

4.2. Previsions d’equipaments i espais lliures

Seguint les indicacions de la Memòria del POUM, en l’actualitat en tramitació, el present Pla Parcial d’Ordenació Urbanística ha realitzat un esforç important per dotar al municipi d’espais lliures i sòls per a equipaments mitjançant les cessions obligades dels sectors de planejament en sòl urbanitzable, amb ràtios que superen les determinades per la llei i que conseqüentment garantiran el manteniment i millora de la qualitat de vida dels veïns.

101

5. AVALUACIÓ DE L’IMPACTE SOCIAL I DE GÈNERE DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA Tenint en compte una planificació urbanística amb enfocament de gènere, el present Pla Parcial recomana: - Fomentar l’ús mixt de l’espai, la integració de les funcions del treball, el comerç, la vida, les cures i la recreació. - Donar suport als habitants perquè satisfacin les seves pròpies necessitats i trobin les seves pròpies solucions. - Contribuir als espai de reunió autogestionats en complexos i zones residencials. - Crear una infraestructura pública que afavoreixi la vida pública dels nens, les persones grans i altres persones dependents. - Permetre que els habitants facin un ús múltiple i flexible de l’espai públic. - Possibilitar condicions per a la conservació i el desenvolupament de les economies locals, les botigues petites i els negocis a

petita escala. - Crear un espai experimental en les comunitats que permeti el desenvolupament d’una creativitat i una innovació de dalt a baix. - Crear condicions que possibilitin iniciatives veïnals com els centres per a mares o les acadèmies veïnals. - Tornar a canalitzar els recursos cap a iniciatives de base. - Reconèixer als habitants i a les comunitats locals com a socis equitatius en el desenvolupament urbà. - Donar suport a la participació de les dones en el governament local i en el desenvolupament de la comunitat.

6. SISTEMA D’HABITATGES DOTACIONALS PÚBLICS.

El Pla general d’Ordenació urbanística Municipal, en l’actualitat en tramitació, no contempla aquest sistema, ni tampoc preveu necessitats de reallotjament.

Grau – Rodríguez Cambres, Arquitectes

Barcelona, novembre 2008

Índex - l'espluga de francolí...i-08 riscos naturals i geològics i-09 vegetació existent 3...

Documents