Guiapedagògica 1

-La participació-

Dinàmiquesa l’alula

© Ajuntament de Barcelona

......................................................................

......................................................................

Índex

1 - Presentació 4

2 - Consideracions pedagògiques 5 2.1. Metodologia general i objectius 2.2. Competències curriculars 2.3. Continguts

3 - El programa d’activitats 11

4 - Seqüenciació de les activitats 12 4.1. Activitats 4.2. Els reptes poètics

5 - Què entenem per participació? 14 5.1 - Dinàmica 1: Mapa de les emocions 15 5.2 - Dinàmica 2: Què sé fer i què puc fer? 16 5.3 - Dinàmica 3: Mural de les decisions 17 5.4 - Dinàmica 4: Bústia de la participació 18 5.5 - Dinàmica 5: Qüestionari 19 5.6 - Dinàmica 6: Crear itineraris de detecció 20 5.7 - Dinàmica 7: Crear itineraris de participació 21 5.8 - Dinàmica 8: Elaboració de cartells amb resultats 22

6 - Uns temes proposats 23 5.2 - Participar a casa 23 5.3 - Participar a l’aula i a l’escola 24 5.2 - Participar al barri 25

......................................................................

......................................................................

1. Presentació

El Pregó dels Infants a les Festes de Santa Eulàlia és un projecte educatiu adreçat als nens i nenes de 3r, 4t i 5è de primària de les escoles de Barcelona. La seva finalitat és la promoció i la difusió dels drets dels infants, recollits a la Con-venció sobre els drets dels infants (en vigor des del 1998), i on se’ls defineix com a ciutadans i ciutadanes de ple dret.

L’objectiu del Pregó és iniciar els infants en processos participatius basats en la corresponsabilitat i la ciutadania activa i que coneguin les institucions polítiques i de participació ciutadana de Barcelona. Aquest projecte incideix en la importàn-cia de valors com la convivència i la participació en la ciutat, i potencia la implica-ció de l’alumnat en la millora del seu entorn.

En aquesta edició s’ha escollit com a tema vehicular el dret a la participació.

Els nens i les nenes analitzaran de quina manera poden participar en aquells moments i espais que envolten el seu dia a dia: a casa seva, a l’escola i a la ciutat. Així, els infants es familiaritzaran amb dinàmiques i accions de presa de decisions que poden acabar materialitzant tant en l’àmbit personal com en el seu entorn més proper.

Tot aquest treball es fa amb l’objectiu que l’alumnat experimenti el sentiment de responsabilitat ciutadana parant atenció en els resultats que s’obtenen quan es passa de ser un individu passiu a un ciutadà actiu.

4

......................................................................

......................................................................

2. Consideracions pedagògiques

2.1. Metodologia general i objectius

La metodologia proposada per a l’elaboració del Pregó parteix d’una anàlisi dels àmbits on participen els infants a la seva vida quotidiana.

Per portar-ho a terme s’han pensat unes dinàmiques que permetin la trobada, la conversa, la creació i la realització de propostes participatives a diferents nivells.

Per tal de facilitar l’assoliment dels continguts treballats, l’equip docent tindrà al seu abast diferents dinàmiques per a cada àmbit de treball (la llar, l’escola i la ciutat).

Els quatre objectius bàsics que se segueixen amb aquest projecte són:

• Valorar la participació com un dret fonamental dels infants, reconegut als articles 12 i 13 de la Convenció sobre els Drets dels Infants.

• Entendre la importància de la participació com a eina essencial de canvi de l’entorn proper i per extensió de la ciutat.

• Fer protagonistes els nens i nenes de l’experiència de participar i com-prometre’s amb la ciutat.

• Ser interlocutors actius davant l’alcaldessa i la resta de representants polítics.

5

......................................................................

......................................................................

2.2. Competències curriculars

La proposta contribueix al desenvolupament de diferents competències curricu-lars.

Les dinàmiques proposades per desenvolupar a l’aula abans de l’encàrrec del pregó ens serveixen per treballar els drets dels infants i fomenten el diàleg entre l’alumnat. Són una eina per descobrir els aspectes principals d’aquest dret i els seus deures associats i estan relacionades amb la competència comunicativa i del tractament de la informació.

A les dues trobades dels centres escolars (la primera per rebre l’encàrrec del pregó i la segona per fer-ne la lectura) es promou l’autonomia i la iniciativa per-sonal, el coneixement i la interacció amb el món físic i les competències especí-fiques centrades a conviure i habitar el món. Als diferents espais de joc, els nens i nenes construiran el seu propi coneixement i hauran de relacionar-lo amb el seu entorn més proper i amb la manera en què participen de la ciutat.

Els reptes poètics incidiran en la competència artística i lingüística i, alhora, a través dels temes que es proposaran es desenvoluparà la competència social i ciutadana.

El pregó i els manifestos es generaran seguint una dinàmica cooperativa per treballar en equip i en xarxa. En aquest procés es treballaran les competències artístiques, lingüístiques i de conviure i habitar el món.

En el següent quadre trobareu les competències assignades a cadascuna de les fases del projecte.

Reptes poètics

Sessió de treball a l’aula 1

Sessió de treball a l’aula 2

Sessió de treball a l’aula 3

Comunicatives

Metodològiques

Personals

Conviure i habitar el món

Lingüística i audiovisual

Artística i cultural

Tractament de la informaciói competència digital

Aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal

Coneixement i interacció amb el món físic

Social i ciutadania

X

X

X

X

X

X X X

X X X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

6

......................................................................

......................................................................

Els aspectes que es desenvolupen de cada competència de manera específica són els següents:

Competència de comunicació lingüística i audiovisual:

• Adquisició d’habilitats per a la redacció del pregó i els manifestos de dis-tricte al voltant dels diferents eixos de treball.

• Capacitat d’exposició oral i d’expressió dels seus interessos i inquietuds tant en la lectura del pregó com dels manifestos a les seus de districte.

• Capacitat d’expressió per generar les propostes que sorgeixen de les ac-tivitats a l’aula i per utilitzar llenguatge poètic de diferent tipus en la solu-ció dels reptes poètics.

• Capacitat d’expressió de les idees pròpies mitjançant tècniques audiovi-suals.

Competència de consciència artística i expressió cultural:

• Plasmació gràfica del treball realitzat, a través de les activitats prèvies al pregó.

Competència del tractament de la informació i competència digital:

• Capacitat d’observació, reflexió i anàlisi per fer cadascuna de les activi-tats i per extreure conclusions que permetin elaborar el pregó i els mani-festos.

Competència d’aprendre a aprendre:

• Capacitat de recerca per trobar referents literaris per a la resolució dels reptes poètics.

• Anàlisi del present, relacionant cadascuna de les informacions que es donen en les activitats prèvies a l’encàrrec del pregó amb tot allò que senten als mitjans de comunicació.

• Capacitat de síntesi dels aprenentatges realitzats, a l’hora d’elaborar pro-postes de participació en els tres àmbits proposats.

7

......................................................................

......................................................................

Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria:

• Capacitat de reflexió, autocrítica i assumpció de responsabilitats.

• Realització de propostes de millora per al seu entorn més proper.

• Autonomia i compromís amb els acords per millorar la convivència a la ciutat.

Competència de coneixement i interacció amb el món físic:

• Capacitat de relacionar el que es treballa a l’aula amb les notícies i el que es comenta al seu voltant vinculat amb la participació.

• Identificació de les entitats, organismes i persones que treballen la salva-guarda del dret a la participació al seu entorn més proper.

• Compromís amb les accions que ells mateixos han decidit que són una bona aportació per participar més del seu entorn. Aquest compromís com-porta tenir la intenció de dur-les a terme en un futur pròxim.

Competència social i ciutadana:

• Desenvolupament d’habilitats per exercir la ciutadania activa i valorar po-sitivament la participació ciutadana, el compromís i la corresponsabilitat.

• Anàlisi sobre com el que ens envolta, tant físicament com socialment, incideix en les oportunitats i maneres que tenim de participar.

• Reflexió sobre l’impacte de la participació en l’entorn.

8

......................................................................

......................................................................

2.3. Continguts

Per tal d’assolir aquests objectius i les competències especificades, caldrà treba-llar els continguts següents:

Què han de saber:

• Que els infants són ciutadans i ciutadanes de ple dret.

• Quins són els mecanismes de participació a la ciutat i com poden utilit-zar-los de manera democràtica i corresponsable.

• Quines institucions, entitats, sistemes organitzatius, referents i espais posa Barcelona al servei de la participació ciutadana.

• Què poden fer i oferir els nens i nenes per millorar la seva participació en la transformació del seu entorn més proper.

Què han de saber fer:

• Recollir informació relacionada amb els processos participatius per tal de comprendre què vol dir participar.

• Reflexionar sobre com és la seva relació amb la ciutat i quins són els es-pais de participació que aquesta posa al seu abast.

• Identificar diferents accions que poden fer els infants per millorar la par-ticipació, no només la d’ells sinó la dels ciutadans i ciutadanes de Barcelo-na.

• Pactar i acordar les idees clau i els missatges que volen fer arribar a l’Ajuntament a través del pregó i dels manifestos de districte.

• Identificar i valorar els elements que faciliten una convivència respectuo-sa, no discriminatòria i sensible a la diversitat.

• Comunicar-se de manera respectuosa amb els companys i companyes a l’aula, a les sortides i a través del web.

• Utilitzar eines tecnològiques per resoldre els reptes que se’ls plantegin al llarg del procés.

9

......................................................................

......................................................................

Quina actitud han de tenir per fer-ho:

• De vinculació, estima i interès de què passa al seu entorn més proper, a casa seva, a l’escola, al barri i a la ciutat.

• Participativa en l’aportació d’idees.

• Respectuosa amb tots els suggeriments i les idees dels companys i companyes.

• Creativa per a la generació de propostes participatives.

• De compromís amb els pactes a què arribin per millorar els drets de les persones de la Barcelona.

• De motivació per assolir els reptes i emprendre les activitats amb interès i com a font d’aprenentatge i diversió.

10

......................................................................

......................................................................

3. El programa d’activitats

El programa d’activitats preveu diferents fases en el procés de creació del pregó:

1. Fase introductòria:

a) Reflexionar sobre la participació com un dret fonamental.

b) Elaborar propostes concretes per millorar l’accés dels infants a l’exercici d’aquest dret.

c) Apropar-se al llenguatge poètic.

2. Trobada de les escoles, on l’alcaldessa encarrega l’elaboració del pregó de les Festes de Santa Eulàlia als nens i nenes que participen en el projecte.

3. Treball a les aules i a través del blog per a la creació del pregó.

4. Trobada de les escoles per l’acte públic de lectura del pregó.

5. Elaboració dels manifestos de districte per traslladar les seves inquietuds als i les seves representants polítics del districte. 6. Lectura dels manifestos a les respectives seus de districte.

Calendari general

Visualitzeu el calendari que rebreu i que podreu descarregar al web del programa: elpregodelsinfants.cat

11

......................................................................

......................................................................

4. Seqüenciació de les activitats

4.1. Activitats

Les tres activitats que es desenvolupen a l’aula abans de l’encàrrec del pregó permeten reflexionar sobre el dret a la participació i com l’alumnat l’exerceix a casa seva, a l’escola i a la ciutat.

Cada sessió treballa una temàtica concreta utilitzant les dinàmiques participati-ves que proposem. Les conclusions que es generin esdevindran eines per realit-zar el pregó i els manifestos.

4.2. Els reptes poètics

Aquesta proposta és un taller de creació literària que es desenvolupa al llarg del programa i que té com a objectiu donar continuïtat al treball dels llenguatges poètics. Al llarg dels mesos d’octubre i novembre, s’envia quinzenalment un rep-te poètic a les escoles (hi ha una guia didàctica feta específicament per a aques-ta activitat).

Tenen una durada de resolució d’una hora aproximadament i tots segueixen una estructura comuna:

• Dues endevinalles que condueixen els nois i noies a descobrir un dels eixos del tema del pregó.

• Una activitat que treballa algun tipus de llenguatge poètic (onomato-peies, cal·ligrames, metàfores...).

• Una proposta perquè els nens i nenes generin un text o un poema visual amb els conceptes que s’han treballat en el repte.

A més, alguns dels reptes inclouen poemes complementaris amb la finalitat d’aprofundir tant en el tipus de llenguatge literari com en la lectura de textos poètics. Aquesta dinàmica de treball permet que els infants tinguin més compe-tència literària en el moment de crear el pregó.

Un cop els nens i nenes resolen un dels reptes proposats, el professorat fa arri-bar a l’oficina tècnica una mostra, consensuada amb la classe, de les creacions elaborades.

12

......................................................................

......................................................................

El fet de poder compartir els seus treballs amb els nens i nenes d’altres escoles, i també amb la família i els amics i amigues, a través del web del Pregó dels In-fants, genera sensació de comunitat des del primer moment.

Arribats a aquest punt, ja estem preparats i preparades per rebre l’encàrrec del pregó de les Festes de Santa Eulàlia per part de l’alcaldessa.

Recomanem que les activitats de la primera fase del Pregó s’organitzin segons el calendari.

Visualitzeu el calendari que rebreu i que podreu descarregar al web del programa:

elpregodelsinfants.cat

Aquesta és una proposta que cada docent pot adaptar al seu context i inte-ressos.

13

......................................................................

......................................................................

5. Què entenem per participació?

La participació és un procés que parteix de la recollida i anàlisi d’una situació prèvia i que finalitza amb propostes concretes per tal de millorar-la.

Enguany, treballarem la participació amb tres objectius diferenciats:

- Analitzar algunes situacions quotidianes i quines emocions desperten a l’alum-nat.

- Fer que pensin propostes per millorar-les o modificar-les.

- Acompanyar a l’alumnat a què arribin a compromisos en relació a les seves propostes de millora.

El treball el farem des de tres àmbits: participació a casa, participació a l’aula /escola i participació al barri.

A través de les següents dinàmiques podreu analitzar, generar i materialitzar propostes participatives. Són un recurs que podeu realitzar a l’aula, amb la co-munitat educativa, o bé formar als vostres alumnes perquè les transmetin i les materialitzin en els seus entorns més propers (nucli familiar i extraescolars).

14

......................................................................

......................................................................

5.1 Dinàmica 1: Mapa de les emocions.(temps: 1h/1 sessió)

Els espais, les activitats i les situacions quotidianes produeixen sempre certes emocions, per això proposem realitzar un mapa per identificar-les. Segons els resultats, es pensen accions per millorar-les.

Què necessitem?

- Papers blancs - Retoladors - Adhesiu - Colors

Com es desenvolupa?

1- Abans de començar, convé consensuar les situacions, espais o activitats que es volen analitzar i incloure al mapa. Després s’apunten en un lloc visible les emocions que es volen plasmar.

2- Feu grups de 4-5 nens i nenes i doneu-los materials.

3- Decidiu si tots els grups treballen el mateix aspecte o si cada grup en treballa un de diferent.

4- Internament, cada grup debat sobre les emocions que senten respecte a l’as-pecte a analitzar i les plasmen al mapa.

5- Es presenta el mapa resultant davant la classe.

6- Es pengen els mapes a la paret de l’aula i es proposen millores.

L’objectiu és que a final de curs no quedi cap situació, espai o activitat sense mi-llorar.

Aquest mapa de les emocions es pot realitzar també des de la mirada grupal d’aula en relació a espais compartits amb la resta de l’escola (per exemple: tristos perquè no podem jugar al pati on hi ha els més grans, con-tents pels monitors que hi ha al menjador, etc.).

15

......................................................................

......................................................................

5.2 Dinàmica 2: Què sé i què puc fer?(temps màxim: 1h/1 sessió)

L’alumnat pensa quines habilitats i competències té per millorar les situacions analitzades (per exemple: qui dibuixa bé?, qui és bo organitzant tasques?, qui sap fer qüestionaris?, etc.) i les comparteix. El recull d’aquesta informació servirà per definir la implicació de cadascú davant les propostes de millora.

Què necessitem?

- Papers blancs - Colors- Adhesiu

Com es desenvolupa?

1- Doneu als i les alumnes un full i colors. Podeu organitzar-vos per grups per compartir els materials.

2- Cada alumne pensa en allò que sap fer, és a dir, aquelles habilitats i compe-tències que tenen i que poden posar al servei dels companys i companyes a l’hora de fer coses. Per exemple: qui dibuixa bé?, qui sap organitzar coses?. Tam-bé es pot deixar que siguin els companys i les companyes qui ho diguin de la resta.

3- Un cop ho han escrit, es dibuixen a si mateixos i s’enganxa el dibuix en un es-pai visible a l’aula

4- A l’hora de fer propostes de millora, els dibuixos poden servir d’inspiració.

És una dinàmica idònia per totes aquelles accions que suposin un reparti-ment de tasques.

Si es realitza grupalment, pot servir per fer emergir habilitats i competèn-cies que individualment no sempre s’identifiquen.

16

......................................................................

......................................................................

5.3 Dinàmica 3: Mural de les decisions(temps màxim: 1h/1 sessió)

Per implicar la participació de tota la comunitat educativa (familiars, alumnes, docents i personal no docent), es genera un espai (col·loquem una cartolina, pen-gem un paper kraft gegant, pintem una paret de blanc per escriure, etc.) on totes i tots puguin plasmar propostes en relació a una situació prèviament acordada. D’aquesta manera els suggeriments poden créixer gràcies a les aportacions que es van realitzant sobre les idees que s’han afegit.

Què necessitem?

- Un espai buit per poder omplir-ho d’informació - Cartolines- Adhesiu - Post-its - Retoladors

Com es desenvolupa?

1- Es prepara l’espai per tal que quedi un mural buit per plasmar informació.

2- Es comunica el tema a analitzar i millorar (organitzar un festival escolar, car-nestoltes, etc.)

3- Es deixa un temps als nens i les nenes perquè reflexionin un moment i es plasmen al mural les propostes que hagin pensat sobre el tema.

4- Es realitza una re-lectura de les primeres propostes i se n’afegeixen de noves amb la intenció de millorar-les. Es pot fer totes les vegades que es vulgui.

5- En acabar la dinàmica, tot el grup/aula escull una de les millores (amb totes les modificacions), es llegeix en veu alta i, si és possible, es duu a terme.

Les propostes que es materialitzen es retiren i la resta es poden anar fent al llarg de l’any si es vol.

També es poden compartir amb altres companys i companyes i la resta de la comunitat educativa (familiars, docents i personal no docent).

17

......................................................................

......................................................................

5.4 Dinàmica 4: Bústia de participació(temps màxim: 1h/1 sessió)

Les bústies serveixen perquè tothom pugui dir la seva. A diferència dels murals, els suggeriments queden tancats i no es poden enriquir. De totes maneres, en alguns dels temes proposats, s’ha optat per aquesta fórmula, ja que és la més viable.

Què necessitem?

- Una capsa - Colors / pintura - Adhesiu- Cartolines - Papers blancs

Com es desenvolupa?

1- Feu grups a l’aula. Cada grup s’encarregarà de fer una part de la bústia (caixa, cartell, butlletes) i, abans de començar consensueu on anirà ubicada i durant quant de temps.

2- Els i les que s’encarreguen de la caixa: Agafen la caixa i la decoren de la ma-nera que vulguin. És important que quedi molt ben tancada, de manera que pro-posem que es folri (deixant un orifici) i després es decori.

3- Les i els que s’encarreguen del cartell: La bústia anirà ubicada on s’hagi es-collit, per tant, cal fer un cartell informatiu que acompanyi la bústia on hi hagi les indicacions perquè tothom que participi sàpiga el que ha de fer.

4- Els i les que s’encarreguen de les butlletes: Han de pensar la consigna i es-criure-la en aquestes de manera clara i precisa.

5- Passat el temps acordat s’obre la bústia i es recullen els resultats.

6- Les propostes són estudiades i s’intenten dur a la pràctica les que siguin via-bles.

Es poden col·locar diverses bústies per recollir el nombre més gran possi-ble de propostes.

18

......................................................................

......................................................................

5.5 Dinàmica 5: Qüestionari(temps màxim: 2h/2 sessions d’1h)

Per tal de saber i recollir les opinions i els suggeriments d’altres persones, es pot elaborar un qüestionari.

Què necessitem?

- Papers blancs - Retoladors - Ordinador (opcional) - Fotocòpies del qüestionari

Com es desenvolupa?

1- Abans de començar, s’ha de consensuar el tema i el disseny del qüestionari (quina informació volem recollir, nombre de preguntes que tindrà, si són pregun-tes obertes o tancades, a qui van adreçades, etc).

2- El qüestionari ha de tenir una introducció on s’expliqui l’objectiu d’aquest, les consignes per omplir-lo i si convé, el temps que hi ha per realitzar-lo i donar re-torn.

3- Un cop el document està redactat, també cal consensuar com el duem a la pràctica (si es fan entrevistes personals, si s’envia per correu electrònic, si es deixa en un espai comú perquè la gent l’ompli, si es reparteix i al cap d’uns dies es torna a recollir, etc.).

4- Quan es recullen tots els qüestionaris, es fa el buidatge de la informació. Po-deu fer aquest recull en una cartolina i després presentar els resultats a les per-sones que han col·laborat. Podeu utilitzar la imaginació per fer aquesta presen-tació de manera original (fer ús de la sala d’actes, organitzar una festa convidant als i les participants, etc.).

Com més gent participi en aquest qüestionari, més opinions i/o propostes de millora tindrem.

19

......................................................................

......................................................................

5.6 Dinàmica 6: Crear itineraris de deteccióTemps màxim: 2 sessions (La primera 30min, la segona 1h)

Una manera de descobrir aspectes que caldrien millorar, és crear itineraris per incloure’ls en un mapa. Aquests ens ajuden a donar veu a altres persones per generar propostes participatives.

Què necessitem?

- Papers blancs - Retoladors - Paper kraft allargat- Un mapa geogràfic (Google Maps) de l’entorn de l’escola/barri

Com es desenvolupa?

1- Abans de començar, s’ha de consensuar l’objectiu de l’itinerari (detectar la mancança d’ombres als parcs, analitzar l’estat de les fonts, etc.)

2- Després es consensua l’itinerari que es vol realitzar sobre el mapa geogràfic. Hi ha dues opcions:a) Fer o aprofitar alguna sortida programada per realitzar l’itinerari de forma gru-pal.b) Implicar a les famílies perquè cada alumne realitzi l’itinerari fora de les hores lectives (aprofitant els desplaçaments quotidians).

3- Més endavant es posen a comú les mancances detectades i es marquen so-bre el mapa. Mentre dibuixen l’itinerari, pensen propostes de millora.

Els itineraris poden compartir-se amb la resta de la comunitat educativa i del barri per aconseguir trobar el màxim de propostes de millora possible.

Es pot ampliar aquesta recollida d’informació realitzant còpies de les con-clusions del que s’ha inclòs al mapa, repartint-les per l’escola o pel barri, perquè més persones les puguin enriquir.

La dinàmica és perfecte per preparar la fase de redacció del Manifest del Districte d’aquest programa educatiu.

20

......................................................................

......................................................................

5.7 Dinàmica 7: Crear itineraris de participacióTemps màxim: 2 sessions (La primera 30 min, la segona 1h)

Una manera de descobrir aquells processos participatius que es duen a terme al nostre voltant, és crear itineraris per incloure’ls en un mapa. Aquests ens ajuden a visibilitzar-los, conèixe’ls i decidir si en volem formar part.

Què necessitem?

- Papers blancs - Retoladors - Paper kraft allargat- Un mapa geogràfic (Google maps) de l’entorn de l’escola /barri

Com es desenvolupa?

1- Recollir informació sobre aquells processos participatius endegats. La recer-ca es pot realitzar en l’àmbit de l’escola (si algun grup està fent una recollida de signatures per posar una font al parc, etc, ), en l’àmbit de barri, districte i fins i tot ciutat. Aquesta dinàmica pot realitzar-se a l’aula o a casa per buscar la complici-tat de les famílies.

2- Es posa en comú la informació recollida i es dibuixa al paper kraft la ubicació de les entitats o grups organitzats que lideren aquests processos.

3- Mentre dibuixen i apunten la informació del que han trobat (noms d’ONG’s, assemblees obertes per veïns i veïnes, recollides de signatures, etc.), es debat quines propostes participatives trobin més interessants, si en podríem formar part (tant individualment, com a grup o com a escola) i si caldria endegar-ne de noves.

Els itineraris poden compartir-se amb la resta de la comunitat educativa i del barri per aconseguir identificar el màxim de processos participatius en marxa.

Es pot ampliar aquesta recollida d’informació realitzant còpies de les con-clusions del que s’ha inclòs al mapa, repartint-les per l’escola o pel barri, perquè més persones les puguin enriquir.

La dinàmica és perfecte per preparar la fase de redacció del Manifest del Districte d’aquest programa educatiu.

21

......................................................................

......................................................................

5.8 Dinàmica 8: Elaboració de cartells amb resultatsTemps màxim 1h/1 sessió (segons la implicació poden ser més sessions).

Quan es fa una proposta participativa és important aconseguir que tothom vegi el resultat de tot allò que s’ha treballat. Per tant, es proposa que quan s’impliquin membres de fora l’aula (per exemple altres aules, el barri o les famílies del cen-tre) es pugui preparar algun cartell amb les respostes obtingudes i els canvis que s’han aconseguit.

Què necessitem?

- Cartolines - Retoladors - Paper kraft allargat- Colors - Fotografies o materials recollits d’accions de millora

Com es desenvolupa?

1- Abans de començar, tota la classe consensuen l’ordre o les fases que s’han seguit per treballar la millora d’un tema o una situació.

2- Un cop tenim els passos definits, es divideix als i les alumnes en tants grups com fases hi ha, i se’ls n’assigna una a cada grup.

3- Es reparteix material a cada grup i aquests elaboren un cartell on plasmen què han fet i com ho han fet de manera gràfica.

Els cartells poden compartir-se amb la resta de la comunitat educativa per aconseguir trobar el màxim de retorn i feedback possible. També es poden fer presentacions a diferents espais que tinguin relació amb el tema trac-tat.

La dinàmica és perfecte per preparar la fase de redacció del Manifest del Districte d’aquest programa educatiu i, fins i tot, poden ser presentats el dia de la Lectura del Manifest a la Seu del Districte.

22

......................................................................

......................................................................

6. Temes proposats

Seguidament trobareu diferents temes relacionats amb els tres àmbits en què basem el treball de la participació (nucli familiar, aula/escola i barri).També trobareu sota aquests temes les dinàmiques que creiem més idònies per treballar-los.Volem que la guia sigui un element orientatiu però amb prou llibertat perquè es puguin adaptar a les diferents realitats que existeixen.

6.1.- Participar a casa

Us proposem temes per poder treballar la participació en les diferents tasques que es duen a terme a casa habitualment.

Temes proposats:

- Repartir les feines de casa. Us proposem que analitzeu les tasques que es realitzen i com es reparteixen aquestes. Gràcies a la participació en les decisions, aquest repartiment es pot fer de manera més equilibrada.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.1, 5.2 o 5.8

- Quan es fa cadascuna de les tasques de casa. De vegades, les rutines i la implicació de cadascun dels membres de la família és diferent i això provoca desajustos a l’hora d’executar-les. Una dinàmica participativa afavoreix l’equilibri d’aquest desajust.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.3 o 5.6

- Decidir una activitat per fer en família. Hem de sortir d’excursió o anar de vacances o simplement sortir a passejar una estona un dissabte a la tarda. Deci-dir-ho de forma participada permet fer activitats del gust de tothom.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.1, 5.2 5.3, 5.4 o 5.6

- Preparar una celebració familiar. Arriba un aniversari o una festa assenyalada i moltes vegades la seva organització recau sobre les mateixes persones. Una activitat participativa hauria d’ajudar a tenir les feines ben repartides.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.2, 5.3, 5.4, 5.6 o 5.8

23

......................................................................

......................................................................

6.2 - Participar a l’aula i a l’escola

Us proposem temes per poder treballar la participació dins el marc escolar.

Temes proposats:

- Decidir com s’organitzen els espais dins de l’aula. Hi ha molts espais comuns que formen part de la vida de l’aula (lloc d’informacions rellevants, decoració, espai per materials, etc.), Una activitat participativa servirà per decidir com ho organitzem tot.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.1, 5.2 5.3, 5.4, 5.5 o 5.8

- Òrgans de representació i participació. Per tal que l’alumnat pugui expressar les seves opinions i propostes, es poden crear comissions i altres càrrecs que els i les representin.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.2, 5.3 5.4 o 5.8

- Reglament intern. L’elaboració de reglaments interns tant a l’aula com a l’esco-la són molt beneficiosos per assentar les bases d’una participació sana i sobretot, endreçada. Fer a l’alumnat partícips de la seva elaboració condiciona a més, el seu compromís en el seu compliment.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.2, 5.3 5.4, 5.5

- Decidir com s’organitzen els espais de l’escola. Hi ha molts espais comuns que formen part de la vida de l’escola, Una dinàmica participativa servirà per de-cidir com es poden intervenir per fer-los a mida de tots i totes.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.1, 5.2 5.3, 5.4, 5.5, 5.6 o 5.8

- Organitzar una festa escolar. Les festes del centre també es poden dur a ter-me a partir d’iniciatives de la comunitat educativa. Podeu fer possible que els infants s’encarreguin de pensar i executar la proposta.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.2, 5.3 5.4, 5.5

- Triar les programacions pedagògiques a les qual es participarà. Normalment aquesta tria es fa únicament amb criteris pedagògics des de l’equip docent de l’escola. Així que, a través d’una acció participativa podran ser els mateixos in-fants els qui decideixin què faran i com ho faran. Això comporta un gran benefici en el nostre alumnat des del punt de vista de motivació i en l’actitud participativa a llarg termini. Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.3, 5.4 5.5 o 5.8

24

......................................................................

......................................................................

6.3 - La participació al barri

Us proposem temes per poder treballar la participació en diferents aspectes de vida del barri.

Aquestes dinàmiques són especialment interessants de realitzar abans de la fase d’elaboració dels manifestos. Participar en el dia a dia del barri ens donarà més informació i anàlisi de la vida social, recursos i necessitats del districte.

Temes proposats:

- Descobrir les necessitats que té el veïnat. De vegades les opinions dels veïns i les veïnes respecte al barri no acaba de saber-se mai per falta de comunicació. A través de la participació es pot establir un canal que connecti les persones amb l’entorn i produir canvis.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.1, 5.2 5.3, 5.4, 5.5 , 5.6 o 5.8

- Un itinerari de la participació. Tenir coneixement de totes les persones i enti-tats que realitzen actes participatius per poder adherir-nos-hi.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.2, 5.3 5.5, 5.7 o 5.8

- Xarxa de proximitat. Una bona proposta per tenir un barri viu i del que esti-guem orgulloses i orgullosos d’ell és generar-ne un vincle, ple d’emocions i que ens aporti la informació necessària per poder actuar-hi en conseqüència. Impli-car comerços, entitats i veïnat és perfecte perquè acaba reflectint el poder de tot un barri.Recomanem que per treballar-ho trieu una de les dinàmiques: 5.1, 5.2 5.3, 5.5, 5.6 o 5.7

25