conèixer el passat pot ajudar a entendre el futur - urv.cat de geografia/conf... · el tema dels...

La recerca climLa recerca climààtica basada tica basada en fonts documentals en fonts documentals històriques.històriques.ConConèèixer el passat ixer el passat pot ajudar a pot ajudar a entendre el futurentendre el futur

Mariano [email protected]

[email protected]

Departament d’Història Moderna

Universitat de BarcelonaInstitut de Ciènciai Tecnologia Ambientals

ESQUEMA:

1. Conceptes específics ambientals i climàtics

2. Climatologia històrica. El món dels arxius

3. Mètodes i criteris de treball

4. Línies de recerca. Reconstrucció climàtica i meteorològica recent

5. El tema dels riscos climàtics. Conceptes i casos d’exemple

1. CONCEPTES ESPECÍFICS

HISTÒRIA AMBIENTAL:Especialitat que té per objecte l’estudi d’elements del medi natural

a partir de la informació continguda en fonts documentalshistòriques o d’altres fonts pròpies de la recerca històrica.

OBJECTIUS, entre d’altres, reconstrucció, avaluació, interpretació de :- Variables atmosfèriques, processos marins i terrestres- Elements naturals considerats com a recursos: aigua, pesca, boscos...- Elements naturals considerats com a riscos: sequeres, terratrèmols...- Interaccions home-medi natural: infrastructures i actuacions

urbanístiques, polítiques ambientals, sobre-explotació de recursos, contaminació, recuperació d’espais naturals i/o biodiversitat...

www.eseh.org

Entrarem en detall a la Climatologia històrica:DefiniciDefinicióó::Especialitat científica que s’ocupa de la reconstrucció i caracteritzacióclimàtica mitjantçant informació obtinguda en fonts documentals històriques.

La climatologia històrica presenta un interès creixent per la capacitat d’atendreuna demanda social i científica:

- El clima està experimentant modificacions induïdes per l’efecte hivernacle antropogènic.

- La incertesa sobre el clima futur obliga a conèixerel millor possible el clima del passat.

La modelització climàtica requereix de la reconstrucció climàticaperque les sèries de dades instrumentals disponibles difícilmentvan més enllà dels darrers 100/150 anys.

Cal trobar altres fonts d’informació, encara que sigui qualitativa o indirecta:proxy-data. I d’això, els arxius històrics en tenen quantitats ingents.


CLIMATOLOGIA HISTÒRICA. SingularitatsSingularitats de l’especialitat:

- Plantejaments diacrònics propis de la història dirigits a temàtiquesno habituals = gairebé ningú hi treballa!!

- Estudi de processos amb interrelació d’elements naturals i antròpics.Complexitat sense gaire referents previs que ajudin.

- Marc de treball multidisciplinar i amb equips internacionals.Requereix capacitat d’enpatia en àmbits molt diversos

- Alt nivell d’aplicabilitat i col.laboratiu.Resultats molt satisfactoris i adreçats fora del propi col.lectiu.

- Alt nivell de quantificació de les anàlisis i sortida numèrica de resultats.Requereix quantificar imaginativament informació qualitativa.


Climatologia històrica, altres oportunitatsaltres oportunitats:

A més de la sortida aplicada en climatologia,l'especialitat pot oferir línies de recerca històriques i sociològiques:

- Definició d’un nou factornou factor a introduir en el discurs historiogrdiscurs historiogrààficfic.

- Una via per a definir comportaments humanscomportaments humans i socials davant condicionsclimàtiques adverses, permetent l’avaluació del balanbalançç recursos tecnològicsrecursos tecnològicsvs. recursos naturalsvs. recursos naturals, i les capacitats de superació davant crisis ambientals.

- Una via per a definir actituds i percepcionsactituds i percepcions davant la presència d'episodis meteorològics extremsd'episodis meteorològics extrems.

Capacitats de superació (ressiliència) o col.lapse (claudicació).


La Paleoclimatologia és la disciplina que agrupa totes les especialitats i dona un marc de treball per a fer reconstruccions climàtiques ales resolucions espacials i temporals adients a cada necessitat:

-- PerPerííodesodes o o ciclescicles climclimààticstics:Comportaments cíclics quecomporten un alt graude predictabilitat.

Font:R. Bradley, 1999, Paleoclimatology, Harcourt Academic Press.

-- VariabilitatVariabilitat climclimààticaticaAlternança aleatòriasense tendència definida

-- CanvisCanvis climclimààticstics:Variacions d’importantmagnitud i perdurablesen el temps


2. El món dels

arxius

Imatges del film "El nom de la Rosa"

2. EL MÓN DELS ARXIUS

Els arxius tenen una aureolade misteri i tenebrisme,

sovint agreujat per laproducció cinematogràfica

Els arxivers són personesmolt competents i servicials

2. EL MÓN DELS ARXIUS

Edificis anticsi moderns, peròtots amb la mateixa funció:

preservar, ordenar i posar a l'abast per a la seva

consulta el Patrimoni Documental

“Per a que en sdevenidor los que vindran si tenen treballs nols pareguen nous y sapien los q se an

passat y se passen ara de pnt.”Arxiu Històric Comarcal de Cervera, “Llibre Verd”, fol. 149, 1631

2. EL MÓN DELS ARXIUS. La generació de documents

L'home civilitzat sempre ha volgut deixar constància de les seves vivències

Des del segle XIVsegle XIV, els regnes hispànicsi els consells municipalsdisposen de lleis que organitzenla generacigeneracióó i preservacipreservacióó dedocumentsdocuments generats per diferentsserveis i administracions.

En conseqüència, a partir de AD 1320-1340 totes les poblacions importants han tingut burocracia, escribans i arxius...

2. EL MÓN DELS ARXIUS. La generació de documents

Un petit detall de magnituds:Cal seleccionar molt be els sectors d'estudi per a evitar colapses. Només l'AHPB disposa de 12 kilòmetres de prestatgeries

a disposició dels investigadors.

Arxiu Històric de Protocols

de Barcelona: AHPB

2. EL MÓN DELS ARXIUS. La consulta de documents

... les m... les méés de 80/100 localitats espanyoles amb arxiuss de 80/100 localitats espanyoles amb arxiushistòrics locals/provincials poden tenir shistòrics locals/provincials poden tenir sèèries ries documentals d'interdocumentals d'interèès i aprofitament directe amb unes s i aprofitament directe amb unes magnituds avaluables en un mmagnituds avaluables en un míínim de...nim de...

2000 kilòmetres2000 kilòmetreslineals de prestatgeria,lineals de prestatgeria,

a consultar a consultar ppààgina a pgina a pààginagina

2. EL MÓN DELS ARXIUS. Una extrapolació esgarrifosa

3. Mètodes

icriteris

de treball

CRITERIS DE SELECCIÓ DELS DOCUMENTS A ANALITZAR

Fiabilitat de les fonts per a recopilar-ne la informació:(P. Alexandre: 1987, Le climat en Europe au moyen âge, Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, París).

a) Garantir el millor possible l’objectivitat del testimonib) Testimoni contemporani als fets descrits

PROBLEMA INICIAL:Qualsevol document pot contenir una informació meteorològica o climàticainteressant, però no és viable accedir a tot un Patrimoni Documental

Qualitat de la informació per a generar sèries de dades:(Le Roy Ladurie, E.: 1967, Historie du climat depuis l’an mil, Flammarion, Paris).

a) Datació exacta dels esdevenimentsb) Continuïtat a la generació i preservació d’informacióc) Homogeneïtat a la generació d’informaciód) Quantificació tant completa com sigui possible

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Criteris de treball

DESCRIPCIÓ D’EPISODISMETEOROLÒGICS I ELS

IMPACTES SOBREVINGUTS

AHMG, Manual d’Acords, 1617.

Danys generals a Girona, 1617

AML, CG, A-433, 1597, 147v.

Destrucció d’un pont de pedra a Lleida, 1597

AML, CG, A-396, 1340, 85r

Destrucció d’un pont de fusta a Lleida, 1340

Observació meteorològica indirecta.

Abundant a la documentació administrativamunicipal entre els segles XIV i XIX.

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Fonts directes

Observació directe qualitativa

Wolfgang Haller i les sevestaules meteorològiques.

Zuric1545-1576

La informaciósistemàticasobre l’estat del tempstot i no serinstrumentalés de granutilitat per acaracteritzaranomaliesclimàtiques

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Selecció de fonts

Observació instrumental antigua. Presència creixent des de finals del segle XVIII

Dades diàriescontínues mésantígües d’Espanya:F. Salvà, Barcelona,gener de 1780.


Instrumentsdes de1643

Gener 1780


-- Documents directes:Llibres d’actes d’òrgans degovern municipal, dietaris,documentació econòmica

-- Documents indirectes:Cròniques, llibres de memòries

-- Documents complementaris:Expedients d’obres públiques,plànols i mapes, memorials i informes de danys per risc climàtic


Combinació aconsellablede fonts a consultar

Actes municipals del segle XIV

Cerimònies de rogatives “pro pluvia”: 80%

Descripció d’episodis extrems: 20%

Selecció d’informació: material obtenible al nostre context històric

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Fonts directes

ELEMENTS CLIMÀTICS, i la sevaVARIABILITAT TEMPORAL

AUTORITATSGREMIALS

Anomaliesa les collites

Deliberaciódels prohoms

AUTORITATSMUNICIPALS

Informesd’alerta

Deliberacióconsell municipal

AUTORITATSECLESIÀSTIQUES

Deliberaciócapítol catedralici

Sol.licitudde rogatives

CERIMÒNIADE ROGATIVES

Pregópúblic

Procés fortamentcontrolat per les institucions,però de gestió burocràtica molt àgil (2/4 dies de termini)i generador d’abundant documentació fefaent

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Rogatives. Mecanisme

Nivell preventiu(I)

Oració mentala les esglésiesparroquials

Intra EcclesiamIntra Civitatem

Nivell baix(II)

Exposició de relíquies a la

CatedralIntra EcclesiamIntra Civitatem

Nivell mig(III)

Processons públiques amb relíquies pels

carrersExtra EcclesiamIntra Civitatem

Nivell sever (IV)

Immersió de relíquies en

aiguaExtra

EcclesiamIntra Civitatem

Substitutióper altres cerimòniesa partir de 1619 per

prohibició del Vaticà.

Nivell crític(V)

PeregrinacionsExtra EcclesiamExtra Civitatem

CLASSIFICACIÓ LITÚRGICA. EL CAS DE BARCELONA

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS. Rogatives. Classificació

A

B

SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ DE LES INUNDACIONS: Exemple directe de Girona

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS.

Sistema de classificació: les inundacions. Exemple de l’Onyar, Girona

Crescuda ordinària:Sense desbordamentni danys

0m 10m5m

Inundacióextraordinària:Desbordamentsense danys

0m 10m5m 1

2

0m 10m5m

Inundaciócatastròfica:Desbordamentamb destrucciód’infrastructures

Nivell assolit per la crescuda de 24 de setembre de 1678

3

3. MÈTODES HISTORIOGRÀFICS.

4.Línies de recerca.

Reconstrucció climàtica i meteorològica recent

Referencia: Bauer et al. 2003, Assessing climate forcings of theEarth system for the past millenium, Geophysical Research Letters, 30, 9-1/9-4

Variació de l’activitat solar durant el darrer mileni a partir de les variacions de les taques solars i de les concentracions de carboni 14 y berili 10. Sembla que hi ha important variacions a la constant solar més enllà del típic patró de taques solars d’11 anys.

Oort

Spörer Maunder

Dalton

Modern

Wolf

4. EL CLIMA RECENT. ESCALA PLURISECULAR

El sistema social sense gairebé tecnologiaassoleix unes fites demogràfiques i productivesnomés sostenibles en un clima benigne...

4. EL CLIMA RECENT. L’EPISODI CÀLID MEIEVAL

4. EL CLIMA RECENT. LA PETITA EDAT DEL GEL

1301 1351 1401 1451 1501 1551 1601 1651 1701 1751 1801 1851 1901 1951 2001

0

0.5

1

1.5

-0.5

30y. Filter 10y. FilterCATALUNYAInundacions catastròfiques

Oscilacions a la longitud de la gelera Grindelwald(Alps Bernesos) durant la darrera miniglaciació

4. LES INUNDACIONS A CASA NOSTRE

Sequeres climàtiques

Índexs anuals de freqüència de sequera. 1521-1820 (periode homogeni):Promig combinat de Girona, Barcelona, Tarragona i Tortosa (mitjanes mòbils d’11 anys)

1521 1541 1561 1581 1601 1621 1641 1661 1681 1701 1721 1741 1761 1781 1801 1821

00.20.40.60.8

1

-0.2-0.4-0.6-0.8

-1

Aquestes sequeres presenten durades superiors als dos anys però habitualment inferiors als quatre anys, entre d’altres:

1540-1542, 1565-1567, 1626-1631, 1661-1665, 1701-1704, 1752-1755, 1812-1824, 1878-1892,1944-1950, 1998-2000

xxx x x

4. LES GRANS SEQUERES

4. LES SEQUERES FINS AVUI

1501 1551 1601 1651 1701 1751 1801 1851 1901 1951 2001

0

0,25

0,5

0,75

1

-0,25

-0,5

-0,75

-1

0

-0,5

-1

-1,5

-2

0,5

1

1,5

2Index de sequera (rogatives) Index de sequera (observació instrumental)

Rogatives Observació instrumental

1. Sequera de les revoltes liberals

1

2. Sequera del conflicte Rabassaire

2

3. Les “pertinaces” de Franco

3

4. Sequera de la UCD

4

5. Sequera del Tripartit

5

5. El tema dels

riscos climàtics.Conceptes

i casos d’exemple

Normalitat

Nivell I

Nivell II

Nivell III

Nivell IV

Nivell V

1565

15681567

1566

5. La sequera de 1565-1567

LLEIDA

BARCELONA

TARRAGONA

TORTOSA

SEU D'URGELL

0km 150km

N

GIRONA

X

CERVERA

IGUALADA

1-1-15667-5-1566

FLIX

23-2-156628-3-1566

5-4-15665-5-1566

7-5-156623-8-1566

1-1-15661-8-1567

Llegenda

Rogatives "pro pluvia" de nivell màxim

Sequera absoluta (no pluja)

Collites perdudes

Molins hidràulicsfora de servei

23-2-15652-4-1565

1-1-15661-8-1567 Periode de sequera

"...per nostres defalliments y pecats esta constituida esta terra en grandissima secada ... plavi a la divina magestat

donarnos del ros del celle pluia congruhent..."

(AHMG, "Manual d'Acords", 1567)

X

X

X


1812 1813 1814 1815 1816 1817 1818 1819 1820 1821 1822 1823 1824 1825 1826

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

-0,5

-1

-1,5

Episodi 1812-1825

Tambora,abril 1815*

(*): 800 Megatones, 50000 vegades la bomba d'Hiroshima


8 0 p

a ms b

arce

lon i

n sNivell crescuda 04/11/1617

Nivell ordinari segonsValdeosero

“...Llevava el rio q passa debajo la puente de piedra (Pont del Diable)80. palmos de agua, que no suele llevar una vara,como se midio con un cordel, y un plomo ...” (Miguel de Valdeosero) 19,25 cm x 80 pams =

= 1540 cm = 15,4 metres

Nivell crescuda 20/09/1971

Testimoni del nivell assolit durant la crescudarécord del periode instrumental(3080 m3/s., 20 de setembre de 1971)

5. Les inundacions de novembre 1617

Inundació de 20 de setembre de 1971. 23002300 m3/s

Pont de VilomaraRío Llobregat

3 de novembre de 1617.

46004600 m3/s.m3/s.Pont

colapsat

Altres 8 episodis “1617” han ocorregut en el Llobregat durant els darrers 2700 a


Girona(Pont Major).Façana de la parròquia de

Santa Llogaia, al peu de la

carreteraN-II 1m

2m

3m


Miguel de Valdeosero:Y llegando el dicho Correo a laciudad de Lerida, le parecio aviallegado un juyzio final, porq hallólas casas del arrabal caydas, que el rio con su grande creciente avia hecho dos braços, y el uno tomóhazia el rrabal, y cogio todas las casas en medio,y las derribó, adonde murió infinita gente.

Tambien derribó el Convento de la Santissima Trinidad, y otro de Padres Augustinos, (...)Passó el dicho Correo a la otra parte, que está la ciudad, con un barco con mucho trabajo, (...) y entrando dentro de la ciudad hallò, que las casas de la plaça, y las tiendas, hasta la casa de la ciudad, todo lo avia derribado el rio que era gran compassion ver la ruyna...

Lleida en 1429


LleidaLleida. 1617. 1617


Lleida en 1710


Però com deial’escrivà de l’Ajuntamentde Puigcerdà:

“…la memòria dels homes és dèbil i caduca…”


NovembreNovembre16171617(2000(2000m3/s.)m3/s.)



1000 m3/seg.

5000 m3/seg.

4000 m3/seg.

3000 m3/seg.

2000 m3/seg.

0 m3/seg.

Segre(Alòs de Balaguer)

Ter(St. Julià de Ramis)

Llobregat(Pont de Vilomara)

Octubre1982(2100m3/s.)

Setembre1971(2300m3/s.)

Octubre1940(2350m3/s.)

Cabal instantani màxim registrat instrumentalmentCabal instantani màxim reconstruit per a l'Any del DiluviAny del Diluvi


21 sub-conquesamb efectescatastròficsdocumentats

Pont

Molí hidràulic

Muralla

Sèquia

Edifici

Area inundadaprolongadament

DESTRUCCIONS MÍNIMES DOCUMENTADES-- 389 edificis-- 25 ponts-- 17 molins-- 8 sèquies-- 6 panys de muralla

Avaluació d’impactes


La dimensió humana dels riscos climàtics de baixa freqüència

Model d'Antic Règim vs. Model neo-liberal

Gobernants amblimitada capacitatd'actuació peròno exempts desentit comú

Comunitats en equilibri precari només alterat perl'ocurrència de riscos naturals. Capacitat tecnològicalimitada a restaurar condicions pre-impacte

Gobernants amb grancapacitat d'actuacióperò vinculada o sotmesaa interesos econòmics aliens a l'administrat

Comunitats en creixement econòmic imparablesobreexplotant els recursos naturals. Capacitattecnològica com a eina d'increment de beneficis econòmics.

5. Incidència de factors i processos antròpics

5. INTERRELACIÓ HOME-MEDI AMB EFECTES CATASTRÒFICS

Situacíó meteorològicade risc:

cicló extratropicalXynthia

ciclogènesi explosivavents huracanatspleamars intenses

53 morts a França

IMPACTE:

Inundació sobtadai violent de zonesurbanitzades isense memòriad’episodis semblants


GESTIÓ DE LA SITUACIÓD’EMERGÈNCIA

Actuacions pal.liatives materials


GESTIÓ DE LA SITUACIÓD’EMERGÈNCIA

Actuacions pal.liatives espirituals


RESPOSTES DE SUPERACIÓ DE LA CATÀSTROFE Actuacions de negació de la catàstrofe i repetició d’errors =

INCREMENT DE LA VULNERABILITAT


RESPOSTES DE SUPERACIÓ DE LA CATÀSTROFE Actuacions d’acceptació de la catàstrofe i superació d’errors =

= RESSILIÈNCIA


Moltes gràcies per

l’atenció dispensada!!