TAGREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Setembre 2001 � any VI � núm. 23

TAG Juny 2001 2�

2

OFICINATel. 977 212 799Av. President Macià, 6, 1r43005 TarragonaCorreu electrònic:secretaria@apatgn.com

Secretaria:Veronic Fernández JornetMontse Amenós i Mercè Obiol

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 1 del migdiaDe 4 de la tarda a 7 de la tarda

Dimarts:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Divendres:De 8 del matí a 3 del migdia

Papereria:Montse Amenós i Mercè Obiol

Visats:Vocal: Ramon BenedictoYolanda Fernández, Carme Vallverdú i Glòria de Solà

Dilluns, dimecres i dijous:De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Dimarts i divendres:De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Oficina del Vendrell:Marta PortaC/ Narcís Monturiol, 2 - 4.(cantonada av. del Puig) - C.P. 43700Tel. 977 15 56 43

Oficina de Reus:Yolanda FernándezPlaça Prim, 10, 4tTel. 977 33 10 72

C.E.E.T.(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)Vocal: Montserrat Torrens

GABINET TÈCNIC

Vocal: Gemma Blanch Dalmau.Santiago Torredemer, Enric Casanovas,Lluís Roig i Conxita Porrese-mail: gabtec@apatgn.com

Consultes:

De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:

De 9 del matí a 1 del migdia

Servei d’inspecció:

Josep Anguera

AULA INFORMÀTICA

Vocal: Ramon BenedictoMarcel Ramíreze-mail: informatica@apatgn.com

Consultes i serveis:

De 9 del matí a 1 del migdiaDe 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Xavier EscudéTel. despatx: 977 212 658Hores concertades

LABORATORI D’ASSAIG

Tel. 977 547 909Vocal: Josep M. JuncosaDirectora: Eva PenalbaFormigons: Ernest VallsQuímica: Dolors Miquel

De dilluns a divendres:De 8 del matí a 1 del migdiaDe 3 de la tarda a 6 de la tarda

��� ���

���

���

���

S E R V E I S�

TAG Juny 20013�

S U M A R I E D I T O R I A L

arragona acollirà a principi de novembre la primera trobadaestatal al voltant de la Llei d’Ordenació de l’Edificiació

(LOE), una norma que marcarà el món de la construcció i la tascade l’arquitecte tècnic durant els pròxims anys. Un any després, tantde l’entrada en vigor de la LOE com de la proclamació del conjuntde Tàrraco com a patrimoni universal, el Col·legi de Tarragona volmostrar-se pioner a l’hora de posar sobre la taula els temes que méspreocupen el nostre col·lectiu professional. L’objectiu clau de laLOE és millorar la seguretat i l’habitabilitat dels edificis a partir dela clarificació i el control de les responsabilitats dels agents queintervenen en el procés constructiu, però també perfeccionar els pro-cesos de recuperació de construccions antigues. Així, el Camp deTarragona es presenta com una seu prou adient per a aquesta troba-da, atés l’important volum de restes històriques a l’àrea i la bonasalut del seu sector de la construcció. Aquest proper encontre aTarragona vol esdevenir el punt de partida d’un debat a fons sobrela nova legislació, un debat que hauria de ser permanent per tald’aprofitar tots els avantatges de la LOE i mirar de reduir-ne lesseves possibles disfuncionalitats en la feina diària. Tots els sectors hisón convocats: des dels consumidors fins als fabricants de materials,des dels professionals del mercat immobiliari fins als arquitectes iels aparelladors, sense oblidar els promotors, els constructors i lescompanyies asseguradores. La millora en la qualitat de vida que ofe-reixen els habitatges i el futur professional de molts tècnics especia-litzats es posen a debat a Tarragona.

La LOE a fons a Tarragona

T

EDITA:Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics deTarragonaAv. Francesc Macià, 6 1r43005 TarragonaTel. 977 21 27 99Fax 977 22 41 52 e-mail:secretaria@apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

Junta de Govern:

PRESIDENT:Joan Prous MasdeuVICEPRESIDENT:Joan Milà RoviraSECRETÀRIA:Veronic Fernández JornetTRESORER:Joan Mercadé PortaCOMPTADORA:Pilar Coca TorrellVOCALS:Gemma Blanch DalmauJosep M. Juncosa Aragonés

Montserrat Torrens TorrensRamon Benedicto GrageraSantiago Torredemer Tomàs

Coordinació periodística idisseny:Nou Silva EquipsTel./Fax: 977 24 96 38e-mail: silva@tinet.fut.es

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

TAG

PORTADA: EL CASTELL DE

TAMARIT, A TARRAGONA, PUNT DE

PARTIDA DE LES RUTES PEL GAIÀ.FOTO: FERNANDO LÓPEZ

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

�L’ENTREVISTA

Josep M. Barreda, alcalde de l’Albiol.Pàg. 4

ACTUALITATTrobada i debat sobre la LOE.

Pàg. 6

SEGURETATGrua Torre: mesures preventives,instal·lació i seguretat general.

Pàg. 8

ESPAI AL TEMPSEls llibres i la difusió de la lectura aTarragona (segles XIV-XV).Tarragona l’any 1865, segons un dietaride l’època.Notícies de la inspecció de vaixells delport de Tarragona durant la segonadècada del 1800.

Pàgs. 11 - 22

ASSESSORIA JURÍDICALa prova pericial en la nova Lleid’enjudiciament civil.

Pàg. 23

GABINET TÈCNIC Façanes esgrafiades (II).La Sagrada Familia: hormigón blancode altas prestaciones.

Pàgs. 25 - 31

ACTIVITAT COL·LEGIALDiada del patró a Altafulla.Lliurament de certificats del curs depèrits.

Pàg. 32

SORTIMEls castells de la ruta del Gaià ambautomòbil.

Pàg. 34

TAG Juny 2001 4�

L ’ E N T R E V I S T A�

Josep Maria Barreda ValAlcalde de l’Albiol

Josep Ma Barreda va nèixer aReus fa 53 anys, i durant un quartde segle ha dirigit un taller d’elec -trònica a la capital del Baix Camp.Des del 1983 viu a l’Al biol, iaquest és el primer mandat que fad’alcalde, tot i que, com afirmaamb certa ironia, "No em dedico ala política, però hi sòc des de fa 18anys; sobretot com a regidor entemes d’urbanime. Més que ferpolítica, intento fer poble". I poble,s’ha fet. L’Albiol, fa vint anys,amb prou feines superava la sei-xantena de veïns: l’estiu de 2001ha assolit els 220 habitants. "Quanvaig començar, s’havia d’actuar enconsell obert, un mètode dedemocràcia més directa, perquè noarribàvem als 100 veïns", explical’alcalde, "Perquè hem crescut? Jocrec que estem aconseguint assolirun equilibri entre la qualitat devida dels vilatans, la conservacióde la natura i l’atractiu arquitectò-nic del poble i l’aprofitament delturisme d’interior". SegonsBarreda, l’augment de poblaciòs’ha de situar en el creixement dela zona residencial de MasiesCatalanes (iniciada els anys sei-xanta, i amb un 20% del terrenydins del terme d’Alcover),l’assentament de persones jubila-des de fora i el repoblament demolts massos del terme. "S’ha detenir en compte que els masos nosón només una casa de camp, unasegona residència: en alguns, hi hatres generacions diferents convi-

vint alhora, de vegades amb untotal de 15 habitants per mas", ex -plica Barreda.

El creixement demogràfic hacomportat la posada en marxa de

diversos projectes a l’Albiol, queva aprovar un pressupost de 27,9milions l’any passat i té pendentde donar els vistiplau a un desimilar per a enguany. "Com a

«Volem ser la ‘porta’ de les Muntanyesde Prades»

L’alcade de l’Albiol a la sala de plens municipal, amb l’església de SantMiquel al fons

�

TAG Juny 20015�

obres d’aquesta legislatura, jodestacaria la creació d’un noucarrer, que donarà accés a un cen-tre polivalent on instal·larem elconsultori mèdic i una salad’actes, i la pavimentació comple-ta del nucli antic", afirmaBarreda, "D’altra banda, hemconstruït una bassa d’aigua per alshelicòpters del bombers. Aquí hiha una agrupació de defensaforestal molt activa, amb sisvoluntaris que treballen per tornsels caps de setmana". Un altreprojecte ambiciós és la construc-ció d’un centre social a MasiesCatalanes: una inversió de 36milions de pessetes aturada perfalta de promotors. "Estan totsocupats treballant a l’àrea de lacosta. Tenim els terrenys, el pro-jecte aprovat, els diners per a laprimera fase i el crèdit conceditper a la segona, però no hi ha pro-motors… Aquest projecte és fruittambé de la bona sintonia entrel’Ajuntament i la comunitat deveïns de Masies, presidida perJosep Muntada". Una rotonda enel límit entre la Selva i l’Albiol, enexecució i pressupostada en 63milions, acabarà de conformar elperfil urbanístic del poble.

L’actual paisatge urbà de l’Al -

biol antic és producte d’una mane-ra de fer que es remunta a principisdels anys 80. "En aquella època,vam començar a recomanar elspropietaris que incloguessin pedracalcària del país a l’hora de ferreparacions, sobretot a les façanes,segons les possibilitats econòmi-ques de cadascú; una mesura impo-pular al principi, perquè feia pujarel cost", explica l’Alcalde, "Ambels temps, els veïns hanquedat molt contents ambla imatge actual del poble:cases de pedra i teula ver-mella". I parlant de pedres,a principi dels segle XX vaexistir una importantpedrera al terme, que vatancar abans de la GuerraCivil. Ara l’accés és moltdifícil i, segons Barre da,només els més vells recor-den com arribar-hi, peròd’aquesta pedrera va sortirmolt material per cons-truir-ne una altra al passeigde Gràcia barceloní: laPedrera de Gaudí. "Sem blaque Gaudí coneixia moltbé l’entorn geològic delBaix Camp, i va ser ellmateix qui va buscar lapedra adequada i es va

decidir per la que havia aquí. Erauna feina feixuga: el material esportava en carros fins a la Selva idesprés per tren cap Barcelona".

Així, l’Albiol va contribuir acrear el que avui dia és un impor-tant atractiu turístic urbà: enl’actualitat, el municipi s’afanyaen desenvolupar una infraestruc-tura de turisme rural, com a partde l’associació de set pobles de lesMuntanyes de Prades. "El turismede natura pot ser bàsic per al futurdel poble, però actuant sempre encoordinació amb la resta de muni-cipis i evitant la massificació. Lacomunicació ha millorat molt:abans només es podia arribar desde la carretera de la Selva, ara hiha una pista de dos quilòmetres imig fins a Vilaplana i, des d’allí,Capafonts i Prades estan al cos-tat", argumenta l’alcalde de l’Al -biol, un punt del Camp de Tarra -go na en la ruta del camí de San -tiago. "Jo tinc un eslogan per alpoble des de fa anys", conclouJosep Ma Barreda, "l’Albiol és laporta de les Muntanyes de Pradesi la finestra de la Costa Daurada".

Des del 1983, la majoria de les cases del poble es rehabiliten amb pedra. Ala imatge, el carrer Major, sobre l’antic traçat d’un sender de gran recorregut

�

L’església de Sant Miquel, encaradasobre el Camp de Tarragona a 819 metresd’alçada

�

TAG Juny 2001 6�

El Col·legi d’ArquitectesTècnics de Tarragona (COATT)organitza del 8 al 10 de novembreles primeres jornades d’abast esta-tal sobre la LOE, una normativaque haurà de marcar les línies delsector de la construcció del futur.La llei va entrar en vigor el maigde 2000, i entre els seus objectiusdestaquen la millora de la segure-tat i l’habitabilitat dels edificis, laclarificació de les responsabilitatsdels agents que intervenen en elprocés constructiu i la regulacióde les garanties dels usuaris.

Les jornades, amb un pressu-post de prop de 50 milions de pesse-tes, estan coordinades per EnricCasanovas, del COATT, qui pre-veu importants canvis en la mane-ra d’organitzar-se i treballar delsaparelladors d’ara endavant. "Crecque s’està acabant l’època del tèc-nic lliberal, que anava sempre pelseu compte: a partir d’ara caldràtreballar cada cop més a travésd’associacions", afirma Casano -vas, "A més, el tècnic poc rigorósamb la feina quedarà fora del mer-cat. Hi haurà més exigència, i pot-ser preus més alts, però penso quees guanyarà molt en qualitat". Peral coordinador de la trobada,l’encontre haurà de servir no tantper realitzar només una "críticaconstructiva" de la llei, sinó perafrontar una anàlisi més complexaa partir de moltes i diverses opi-nions i experiències.

Casanovas destaca tambéaltres dos punts de la LOE moltimportants per als arquitectes tèc-

nics: la nova assegurança decen-nal i la necessitat de facilitar l’úsde nous materials. "Amb aquestanova assegurança, les companyiesasseguradores podran conèixerl’historial dels tècnics que interve-nen en la construcció, i variar tantles tarifes com les condicions. Jocrec que la tendència és anar capuna estandarització similar a la delmón de l’automòbil", argumentael coordinador. "D’altra banda,"afegeix, "potser s’haurà d’establiruna estructura de segells de quali-tat tipus AENOR o ISO per alsnous materials constructius, ja queels actuals no són prou exigents.Avui dia, per exemple, pràctica-ment qualsevol empresa pot tenirla certificació ISO 9001, i el certi-ficat d’AENOR té el problema dequè va associat a una marca o

firma, però a cada producte omaterial concret. El desenvolupa-ment de la LOE haurà de clarifi-car aquest panorama, per guanyaren qualitat i temps de vida delsedificis".

Finalment, Enric Casanovasinclou la necessitat de més agilitaten els controls de totes les etapesdel procés constructiu "tant persaber quan va bé un element o tèc-nica com per conèixer si no fun-ciona". Segons el coordinadord’aquesta primera trobada,l’especialització professional, elcontrol i la seguretat enl’execució, els exàmens pericialso la inspecció de rehabilitacions imanteniments seran alguns temesclau en la vida laboral quotidianadels aparelladors des del punt devista de la LOE.

Trobada i debat sobre la LOE

El maig de 2000 va entrar en vigor la Llei d’Ordenació de l’Edificació. El pròxim novembre, Tarragonaacollirà la primera trobada estatal al voltant d’una normativa que afecta actualment a més de 300.000nous habitatges.

Sala del Palau de Congressos de Tarragona, on es celebra la Trobada

�

A C T U A L I T A T�

TAG Juny 20017�

CONSUMIDORS

- La nova llei ha incrementat el nivell de res-ponsabilitat de l’usuari davant del seu habitatge.

- El propietari d’un habitatge i les comunitats deveïns hauran de millorar les mesures de manteni-ment i ús adequat de l’edifici per no perdre decobertura decennal de danys.

- El consumidor veurà crèixer la qualitat del seuhabitatge amb la posada en marxa del decert previstper garantir la cobertura de danys triennals.

- Amb la LOE, es redueix el temps per poderreclamar determinats danys constructius.

MERCAT IMMOBILIARI I PROMOTORS

- La LOE ha fet crèixer el preu dels habitatgesnous de prop d’un 5%. Les raons bàsiques sónl’obligació de realitzar un estudi geotècnic previ delsubsol, la concertació obligatòria d’una assegurançadecennal i l’establiment d’una auditoria de riscosdurant l’execució de les obres.

- La nova llei ha acabat amb les empreses irre-gulars, que desapareixien als pocs dies d’acabar unedifici, tot deixant els compradors sense possibilitatde fer reclamacions.

- La llei permet el registre i la vendad’habitatges amb "reserves tècniques". Les viven-des afectades tenen parts sense cobertura de riscos,la qual cosa dificulta la seva venda als promotors.

PROFESSIONALS DE LA CONSTRUCCIÓ

- Mentre que aparelladors, arquitectes i engin-yers necessiten una titulació universitària per exer-cir, qualsevol persona pot esdevenir constructord’habitatges. Només li cal un N.I.F.

- Moltes empreses auditores de riscos (OCT)funcionen actualment amb estrutures insuficients ipersonal poc especialitzat. Les OCT,s no estan com-templades a la LOE, però companyies assegurado-res imposen la seva inspecció habitualment.

- A l’Estat Espanyol encara no existeix cap orga-nisme, ni oficial ni privat, especialitzat en l’estudide la sinistralitat i els riscos en l’edificació.

LA LOE A QUATRE BANDES: PROS I CONTRES

Estructura del polisportiu de Constantí

�

FABRICANTS DE MATERIALS

- Les asseguradores estan optant per penalitzarles construccions que fan servir productes o tècni-ques noves, perquè desconeixen els possibles riscosassociats. Aquest fet pot ralentitzar el procésd’innovació tècnica en el sector.

- La lliure competència en l’àmbit dels nousmaterials es veu limitada per aquesta penalitzacióde les asseguradores als nous productes. Això potrepercutir en una tendència a l’alça dels preus, jaque els fabricants no aconsegueixen amortitzar lainvestigació en nous materials.

La necessitatde facilitarl’ús de nousmaterials ésun dels puntsforts de laLOE

�

TAG Juny 2001 8�

RUA TORRE: aparelld'elevació i distribució de

càrregues molt utilitzat en edifica-ció. Es caracteritza per desplaçarcàrregues en un gir de 360º, ambdesplaçament estàtic o movil. Estàformada per una torre metàl·lica,amb un braç giratori i motorsd'orientació, elevació distribució otrasl.lació de la càrrega. Pot estarempotrada al terra o bé sobre rails.

En l’estudi de Seguretat queredactem els tècnics per una cons-trucció, normalment fem referèn-cia a la grua torre especificantalgunes de les seves característi-ques, si serà encastada o sobrerails, ubiquem la seva situaciódintre a l’obra i com a molt femreferència al seu radi d’acció iinterferències amb d’altres grues;però no mencionem les feines demuntage i desmuntatge de la gruaque sí son responsabilitat directadel coordinador.

Per tal d'instal·lar una gruatorre en les nostres obres, en pri-mer lloc haurem de tenir en comp-te els treballs de muntatge, des-muntatge i manteniment i totsaquest tindran que estar reflexatsen l'estudi de seguretat de muntat-ge i desmuntatge de la grua.

Estem acostumats asol·licitar el Projecte deLegalització de la grua torre,l'Estudi de Seguretat i Salut peròen moltes ocasions ens oblidemde sol·licitar el Pla de Seguretati Salut de la grua torre.

L'aprovació del pla de segure-tat i salut per al muntatge i des-muntatge de la grua torre és un

punt important a tenir en compte.Aques ta és una de les tasques arealitzar pel coordinador de segu-retat i salut a l'obra però en poquesocasions disposem del correspo-nent pla –ja que omitim demar-loal responsable del muntatge- perprocedir a la seva aprovació sis’escau.

SISTEMES DE SEGURE-TAT D'UNA GRUA:

(S'ha de vigilar que no esti-guin anul·lats)

AUTOMÀTICS:Limitador de par màxim o

càrrega màxima en punta: Situatal tirant de la ploma.

Limitador de càrrega màxima:Situat al capçal de peu de ploma.

Limitador d'alçada del ganxo:Situat al bastidor d'elevació.

Limitador de recorregut delcarro: Situat al cabrestant delcarro.

Limitador d'orientació: Situata la torreta.

Limitador de translació degrua: Situat als capçalsd'apoiament del xasis.

Posada en veleta: L'ha deposar el gruista al finalitzar la jor-nada. La seva funció és la de per-metre que la ploma giri lliurementoferint una resistència mínima al'acció del vent.

MANUALS:Botonera.

ELÈCTRICS:Quadre general de protecció

amb ICPM (interruptor de controlde potència).

Magnetotèrmic: Protegeixcon tra curt circuits i pujadesd'intensitat.

Tensió de seguretat en circuitde seguretat i telecomandament.

Protecció diferencial que pro-tegeix de contactes indirectes.

Grua Torre

G

Grues a Tarragona, d’entre av. Catalunya i Rovira i Virgili

�

S E G U R E T A T�

TAG Juny 20019�

Posada a terra de les masses.Contacte de porta en armari

elèctric.

ALTRES ELEMENTS DESEGURETAT:

Anemòmetre. Detectors de línies elèctriques.Pinces de carril i topes.

ELEMENTS AUXILIARSDE SEGURETAT:

Contrapesos.Llastra.Arriostraments d'elements d'ac -

cés i treball.Elements d'apoiament.

EL CONDUCTOR DE LATORRE:

Serà persona especialitzada:Edat mínima 18 anys.Condicions psicosomàtiques

adequades.Haver passat un examen

mèdic i psicotècnic.Posseir una instrucció profes-

sional suficient.

NORMATIVA APLICA-BLE:

Normes UNE 58-101-92 partI, UNE 58-101-92 part II, UNE58-101-92 part III i UNE 58-101-92 part IV, referent a "Condicionsde resistència i seguretat en lesgrues torre desmuntables perobra".

Reial Decret 1627/1997 de 24d'octubre, pel que s'estableixenles disposicions mínimes de segu-retat i salut a les obres de cons-trucció.

DISTÀNCIES A LÍNIESELÈCTRIQUES:

3 metres per línies ≤ 55.000 V5 metres per línies ≥ 55.000 V

LA CÀRREGA MÀXIMAADMISSIBLE HA DE FIGU-RAR EN LLOC VISIBLE DE LAMÀQUINA.

ORGANITZATIVES- Per a la instal.lació de la

grua s’exigirà el corresponentprojecte d’instal.lació i es com-provarà que el llibre de manteni-ment estigui al corrent.

- Per a la instal.lació de la gruas’ha d’aconseguir el permísd’indústria per tal de legalitzar lainstal.lació de la grua torre i el per-mís municipal per tal de legalitzarla instal.lació de la grua al solar.

- Cal efectuar les revisions i elmanteniment corresponent atenentles instruccions del fabricant.

- El projecte ha de definir laubicació de la grua tenint encompte en el seu cas les possiblesinterferències amb altres grues imantenint les distàncies de segu-retat a línies elèctriques (en el casd’alta tensió 8m de la vertical delcable i com a mínim 5m de qual-sevol part de la grua).

- Abans d’iniciar les manio-bres amb la grua caldrà preveureels diferents moviments a efec-tuar per tal de garantir que en capmoment cal fer maniobresd’arrossegament ni es pot afectaraltres instal.lacions o equips compoden ser linies elèctriques, bas-tides, contrapesos etc. la qualcosa ja s’ha d’haver tingut encompte en el projecte d’instal.la -ció.

- Quan la velocitat del ventsigui superior a 50 Km/h o la indi-cada pel fabricant, la grua es dei-xarà fora de servei. En el cas degrues sobre carrils es portarà a lazona de seguretat deixant-la allífora de servei.

- Quan es deixi la grua fora deservei es deixarà en veleta (gir lliu-re) i sense cap càrrega suspesa.

- Per accedir i desplaçar-seper la ploma de la grua serà obli-gatori l’ús de cinturò de seguretatanticaiguda.

- La recepció de les càrre-gues es farà per mitjà de plata-formes de descàrrega atenent-sea les prescripcions contingudesen la fitxa (MA – 9).

TÈCNIQUES- La grua disposarà de pla-

ques d’identificació i relació decàrregues admissibles atenent ladistància del carro en la ploma,així com plaques que indiquin ladistància al llarg de la plomacada 10 m. i, en general, com-plirà amb les prescripcions con-tingudes en la ITC-MIE-AEM-2.

- El ganxo disposarà de pes-tell de seguretat.

FORMATIVES- S’informarà els operaris

que hagin de manipular una gruatorre sobre el risc que suposa i laforma correcta d'utilitzar-la,d’acord amb les mesures de tipusorganitzatiu i tècnic previstes enels apartats anteriors.

- No sobrepassar sota cap con-cepte la càrrega màxima de lagrua.

- No arrossegar ni arrencarcàrregues.

- La grua permet fer manio-bres d’elevació, rotació i trasla-ció però no s’ha d’efectuar dosmoviments a la vegada.

- Cap treballador es situarà odesplaçarà sota càrregues suspeses.

- Abans de posar en servei lamàquina comprovar tots els disposi-tius de fre i limitadors de seguretat.

- Tot el contingut de la fitxacorresponent al senyalista engeneral (P – 2) i a les eslingues(MA – 14).

- La grua tan sols serà utilit-zada pel personal autoritzatd’acord amb la fitxa (P – 3).

CONXITA PORRES

MESURES PREVENTIVESGRUA TORRE DESMUNTABLE PER A OBRES

TAG Juny 2001 10�

INSTAL·LACIÓ GRUA

CÀRREGA MÀX.

BASE MÒBIL BASE FIXA TREPADORAENCASTADAtornapuntes

CÀRREGA MÀX.

ALÇ

AD

A S

OTA

FLE

TX

A2

PLA

NT

ES

TAG Juny 200111�

E S P A I A L T E M P S�

Els llibres i la difusió de la lectura a Tarragona (segles XIV-XV)

ls darrers segles medievals escaracteritzen pels canvis vers

noves formes de vida, de sistemeseconòmics, de pensament... Tambées presenten novetats en l'àmbitcultural, en tot el relacionat amb lacultura escrita. Sobretot cal dir queés un temps en el que l'escripturadeixa de ser un monopoli del cler-gat. Surt dels monestirs i delsclaustres catedralicis per anar atrobar la societat baixmedieval quecada vegada més veu la necessitatde l'escriptura, i també de la lectu-ra. Els mercaders necessiten saberescriure per a poder portar elscomptes i els seus negocis. Elsnotaris utilitzen l'escriptura per afixar els contractes jurídics delsseus clients. La circulació de lli-bres va en augment a partir delsegle XIII i el sistema de lecturacanvia respecte els temps ante-riors. Apareix un nou tipusd'intel.lectual que llegeix a la boti-ga, a la sala de la casa, a l'estudiparticular, a l'escrivania, i guardaels llibres en una caixa, juntamentamb els papers del negoci i els lli-bres de comptes. La lectura,doncs, esdevé un element emmar-cat en l'esfera de l'oci i del tempslliure1. Però caldrà buscar-la tambéen els cercles més íntims, conver-tint-se cada vegada més en unaactivitat privada i silenciosa. A tra-vés d'aquesta lectura privada ellector entra en una relació indivi-dual amb Déu, llegint per exemplel'obra de Tomàs de Kempis, Laimitació de Crist, o fullejant els lli-bres d'hores presents ja en moltescases baixmedievals2.

Tots aquests aspectes que espresenten ara tan generals, i algúpodria pensar que fins i tot allun-yats del nostre entorn més imme-diat, també es van manifestar acasa nostra. La documentaciótarra gonina, sobretot els inventarispost mortem3, ens proporcionaalgunes dades sobre la lectura alssegles XIV i XV. Podem saber quèllegien alguns tarragonins, quinsllibres tenien a les cases i, fins itot, com els adquirien, tot i que nosón més que dades parcials i queno ens han de portar a generalitzar.

ELS LECTORS

En primer lloc, les persones.Cal veure quins lectors hem loca-litzat en la documentació, tot i queles dades són irregulars. Tan solshi ha un element comú a tots ells,i és que tots són de Tarragona. Idiem ells perquè no hem localit-zat, de moment, cap dona.

Hi ha un total de 16 inventarisamb referències a biblioteques delectors tarragonins, tot i que altresdocuments ens aporten altresdades. Ens interessen sobretot les

E

Miniatura del llibre del «Usatges», segle XIV

�

TAG Juny 2001 12�

primeres referències ja que ensdiuen els llibres que tenen a casa,quantitats que varien bastant del'un a l'altre, definit d'aquestamanera l'accés que tenen uns ialtres a la lectura i als llibres. Unaccés que no pot ser mai igual pera tots, tenint en compte sobretot elpreu dels llibres.

Destaquen, en primer lloc, elslectors membres del clergat. Hitrobem des de referències a la cle-recia catedralícia fins al'arquebisbe. Aquest apareix citat,si bé no diu el seu nom, en unaàpoca atorgada per l'il.luminadorbarceloní Arnau de la Pena, l'any13614. També hi ha referències del'ar que bisbe Gonçal Ferrandisd'Hí xar, l'any 14335.

Hi ha Felip d'Anglesola6,canonge i sagristà de Tarragona, laprimera de les quals està en rela-

ció també amb fra Guerau deCellers, framenor del convent deTarragona. Sanç de Gerba, canon-ge de la Seu de Tarragona, ven aBerenguer de Roure, prevere,beneficiat al sots-diaconat de SantFeliu de Girona, el llibre de dretcanònic Decretum Gratiani, l'any13627. Finalment les dades quelocalitzem en els inventaris ensdonen notícia d'altres membresdel clergat catedralici, des decapellans comensals fins al'ardiaca de Sant Fructuós, enGuillem Vallespir8.

El moviment cultural de laBaixa Edat Mitjana també estàestretament relacionat amb el móndel Dret, sobretot a partir del movi-ment de renovació jurídica iniciatentorn de la Universitat de Bo -lonya. Això comporta, lògicament,una circulació d'estudiants i també

de llibres. Per això entre els lectorstrobem juristes, i també nombrosesobres de Dret en les cases. Ens refe-rim a Berenguer Ferrer9, a Guillemde Torres, oriünd de Tarra gonaperò resident a Barcelona on ator-ga testament l'any 135110, i al nota-ri Pere Sabater11.

Altres oficis que trobem sónquatre apotecaris -Joan Miquel,Joan Ferràndiç, Pere Lacera iAntoni Roca-, un cirurgià -BernatCerdà- i un sastre -NicolauCendrós. També d'alguns ciutadansdels quals no es fa esment de l'oficilocalitzats a Tarragona els anys1439 i 1440 -Ramon Artigues,Guillem Francesc, Fran cesc Ferreri Bartomeu de Bas-, i en DalmauAlrich, ciutadà de Tarra gona, queapareix a Barce lona comprant unllibre a Jaume de Gualbes12. És enaquest grup de lectors on es posade manifest l'accés dels laics a lacultura escrita, unes persones queprofessen uns oficis manuals i quetenen llibres a casa seva. Tal vega-da amb un sentit d'ociositat,d'intel.lectualitat, o perquè són unaeina per a la tasca professional quedesenvolupen.

ELS LLIBRES

Els noms dels propietaris dellibres ens remet als llibres pos-seïts. Però això no ens ha de ferpensar en que els llibres que apa-reixen en les cases tarragoninessón llibres llegits; simplement ensdiuen que en són propietaris o,com a mínim, que són a la casa. Itampoc podem deduir que les úni-ques lectures dels personatgestarragonins localitzats són dels lli-bres trobats en les cases. Dit aixòremarquem que la informació bà -sica sobre la possessió de llibres latreiem dels inventaris, informacióprou amplia i completa que passa,en primer lloc per les quantitats dellibres. És el prevere Pere deCubés qui té una biblioteca mésrica: un total de 207 llibres. Se -

Miniatura del «Decretum Gratiani» del manuscrit de dret canònic conservata la Biblioteca de la catedral de Tortosa

�

TAG Juny 200113�

gueix el notari Pere Sabater, amb82 volums, tot i que al final delseu inventari es diu, sense especi-ficar la quantitat ni els títols«...molts altres llibres de gramàti-ca sotils, de pocha valor».

Després ja venen en PereOrto neda, comensal de la Seu,amb 31 llibres; Guillem Vallespir,ardiaca de Sant Fructuós, amb 25;Bartomeu de Bas, 23; l'apotecariPere Lacera amb 22; el també apo-tecari Joan Ferràndiç, 19; elcomensal Guillem Fuster 18;Fran cesc Ferrer, 15; Pere Gon -çalbo, comensal, 12; Antoni Roca,apotecari i Ramon Artigues, amb-dós amb 9 llibres a la seva biblio-teca; el sastre Nicolau Cendrós, 7;l'apotecari Joan Miquel, 5; elcirurgià Bernat Cerdà, 4; i en Gui -llem Francesc, 3.

Els inventaris parlen tambédel lloc on es guarden els llibres.Per exemple, el notari Pere Saba -ter els té en una cambra anomena-da escriptori. No és una cambraexclusiva per als llibres però síque ens diu molta cosa respecte del'ocupació del notari, dedicat al'escripturació de contractes idedicat també a la lectura. Enl'estudi de Sabater hi ha, a més,objectes relacionats ambl'escriptura -un taulell per aescriure, un tinter de plom, un tin-ter gran de fust damasquí, un tin-ter de terra gran, un maçapà ambcinc parells d'ulleres, un faristoletpetit de fusta, una banca per estu-diar, una tauleta de comptarenguixada, una tauleta enguixada,un faristol gran amb peu.

A l'escriptori també hi tenenels llibres els apotecaris JoanFerràndiç i Pere Lacera, i tambéen Bartomeu Bas. Antoni Roca iJoan Miquel, apotecaris, els tenenen l'obrador, i el sastre NicolauCen drós els té a la botiga. En laresta d'inventaris es diu que estanen la cambra, a vegades dins d'unacaixa o d'un arquibanc, com enl'inventari de Pere Ortoneda. I

altres objectes que es troben alcostat dels llibres són unes ulleresa la casa de Pere de Cubès i a la dePere Gonçalbo. I a l'obrador del'apotecari Joan Miquel hi ha 16mans i mitja de paper de València,

14 mans de paper de Toscana, i untinter ple de tinta.

Es descriuen igualment lescaracterístiques físiques dels lli-bres. En molts casos, però, nomésdiuen de pocha valor o també depaper sotil per a indicar que el lli-bre és poc valuós. Es habitual dirsi són de paper o de pergamí, tam -bé el color de la coberta i el mate-rial amb que està feta. D'algunsdels llibres, suposem que els mésluxosos, es diu que tenen tanquesd'argent -per exemple, unes Horesde Santa Maria ab tancandorsd'argent que té l'apotecari JoanMiquel; «Ítem un libra de pregamíab posts cubertes de aluda verme-lla ab IIII gaffets apellat Petrus deCrexensis super agricultura», pro-pietat del notari Pere Sabater; o elcas d'un missal «...ab dos gaffets,ab posts de fust cubertes de corda

verella ab cuberta de lli sotil» queté el prevere Guillem Francesc.

A vegades l'exhaustivitat és talque fins i tot es diu el títol i lesparaules amb què comença el text.Això permet poder identificar lesdiferents obres i, per tant, dibuixarun panorama de la difusió dels lli-bres, almenys esbossar-lo en elsseus trets principals. Analitzant ladocumentació observem dos ele-ments que es fan evidents. En pri-mer lloc la gran difusió de llibreslitúrgics, devocionals i de formacióreligiosa, i en segon lloc l'expansióde les obres jurídiques. En un ter-cer apartat cal considerar els llibrescientífics, obres literàries i de for-mació. També es fa evident la rela-ció que té la possessió de d'unstipus de llibres amb la professió delpropietari, com ara les Receptescompostas que té l'apotecari JoanFerràndiç, un antidotari que tél'apotecari Joan Miquel, o tots elsllibres de literatura notarial que téel notari Pere Sabater: un Salatiel,un Aurora et Flores Relondini itambé un Rolondinus de arte nota-riae, a més de dos formularis nota-rials i un Ars Dictandi de Llorençd'Aquileia.

De les obres de caire religióscal dir, d'entrada, que són les quepredominen en les cases dels ecle-siàstics13. Són llibres destinats al

«»

En aquesta època, hi haviauna gran difusió de llibreslitúrgics i, cada cop més, de

jurídics

Escrivà que podriaser un trobador.Còdex del «Usatges»

�

TAG Juny 2001 14�

culte i la devoció, i també a la for-mació, per adquirir els coneixe-ments més elementals i estudiarles disciplines eclesiàstiques per apoder exercir el ministeri sacerdo-tal. Cal tenir en compte que elnivell intel.lectual del clergats'elevà a partir del segle XIII,apreciable sobretot en el clergaturbà de l'entorn dels capítols cate-dralicis. I en aquest ambient és enel que cal emmarcar el cas concretdels eclesiàstics als que ens refe-rim, tots ells relacionats d'una oaltra manera amb la Catedral ta -rra gonina.

Guillem Fuster, capellà co -men sal, té dos missals, una Bíbliade pergamí, un breviari de perga-mí un llibre dominical en paper.Pere Conçalbo, també comensal,té uns Salms Penitencials, i PereOr to neda, comensal, té un -Bre -viari de paper de letra tirada i un

Professoner de pergamí. Curio -sament en Guillem Vallespir,ardiaca de Sant Fructuós, nomésté una regula Beati Augustini coma llibre religiós, que pot tenir unacerta rellevància tenint en compteque la regla de Sant Agustí era lanorma comunitària dels canongestarragonins. Pere de Cubés, preve-re de la Seu, té un breviari de pettformat, i un altre en el que hi diu,amb lletra negra, Deus in te spe-rantur, un llbre de paper en que hade Deffunts, un llibre de paperappellat Tabula, un diürnal romà iun llibre amb cobertes de fustaaluda blanca que comença Ihesus.Incipit Episcopalis missa i fineixdient Requiescat in pace. Amen.Aquest capellà, a banda d'aquestsllibres litúrgics, en té altres queestan destinats a la formació espi-ritual del seu propietari, com araun de Teologia que comença

Utrum Deus possit facere, un altrellibre petit i de pergamí sobremedi tacions de Jesucrist i referenttambé a glosses de l'Apocalipsi.

D'obres religioses en trobemtambé en les cases dels laics: JoanMiquel té un llibre d'Hores deSanta Maria, un llibret d'oracionsde Sant Francesc i un llibre deSant Bernat de Claravall; el sastreNicolau Cendrós té un Saltiri iunes Ores, com a llibres devocio-nals, tots ells de pergamí encaraque té també un Gènesi i unTobies de paper; més completa ésla biblioteca del notari PereSabater, de la que destaquem unllibre d'hores -unes ores de prega-mí ab posts cubertes de aluda ver-mella pintada, ab un scudet de màd'argent sobredaurat que són del'offici de la Verge Maria e demorts-, un devoconari amb l'oficide Difunts, el Credo i el PareNostre. Sabater també té una VitaChristi, Lo llibre dels Àngels, lesPistoles de Sent Climent, Inno -centius de humane miseria condi -cio nis, Pastoralis Beati Gragorii,Doctrina de confessar, De Infan -cia Salvatoris, llibres tots ells deformació religiosa. És aquest castal vegada el més important pelque fa a la possessió de llibresreligiosos per part dels laics quehem localitzat. De tota maneraalguns dels llibres que té aquestnotari també es troben en altrescases, com ara el Llibre delsÀngels, que trobem a casa deBartomeu Bas i a la de del'apotecari Joan Ferràndiç, aquíjuntament amb un llibre titulat Losmiracles dela Verge Maria.

Al costat de la temàtica reli-giosa destaquen sobretot els lli-bres jurídics (Guillem Vallespir,ardiaca de Sant Fructuós té llibressobre les Decretals -Summassuper rticulis decretalium compi-latus a magistro Gotfredo de Te -rra cone14-, o Pere Sabater té elsUsatges i les Constitucions deCata lunya i també els de forma-

Miniatura del Llibre de les Hores pintat per Bernat Martorell el 1444

�

TAG Juny 200115�

ció, com ara el Graecismus ano-menat en la documentació Grecis -me (inventaris de Bartomeu deBas, de Nicolau Cendrós), o elDoctrinale d'Alexandre de Ville -dieu, on s'exposa la gramàtica llati-na (inventari de Nicolau Cen drós),i que la documentació també citacom a Alexandre (in ven tari de PereGonçalbo, comensal).

Finalment, i per acabar, citaralguns exemples d'obres literàriesi científiques presents a la Tarra -gona baixmedieval, entre les quedestaca el Libra de les dones, unregimen Sanitatis Magristri Ar -nal di de Vilanova, o un llibre depergamí apellat Petrus de Crexen -sis, tots a casa de Pere Sabater; otambé Les conquestes de Catha -lunya i Lo Sizè a casa del preverePere Ortoneda.

N O T E S :

1. Armando PETRUCCI, «Leer en laEdad Media», a Alfabetismo, escritura,sociedad. Barcelona: Ed. Gedisa, 1999, p.188-192.

2. Paul SAEGER, «La lectura en losúltimos siglos de la Edad Media», aGuglielmo CAVALLO, Roger CHAR-TIER, Historia de la lectura en el mundooccidental, Madrid: Taurus, 1997, p.194-228. Roger CHARTIER, «Las prácticasde lo escrito», a Philippe ARIÈS, GeorgesDUBY (dir.), Historia de la vida privada,Madrid: Altea, Taurus, Alfaguara, 1989,vol.III, p.131-161.

3. Hem localitzat 16 inventaris entreels anys 1360 i 1440 en dos llibres con-servats a l'Arxiu Històric Arxidiocesà deTarragona (AHAT), Notaria Tarragona,llibre 1217; llibre 1218. També altresreferències documentals que aniremcitant al llarg d'aquest treball. Vegi's JosepA. IGLESIAS, El llibre a la Catalunyabaix-medieval. Notes per a un estat de laqüestió, «Faventia», 15/2 (1993), p.39-73.Carme BATLLE, Notícies sobre lesbiblioteques dels ciutadans honrats deBarcelona (segles XIV-XV), «EstudisCastellonencs» 6(1994-1995), p.177-187.Josep HERNANDO, Llibres i lectors a laBarcelona del segle XIV, Barcelona:Fundació Noguera, 1995. Daniel PIÑOL IALABART, «Algunes notícies sobre lapresència de llibres en els inventaris(1360-1440)», a Jaume BARRULL;

Meritxell BOTARGUES, Història de lacultura: producció cultural i consumsocial, Lleida: Institut d'Estudis Iler -dencs, 2000, p.67-85.

4. Josep HERNANDO, Llibres i lec-tors..., p.340, document n. 214. 1361,febrer, 17. Barcelona. L'arquebisbe és enPere Clasquer. Arnau de la Pena hail.luminat el llibre litúrgic anomenatPontificale.

5. Arxiu Capitular de Tarragona(ACT), Actes Capitulars, n. 52, f. 91.1433, febrer, 3. L'arquebisbe confessaque té en comanda pel Capítol uns llibresdel difunt Narcís Astruc, ardiaca major dela Seu, prometent que els restituirà alscanonges.

6. Josep HERNANDO, Llibres i lec-tors..., p.237-238, document n. 147. 1352,febrer, 26; p. 267-268, document n. 169.1355, maig, 17. Ven diversos llibres jurí-dics i una Breviari de Tarragona al juristaBartomeu ses Avasses.

7. Josep HERNANDO, Llibres i lec-tors..., p.356-359, document n. 229. 1362,febrer, 22. Barcelona.

8. AHAT, Llibres 1217 i 1218. Sónen Guillem Fuster, Pere Gonçalbo i PereOrtoneda, com a capellans comensals, iPere de Cubés, del qual només es diu queés prevere de la Seu. Els tres primersestan documentats l'any 1360 i el darrerl'any 1440.

9. Josep HERNANDO, Llibres i lec-tors..., p. 75-77, document n. 30. 1323,novembre, 4. Barcelona. Els marmessors

de Galcerà de Barbarà, canonge deBarcelona, li venen un llibre anomenatDecretum per 55 lliures.

10. Josep HERNANDO, Llibres ilectors..., p.227-231, document n. 140.1351, abril, 13. Barcelona. Mana que totsels seus llibres de Dret siguin venuts esdestinin els diners a altres llegats testa-mentaris.

11. Cfr. Daniel Piñol i Alabart, PereSabater, notari de Tarragona i lletrat(segle XV), «Estudis Històrics iDocuments dels Arxius de Protocols»,XVII(1999), p. 125-151.

12. Josep HERNANDO, Llibres ilectors..., p.318-319, document n. 203.1359, octubre, 16. Barcelona.

13. Sobre les lectures dels eclesiàs-tics en general vegi's Josep Antoni IGLE-SIAS, «La cultura dels clergues a laCataluya baixmedieval a través de lesseves biblioteques», a I Congrésd'Història de l'Església, vol.I, Solsona,1993, p. 93-104.

14. Aquest llibre també apareix refe-renciat en l'inventari del comensal PereOrtoneda dient que és propietari d'un lli-bre anomenat Gotffrè i que ara el témossèn Pere Sabater.

DANIEL PIÑOL ALABART

Doctor en Història i professord'ArxivísticaUniversitat Rovira i Virgili

«Llibre de les dones» deFrancesc de Eiximenis.Un dels primers llibresimpresos a Tarragona i aEspanya, 1485

�

TAG Juny 2001 16�

E S P A I A L T E M P S�

Tarragona l'any 1865, segons un dietaride l'època

n aquest nou encontre ambels lectors de la revista Tag

volem aproximar-nos a la Tarra -gona vuitcentista, concretament ala de l'any 1865, gràcies al quedeixà escrit en el seu dietari untarragoní d'aleshores: Francesc dePaula Yxart i Vives.

L'AUTOR DEL DIETARI

Entre els membres destacatsde la burgesia tarragonina de lasegona meitat del segle XIX tenima Francesc de Paula Yxart i Vives,fill de Josep-Francesc Yxart i Pi ide Maria-Antònia Vives i Gavella,casat, el 1851, amb Joana deMora gas i Tavern, que fou unhome, com diu Agustí Musté, "decostumbres ejemplares y de arrai-gados sentimientos religiosos"(1). Era soci de la Societatd'Amics del País i arribà a serregidor de l'ajuntament tarragoní idiputat provincial pel districte delVendrell. Fou pare del crític litera-ri Josep Yxart i de Moragas i tras-passà a Tarragona a dos quarts decinc del matí de l'1 de maig de1911 (2).

Yxart i Vives, l'1 de gener de1865, es decidí a començar un die-tari en el qual anotaria, com ellmateix ha deixat escrit, "los suce-sos más marcados que acontescan,ya sean relativos a mi familia, yaen la población que habito [Tarra -gona], así como los que pasan enmi nación", i s'autoprometé quecada dia faria anotacions les qualssituaria dins dels apartats "efemé-

rides de familia, observacionesadmosféricas, sucesos particularesde la población en que me encuen-tre, acontecimientos generales (...)y apuntes sobre haciendas e intere-ses generales de mi casa" (3).

APROXIMACIÓAL CONTINGUT

DEL DIETARI

De la informació que conté eldietari només ens farem ressò del'anotada a l'apartat Sucesos parti-culares de Tarragona durant l'any1865 la qual, per cert, no és moltabundant ja que de les 365 vega-des que surt l'any 1865 només en52 -el 14'24%- hi han anotacionsreferides a algun fet esdevingut enla ciutat; en les altres l'autor deldietari, davant la mancad'aconteixements ciutadans eslimita a es criure frases com aques-

tes: "sigue todo sin novedad", "sinnovedad", "no hay novedad", "sincosa particular", "nada de nuevo","no ocurre cosa particular", etc.,que són un bon indicatiu de la vidatranquila, sense cap menad'agitació, de la Tarragona vuit-centista. En aquest sentit es prouexpressiva la carta que, l'1 d'agostde 1874, escriví Josep Yxart i deMoragas al seu germà Ramon,aleshores absent de Tarragona, enla qual, i referint-se al ques'esdevenia aleshores a la ciutat, lidiu: "Qué quieres que te diga de lode por acá? Exactamente todo,como lo dejaste, todo, todo, todo.Si no fuera por el calendario nadiesabría aquí que pasan los días,tanto se parece uno a otro. Elespectáculo que presenta cadasitio, en una misma hora, todos losdías, llega hacer dudar que la tierrahaya dado una vuelta y cualquiera

E

El dietari pren nota de l’estreno dels nans

�

TAG Juny 200117�

diría que esta población es un granmuseo de figuras de cera" (4).

ESQUELLATADAAL CARRER DE LA NAU

La primera referència a un fettarragoní s'anota el dia 3 de generi correspon al nou ajuntament dela ciutat que, presidit per PlàcidM. de Montoliu, prengué possessióper cap d'any, però l'esdevenimentdel dia no és altre quel'esquellatada que se li féu al Sr.Casals, del carrer de la Nau, perhaver-se casat amb una minyona.

ENTRADA DEL'ARQUEBISBE FLEIX

I SOLANS

Les anotacions del 8 al 12 degener tenen com a denominadorcomú el nou arquebisbe FrancescFleix i Solans. El dia 8 s'anota quecomença a notar-se algun movi-ment per preparar l'entrada del

nou arquebisbe. El 10 es fa cons-tar que segueixen els preparatius ique l'arquebisbe arribarà l'endemà"si no ocurre algún percance en elferrocarril de Barcelona" ja quehavia corregut la brama d'un eslla-vissament de terres a la Granada.L'11 es confirma que l'arquebisbeFleix ha arribat a la ciutat i es des-taca que és persona coneguda perhaver estat canonge de Tarragona(va ocupar una canongia del 1829al 1846); diu que ha estat rebutamb "grandes muestras de conten-to" per una gran multitud i que seli ha aixecat un arc de triomf alPortalet i que per la nit han estatil·luminats els edificis públics ialgunes cases particulars, que lamúsica ha tocat davant el palauarquebisbal fins a les deu del ves-pre i que, per celebrar l'entrada delprelat, s'han estrenat els nans (elcapità de la comparsa i les sis pa -re lles d'arlequins, negres, pagesoscatalans, andalusos, metge i sen-yora, i nobles) que considera són

"bastante bonitos"(5), i ha comen -çat a funcionar el rellotge delfrontis de la Casa Gran. El dia 12l'arquebisbe oferí a les autoritats ipersones distingides (entre lesquals figura Yxart) un refresc closamb un castell de focs artificialsdisparat des del Camp de Mart,que fou contemplat perl'arquebisbe i els seus convidatsdes de les finestres de palau ober-tes en la muralla; l'acte, però, restàdeslluït per una veïna del carrer deMe diona que tingué el mal gust detriar aquest dia per suïcidar-se.

ACTE DE LA SOCIETATECONÒMICA D'AMICS

DEL PAÍS

El dia 13 es recull la sessióque aquell dia celebrà la SocietatEconòmica d'Amics del País, de laque Yxart és soci, en la que s'hademanat la prolongació de la viafèrria de Saragossa a Escatró finsa Tarragona, tot passant pel Prio -

Els arquebisbes són notícia. Vista del seu Palau

�

TAG Juny 2001 18�

rat i Reus, i s'ha nomenat soci al'arquebisbe Fleix i Solans.

DEFUNCIÓ DESALVADOR ESCOFET

A Tarragona, del 14 de general 22 de febrer, segons el criteri del'autor, no passà res, però el 23s'esdevingué la mort de SalvadorEscofet "comerciante muy cono-cido" (6).

SETMANA SANTA

La tranquil·litat de la ciutat noes veié afectada fins la SetmanaSanta. L'aconteixement que cridàl'atenció d'Yxart s'esdevingué el13 d'abril i consistí en lacol·locació, per primera vegada enla història ciutadana, d'una taula ales portes de les parròquies ambdues senyores que es rellevavenper torns de dues hores i que,mentre "está en el monumento S.D. M.", demanaven per als pobres

expòsits. El dia 14, DivendresSant, s'havia de celebrar per pri-mera vegada la processó del SantEnterrament (abans es celebravael Dijous Sant), però no poguésortir a causa de la plutja.

INTERRUPCIÓ DELFERROCARRIL

El 18 d'abril restà interromputel servei dels ferrocarrils deValència i Barcelona, els primerspel desprendiment d'una roca alColl de Balaguer i els segons peruna esllavissada de terres delsdes mun taments que es feien a laGranada i Gelida. La situació esmantingué fins el 3 de maig enquè tornaren a circular els trens.

DIPÒSIT DEL CADÀVERDE L'ARQUEBISBE

COSTA

No cal dir que per a una ciutatlevítica com la Tarragona de 1865i per a un home de missa comYxart, el dipòsit del cadàver del'arquebisbe Costa i Borràs (haviamort el 1864) a la sepultura defi-nitiva que hom li havia bastir a lacapella de l'Anunciació, era unesdeveniment, i per això bo dubtàen consignar-ho, el 28 d'abril, coml'esdeveniment del dia.

ELS FETS DEL MESDE MAIG

La normalitat fou la caracte-rística d'aquest mes en el quenomés destacaren els funerals perl'esposa del governador militar (eldia 9) i la caiguda des del terrat dePilats d'Antoni Gatell, de Vallmoll(el dia 21), "sin saberse si su caídaha sido casual o premeditada" en -

La plaça dels Carros es deia d’Olózaga, en honor del cap del primer govern d’Isabel II

�

«»

Francesc Yxart i Vives decidíel 1865 començar un dietari

en el qual anotaria «lossucesos más marcados»

TAG Juny 200119�

cara que Yxart presumeix que haestat un suïcidi.

ANIVERSARI DEL SETGEDE 1811

El mes de juny també fou tran-quil. La calma ciutadana només estrencà per la notícia dels descarri-lament, a l'alçada de Creixell, delferrocarril de Barcelona (el dia 6)i la celebració (el dia 30) del'aniversari del setge i assalt de laciutat el 1811. Yxart escriu queaquest dia "los tarraconensesacos tum bran a rogar a Dios porsus padres, sacrificados en aque-llos días en aras de su patria, asis-tiendo al oficio de difuntos que secelebra en la catedral, y contem-plando con orgullo los pocosancianos que se conservan auncomo testigos presenciales deaquellos aciagos días".

EL MES DE JULIOL

Fou tan tranquil que nomésmeresqué una anotació el dia 20.Es fa referència a la forta tronadaque aquell dia afectà la ciutat pro-vocà la caiguda d'un llamp a SantAgustí que ocasionà la mort d'unsoldat i en ferí altres sis, un mor-talment.

EL CÒLERA

Els mesos d'agost a octubresón monotemàtics ja que totes lesanotacions del diari fan referènciaa un únic tema: el còlera.

La primera notícia s'escriu el 16d'agost i, concretament, es pot llegirel següent: "ocurrieron el viernes ysábado de la semana pasada dos otres casos de cólera, pero afortuna-damente han quedado aislados ynada más ha pasado, sin embargola población tiene todos los prepa-rativos hechos por si desgraciada-mente les visitase el terrible mal".

Yxart, davant el perill de lamalaltia, passà a Valls (el dia 19)

amb la família i de la capital del'Alt Camp estant continuà ano-tant tot el que s'esdevenia aTarragona.

El 4 de setembre apunta que"en Tarragona hay algunos casosde cólera que, si bien por ahora noinspiran cuidado a la población,no dejan de ser un mal germenpara que se desarrolle lo que Diosno permita. Se ha abierto el hos-pital de coléricos lo que pruebamás la existencia del mal, queruego al Todopodero haga desa-parecer".

Quatre dies més tard, el dia 8,indica que "Tarragona sigue lomismo, es decir, habiendo algunoscasos de cólera". L'endemà anotaque "he sabido noticias de Tarra -gona por el criado Juan, venido deallí mismo hoy; parece sigue lomismo el estado sanitario, algúnque otro caso de cólera, pero sintomar incremento", i el dia 11 con -signa: "he recibido carta de Pepa(7) asegurando haber mejorado elestado sanitario de Tarra gona".

Les notícies no gaire dolentesacaben el 14. Aquest dia apuntaque Tarragona "se había vistolibre de todo caso de cólera porespacio de cinco o seis días, peroanteayer se vieron atacadas seis osiete personas de las que murierontres: uno de ellos es uno de lospregoneros del Ayuntamiento quevivía en la plaza de las Beatas, yen la calle del Compte un labradory su hermana. Dios aparte prontoeste azote".

El dia 23 escriurà que "nada séde Tarragona positivamente, sibien se dice sigue lo mismo. No seha celebrado la fiesta de SantaTecla con diversiones públicas,pero sí las funciones religiosas enla Catedral y por la tarde la proce-sión con mucha asistencia de fie-les. Dios haga que, al visitar lareliquia de nuestra Patrona lascalles de nuestra ciudad, desva-nezca todo mal y pronto podamosregresarnos a casa".

L'1 d'octubre es féu ressò del'escrit publicat pel rector de laparròquia de Sant Joan al "Diariode Tarragona" i apuntarà que: "elcura párroco del puerto de Tarra -gona, para tranquilizar al públicoy cortar exageraciones, ha publi-cado en el diario una nota de losfallecidos en su parroquia durantelos meses de agosto y setiembre.Según la misma resulta que en elpuerto de Tarragona murieron enagosto 7 párvulos y 14 adultos.Total 21, y en setiembre 21 párvu-los y 13 adultos. Total 34. Deéstos del cólera murieron en agos-to 11 y en setiembre 17. Total 28defunciones del cólera".

La malaltia, momentània-ment, minvà a Tarragona, però,cap al dia 12, retornà i Yxartanotà: "ha vuelto a retoñar el mal,presentándose algunos casos quehan sorprendido después de doceo quinze días de haber estadoenteramente libres"; tot i això, pel

20, pogué escriure que "he recibi-do noticias de Tarragona dondedos días hace que no ha habidoningún caso de cólera", i el 27consignarà que "Tarragona siguelibre de cólera y por lo mismo hoyse ha retirado el hospital de coléri-cos en el que ha habido durantetoda la temporada 35 enfermos delos que murieron 20".

L'escrit del dia 30 és un autèn-tic balanç de l'epidèmia i diu elsegüent: "el acontecimiento quemás ha llamado la atención gene-ral y por consiguiente más dignode particular mención, acaecidodurante los meses de agosto, se -tiem bre y octubre, ha sido la inva-sión del cólera. Mal terrible quehabiendo sido importado de laMeca por los miles de peregrinos

«»

Els mesos d’agost a octubresón monotemàtics: l’epidèmiade còlera, el final de la qual

es va celebrar

TAG Juny 2001 20�

que han acudido este año a lossacrificios celebrados por losmusulmanes, se propagó a Alejan -dría y al Cairo, causando allíestra gos de consideración y, ex -ten dién dose luego por las pobla-ciones más inmediatas, de etapaen etapa, llegó a Marsella y desdeallí desgraciadamente llegó anuestro país que ha sido víctimade los horrores de tan terriblehuésped, principalmente las popu-losas poblaciones de Barcelona,Palma, Valencia, Sevilla, Madrid yotras que, si bien no de tantovecindario, han quedado tambiéndiezmadas por el mal. De éstasúltimas, las que más han sufridodeben notarse Teruel, Alcañiz,Cartagena, Ripoll, Manresa y otrasvarias. Todo el país ha sentido lainfluencia de la enfermedad y ennuestra provincia el Pla, Puig pelat,Vila-rodona, Móra, la Riera, yalgún tanto Altafulla, han notadosus efectos. Reus sólo ha tenidoalgunos casos y en Valls han sidomuy pocos los que ha habido y yaa los últimos de octubre, lo que hasido ventajosísimo para cuidar sudesarrollo. Tarra gona ha tenido laepidemia en incubación todo elverano y ha sido un verdaderomilagro que no estallase; hanmuerto varias personas, pero todasellas desconocidas y gente oscura,no habiendo ocurrido ningunadefunción de gente conocida yvisible de la población, no pudien-do objetarse que las principalesfamilias estábamos ausentes por-que muchos quedaron en la pobla-ción y estos debían tener sus bajasproporcionalmente" (8).

Les anotacions sobre el còleraes clouen el dia 26 de novembreen què Yxart, ple de satisfacció,escriu que "hoy se ha cantado enesta Santa Catedral un solemneTe-Deum dando gracias al Altí -simo por haber librado a la pobla-ción del desarrollo del cólera. Haasistido el Ayuntamiento en cor-poración, presidido de los gigan-

tes y timbales cual se acostumbrapor las fiestas de Corpus y SantaTecla".

LA MORT D'ELISADE OLÓZAGA

La mort d'Elisa de Olózaga yCamarasa, filla del qui fou presi-dent del govern Salustiano deOlózaga, de sobrepart el dia 27 dedesembre afectà tota la ciutat.Yxart recull la luctuosa notíciaamb aquestes paraules: "ha muer-to esta madrugada D. Elisa Oló -zaga de Rius, hija de D. Salustianode Olózaga, se casó hace cosa deonce meses con un hijo de casaRius de esta (9), comerciantesmuy acaudalados y conocidos, yha muerto de sobreparto dejandouna hija, y causando gran descon-suelo en su esposo y padre, que hapartido esta misma madrugadalleno de dolor. Ha sido general-mente sentida su muerte, pues porsu franco y cordial trato se habíacaptado las simpatías de la gene-ralidad de las personas de estapoblación".

La informació sobre Elisa deOlózaga es clou l'endemà ambl'anotació que l'enterro de ladifunta es féu "con mucha pompay gran concurrencia de personasde todas clases".

FESTA DE LAIMMACULADA

El darrer esdeveniment tarra-goní que recull el diari és la festa dela Immaculada que fou celebrada ala catedral "con mucha pompa,haciéndose por primera vez la pro-cesión por la mañana, haciéndosetambién por primera vez un magní-fico pontifical azul, regalo hechopor el Excmo. Sr. Arzobispo D.Fco. Fleix y Solans al Iltre. Cabildode esta Sta. Yglesia, que por privi-legio especial de S. Santidad, puedeusar ornamentos azules en la festi-vidad de hoy".

N o t e s

1. MUSTÉ, A., Yxart y sus obras.Estudio biográfico-crítico. Tarragona,Tipografía de F. Arís e Hijo 1897, p. 15.

2. ROVIRA, Salvador-J., Josep Ixarti de Moragas i el seu entorn familiar(1852-1895). Tarragona 1989.

3. El diari es conserva a l'ArxiuYxart d'Altafulla.

4. AYA. Carta de Josep Yxart aRamon Yxart. Tarragona, 1-8-1875.

5. Vegeu Juan SALVAT, Los gigantesy enanos de Tarragona y protocolo muni-cipal. Tarragona 1971, p. 116-121.

6. Salvador Escofet, fundador de lanissaga de comerciants i industrials tarra-gonins d'aquest cognom -els de la CasaMostelle- era del Vendrell i s'establí aTarragona en els anys vint.

7. Es refereix a la seva germanaJosepa Yxart i Vives que nasqué aTarragona el 17 d'abril de 1815 i es casàamb Bonaventura de March i Gascon, fillde Joan de March i Virgili, baró de laTorre d'en Dolça, i fou mare de dos fills:Josepa, l'any 1851, i Joan, el 1853. JosepaIxart morí l'any 1882.

8. Expressions com "todas ellas [lespersones] desconocidas y gente oscura"en oposició a "gente conocida y visible",posen de manifest la manera de ser deFrancesc de Paula Yxart i Vives que era lad'un home d'ideologia conservadora,catòlica i monàrquica, la qual cosa, però,no li impedia comptar entre els seusmillors amics a demòcrates i republicanstan significats com Montaldo i Salavera iapreciar ben sincerament el seu cosí Esta -nislau Figueras i de Moragas a qui dema -nà, però, que no influís damunt els fillsper tal que no esdevinguessin republi-cans.

9. El "hijo de casa Rius" no és altreque Marià Rius i Montaner (Tarragona1838 - Escaladei 1894) a qui el reiAmadeu I concedí, el 1871, el títol decomte de Rius.

SALVADOR-J. ROVIRA I

GÓMEZ

Dr. en Història Moderna i professorde la URV

TAG Juny 200121�

Notícies de la inspecció de vaixellsdel port de Tarragona durant la segonadècada del 1800

a inspecció de vaixells enl’actualitat és un servei de

reco ne i xement periòdicd’embarcacions per a comprovarsi compleixen els requisits deseguretat que demana el Conveniper a la Seguretat de la VidaHumana en la Mar. També hi hasocietats classificadores que vet-llen perquè l’armador mantinguila nau en el rànquing que manifes-ta i, en el cas de no complir lesseves instruccions quant a repara-cions i recanvis de material, lapassen a un altre inferior.

La preocupació pel manteni-ment de la seguretat en la mar ved’antic, per tal com en els con-tractes de treball dels seglesXVIII i XIX hi trobem en lanòmina de les tripulacions fustersi calafats.

ELS TEMPORALSDE MAR

L’any 1815 el port de Tarra -gona solament disposava d’un trosde dic a llevant, el qual el feiainsegur en cas d'una sobtada tor-bonada. Rovira i Gómez ens diuque durant el vuit-cents hi haguétemporals que causaren destrossesi pèrdues humanes i materials,proporcionant arguments als de -trac tors del Port de Tarragona, i endóna notícies dels anys 1805,1820, 1839, 1840, 1864 i 1898.1

El dia 28 de gener de 1815,pel matí, hi hagué un fort venda-val que ocasionà danys, al menys,

a dos bastiments ancorats al nostreport. Es tractaven dels llaüts decabotatge, carregats de sal, "SanJosé" i "San Buenaventura", me -nats, respectivament, pels patronsAn toni Pol i Josep Omedes, amb-dós de la matrícula de Tortosa, elsquals havien sol.licitat al coman-dant militar de marina una investi-gació de les avaries.

LA INSPECCIÓDE VAIXELLS

El comandant ordenà als ins-pectors Serafí Aymat, de 55 anysd’edat i a Rafael Forns de 53,mestres majors de mestrança delport de Tarragona fessin els reco-neixements.

Al cap de tres dies els dos tèc-nics, davant del notari de marina,donaren el seu dictamen "median-te juramento que presentaron aDios nuestro señor y una señal decruz en forma de derecho". Elsdesperfectes causats foren: el"San José" tenia el botaló de proa,la verga de tres, set escàlems2 i laclau (no sabem si de l’arboradurao del bauprès) malmesos; el "SanBuenaventura" tenia trencades lesaletes i el botaló de popa i unaborda i la popa de la gróndola. Atot això s’hi havia d’afegir que elsdos llaüts feien aigües i calia des-carregar-los i donar a banda, és adir caure a un costat per a localit-zar la via per on l’embarcaven ipoder-la reparar, estimant que no

L

E S P A I A L T E M P S�

Coneixement d’embarcament de la mercaderia carregada, a Tortosa, a borddel llaüt «San Buenaventura», amb destinació a Tarragona

�

TAG Juny 2001 22�

podien navegar carregats i méstenint en compte l’època de l’any"en los tiempos rigurosos delinvierno en que se halla la esta-ción".3

De les dues embarcacionssolament tenim constància que el"San Buenaventura", 14 anysdesprès d’aquest contratemps,seguia navegant comandat encarapel patró Omedes, segons constaen el coneixementd’embarcament, datat a Tortosa el9 d’abril de 1829, i noliejat perFrancesc Xavier Vergez, ambcàrrega de blat i sosa amb destina-ció al nostre port, per a lliurar-la a

Josep Antoni Sardà o al seu apo-derat.4 Aquest patró, el juny de1813, es trobava expatriat aVilanova, per causa de la guerradel francès, i menava el xabec cor-sari "San Francisco de Paula" de40 tones de portada, propietat delcomerciant vilanoví AmbròsSaforcada.5

Tres anys després els dos

pèrits esmentats, juntament ambBaltasar Gilabert, contramestrede la Reial Armada, a instànciade José Simons vicecònsol deS.M. Britànica, a la nostra ciutat,i en compliment de les ordres del'autoritat de marina, inspeccio-naren el bergantí-quetx espanyol,ancorat al nostre port, "El BuenJosé" de 90 tones d’arqueig capi-tanejat per Josep Ferran. Ambdata del 10 de desembre de 1818informen que l’embarcació eraapta per a qualsevol tipus denavegació.6

Aquest vaixell anava armat encors i mercaderia i el dia 20 delmateix mes signà el capità con-tracte de treball amb la tripulació ise li lliurà la patent reial (passa-port) per anar a Veracruz, donantcaució d’aquest document lafirma comercial tarragoninaVídua d’Albanés i fills i VictoriàGuri, per un import de 2.500duros de plata, que era la meitatestimada del valor del bastiment.7

N o t e s

1. ROVIRA I GÓMEZ, S-J., El Portde Tarragona, 66 – Junta del Port deTarragona – 1986.

2. Estaqueta que s’insereix en laregala o borda d’un bot per a tenir un punton poder lligat el rem. Diccionari NàuticMarítim, 81 – F. Xavier Torres Ribelles.Edicions 62, 1999.

3. AHT. PT. Reg. 927, f. 64. Arxiu autor.5. AHT. PT. Reg. 926, f. 217.6. AHT. PT. Reg. 929, f. 161.7. AHT. PT. Reg. 929, f. 170 v-171.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

Projecte d’urbanització de la nova població de la Marina o barri del Port, any1807

�

«»

L’any 1815 el port deTarragona era insegur i

només disposava d’un tros de dic a llevant

TAG Juny 200123�

a prova pericial és essencial enels procediments judicials de

naturalesa científica, artística, tèc-nica o pràctica. Consisteix en quèpersones amb coneixements espe-cialitzats, normalment de tipus tèc-nic o científic, compareguin alJutjat aportant al Jutge els seusconeixements acadèmics i la sevaexperiència professional per facili-tar-li la valoració sobre els fetsobjecte del judici quan són decaràcter tècnic. Per tant, el pèritactua com un auxiliar del Jutge, jaque li proporciona coneixementsespecialitzats que el Jutge no dis-posa.

En els procediments de patolo-gies constructives, amidaments definques, servituds, etc. normal-ment es nomenaran pèrits amb latitulació d’Arquitectes o Arquitec -tes Tècnics, encara que en algunscasos puntuals també els Enginyersde determinats rams poden respon-dre algunes qüestions específiquesdins de la seva específica com-petència. Concretament, en elsjudicis que tenen per objecte possi-bles patologies constructives apa-regudes en edificis, la tasca delpèrit consisteix en determinar lacausa de les deficiències, l’abastdels defectes constructius, la nece -s sitat de reparar-los i el cost de lesobres de reparació necessàries.

En els procediments del’antiga Llei, els informes tècnicsacompanyats als escrits de deman-da o de contestació a la demandano ostentaven la condició dedictàmens peri cials, ja que es con-siderava que havien estat elaboratsper un tècnic de confiança de lapart que els presentava, en estardesignats directament per aquesta.Per això, les parts solien sol·licitarla pràctica d’una prova pericial perpart d’un tercer tècnic que ostenta-va la condició de perit judicial.

En canvi, la nova Llei d’Enju -diciament Civil considera els infor-mes acompanyats als escrits dedemanda i de contestació a la de -manda com a pericials, a pesar deque hagin estat elaborats per tèc-nics que han estat escollits directa-ment per cada part. A més, tambées preveu que durant el procedi-ment es pugui sol·licitar un dicta-men pericial emès per pèrits desig-nats pel jutjat.

En aquest cas, el pèrit es podràdesignar per acord entre les partsque hagin sol·licitat aquesta provao bé per sorteig i designació per lallista de pèrits existent en el Jutjat.D’aquesta manera, cada mes degener se sol·licitarà als Col·legisProfessionals una llista de col·le -giats disposats a actuar com apèrits. La primera designació decada llista s’efectuarà per sorteigrealitzat en presència del Secretarijudicial i, a partir d’aquesta,s’efectuaran les següents designa-ció per ordre correlatiu de la llista.

Una vegada designat el pèrit,se li comunicarà aquesta designa-

ció per a que en el termini de cincdies manifesti si accepta el càrrec.Si el pèrit accepta el càrrec,s’efectuarà el seu nomenament i elpèrit haurà de manifestar sota jura-ment o promesa que actuarà amb lamajor objectivitat possible, teninten consideració tant el que puguiafavorir, com el que sigui suscepti-ble de perjudicar a qualsevol de lesparts.

En principi, les despeses deldictamen pericial seran a càrrec dequi l’hagi demanat. La nova LECpreveu que dintre dels tres diessegüents al nomenament del pèrit,aquest podrà demanar la provisióde fons que consideri necessària,que se li lliurarà a compte de laliquidació final. El Tribunal deci-dirà sobre la provisió sol·licitada iordenarà a les parts que la facinefectiva en el termini de cinc dies.Si transcorregut aquest termini nos’hagués dipositat la quantitat esta-blerta, el pèrit quedarà eximitd’emetre el dictamen.

El pèrit designat pel tribunalque hagi acceptat, previ reconeixe-ment del lloc i documentació ob -jec te del judici, emetrà per escrit elseu dictamen, que s’haurà de ferarribar al jutjat en el termini que seli assenyali.

A la vista del dictamen, lesparts o el Jutge podran demanar

La prova pericial en la nova Lleid’enjudiciament civil

A S S E S S O R I A J U R Í D I C A�

L

«»

Aquesta prova és essencial enels procediments judicials de

naturalesa científica,artística, tècnica o pràctica

«»

El pèrit es podrà designar peracord entre les parts que

hagin sol·licitat aquesta provao bé per sorteig

TAG Juny 2001 24�

que el pèrit estigui present al judi-ci, en el que se li podran demanarexplicacions, aclariments i inclús,el seu criteri sobre altres dictàmensque s’hagin presentat.

El pèrit judicial ha de desenvo-lupar la seva tasca de maneraobjec tiva i imparcial, no només enel moment de l’emissió del dicta-men pericial, sinó també en elmoment de l’examen de l’objectedel procediment, la recollida dedades i comprovacions necessàriesper l’elaboració del corresponentinforme pericial.

En els casos de deficiènciesconstructives és essencial no no -més examinar tota la documentaciói antecedents relacionats ambl’obra, com el projecte arquitectò-nic, Llibre d’Ordres, Certificat deFinal d’Obra, etc., sinó també visi-tar l’immoble afectat i constatarper sonalment les possibles defi-ciències constructives objecte de lademanda. De vegades, això no seràsuficient perquè la causa delsdefectes no es pot determinar ambuna inspecció visual i caldrà prac-ticar cales a l’obra. Per altra banda,quan es tracta de deficiències cons-tructives relacionades amb la com-posició dels materials utilitzats al’obra, en alguns casos caldrà enca-rregar diversos anàlisis, proves iassaigs a laboratoris o centresespe cialitzats per poder determinaramb exactitud l’abast del defecte,el seu origen, la naturalesa delsmaterials o d’altres elements es -sen cials de l’edifici.

Donada la seva importància, latasca del pèrit judicial ha de serassumida amb la màxima respon-sabilitat i professionalitat, ja quepot incórrer en responsabilitatscivils i penals en el cas de que el

seu dictamen no s’ajusti a la reali-tat i pugui demostrar-se posterior-ment a l’emissió del dictamen. Unacosa és que manifesti el seu criteriprofessional personal com una opi-nió que en tot cas pot ser discutible,i una altra molt diferent és que afir-mi i manifesti fets que no s’ajustena la realitat, per la qual cosa hauràde mesurar l’abast de les sevesconclusions i ser molt escrupulós.

F. XAVIER ESCUDÉ NOLLA

Assessor jurídic

«»

En els casos de deficiènciesconstructives, han

d’examinar-se els papers ivisitar el lloc

TAG Juny 200125�

na construcció, des delmoment en què es realitza,

està subjecta a un procés generalde degradació com a conseqüèn-cia de l’acció conjugada d’atacsexterns de tota mena posant derelleu virtuts i defectes de les tèc-niques constructives. La zona mésafectada és, lògicament, la pell del’edifici, particularment les cober-tes i, en menor grau, les façanes.

L’interès visual d’aquestessupera l’àmbit merament tècnicper a convertir-se en un treballd’innegable sentit artístic/arqui -tec tònic. La neteja i restauració defaçanes, sota l’òptica actual, espot definir com una activitat en laque es conjuguen totes les tècni-ques i procediments, essent el seuobjectiu la conservació de la imat-ge i l’autenticitat dels edificis.

El concepte façana s’had’entendre en un sentit ampliincloent les interiors, atès que elsespais amplis dels interiorsd’esglésies, grans salons, llotges,etc, presenten problemes de trac-tament similars als de les exteriorsquant a tècniques, organitzaciódels treballs i mitjans auxiliars.

Els processos industrials, alcontaminar l’atmosfera, han acce-lerat la degradació dels materialsde la façana posant de manifest lanecessitat de trobar les tècniquesnecessàries per a contrarestar elsseus efectes. Aquestes varen diri-gir-se, inicialment, cap a la con-servació d’edificis monumentalsaplicant-se, posteriorment, a edi-ficis del patrimoni arquitectònic itambé als corrents al convertir-seen comuns processos experimen-tals inicialment costosos.

Els principis de conservacióintegrada del patrimoni arqui-tectònic, potencien la neteja i con-servació de façanes. És d’esperaren un futur pròxim un amplidesenvolupament en aquest sector,

en el que ja existeixen diversesempreses punteres. Tal activitatofereix un ampli ventall de possi-bilitats, des de la petita edificacióal monument historicoartístic. Entots cal afrontar el problema amb

Façanes esgrafiades (II)

U

Casa de la plaça de Sant Jaume el Just, a Santes Creus, amb ornamentacióneoclàssica però amb problemes

�

G A B I N E T T È C N I C�

TAG Juny 2001 26�

criteri arquitectònic estudiant estili època, valorant adequadamentl’aparença estètica de l’edifici iels elements de caràcter artístic.

Des d’un punt de vista profes-sional la neteja i restauració d’unafaçana ha d’asssumir-se com unatasca de projecte, en especial quanels deterioraments són importantso s’ha produït la desapariciód’alguns elements significatius.

Pel que fa a la vessant tècnicales intervencions en façanes deu-ran basar-se en un minuciós estudide les diferents parts quel’integren, els materials, les tècni-ques constructives emprades i laseva patologia.

La conjunció de criteris arqui-tectònics i constructius permetràdeterminar els procediments mésadequats a cada cas, així coml’organització general de lesobres. Això permetrà establir lesfases de treball, previsió d’equiptècnic i humà, temps i costos.

Els arrebossats, en especial elstradicionals a base de calç, dellenya i d’arena, s’erosionen i esdesprenen com a conseqüènciadels atacs dels agents atmosfèrics.L’aspecte de l’edifici queda nota-blement deteriorat i facilita elcamí a la degradació d’elementsestructurals per l’exposició direc-ta a la intempèrie.

Concebuts inicialment com arecurs per a amagar les deficièn-cies de les fàbriques de paret seca al’igual que els cintejats, els arrebos-sats compleixen, a més, una funcióprotectora pel simple fet d’oferir alparament menor superfície decontacte als agents agressius.

El desig ben intencionat de"rusticitat", que no d’autenticitat,consisteix en deixar aparentsfàbriques arrebossades mitjançantl’acció del picat; es coneix enl’argot de restauració d’edificisamb el nom de "piedritis". Aquestcriteri planteja freqüentment cos-tosos rejuntats per a pal·liar lesfiltracions de les pluges.

Una façana arrebossada és defàcil restauració. No és necessariintervenir en la totalitat de lamateixa si existeixen zones en bonestat. Sanejant les porcions dete-riorades i arrebossant de nou ambmorters adequats es regularitzaràla superfície. La uniformitat en elcolor i acabat final es podrà realit-zar mitjançant pintures acríliquesper la seva acció tapaporus i esta-bilitat, ja que no es calcinen nis’es quer den, però sempre teninten compte la transpiració del mur.

Quan es decideixi a arrebossarde nou la totalitat de la façana i esdesitgi un acabat homogeni, sensenecessitat de posterior pintat,aquest es realitzarà previ enfoscat sies precís per a uniformar el para -ment amb sorra tamisada molt fina,

ciment blanc i calç hidràulica (1:2:6o 1:2:8). El color final dependràdel de la sorra i la seva proporciódins de la massa. Efectuada unamostra i transcorreguda una setma-na d’assecat, si aquest no s’estimaadequat poden introduir-se colo-rants minerals a la massa de tonsocres o terrosos. En aquest casos,les dosificacions es controlaranescrupulosament amb l’objecteque no existeixin diferències decolor entre els diferents amassats.

El treball s’organitzarà frac-cionant la façana en parts quepuguin realitzar-se en una jornadade treball. El propòsit de tal accióés el d’aconseguir la mínima apa-rença de les juntes entre les dife-rents porcions d’arrebossats. Lareducció de les mateixess’aconsegueix involucrant obertu-res de façana o ressorts motivatsper cornises o ornamentació. Al’interrompre el treball i quan elmorter es trobi encara fresc, amb

l’auxili d’un regle, eliminant elmorter necessari, s’arestarà elcoronament. La junta resultant alcontinuar el treball en dies succes-sius serà pràcticament inaprecia-ble.

La restauració d’un estuc od’un esgrafiat és una tasca a rea-litzar per especialistes. És possi-ble que l’estat de conservació delstrets sigui bo i que, tanmateix peracumulació de brutícia i decolori-ment dels estucs, aquest presentimanca de contrast. En aquestscasos es procedirà, en primer lloc,a la seva neteja mitjançant respallsi pinzells suaus, preferentment ensec. El repàs de relleus amb pintu-res acríliques, conclourà el procés.

Quan part de l’esgrafiat estrobi molt deteriorat o hagi desa-paregut, es calcaran sobre el para-ment els motius ornamentals enbon estat. Això permetrà comple-tar les parts desaparegudes, a par-tir de la guia oferida pel calç,obtenint per a elles una pauta. Fetaixò, se sanejaran les zones enmal estat procedint posteriormental seu esgrafiat. Les diferències decolor es podran matisar mitjançantpintura de silicats.

L’objectiu de les operacions deneteja i restauració de façanes és laconservació de la imatge il’autenticitat dels edificis i com a talel treball deu ser afrontat ambconeixement històric i sentit artístic.

Existeix una dualitat d’expe -riències en l’aplicació dels proce-diments de restauració de façanesentre els monuments historicoartís-tics i els edificis del patrimoniarquitectònic. Procediments expe-rimentals i inicialment molt costo-sos, assajats en monuments com elraig de sorra, les patines, les injec-cions amb resina d’epoxi, etc., sónavui freqüents en la restauració defaçanes d’edificis comuns, pelcontrari altres productes són avuifreqüents en la restauració de faça-nes d’edificis, com els acrilats,hidrofugants, impermeabilitzants,

«»

Una façana arrebossada ésde fàcil restauració. No ésnecessari intervenir en les

zones en bon estat

TAG Juny 200127�

aïllants, pintures, etc., àmpliamentprovats a la construció de novaplanta, han passat ha formar partdel repertori de recursos tècnics dela restauració de façanes. Aquestfet és constatable en l’àmbit gene-ral de la restauració.

Es precís fomentar entre elspropietaris el manteniment pre-ventiu dels edificis en base al seupropi benefici econòmic i milloraestètica de l’ambient on viuen. Aconseqüència de l’abandonament,quan es decideix restaurar la faça-na d’un edifici els costos resultenprohibitius. Potser he perdut el fildel sentit que volia donar-li al’apartat que ens ocupa, el títol ésprou clar, la neteja de façanes, inetejar vol dir eliminar tot allòque la naturalesa, la contaminaciói l’home han afegit en perjudici del’estabilitat i bellesa de les faça-nes. Netejar afegint mitjançantl’aplicació de succesives capes depintura equival en molt casos, siens permet la comparació, a ama-gar la brutícia sota la catifa.

Caldria no oblidar que moltesvegades l’aigua i un detergentadequat poden resoldre satisfactò-riament la neteja de façanes estu-cades i esgrafiades.

CONSOLIDACIÓDELS ESGRAFIATS

Els materials per a la consoli-dació dels arrebossats poden serorgànics o inorgànics. Existeixuna corrent d’opinió envers queels materials que s’han d’utilitzarper a la restauració dels arrebos-sats han de ser d’origen mineral,donat que aquest és l’origen delmaterial a restaurar; difícilment espot avui mantenir aquest criterienfront a les grans possibilitatsque ofereixen les resines orgàni-ques.

Els principals consolidantsinorgànics són els silicats solu-bles, silicofluorosos, hidròxids debari i calci; un altre tipus són els

recristalitzadors o mineralitzadorsa base sílex soluble o col·loïdal,hidròxid de bari amb urea o sul-fats alcalibàrics. Entre els orgà-nics es troben diferents substàn-cies silicorgàniques, ceres, algunssabons, bàlsams, etc. i les resinessintètiques de les que existeixengran varietat i poden aplicar-se enforma de monòmers o en solucióde polímers.

També s’han de tenir encompte mètodes de consolidacióconsistents en l’enduriment per

electrolisi a baixa tensió i lesinjeccions de ciment.

Els productes consolidants pera la seva aplicació han de reunirunes certes característiques i ente-nent que les mateixes han de serles següents:

-Fàcil penetració dipositant-seuniformement. Això es pot veureafavorit si a l’hora d’efectuar lesconsolidacions es fa en vàries eta-pes, començant en concentracionsmolt diluïdes al principi podent-seposteriorment ser augmentades.

Esgrafiats al carrer del Carme, a Tarragona

�

TAG Juny 2001 28�

-Augmentar les propietatshidròfugues sense obstruir elsporus del material. Quan més per-meable queda la massa deprés dela seva consolidació, tant menysserà la possibilitat de dissolucióde les seves sals solubles. Segonsaixò, una pintura del tipus plàsticque formés una pel·lícula protec-tora seria ideal. Tanmateix,l’aplicació d’aquest tipus de pin-tures suposa l’aparició de butllo-fes i el deseiximent de la pinturadonat que els arrebossats al sermaterials porosos permeten la cir-culació de gasos al seu interior.

-Augmentar la resistènciasense modificar la seva aparença.

-Garantir l’estabilitat i la dura-ció. Alguns tractaments requerei-xen una renovació periòdica, noobstant això no ha d’ésser unimpe diment si s’aconsegueixenels objectius proposats.

Entre els consolidants empratsmés freqüentment tenim que desde l’Edat Mitjana s’utilitzen elshidròxids de bari o calci, a based’impregnacions molt diluïdes iaplicades repetides vegades.Aquest sistema presental’inconvenient de l’alteració de lacoloració i la laboriositat de laseva aplicació.

Els fluorosilicats són salsmetàl·liques (magnesi o zenc) del’àcid fluorhídric soluble en aigua.Al ser aplicats sobre la superfíciedels arrebossats produeixen el seuenduriment però presentenl’inconvenient que passats unsquants anys s’inicia la desgrega-ció dels materials en la zonasuperficial.

Un altre procediment consis-teix en efectuar una neteja prèviamitjançant àcid fluorosilícicd’efecte bactericida i l’aplicacióposterior de silicat sòdic (vidrelíquid).

Les solucions de carbonat demagnesi i clorur càlcic serveixenper a introduir a l’interior delsmorters cristalls de carbonat càl-

cic però es produeixen efluo-rescències per l’acció de l’aiguade pluja.

Els mineralitzadors a base desílice soluble o coloïdal es podenaplicar mitjançant brotxa i tambéa pressió formant-se cristalls pocsolubles augmentant la resistènciamecànica del material.

Els consolidants exposatsanteriorment són d’origen inorgà-nic però també es poden utilitzard’origen orgànic com: la cera itambé resines sintètiques com elsacrilats i metacrilats polímers, lesresines epoxídiques, les poliviníli-ques, els polièsters i les silicones.

Existeixen en el mercat granquantitat de productes que tenencom a base de la seva composicióaquest tipus de resines sintètiques.

Tots aquest materials es vénenemprant a l’hora de restaurarmonuments, consolidant pedresnaturals, fusta i metalls, donat quela composició i característiquesfísiques i mecàniques dels morterssón similars a les d’algunsd’aquests materials sens dubte espot suposar que també es podenaplicar a l’hora de restaurar elsesgrafiats.

Les injeccions de cimenttambé són utilitzades com a con-solidants podent-se aplicar mit-jançant abeuradors de teula detubs o d’embuts i també utilitzantcompressors. En tots els casos esrecomana una neteja prèvia delsespais a reomplir, fent-hi circularaigua. Posteriorment, se segella-ran les juntes amb materials simi-lars als emprats originàriament.

B I B L I O G R A F I A

ARPHE y VILLAFAÑE, Juan de:Varia conmesuración para la escultura yarquitectura.

BENAVENTE de BARBERA,Pedro: El esgrafiado tradicional de laCataluña y el esgrafiado actual. RevistaIbérica, 1959.

CENNINI, Cennino: Tratado de lapintura.

DOERNER, Max: Los materiales dela pintura y su empleo en el arte.

FULLANA, Miquel: Diccionari del’Art i dels oficis de la construcció.

GARRUT, José Mª.: El esgrafiadoen la arquitectura barcelonesa. RevistaIbérica, 1959.

LADE, Kar y WINKLER, Adolf:Yesería y Estuco, revoques, enlucidos,etc.

NANOT i COMAS, Ramon: Estudidels esgrafiats de Barcelona.

PUJOL i ALSINA, Ramon:Esgrafiats i terrescuites de Barcelona.Revista Muntanya, 1980.

VINCI, Leonardo da: Tratado de lapintura.

VITRUBIO POLLON, M.: Los diezlibros de Architectura.

WINKLER, Adolf: Neuzeitliche.Falladen=Durtechnij. Berlín, 1929.

KRAUS, Carl: Freihaud–Sgraffito.Berlín, 1929.

URBACH, Hans: Sgaffito. Berlín,1928.

CASAS HIERRO, Marià: Esgrafiats.Departament de Cultura de la Generalitatde Catalunya, 1983.

Revista "EL BAGANT" nº 26,"Estucs i Esgrafiats", JERONI MONER.

CASTELLS, Ramon M.; RIERA,Josep; SCHEFLER, Petra: Esgrafiats iEstucs a Girona. Girona, 1984.

GRUNER, G.: Estuco, revoque ydecoración de paredes. Editorial Bruguer,1965.

PEDROLA i FONT, Antoni: Mate -rials/Proce diments i Tècniques Pictòri -ques. Universitat de Barcelona, 1982.

ALCÁNTARA, Francisco: Losesgra fiados segovianos.

PEÑALOSA y CONTRERAS, LuisFelipe de: Los esgrafiados segovianos.Cámara Oficial de la Propiedad Urbana.Segovia, 1971.

BERNAL MARTIN, Salvador: Losesgrafiados segovianos. Cámara Oficialde la Propiedad Urbana. Segovia, 1971.

ZANICHILLI BOLOGNA, Nicola:Il Palazzo dei Cavalieri e la ScolaNormale Superiore di Pisa. Bologna,1931.

PORTALES PONS, Agustín:Restauración de Edificios y Monu -mentos. ESCAIRE 8, Col·legi Oficiald’Apa relladors i Arquitectes Tècnics deTarragona, 1985.

PUENTE ROBLES, Aurora de la: ElEsgrafiado en Segovia y Provincia.Excm. Diputación de Segovia, 1990.

MARIÀ CASAS HIERRO

Aparellador

TAG Juny 200129�

LA OBRA

La Sagrada Familia de Barce -lona es sin duda alguna la obramás antigua aún en construcción.Desde que el reconocido arquitec-to Antoni Gaudí diseñó la obramás espectacular de la época,hasta la actualidad, han pasado yamás de cien años. A pesar de todo,y aún por terminar, la SagradaFamilia es una espectacularidadarquitectónica. Queda por verhasta donde puede llegar.

Gaudí diseñó la SagradaFami lia inspirándose en la natura-leza y la religión. Gaudí quería, yasí se hará, que quien estuvieradentro del templo sintiera estardentro de un bosque. Por ello,todos los pilares y la estructura dela bóveda se diseñaron con moti-vos relacionados con la naturaleza.Ninguna estructura ni ningún deta-lle se diseñó sin su motivo artísti-co. La Sagrada Familia es, sinduda, una gran obra estudiada almilímetro.

En el año 1882 se colocó laprimera piedra de la SagradaFami lia pero no fue hasta 1923cuando se presentó la solucióndefinitiva de las naves y cubiertasen modelos de yeso a escala 1:10 y1:25. No fue hasta el 30 deNoviembre de 1925 cuando secoronó el primer campanario de lafachada del Naixement (San Ber -nabé), de 100 metros de altura,medio año antes (10 de Junio de1926) de la muerte por accidentedel Arquitecto Gaudí después demás de 40 años de dedicación para

la Sagrada Família. Sin embargo,la obra siguió su curso gracias aque, inusual en la época, Gaudídejó un plano general y profundosestudios de la nueva estructura yde las formas geométricas inspira-das en la naturaleza que confor-man las naves, las columnas, losventanales, los arcos y las cubier-tas, hasta que al 1930 se termina-ron los cuatro campanarios de lafachada del Naixement.

Durante el periodo de la Gue -rra Civil (1936-1939) la partecons truida sufrió considerablesdestrozos y se destruyó el estudioque en su día fue de Antoni Gaudí.

A pesar de todo, a partir del 1940la obra reemprendió su actividad.

En el 1954 se inició la cons-trucción de la fachada de la Passióy hasta 1977 no se terminaron loscuatro campanarios de la Passió.Actualmente, y desde 1986, seestán construyendo las naves late-rales y la frontal y las columnasque van a sostener las Torres de losEvangelistas, las Torres de María yel cimborio central.

Con una idea de verticalidad,la Sagrada Família levantará 12campanarios de aproximadamente100 metros de altura que represen-tan los doce apóstoles y el cimbo-

La Sagrada Familia de Barcelona

HORMIGÓN BLANCO DE ALTAS PRESTACIONES

G A B I N E T T È C N I C�

Panorámica SagradaFamilia

�

TAG Juny 2001 30�

rio central de 170 metros de altu-ra, en honor a Jesucristo. A sualrededor, se levantarán las Torresde María y las de los cuatro Evan -gelistas (de 125 metros de altura).

La Sagrada Familia es unTemplo Expiatorio. Desde la pri-mera piedra, y en principio hastala última, la obra se levanta gra-cias a los donativos de particula-res y aportes de los turistas.

EL HORMIGÓN

A pesar que en sus días Gaudídiseñó la totalidad de la obra conpiedra, la actual tecnología permi-te construir con materiales desimilar resistencia a compresiónpero con mayor prestaciones a fle-xión: el hormigón armado de altaresistencia. Si añadimos el com-ponente estético, la fórmula tieneun único resultado: hormigón

blanco de alta resisten-cia armado.

Parte de las colum-nas y piezas de la obrase realizaron con hormi-gón arquitectónico pre-fabricado de 350 kg/cm2

de resistencia a com -presión. Sin embargo,44 columnas del cruce-ro, que serán las quesostendrán las Torres de

los Evangelistas (de una altura deunos 125 metros), no pudieronprefabricarse de este modo debidoa que la importante carga que ten-drán que soportar les demandauna mayor resistencia mecánica.A la vista de lo citado, se decidióhormigonar las columnas en cues-tión in situ, utilizando los mismosmoldes de poliéster que en el casode las columnas convencionales.

Las columnas del crucero queactualmente se están construyen-do se arman con barra de acero de40 mm, se colocan los moldes depoliés ter citados y se rellenan dehormigón blanco de alta resisten-cia preparado en la central que laobra dispone in situ.

Como requisito básico, estehormi gón cumple tres característi-cas básicas:• Resistencia característica entre

700-800 kg/cm2

• Consistencia líquida• Blanco y con acabado superfi-

cial perfectoLa solución para este tipo de

hormigón está en el empleo deaditivos reductores de agua de altaactividad/superplastificantes denueva generación para hormigón,en concreto GLENIUM 52 y utili-zando microsílice, en este casoMEYCO MS 610 para el hormi-gón con cemento normal yBETTOSÍLICE BLANCO para elhormigón blanco.

Partiendo de los ensayos reali-zados y con la colaboración de losarquitectos calculistas Joan Mar -garit, Carles Buxadé y Josep Gó -mez y de la División de Aditivosde Bettor MBT S.A., se decidió laformulación siguiente para el hor-migón blanco de alta resistencia:• CEM BL I-52,5 475 kg/m3

• Arena 0/3 700 kg/m3

• Grava 5/12 1100 kg/m3

• BETTOSILICE BLANCO30 kg/m3

• Agua total 150 l/m3

• GLENIUM 52 2.5% spcCon la dosificación de GLE-

NIUM 52 empleada, se obtienehormigón blanco de consistencialíquida con una relación A/C iguala 0.32. El hecho que GLENIUM52 no sea incoloro no resultó unproblema para el hormigón blan-co, ya que se observó que lainfluen cia en el color era despre-ciable.

Para la consecución de hormi-gón gris de las mismas caracterís-ticas tanto en resistencia como enconsistencia, se emplea una dosi-

Visión del techo interior de la SagradaFamilia. Su vista recuerda un bosque: lascolumnas representan los troncos de árbo-les, con sus respectivas ramas a partir delos capiteles y las hojas. Entre ellas, lasentradas de luz natural

�

Visión de la altadensidad de armadode las columnas delcrucero del templo

�

Sacos de MEYCO MS 610 en la obra

�

TAG Juny 200131�

ficación muy similar a la del hor-migón blanco.

Para la elección de la arena serealizaron ensayos con probetas yse eligió finalmente una arena silí-cea 0/3 doblemente lavada paraminimizar la presencia de finos.Paralelamente para la grava, tam-bién se realizaron ensayos. Seescogió una grava caliza 5/12, queproporcionó mejores resultados acompresión que la respectiva silí-cea. Se descartó el árido graníticoutilizado en ocasiones anteriorespor ser éste de granulometríadema siado dispersa y por detec-tarse pequeñas fisuras en suestructura y poseer aristas dema-siado acentuadas.

En cualquier caso, el tamañomáximo de árido se limitó por eldenso armado de las columnas ypor considerar que el árido detama ño mayor puede tener más

microfisuras queel respectivo detamaño me nor.

El hormigónde alta resisten-cia, blanco ogris, se confec-ciona en la cen-tral hormigonerainstalada en lapropia SagradaFa milia. Estacen tral, total-mente automati-zada, se vale deuna amasadorade palas hori-zontales, con ca -

pa ci dad para 1 m3. El hormigónamasado se transporta con cubilo-tes de 1m3 mediante grúas hasta lazona de las columnas, donde sevierte lentamente mientras sevibra para asegurar el correctorelleno del denso armado.

La operación completa duraunos 10-15 minutos y se realizaperfectamente sin pérdidas decono significativas.

Destacar que la media deresistencia a compresión a 28 díasobtenida es aproximadamente 980kg/cm2, con una mínima disper-sión de resultados. En algunasprobetas incluso se han superadolos 1200 kg/cm2 de resistencia acompresión.

Además de todo lo relaciona-do con el hormigón y concreta-mente con el hormigón blanco dealta resistencia, resultan sorpren-dentes los trabajos que se hacen

con piedra natural. Buena parte dela estructura está constituida abase de piedra debidamente selec-cionada y tratada. Parte de estostrabajos se realizan a mano porpersonal especializado, confeccio-nando piezas como capiteles, gra-bados en columnas y exteriores,etc. Sin duda, un trabajo laborioso.

La Sagrada Familia, por suestilo, historia y espectacularidadresulta una obra sin duda singular,donde gracias a las nuevas tecno-logías aplicadas al hormigón seconseguirá, por fin, terminar conel proyecto que hace ya más decien años el Arquitecto AntoniGaudí plasmó sobre el papel. Cienaños que, a pesar de todo, no hanconseguido tildar la SagradaFami lia como algo arquitectónica-mente obsoleto y anticuado, másbien todo lo contrario.

PERE BORRALLERAS

Departamento Técnico Bettor MBTCARLES FARRÀS

Arquitecto técnico

Confecciónde las formascon piedranatural

�

Descarga de la amasadora en el cubilote

�

Acabado de las columnas de hormigón blanco de altaresistencia

�

Hormigónlíquido

autonivelante

�

TAG Juny 2001 32�

El 2 de juny passat, dissabte , amb motiude la diada del patró dels arquitectes tècnics,Sant Juan de Ortega, es va realitzar el soparanual de germanor del Col·legi. L’acte es vafer al Castell de Tamarit, amb l’assistència demés de 220 persones. Durant els dies poste-riors, es van realitzar també diverses activi-tats esportives, com ara competicions devolei-platja. La imatge és del passat 17 dejuny a la platja de Torredembarra.

Durant un sopar al restaurant MasRosselló de Tarragona, el passat 12 dejuliol es va fer l’acte de lliurament delscertificats del curs de postgrau "Tècnicexpert en l’emissió de dictàmens pericialssobre patologies constructives", desenvo-lupat durant la temporada 2000/2001.L’acte va comptar amb la presència deldegà de la facultat de CC. Jurídiques,Anton Maria Jordà Fernández, i del vice-rrector d’estudiants de la URV, AntoniPigrau i Solé. El curs va tenir un total de38 inscripcions.

Lliurament dels certificats del curs de pèrits

Diada del patróa Altafulla iTorredembarra

Al sopar celebrat al Castell deTamarit, van assistir-hi 220 per-sones -entre arquitectes tècnics,parelles i amics

�

Competició esportiva a la platja de la Torre

�

A C T I V I T A T C O L · L E G I A L�

TAG Juny 200133�

I JORNADES DE DEBAT SOBRE L’APLICACIÓ DELA LLEI D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ (LOE)

Data: 8, 9 i 10 de novembreLloc: Palau de Congressos de TarragonaOrganitza: Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona

Revista de Derecho UrbanísticoPreu: Fins el dia 30 de setembre: 65.000 pta. Les inscripcionsposteriors: 75.000 pta.

Informació i Inscripció a les Jornades:Revista de Derecho UrbanísticoDoctor Esquerdo, 4728028 MadridTel: 91 4008018 - 5746411Fax: 91 5041558E-mail: rdu@montecorvo.com

Reserves hoteleres: Viajes TarracoC/ Unió, 54. 43001 TarragonaTel. 977 23 60 60 - 977 17 27 50Fax. 977 23 60 53tarracocentral@juniper.es

Places limitades per ordre d’incripció.Es recomana fer una preinscripció per rebre els successiuscomunicats.

Blocs temàtics:1. La realitat constructiva del sector. Sinistralitat i perícia.2. El repte de la qualitat. L’auditació del risc.3. Nova jurisprudència i posicionament de les companyiesd’assegurances.4. Perfils professionals i competències en le marc de la LOE.5. El paper del consumidor. Noves tendències en la reclamacióde danys.

III JORNADAS NACIONALES DE MOLINOLOGÍA

Data: Primera quinzena del mes d’octubre de 2001Lloc: CartagenaContinguts: Tots els àmbits de la Molinologia: catalogació,investigació, legislació, etnologia, restauració, tipologies,iniciatives públiques de promoció, possibilitats decomercialització, divulgació etc.Preu: 15.000 pessetes. (10.000 pessetes per a estudiants,aturats, jubilats o socis de qualsevol de les InstitucionsOrganitzadores).Informació: Centro de Investigación para el Desarrollo.Tel. 968 08 53 55. E-mail: cid@teleline.es

Qualsevol informacióde les dates, nous cursets o

xerrades tècniqueses farà saber oportunament

UN COMPLEXRESIDENCIAL A

ALACANT, OBERT ALSMUTUALISTES DE

PREMAAT

El 6 d’abril de 2001, elspresidents de PREMAAT(Previsión Mutua deAparejadores y ArquitectosTécnicos) i PSN (PrevisiónSanitaria Nacional) vanfirmar un acord pel qual elsmutualistes de PREMAAT iles seves famílies podranutilitzar les instal·lacions del"Complejo Residencial Dr.Pérez Mateos", proper a laplatja de San Juan(Alacant). El complex, amb unaextensió de 65.000 m2, és unrecinte totalment tancatconstituït per tresresidències, amb un total de316 habitacions, zonesverds, instal·lacionsesportives i tot tipus deserveis: sales de jocs,cafeteria, gimnàs, serveismèdics, animació, etc.El conjunt residencial estaràobert, per als mutualistes,en qualsevol època de l’anyen règim de mitja pensió, ies podran beneficiar de lestarifes especials que escontemplen en el convenisignat. L’acord tambéestableix reduccions en elspreus per a grups, icondicions especials pelsmutualistes jubilats.

TAG Juny 2001 34�

El Gaià és un dels rius quesolquen les terres del Camp deTarragona, de manera perpendicu-lar a la línia de costa.

Contemplant el seu agònicfinal actual, resulta difícild’imaginar la importància queaquest riu va tenir en un períodeconcret de la nostra història, quanal llarg de la seva conca es vaconstruir la línia fronterera -la«Marca Extre ma»- que separaCatalunya del califat de Còrdova,els moros dels cristians.

La Marca ExtremaLa nostra proposta consisteix

a recórrer la conca del Gaià ensentit invers a com es va produirl’avanç cristià sobre aquests terri-toris. Així, partirem de la línia demar fins a l’interior, seguirem elrastre dels castells anant dels mésmoderns (segle XII) als més antics(s. X). Seguirem els passos de laconquesta cristiana.

De Tamarit a VespellaAgafant com a punt de partida

Tarragona, buscarem la N-340 ensentit nord. Poc abans d’arribar aAltafulla, ens desviarem a la dreta,per trobar Tamarit. Allí tenim elnostre primer contacte amb el riuGaià, al qual trobarem moribund,

anant sense força cap al mar. Just ala dreta de la desembocadura,sobre el petit penya-segat, es mos-tra orgullós i imponent un conjuntfortificat medieval. Encara que noés l’original del segle XI -que vaser destruït durant la Guerra delsSegadors (s. XVII)-, aquesta cons-trucció no desmereix pas la visita,per l’espectacularitat i bellesa dela seva ubicació penjada sobre elmar.

Des de Tamarit ens desplacema Altafulla, la seva presència ésanunciada molt abans d’arribarpel prominent castell. Aquest ésde considerables dimensions, enun estat de conservació impeca-ble, l’edifici que avui podemobservar és molt diferent del con-junt original del s. XI-XII.

Objecte de successives refor-mes al llarg de diverses segles, enshaurem de conformar a contem-plar l’esplendor de les seves faça-nes, ja que no és possible visitarl’interior, propietat privada delsmarquesos de Tamarit.

Retrocedint per la N-340, ensdesviem a la dreta -cap al’interior-, per arribar a Ferran. Aaquest petit poble trobarem unmodest però bonic castell com a

testimoni que allí va haver-hi unascendent seu del s. XI.

La següent parada ésMontoliu -pertanyent al municipide la Riera de Gaià, a la urbanit-zació de Castellot-, aposentat a unpujol, comprenem el seu valorestratègic quan arribem al cim.Des d’ell es veu una àmplia i claraperspectiva de la costa i l’interior.Els restes de Montoliu, relativa-ment aïllats del nucli de població icamuflats en part per la vegetació,conserven la planta originald’aquestes construccions de l'altaedat mitjana.

A la Riera de Gaià ens trobemamb una primera bifurcació. Pervisitar el castell del Catllar hem dedesviar-nos de la ruta principaluns 4 km. a l’esquerra, que des-prés haurem de desfer. Com arecompensa d’aquesta elecció, ensespera la façana principal de lafortificació, que es manté en peu,protegida per l’espectacular fossaexcavada a la roca natural.

Seguint per la carretera anema parar a la Nou de Gaià, on el

S O R T I M�

Els Castells del Gaiàamb automòbil

Castell delsmarquesos deTamarit a Altafulla(no confondreamb el castellde Tamarit dela portada)

�

Mediterráneo

La Nou de Gaià

Vespella de Gaià

Salomó

N-240

N-240

El Catllar

Renau

Bràfim

Vilabella

Vila-rodona

Montferri

Rocamora

Aiguamúrcia

La Joncosa�de Montmell

Selma

Les Piles

Guialmons

Les Pobles

Seguer

Pontils

Biure

La SerraC-51

Vilardida

A-7

VALLS

el G

aià

el Gaià

l'Anguera

el F

ranc

olí

Santes Creus

Esblada

Sant Gallard

MontargullAguiló

C-37

A-2

TARRAGONA

TamaritFerran

Montoliu

Torredembarra

N-340

Rodonyà

Altafulla

La Riera de Gaià

Embalsedel Gaià

QuerolSaburella

Sta. Perpètua�de Gaià

SelmellaSarral

Montagut

El Pont�d'Armentera

a M

ontb

lanc

a Lleida

Queralt

a Igualada

FiguerolaSanta Coloma de Queralt

Vallespinosa

TAG Juny 200135�

castell es conserva amb una apa-rença més de gran caseriu que defortificació militar. És el castelldel Baró de IV Torres, ara propie-tat municipal, igual que el seu pre-ciós jardí.

Des d’allí ens dirigirem aVespella de Gaià, enclavada a unentorn muntanyós, en què destacal’església de Sant Miquel deVespella, al sud dels restes delcastell, així com els vestigis delpoblat medieval excavat a lesentranyes del pujol.

Posem rumb a Montferri, pas-sant per Salomó, i entrem a lacomarca de l’Alt Camp.

De Montferri a QuerolAls voltants del municipi de

Montferri trobarem dues peces mésdel nostre trencaclosques. Una, elcastell de Rocamora que va perdreràpidament la seva funció defensivai que té avui tot l’aspecte d’un masrural. L’altra, la Torre de Montferrio Torre del Moro, és una de les méspintoresques de la ruta -encara queno es tracta pròpiament d’un cas-tell, sinó d’una torre de vigilància.Situada a dalt de la carena de laTossa Grossa -només podem acce-dir a ella a peu-, la Torre deMontferri és visible a molts quilò-metres a la rodona. Des d’ella esdomina visualment tot el territorique hem recorregut fins el moment,inclosa la immensa extensió blava.

A Montferri s’ubica la famosaesglésia de Montserrat, la de Jujol.

Seguint aigües amunt, disse-minats per la marge dreta del riu,hi ha tres conjunts més, el deVilardida, el de la Serra i el deRodonyà, sent aquest últim -re -con vertit en castell-palau renai-xentista- el més rellevant històri-cament i millor conservat.

Arribem a Vila-rodona, ontrobarem un magnífic exemple denucli de població a l’abric d’unafortificació. Els restes de castells’eleven sobre el poble. Vila-rodo-na és una altra encreuada al nostrecamí. A l’est, a cavall amb la

comarca del Baix Penedès, i allun-yant-se del riu, ens esperen lesfortificacions de la Quadrada dela Cogulla, el Montmell, l’AlbàVell, i Selma. De totes elles, sensdubte la del Montmell és la mésdestacada. Coronant un cim degairebé 800 m., aquest castell téuna significació històrica espe-cial, posat que va ser la punxa dellança de l’arribada del comtat deBarcelona al Camp de Tgna. Amés, representa un valuós exempledels anomenats «castells roquers»,aquells enclavats damunt deroques elevades amb una privile-giada posició defensiva. El difícilaccés es veu recompensat per lagrandiositat d’un lloc d’aquellsque omplen l’ànima.

Cap al nord, seguint el curs delGaià, passem per Santes Creus, onel nostre camí es creua amb la rutadel Císter.

El Pont d’Armentera marcauna nova disjuntiva. A la riberaesquerra trobem Selmella -guarnitamb els penyals de la muntanya,que integra com a part de la sevaestructura- i Saburella -que mantédretes dos de les torres que deli-mitaven el perímetre emmurallat.Aquests dos castells són dels pri-mers situats a la marge occidentaldel riu, reflex de l’avanç cristiàsobre les terres de la Conca deBarberà.

Seguint per aquesta carretera,arribem a Querol, un altre poblecrescut a l’escalfor del seu castelli via d’entrada a una fortificacióque es concentra al voltant delproper pic de Montagut -el sostrede la ruta (962 m.).

De Seguer a Sta. ColomaSuperant Querol, entrem a la

comarca de la Conca de Barberà, onneix el Gaià. Aquí trobem la majorconcentració de castells de tota laruta -pràcticament la meitat delsquaranta-, a l’àrea d’influència delllinatge dels Queralt.

El primer d’ells és el deSeguer, en estat molt ruïnós.

Alguns quilòmetres més enllà ensespera l’autèntica joia de la valldel Gaià: Santa Perpètua del Gaià.El seu conjunt és dels més impor-tants de tota la conca, d’una granbellesa. Mantenint l’equilibri,damunt d’una paret de roca verti-cal, ens apareix una imponenttorre del s. X. L’església de SantaSusanna, completa una escenadifícil d’oblidar.

Ens encaminem fins a Pontils,el seu castell controlava l’estratègicestret del Gaià -un dels dos únicspassos naturals entre la Conca deBarberà i el Camp de Tgna.Despenjat a l’est, veiem el conjuntde Rocamora, del qual només restaen peu l’església.

Santa Coloma de Queralt enstreu de cop de l’abstracció en quèens havia submergit l’últim tramdel recorregut. Estem de tornada ala civilització. A la font del Gaià.Aquest lloc, residència de la famí-lia noble que li va donar nom,alberga un castell sobri, perfecta-ment conservat, que reuneix ele-ments de diferents èpoques. Latorre de l’homenatge pertany alconjunt original del s. XI.Posteriorment, a la Baixa EdatMitjana, es va construir un noucastell, embrió del palau renaixen-tista del s. XVI que arriba fins alsnostres dies.

Església i castell de SantaPerpètua de Gaià

�

TRANQUIL, ENS ESPEREM

INFORMACIÓ 24 HORES 900 12 00 12 www.caixacatalunya.es

Si un mes et sorgeix un imprevist i no pots pagar la hipoteca, a Caixa Catalunya et garantim per escrit

que ens esperem. I si et vols canviar de casa ja no hauràs d’esperar a vendre la teva, perquè disposaràs

d’una Garantia d’Espera de Venda de fins a dos anys. A més, també podràs decidir quina és la quota

de la teva hipoteca: fixa o variable, la que millor s’adapti a les teves necessitats. Explica’ns quin és el

teu problema i nosaltres et donarem la solució. SOLUCIONS HIPOTECÀRIES DE CAIXA CATALUNYA.

CAIXA CATALUNYA

QUÈ FAIG?”

NO PUC PAGARLA HIPOTECA,

“AQUEST MES