TEMA 5: SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I IMPERIALISME (1870-1914)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 2.1 LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ 2.2 LA GRAN DEPRESSIÓ: PRIMERA GRAN CRISI DEL CAPITALISME3. L’ IMPERIALIME 3.1 LES CAUSES DE L’IMPERIALISME 3.2 L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS 3.3 L’EXPANSIÓ IMPERIALISTA: EL REPARTIMENT DEL MÓN 3.4 CONSEQÜÈNCIES DE L’OCUPACIÓ COLONIAL

1. INTRODUCCIÓ

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

(1850/70-1914)

Noves fonts d’energia (electricitat i petroli).

Innovacions científiques i tècniques.

Nova organització del treball i empresarial.

DESENVOLUPAMENT DE LA PRODUCCIÓ, EL

COMERÇ I ELS TRANSPORST

SUPERIORITAT TÈCNICA, MILITAR I FINANCIERA

IMPERIALISMEExpansió de les

potències fora de les seues fronteres. Domini

del món.

Rivalitats pel domini colonial.

I GUERRA MUNDIAL(1914-19198

GRAN DEPRESSIÓ (1873-1896)

• A partir del darrer terç del segle XIX, 1850/1870, es va produir una segona fase d’industrialització, coneguda com la Segona Revolució Industrial, que va transformar l’economia i la societat de les potències europees principals.

• El descobriment de noves fonts d’energia (l’electricitat i el petroli), l’aplicació d’innovacions científiques i tècniques, la implantació d’ una nova organització del treball (taylorisme) i la posada en pràctica de noves fórmules empresarials, van permetre un desenvolupament espectacular de la producció, del comerç i dels transports.

• Paral·lelament es va produir una crisi de sobreproducció, la Gran depressió (1873-1896), que va canviar el model de producció i va fer aparèixer el capitalisme monopolista.

• Aprofitant la seua superioritat tècnica, militar i financera, Europa es va llançar al domini polític i econòmic de la resta del món entre el 1870 i el 1914: es va produir una gran expansió fora de les seues fronteres i es van crear imperis colonials.

• Aquesta expansió va comportar:

• l’explotació directa dels recursos d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i d’Àsia;• la dominació política de gran part d’aquests continents.

• L’ambició per destacar en la carrera colonial va provocar enfrontaments entre les potències i va incrementar la tensió internacional.

• Aquesta rivalitat pel domini colonial va ser una de les causes de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• La Segona revolució industrial iniciada sobre el 1850/1870, es considera com una segona fase de la Revolució Industrial. De fet no hi ha una ruptura entre l’anterior fase de la R.I, ja que no hi ha un canvi brusc socio-tecnològic, sinó un perfeccionament de les tecnologies de la Primera Revolució Industrial.

• A l’aparició de noves fonts d’energia i nous invents propis de l’evolució de la Revolució industrial, es va sumar l’aplicació de nous models de producció, organització del treball i empresarial com a conseqüència de l’impacte de la primera gran crisi del Capitalisme o Gran depressió (1873-1894)

• Junt a Gran Bretanya, van sorgir noves potències: EUA, Alemanya, Japó...

• La Segona Revolució Industrial es va caracteritzar per:

• adopció de noves fonts d’energia i de nous materials

• les noves formes d’organització del treball

• la concentració empresarial

• les polítiques proteccionistes

• nous invents

L’ELECTRICITAT

Energia més neta, flexible i barata

S’adapta a les màquines

Fàcil transport

Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,..

PETROLIEnergia barata

Aplicacions

Il·luminacióCalefacció

Transport (motor d’explosió, 1885)

Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació): vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini,...

Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química

• L’electricitat i el petroli van anar substituint en importància al carbó i al vapor.• Les relacions entre les empreses i la investigació van permetre el descobriment de nous productes o l’aplicació d’uns altres que havien estat poc utilitzats fins aleshores = l’acer, l’alumini, el vidre, el cautxú, les fibres artificials, els tints químics, els adobs químics,…

Adopció de noves fonts d’energia i de nous materials:

• El telèfon, el telègraf, la ràdio,… van revolucionar les comunicacions.• El tramvia o la bombeta d’Edison van canviar les vides a les ciutats.• El fonògraf o el cinematògraf van transformar el temps d’oci de les

persones.

Nous invents:

• Sobre el 1880, l’enginyer nord-americà Taylor va crear un nou sistema de treball (TAYLORISME): caracteritzat per la racionalització i la “gestió científica” del treball, és a dir, l’eliminació dels moviments inútils de l’obrer i l’optimització del temps emprat per tal de reduir els costos = cada treballador tenia una tasca fixa i repetitiva en alguna fase de la cadena productiva (TREBALL EN CADENA).

• El Taylorisme va donar pas al Fordisme, un sistema creat per Henry Ford que combinava la producció en sèrie (taylorisme) amb els incentius salarials als treballadors, aplicant-se per primera vegada en la fabricació del model Ford T cap a la primera del segle XX.

Noves formes d’organització del treball:

• La Gran Depressió va portar a un procés de concentració industrial i financer que pretenia:

• eliminar la competència.• crear monopolis d’un mercat determinat o controlar la major part.

• Les principals formes d’associació de capitals i empreses van ser:

• els càrtels: acords entre empreses que fabriquen el mateix producte amb la finalitat de fixar preus o salaris i eliminar o reduir la competència.

• els hòldings: una societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents dedicades a una mateixa activitat (fusió horitzontal).

• els trusts: fusió d’empreses dedicades a les distintes fases d’un mateix procés productiu per a donar lloc a una nova empresa (fusió vertical).

• Estes associacions / concentracions empresarials es van desenvolupar especialment als EUA i Alemanya (Gran Bretanya va mantindre la seua organització tradicional, de tipus familiar).

• Ràpidament van assolir gran poder i influència.

Concentració empresarial:

• El proteccionisme defèn els productes del país front a la competència dels productes estrangers: mitjançant aranzels duaners (els productes, per a entrar en el país, han de pagar una taxa).

• Esta política es va adoptar a final del segle XIX per:

• la crisi econòmica• la creixent competència entre les distintes economies nacionals• la creixent rivalitat entre les grans potències

• El proteccionisme es va aplicar inicialment als productes agraris, però es va acabar estenent als sectors industrials.

• Únicament Gran Bretanya no va adoptar una política proteccionista (va seguir una política lliurecanvista).

Les polítiques proteccionistes:

2.1. LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

• En l’últim terç del segle XIX van aparèixer noves potències industrials que van qüestionar la supremacia de Gran Bretanya: Alemanya, EUA i Japó.

Gran Bretanya:

• Continuava como a gran potència. A finals del segle XIX seguia dominant l’economia mundial: en la dècada de 1870, la quarta part de la producció industrial del món era fabricada a Gran Bretanya:

• era l’exportador més important de productes industrials.• la lliura esterlina era la moneda internacional.• Londres era la capital del mercat mundial.• posició predominant per la seua primerenca industrialització.

GRANS POTÈNCIES INDUSTRIALFINALS S.XIX

GRAN BRETANYA

ALEMANYA

EUA

JAPÓ

Alemanya:

• La unificació de 1871 va contribuir a un ràpid i intens desenvolupament econòmic i industrial.

• Es va transformar en un imperi unificat amb una indústria en expansió i basada en una tecnologia avançada.

• La seua tardana incorporació al procés industrialitzador li va permetre basar-se en els nous sectors: electricitat, química,…

• També es va desenvolupar la indústria siderúrgica per la construcció del ferrocarril.• La relació entre la banca i l’Estat va ser molt important per al procés

industrialitzador:• la banca va aportar el capital necessari per a les grans empreses.• l’Estat va aportar la voluntat política de convertir a la nova Alemanya en una

gran potència econòmica.• D’aquesta manera, el 1914 Alemanya era ja la primera potència industrial

d’Europa:• amb la indústria química més important del món.• produint la meitat dels productes elèctrics del món.

Estats Units:

• A finals del segle XIX també va experimentar una ràpida i intensa industrialització.• per la gran arribada d’immigrants europeus.• per la conquesta de l’oest.• territori amb una gran abundància de recursos bàsics (carbó, ferro, petroli,…).

• En un principi la seua industrialització es va basar en la indústria tèxtil, la mineria, la indústria metal·lúrgica i la indústria siderúrgica.

• Ràpidament van anar desenvolupant-se nous sectors industrials, les noves fonts d’energia (electricitat, petroli) i adoptant els nous sistemes de producció capitalista (taylorisme).

• Creixement molt ràpid, al 1914 ja superava també a Gran Bretanya.• Va haver una gran diferència respecte als processos que es van experimentar a

Europa: es va basar en una distribució equilibrada entre recursos i habitants: la mà d’obra era escassa, els salaris van ser alts, de manera que la industrialització nordamericana es va produir amb alts nivells de renda i de consum per habitant. A consumidors amb diners se li va unir també un gran territori = en definitiva, la indústria estadounidenca va tindre un mercat molt gran.

Japó:

• El 1868 es va produir la revolució Meiji: l’emperador Mutsuhito abolia les estructures feudals i iniciava un procés de modernització econòmica associat a l’aproximació a Occident.

• L’Estat va ser el principal impulsor del procés, amb l’objectiu de convertir el Japó en una potència industrial semblant als països més desenvolupats d’Europa.

• Va adoptar les mesures necessàries: nova moneda (el ien), contractació de milers de tècnics europeus, noves lleis que afavoriren a les noves indústries, etc.

• El procés industrialitzador nipó va ser molt ràpid i en a penes 30 anys ja era una gran potència econòmica mundial.

• La falta de matèries primeres en eixe país va fer que prompte adoptara una política expansionista per ocupar territoris d’on poder aconseguir-les.

Producció mundial de manufactures

2.2 GRAN DEPRESSIÓ: PRIMERA GRAN CRISI DEL CAPITALISME

• El desenvolupament industrial i capitalista va impulsar una mundialització de l’economia = amb la revolució dels transports, la producció de les gran potències industrials arribava a tot el món.

• El sistema capitalista que es caracteritzava per estar sotmès a uns RITMES CÍCLICS: s’alternaven períodes d’expansió (CREIXEMENT) amb etapes de depressió (CRISIS), va mundialitzar aquests cicles.

CICLE DE L’ECONOMIA CAPITALISTA

• En 1873 es va produir una gran crisi econòmica. Al principi es va pensar que seria d’escassa duració, però va significar l’inici d’una llarga crisi = coneguda com la GRAN DEPRESSIÓ (1873 – 1896).

• El primer sector econòmic afectat va ser l’agricultura.

• La crisi es va deure a una SOBREPRODUCCIÓ degut a:

• mà d’obra abundant per forta emigració fora d’Europa.• zones de fàcil accés a la propietat i amb condicions favorables per al cultiu.• amb el desenvolupament del transport els seus productes arribaven fàcilment

a Europa.

• Això va provocar:

• l’arribada massiva a Europa de productes més barats (els costos de producció eren menors).

• una caiguda dels preus.• camperols europeus arruïnats.• Continuen emigracions a EUA, Austràlia, Argentina...

• La crisi en l’agricultura va acabar afectant als altres sectors:

• la ruïna dels camperols va fer que es reduira el mercat per als productes industrials.

• el sector financer també va entrar en crisi: les indústries no podien tornar els préstecs i molts bancs i indústries van tancar.

• l’atur va augmentar; el consum es va reduir dràsticament. • les empreses van utilitzar noves formes d’organitzar-se per eliminar la

competència.• EUA es consolida com a gran potència.• els països industrials van començar a adoptar una política proteccionista.• va augmentar la rivalitat entre les principals potències per a controlar els

recursos econòmics i els mercats del món extraeuropeu (per això, molts van adoptar per una política imperialista).

1800-1914

3. L’IMPERIALISME

IMPERIALISME: Domini d’un país (la metròpoli) sobre d’altres (les colònies) per

mitjà de la força militar, econòmica o política. En conseqüència, l’economia, la

política i la cultura de les colònies queden sotmeses als interessos dels Estats

estrangers colonitzadors.

“Colonialisme” designa qualsevol forma de domini

territorial, polític, econòmic o cultural en èpoques distintes de la Història de la Humanitat (així per exemple, ja des del segle XV

les principals potències europees havien anat ocupant territoris en Amèrica, Àfrica i

Àsia).

“Imperialisme” és més restringit: fa referència a

l’expansió colonial que van experimentar alguns dels països més industrialitzats del món entre el 1880 i el

1914.

Diferència Colonialisme-Imperialisme

DIFERÈNCIES ENTRE

COLONIALISME-IMPERIALISME

• El nombre de països que es van llançar a una política d’ocupació:junt a països tradicionalment colonitzadors (Espanya, Gran Bretanya, França, Portugal) es van unir països sense eixa tradició: Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Japó, Rússia.

•Els llocs que es van ocupar:tradicionalment es van ocupar zones costaneres. Amb l’Imperialisme s’ocuparà tot el territori

• Les formes d’ocupació i d’explotació:tradicionalment s’havien establert relacions comercials. Amb l’Imperialisme es va passar al domini dels territoris i l’explotació total del seus recursos.

• Els mitjans utilitzats:tradicionalment s’anava a comerciar i el recurs a la força era escàs. Amb l’Imperialisme, les metròpolis utilitzaran la força.

• La rapidesa de l’ocupació:tradicionalment eren ocupacions lentes. Amb l’Imperialisme l’ocupació va ser molt ràpida (en a penes 30 anys es va ocupar / repartir ¼ de la Terra).

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

Any 1870 països industrialitzats = gran prosperitat econòmica i gran

creixement demogràfic.

Les grans potències europees es llencen

a la conquesta de noves terres

Per invertir els capitals excedents.

Per aconseguir matèries primeres a cost baix.

Per trobar nous mercats per a la seva producció industrial.

Llocs: Àsia i Àfrica

Imperis més extensos: Britànic i

Francès.

Van explotar econòmicament i

van controlar políticament.

Dos fenòmens emmarquen l’aparició i el desenvolupament de l’Imperialisme:

CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPERIALISME (1870-1914)

EL DESENVOLUPAMENT DE LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

UN GRAN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA

GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC (Producció comerç i consum)

Europa duplica la seva població.

Grans fluxos Migratorisdes d’ Europa cap altres

continents

• En els seus inicis, l’Imperialisme va ser vist com un fenomen positiu: l’ocupació de nous territoris es va justificar amb la idea de portar a eixos territoris el desenvolupament econòmic i polític. Es considerava que la societat europea tenia un deute amb eixos territoris. S’afirmava que l’ocupació blanca i liberal serviria per a desenvolupar eixos territoris amb economies endarrerides i acostumades al despotisme (es considerava la superioritat de la raça blanca).

• Poc a poc, ja en el segle XX, el fenomen imperialista va passar a tindre una connotació negativa: l’explotació d’eixos territoris “per” i “per a” els països desenvolupats.

3.1 CAUSES DE L’IMPERIALISME

Al darrer quart del segle XIX potències europees, EE.UU. i el Japó

dominar i conquerir el món1914 85% del mónCAUSES

són protagonistes les

Econòmiques

Demogràfiques

Factors ideològics

Competència i sobreproducció

Obrir nous mercatsCercar matèries primeres

Excedent de població europea

Exaltació nacionalista

Motius estratègics Control de rutes marítimesObstaculitzar als competidorsProtecció colònies importants

Missió civilitzadora Racisme (superioritat - raça blanca)

Grups de pressióSocietats geogràfiquesExpansió del cristianisme (missions)Missió civilitzadora d’Europa

Poder i prestigi internacional

Caiguda de la mortalitatExplosió demogràficaÈxode ruralEmigració (ultramar)Polítiques i militars

CAUSES ECONÒMIQUES I DEMOGRÀFIQUES

Necessitat de matèries primeres barates i productes colonials.

Buscar nous mercats per vendre l’excedent de la producció industrial. (sobreproducció-Gran depressió

Invertir els excedents de capital a llocs on la mà d’obra barata, els permetés obtenir beneficis més grans.

El gran creixement que va experimentar la població europea en eixa època (calia buscar noves zones de poblament).

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrirnous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra vaprendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresabritànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats ques’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat ambAnglaterra (...) per tot el món. La política colonial ésl’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

Les inversions de capitals fetes per Europa i els Estats Units a l’exterior fins al 1914

ANY POBLACIÓ EUROPEA

1800 180.000.000

1850 266.000.000

1870 310.000.000

1900 430.000.000

URGENT: Qualsevol que vullga vindrecap a les riques i pròsperes terres de lacolònia d’Austràlia, com a camperol,criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies).

Anunci publicat al Northampton Herald(1849)

Britànics 17

Italians 10

Alemanys 5

Balcànics 4’5

Espanyols 4’4

Altres 13

Emigrants europeus (1850-1914) en milions

CAUSES POLÍTIQUES I ESTRATÈGIQUES

Crear un imperi i obtenir un prestigi internacional. Les colònies contribuïen al desenvolupament del comerç i la indústria i a la formació d’exèrcits nacionals poderosos.

Motius estratègics (domini de àrees geogràfiques amb una importància estratègica militar i/o econòmica-comercial).

CHAMBERLAIN ( Anglaterra)

JULES FERRY ( França )

VON BISMARCK

( Alemanya )

CECIL RHODES

( Anglaterra )

CAUSES –JUSTIFICACIONS IDEOLÒGIQUES

Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea, que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...). El nacionalisme conservador europeu i gran part de l’opinió pública defensaven la superioritat d’algunes nacions a imposar-se sobre altres pobles..Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de l’home blanc, raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc.

L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous.

Alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics, es van mostrar contraris al colonialisme, van denunciar l’explotació brutal i inhumana de les colònies i van defensar el dret dels diferents pobles a decidir sobre el seu destí.

“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleugeri menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta supe-rioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’escla-vatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acostena certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs enaltres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraulai gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...).La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos eldret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-losi protegir-los.”

“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXéSiècle” (1872).

DAVID LIVINGSTONE HENRY STANLEY BRAZZA

Va fundar i donar nom a l’actual capital de

República del Congo , Brazzaville

“El doctor Livingstone, suposo”

Descobriment de les cascades Victòria

A mitjans s.XIX, gran part de l’interior d’Àfrica, d’Àsia i dels oceans era pràcticament desconeguda. La recerca de nous territoris va propiciar viatges científics i exploracions geogràfiques. Sobretot per britànics i francesos. Alguns dels exploradors més importants:

3.2 L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS

Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous territoris podem diferenciar diferents tipus de colònies:

COLÒNIES D’EXPLOTACIÓ: Territoris que abastien de matèries primeres i mercats a les metròpolis. Les metròpolis exercien una política d’ocupació i control absolut. Era el model més habitual. Índia, Indoxina, colònies africanes.

COLÒNIES DE POBLAMENT: territoris escassament poblats que absorbien els excedents demogràfics de les metròpolis. Als territoris se’ls reconeixia certa autonomia en el govern interior (dins de l’Imperi britànic van rebre el nom de DOMINIS). Algèria, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Sud-àfrica.

DOMINIS: eren les colònies de poblament britàniques a les que es va acabar per donar una gran capacitat d’autogovern. Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Sud-àfrica.

PROTECTORATS: són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la metròpoli: “governs “titelles”. Es donen en el cas de territoris difícils de conquerir o amb un govern indígena fort . Marroc, Tunísia, Sudan, Egipte.

CONCESSIONS: Són territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals. Solen ser llocs de gran importància estratègica o comercial. (Els ports) . Exemple: Xina va cedir Hong Kong a la Gran Bretanya 100 anys. (Tornat a Xina el 1997)

3.3 L’EXPANSIÓ IMPERIALISTA: EL REPARTIMENT DEL MÓN

% DE LA SUPERFICIE TERRESTRE OCUPADA PELS EUROPEUS

1800 ---> 35 % 1914 ---> 84,4 %

Àfrica el 1914LES POSSESSIONS COLONIALS

GRAN BRETANYA: Egipte, SudanAngloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia

FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,

Madagascar, ComoresALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica

Sud-Occidental i Tanganyka

PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep

ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaEquatorial i Fernando Poo

ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia

BÈLGICA: Congo Belga

CONFLICTESEN ÀFRICA

Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar

Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-àfrica fanfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau

dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers

Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial

Resistències delscolonitzats

Els zulús de Sud-àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts

Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència

Àsia vers el 1914

GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,Malàsia,part de Xina, Nova Zelanda,

Austràlia .FRANÇA: Indoxina i part de Xina

PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.HOLANDA: Indonèsia

RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,costa del Pacífic.

JAPÓ: Corea, Formosa, ManxúriaESTATS UNITS: Filipines

Àsia el 1914

CONFLICTESÀSIA

Revoltesanticolonials

Entre potènciescolonials

Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióeconòmica dels britànics → durament reprimida

Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència icontrol estrangers → també acaba fracassant

Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)

Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan

Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)

A la Xina: guerres de l'opi (1840-1858), van forçar l'obertura del comerç i l'entrada d'interessos occidentals en l'explotació de les seves riqueses.

L’Imperi Britànic

L’era imperialista no va començar fins la dècada de 1880 (amb el repartiment d’Àfrica). Fins eixe moment, únicament Gran Bretanya i França s’havien mostrat interessats en ocupar territoris tan llunyans:

L’Imperi Francès

Era el segon imperi colonial amb 11 milions de km2 i 95 milions de persones. Especialment al nord d’Àfrica i al sud-est asiàtic. Alguns incidents militars: Fashoda (1898) amb el britànics.

A finals del s.XIX, Gran Bretanya posseïa el major imperi colonial, amb més de 33 milions de km2, 450 milions d’habitants. IControlava les rutes comercials marítimes amb bases a l’Atlàntic, a l’Índic, al Pacífic i al Mediterrani. La principal colònia britànica va ser l’Índia.

L’Imperi Britànic

havia anat ocupant llocs estratègics per tal de controlar el comerç mundial:

•en el Mediterrani: Gibraltar, Malta.•en la ruta cap a l’Índia: Adén, Ceilan.•en la ruta cap a Xina: Singapur, Hong-Kong.

havia anat ocupant grans territoris deshabitats (dominis): Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Sud àfrica havia anat ocupant territoris per explotar-los (colònies d’explotació):

•Jamaica, Hondures, Guaiana,…

•ÍNDIA: va ser ocupada el 1777 per l’empresa privada de la Companyia de les Índies Orientals. Índia es va convertir en una gran proveïdora de cotó. Territori molt ric en matèries primeres i estava molt poblat (era un gran mercat). Se la va denominar la “Joia de la Corona”, sobretot a partir del 1857, quan va passar a dependre del govern britànic: va ser degut a la revolta dels sipais (soldats indígenes al servei de la Companyia de les Índies Orientals): el govern britànic va haver d’enviar l’exèrcit i una vegada sufocada la rebel·lió, va passar a administrar directament la colònia.

L’Imperi Francès

Al ser expulsats de Canadà (sols van mantenir el Québec), va buscar nous territoris a Àsia: va anar ocupant territoris fins formar la Unió Indoxina (Vietnam, Laos, Cambodja), territori que li proporcionava moltes matèries primeres. El 1847 va iniciar l’ocupació d’Algèria, que es va convertir en una colònia de poblament (en 1914 vivien més d’un milió de francesos).

• Abans de 1880 els europeus s’havien assentat a les costes africanes amb una finalitat estratègica o comercial. L’interior del continent era un territori pràcticament desconegut.

• Aquesta situació va canviar amb el repartiment d’Àfrica: un procés molt ràpid, entre el 1880 i el 1914, quan la pràctica totalitat del continent africà estava repartit i ocupat (excepte Libèria i Abissínia).

•França va començar a ocupar Algèria el 1847. Poc a poc, va estendre la seua influència a Tunísia.

• Leopold II de Bèlgica va iniciar pel seu compte l’exploració del riu i de la vall del Congo, fins que va crear l’Estat del Congo.

• El 1882 Gran Bretanya va ocupar Egipte. Cal recordar que França i Gran Bretanya ja controlaven el Canal de Suez (construït el 1869), que era d’una gran importància estratègica (pas del mar Mediterrani al mar Roig).

• L’ocupació d’Egipte per part dels britànics va provocar un conflicte d’interessos entre les dues potències: Gran Bretanya volia unir els seus territoris en una línia nord-sud (el Caire – el Cap); França pretenia el mateix d’est a oest.

• Davant el perill de confrontacions entre grans potències, a finals del 1884 es va celebrar la Conferència de Berlín (1884 – 1885):

Conferència Internacionalde Berlín (1884-85)

Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,fixant les normes i evitant conflictes si és possible

S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoridóna dret a apropiar-se d’ell

Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo

S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular

• Els anys següents, les metròpolis es van llançar a l’ocupació de territoris.

Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seusafluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i comqueda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per alsvaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completamentlliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles delcontinent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).

Acta General de la Conferència de Berlín, 26 de febrer del 1885.

Altres Imperis Europeus

Altres països que es van llançar sobre el continent africà i l’asiàtic:

BèlgicaAlemanya: Tanganyika, Àfrica sud-occidental.Itàlia: Líbia.Holanda: Indonèsia.Portugal: Angola, Moçambic...Rússia: des del Turquestan cap a Manxúria.Espanya: zona del golf de Guinea, el Sàhara i el nord del Marroc (Rif).

Els imperis extraeuropeus: els EEUU i el Japó.

Estats Units: es van expandir cap al Pacífic (Filipines i Hawaii, 1898), al Carib (Cuba i Puerto Rico, 1898) i Panamà. Van intervenir en l’elecció dels governs i en els afers interns d’aquests països, que van quedar sotmesos als interessos econòmics de les grans companyies nord-americanes.

L’expansionisme japonès va ser el resultat de la modernització social i la industrialització del país.

Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) al’imperialisme del Big Stick de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)

Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint una amplíssima zona d’influència i control econòmic i polític

Formes d’intervenció

Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...

Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)

Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)

L’imperialisme del EEUU

Art. 1.- Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de Panamà.Art. 2.- La república de Panamà concedeix als Estats Units a perpetuïtat l’ús, l’ocupació i el control d’una zona de terra i laseua prolongació en el mar per a la construcció, manteniment, explotació, sanejament i protecció de dit canal; aquesta zonade 10 milles s’estén sobre cinc milles a cada costat del canal. (...)Art. 7.- La república de Panamà concedeix als Estats Units el dret i el poder de mantindre l’ordre públic a les ciutats dePanamà i Colón i als territoris i ports adjacents en el cas que la república de Panamà no siga capaç, a judici dels Estats Units,de mantenir-lo.

Convenció per a la construcció del canal de Panamà (1908)

• A pesar dels acords de Berlín i de la diplomàcia es van produir conflictes entre les grans potències:

CONFLICTESEN ÀFRICA

Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar

Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-àfrica fanfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau

dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers

Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial

CONFLICTESÀSIA

Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)

Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan

Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)

• Els conflictes colonials van anar augmentant tensions, rivalitats i creant aliances entre les potències europees, rivalitats que acabarien provocant la Primera Guerra Mundial.

• Cal destacar dos conflictes o crisis:

• LA CRISI DE FASHODA (1898): • Les tropes britàniques i franceses es van trobar a Fashoda (a l’alt Nil).

Ambdós exèrcits volien ocupar eixa zona. • La tensió internacional va ser molt important (perill de guerra entre les

dues potències). • Finalment, la diplomàcia va aconseguir calmar la situació: França va

renunciar a la zona (acceptant que es creara un protectorat angloegipci al Sudan) a canvi de que Gran Bretanya renunciara a qualsevol tipus d’intervenció al Marroc, que quedaria per a França.

• LES CRISIS DEL MARROC (1906 i 1911):

• Al 1906 Marroc era un dels pocs territoris que quedaven per ocupar. • Teòricament, eixa zona corresponia a França, però Alemanya es va servir de la

seua força militar i va provocar a França. • La tensió va ser molt gran, però novament la diplomàcia va tornar a solucionar

la crisi (el Marroc quedaria com un territori per a França però amb el dret d’Alemanya de comerciar en eixa zona) = TRACTAT D’ALGESIRES (1906).

• El 1911, Alemanya va tornar a provocar una cris: Considerava que França no respectava el que s’havia pactat en Algesires i per això va enviar un buc de guerra a la zona com a mostra del seu descontent. Novament es va produir una gran tensió internacional, però finalment Alemanya va haver d’abandonar les seues pretensions sobre el Marroc (Gran Bretanya es va mostrar en tot moment favorable a recolzar al seu nou aliat, França).

3.4 CONSEQÜÈNCIES DE L’OCUPACIÓ COLONIAL

A les metròpolis

- Una sortida per a l’excedent de població europea

A les colònies

- Aculturació- Pèrdua d’identitat- Pertorbar les seves creences i tradicions

Demogràfiques

Econòmiques

Polítiques

Socials

Culturals

-Increment de la població (reducció de la mortalitat: vacunes, mesures higièniques)- Desequilibri població-recursos: pobresa

- Expropiació de terres indígenes- Abandó de conreus tradicionals- Plantacions i nous monoconreus- Intercanvi comercial desigual

- Estímul per a la industrialització- Obtenció de matèries primeres- Obertura de nous mercats- Acumulació de riquesa

- Forta càrrega sobre el pressupost de l’Estat

- Imposició d’una administració forànea- Enfrontaments entre metròpolis i colònies-Creació de fronteres artificials-Revoltes anticolonials i ètniques

- Creença en la superioritat de la cultura europea- Difusió de llengües, creences i formes de vida europeus

- Una minoria estrangera s’imposava sobre els pobles indígenes- Èlits que servien als europeus (exèrcit i funcionaris)

-Canvis de les estructures tribals i antigues jerarquies socials-S’introdueix la societat capitalista occidental

Les conseqüències de la colonització.