l’ imperialisme colonial

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonial

1. Concepte

Encara que molts autors fan servir com a sinònims imperialisme i colonialisme cal fer una diferenciació:

COLONIALISME: està relacionat amb les primeres fases d’expansió europea i amb el control econòmic de territoris per part de la metròpoli. Es va donar des del segle XVI fins al XVIII.

IMPERIALISME: fa referència al domini d’un Estat sobre un altre mitjançant l’economia, la política, la cultura i la força militar.

Té fortes connotacions nacionalistes, ja que va lligat al domini territorial i polític de gran quantitat de territoris per aconseguir convertir-se en potència. Es va donar a l’últim terç del segle XIX.


2. Causes

2.1. Polítiques

La impossibilitat de l’expansió territorial a Europa després de les unificacions alemanya i italiana.

Des d’un punt de vista estratègic, fins l’any 1870 els països europeus només volen el control dels eixos de circulació marítima.

En molts casos el que es vol aconseguir són territoris per augmentar el prestigi internacional.

Carles X de França i la seva expansió al nord d’Àfrica.


2.2. Demogràfiques

De 1800 a 1900 la població europea va passarde 190 milions a 400 milions (explosió blanca).

Això va comportar ATUR i EMIGRACIONS.

De 1850 a 1914 més de 40 milions d’europeus marxaran del continent.


2.3. Econòmiques

Les raons econòmiques van ser les més determinants.

Necessitat de noves fonts de primeres matèries.

Necessitats d’obrir nous mercats per a l’excedent de la producció.

Necessitat de trobar llocs segurs d’inversió (per exemple en la generació de xarxes de ferrocarril i ports).


2.4. Ideològiques

El nacionalisme polític buscava prestigi i poder.

Van aparèixer teories que justificaven l’imperialisme.

R. Kipling parlava de la missió històrica de l’home blanc per portar la cultura als llocs menys desenvolupats.

Desig d’evasió i aventura i la recerca de paradisos perduts.

Savorgnan de Brazza Dreta del riu CongoDoctor Livingston Riu Zambezi i catarates VictòriaH.Stanley Fonts del riu Congo


2.5. Tecnològiques

L’expansió de l’imperialisme va ser possible gràcies a:- Mitjans de transport (ferrocarril i vaixell a vapor).- Mitjans de comunicació (telègraf).- Armes potents (fusells, canons i metralladores).- Medicaments (quinina).


3. L’ocupació del territori.

Es van establir diferents formes d’ocupació del territori:

A/ Establiments comercials És la primera forma de control. Eren territoris explotats per companyies comercials privades: Societat d’ Àfrica Oriental (Alemanya) i Companyia Britànica de les Índies Orientals.

B/ Colònies d’explotacióEren territoris sense autonomia política. Estaven administrades pel país dominador a partir de representants (governadors).

Subministraven primeres matèries.

L’Imperialisme colonialL’Imperialisme colonial

C/ Protectorats Mantenien el govern indígena però la metròpoli tenia el control sobre la política exterior i l’exèrcit.Exemples: Egipte o Birmània - protectorat anglès Indoxina o Marroc - protectorat francès

D/ DominisEs dóna en territoris amb majoria de població occidental (europea) que havien estat colònies d’explotació.La metròpoli tenia el control de les relacions exteriors i econòmiques.Tenien un govern autòcton però no indígena i seguia una estructura de govern occidental (partits polítics, parlament...)Exemples: Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica o Canadà (Anglaterra).


E/ ConcessionsEren ports o indrets estratègics cedits a potències europees.Exemple: Canton, Xangai o Hong Kong

F/ Àrees metropolitanesTerritoris considerats com una part de lametròpoli (com una província més).Exemple: Algèria - França.

G/ MandatsModel d’administració territorial creat desprès de la 1ra Guerra Mundial.Eren possessions colonials dels països perdedors de la Gran Guerra que van passar a ser administrats pels guanyadors sota tutela de la Societat de Nacions.


4. Fases de la colonització

Hi ha 3 fases en la formació de les colònies;

CONQUESTA ORGANITZACIÓ

EXPLOTACIÓ ECONÒMICA


CONQUESTA ORGANITZACIÓ EXPLOTACIÓ ECONÒMICA

No van tenir problemes ja que militarment i tècnica estaven més avançats.

Els aventurers i científics ja havien preparat el camí (mapes i relats) i els vaixells a vapor permetien el transport.

Era la forma de control polític i econòmic. S’han vist anteriorment:- Colònia d’explotació- Domini- Protectorat- Mandats- Concessions- Àrees metropolitanes

Va ser l’objectiu principal dels colonitzadors.

Es van establir relacions d’assimilació*

entre la metròpoli i la colònia.

* Circulació sense aranzels però sense igualtat


5. La Conferència de Berlín

Convocada a finals de 1884 i celebrada a principis de 1885 a instància de Bismarck (així agafava protagonisme internacional Alemanya i intentava convertir-se en una potència colonial).

L’objectiu era: Inicialment solucionar la conflictivitat internacional a la Conca del riu Congo. Realment resoldre les disputes entre els països europeus pel control de territoris.

Els britànics pretenien connectar el Nord amb Sud-àfrica. França pretenia el domini de l’oest a l’est Africà i a Sudan van topar amb els britànics.Al centre d’Àfrica hi ha conflicte entre Bèlgica i Alemanya a la zona del Congo.


La Conferència es va concentrar en el continent Africà.Van participar 14 països (12 europeus + Estats Units i Turquia)

Es va acordar: Reconeixement del Congo com a estat independent (però amb dependència econòmica de Bèlgica). Dret a ocupar l’interior si s’ocupava el litoral (això va estimular l’expansió territorial). Llibertat de navegació pels rius (Níger, Congo i Zambezi). Així es permetia la penetració a l’ interior del continent. Els territoris conquerits s’havien de poblar. L’ocupació d’un territori s’havia de notificar diplomàticament a la resta de països.


6. Els principals imperis colonials


6.1. Imperi britànic.

Era el més extens (20% del planeta). Va tenir la seva maduresa durant el regnat de la reina Victòria (1837-1901).

Els ministres:

JOSEPH CHAMBERLAIN

BENJAMIN DISRAELI


6.1. Imperi britànic

Principals possessions:

India.Al començament era unestabliment comercial.Després de la revolta delssipais es converteix en unprotectorat.

Canadà.

Austràlia (va ser una colònia de poblament) i Nova Zelanda

Rhodesia, Nigèria, Uganda, Sud-àfrica, Togo, Kènia, Somàlia, Egipte i Sudan


6.2. Imperi francès

És el segon imperi en extensió.

Àsia: Conxinxina, Cambodja, Delta del Mekong, Vietnam i Laos.

Àfrica: Algèria, Marroc, Senegal, Costa d’Ivori, Guinea, Txad i Madagascar.

Oceania: Territoris de la Polinèsia.

Amèrica: Illes del Carib i Guayana francesa.


6.3. Imperi alemanyÀfrica: Tanganyika, Togo i Camerun.

6.4. Imperi ItaliàÀfrica: Eritrea, Part de Somàlia i Líbia.

6.5. Imperi espanyolAl Pacífic: Filipines i illes de Guam (es van perdre al 1898).Àfrica: Guinea espanyola, Fernando Poo, Annobon, Corisco, Elobey i Rio Oro (Sahara Occidental).


6.6. Estats UnitsCrea el seu imperi a partir de la guerra de secessió i gràcies a- Compres: Lousiana, Florida i Illes Verges.- Guerres: 1898 amb Espanya (Filipines, Guam i protectorat de Cuba).

6.7. JapóProtectorat sobre Corea.Illa de Formosa.Illes Sakhalin.Drets comercials sobre Port-Arthur.


7. Moviments de resistència i guerres colonials

7.1. Tunísia. Conflicte entre italians (eren majoritaris) i francesos. Els britànics van donar suport als francesos per evitar un control de la ruta comercial del Mediterrani cap a l’ Índia (Itàlia tenia Sicília).

7.2. Egipte. Conflicte colonial entre França i Gran Bretanya. Egipte tenia una estreta relació amb França (des de la conquesta napoleònica). França va construir el canal de Suez. Els britànics tenien por ja que part del control del canal era dels francesos i el 80% dels vaixells que passaven eren britànics.

Gran Bretanya va comprar les accions egípcies del Canal quan Egipte les va posar a la venda per resoldre el deute extern. Aprofitant una revolta interna on van assassinar occidentals els britànics van intervenir militarment i van fer d’Egipte un protectorat.


7.3. Sud d’Àfrica. Conflicte dels britànics contra els zulus.

7.4. Fashoda (Sudan). Conflicte entre França i Gran Bretanya. El motiu era l’intent de crear imperis continus. El 1898 els dos exercits van lluitar. Al final els francesos van cedir i es van retirar del territori. L’est del Sudan va ser per Gran Bretanya i l’oest del Sudan per a França.

7.5. La guerra dels Bòers. Els bòers (granger) eren colons holandesos que s’havien establert a Ciutat del Cap el 1621. Els anglesos els faran fora degut a l’alt valor estratègic de Ciutat del Cap en la ruta cap a l’Índia (aquesta serà la 1a. Guerra dels bòers).Els colons holandesos marxaran cap a territoris veïns (República d’Orange i Transvaal).La riquesa d’or i diamants va fer que hi hagués un altre conflicte entre els bòers i els britànics. Aquesta situació va finalitzar amb la Pau de Pretòria.

.


7.6. Conflicte del Marroc. Conflicte entre Espanya, França i Alemanya degut als interessos dels tres estats en la zona.

Es va celebrar la Conferència d'Algeciras (1906) on es va fer un repartiment de la zona.

França es quedarà amb la part sud i Espanya amb la part nord (conegut com el Marroc espanyol).

Els territoris:

- Rif

- Yebala + Sàhara espanyol

- Tarfaya


7.7. Conflicte a l’Índia.

Els sipais, soldats hindús de l'exèrcit britànic, van iniciar una rebel·lió.

Causes de la revolta:1. Reformes religioses que van provocar descontentament entre els hindús.2. Incorporació d’un nou rifle que portava municions que havien de ser impregnats amb greix animal (fet considerat impur).

La rebel·lió va ser sufocada però va provocar la supressió del control per part de la Companyia de les Índies Orientals (administració directa de la corona per part d’un virrei).


Conflictes a la Xina.

A/ Guerra de l’opi.La Companyia Oriental de les Índies comprava

te a la Xina a canvi de cotó indi i opi (que es

distribuïa pel port de Canton).

L’Emperador xinès estava preocupat per l’augment del consum d’opi entre els xinesos i va acusar als britànics de contraban de productes (va llençar 20.000 caixes de cotó al mar).

Gran Bretanya va respondre declarant la guerra. Guerra que va guanyar. Tractat de Nanquín; Sobirania anglesa a Hong Kong, Xangai i Ning Po.

L’ Imperialisme colonialL’ Imperialisme colonialB/ Guerra dels bòxers.Després de les concessions dels xinesos als britànics, altres potències (França, Japó, USA) van aprofitar la feblesa per signar acords desiguals. Això va fer créixer l’odi de la població vers els estrangers i també contra el seu govern.

- L’aixecament popular es va produir per

un grup conegut com “puños rectos y

armoniosos” (Bòxers).

- Van anar contra les delegacions estrangeres

i van assassinar a l’ambaixador alemany. Les

potències van declarar la guerra (aliança de

les 8 nacions) derrotant la revolta.

- La Xina serà castigada amb el pagament de fortes indemnitzacions.

l’ imperialisme colonial

Documents