Causes, origen i conseqüències dels Imperis Colonials(1870 – 1914)

4rt ESO. Lourdes Escobar Zafrilla

En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament del capitalisme en el context de la segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó.Per diverses causes, les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir territoris, que palesava tant les limitacions del seu propi desenvolupament econòmic, com les ambicions de poder i les rivalitats internacionals per aconseguir l'hegemonia mundial. Entre 1870 i 1914, van protagonitzar l'era de l'imperialisme, període caracteritzat per l'explotació sistemàtica de territoris dominats políticament i econòmicament.L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França, encara que també van intervenir-hi els Estats Units i el Japó.L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització. És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm

INTRODUCCIÓ

Definició: Fenomen històric en que algunes potències europees (metròpolis) van ocupar, colonitzar i explotar immensos territoris a Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica (les colònies).Cronologia: entre 1870 i 1914 (si bé la “descolonització” no es va produir fins després de la 2a Guerra Mundial).Antecedents: els grans Imperis Espanyol i Portuguès a l’Amèrica Llatina (des del S. XVI), i les colònies comercials holandeses, franceses i britàniques a Àfrica, Àsia i Amèrica (S. XVII i XVIII).Origen històric: El nou Imperialisme modern es va produir durant la 2a Revolució Industrial, quan les grans potències europees, més el Japó i els Estats Units, estaven en plena fase de creixement econòmic i expansió política i militar.

Els imperis colonials a inicis del S. XVIII

A dalt, caricatura de la colonització britànica del continent africà, que es va estendre del Caire, al nord, a Ciutat del Cap, al sud. A la dreta, una expedició colonial francesa a la zona del baix Níger.

CAUSES ECONÒMIQUES

Necessitat de nous mercats on vendre els excedents industrials.Necessitat d’aconseguir matèries primeres a baix preu i ens grans quantitats, així com fonts energètiques.Recerca de noves possibilitats d’inversió i d’ obtenció de beneficis per a la burgesia en l’ explotació i l’ organització de les noves colòniesNegocis entorn a la mateixa empresa colonitzadora: proveïments a l’ exèrcit, construcció de les infraestructures bàsiques a les colònies...

CAUSES DEMOGRÀFIQUES

Necessitat de nous espais on situar els excedents de població europea (pressió demogràfica)Polítiques dels governs europeus per afavorir l’emigració. Es consolidava el domini colonial sobre el territori a la vegada que s’ evitaven problemes socials a les metròpolis. L’ augment demogràfic havia generat un excés de població i per tant dificultats a l’ hora de trobar feina (tensions socials).

Els aspectes econòmics, que foren els més determinants per a les colonitzacions, es concreten en un INTERCANVI DESIGUAL: productes manufacturats de la metròpoli a alt preu, a canvi de matèries primeres de la colònia a baix preu, que és l’ origen de l’ emprobriment i subdesenvolupament de l’ anomenat Tercer Món.

CAUSES POLÍTIQUES I MILITARS

Prestigi dels Governs i de la Nació. Aconseguir prestigi i a la vegada distreure el país d’ altres problemes interns Rivalitat entre les potències en el repartiment del Món. S’ intenta aconseguir més i millors colònies. Raons estratègiques, militars i comercials: domini de rutes comercials, enclaus militars ...

CAUSES IDEOLÒGIQUES CAUSES CIENTÍFIQUES, RELIGIOSES

Convicció en la superioritat moral, intel·lectual i cultural de la raça blanca, que dóna lloc a un dret de conquesta.Obligació moral d’ evangelitzar i estendre el cristianisme sobre la resta de pobles i cultures del Món. Recerca científica (estudis de flora i fauna, grans exploracions geogràfiques, cartografiar indrets desconeguts ...

Jules Ferry va dir a la cambra de diputats francesa el juliol de 1885: “Les races superior tenen un dret sobre les races inferiors, i també hi tenen un deure: civilitzar-les”. 

La Campana de Gràcia

Només alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics, sobretot socialistes, es van mostrar contraris al colonialisme. Van denunciar l’ explotació brutal i inhumana de les colònies i van defensar el dret d’ aquest pobles a decidir sobre els seus destins.

Els grans Imperis colonials a l’any 1898

Els imperis colonials al 1910

El repartiment d’ Àfrica

Cap al 1880, l’ interior d’ Àfrica era pràcticament desconegut per als europeus. A la CONFERÈNCIA de BERLÍN (1885) les potències europees van arribar a acords per repartir-se el control del continent. L’ ocupació efectiva donava dret a la possessió i els estats europeus van iniciar una autèntica cursa per conquerir Àfrica.

Els grans rius van facilitar les expedicions de descoberta.

La conquesta militar va ser relativament fàcil (superioritat tècnica)

La major part del continent va quedar en mans de Gran Bretanya i França.

El desig de terres va generar conflictes entre els països europeus, com la guerra entre britànics i francesos pel control d’ Egipte o la guerra dels boers entre britànics i descendents d’ holandesos pel control de regions interiors de Sud-àfrica on s’ havien descobert mines d’ or i diamants.

Henry Morton Stanley en 1872

David Livingstone

Dos dels principals exploradors. Van recórrer l’ Àfrica Central i la van cartografiar

Àfrica al 1914

El 1914 tan sols dos territoris mantenien la seva independència: Abissínia, que era una monarquia cristiana, i Libèria, que havia estat comprada pel govern dels EUA per enviar-hi els antics esclaus africans que hi desitgessin.

La Xina

Durant la segona meitat del segle XIX, Xina, tot i ser formalment independent, va ser dividida en zones d’ influència per al Regne Unit, França, Alemanya, Rússia, Japó i els EEUU. L’ any 1842 Gran Bretanya va ocupar Hong Kong i va obligar la Xina a obrir el seu mercat als comerciants britànics. Altres països van fer el mateix i Xina va quedar sotmesa (guerrers de l’ opi) . Això va provocar un alçament nacionalista, la revolta dels bòxers (1898-1901) que va ser esclafat per un exèrcit internacional.

Bòxers executats

A final del s. XIX és un Imperi Mundial. 33 milions de km2 i uns 450 milions d’ habitants. La seva marina controla els oceans. Comerç per tot el globus. Colònies a Àfrica, Àsia i Oceania. Explota recursos de terres remotes. Londres és la capital del món. Gran rapidesa de les comunicacions. Flota potent i moderna. Forta migració a les colònies (300.000 britànics/any). Control estratègic de : Suez, Gibraltar, Malta, Aden, Zanzíbar,

Singapur i Hong-kong. En 1914 agrupava el 20% de la terra i el 25% de la població mundial. L'índia, va ser la colònia principal de l’imperi a causa de la seva gran

varietat de riqueses. La joia de la corona. Altres importants van ser: Canadà i Austràlia.

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/videos/663.htm

Imperi Britànic

El francès Ferdinand de Lesseps va acabar l’ obertura del canal de Suez el 1869. La Gran Bretanya va comprar una gran quantitat d’ accions de la companyia francoturca i va arribar a explotar-lo a mitges amb els francesos. El canal significava arribar a ‘Asia pel mar Roig sense haver de vorejar Àfrica. D’ aquí la importància del seu control

Canal de Suez

- Va formar un imperi colonial d’ importància mundial. De primer es va orientar al control de l’Àfrica mediterrània (Algèria, Tunísia i Marroc) i més tard es va introduir al centre i a l’oest del continent.

- Va establir una colònia important al sud-est asiàtic ( delta del Mekong) i es van expandir a finals del s. XIX a Cambotja, Vietnam i Laos, formant la unió indo-xinesa.

-Estratègicament es important l’illa de Madagascar.

- França entra al s.XX amb un imperi que controla algunes línies comercials i abundància de primeres matèries i aliments.

Imperi Francès

Rússia: va aconseguir territoris en els límits de les seves fronteres, incorporen Sibèria i es va estendre fins a l’Himàlaia i l’índia i va arribar a territori xinès a mitjan segle XIX.

Portugal: va controlar alguns territoris africans, com Angola i Moçambic, i alguns enclavaments asiàtics, com l’ illa de Timor i la ciutat de Macau a la Xina.

Països Baixos: van mantenir el control sobre Indonèsia.

Altres Imperis Colonials

Bèlgica: va aconseguir una colònia al centre d’Àfrica: el Congo zona rica en minerals i diamants.

Espanya: controlava algunes zones africanes: Part del Marroc, del Sàhara Occidental i de la Guinea Equatorial.

Alemanya e Itàlia: es van incorporar més tard a l’expansió imperialista, ja que fins el 1870 no havien assolit la seva pròpia unitat nacional. Alemanya: dominava alguns territoris africans sense continuïtat territorial ( Tanganika, Àfrica del Sud-oest i el Camerun). També disposava d’ enclaus a Àsia i Oceania.Itàlia: va ocupar alguns territoris africans com Líbia, Somàlia i Eritrea.

Japó: va estendre el seu domini sobre Taiwan, Corea i Manxúria (guerra amb la Xina).

Els Estats Units: van dominar Puerto Rico, les illes Filipines (antigues illes espanyoles) i Hawaii. A més exercien un cert control sobre l’ illa de Cuba i l ‘estat de Panamà, on empreses nord americanes van construir i gestionar el canal, que va estar obert a la navegació el 1914.

Evolució de l’imperi japonès entre 1895-1945

Canal de Panamà

Va permetre connectar l’ oceà Atlàntic amb el Pacífic sense haver de vorejar tota l’ Amèrica del Sud.

Tipus de colònies, segons el model britànic

Colònies de poblamentColònies de poblament: territoris amb gran presència de població blanca que desplaça a la població indígena i s’ organitza seguint el model de la metròpoli. Exemples: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda Sud-Àfrica. Gaudien de gran autonomia.

Colònies d’ explotació: Colònies d’ explotació: en aquest territoris la població indígena era majoritària. Eren governades i explotades directament per la metròpoli. Exemple: l’ Índia, Jamaica, Belize.

Protectorats: Protectorats: aquests territoris tenien una població majoritàriament indígena però mantenien les seves pròpies autoritats, tret de la política exterior que era dirigida des de la metròpoli. Exemples: Egipte, Malàisia

Enclavaments estratègics: Enclavaments estratègics: eren ports o illes que permetien disposar de ports segurs en les grans rutes marítimes. Exemples: Gibraltar, Malta, Suez, Singapur, Hong Kong

Conseqüències de l’ imperialismePer al països colonitzats

Explotació dels seus recursos materials i humans

Imposició dels models socials i culturals de la metròpoli. Imposició d’ una nova llengua, estil de vida, religió...

La dominació colonial va anar lligada en inici a una forta mortalitat (epidèmies de grip o verola entre d’ altres contra les quals la població indígena no tenia anticossos). La colonització s’acompanyà d’ una incipient xarxa hospitalària i això va afavorir després la reducció de la mortalitat que es va traduir en un desequilibri entre recursos i població que encara avui pateixen les antigues colònies.

Mines franceses de Hongay al Vietnam

Creació d’ infraestructures ( ports, ponts, ferrocarril...) que responien als interessos de la metròpoli i que van destruir les xarxes tradicionals de ciutats i mercats indígenes, tot i que van contribuir a modernitzar les colònies

Creació de fronteres artificials que no respectaven territoris tribals ni estats indígenes. Es va forçar la convivència entre grups ètnics històricament enfrontats mentre altres pobles es van veure dividits de cop i volta.

Els llocs de responsabilitat van ser copats per la burgesia colonial i un escàs nombre de població autòctona que va ser assimilada. La resta va patir la proletarització. Aviat van sorgir grups reivindicant la suposada democràcia de la qual presumien les metròpolis, protestant contra la segregació racial.

Les potències colonials van imposar un sistema de dependència econòmica. Cada territori es va especialitzar en la producció d’ un o més productes agraris o en l’ obtenció de matèries primeres que eren exportades a les metròpolis. L’ economia tradicional basada en l’ agricultura de subsistència va desaparèixer. Les millors terres van ser controlades pels colons i les companyies europees i eren organitzades com a plantacions de productes necessaris per a la metròpoli i no per a la població autòctona. Moltes terres van ser roturades (desforestació) i el paisatge va patir profundes alteracions.

Es van introduir també noves espècies animals que van alterar profundament els ecosistemes i els sistemes d’ explotació de mines i jaciments va deteriorar la vida dels rius.

Explotació francesa al Vietnam

Conseqüències per a la metròpolis

L’ imperialisme va servir para impulsar la industrialització allà on encara era dèbil i consolidar-la allà on ja estava en marxa.

Obtenien matèries primeres abundants i barates i col·locaven productes manufacturats.

Es van reduir el número de vagues i protestes a l’ interior dels països gràcies a la possibilitatd’ emigrar

Van generar constants tensions i conflictes que van conduir a la Primera Guerra Mundial.

http://www.xtec.cat/~jcaste16/mon%20contemporani.htm

http://www.xtec.cat/~evives3/1r%20BAT/Imperialisme/Imperialisme.html

http://www.claseshistoria.com/imperialismo/esquema.htm