imperialisme colonialisme

La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

Creixement econòmic

Noves energiesNous sectors

Noves potències

BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.

PetroliQuímic

Principal sectorSiderúrgia

ElectricitatDinamitaAdobs, fertilitzants

EnllumenatProduccióComunicacions

RàdioTelègraf

Gasolina

TramviaAutomòbilAviació

Rutes marítimesCanals de Suez (1869)i Panamà (1914)

Consolidació ferrocarrilTransports

Però...

1.- El context econòmic i social1.- El context econòmic i social

IMPERIALISME I COLONIALISMEIMPERIALISME I COLONIALISME

La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

Un fort augment de producció Gran competència

Va significar

1873 Crisi La Gran Depressió

Crisi de superproducció

Deflació, atur

Competència agrícola dels EE.UU i Canadà

Cauen preus a EuropaProvoca la ruïna dels pagesos

Poc poder adquisitiu

Crisi industrial

Crisi cíclica delcapitalisme

Es caracteritza per

Què provoca aquesta crisi?...Què provoca aquesta crisi?...



Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi

Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball

Recerca de nousmercats

CàrtelsTrusts

Implantació delCapitalisme financer(Holdings)

Tècniquesmonopolístes

Es desenvolupen

Taylorisme

Organització científicadel treball

Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)

Més producció i reducció de costos

Mercats i matèries primeres

Les colònies(Àfrica i Àsia)

Estimularà l’expansió colonial

Es trobaran a

Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)



Últim terç del XIXPotències europees,EE.UU. I el Japó

Dominar i conquerir el món1914 85% del món2.1.- CAUSES2.1.- CAUSES

Passa al En són protagonistes les

volen

Econòmiques

Demogràfiques

Factors ideològicsi polítics

Crisi agrícola i industrial Competència i superproducció

proteccionisme Nous mercatsMatèries primeres

Imperialisme capitalista(Dominació monopolistaarmada)

Excedent de població europea

Estímul nacionalista

Motius estratègicsControl de rutes marítimesdonar continuïtat als imperisProtecció colònies importants

Missió civilitzadoraRacisme (superioritat de races)

Grups de pressióSocietats geogràfiquesSocietats missioneresAssociacions colonials

Grandesa i prestigi nacional

2.- Expansió colonial i imperialisme2.- Expansió colonial i imperialisme


Descens mortalitatAugment demogràficÈxode ruralEmigració

1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)

1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)

2ª fase Organització2ª fase Organització Colònies pròpiament dites(control absolut de la metròpoli)

Protectorats(govern autòcton sotmés a la metròpoli)

3ª fase Explotació3ª fase Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolitàIntercanvi desigual: matèries primeres per

manufactures.

Consisteix en

Segons l’explotació hi ha dos tipus de colònies

Colònies de poblament

Colònies d’explotació

Establiment permanent de població europea

Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives(per empreses i govern occidental)



2.2.- Fases i modalitats de la colonització 2.2.- Fases i modalitats de la colonització

Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes

prioritat

A partir de 1870Expansió i conquesta territorial

Àfrica i Àsia

Centrada bàsicament a

Àfrica

Àsia

Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories)

A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total

Lliure comerç al centre d’ÀfricaEstat lliure del CongoOcupació efectiva del territori per reclamar sobirania

Conflictes

La cursa per a conquerir Àfricava generar

Zulus, Boers (1890), Congo (1885), Fashoda (1898)

Xina

Índia

Indoxina (França) Indonèsia (Holanda)

Guerres de l’opi (1840) Tractat de Nankin (Hong Kong)

(G.Bretanya) Revolta dels Cipais (1857)

Filipines (Espanya)



2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis

Gran BretanyaGran Bretanya

Imperi FrancèsImperi Francès

AlemanyaAlemanya

JapóJapó

EE.UU.EE.UU.

Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina VictòriaPrincipals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova ZelandaA Àfrica: De la Colònia del Cap a Egipte.

A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i MadagascarA Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina)

Arriba tard i provoca conflictesColònies a Àfrica

Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)

1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.

Mapa



Els grans imperisEls grans imperis

2.4.- Conseqüències2.4.- Conseqüències

A les metròpolisA les metròpolis Consciència de superioritat racialAcumulació de riquesa

A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)Canvis en l’estructura socialAculturacióDesequilibri població-recursos(subalimentació i misèria cròniques)Intercanvi comercial desigual



“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seves raons no són interessos polítics sinó econòmics”.

C.A. Julien

“L’imperialisme colonial et les rivalités internationales” 1947

“Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”.

W. Langer: “Foreing affaires”, 1962

Les justificacions de l’imperialisme

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES,

citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY:

Tonquín i la mare pàtria, 1890.

L’exaltació nacionalista

En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.

CHAMBERLAIN, J.:

Discursos, 1895-1896

Les colònies donen poder militar

Afirmo que la política colonial de França, que la política s’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les poténcies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu.

FERRY, J.

Discursos

És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instinits grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual desl negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.

“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.

TaylorismeTaylorisme

Reducció del temps de fabricació

Producció massivaBaixa el preu de cost

Baixa el preu de cost

Augment del poder adquisitiu

Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat

Estímul del consumEstímul del consumPublicitatPublicitat

CrèditCrèdit

Producció en sèrie

EstandarditzacióEstandardització

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

1840 1860 1880 1900 1920

Taxa demortalitat (permilió)

0

20

40

60

80

GranBretanya

Alemanya Bègica França Itàlia Rússia

Percentatge de població ruaral (1910)

0

50

100

150

200

250

1910 1915 1920 1925 1930

energia devapor

energiaelèctrica

Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

0

5

10

15

20

25

30

35

GranBretanya

EUA Alemanya Bèlgica Rússia

18801890190019101912

Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)

imperialisme colonialisme

Education