Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

3

Enric Ucelay Da Cal

Nacionalisme i imperialisme catalanista:

d'Almirall a Prat de la Riba

Edici digital: http://www.upf.edu/materials/fhuma/imperialisme/

4

Crdits de la imatge de capcelera: detall de la llar de foc dalabastre modelada per lescultor Eusebi Arnau i produda pel taller de lescultor Alfons Juyol i Bach, Hotel Espaa (antiga Fonda Espanya, edifici de Llus Domnech i Montaner), Barcelona, 1901. Font de la imatge: Viquipdia .

Aquest ebook s una traducci de dos captols del llibre dEnric UcelayDa Cal, El imperialismo cataln, Prat de la Riba, Camb i DOrs y la conquista moral de Espaa, Barcelona, Edhasa, 2003.

Edici digital: http://www.upf.edu/materials/fhuma/imperialisme/

Dipsit legal: B. 10435-2012

Primera edici daquest exemplar: gener de 2012

Amb el suport de i de la Facultat dHumanitats de la Universitat Pompeu Fabra. www.upf.edu/fhuma

Ajut DILL amb referncia: 2011 DILL 00011.

5

ndex

I. Perspectives imperials (des de Barcelona): una idea moderna amb antics vestits 7

Levoluci de la metfora dimperi des dels seus orgens 9

Limperi vuitcentista: unipolaritat i pluralitat internes, davant de la

multipolaritat externa

21

Perspectives imperials espanyoles 32

El nacionalisme institucional espanyol, entre el liberalisme i ultramar 36

Rere laportaci cubana, la iniciativa ideolgica dels catalans 53

II. Les implicacions per al futur de limperialisme catal 57

La impossible ciutadania imperial i lenfonsament del federalisme monrquic 58

Lunitarisme desbordant de la postguerra i la unitat cultural lligaire 63

Camb, de limperi a la concrdia 70

El tcit record republic catalanista de limperialisme de Prat 73

Els hereus de les metfores 76

La fallada de les metfores catalanistes: una breu reflexi terica 81

La segona onada del catalanisme neo-maurrasi i les analogies italianitzants 86

Els sorprenents contagis de limperi de la Lliga 89

La desventura de DOrs a Bilbao 92

Gimnez Caballero, agent de Camb 101

La ruptura de Gimnez Caballero amb el catalanisme 115

Ledesma i el catalanisme 124

Jos Antonio Primo de Rivera i el record falangista de limperi catalanista 132

Limperi falangista 138

Lhrencia catalanista canvia definitivament el sentit de limperi 145

La invisible herncia franquista de la idea catalanista dimperi 151

La frustraci de la Lliga 159

La impossibilitat dun franquisme de la societat civil 166

La frustraci del camarada Ernesto 172

ltimes voluntats 175

Crdits de les imatges 187

6

7

I

Perspectives imperials (des de Barcelona): una idea

moderna amb antics vestits

any 1878, el poltic conservador H.H. Molyneux Robert, Lord Carnarvon, va

manifestar la seva estranyesa en el Fortnightly Review: Darrerament, ens hem

quedat perplexos per una nova paraula, imperialisme, que sha introdut

furtivament entre nosaltres. [...] No est lliure de la perplexitat. He sentit a parlar duna

poltic imperial i dinteressos imperials, per Imperialisme com a tal s un neologisme

per mi.1 Carnarvon devia saber de qu parlava quan dissertava pels seus lectors sobre

Imperial Administration; durant la seva irregular carrera poltica, fou subsecretari de les

Colnies el 1858 i secretari dEstat amb Disraeli, havia tingut un paper estellar en

lestabliment de la British North America Act de 1867 i havia intentat sense xit una

soluci similar per resoldre el joc dinteressos a Sudfrica.2 Ms enll del neologisme

comentat per laristcrata conservador angls, tot all relacionat amb la noci dimperi

1 Lord Carnarvon, Imperial Administration, Fortnightly Review, 1 de desembre de 1878, citat a C.A.

Bodelson, Studies in Mid-Victorian Imperialism, Nueva York, Knopf, 1925, p. 127. 2 Per la biografia de Henry Howard Molyneux Herbert, 4 Earl de Carnarvon (1831-1890), vegeu

Carnarvon, Earldom of, Encyclopedia Britannica, (11 Ed.), Nueva York, 1911, Vol. V, p. 360.

L

8

demostra ser alhora senzill, per la seva accessibilitat, i complex, ja qu s difcil de

precisar.

Aix va senyalar-ho, gaireb quatre dcades desprs, lassagista i paradoxista

angls G.K. Chesterton: lany 1915, Chesterton va voler fer reflexionar als seus

compatriotes, llavors capficats de ple en la Primera Guerra Mundial, i va escriure The

Crimes of England com a resposta a la propaganda alemanya. El seu tema era la

mutabilitat de les paraules, la manera descuidada amb qu eren utilitzades i, en darrera

instncia, mal interpretades:

Els anglesos victorians tenien el molt mal costum destar influenciats per mots al mateix

temps que semblaven menysprear-los. Construen tota la seva filosofia dhistria sobre dos o

tres paraules i llavors es negaven a encertar-les. El slid angls victori, amb la seva barba i

el seu vot parlamentari, es mostrava molt satisfet dient que ambds, Llus Napole i Guillem

de Prssia, shavien fet emperadors (quan volia dir autcrates). La seva barba shauria

estarrufat amb fria i shauria enrabiat en contra seu, acusant-lo de perepunyetes i aficionat a

largot, si li hagus respost que Guillem era Emperador alemany, mentre que Napole no era

Emperador francs, sin dels francesos. Quina importncia podia tenir un simple ordre de

paraules? [...]

Essent ms que un conservador, un virtual reaccionari, a Chesterton li encantava

demostrar als seus lectors la seva habitual inherent banalitat i descobrir-los aix que les

seves suposicions benpensants eren en realitat el contrari del qu pensaven. Va voler

completar la seva argumentaci, per subratllar la vitalitat que, al seu parer, encara tenia

lidea dimperi o, nogensmenys, la demperador:

[...] la idea expressada a Emperador dels francesos no est morta, sin ressuscitada de la

mort. s la idea de qu, mentre un govern pot pretendre ser popular, solament una persona

pot realment aconseguir-ho. Encara ms, aquesta idea s la corona de la democrcia

americana, com fou, durant un temps, la de la democrcia francesa.3

3 G.K. Chesterton, The Crimes of England, Londres, Cecil Palmer & Hayward, 1915, pp. 82, 83, 85. Per

la rellevncia daquesta obra dins de la seva teoria del nacionalisme: G. Wills, Chesterton [1961], Nova

York, Image / Doubleday, 2001, pp. 102-197.

9

El gir chestertoni, amb les seves prpies suposicions avui dia tan gratutes, serveix per

presentar la complexitat de la idea imperial i de tot all que lenvolta.

Levoluci de la metfora dimperi des dels seus orgens

Limperi s una metfora del poder extremadament arcaica. De fet, ser rei de

reis (Shhanshh en persa) s la invitaci ms primitiva a una metapoltica, a la

categoria poltica per damunt de totes les categories.4 s, doncs, una idea prxima a la

divinitat jerarquitzada, a lextensi entre poder terrenal i cosmogonia. Fou, per raons

evidents, un vehicle per lentrada de conceptes perses o centreasitics en el mn

hellenstic o rom.5 Per aquesta mateixa lgica, com a metfora, imperi sentn b,

per es tradueix malament a un llenguatge concret. Realment s molt difcil definir qu

es vol dir amb el terme imperi. El seu sentit apareix automticament barrejat amb

altres paraules diverses: el substantiu emperador, ladjectiu imperial, amb el qu

sarriba a imperialisme. En tots els diccionaris, tots els seus sentits estan creuats; uns

refereixen altres i, per acabar-ho dadobar, ms de dos mil anys dhistria occidental

estan imbricats en les seves mltiples definicions que, per s mateixes, esdevenen amb

freqncia explicacions histriques.6 En el reflex de la paraula, la imaginaci del poder

resulta inseparable dels supsits del mateix poder.

Per entendrens, es pot comprendre imperi com un concepte nou amb decorat

antic. A la seva arrel romana, imperium, la capacitat dexercir el comandament (militar),

es contraposava a potestas, el poder administratiu; era el fonament de lexpressi fsica,

territorial, del govern, de fet; imperator, un comandament militar superior (un general,

en llenguatge modern) va ser un dels ttols de Juli Csar que, de manera successria,

sacumul al dAugust, com a reflex de lorigen de dictadura militar, dacord amb la

tradici republicana originria, posteriorment encarnada en el de Csar. La seva

divinitzaci progressiva per la remarcada influncia oriental, persa va confondre el

4 Prenem el terme de P. Viereck, Meta-Politics. The Roots of the Nazi Mind [1941], Nova York,

Capricorn, 1961. 5 M. Garca Pelayo, Las formas polticas en el Antiguo Oriente, Caracas, Monte vila, 1979. 6 J. Muldoon, The Concept of Empire, 800-1800, Londres, Macmillan, 1999; R. Koebner, Empire,

Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1966, caps. I-II.

10

personatge amb la funci i el territori, per la distinci primitiva es va mantenir per la

tradici el dret rom, tan poderosa als pasos llatins que van ser els successors de

Roma7. Pel contrari, el concepte germnic, Reich, com mostra avui dia qualsevol

Lexicon alemany, sorgeix ms clarament vinculat a lextensi fsica.

La fusi de les nocions imperi i Reich en una barreja de maniobra eclesistica i

sntesi eclctica, primer amb Carlemany lany 800 i desprs amb lImperi otoni i els

seus successors, va carregar la posteritat europea amb una nova idea enganxosa,

atractiva, per extremadament imprecisa.8 Aquesta sntesi apuntava al domini universal

en el terreny hum, amb sanci divina, i va generar tantes opinions favorables com

contrries en el pensament baix medieval.9 El Sacre Rom Imperi de la Naci

Germnica ha estat descrit moltes vegades com una nebulositat conceptual envoltada

per una boira descriptiva: la ironia de qu lentitat no era ni sacra, ni romana, ni un

imperi, ha estat atribuda a successius bromistes, des del rei magiar Maties Corv al

segle XV, fins a Voltaire al XVIII.10 Reflectia un ideal en bona mesura teocrtic (encara

que soposs a les pretensions hegemniques del Papat), que suposava la unitat

essencial de la cosa pblica cristiana com a comunitat de poders de la mateixa

manera que els cors dngels incloen els rangs celestials de virtuts, poders,

principalitats, dominis i trons sota la doble autoritat terrenal, temporal i espiritual,

de lEmperador i el Papa, en una suposada harmonia mtua.

No obstant, levoluci del pensament sobre el miratge imperial, des de les

pugnes entre el Papat i lEmperador (segle XI), les lluites de gibelins i gelfs (segles

XII-XIV) i la posterior divisi de lEsglsia llatina entre papes i antipapes (segles XIV-

XV), fins lHumanisme renaixentista, van acabar per recarregar massa la idea imperial

7 F. Millar, The Emperor in the Roman World, Londres, Duckworth, 1977. 8 L. Halphen, Carlomagno y el Imperio carolingio, Mxic D.F., UTEHA, 1955; vegeu el resum de la

geneologia imperial en el breu tractat De translatione Imperii de Marsili de Pdua (c.1275-c.1342):

Marsiglio de Padua (C.J. Wederman, ed.), Defensor minor and De translatione Imperii, Cambridge

(U.K.), Cambridge University Press, 1993. 9 A ms de J. Muldoon, op. cit., i R. Koebner, Empire op. cit., vegeu, molt indulgent amb la

continuitat: K.F. Werner, "L'Empire carolingien et le Saint Empire", a M. Duverger (dir.), Le concept

d'Empire, Pars, PUF, 1980, pp. 151-202; en general, tamb: M. Diago Hernando, El Imperio en la

Europa medieval, Madrid, Arco Libros, 1996. 10 G. Brook-Shepherd, The Austrians, Londres, Harper-Collins, 1997, p. 10.

11

de tant sentit metafric com per impedir que es diferencis entre els seus significats

literari i poltic.11 Va quedar convertida en lideal dun nic supra-govern que hauria de

regir a Cristiandat, famosament expressat en lobra De Monarchia de Dante Alighieri,

escrita entre 1310 i 1314.12 Per el plantejament podia ser aprofitat de moltes maneres:

quan va conquerir Constantinoble el 1453, el sold otom Mehmet II es va considerar

amb una certa ra lhereu dels Imperis de Roma i Bizanci, alterant el sentit daquesta

herncia pels cristians, al menys pels llatins.13 Seguidament, la rapidssima expansi

europea a lfrica subsahariana, a lsia, i a les Amriques, autntica globalitzaci

inicial, va donar un nou significat de projecci ultramarina al vell terme imperi com a

comandament poltic.14 Alhora, les guerres de religi que acompanyaren la Reforma

protestant van trencar el somni duna sobirania superior i vertebradora del mn cristi;

segons la famosa i lapidria frase de Thomas Hobbes al seu Leviathan (1651),

comparant la base conceptual del poder temporal del Pontfex Mxim amb el regne de

les fades: el Papat no s cap altre cosa que el Fantasma del finit Imperi Rom, assegut

i coronat sobre la tomba daquest.15 Entre la Pau dAugsburg el 1555 (amb la clebre

frmula cuius regi, eius religi) i la Pau de Westflia el 1648, lImperi a les

Alemanyes va deixar de ser un hipottic domini unvoc, per convertir-se en la mera

presidncia duna multiplicitat de particularismes oposats.

Aix doncs, a principis del segle XVI les casualitats que es varen combinar en la

persona de Carles dHabsburg les herncies dinstiques dustria, Borgonya i les

Espanyes ms el fet de ser escollit per a la Corona del Sacre Rom Imperi van donar

un renovat vol a la idea imperial. Com a resposta, aquesta noci de legitimaci va

passar a ser utilitzada com a retrica justificadora del poder daltres projectes rivals del

naixent absolutisme, disposats a no quedar enrere.16 Fos o no fos mtic fins i tot una

ficci hostil el concepte del poder absolut, la construcci de les Monarquies arreu 11 Agafem la idea del miratge imperial de J. Calmette, Le Reich allemande au Moyen Age, Pars, Payot,

1951, pp. 390-400 (cita p. 393). 12 Dante Alighieri, Monarqua [c. 1313], Madrid, Tecnos, 1992. 13 M. Mazower, The Balkans. A Short History, Nueva York, Modern Library, 2000, pp. xxxii-xxxiii. 14 G. Raudzens, Empires. Europe and Globalization 1492-1788, Phoenix Mill (Gloucestershire, U.K.),

Sutton Publishing, 1999. 15 T. Hobbes, Leviathan [1651], Oxford (U.K.), Oxford University Press, 1962, (Pt. IV, cap. 47) p. 544. 16 P. Chaunu, "L'empire de Charles Quint", a M. Duverger (dir.), op. cit., pp. 253-278; F. Checa

Cremades, Carlos V y la imagen del hroe en el Renacimiento, Madrid, Taurus, 1987.

12

dEuropa es bas en limperium del rei, amb totes les projeccions i invencions que el

poguessin reforar.17 De tot plegat va romandre una certa noci territorial, segons la

qual tota Corona que reuns dos o ms regnes podia presumir de ser un imperi, amb

major o menor immodstia segons el cas; aquest era un ttol honorfic, potser una

presumpci, sense cap ms transcendncia, exceptuant la sempre exemplar denominaci

sacre-romana-germana. Dac, tamb, com a desafiament al poder imperial espanyol

dAmbds Mns (amb la seva expressi mxima durant els seixanta anys de

combinaci de els corones espanyola i portuguesa), va arribar el fet que lestabliment de

dependncies dultramar per les principals Corones de lEuropa occidental es

caracteritzs des de llavors com un imperi entre els segles XVII i XVIII.18

Encara que fos molt efmer el balan del regnat de Carles V (a Espanya, entre

1516 i 1556), va deixar un somni medieval duna hegemonia continental, actualitzada

amb uns recursos intercontinentals. Aquesta pauta un altre cop inventada va quedar en

el pensament poltic europeu com (la ms important) en la tradici poltica espanyola,

malgrat que Felip II mai va pretendre atribuir-se la mateixa herncia purpria del seu

pare. En la confusi de la legitimaci literria i poltica, un imperi, a ms del seu sentit

tradicional neo-rom, podia ser un vast poder, del qual el seu sentit profund estava al

seu abast a llunyanes terres dultramar, aix com, en el seu sentit ms estrictament

germnic, en el marc dun conjunt de particularitats, dins del qual cadasc caminava al

seu ritme. La noci europea, ja difusa en s mateixa, es complic encara ms en les

seves creus amb les imatges de lomins poder absolut del Gran Turc recls en el seu

harem, pol negatiu de la Cristiandat i compartit com a malson alhora per catlics i

protestants; o be lemperador xins envoltat de savis lletrats, retrat idealitzat que pass

dels jesutes als filsofs de la Illustraci.19

17 R.G. Asch y H. Duchhardt (eds.), El Absolutismo. Un mito?, Barcelona, Idea Books, 2000; F.A.

Yates, Astrea. The Imperial Theme in the Sixteenth Century, Londres, Ark, 1985; tamb D. Armitage, The

Ideological Origins of the British Empire, Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 2000, pp. 29-

32. 18 A. Pagden, Lords of All the World: Ideologies of Empire in Spain, Britain and France, c. 1500-c. 1800,

New Haven (Ct.), Yale University Press, 1995, D. Armitage, op. cit., cap. 4. Tamb, en general, del

mateix autor, Pueblos e imperios, Barcelona, Mondadori, 2002. 19 Per la imatge europea del poder otom: A. Wheatcroft, The Ottomans. Dissolving Images, Londres,

penguin, 1993; per la percepci de la Xina: J.D. Spence, The Chans Great Continent. China in Western

13

Vista la idea dimperi des dEspanya, els juristes, amb un notori sentit

tradicionalitzant, es plaen de parlar duna Monarquia universal amb atributs

religiosos, fins i tot millenaristes, propis de la tradici medieval hispana i de lideal

renaixentista previ a la Reforma.20 Encara que la Corona espanyola, una Monarquia

composta de mltiples regnes, fos un artefacte contrafet que aviat es trenc i senfons

com a superpotncia, va romandre un record, tossudament arrelat, de grandesa i

preeminncia hispana, aix como una identificaci fixa entre la defensa de lortodxia

religiosa de la Contrareforma i la salut institucional.21 En el si de cada regne, larrelada

passi jurdic intentava posar lmits particularistes a la Corona, sense qestionar, per,

els seus fonaments. Aquestes polmiques van envolar-se duna erudici historicista que,

amb major o menor coneixement, es podia remetre a medievals pretensions dun

imperi hispnic o, pel contrari, a la varietat tamb com dels cinc regnes.22 Fent,

doncs, balan, mai va quedar clar, tant fora com dins de la tradici espanyola, si

lideal dimperi era un gir literari, una justificaci religiosa o un concepte legal;

tampoc es sabia si el pes del concepte requeia en la seva capacitat de centralitzar o de

dispersar del poder. Tan sols lidioma castell magnificat per superar la regi i per

identificar-se amb el poders imperi, segons Amado Alonso, semblava alar-se per

damunt de la contradicci de fons, al segle XVI, mitjanant el neologisme espanyol.23

En la mesura que lexpansi espanyola va estar en el centre de molts debats que

port la Illustraci al segle XVIII fou la conquesta americana la destrucci dun medi

Minds, Londres, Allen Lane, 1999; tamb sn tils alguns dels assaigs del seu Chinese Roundabout,

Nueva York, W.W. Norton, 1992. 20 P. Fernndez Albadalejo, Fragmentos de Monarqua, Madrid, Alianza, 1992, pp. 60-85, 168-184.

Vegeu, com exemple classic: Toms Campanella (P. Mario, ed.), La Monarqua hispnica [1620],

Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1982. 21 En general: C. Russell i J. Andrs-Gallego (dirs.), Las Monarquas del Antiguo Rgimen. Monarquas

compuestas?, Madrid,Editorial Complutense, 1996. 22 Vegeu els diverssos textos de M. Ganci i R. Romano (cur.), Governare il mondo. L'impero spagnolo

dal XV al XIX secolo, Palermo, Soceit Siciliana per la Storia Patria, 1991. Per les reminiscncies

medievals subjacents: R. Menndez Pidal, El Imperio hispnico y los cinco reinos, Madrid, Instituto de

Estudios Polticos, 1950. 23 A. Alonso, Castellano, espaol, idioma nacional. Historia espiritual de tres nombres [1943], Buenos

Aires, Losada, 1968, p. 20.

14

natural innocent o corromput? Fou la caiguda de limperi dels antics, Roma, el

collapse de larrogant poder hisp, imperi propi dels moderns?, sassimilaren

culturalment les idees dimperi i de decadncia.24 Totes les noves grans potncies

que varen irrompre en lescenari europeu entre mitjans del segle XV i principis del

XVII lImperi otom i Polnia, Espanya i el seu fero contrincant holands, Dinamarca

i Sucia van desaparixer com a forces significatives entre finals el segle XVII i els

inicis del XVIII. A ms, laparici llavors, com a destacat actor internacional, de

lImperi rus, amb la seva antiga pretensi de ser la tercera Roma, acab de destruir

lescs prestigi unilateral que li quedava a la Corona imperial sacro-romana desprs del

desastre de Westflia i el reconeixement de la sobirania estatal.25 Davant de les

formulacions del poder sobre la seva prpia gloria, laparici dels lletrats crtics primer

philosophes, eventualment intellectuals, comport lelaboraci dun sentit pessimista

contrari, que ha caracteritzat la valoraci alhora literria i estudiosa de qualsevol entitat

macropoltica no imbuda duna funci participativa que automticament anulls el seu

potencial dominador. Aquesta conjunci didees sobre els lmits del poder excessiu

expressada, per exemple, per langls Edward Gibbon al seu fams Decline and Fall of

the Roman Empire (1776-1778), que marc un autntic hit en el desenvolupament de la

historiografia ha arribat, a travs del romanticisme, com a criteri moral i interpretatiu,

fins el present.26 Tant s aix qu, en termes analtics, avui dia costa tractar el dest de

qualsevol imperi sense, immediatament, cercar les causes (especialment econmiques)

del seu previsible esfondrament, considerat inevitable, amb un cert Schadenfreude

historiogrfic.27

24 H.S. Commager i E. Giordanetti, Was America a Mistake? The Eighteenth-Century Controversy,

Nueva York, Harper Torch, 1967; J.B. Bury, La idea del progreso [1920], Madrid, Alianza, 1971; y,

como correctivo, R. Nisbet, Historia de la idea de progreso, Barcelona, Gedisa,1991. 25 Sobre el debat de lherncia romana: M. Garca Pelayo, "La lucha por Roma (Sobre las razones de un

mito poltico", a M. Garca Pelayo, Escritos polticos y sociales, Madrid, Centro de Estudios Sociales,

1990, pp. 193-232. 26 E. Gibbon, Decline and Fall of the Roman Empire [1776-1788], Nueva York, Modern Library, s.f., 2

Vols. [edici castellana, Historia de la decadencia y cada del Imperio Romano, Madrid, Turner, 2006, 4

Vols.]. 27 C.M. Cipolla, J.H. Elliot, P. Vilar, C. Diehl et al., La decadencia econmicas de los imperios [1970],

Madrid, Alianza, 1999; P.M. Kennedy, Auge y cada de las grandes potencias, Barcelona, Plaza Jans,

1989.

15

Per, malgrat els discursos pessimistes, condemnatoris dels abusos del domini

massa gran, la noci dimperi com a mecnica o al menys legitimaci dun tipus de

poder alhora nou i clssic noms arrib a la seva vertadera plenitud en lpoca

contempornia. La Illustraci va fer del retrocs del poder hisp una lli moral en la

ineludible caiguda dels imperis amb la qu les ms crtiques llums divuitenes

(diguem Voltaire) van illuminar el naixent criteri romntic de rebuig de labsolutisme

(per exemple, en el Don Carlos de Schiller o lEgmont de Goethe). Per, com si fos la

negaci histrica daquesta creient percepci de la decadncia imperial espanyola, el

sentit veritablement modern del concepte dimperi arrib, des de 1799, amb la

progressiva transformaci de la Revoluci francesa sota Napole Bonaparte, que va

passar de Primer Cnsol, desprs del seu cop destat, a emperador (proclamat el maig

de 1804 i efectuada la coronaci el desembre).

El llanament modern de la

noci sorg, doncs, del gran canvi

poltic francs, malgrat records tan

significatius com el Kaisertum

germnic o el tsarisme rus. Tant els

revolucionaris nord-americans com els

seus successors francesos idealitzaren

els models neoclssics.29 El gir de

relativa inversi ideolgica que

comport la caiguda de Robespierre i la

Repblica de Virtut jacobina fu que

els directors de la reacci

termidoriana recarreguessin les

allusions a les formes republicanes

romanes, amb la qual cosa el cam del

general cors al poder absolut va estar

cobert de pseudolatinitat, passant del

consolat a limperi, segons la pauta

28 F. Daz-Plaja, Griegos y romanos en la Revolucin francesa, Madrid, Revista de Occidente, 1960.

Fig. 1. Jean Auguste Dominique Ingres, Napolen en su trono imperial (1806). Pars, Muse de lArme.

16

dAugust. Bonaparte no podia, desprs de tot, establir una nova Monarquia amb el risc

conseqent destimular una restauraci dels Borbons exiliats, com sense cap dubte li va

saber dir Fouch a cau dorella per recuperar el seu ministeri breument perdut.30

Convertida la Grande Nation expansiva en Imperi dels francesos, Napole perfeccion

el despotisme illustrat, accentuant el contingut articulador del poder civil quan

potenci les forces armades com a avantguarda de la modernitzaci.31 Tot plegat era un

desafiament, en especial als Habsburg, per tamb i en darrer terme als Romanov. La

creaci de lImperi bonapartista, doncs, va donar un gir sorprenent al propi concepte

dimperi: dsser, en el patr hisp dels segles XVI-XVII, un somni de poder unipolar,

idea informalment matisada en lexercici dun poder talassocrtic per laccs a una

territorialitat universal a ultramar, la invenci napolenica va oferir la idea de

limperi com una reuni de gents diverses per amb una forta unipolaritat interna, en

competici, a escala mundial, amb altres entitats semblants. Els perdedors en aquesta

carrera globalitzada serien per definici decadentes.

En resum, la reforma de les principals potncies continentals es va fer a imatge i

semblana de la reordenaci napolenica, en concret a les Alemanyes, on la intervenci

francesa va tenir un impacte especialment intens pel fet dedificar-se sobre una

Illustraci en gran part imitadora de les pautes galles.32 Dit duna altra manera, la

irrupci de la Frana imperial en el nou disseny del sistema dEstats dinstics germnics

esborr el suposat monopoli de lantic Sacre Rom Imperi de la Naci Germnica, que

ja era el principal distintiu del ttol estrella dels Habsburg. Finalment, el 1806, desprs

de la derrota infligida per Napole als exrcits austrac i rus, units a Austerlitz el

desembre de 1805, lemperador alemany Francesc II va dissoldre el Sacre Rom Imperi,

havent-se proclamat abans (1804) Francesc I, emperador hereditari dustria i

inventant-se aquest Imperi, en una evident resposta a la innovaci francesa de

Bonaparte.33 Sorgint a la mateixa conjuntura, les nfules reformadores del tsar

Alexandre I de Rssia van donar color a tot el llenguatge poltica de lanomenada

30 S. Zweig, Fouch, Barcelona, Juventud, 1956, pp. 111-117 [reedici, Barcelona, El Acantilado, 2011]. 31 La idea s tan clssica com R.R. Palmer i J. Colton, A History of the Modern World, Nueva York,

Knopf, 1965, pp. 370-371 y ss. 32 H. Holborn, A History of Modern Germany, 1648-1840, Nueva York, Knopf, 1966. 33 A.J.P. Taylor, The Habsburg Monarchy 1809-1918, Harmondsworth (U.K.), Penguin, 1976, pp. 38-39;

F. Heer, The Holy Roman Empire [1968], Londres, Phoenix Press, 2002, cap. 13.

17

Restauraci, desprs del Congrs de Viena de 1815, amb la seva insistncia en al

defensa a ultrana del principi dinstic en la Sagrada Aliana demperadors i reis per

garantir la pau i lordre en un rosat futur. En realitat, darrere de les ampullositats

utpiques i els entusiasmes neomedievals del primer romanticisme, a Viena sestabl la

base del codi modern de les relacions interestatals i els fonaments dun sistema

internacional. De passada, el Congrs consagrava un altre cop, sobre una nova definici,

la noci dimperi, fent duna idea molt nova sorgida de la revoluci, un element

pretesament antiqussim, recolzat en tot un ventall dhistoricismes.34

El romanticisme centreeuropeu, fascinat pel desvetllar dun sentiment nacional

que es suposava adormit, va trobar un terreny abonat per la recreaci ideal i ideolgica

del desaparegut Imperi germnic medieval.35 Per les successives promocions

nacionalistes dins de la mateixa moda o Weltanschuung romntica, tant a Alemanya

com a Itlia, van fer propaganda contra la hegemonia dels Habsburg; per eludir la

censura, els literats i fins i tot els historiadors van recrrer a una ficci agradable de gust

divuit francs (parlar dEspanya quan es criticava quelcom a Frana, per exemple, El

barber de Sevilla de Beaumarchais). La nova construcci narrativa europea, similar a la

qu es podia elaborar des de les Amriques, activament antiespanyoles per raons

immediates i geopoltiques, va consolidar, actualitzant-lo, el mite illustrat de la fria

hispana i la seva corresponent fugacitat imperial: tota decadncia vuitcentista es va

mesurar per un raser espanyol.

A lEuropa occidental, el bonapartisme va mantenir ben dret el mite de limperi, fins i

tot desprs de la definitiva derrota de logre a Waterloo. Seria una ideologia dascens

social, identificada amb la trajectria fulgurant del propi Napole, la que inspiraria a tot

un ventall de joves ambiciosos (sha de recordar el personatge de Julien Sorel de la

novella Le rouge et le noir de Stendhal) exaltades per la segona onada renovadora de

34 G. Brandes, Revolution and Reaction in Nineteenth-Century French Literature, Nueva York, Russell &

Russell, s.f.; H. Nicolson, El Congreso de Viena [1946], Madrid, Sarpe, 1985; H. Kissinger, A World

Restored: Metternich, Castlereagh and the Problems of Peace, 1812-1822, Boston, Houghton Mifflin,

1957; G. de Bertier de Sauvigny, La Sainte-Alliance, Pars, A. Colin, 1972. 35 J. Bryce, The Holy Roman Empire [1864], Londres, Macmillan, 1956, especialment el cap. VII, a

contrastar amb la crtica devastadora de G. Barraclough, "El Imperio medieval: idea y realidad", en G.

Barraclough, La historia desde el mundo actual, Madrid, Revista de Occidente, 1959, pp. 135-163.

18

romanticisme, ara liberal, dels anys vint i trenta del segle XIX.36 Per el concepte

renovat dimperi podia igualment servir perqu, desprs de 1825, el tsar Nicolau I

construs la Rssia moderna com un Estat quarterer, potenciant el desenvolupament de

serveis, informaci o funcions, sense, per tot plegat, cedir ni un millmetre de

representaci al poble.37 Aquesta contraposici va tenir una importantssima sacsejada

a mitjans del segle XIX amb el cop destat de desembre de 1852 a Frana, mitjanant el

qual el president de la Segona Repblica (i nebot del gran protagonista), Louis-

Napolon Bonaparte, es forj un tron imperial com Napole III. Els nombrosos enemics

de Napolon le petit van espargir per tot arreu el terme imperialista per descriure als

bonapartistes; amb aix donaven a entendre que eren els partidaris dun tir.38

Daquesta manera i en aquells moments entr el vocable imperialism en angls, com a

gallicisme per abjurar de lopressi; era un terme emparellat amb militarisme, una

altra paraula efectivament sorgida tamb els anys cinquanta com a expressi

antibonapartista.39 En general, doncs, la instituci imperial, tal i com es va edificar a

lEuropa continental, i els conceptes que derivaven della van esdevenir doctrinalment

odiosos per a lesquerra revolucionria vuitcentista, essent proves les denuncies com les

de Bakunin tronant contra limperi knutgermnic rus a principis del anys setanta.40

Aquesta restricci de limaginaci de les esquerres fu que el pensador liberal angls

John Stuart Mill, el 1859, just abans de la reorganitzaci de tota lEuropa Central en

innovadors sistemes imperials i federals (per no mencionar la formalitzaci del propi

Imperi Britnic), no pogus imaginar cap altre sistema de federaci monrquica que no

36 Com a mostra, Stendhal, Napolen, Madrid, Aguilar, 1990 (reeeditat, Vida de Napolen, Barcelona,

Belacqua, 2007); en general, J. Tulard, Napolon ou le mythe du sauveur, Pars, Fayard, 1987; un resum:

Tulard, "L'Empire napolonien", a M. Duverger (dir.), op. cit., pp. 279-300. 37 W. Bruce Lincoln, Nicholas I, Emperor and Autocrat of the Russias, DeKalb (Ill.), Northern Illinois

University Press, 1989. 38 Vegeu D. D. Gooch, Napoleon III -Man of Destiny. Enlightened Statesman or Proto-Fascist?, Nueva

York, Holt, Rinehart & Winston, 1963, o la biografia de T.A.B. Corley, Democratic Despot: A Life of

Napoleon III, Londres, Barrie & Rockliff, 1961. En general, F. Bluche, Le bonapartisme, Pars, PUF,

1981. 39 R. Koebner i H. Schmid, Imperialism. The Story and significance of a Political Word, 1840-1960,

Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1965, cap. I; V.R. Berghahn, Militarism. The History of

an International Debate 1861-1979, Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1984, p. 7. 40 M. Bakunin, El Imperio knutogermnico; Advertencia al Imperio knuto germnico [sic] [1870-

1871], Obras, Vol. II, Barcelona, Ed. Tierra y Libertad, 1938.

19

fos la vella Confederaci Germnica, evidentment caduca des de les revolucions de

1848-1849.41

De fet, fins ben entrat el segle XIX, en el mn poltic angls gaireb no es va

parlar de limperi propi descrit com a tal. La prdua de les colnies nord-americanes

en la revoluci del segle anterior va esgotar el gust pel qu, amb freqncia, fou ms

considerat com una metfora literria que com una categoria potencialment jurdica. El

creixent debat intern britnic sobre la reorganitzaci duanera i poltica del catic conjunt

de possessions de la Corona va potenciar molts debats sobre larticulaci constitucional

dels territoris dultramar, en especial del Canad, fet que consagr un nou sentit del

concepte imperi.42 Inicialment, tan sols era un terme per facilitar, amb enfoc

metropolit, una uni intercolonial, com en el cas del Canad alt, anglfon, i el baix,

francs i catlic; lideal confederal i/o federal, doncs, estava tant en la part com en el

tot.43 Per aviat lideal generalitzador fou habitual, encara que tingus oponents fora

nombrosos. Com, si no, es podia alludir a terres de colonitzaci blanca, la relaci de les

quals amb la Corona anglesa devia prendre forma constitucional, especialment en la

mesura en qu es temia que aquestes innovacions alteressin la forma de les institucions

que regien el Regne Unit de les Illes Britniques, establertes en les fusions de les

cambres anglesa i escocesa el 1707 i en labsorci de lirlandesa el 1800? Va quedar la

noci formal, i no merament metafrica, dun Imperi Britnic, consagrada per

lestabliment de la Corona independent del Canad el 1867 i per la proclamaci de

lImperi de la ndia el 1875 (plasmant com a ritual visual les celebracions all el gener

de 1877, una extravagncia enmig de la pitjor fam del segle).44

41 Vegeu el captol XVI, Of Nationality, as Connected with Representative Government, de J.S. Mill,

On Liberty [1859], tradut en R. Sentmar (ed.), Clssics del nacionalisme, Barcelona, Prtic, 2001, cap.

3: J.L. Prez-Francesch i J. Pags Mass (curs.), "John Stuart Mill. La llibertat: entre lindividu i la

communitat" (cita p. 102). 42 G. Bennett (ed.), The Concept of Empire. Burke to Attlee, 1774-1947, Londres, Adam & Charles Black,

1953; A.P. Thornton, The Imperial Idea and its Enemies. A Study in British Power, Londres, Macmillan,

1959; R. Koebner, Empire op. cit., caps IV-VII 43 G. Martin, Britain and the Origins of Canadian Confederation, 1837-67, Londres, Macmillan, 1995; R.

MacGregor Dawson (revisat N. Ward), The Government of Canada, Toronto, University of Toronto

Press, 1964, cap. 2. 44 J. Keay, India: A History, Londres, HarperCollins, 2001, pp. 446-447, 454.

20

En aquells moments limpacte del Segon Imperi francs havia repercutit de

nou en les formes poltiques centreeuropees, en el redisseny dustria i, com a frmula,

en la unificaci alemanya. Amb tot, el conjunt conceptual dimperi/imperialisme va

patir un canvi determinant. Pot servir com exemple el vocabulari poltic espanyol: pels

anys 1876-1877, el terme imperialismo entr en la llengua castellana com a

neologisme, pres de langls, al mateix temps que passava al portugus i litali.45 Per

ja significava una altra cosa: el nou domini dels europeus sobre poblacions de color en

llunyans i trrids trpics. Lenorme oposici, tant a dins com fora de Gran Bretanya,

que suscit lanomenada Guerra dels Bers latac britnic a dues repbliques sud-

africanes de parla holandesa i la seva dura conquesta entre 1899 i 1902 va afegir,

finalment, un darrer sentit: la idea de que poderosos interessos econmics podien

manipular la poltica aventurera dultramar de les grans potncies.46

Per, com levoluci relatada ens indica, el concepte dimperi ha mostrat una

capacitat tena per eludir la concreci. En el moment que un observador es descuidava,

desapareixien els sentits prctics, les referncies a realitats de poder intern, de control

desplegat sobre extensions grans e territori, o les de conflicte extern, en essncia

geoestratgiques, militars o diplomtiques, per les quals la noci podia tenir una

aplicaci ms o menys coherent.47 En el seu lloc, sincorporava una especulaci

bromosa, centrada en la imatge del poder, en el seu sentit moral o en la seva credibilitat.

45 J. Corominas, Diccionario crtico etimolgico de la lengua castellana, Madrid, Gredos, 1974, vol. II, p.

992 dona imperialisme i imperialista, presos de langls imperialism / imperialist, apareguts cap el

1789, s a dir, entre el Congrs de Berlin el 1878, qu va resoldre la situaci creada als Balcans desprs

de la Guerra Rus.-Turca, i la Conferncia de la mateixa ciutat de 1884-1885, qu va establir lEstat Lliure

del Congo i organitz el repartiment inicial de lfrica Central; pel terme

imperialismo en itali: Enciclopedia Europea, Miln, Garzanti, Vol. VI, 1978, p. 26; pel portugus:

Verbo. Enciclopedia luso-brasileira de Cultura, Lisboa, Verbo, s.a., vol. 10, p. 1015. 46 J.A. Hobson, Imperialism. A Study (versi de 1938, molt ampliada sobre loriginal de 1902), Ann

Arbor, University of Michigan Press, 1965 [traducci castellana: Estudio del imperialismo, Madrid,

Alianza, 1981]; pel seu context intellectual: D.K. Fieldhouse, The Theory of Capitalist Imperialism,

Londres, Longman, 1967. 47 S.N. Eisenstadt, The Political Systems of Empires, Londres, Free Press, 1963; J.B. Duroselle, Tout

empire prira. Thorie des relations internationales, Pars, Armand Colin, 1992; M.W. Doyle, Empires,

Ithaca, Nova York, Cornell University Press, 1986; P. Kennedy, Auge y cada de las grandes potencias,

Barcelona, Plaza Jans, 1989.

21

Limperi vuitcentista: unipolaritat i pluralitat internes, davant de la

multipolaritat externa

El model bonapartista del gran Napole I, aix com la seva posterior difusi, no

haurien de restar protagonisme al sorgiment, en aquest mateix perode, dun nou model

imperial britnic, encara que es trigus en posar-li nom. Lenfonsament intern del

primer Imperi dultramar britnic a Nord-Amrica port, el 1801, a la fusi de les Illes

Britniques com a Regne Unit i el rellanament colonial en la lluita contra la Frana

revolucionria i napolenica.48 El seu xit va quedar confirmat per la relegaci, desp`rs

de 1815, de les histriques potncies martimes i colonials. Espanya, Holanda,

Dinamarca, Portugal i, fins i tot, Frana ja no disputarien el predomini britnic als

oceans. A la llum daquesta victria, es va veure com vint-i-cinc anys de guerres contra

els efectes de la Revoluci francesa havien forjat un patriotisme britnic totalment

nou.49 No obstant, la poltica interna britnica va estar dominada per contradiccions

insulars que alhora eren imperials: la importncia dIrlanda per loligarquia terratinent,

juntament amb les dificultats que la burgesia comercial i fabril va tenir a lhora de

mobilitzar polticament als seus obrers, van convertir la qesti irlandesa en el tema

central de tota la vida parlamentria durant un segle.50

Aix, encara que fos duna manera aparentment indirecta, la invenci nord-

americana de lautodeterminaci entre els anys 1776 i 1783 i la seva extensi al marc

colonial espanyol i portugus, culminant els anys 1823-1824, va tenir importantssimes

implicacions pel desenvolupament i la definici dels models destat imperial a Europa.

Per, com s lgic, les influncies tamb van ser en una altra direcci. Duna banda, a

Europa, larticulaci confederal i federal com a frmula per agrupar Estats existents

represent, a la primera meitat del segle XIX, un equilibri entre lanomenat principi

48 R. Koebner, Empire op. cit., caps IV-VII. 49 L. Colley, Britons. Forging the Nation 1707-1837, Londres, Pimlico, 1994. 50 Vegeu P. O'Farrell, Ireland's English Question. Anglo-Irish Relations 1534-1970, Nueva York,

Schocken, 1971; la formulaci clssica imperial-unionista a: A.V. Dicey, England's Case Against Home

Rule [1886], Richmond, Richmond Publishing, 1973. Tamb lestimulant estudi de R. Kee, The Green

Flag, Londres, Weidenfeld & Nicolson, 1972; i el breu de G.Morton, Home Rule and the Irish Question,

Londres, Longman, 1980.

22

dinstic i les exigncies liberals que acompanyaven el primer nacionalisme.51 Daltra,

si la problemtica federalista va tenir implicacions per les Amriques, fou en funci del

discurs imperial independentista i del somni de les grans unitats territorials.52 En la

prctica, la Monarquia imperial fracass a Mxic i Hait, no va arribar a consolidar-se a

altres llocs i es va mantenir en lImperi del Brasil o en el vincle imperial britnic amb la

Corona canadenca.53 Aix mateix, el problema dorganitzar administrativament vastes

extensions plantej la soluci de les repbliques imperials que, compostes de moltes

parts, obriren llargs plets interns caracteritzats per la pugna entre federalisme dEstat,

necessriament centrpet, i federalisme estatal (ents com states rights, la preeminncia

del dret dels sub-estats originaris): a les Amriques, els estats agrupats eren en el fons

tant inventats com les frmules arbitrades per agrupar-los.54 Amb aquesta visi, es

51 R.C. Binkley, Realism and Nationalism, 1852-1871, Nova York, Harper & Row, 1935. 52 C.L. Bohrquez, La tradicin republicana. Desde los planes monrquicos hasta la consolidacin del

ideal y la prctica republicanas en Iberoamrica, a A. Andrs Roig (ed.), El pensamiento social y poltico

iberoamericano del siglo XIX, Madrid, Ed. Trotta/CSIC, 2000, pp. 65-86. 53 Pel Brasil: un resum a L.F. de Alencastro, "L'empire du Brsil", a M. Duverger (dir.), op. cit., pp. 301-

310; la versi clssica nacionalista: P. Calmon, O Imperio, 1800-1889, So Paulo, Companhia Editora

Nacional, 1947; lencaix en el medi republic: R. Seckinger, The Brazilian Monarchy and the South

American Republics 1822-1831. Diplomacy and State Building, Baton Rouge, Lousiana State University

Press, 1984. Per Mxic, per valorar el seu sentit doctrinal: E.J. Palti (comp.), La poltica de disenso. La

polmica en torno al monarquismo (Mxico, 1848-1850)y las aporas del liberalismo, Mxic D.F.,

FCE, 1998; ms en general, pel Primer Imperi: A. de Mestas, Agustn de Iturbide, Emperador de Mjico,

Barcelona, Juventud, s.f.; J. Vega, Agustn de Iturbide, Madrid, Historia 16/Quorum, 1987; dentre la

multitud de llibres sobre Maximili: R. O'Connor, The Cactus Throne, Nova York, G.P. Putnam's, 1971;

J. Haslip, The Throne of Mexico. Maximilian and His Empress Carlota, Nova York, Holt, Rihehart &

Winston, 1972. Per Haiti: R. Pattee, Haiti, Madrid, Cultura Hispnica, 1956. 54 El terme "Imperial Republic" era un tpic de la poltica estatunidenca, amb dos sentits: poden referir-

se, especialment al llarg dels segle XIX i a les primeres dcades del XX, al rol transcontinental o

intercontinental dels EUA, especialment en els moments ms exaltats del Dest Manifest: vegeu F.

Merk, Manifest Destiny and Mission in American History, Nova York, Knopf, 1963; daltra banda, es pot

referir al predomini del govern federal i en particular a la presidncia suposadament dotada de poders

gaireb monrquics: A.M. Schlesinger, Jr., The Imperial Presidency, Boston, Houghton Mifflin, 1973,

caps. 1-4. Hi ha, a ms, interpretacions qu insisteixen en la importncia del concepte imperial per a la

conceptualitzaci de lEstat nord-americ: P.S. Onuf, Jeffersons Empire. The Language of American

Nationhood, Charlottesville (Va.), University Press of Virginia, 2000. Sobre la problemtica nacional a

Amrica Llatina: M. Hernndez Snchez-Barba, Formacin de las naciones iberoamericanas (siglo XIX),

Madrid, Anaya, 1988.

23

poden resumir les tensions federalistes/unitaristes als Estats Units nord-americans,

Mxic, la Uni de dAmrica Central i la Federaci de La Plata, no resoltes fins a finals

dels anys seixanta. Per tant, a les Amriques el militarisme postindependentista, que fou

cosa de guerres civils i cabdillisme, va tenir com a fruit un fronds mite napolenic,

amb generals tan variats com Santa Anna, McClellan o Solano Lpez.55

Daquesta manera, els

mecanismes formatius dels

anomenats Estats burgesos

passaren de ser una alternativa en

el cor de limperi a definir el seu

contingut ciutad: la consolidaci

destructures parlamentries i

primers instruments meritocrtics

comenant per lExrcit, amb el

propi Napole com a model van

donar impuls a les ambicions de

la nova classe mitja i

prometeren obrir camins dascens

social cada vegada ms amples.

Era impossible establir la

representaci electiva, encara que

fos amb sufragi censatari, sense

introduir la noci del

reconeixement competitiu dels

millors en el servei pblic obert,

al menys en teoria, a totes les classes. Per aquesta expansi aguditz la distinci entre

liberalisme i democratisme: fins on podia arribar la selectivitat en la meritocrcia? De

fet, a mitjans del segle XIX, shavien esgotat ja els mecanismes de promoci

55 Sobre els napoleons americans: A. Yaez, Santa Anna: espectro de una sociedad, Mxic D.F., FCE,

1982; M. Cancogni y I. Boris, El Napolen del Plata, Barcelona, Noguer, 1972; C. Garca, Francisco

Solano Lpez, Madrid, Historia 16/Quorum, 1987; A. Gutirrez Escudero, Francisco Solano Lpez. El

Napolen del Paraguay, Madrid, Anaya, 1988; S.W. Sears, George B. McClellan, The Young Napoleon,

Nova York, Da Capo, 1999

Fig 2. Benjamin Disraeli ofereix a la reina Victria dAnglaterra la corona imperial de la ndia. Caricatura publicada a Punch, 1878.

24

aristocrtica i de continuaci militarista a les societats de lEuropa sense servitud. Es

imprescindible, doncs, entendre que aqu argumentem quelcom diferent per semblant a

la famosa tesi sobre la supervivncia de lAntic Rgim de lhistoriador Arno J. Mayer,

ja que en parlar de forma imperial i contingut burgs no pressuposem necessriament el

manteniment de lhegemonia aristocrtica i terratinent fins a la Primera Guerra

Mundial.56

La clau estava en el fet qu la dimensi territorial de lEstat, la forma imperial,

en el seu sentit ms bsic, tolerava perfectament la representaci poltica i la mobilitat

social, tal i com demostrava el cas nord-americ. Lafianament del mercat de consum

burgs es nodr de lexaltaci romntica dun individualisme sense traves: de

lautenticitat entronitzada com a criteri duna elit alternativa a loficialisme; o de

lescriptor o artista com a promoci del talent, contraposada per tant a la del militar,

antic ideal napolenic. No obstant, fora de lmbit industrialitzat de lEuropa occidental

o dAmrica del Nord, la discussi sobre el grau adequat de meritocrcia va seguir fixa

en els seus termes histrics, facilitant el debat entre el bonapartisme a la francesa i el

parlamentarisme britnic com a millor contingut de lEstat. Aix, fou a Espanya, Srbia,

les Principalitats Danubianes i Amrica Llatina on es trunc el desplegament del model

meritocrtic amb la pugna, sovint violenta, entre dispersi del poder o centralitzaci. La

resoluci del nou sistema estatal, a favor de la promoci mitjanant el servei pblic dins

dun equilibri entre centralitzaci i autonomia, va venir una mica abruptament als anys

seixanta: el sistema imperial britnic a la ndia desprs de 1857; la Guerra Civil nord-

americana entre 1861 i 1865; lestabliment del Dominion canadenc el 1867; les guerres

que fixaren el sistema dEstats a Amrica Llatina (1865-1870, 1879-1883); les

unificacions alemanya i italiana (1859-1871); la invenci de la Monarquia Dual

austrohongaresa (1867); la modernitzaci poltica japonesa (1868), i fins i tot la

resoluci relativa de la crisi xinesa, amb la derrota de limperi alternatiu dels Tai-ping

(1851-1864). Pels sectors ms conservadors, la lli estava en lassimilaci bonapartista

i bismarckiana del nacionalisme i dels mecanismes plebiscitaris: en resumits comptes,

com assenyal Marx, el vot del camp es manifest contra la ciutat.58 Amb els anys,

Bismarck perfeccion la lli, mostrant, segons li va convenir tcticament, 56 A. J. Mayer, The Persistence of the Old Regime. Europe to the Great War, Nova York, Pantheon, 1981. 57 K. Marx, El 18 Brumario de Lus Bonaparte en Obras escogidas, 1, Madrid, Akal, 1975, pp. 339 i ss.

25

loportunisme laic, anticatlic, del Kulturkampf i loportunisme assistencial,

antisocialista.59

En conseqncia, el nacionalisme no era un principi necessriament renyit amb

els imperis, ms aviat al contrari, encara que de vegades es mostrs o fos considerat

daquesta manera. A Viena i Berlin, els revolucionaris liberals de 1848, per exemple,

pretengueren consolidar constitucionalment els seus respectius marcs imperials,

laustrac o el confederal germnic: cap concessions, doncs, al constitucionalisme

divisori de Praga, que aspirava a la recuperaci de la finita corona de Bohmia, per

entendre que amenaava el predomini efectiu dall alemany. I s que lImperi dels

Habsburg determinat pel resultat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i

subratllat pel reformisme josefinista (1780-1790) va madurar com un projecte

administariu en alemany.60 Sens dubte, aquestes adaptacions nacionalistes a la causa

dinstica no van ser sempre tant fluides com els seus promotors haguessin desitjat: res

ms nacionalista que els entusiasmes patritics espontanis o amanyats dins del marc

de lEstat imperial Romanov. Per ladministraci amb freqncia es va sentir molesta

per les pressions duns i daltres i, alhora, el debat incansable entre russfils i eslavfils

sempre coincid molt incmodament amb el desig confs danar al poble, s a dir, a la

subversi.61 Derrotat en successives ocasions en les seves esperances liberals pels

partidaris del predomini dinstic del Hohenzollern, el nacionalisme alemany celebr

finalment un imperi inventat al voltant de Prssia el 1871. Quelcom similar va succeir

a les terres dels Habsburg. La definitiva exclusi dustria de lmbit germnic, a

resultes de la incipient unificaci bismarckiana el 1866, lany segent inspir el

reconeixement austrac dHongria i la creaci de la Monarquia Dual, alhora i en

parallel imperi i regne, que, tamb, serviria com a model per concertar la relaci de

corones en lImperi alemany inventat el 1871.62 Amb el pacte de 1867, el

59 Sobre Bismarck: A.J.P. Taylor, Bismarck, Londres, Hamish Hamilton, 1955; i, molt especialment, el

clssic article dH.U. Wehler, "Bismarck's Imperialism, 1862-1890", a Past and Present, 48, 1970, pp.

119-155. Per una rplica: B. Waller, Bismarck, Oxford (U.K.), Blackwell, 1997, cap. 7 60 C.A. Macartney, The Habsburg Empire 1790-1918, Nova York, Macmillan, 1969, cap. 2. 61 H. Kohn, Le panslavisme. Son histoire et son idologie, Pars, Payot, 1963; vegeu lantologia dO.

Novikova (comp.), Rusia y Occidente , Madrid, Tecnos, 1997 62 Una bona reflexi sobre les implicacions estratgiques a llarg termini del model austrohongars: D.

Rusinow, Ethnic Politics in the Habsburg Monarchy and Successor States: Three Answers to the

26

nacionalisme magiar qued ms o menys satisfet, per el liberalisme pangermnic es

radicalitz en sentit xenfob contra la dinastia, per la seva tebior amb els txecs i els

polonesos; i mentrestant, les minories eslaves seguiren mostrant-se cada cop ms

queixoses; per ustria-Hongria no noms va sobreviure, sin que va crixer fins

implicar-se a fons en la reorganitzaci estatal dels Balcans.63

En temps de Metternich, entre 1815 i 1848, els principis dinstic i territorial eren

confosos des del poder i es temia lalteraci del contingut de lEstat que el

democratisme, amb la seva exigncia de parlaments i eleccions, semblava comportar.

Bismarck mostr que el principi dinstic no havia de tmer al democrtic i que es

podien crear nous imperis mitjanant lapellaci popular. s ms, juntament a les

aportacions en lampliaci social del contingut de lEstat (com el sufragi universal

mascul o leducaci bsica), la major innovaci europea de la segona meitat del segle

XIX en lestructura de lEstat, en tant que contenidor, fou justament la figura del rei-

emperador: inaugurada pel nou dualisme austrohongars dels Habsburg el 1867, aviat

va ser copiada pels alemanys el 1871 i pels britnics el 1875.64 Els italians encara

limitarien el 1936, al menys en la seva aparena ms formal.

Amb limperi i la figura del rei-emperador es superaren les deficincies

daquella qu fou la principal entitat confederal del continent a la primera meitat del

segle XIX la Confederaci Germnica (1815-1866), dotant la seva versi

modernitzada alemanya o austrohongaresa duna vertebraci central que no tenia el

model original. En general, com era desperar, el federalisme monrquic europeu es

National Question, a R.L. Rudolph i D.F. Good (eds.), Nationalism and Empire. The Habsburg

Monarchy and the Soviet Union, Nova York, St. Martins, 1992, pp. 243-267. 63 Levoluci de la societat civil magiar a: A. Ger, Modern Hungarian Society in the Making, Central

European University Press, 1995; tamb, pell seu transfons doctrinal: T.M. Islamov, From Natio

Hungarica to Hungarian Nation, a R.L. Rudolph i D.F. Good (eds.), op. cit., pp. 159-183; aix com, per

la seva evoluci poltica, els capitols pertinents, per E. Somogyi i T. Franck; de P.F. Sugar, P. Hank, T.

Franck, A History of Hungary, Bloomington (Ind.), Indiana University Press, 1994, caps. XIII y XIV. 64 El parallel s encara ms gran quan es compara amb el terme alemany Kaiser, aplicat tant a la Corona

austraca com a la germnica, amb el Kaiser-i-Hind o, literalment, Csar de la ndia, qu era el ttol

official en hindi de la Monaraquia britnica del subcontinent. Per una interpretaci diversa, vegeu D.

Lieven, Dilemmas of Empire 1850-1918. Power, territory, Identity, Journal of Contemporary History,

Vol. 34, Nm. 2, 1999, pp. 163-200.

27

mostr ms respectus amb interessos locals i criteris jurdico-histrics que el

federalisme republic a lamericana. Aquesta indulgncia monrquico-federal arrib

fins a una espcie de confederalisme centralitzat, com mostraven en particular els

britnics als seus Dominis de colons blancs o els austracs davant dels magiars, que no

pas les imposicions dels nordistes estatunidencs desprs de la seva victria.

Sense el recurs al dualisme de corones, la prpia noci permutable dimperi com

a comproms modern amb lherncia del passat va permetre, als mateixos anys, la

triomfant i rpida adaptaci japonesa i, en menor mesura, la siamesa a les normes

estatals occidentals, amb la qual cosa ambds pasos preservaren la seva

independncia.65 A ms, la restauraci de limperi nip com a tron simblic el 1868,

desprs de sis segles, serviria exemplarment de tradici inventada de la mateixa

manera o ms encara que els exemples austro-germnics; la posterior elaboraci duna

constituci el 1889, calcada dels mecanismes ms absolutistes del joc bismarcki entre

Prssia i Alemanya, reforaria lencert de la jugada.66 Per els nipons no volien saber

res de matisos confederals o federalitzants: Corea, amb dinastia prpia i amb la corona

convertida en imperial el 1897, fou sotmesa a protectorat els anys 1904-1905, per ser

annexionada sense contemplacions el 1910, quan lemperador core fu completa i

permanent cessi a lemperador del Jap de tots els seus drets de sobirania: aquests

passos van ser elogiats com progressistes, enfront del comportament endarrerit dels

coreans, per lopini contempornia britnica.67 Si la Xina dels Qing no va voler seguir

el mateix cam de modernitzaci i en canvi apost pel conservadorisme ms orgulls, la

seva tossuderia la port a la confrontaci amb el conjunt de les potncies el 1900 i al

65 W.G. Beasley, The Rise of Modern Japan, Londres, Weidenfeld & Nicolson, 1990, caps. 4-6; P.

Akamatsu, Meiji 1868. Revolucin y contrarrevolucin en Japn, Madrid, Siglo XXI, 1977; J. Mutel,

Japn. El fin del shogunato y el Japn Meiji, 1853-1912, Barcelona, Vicens Vives, 1972; P. Fisti, La

Thalande, Pars, PUF, 1963, pp. 53-66. 66 S. Seagrave (con P. Seagrave), The Yamato Dynasty, Londres, Bantam Books, 1999, pp. 33-34 i cap. 2;

R. Storry, A History of Modern Japan, Harmondsworth (U.K.), Penguin, 1963, cap. 4, section iii; H. von

Wolferen, The Enigma of Japanese Power, Londres, Macmillan, 1990, especialment el cap. 8. 67 I.L. Bishop i O.J.R. Howarth, Korea, Encyclopedia Britnica, (11 ed.), 1911, Vol. 15, pp. 908-913;

Hirosi Saito, Korea, Ibid., Vol. 31 (1922), pp. 685-686. Vegeu G. Henderson, Korea: The Politics of

the Vortex, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1968, caps. 1-4.

28

desastre una dcada desprs, quan llavors el bonapartisme tradicionalista del general

Yuan Shi-kai ja era una via perduda.68

Va haver, doncs, un nacionalisme

liberal inicial (la seva mxima

expressi van ser les revolucions de

1848, encara que la seva plasmaci

mundial a institucions fefaent no

arrib fins els anys seixanta i

setanta), centrat en el contingut de

lEstat, en la representaci

parlamentria mitjanant eleccions,

amb tot el qu aix comportava, i no

en la forma territorial en s. Per

aquest impuls va perdre fora

justament en la mesura en qu es

feia realitat, sobre tot a la dcada que

culmin en 1871. El

revolucionarisme nacional i liberal

que descoll els anys 1848-1849 fou

contestat entre els anys seixanta i setanta per un nacionalisme estatal que, defensor de

la forma externa, supedit el seu contingut al marc imperial.69 Al mateix temps, la

transformaci de la Frana monrquica, hereva de la vertebraci napolenica, en

Repblica duradora, plena dambicions territorials (no noms recuperar lAlscia

perduda, sin tamb annexionar-se la Rennia encara als anys vint del nou segle), aix

com la plenitud intercontinental i annexionista dels Estats Units (Canto al nou imperi,

ms grandis que cap altre abans, declam el poeta Walt Whitman, alludint al territori

qu, en un best seller de 1882, Linus Brockett anomen Our Western Empire) mostraren

que les repbliques eren tan expansives i imperials com els imperis histrics o

68 M.C. Wright, The Last Stand of Chinese Conservatism. The T'ung-Chih Restoration, 1862-1874, Nova

York, Atheneun, 1966; en general: J.K. Fairbank, The Great Chinese Revolution: 1800-1985, Londres,

Picador, 1986. 69 L. Lafore, The Long Fuse. An Interpretation of the Origins of World War I, Nova York, J.B. Lippincott,

1965.

Fig. 3. Escut darmes lImperi austrohongars en la entre 1867 i 1915.

29

historicistes.70 El canvi qualitatiu residia en qu lexpansi de les repbliques es

fonamentava en ladhesi a uns valors abstractes, tericament assimilables per

qualsevol persona que acceds a la ciutadania.

Davant del risc duna moda republicana (visible, per exemple, en lesquerra

radical del liberalisme angls), al llarg dels anys vuitanta i noranta, a Alemanya, Gran

Bretanya i Austria-Hongria es treball molt per establir un culte dinstic als seus

longeus monarques que, amb regnats molt llargs, eren veritablement ancians com

Guillem I (1797-1888) o havien envellit massa prematurament per desgrcies familiars

o pels desvetllaments per la ptria com Victria I (1819-1910) o Francesc Josep I

(1830-1916). La finalitat estructural de la personificaci de la dualitat va tenir (com era

desperar) un sentit doble: mitjanant les noves tcniques de la publicitat, podien

transformar-se una Monarquia tradicional en una popular, la qual cosa semblava la

darrera moda poltica, al temps que la presncia duna mateixa figura durant dcades al

davant de lEstat assegurava que els canvis, en essncia recents i improvisats,

semblessin coberts per la dignificant ptina de la histria.71 En dates tan tardanes com el

1908, el prncep blgar Ferran I, trencant amb la seva dependncia formal del sold turc

(s especialment clarificador el terme angls suzrainty, suzerania o sobirania titular, en

contraposici a sovereignty o sobirania plena i efectiva), es proclam tsar dels blgars,

antiga dignitat nacional amb la qu el flamant monarca aspirava a consolidar la seva

Corona independent.72 No obstant aix, existia una confusi estructural entre les

ressonncies ms decoratives del terme que recordaven el poder fsic de les armes i

lexagerada presumpci napolenica de fulgurants uniformes i qualsevol definici

poltica coherent. La veritat era qu el concepte dimperi significava molt poc, si es

70 Vegeu J. Bouvier y R. Girault (eds.), L'imprialisme franais d'avant 1914, Pars-LHaia, Mouton,

1976; per Estats Units: H.Nash Smith, Virgin Land: The American West as Symbol and Myth, Nova York,

Vintage, 1950, cap. IV i pp. 215-216. 71 D. Cannadine, "The Context, Performance and Meaning of Ritual: the British Monarchy and the

Invention of Tradition, c. 1820-1977", a E. Hobsbawm i T. Ranger (eds.), The Invention of Tradition,

Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1983, pp. 101-164 [traducci castellana, La invencin de

la tradicin, Barcelona, Crtica, 2002]; tamb G. Mosse, Le nazionalizzazione delle masse. Simbolismo

politico e movimenti di massa in Germania (1815-1933), Bolnia, Il Mulino, 1982 [traducci castellana,

La nacionalizacin de las masas: simbolismo poltico y movimiento de masas en alemania desde las

Guerras Napolenicas al Tercer Reich, Madrid, Marcial Pons, 2005]. 72 S. Constant, Foxy Ferdinand, Tsar of Bulgaria, Nova York, Franklin Watts, 1980, cap. 18.

30

concretava: una hegemonia sense precisar, una important extensi territorial i un joc

que es presumia, en potncia, federal o confederal entre les parts components i el tot

hegemnic, sostingut per la inclinaci a unes formes monrquiques suposadament

ancestrals, per en realitat molt recents. Era, en molts sentits, ms una apellaci

publicitria que una noci de dret.

Per acabar de complicar les coses, des de les dues dcades anteriors a les revolucions

europees de 1848, les creixents formulacions nacionalistes, apart de les seves

implicacions constitucionals, tamb van tenir una expressi expansiva, encara que fos

cultural. Primer, el pangermanisme va sostenir la noci duna sola comunitat cultural

alemanya, davant de la multiplicitat dEstats dinstics i microentitats que composaven

la compactada Confederaci Germnica que va sortir de la racionalitzaci napolenica

de els fragmentades Alemanyes, causant inquietud a les autoritats.73 Desprs, com a

rplica, els eslavfils a Rssia o a terres txeques comenaren a desenvolupar lidea

dun paneslavisme, una ideologia de comunitat espiritual collectiva qu, encara que

fos una utopia conservadora, provoc sobre tot incomoditat i desconfiana en les

autoritats tsaristes.74 La creixent rivalitat entre ambdues corrents russa i germnica,

alhora intellectual i poltica, provoc imitacions per tot arreu. Davant de la varietat

dEstats que composaven el mapa poltic de la pennsula italiana, el nacionalisme itali

fou, gaireb per definici, un pan-nacionalisme, i aix ho va entendre, per exemple,

Mazzini.75 Igualment, la reuni de tots els grecs, independentment don es trobessin,

fins i tot de tots els romanoi de ritu grec ortodox, fou des del principi la Gran Idea

(una Mgali Hellada amb la seva capital un altre cop a Constantinoble) de

lindependentisme panhellnic sorgit espectacularment als anys vint del segle XIX.76

La resposta espanyola ms intelligent a la prdua de la Terra Ferma americana

desprs del 1824 com a mnim, ms lcida que el somni de reconquesta fou 73 En general: M. Korinman, Deutschland ber alles. Le pangermanisme 1890-1945, Pars, Fayard, 1999;

representatiu de la literatura crtica que circulava en traducci durant la Primera Guerra Mundial: R.

Usher, El pangermanismo [1913], Madrid, Bib. Corona, 1915. 74 H. Kohn, op. cit.; A. Walicki, Una utopia conservatrice. Storia degli slavofili, Tor, Einaudi, 1973. 75 G. Mazzini, Ai Giovani dItalia, Miln, Istituto Editoriale Italiano, s.f.. 76 S.G. Xydis, Modern Greek Nationalism, a P.F. Sugar i I.J. Lederer (eds.), Nationalism in Eastern

Europe, Seattle (Wash.), University of Washington Press, 1969, pp. 207-258; G. Prvlakis, Gopolitque

de la Grce, Bruselles, Complexe, 1997.

31

lexpressi de recuperaci mitjanant un panhispanisme qu emfatitzava les

caracterstiques comuns de llengua i costums davant de lamenaa aliena duna Amrica

del Nord protestant.77 Ben al contrari, corrents estatunidenques als anys quaranta, com

la Jove Amrica, advocaven per un americanisme o panamericanisme

intercontinental que uns nord i sud contra lEuropa reaccionria: en paraules dun

comentarista vuitcentista, es deia i es propagava llavors la idea de que all qu en

lantiguitat van ser Grcia i Roma respecte Prsia i Cartago respectivament, eren els

Estats Units respecte els pobles de raa espanyola enclavats en lAmrica del Nord.78

Aix mateix, la rivalitat entre paneslaus i pangermans gener suspiccies longeves:

lagitaci russfoba a Anglaterra (a la qual Marx, per exemple, safeg amb

entusiasme) duraria gaireb de manera indefinida fins entroncar eventualment amb

lanticomunisme.79

Lxit dalemanys i italians en unificar els seus respectius pobles en una

culminaci parallela i aliada el 1870, juntament amb lintervenci russa als Balcans

contra Turquia, especialment amb la creaci de la Bulgria autnoma desprs de la

guerra de 1877-1878, deixaren una impressi indeleble de justificaci histrica, que

dominaria la conscincia de la esta del segle XIX, fins arribar a la Primera Guerra

Mundial. Fou la demostraci fefaent de qu limperialisme com a actitud moral era

rendible, un vehicle just de la voluntat collectiva dun poble fos quin fos que

satrevia a complir amb el seu dest histric. Des daqu tan sols havia un lleuger pas

conceptual cap a la legitimitat de lexpansionisme opressiu daltres pobles per imperatiu

77 En especial, vegeu: M.J. van Aken, Pan-Hispanism. Its Origins and Development to 1866, Berkeley

(Cal.), University of California Press, 1959. 78 F. Merk, Manifest Destiny and Mission in American History, Nova York, Knopf, 1963 ; A.P. Whitaker,

The Western Hemisphere Idea, Ithaca (N.Y.), Ithaca University Press, 1954; la cita a A. Joualt, Abraham

Lincoln. Su juventud y su vida poltica. Historia de la abolicin de la esclavitud en los Estados-Unidos

[sic], Barcelona, Imp. de la Gaceta de Barcelona, 1876, p. 64. 79 P. Hopkirk, The Great Game. The Struggle for Empire in Central Asia, Nova York, Kodansha, 1994; el

context estatal dsia central: M. Gaborieau, La situation des empires la vielle de la Premire guerre

mondiale, a Cercle de Rflexion et dtudes sur les Problmes Internationaux, Disparition et

renaissance des empires au Moyen-Orient et en Asie Centrale, Pars, Institut de Relations Internationales

et Stratgiques / Dunod, 1992, pp. 17-29.

32

de la providncia. Els pan-nacionalismes arribaren a la respectabilitat plena en el

terreny intellectual en les darreres dcades del Vuit-cents.80 Per venien de ms lluny.

En resum, el 1914, quan esclat la Primera Guerra Mundial, i malgrat les

evidents incoherncies analtiques, la consolidaci de lestat europeu estava dominada

pel fet dels imperis, tant en el seu sentit de grans entitats plurinacionals (en molts

casos amb importants autonomies en el seu interior), como en les talassocrcies,

comunitats poltiques amb un centre metropolit i llunyanes possessions dultramar

(que, alhora, podien abrigar tot un ventall de projectes per a vastes federacions),81 o com

80 C.J.H. Hayes, A Generation of Materialism, 1871-1900 [1941], Nova York, Harper & Row, 1963, cap.

VII, Seed-Time of Totalitarian Nationalism; H. Arendt, The Origins of Totalitarianism [1951],

Cleveland, Meridian, 1958, cap. 8 [traducci castellana, Los origenes del totalitarismo, Madrid, Alianza,

2006]. 81 Agafem el concepte de G. de Reparaz (pare), Historia de la colonizacin, Barcelona, Labor, 1933-

1935, 2 vols.

Fig. 4. Anton von Werner, Proclamaci de lImperi Alemany (1885). Bismarck Museum,

Friedrichsruh.

33

en el seu significat post-bonapartista, de Corones ms o menys inventades recentment,

encara que estiguessin carregades de pretensions decoratives. No hauria de sorprendre

que un replantejament radical de lestructura dEspanya, formulat en la primera

dcada del segle XX, sarrops en aquest complex i modern model.

Perspectives imperials espanyoles

Fos quina fos la noci jurdica dimperi o la seva expressi poltica, es pot dir

que existeix un cert punt de vista imperial: consisteix en la incipient invitaci a formar

part duna globalitzaci relativa, segons la qual, des dun centre poltic o un port

comercial es t conscincia de la complexitat del mn mitjanant relacions

diplomtiques o econmiques amb pasos llunyans. Lanhel subjacent daquesta

iniciativa pretn sotmetre a una disciplina comuna i fins i tot aspira a accentuar la prpia

capitalitat davant del procs. All contrari s una visi desquenes a lexterior, tancada

en s mateixa, solipsista, que desconeix activament la varietat de formes de vida i les

seves implicacions poltiques, per que tamb celebra, com si fos un tot, la seva

distncia i independncia. Al llarg del segle XIX, el desenvolupament de les

comunicacions va tornar a definir, al mateix ritme que la seva evoluci tecnolgica, els

conceptes poltics en forar les comparacions i estimular la seva homogenetzaci.82 La

pressi comunicativa suscit, per tant, perspectives imperials, castigant el retrament

com a subdesenvolupament. Ensopegar, caure del cam expansiu i interrelacionador a

labstracci, com va succeir a Espanya, sassemblava molt a desaparixer de la Histria

escrita amb majscules.

Fins 1898, Espanya va ser, en la prctica, un imperi, per el debat sobre si hauria

o no dhaver continuat sent-ho va perdurar dalguna manera fins a la mort de Franco.83

82 D.R. Headrick, The Tools of Empire. Technology and European Imperialism in the Nineteenth Century,

New York, Oxford University Press, 1981; i, del mateix Headrick, The Invisible Weapon.

Telecommunications and International Politics, 1851-1945, Nova York, Oxford University Press, 1991. 83 S. Balfour, The End of the Spanish Empire 1898-1923, Oxford (U.K.), Oxford University Press,

1997,pp. 230-234 [traducci castellana, El fin del imperio espaol: 1898-1923, Barcelona, Crtica, 1997];

en general, E. Ucelay-Da Cal, Nationalisms in Spain. Some Interpretative Proposals, a I. Burdiel i J.

Casey (eds.), Identities: Nations, Provinces and regions, 1550-1900. Proceedings of the III Anglo-

34

No cal dir, per, qu mai fou, jurdicament parlant, tal cosa. Una operaci equivalent a

les qu, als anys vuitanta i noranta, modernitzaren les Corones austraca, alemanya o

britnica no va ser possible a Espanya. Encara que sintent reforar la renaixent

Monarquia liberal amb el record dAlfons XII, la personalitat adusta de la reina regent

Maria Cristina dHabsburg-Lorena no va permetre la seva idealitzaci i la joventut del

seu fill Alfons XIII impossibilit operacions nostlgiques de massa envergadura.84

Tampoc la tradici centralista de la Corona, al llarg de dos segles, invitava a

experiments de desdoblament, ja que per aix mateix, en tot cas, davant del canvi de

segles estava la dinastia rival amb Don Carles, anomenat el VII, o el seu fill Don Jaume,

ms o menys abanderats de la recuperaci dun foralisme propi de lantic rgim. En

realitat, havia ben poc marge de maniobra, ja que, des dantany, els Borbons liberals

estaven compromesos amb la prpia arrel de lEstat centralista. Isabel II fou el primer

monarca espanyol que assum el ttol oficial de reina dEspanya i no de les

Espanyes. s ms, la simbologia espanyola fou molt tardana: lensenya naval roig i

gualda de Carles III tan sols es proclam bandera militar el 1843 i no va esdevenir

prpiament nacional en sentit civil fins qu Antonio Maura va promoure el seu s per

decret el gener de 1908; lescut representatiu de lEstat, encara vlid avui dia, data del

Govern provisional de 1868, fixat per la restauraci canovista de 1875.85 La naturalesa

de lEstat davant de la societat, la construcci nacional com a construcci estatal

(nation-building as State-building), va continuar com una qesti oberta, arrossegada

des del violent i inestable segle XIX espanyol fins a la nova centria.

Des de la revoluci liberal plasmada en la Constituci de Cadis, el conjunt hisp,

por molt transocenic que fos, es definia com a Naci.86 El primer article del

document de 1812 siniciava amb una contundent definici imperial: La Naci s la

reuni de tots els espanyols dambds hemisferis. El liberalisme vuitcentista espanyol

Spanish Historical Studies Seminar held at the University of East Anglia, 25-26 Octobre 1996, Norwich

(U.K.), School of History - University of East Anglia, 1999, pp. 11-52. 84 Vegeu laprovaci respecte Alfons XII del nacionalista pangermnic i prussianista H. von Treitschke

(H. Kohn, ed.), Politics, Nueva York, Harcourt, Brace & World, 1963, p. 175. 85 C. Serrano, El nacimiento de Carmen. Smbolos, mitos y nacin, Madrid, Taurus, 1999, pp. 84-85. 86 X. Arbs, La idea de naci en el primer constitucionalisme espanyol, Barcelona, Curial, 1986; en un

alter sentit: M. Prez Ledesma, Las Cortes de Cdiz y la sociedad espaola, a Ayer, nm. 1, 1991, pp.

167-206.

35

es trobava, doncs, davant dun Regne de regnes, malgrat lesfor secular de la dinastia

borbnica per centralitzar els seus complexos mecanismes ms o menys legals.87 En

conseqncia, la contemporanetat espanyola ha estat presidida per una discussi

interminable i molt violenta entre les exigncies prctiques i morals darticular un i altre

concepte, per determinar a natura de lEstat, s a dir, per separat, el seu sentit

dorganitzaci poltica interna i territorial externa. El fet s que la construcci nacional

(o nation-building process) va tenir o fins i tot t un doble sentit a Espanya. Duna

banda, la seqncia de guerres civils peninsulars succeda des de la Guerra de la

Independncia, al llarg de segle XIX i fins arribar al conflicte de 1936-1939,

respongueren clarament a un durssim debat poltic sobre el contingut de lEstat. Daltra

banda, va haver una confrontaci no menys violenta sobre la seva forma territorial i, en

particular, sobre la naturalesa imperial de la mateixa; obert pels conflictes civils criolls

de la Terra ferma colonial que acabaren amb lescombrada dels peninsulars i dels

partidaris de la causa realista o imperial, lenfrontament va romandre centrat per les

cruels guerres civils cubanes que dominaren lesfor bllic espanyol a la segona meitat

del Vuit-cents.

Aix, una perspectiva imperial no es podia perdre de la nit al dia, encara qu,

com s evident, les colnies espanyoles s que van poder desaparixer amb alarmant

rapidesa lestiu de 1898. Mentre que era capital, Madrid pass de ser un centre

intercontinental a un altre de segon ordre, parlant en termes diplomtics. Naturalment,

va continuar gaudint de la seva capitalitat estatal i, en conseqncia, va seguir sent el

mercat central de promoci social a Espanya. La visi era diferent des de Barcelona:

rival en grandria de la Villa y Corte, la ciutat comtal es convert en lanti-capital, pol

oposat que recollia tot el descontent.

Tradicionalment, des de Barcelona, la naturalesa imperial de lEstat fou ignorada

i aprofitada simultniament. Durant el segle XIX, el terme ptria sutilitzava

ambiguament per referir-se tant a lEstat dinstic com al territori catal. El carlisme, en

apellar tericament a la bondat de labsolutisme, defensava alhora limperi i el

particularisme de les mltiples sobiranies superposades que el composaven. El

federalisme hisp, ben al contrari, rebutj el carcter imperial de lEstat, proposant-se

87 J. Barragn Barragn, Temas del liberalismo gaditano, Mxic D.F., UNAM, 1978, pp. 31-78.

36

retirar-li poders que serien retornats a les entitats locals com a mesura de protecci i

garantia futura, dins aix s del manteniment dun gran espai com. Els comerciants

tenien rics negocis amb les Antilles; els treballadors i menestrals generalment

desconfiaven o, al menys, aix ho proclamaven els republicans i incipients obreristes

que, segons deien, parlaven en nom seu. Aquesta suma dambigitats, no obstant, tenia

un cert sentit acumulatiu, visible amb la fi de segle i el final de limperi. Havia,

malgrat tot, abundants elements didctics amb els qu especular: b ho demostren els

arguments de la Illustraci criolla divuitena segons el respectat historiador de les idees

Leopoldo Zea, mexic, comentant les idees del jesuta, tamb mexic, Francisco Xavier

Alegre, en els qu safirm: [n]i per un moment, [...] es pensa o sha pensat en

emancipar-se de limperi; el qu es reclama s el dret a ser una part activa del mateix.

Pel contrari, es somnia amb una utopia dinteracci a gran escala, continuant amb el

resum de Zea: El veritable imperi s el qu sorgeix de cadascun dels seus membres,

una voluntat qu li dona recolzament en representar els interessos de tots ells.88 El

pensament poltic de la Lliga en realitat, tot el catalanisme vuitcentista va rajar all

mateix, daquesta mateixa font.

El nacionalisme institucional espanyol, entre el liberalisme i ultramar

Al segle XIX, el nacionalisme liberal espanyol shavia basat en un model

institucional de la ciutadania, transformant-se aix el centralisme en la garantia dels

drets igualitaris de tots: sera espanyol en la mateixa mesura que sera ciutad.89 Amb

88 L. Zea, Pensamiento poltico y social de Amrica Latina [1964], a L. Zea, La esencia de lo

americano, Buenos Aires, Pleamar, 1971, pp. 121-159 (cita p. 127). La visi del passat que es trasllueix

en aquest enfocament no era necessriament equivocada, ja que es podia entendre a limperi espanyol

com el resultat de molts esforos i interessos ms enll de les pretensions dhegemonia castellana; vegeu,

en aquest sentit: H. Kamen, Imperio. La forja de Espaa como potencia mundial, Madrid, Aguilar, 2003. 89 El concepte de nacionalisme institucional a B. de Riquer i E. Ucelay-Da Cal, "An Analysis of

Nationalisms in Spain: A Proposal for an Integrated Historical Model", a J.G. Beramendi, R. Miz, X.M.

Nez (eds.), Nationalism in Europe. Past and Present. Actas do Congreso Internacional "Os

Nacionalismos en Europa. Pasado e Presente", Santiago de Compostela, Universidade de Santiago, 1994,

vol. II, pp. 275-301. Vegeu, en aquesta lnia, la discussi de X. Bastida, La nacin espaola y el

nacionalismo constitucional, Barcelona, Ariel, 1998. Vegeu tamb A. de Blas Guerrero, Tradicin

republicana y nacionalismo espaol (1876-1930), Madrid, Tecnos, 1991.

37

aquesta actitud institucionalitzada, el nacionalisme vuitcentista va donar per fet el

territori i accept la forma fsica de lEstat, per preocupar-se en gran mesura de la

representaci collectiva en el seu si.90

Per, al mateix temps que la Constituci gaditana i la seva herncia enaltien la

Naci, institucionalment concebuda, per damunt de tot, tamb assumien el seu carcter

catlic unvoc, la qual cosa, dit duna altra manera, signific que mai es clarificaria, dins

de la tradici liberal espanyola, la frontera entre Estat i societat civil, entesa aquesta

darrera com a supeditada, com a mer annex, a aquell.91 Aix, per exemple, en lextrem

ms conservador del liberalisme, Antonio Cnovas del Castillo desconfiava de la veu

del poble fins el punt de rebutjar a Ernest Renan per all del plebiscit diari que segons

el pensador francs era la democrcia, i donava per suposat que les nacions eren obra

divina. Cnovas entenia, en conseqncia, limperialisme com una missi

globalitzadora capa de deixar enrere els particularismes feudals.92 La contradicci de

fons entre la centralitat de lEstat i la indefinici de les seves fronteres territorials i

socials subsistiria a travs de totes les varietats del centenari llegat liberal, sense ser

repensat en funci de la democrcia o de la radicalitat.93 A laltre extrem del liberalisme

vuitcentista de Cnovas, per exemple, els krausistes inspiraren un cert discurs dun i del

mltiple com a ideal de Naci, qu, malgrat tot, tamb suposava una visi unvoca en el

90 J.M. Portillo Valds, Revolucin de nacin. Orgenes de la cultura constitucional en Espaa, 1780-

1812, Madrid, Centro de Estudios Polticos y Constitucionales / BOE, 2000. 91 Per un estudi recent sobre lelaboraci vuitcentista, des darrels divuitenes, del nacionalisme espanyol,

vegeu J. lvarez Junco, Mater Dolorosa. La idea de Espaa en el siglo XIX, Madrid, Taurus, 2001. 92 A. Cnovas del Castillo, "Discurso pronunciado el da 6 de noviembre de 1882 [sobre nacin,

nacionalidad y nacionalismo], a A. Cnovas del Castillo, Obras, Problemas contemporneos, Madrid,

Imp. de A. Prez Dubrull, 1884, Vol. II, pp. 11-97; vegeu C. Dard, "Cnovas y el nacionalismo liberal

espaol", a Gortzar, G. (ed.), Nacin y Estado en la Espaa liberal, Madrid, Noesis, 1994, pp. 209-238.

Sobre Renan, des daquesta perspectiva: F. Prez Gutirrez, Renan en Espaa (Religin, tica y poltica),

Madrid, Taurus, 1988. 93 La indefinici podia arribar a lextrem de les anunciades Lleis Especials per regir les colnies,

argument amb el qual es va justificar lexclusi daquestes de la Constituci de 1837, encara que mai es

van redactar; eren, do