sumari - amigos de la historia caudetanaamigosdelahistoriacaudetana.es/wp-content/uploads/2017/...la...
TRANSCRIPT
S u m ariPàg.
El Regne de València i la seua autonomia. Joàn Ferrando Badia ......... 1¡Admirable bona voluntàt! Miquèl Adlèrt Nogueròl ................................. 3L'Albufera se nos mor. J. Pelejero Ferrér .................................................. 5Joan Batiste Comes, valencià de soca i arrèl. Josèp Climent .............. 9El Corpus en Valéncia...................................................................................... 11El rei En Martí i la ciutàt de Valéncia. Miquèl Llop Català .................... 13Les arrels del poble valencià. Josèp Aparicio Pérez ................................ 15Guillém de Castro i sa obra «Las mocedades del Cid». J. L. León Roca. 19Crònica de Vallada: la nevassa. M.a C. Perales Alcovér .......................... 21Almansa: La derrota militar (i II). Eduàrt Chulià Vicent .......................... 23A tu, amic, que eres politic d'ara, et recomane... Rafaèl Villar .............. 27La Barraca plora. Carles R ecio ....................................................................... 28Camí avàll. Josèp Manuèl V i la ....................................................................... 31Només part del valencians, units a Europa per autopista. Vicent Pastor 33
Chilar ........................................... - .............................................................. 33Açò ha vist M ilo ................................................................................................ 35li Exposició d’Artesania organisada per la Federació Provinciàl de Gre-
mis Artesans de Valéncia. Francésc Ruiz López .................................... 37illes valencianes (2.a part). V. R. P................................................................ 39La llengua valenciana en Capdét. Alfons V ila ............................................... 41L’art de la cuina valenciana. Vicent Ll. Simó Santonja .............................. 43Raconét de la llengua valenciana. Laura Garcia Bru i Chimo Lanuza ... 45Premi Angel Villena 1980. Roméu. Enric Calvo Dolz ................................ 48
En la COBERTA:
Dos aspectes ben distints de l’Albufera. En la primera foto de Lluís Vidàl, un païsage tipie del llac. En la sego- na, una vista de la realitàt lamentable de fa algún temps.
Per als que al receb ir el n.° 24 e ls fin a lisà la su b scrip c ió
:¡ Tots aquells que encara no hagen enviàt ses ordens de càrrec al Banci còpia a estes oficines, els preguém que ho facen a la m ajor brevetàt po- ;;
:: ssible. :¡;l En el cas de que, per qualsevol circumstància, no vullguen fer efecti- :¡i: va la quantitàt de 840 pessetes per este sistema, poden enviar-la per gir pos- ¡I •: tàl a nom de PARAVAL, S. A., Grup E dito r MURTA, n.° de compte 02405662 i;
de la «Caja Postal de Ahorros, calle Lauria, 18, Valencia». O be enviar un : taló a nom de MURTA, a esta oficina, carrér Cronista Carreres, 9, Valéncia-3. :¡
La llengua valenciana en Capdét
P e r A lfó n s V i la
Es sabú t que després de la desfeta d ’Alman- sa, Capdét —hui Caudete— va pagar cara la seua fide lità t a la causa de l’Archidúc. El 14 de setem bre del m ateix 1707 la vila reàl valenciana perd ia les dos titu lacions i passava a ser una pedania de la en aquell tem ps m urciana Villena. El 30 de novem bre del 1717 la rep ressió borbònica in ten tava «desvalencianizar» el
l ’anàlisis d ’alguns docum ents que he pogút estu d ia r i la m ateixa trad ició popu lar venen a confirm ar el conreu del valencià fins al sigle XV III.
E n tre els docum ents estud iats estàn els referen ts al fam ós pleit dels Alhorins que Capdét m antingué con tra Villena d u ran t mes d ’un sigle i que fon guanyà t finàlm ent per esta ciu-
com portam ent dels seus veïns al p roh ib ir l'us de peses, m ides i m oneda valencianes baix «la pena de cuatro Ducados y un mes de càrcel del que contraviniere a ello», el 15 de m arç del 1739 el juge villenense D. José M artínez o rdenava trencar i c rem ar «los sím bolos, insignias y dem ás que recuerden a Caudete su P atria Valenciana» i al m enys des de 1715 — data del p rim ér cap itu lar conservàt— l’actuació muni- cipàl venia escrita en castellà.
E sta falta d 'escrits en la no stra llengua sense que cap o rde ho im posara, ha fet creure, de vegades, que Capdét — que havia segút lli- gàt a Castella en els p rim ers anys de la Reconquesta— havia p a rlà t sem pre en castellà; pero
tàt. U d ’ells m eréix ser destacàt perquè confirm a en creixes l ’us del valencià en la docum entació de la Cort i Audiència dirigida a Capdét. Com per a tra banda Villena era —i es— de p a rla castellana, es feren unes traduccions de diverses sentències valencianes —per l’any 1574— per a que els juges castellans pogueren ac tuar de bo. D esprés Villena es negà a pagar les traduccions alegant que els traduc to rs havien segút buscats p e r la p a rt co n trà ria ... pero això ya se n ’ix del tem a. Lo que volem resa lta r a ra es que en la resposta que dona el avocàt castellà a la consulta de Villena es diu taxativam ent dels processos «que estauan en lengua valenciana».
41
Per a tra p a rt existíx un «Auto p a ra que los capítulos y ordenanzas de las aguas de esta Villa —Capdét— se traduzcan en Lengua Castellana», que guarda el cron ista locàl D. Andrés Bañón, en el que es llig repetidam ent que dites ordenances estaven en llengua valenciana: «...se contienen de la Lengua V alenciana en que se hallan escritos...» (...) «se traduzcan de la Lengua Valenciana en que estàn escritos» (...) «Y respecto de es ta r escritos en Lengua V alenciana...» In icialm ent foren escrites en 1548 i son m olt sem blants a les d ’a tres séquies
del Regne. Es de suposar que to t lo m on les en tendria per quan t els dits capitu ls solen fer- se per als llau radors i no per als lle traferits. No obstan t en 1738 ya eren «poco inteligibles» per quan la no stra llengua «no corre ni se p rac tica en esta dicha Villa» degút a la fo rta im posició centralisadora, per lo que foren m anades tradu ïr.
L’esperit de les ordenances no fon; pero, canviàt i encara hui els cam pesins capdetans continuen em pleant costum s i denom inacions valencianes.