LA PASSIÓ;:·A t.

VlLANOVA I LA GELTRÚPer:Francesca Roig GalceranJornades d'estudi sobre representacions populars

de la Passió. Carrutxa. Reus, 1999.Publicació digital: 17/02/2003.

Tot i quefins arano s'ha fet capestudi historie afons sobre les representacions de«La Passió»aVilanova, voldria aradonar-nealgunesnotícies ifer alguns comentaris de les dadesque tenim al' abastenaquestmoment.

La primera notícia documentada que per araconeixemdelesrepresentacionsaVilanova datade1807,toti quehi hamotius percreure quese'nfeienambanterioritat.ja qué lhistoriador local fraJosepAntoni Gari i Siumell,enlasevaDescripcióneHistoria deVillanueva y Geltrú, publicada el1860, parla de les representacions que elsaficionatsfeienduranttot el segleXVIII, «y talvezantes»,dels dramessacresdeLa PasióndeNtro.Sr. Jesucristo y el vulgarmente llamado losPastorcillos. Aquestes representacions, segonsdiu Garí, es feien en un edifici anomenat «lespremses de Sant Antoni», pertanyent a laparroquia de Sant Antoni Abat, dones fins aprimers del segleXIX Vilanova no cornptá ambcap teatre.

El primer teatre que existí a Vilanova va serconstruít el 1804 per Pere Güell i donat entestamenta1'Hospital deVilanova. Durant trentaanys aquest local va servir per a saraus irepresentacionsteatrals,ja fossin d'aficionats ode companyies de córnics ambulants. Pero éspossiblement e11807queellocal s'adequacoma teatre, i és,precisament, per representar «LaPassió», En una «Nota de tot lo pagat percompondrer lo teatroper representarlaPassió»,hi trobem lesdespesesde«[ ... ] 32canes6palmstela per lo taló y frontis de devan del teatro» i

)

també «[ ... ] 12 canastela per lo taló de Sala».Així mateix, esconstrueixenbambalines,ambunaltre tipus deroba,mésfina: «[ ... ] 8canasRuansblausper lasdosprimerasBambolinas del teatro»i «[ ... ] 3 canas1pamRuansblaus per la tercerabambolina» .

Per al' escenografia es construeixen també«tandons»i «vestidós», Els «tandons»espinten,shi cusenanellesishi posen«corriolasypolitxas»,i als«vestidós»s'hi posatela borras i s'hi pinten«mutacions de bosc». Es paga la corda per als«tandons» i «vestidós». Es paga un fuster per«[ ] compondre lo tandó blau, el sol y la lluna.[ ]». Esfael vestit deJesúsamb«[ ... ] 18palmsruans escurs», es compren «[ ... ] 12 canas deRuansblaus i deRosaper túnicas y mantellinas,veta y fil», i espaga per cosir els tendons i elsvestits; al perruquer, per la barba de Jesús;perunes «bagutxas»per a la Samaritana; al nunci,«[ ... ] per las cridas y tocar la trompeta a laPassió», i «[ ... ] per lloguer de las Creus i altres

~Acte. óac.zamm1ótdetp. Pass&;'YMoztcU (hxú.to SeYíó~V1osh~;-AcU·CP~')1'\.V...q-uOc'n Ch.?<Áh~ G:mve.v'i fc.. Se"YMJJh

~ .

'Pev,(}Y\os 9 tÁL f0:7.1o..1'\,e:l'1 J).San {IV> .s~u..vL.S {

Chúslv.. . So."YI Joo.YtJtA dOJ> .sCYY\..I1..,J tv.11 o-

si: ']¿?-..o- ..

Ix Ch-w,fv 0.10 50S {[)e;xe.1,iu

'VeJ>hU úYYv\ ~ %.x::g:x.tm

. Ch.Wfr¡Cd.."l'\.50J- u,tich J.J t(A'YY\(,

JUf'0SAA -oo ltbl", "''l'\ roe/'"f'''''f Jedo..fo-ntrlt.. jaco?y a.wsf-cu'Wl.L jo cv,s,'.

91.J..L V-"Vl.ove.tto. fJ\ "--'go:x.,Jdo.J,o. cL.",oJ- to -wu.u. ~"WI ciJ- ..

y d.d [{o!' e-l'\ccixni.'M '

f'c-dt1a. scx J....vo?<.o.J.a.

I ' y pe« S€.O\.)v lo At- ccsro «.

Ct"Y\ "do., de. "W¡ 11cv; OVe..tI(:).4.1

Plana manuscrita d'un text de La Passió. 1797.

"Poster". 1956-57

cosas,cedint al Comú lospeusdelastaulasdelaCenaqueheranseus».Tambéhi haunesdespesesderefresc i candelespels assajos.

Perpoder fer aquestesrepresentacionshaviendedemanarpermís,j aquepaguen«al Secretari delAjuntamentperun BarrelóMalvasia queregalaalqueescriguéaBarcelonaperpoder fer laPassió».Entre el22 defebrer i el5 d' abril esvan fer dinourepresentacions.Dels beneficis, unaquartaparteraper als actors i la restaeraper al Comú, perocal deduir encaraunesgratificacions donadesalsactors,que,aparerdel' Ajuntament,homereixien.AquestsvanserJesús,laSamaritana,elPinnavell(no sabem quin paper feia), el Cayfás i elSombrerer(eraactorova fer elsbarrets?).Encarase'n van fer tres representacions més: una abenefici delsactorsi duesabenefici de1'Hospital.Ell835, veient queel teatrehaquedatpetit, se'nconstrueixundenou, el queavui coneixemcomaTeatrePrincipal, tambépropietat de1'Hospital, iI' antic esdeixanoméscomasaladeball, elGranSalón,mésconegutcomLa Sala.Dell5 demarcal5 dabril de1840esfan vuitrepresentacions de«La Passió» en el nou teatre, fent-se tres partsdels beneficis: la Milícia Nacional, els actorsaficionats i 1'Hospital. Peraltra banda,al' arxiuparroquial de SarrtAntoni, en els comptes delObra, ~i ha una nota d: entrades i despeses,datadaell7 dabril d,l mateix any, que constacom a«Pasiónafabor dela Obra». Ésadir, se'nva fer una novena representació a benefici delObra de SantAntoni. Pe(á aquestafunció esvan vendre 189 entradesnormals, 25 lunetas i

115mitges entrades, amb un total ingressat de383 rals i 10maravedís. La relació de despesespujaa un total de237 rals i 32maravedís,i eraperpagar «música, cena, cera, lunetas, guardia,alumbrado, tramoistas, assistencias,apuntador,luminaria,cobrador,Puig,varios,alguasil,sastresa,peluquera,guardarropía,pregonero».La despesamésalta era la de la música, quepujava 74 rals.Desdelmesdemarcde1843fins almesdefebrerde 1844, al teatre, hi actuaren cinc companyiesd' aficionats, fent nomésunafunció deteatre,unafunció demones,duesfuncions dejocs demansi deurepresentacionsde«La Passió» i el1846 esvan fer vuit representacions.

Pocs anys després al teatre s'hi instal-Iencompanyiesprofessionalsquefanfuncionsregularsun o dos cops per setmana. Entre aquestescompanyies hi trobem la dels actors Castanyé iBailon, que el 25 de febrer de 1855 fan «LaPasión y muerte deN.S. Jesucristo». Tambéun25 de febrer, pero ja de 1868, trobem larepresentació de «La Passió y mort de NostreSeñorJesucrist»al teatreTívoli, fundat el 1860ique va funcionar fins al 1897. Dies després larepresenten,ambel mateix primer actor, senyorRiba, unes 6 o 7 vegadesal Teatre.

Tot ino fer-serepresentacionscadaany, síqueesvananarfentforcaregularmentperlescompanyiesque feien temporades al Teatre, i fins i totrepresentavenaltresdramessacres,comel1879que, amésde fer «La Passió i Mort deNtre. Sr.Jesucrist»,vanposarenescenaelsdrames«Santa

Eulalia» i «Los sieteDoloresdeNuestraSeñora».Cal dir que aquest any, segons diu el diari, laPassióva serreforcadaper algunsaficionats. Éspossible, pero, que els aficionats hi fossin cadaany queesrepresentava, degut a la quantitat degent que surt enunaPassió.

El26 demarc de 1887,segonsunacrónica deLaDefensa, el diari dels estamentsreligiosos de lavila, hi ha queixes de les representacions de laPassió«porconstituir dicho espectáculounaburlasacrílega de los augustos misterios de nuestraRedención, razón por la cual ha sido prohibidopor la Iglesia bajopenagravedepecado».Aquellany, «La Passió»estaanunciada al Tívoli. Diesdesprés l 'Alcaldia prohibeix per al futur lesrepresentacions d'aquesta obra. Aquestaprohibició, pero, no va durar gaire, donespocsanysdesprésestornava arepresentar.

La música, com ja hem vist el 1840, era prouimportant a «La Passió». L' any 1869 les onzerepresentacionsqueesvaren fer al Teatre forenacompanyadesper l' orquestrad'Antoni Urgelles,que era la quehi tocaya demanera fixa i estavaformada per onzemúsics i el director.

No sabem quin text era el que representaven.D'una banda,hihaa Vilanova un textmanuscritde«LaPassió»,possiblement copiad'unaversióimpresa, datat el 1796. Porta el títol d' ActeSacramentaldelaPassióyMort deChristo SeñorNostre.A la primera pagina hi haun nom, JosepFamadas,seguramentpropietari delllibre. JosepFamadas i Arbosser va néixer a Sant Feliu de

Pallarols el1778 i V:éj: venir aviure aVilanova el1810, on ja hi vivien -des de feia uns anys dosgermans seus.És de suposar,dones, que JosepFamadaspreniapart alesíepresentacionsde«LaPassió» enlaprimerameitat del segle.No sabem,pero, siel manuscrit esva copiar aSantieliu dePallarols el 1796,o si va sercopiar aVilanova ianys després va passar a ser propietat del 'esmentatJosepFamadas.DarrereJlatapaduraquefa deportadahi hatambéelnom deCristóbalFamadas, nét d'un germá de Josep Famadas.Cristófol Famadasi Vendrell vaviure entre1838i 1887, i erahome d'aficions artístiques. Va serimpressor, professor de dibuix, músic, poeta,cantavaalscorsdeClavé i feia teatre.Estractava,potser, dun dels aficionats que reforcaven elsprofessionals?

Per altra banda, el títol que trobem a partir de1855 és el de «Passió i Mort de Nostre Sr.Jesucrist».El187 °diu queésensetactes,mentreque el 1887 robra té sis actes i 35 quadres.be«LaPassió» de1879tenim unarelació deI' adrecnecessari, i esta distribuida en set actes i 32quadres.Com a curiositat direm que el quadrevuit del 'acteIV, desprésdelpenjamentdeJudes,estaindicat «Infern» com adecorati comaadrec«Bengalai forquesper alsdimonis»,

Quanel 1952esvanreprendrelesrepresentacionsde«La Passió»,desprésdemésdetrenta anysdeno fer-se, una crónica signadaJ.S.enel diari deVilanova del15 demarcensdiu: «LapopularizadaobradeFranAntonio deSanJerónimo,demuchosañosaestaparteno representadaenla localidad,

"Carrer de l'Armagura"(Veronica). Círcol Católic, 1956-57

"Entrada a Jerusalem" (Rams). Representació Círcol Católico 1956-57

hasidoescogidaporelelencodelCírculoCatólico.paraserpuestaenestatemporada deCuaresma,comobaseprimordial deun teatrosacroenel quese antepone una poesía llana -adaptada porSalvador Vilaregut- con estrofas llenas denaturalidad y belleza [ ... ]». Segonscróniques,I' obra constava de 18quadres.

Aquell primer any se'n van programar cincrepresentacionsi se'n van fer duesmésapeticiódel público EIs actors erenaficionats de l 'elenc«Manuel de Cabanyes», pertanyent al CírcolCatólic, i les representacions esfeien enaquestteatre.Els actorsquefeien elsprincipals papers,tot i ser aficionats, tenien un gran nivellinterpretatiu, destacantAgustí Cabaenel paperdeJesús,dequi enfeia una interpretació igualomillor que la dun professional, igual quequanfeia de Satanásals Pastorets.

L'any següent es va repetir amb vuitrepresentacions, mentre que el 1954 no hi vahaver Passió. El 1955 es torna a posar enescena,havent-se afegit cinc quadres i haventadquirit el vestuari enpropietat. Es representatres anys més, essent lúltim el 1958, nomésamb tres sessions.

f

Tot i haver-se fet pocs anys, les posades enescenaerend'~nagranqualitat, haventaparegutcróniques .a L; Vanguardia i a SolidaridadNacional. Cal destaoar,pero, el comentari quefaArcadio deLarreaPalacínenel capítol dedicata les representacions r~ygioses del llibre ElFolklore Español,publicat el 1868,quancita lespoblacions catalanesquedestaquenper la seva

Passió: «Esparraguera, Olesa de Montserrat,Molins de Rey, Mataró, Villanueva, Cervera,Verges,Ulldecona, Borjas Blancasy tantasotrasmenosnombradas».

EIsanysseixanta,lacompanyiadeteatreambulantdelsHermanosLargo havia fet «La Passió»enelseuteatret instal-lat a la playa de les Casernes.En els darrers anys, alguna escola com elsEscolapis ha fet alguna Passió, un xic reduída,amb els alumnes, i algun grup de joves de lesparróquies vilanovines han fet algun muntatgeteatral al voltant de«La Passió».

"Davallament". Círcol Católic (1956-57)