suficiencia 1 prof

8/6/2019 Suficiencia 1 Prof

1/162

NIVELL DE SUFICINCIA 1

PROPOSTA DE

TASQUES


2/162

Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicncia 2.5 EspanyaSou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar pblicament l'obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions segents:

Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de l'obra de la manera especificada perl'autor o el llicenciador (per no d'una manera que suggereixi que us donen suport o

rebeu suport per l's que feu de l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicncia. Si altereu o transformeu aquesta obra, o engenereu obres derivades, noms podeu distribuir l'obra generada amb una llicnciaidntica a aquesta.

Quan realitzeu o distribuu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de l'obra.

Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels dretsd'autor.

No hi ha res en aquesta llicncia que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.Els drets derivats d'usos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no quedenafectats per l'anterior.

Aix s un resum del text legal de la llicncia completa

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca

2008 Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Redacci:Xavier Abell

Xavier Abell i Jordi Esteban han coordinat l'elaboraci d'aquest material

Montserrat Gimeno, de la Secretaria de Poltica lingstica, i Carme Bov, del Consorci per a laNormalitzaci Lingstica, han fet el seguiment institucional del material per validar-ne laqualitat pedaggica i didctica.


3/162

UNITAT 1UNA PARELLA FELI


4/162

Suficincia 1 Unitat 1Tasca 0

Tasca 0

Coneguem-nos

s el primer dia de classe del nivellsuficincia 1 i segur que hi ha gent que noconeixes. Com que durant aquest curstreballarem molt en grups i en parelles, snecessari que ens presentem tots.

Per fer-ho, passeu a lactivitat 1.

Activitat 1

Completa la graella que tens a continuaci amb la informacipersonal que set demana.

Nom i cognomsDon ets? Onvius?A qu etdediques?

Digues unaafici quetinguis i per qula practiquesQu s el que etcosta ms defer parlant encatal?Qu s el que etcosta ms de

fer escrivint encatal?Qu volsaconseguir alfinal daquestcurs de nivellS1?

Activitat 2

Passa la graella al company i companya que tinguis a la teva dreta irecull la del company o companya de la teva esquerra. Llegeix les

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica 1


5/162


seves respostes, consulta-li els dubtes que tinguis, si s el cas, ifinalment presenteu en veu alta a la resta de la classe la persona queteniu a la vostra esquerra.



6/162


Activitat 3

Presenta finalment el company o la companya que acabes de

conixer al professor perqu tamb ell conegui a tothom de classe.Mxim 75 paraules



7/162


GUIA PER AL PROFESSORAT

Aquesta tasca no t continguts ni objectius relacionats ja que estracta duna activitat perqu les persones de classe es coneguin entre

si i el professorat pugui fer-se una idea del nivell oral i escrits delalumnat.



8/162


Tasca 1

Una parella feli

Avui us heu assabentatque l'Esteve i la Jeninasestimen i han deciditviure junts. Els familiarso els diferents grupsd'amics i amigues heupensat redactarcadascun una pginaweb o un anunci a l'aulaper donar a conixer la

notcia. A ms, voleudemanar la collaboraci de tothom per fer una sorpresa a la parellaabans que celebrin pblicament la seva uni.

En aquesta primera tasca comenareu a preparar el text quepublicareu perqu tothom sassabenti de la sorpresa que els voleufer.

Activitat 1

En primer lloc formeu grups de quatre persones i conjuntament

responeu la graella que teniu a continuaci. Ordeneu tamb lainformaci sobre la parella tenint en compte la relaci que tingueuamb ell i ella i els sentiments que sentiu per cadasc. En cas que hihagi diversitat dopinions mireu darribar a un acord que satisfaci atothom.

Quina relaciteniu cadascamb la parella?

Com s lEsteve? 1.2.

3.

4.

Quines qualitatst?

1.

2.



9/162


Com s laJenina?

1.

2.

3.4.

Quines qualitatst?

1.

2.

Com sn com aparella?

1.

2.

3.

4.Quina sorpresaels voleupreparar?

Activitat 2

Expliqueu ara a la resta de la classe qui sn per a vosaltres lEsteve ila Jenina i quina sorpresa voleu preparar-los. Cada membre del grupha dexplicar una part de la informaci recollida a la graella delactivitat anterior seguint lordre acordat.

Escolteu les descripcions dels altres grups. Si hi ha caracterstiquesde la parella o sentiments sobre la Jenina i lEsteve que us agraden,afegiu-los a la vostra graella.



10/162



Objectius relacionats amb la tasca

Objectius discursius- Saber seleccionar la informaci pertinent i adequada en la redacci de textos narratius idescriptius, d'acord amb la intenci comunicativa de despertar curiositat i inters.

- Reconixer i comprendre les diferents maneres dorganitzar el discurs i aplicar-ho a lanuncidun esdeveniment social.

Objectius gramaticals- Comprendre i aplicar les regles d'ortografia de la a i la e tones, corresponents al grau S1.

Objectius sociolingstics- Conixer els rituals ms freqents dels casaments a Catalunya.

Continguts relacionats amb la tasca

- Generaci d'idees i selecci de la informaci segons el propsit comunicatiu, el context decomunicaci i el punt de vista adoptat per l'emissor.

- Els apunts per recollir aspectes de contingut i forma de textos descriptius referits acelebracions de casament o similars.

- Factors que determinen el registre: to (formalitat, formes de tractament).

- Anlisi de la situaci en qu es produeix el text: emissor i receptor, rols respectius,

context.

- Marques que reflecteixen lactitud del parlant respecte all que diu.

- Marques que reflecteixen la relaci de proximitat i confiana entre emissors i receptors: sde vocatius, exclamacions, efusions, punts suspensius, preguntes, onomatopeies, frasesfetes, etc. Marques verbals i pronominals que palesen la presncia de l'emissor (voldrem,ens han dit que, etc.). Marques d'implicaci del receptor (oi que m'enteneu? com sabeu moltb, no us penseu que, etc.).

- Usos ms freqents i estables de ser i estar. s copulatiu amb atribut: qualitatspermanents de persones i objectes (s un bon pare, el pis s gran) o qualitats passatgeres(est malalt, est trencat). s intransitiu: localitzaci puntual (s a Londres) o localitzaciduradora (s'est a Londres).

- Adjectius referits a persones: aspectes fsics i psicolgics.

- Frases fetes referides a les persones.

- Lxic relacionat amb els enllaos de parelles (nuvi/nvia, lluna de mel, toia, vestit de nvia,etc.).Altres continguts que es poden treballar

- Ortografia de a i e tones: mots sense punts de referncia clars (emparar, nec, Esteve,orfe, meravella, orgue, rave, resplendent, estella, verns, ebenista, esprrec, sanefa, rancor,etc.).



11/162


Tasca 2

Expliquem com sn

Al text per anunciar la sorpresa que prepareuper anunciar lenlla de lEsteve i la Jenina voleuexplicar a tothom com sn i qu signifiquen pera vosaltres aquesta parella.

En aquesta tasca redactareu el fragment deltext que descriur les qualitats personals delEsteve i la Jenina amb lobjectiu danimar elsfamiliar, amics i coneguts a participar en lasorpresa que els organitzareu.

Activitat 1

Per comenar a preparar la descripci, formeu els grups de la tascaanterior i decidiu qui vol descriure lEsteve i qui vol ocupar-se de la

Jenina. A continuaci redacteu les respostes de les preguntes de lagraella que teniu a continuaci. Utilitzeu la mateixa informaci queheu seleccionat a la tasca anterior.

Esquema per descriure _____________________________

Digues com s per tu? Expressa-ho amb intensitat, que es notique ho sents de deb.

Quina qualitat en destacaries? Digues-ho de tal manera quees noti que s la qualitat ms important per a tu.

Quines altres qualitats t? Digues per qu les esmentes.



12/162


Activitat 2

Nom i cognoms: _________________________________________________

Redacta ara individualment la descripci que heu preparat alactivitat anterior. s molt important que utilitzis connectors iexpressions que relacionin els diferents fragments que has redactat ala graella anterior.

90 paraules com a mxim

Un cop tingueu redactada la descripci, poseu-vos per grups i seguiuels passos segents:

Llegiu en veu alta totes les descripcions. Trieu la que us agradi ms de la Jenina i la que us agradi ms

de lEsteve. Feu-hi les modificacions que cregueu pertinents. Si la vostra descripci no ha estat seleccionada, feu-hi els

canvis que cregueu oportuns. Lliureu la vostra descripci al professor o professora perqu la

revisi i us la comenti. Reserveu la descripci seleccionada per a la tasca segent.



13/162



Objectius relacionats amb la tascaObjectius segons temes

- Comentar les caracterstiques i les qualitats personals de cadascun del membres de laparella des dun punt de vista personal.

Objectius discursius

- Reconixer i comprendre els conceptes dadequaci, coherncia i cohesi com a propietatsdel text i conixer estratgies i mecanismes per aplicar-los en la producci de textosdescriptius.

- Saber seleccionar la informaci pertinent i adequada en la redacci de textos descriptius,d'acord amb la intenci comunicativa de despertar curiositat i inters.

- Reconixer i aplicar adequadament els recursos gramaticals i textuals que modalitzenl'enunciat segons l'inters de l'emissor de presentar-lo amb ms o menys objectivitat.

Objectius gramaticals

- Comprendre la classificaci de les oracions segons el nombre de verbs (simple,composta...), la funci (modalitats oracionals) i l'estructura (passiva, activa, personal,impersonal...).

Objectius sociolingstics

- Reconixer i comprendre l'estat actual de la llengua catalana.

Continguts relacionats amb la tasca- La lectura desborranys propis i de companys, com a estratgia per a la millora deladequaci, la coherncia i la cohesi textuals.

- Subjectivitat i objectivitat en textos descriptius. Elements de coherncia i cohesi.

- La concordana com a factor de cohesi textual: l'adjectiu o l'article amb ms d'unsubstantiu de gnere diferent (els darrers assaigs i novelles, les darreres novelles i assaigs,els assaigs i novelles publicats, l'accs i la sortida adequats, etc.)

- Els sinnims, els complements del nom i les metfores com a recursos per a la descripcide persones i llocs (Una noia eixerida, animosa. Una noia de cabells llargs. Un encant, unsol, un cel de noia, etc.)

- Recursos discursius per la descripci de persones (dir qu fan, explicar com ho fan, tria de

frases copulatives, etc.)- Concepte d'oraci simple i composta.

- Estructures oracionals: construccions personals i impersonals.

- La coma, els parntesis i els guions en incisos, aclariments i aposicions.

- Precisi lxica: paraules i expressions que poden generar confusi pel que fa a ls o alsignificat (grat/grau, estada/estana, compondre/composar, gels/zels, cadasc/cadascun,dos/dues, etc.)



14/162


Tasca 3

Anunciem la sorpresa en secret

Ara que ja tenim a punt la descripci de laJenina i lEsteve, s el moment de convidar elmxim nombre de familiars, amics i conegutsa participar a la sorpresa que els prepareu.

En aquesta tasca redactareu la invitaci i,finalment, elaborareu el pster o la pginaweb amb la finalitat que el llegeixin o visitin elmxim nombre de persones interessades.

s molt important, per, que ni la Jenina ni lEsteve sospitin res!

Activitat 1

Per preparar el text de la invitaci, completeu en grups la graella queteniu a continuaci. Mireu de ser el mxim dexpressius per animar aparticipar-hi el mxim nombre de persones.

Feu una crida datenci

Qui organitzeu la sorpresa?

Per a qui s la sorpresa?

Per qu lorganitzeu?



15/162


Qu teniu previst de fer?

Animeu a participar en la sorpresa

Com hi poden participar?



16/162


Activitat 2

Nom i cognoms: _________________________________________________

Ajunteu ara de forma individual els fragments que heu redactat a latasca anterior. Feu-ho de tal manera que al text que redacteu hiaparegui tota la informaci.

Mxim 75 paraules

Un cop tingueu redactada la invitaci, poseu-vos per grups i seguiuels passos segents:

Llegiu en veu alta totes les invitacions. Trieu la que us agradi ms.

Feu-hi les modificacions que cregueu pertinents. Si la vostra invitaci no ha estat seleccionada, feu-hi les

modificacions que cregueu oportunes. Lliureu-la al professor o professora perqu la revisi i us la

comenti. Reserveu la descripci seleccionada per a lactivitat segent.



17/162


Activitat 3

Redacteu ara el text definitiu per informar els familiars, els amics i els

coneguts de la Jenina i de lEsteve sobre la sorpresa que els prepareu.Quan el tingueu a punt publiqueu-lo a laula o en un bloc perqutothom el pugui llegir.


Afegiu-hi la descripci de lEsteve

Afegiu-hi la descripci de la Jenina

Redacteu un ttol per al pster o la pgina web


18/162



onvideu a participar en la sorpresa


19/162




Objectius segons mbits

- Afavorir la comunicaci entre persones prximes, amb motiu d'una celebraci festiva, permitj d'Internet.

Objectius segons temes

- Donar-la a conixer a companys i amics.

- Explicar les caracterstiques i el desenvolupament de celebracions socials com ara festessorpresa, enllaos civils o religiosos de parella, festes daniversari, etc.


- Comprendre i aplicar l'ordre de presentaci de la informaci en un text descriptiu i elselements que serveixen per establir les referncies espacials en l'elaboraci d'una descripci.


- Comprendre i aplicar les regles de la morfologia de l'article que corresponen al grau S1.


- Subjectivitat i objectivitat en textos descriptius. Elements de coherncia i cohesi.

- La referncia espacial d'un element: adverbis i locucions adverbials de lloc, preposicionsque introdueixen complements circumstancials de lloc, s dels verbs ser, estar i haver-hi.

- La concordana com a factor de cohesi textual: l'adjectiu o l'article amb ms d'unsubstantiu de gnere diferent (els darrers assaigs i novelles, les darreres novelles i assaigs,els assaigs i novelles publicats, l'accs i la sortida adequats, etc.)

- La determinaci i la indeterminaci com a manifestaci de referents coneguts o de

referents nous dins d'un text. Determinaci: s de l'article definit, de determinantsdemostratius i possessius. Indeterminaci: s dindefinits (un, algun, molts, etc.), absnciad'especificador (xocolata, llibres).

- Recursos discursius per a la descripci dactivitats (connectors dordre, sintaxi amb formesimpersonals, verbs processuals com ara fer, continuar, comenar, dur a terme, acabar,interrompre, esperar, acudir, rebre, presentar, etc.)

- Els verbs transitius i intransitius, personals i impersonals

- Expressions temporals (enguany, a mitjan, a mig, ara com ara, aviat / dhora, pels voltsde, etc.).

- Remarques sobre les preposicions a i en quan introdueixen complements circumstancials delloc: locucions prepositives (a taula, a palau, a terra, a passeig, etc.) i llocs figurats amb

verbs que no sn de moviment (consulta-ho en el llibre de text, en el captol segent esdiu..., etc.)

Altres continguts que es poden treballar

- Larticle. Casos especials amb apostrofaci o sense: davant de sons voclics ( l'11, l'OTAN,etc.), davant h o ino voclica (el hall, el iogurt, el iode, etc.), davant de noms de lletra ( laessa, etc.) i per evitar confusions (la ira, la anormalitat, etc.).

- L'article. Casos amb contracci o sense: al, del, pel, cal; a l', de l', per l', ca l'; als, dels,pels.

- Modismes que presenten interferncies amb l'article lo neutre. Formes no admeses msusuals.

Tamb caldria repassar- Adverbis i locucions adverbials de lloc (reps).



20/162

Suficincia 1 Unitat 1Tasca final

Tasca final

s veritat que la Jenina i lEsteve han fetel pas?

El Carles, un amic teu, i tamb delEsteve i la Jenina, que viu a Veneuelades de fa uns quants anys, shaassabentat que la parella ha iniciat unanova vida junts. Per aix us ha enviat unmissatge per correu electrnic perqu liexpliqueu lesdeveniment.

En aquesta tasca has de respondre

individualment al Carles per confirmar-liel succs i per explicar-li com va anar la sorpresa que els vaupreparar.

Activitat 1

Abans de respondre el correu electrnic del Carles, cal que et preparisla informaci li enviars. Aquesta graella et pot ajudar. Si vols, potscompletar-la amb lajuda dels companys i companyes del teu grup.

Confirma al Carles lesdeveniment sobre la Jenina i lEsteve

Descriu-li com et sents davant lesdeveniment

Descriu-li la sorpresa que els vau preparar

Descriu-li les reaccions i els sentiments de la Jenina i delEsteve en el moment de la sorpresa



21/162


Activitat 2

Nom i cognoms:_____________________________________________________

Ara redacta individualment el correu electrnic que enviars al Carlesper explicar-li les novetats sobre lEsteve i la Jenina.

Mxim 100 paraules

Un cop redactat llegeix-lo en veu alta a un company o companya declasse perqu et digui si sentn b o si es pot millorar. Revisa tambque no hi hagi faltes dortografia.

Abans denviar-lo al Carles, lliural al professor o la professora perquel revisi.



22/162



La tasca final no t objectius ni continguts relacionats perqulalumnat hi ha de demostrar que t assolits tots els de la unitat.



23/162

Suficincia 1 Unitat 1Autoavaluaci

Nom i cognoms: _________________________________________________

Com mha anat?Respon les preguntes segents per reflexionar sobre com tha anataquesta unitat abans de passar a la segent.

1. Qu he aprs a fer en aquesta unitat?

a)

b)

c)

2. Qu s el que em surt millor?

a)

b)

c)

3. Qu s el que em costa ms?

a)

b)

c)

4. Quina qualificaci em poso en aquesta unitat?

__ Molt b__ B

__ Regular

__ Malament



24/162

Suficincia 1 Unitat 1Material complementari

Adjectius referits a persones, que depassen el nivell bsic,sense ser infreqents

Abstret, afable, afalagador, afligit, agraciat, anims, aptic, arrogant,

assenyat, auda, auster, brusc, combatiu, compassiu, competent,condescendent, coratjs, cordial, desconfiat, desorientat, despert,desprs, diligent, dinmic, distret, divertit, dcil, dol, eixerit,encisador, ensopit, erudit, escrupols, espontani, esquerp, estricte,expert, fidel, formal, geners, hbil, honest, imparcial, impetus,incaut, incrdul, indecs, ingenu, innocent, insolent, jovial, magnnim,mentider, modest, negligent, objectiu, obstinat, pacient, perseverant,polit, puntual, rebel, refinat, reflexiu, reservat, responsable, rialler,romntic, seductor, sensat, sensible, servicial, sobri, solvent,temerari, tena, tendre, tolerant, tossut, trador, xerraire, ximple...

Quins sn positius?

Quins sn negatius?

Locucions, frases fetes i refranys referits a l'experincia de lavida (edat, amistat, famlia, treball, etc.)

Qui canta, el seu mal espanta = qui canta o est alegre, no escapfica pels problemesQuedar-se per vestir sants = quedar-se solterCanviar de camisa = canviar d'ideesFer-se la barba d'or = enriquir-seGeni i figura, fins a la sepultura = tenir una personalitat fortaEstar de bona lluna, de mala lluna... = estar de bon humor, demal humor

Fer cara de prunes agres = estar trist, pesarsA boca tancada no hi entren mosques = sovint s ms importantcallar que enraonar.sser una aranya de forat = ser una persona que viu retirada i fuigde la gent.Ser ms vell que Matusalem = ser molt i molt vell.sser pitjor el remei que la malaltia = aplicar una soluci queempitjora les coses.Curar-se en salut = prevenir-se contra un perill quan encara sremot.Caure l'nima als peus = tenir un gran desengany.

sser carn i ungla = ser dues persones inseparables.



25/162


Curar-se en salut = prevenir-se contra un perill quan encara sremot.Fer malves = estar mort de fa un temps.Tal dia far un any = expressi per indicar indiferncia respecte

d'un fet.Fer com qui sent ploure = no fer cas del que es diu.

sser l'ase dels cops = sser la persona que s'emporta les culpes,els mals tractes, etc.No haver-hi un pam de net = haver-hi negocis bruts, tripijocs.Fer mans i mnigues = actuar amb tots els mitjans possibles.Treure l'aigua clara d'una cosa = trobar-ne el sentit.No es pot dir d'aquesta aigua no en beur = no pots estar maisegur del que et passar a la vidaSer una casa de barrets = haver-hi molt desordre.

Tirar la casa per la finestra = fer una despesa excessiva.Fer-se la barba dor = obtenir molts guanys.Tenir les mans foradades = ser malgastador.Fer safareig = comentar alguna cosa pblicament.Fugir destudi = defugir un assumpte, una qesti.Tenir la m trencada en una cosa = tenir-ne molta prctica.Posar fil a lagulla = iniciar una actuaci amb tot el que comporta.Feina feta no t destorb = ms val fer les coses abansNo trobar aigua a mar = no trobar coses fcils de localitzar.Nedar i guardar la roba = obrar amb habilitat per no perjudicar-se.Nedar entre dues aiges = mantenir-se entre dues opinions.Fer-se creus d'una cosa = admirar-se davant de quelcom inslit



26/162

UNITAT 2UN ESPAI MS MODERN PER

A LENTITAT


27/162


Tasca 1

Com voleu la sala polivalent?

Lajuntament de la vostralocalitat t la intenci derehabilitar la planta dunaantiga fbrica perqu des defa molt de temps lAssociacide Msics de la localitat,lEscola de Dansa local, elGrup de Teatre Local i elGremi dArts Plstiquesdemanen al consistori de

poder disposar duna salamplia on poder dur a terme les seves activitats.

En aquesta unitat haureu de redactar un informe per a lAjuntamentper explicar als tcnics municipals com voleu que sigui la distribucide la sala, de quin equipament ha de disposar, quin mobiliari hi hadhaver i com hauria destar decorada.

Activitat 1

Abans de comenar lactivitat heu de decidir lentitat a qu voleu

pertnyer, segons si us agrada ms la msica, la dansa, el teatre oles arts plstiques. Apunteu el nom de tots els membres a la graellaque teniu a continuaci.

Associaci de Msics

Escola de Dansa

Grup de Teatre Local

Gremi dArtsPlstiques



28/162


Ara completeu individualment la graella que teniu a continuaci sobreles caracterstiques que hauria de tenir la sala polivalent querehabilitar lAjuntament perqu sigui til a la vostra associaci.

Entitat

Nom per a la sala

Caracterstiques

Distribuci despaisinterns

Equipament quehauria de tenir

Mobiliari quenecessitareu

Decoraci msadequada



29/162


Activitat 2

Reuniu-vos ara per grups i exposeu als altres membres de lentitatcom voldreu que fos la sala polivalent. Feu-ho de manera detallada i

entenedora.Finalment, apunteu a la graella que teniu a continuaci lescaracterstiques que considereu ms avantatjoses per a la vostraassociaci de totes les exposades. Penseu tamb quin pot ser el costde les vostres propostes.

Entitat

Nom per a lasala

Caracterstiques

Distribucidespaisinterns

Equipamentque hauria detenir


Decoraci msadequada

Exposeu finalment a la resta de la classe i als representants delAjuntament que assisteixen a la reuni com voldreu que fos la salapolivalent perqu sajusts a les necessitats de la vostra activitat.Mostreu tamb la graella definitiva a laula perqu tothom la pugui

llegir.



30/162





- Aportar idees per distribuir lespai duna sala polivalent de talmanera que satisfaci les necessitats de les persones que lhandocupar.

- Aportar idees per equipar, moblar i decorar adequadament una saladusos mltiples.


- Saber seleccionar la informaci pertinent i adequada en la redaccide textos descriptius, segons el punt de vista adoptat per lemissordacord amb la intenci comunicativa de donar una informacidetallada i precisa.

- Comprendre les estratgies i els recursos propis de les fases de

planificaci, textualitzaci i revisi i aplicar-los en la redacci detextos descriptius.


- Comprendre i aplicar les regles d'ortografia de la o i la u tones,corresponents al grau S1.


- La pluja didees per comentar i valorar elements diversos referits auna estana ds com, a partir de criteris de polivalncia (reunions,trobades, celebracions, exposicions, conferncies...), divisibilitat(paravents, cortines, parets mbils...), seguretat (absncia dobjectescantelluts, de superfcies altes, de posicions inestables; resistnciadels materials...), multifuncionalitat (elements transformables,mbils, encaixables...), etc.

- Factors que determinen el registre: el tema i grau despecialitzaci.



31/162


- Formes ms habituals de tractament de la informaci: tractamentsubjectiu per mitj de pronoms de 1a persona (jo preferiria...) o ambmodalitzacions emotives (m'encanten els psters...); tractamentobjectiu mitjanant marques de difuminaci o d'ocultaci de

l'emissor, com ara la passiva reflexa (es collocar...), el plural fictici(farem...) o ls de verbs existencials (hi haur...).

- Lxic dels elements propis d'un espai ds com: mobiliari(taquilles, taules, cadires, butaques, bancs, armaris, vitrines,farmaciola, rellotges, paravents, tamborets, taulers, prestatgeries,pissarres, arques, caixes, penja-robes, paraiger, tarimes, papereres,arxivadors, expositors, extintors, altaveus...) i decoraci (quadres,cortines, catifes, pintures, plantes...).

- Lxic dels colors i de la illuminaci: tons de color (del blanc: llets,blanquins, blanquejat, descolorit, pllid, empallidit...; del groc:esgroguet, palls, lleonat, ocre, terrs, canyella, llimona, beix...; deltaronja: ataronjat, carbassa, acarbassat...; del rosa: rosadenc,rosat...; del vermell: vermells, roig, rogenc, escarlata, grana, cirera,magenta, carm...; del marr: castany, torrat, bronze, coure,canyella, caqui...; del verd: verds, oliva, allimonat, maragda, verdmar, glauc...; del blau: blavenc, blavs, blau cel, blau mar, blauturquesa, ultramar...; del morat: moradenc, morads, violeta, violat,lila...; del gris: griss, grisenc, cendrs, ploms, cans, canut...; delnegre: ennegrit, fosc, antracita, atzabeja, carb...); tons de llum(clar, difan, net, llumins, lluent, radiant, resplendent, transparent,translcid...; fosc, apagat, opac, tenebrs...).

- Adjectivacions referides a objectes: al material (de conglomerat,vidre, ferro, pedra, alumini, faig, pi, roure, noguera...), a l'estil(clssic, rstic, juvenil, modern, funcional, barroc, modernista...), al's (cmode, senzill, simple, avinent, lleuger, confortable, descansat,prctic, llis, tou, elemental, incmode, dur, molest, carregs, feixuc, pesant, barroc, dificults, aspre, complicat...), a laspecte (bonic,airs, vists, escaient, que fa goig, magnfic, esplndid, net, polit,

ntid...), etc.

- Adjectius de posici (dret, acoblat, adossat, tort, anivellat,sobreposat, apilat, recolzat, falcat, fixat, solt, plegat, penjat, etc.).


- Ortografia de o i u tones: cultismes i pseudoderivats (boca/bucal,cnsol/consular, corba/curvatura, doble/duplicar, home/humanisme, jove/juvenil, moc/mucosa, ttol/titular, volc/vulcanisme...); verbs

poder i voler en les formes de subjuntiu i d'imperatiu; altres motssense punts de referncia clars (cartolina, escapolir-se, esdrixol,



32/162


subornar, sufocar, polir, complir, sofrir, sorgir, assortir, sospir, torr,turment...).



33/162


Tasca 2

LAjuntament vol un informe

Els representants de lAjuntament que han

assistit a les conclusions de la tasca anteriorvolen un informe per escrit sobre les vostrespropostes per a la sala polivalent per poder-les valorar de forma acurada.

En aquesta tasca comenareu a preparar lainformaci que ha de contenir aquestinforme i en comenareu a redactar elsprimers fragments, que llegireu als membresde la vostra entitat perqu us diguin siveritablement sajusten a les vostres

necessitats.

Activitat 1

En primer lloc reuniu-vos per grups i decidiu quin fragment redactarcadasc:

Distribuci despaisEquipamentMobiliari

DecoraciRecupereu ara la informaci que heu acordat a la tasca anterior icomenceu a redactar el vostre fragment amb lajuda daquestagraella.

Digueu de qu parlareu al vostre fragment de linforme

Expliqueu-ne les caracterstiques per ordre dimportncia i deforma detallada

Comenteu els avantatges de les vostres propostes



34/162


Activitat 2

Nom i cognoms: ____________________________________________________

Ajunteu ara el contingut dels tres quadres anteriors i redacteu un odos pargrafs com a mxim utilitzant nexes de lligam que elsrelacionin entre si. No sobrepasseu les 80 paraules dextensi.

Llegiu el vostre fragment als companys o companyes de grup, feu-hiles rectificacions que us proposin i lliureu-lo al professor perqu us elrevisi.



35/162





- Collaborar en la consecuci d'un espai idoni per al contacte, l'intercanvi, la formaci i lacooperaci socials.


- Reconixer, comprendre i saber aplicar diverses maneres de presentar objectivament osubjectiva una descripci.


- Comprendre i aplicar les regles de la morfologia del nom que corresponen al grau S1

Objectius sociolingstics

- Reconixer i comprendre l'estat actual de la llengua catalana.


- Lobservaci i lanlisi de textos descriptius destances, com ara les indicacions sobre eldecorat que fan els autors teatrals a linici dun acte o les introduccions ambientals de moltesnovelles.

- Els adjectius i les frases subordinades com a recursos per a la descripci d'objectes (una

cadira plegable, metllica, rstica, que tingui respatllers, que sigui estable...).- Lordre en la presentaci de la informaci: additiu (per ordre alfabtic, per temes...),

jerrquic (de ms general a ms concret) o itinerant (d'esquerra a dreta, de dalt a baix).

- Flexi de gnere i de nombre: noms abstractes acabats en -or (amor, clamor, sabor...;amargor, calor, resplendor...); remarques sobre el gnere d'alguns substantius (els afores, eldeute, el senyal, les postres, una anlisi, les dents, la resta...); casos especials de flexi denombre (sof/sofs, caf/ cafs...); plurals invariables (llapis, ritus, cactus, dilluns...).

- Formaci d'adjectius referits al mobiliari, a partir de verbs (graduable, juxtaposable,abatible, acoblable, adaptable, superposable, apilable, giratori, extensible, desmuntable,mbil, reclinable, plegable, regulable, gronxador...) o de noms (raconer, cantoner, ampoller,boteller, artesanal, encoixinat, funcional, moblat, modular, rober...).

- Comparacions lexicalitzades (negre com un ti, ple com un ou, gran com una casa depags, petit com un cigr, net com l'aigua, brut com un drap de cuina, negre com el carb,blanc com la neu, fosc com la gola d'un llop, fort com una roca, etc.).


- La Llei de normalitzaci lingstica. Objectius de la NL: coneixements, s, actituds.



36/162


Tasca 3

Ajuntem linforme

Tots els membres de lAssociaci de Msicsde la localitat, lEscola de Dansa local, elGrup de Teatre Local i el Gremi dArtsPlstiques heu redactat un fragment delinforme que presentareu a lAjuntament perdescriure com ha de ser la sala que satisfariales necessitats de la vostra entitat.

En aquesta tasca ajuntareu els diferentsfragments que heu redactat i fareu els ltims

retocs a linforme. Finalment lhaureu dellegir en veu alta a la resta dentitats iassociacions per posar en com les diferents

propostes de condicionament de la sala polivalent.

Activitat 1

Poseu-vos per grups i ajunteu els fragments que heu redactat. Mireude fer-ho de tal manera que totes les parts de linforme estiguinrelacionades entre si. Feu els canvis que cregueu necessaris alsdiferents fragments.

Ttol de linforme:________________________________________________________________

________________________________________________________________

Introducci:________________________________________________________________

________________________________________________________________

Ttol del primer fragment: ________________________________________



37/162


Ttol del segon fragment: _________________________________________

Ttol del tercer fragment: _________________________________________

Ttol del quart fragment: _________________________________________

Data:

Autors de linforme:



38/162


Activitat 2

Llegiu ara en veu alta linforme a les altres entitats i associacions

perqu tothom estigui assabentat sobre les vostres propostes per a lasala polivalent. Abans, decidiu quina part llegir cadasc i assageu-nela lectura diverses vegades.

Finalment, exposeu els diferents informes perqu tothom els puguillegir.



39/162





- Collaborar en la consecuci d'un espai idoni per al contacte, l'intercanvi, la formaci i lacooperaci socials.


- Comprendre i aplicar els elements que serveixen per establir les referncies espacials enlelaboraci duna descripci.

- Saber descriure, de forma concisa i precisa, les caracterstiques dun objecte amb vista auna finalitat determinada.


- Saber aplicar de manera correcta i variada els enllaos d'oracions coordinades.


- Lassaig de lectura com a estratgia de comprensi detallada de la sintaxi dun text i com arecurs per a una entonaci fidel a la intencionalitat de lautor.

- Convencions i disposici prpies de l'informe i de l'exposici descriptiva.

- Loraci composta: oracions coordinades i subordinades; oracions coordinadesjuxtaposades.

- Estructures oracionals: construccions actives i passives que obvien el subjecte actiu (algcollocar quadres a la paret, es collocaran quadres a la paret...).

- Reps de locucions adverbials i expressions de lloc (ras de terra, a l'atura de, a mig aire,enlaire, al capdamunt, al capdavall, enmig, entremig, al mig, en parallel, a l'entorn de, alvoltant de, de front, davant per davant, de cap a cap...) i de posici (en diagonal, de biaix,obliquament, de gairell, de costat, cap per amunt, cap per avall, a plom...).

- Precisi lxica: paraules i expressions que poden generar confusi pel que fa a ls o alsignificat (mitja/mitjana, cristall/vidre, taulell/tauler, amidar/mesurar, apujar/pujar,abaixar/baixar, ciment/fonament, doblar/doblegar).


- L's de la llengua catalana en establiments comercials segons la Llei de normalitzacilingstica.



40/162


Tasca final

Hi cabem tots

Els tcnics i tcniques delAjuntament han llegit linformede lAssociaci de Msics, el delEscola de Dansa local, el delGrup de Teatre Local i el delGremi dArts Plstiques iconsideren que la sala polivalentha de configurar-se de tal maneraperqu les quatre entitats enpuguin fer s.

En aquesta tasca redactareu individualment un informe final per alAjuntament de la localitat per explicar als tcnics i les tcniques comhauria de ser aquesta sala perqu les quatre entitats en pugueu fers simultniament.

Activitat 1

Llegiu-vos els informes que han elaborat totes les entitats i decidiuquins elements hauria de tenir la sala polivalent per donar cabuda ales quatre entitats. Podeu utilitzar propostes originals vostres o

algunes de les exposades als informes que puguin ser vlides per atothom. La graella que teniu a continuaci us pot ajudar a prepararlinforme, que no pot excedir les 100 paraules.

Caracterstiques

Distribuci despais

Equipament quehauria de tenir


Decoraci msadequada



41/162


Activitat 2

Nom i cognoms: ________________________________________________

Redacteu ara individualment el vostre informe definitiu.Mxim 100 paraules

Un cop redactat llegeix-lo en veu alta a un company o companya declasse perqu et digui qu li sembla.

Revisa tamb linforme per si hi ha faltes dortografia.

Abans de dexposar-lo, lliural al professor o la professoraperqu el revisi.



42/162



La tasca final no t objectius ni continguts relacionats perqu

lalumnat hi ha de demostrar que t assolits tots els de la unitat.



43/162

Suficincia 1 Unitat 2autoavaluaci

Nom i cognoms: _________________________________________________

Com mha anat?

Respon les preguntes segents per reflexionar sobre com tha anataquesta unitat abans de passar a la segent.


a)

b)

c)


a)

b)

c)


a)

b)

c)


__ Molt b

__ B

__ Regular

__ Malament



44/162


GREMI DARTS PLSTIQUES

PROJECTE PER A LADEQUACI DE LA FBRICA ALES NECESSITATS DEL GREMI

Amb aquest informe volem proposar quines sn les necessitats del GremidArts Plstiques pel que fa a lespai que necessitem per dur a terme lesnostres activitats, que hauria de ser espais, funcional, prctic i confortable.

Distribuci

La planta de lantiga fbrica aniria dividida en quatre espais diferents. Alentrada mateixa, hi hauria dhaver la sala dexposicions, que hauria de serlluminosa, espaiosa, funcional i confortable. Al capdamunt de la salaprincipal hi hauria la secretaria, ladministraci i una petita sala adossadaper a reunions. El taller dart, destil juvenil i senzill, per imprescindible,

aniria acoblat a la sala dexposicions.Amb aquesta proposta de distribuci aprofitem la planta amb la mnimaintervenci perqu volem conservar lessncia de lantiga fbrica. Per tant,suposa un estalvi econmic important.

Equipament

Per a la illuminaci de la sala dexposicions sha de muntar una estructurametllica que permeti, a travs dun sistema de politges automatitzades,canviar la direcci dels focus desquerra a dreta i amunt i avall. La llum, ams, ha de ser graduable en intensitat.

Per adaptar la distribuci de la sala a qualsevol esdeveniment shandinstallar paravents lleugers, de dos metres i mig dalada per tal dobteniruna sala adaptable a qualsevol s i funci, molt dacord amb la polivalnciade ledifici.

Decoraci

La sala ha de tenir mobles multifuncionals i prctics per tal que les sevesfuncions sadaptin a les necessitats del gremi. Daltra banda proposemdutilitzar colors suaus per a les parets i motius decoratius vistosos peraconseguir un espai nic, que ens far gaudir desdeveniments nics iinoblidables.

Reus, 3 dabril de 2008

Sandra, Fina i Coia



45/162


GRUP DE TEATRE LOCAL JAJORAMA

SOLLICITUD PER USAR LA SALA POLIVALENT

El grup de teatre local Jajorama redactem aquest informe perqulAjuntament consideri la possibilitat de cedir-nos la sala polivalent perpoder dur-hi a terme la nostra activitat artstica. Per aquest motiu usexposem les caracterstiques que hauria de tenir aquesta sala perqu fospossible utilitzar-la.

Distribuci despais

Lespai de la sala estaria distribut de la manera segent. Al fons hi haurlescenari doble, amb els respectius camerinos. La sala principal ser a la

part central i ser espaiosa i confortable. En entrar a m dreta hi haur elsserveis i a m esquerra hi situarem el servei de bar, que tindr dues sales:una per a fumadors i una altra per als qui no ho sn.

Amb la creaci daquesta sala dotarem el nostre poble dun gran valor afegitja que, a part de poder desenvolupar la gran afici que sempre hem tingutpel teatre, podrem contractar grans companyies perqu vinguin arepresentar les seves obres. Aquest fet beneficiar el nostre poblesocialment, culturalment i econmicament.

Equipament

Lescenari hauria de ser a al fons de la sala. Hi haur una tarima giratria deroure fosc de deu metres damplada per sis metres de profunditat amb uncoverol al davant. Al sostre hi hauria dhaver vuit barres dalumini quepujarien i baixarien impulsades per motors. Cadascuna pot portar acoblatsfocus o elements escenogrfics. Tota la maquinria escnica estariacontrolada per un sistema informtic.

Per a la comoditat dels espectadors i actors, la sala hauria de tenir unsistema daire condicionat i una bona insonoritzaci. Aix far que tinguiuns equipaments moderns amb qu els actors i espectadors se sentincmodes.

Mobiliari

Per al bon funcionament de la sala necessitarem tres-centes butaques (lesms confortables possible) destil juvenil, que farien joc amb els tres-centspenja-robes dacer inoxidable amb formes tretes de diversos contespopulars catalans.

Tamb necessitarem un buc de sis escales per ajudar els actors a pujar algran escenari, situat al fons de la sala principal. No menys important que laresta s la gran barra de bar de silestone de color negre atzabeja, que

servir per fer ms amenes les mitges parts de les obres teatrals. Tots



46/162


aquests complements faran de la sala un lloc polivalent i flexible per a lesaltres colles artstiques.

Decoraci

A lentrada, lespectador ha de tenir la sensaci de benestar. Per tant, elsdiferents elements decoratius no han denfarfegar la sala. Per aix optemper una decoraci minimalista, amb poc mobiliari, per que transmeti lasensaci de funcionalitat i simplicitat.

Lespectador ha de poder gaudir de lobra de teatre grcies a laconfortabilitat de les cadires, a la illuminaci ambiental, que ha de sertnue i difusa, i al bon condicionament de la temperatura. Tot lentorn hadestar en harmonia perqu lespectador se senti b per dins i per fora.


Maite, Ramon, Jaume, Joan



47/162


ESCOLA DE DANSA JOAQUN CORTS

PROJECTE PER AL CONDICIONAMENT DE LA SALA JOAQUN CORTS

LEscola de Dansa Local Joaqun Corts proposa a lAjuntament lapossibilitat de transformar lantiga fbrica en un espai adequat a la prcticade la dansa, per la qual cosa redactem aquest informe per explicar-vos lescaracterstiques que hauria de tenir.

Distribuci de lespai

Lespai hauria de tenir tres compartiments: una sala gran, un vestidor i unlloc per a la msica. Lespai principal, destinat a la prctica de la dansa,hauria de ser molt ampli, net, llumins, pintat de blanc i amb claraboies alsostre per a un millor aprofitament de la llum natural.

El vestidor hauria de ser senzill i cmode i, finalment, el rac destinat a lamsica se situaria al fons de la sala principal.

Equipament

Haurem dinstallar-hi un parquet de pi, que donaria la sensaci de calidesatant als ballarins com als assistents als espectacles. A ms, el sistema dairecondicionat i calefacci mantindria la temperatura confortable, cosa que simprescindible en el cas despais molt amplis. En tercer lloc, el so, que hade ser de qualitat, arribaria als oients mitjanant altaveus estereofnics.

Mobiliari

Les dues parets sense finestres de la sala polivalent les folrarem fins alaltura de tres metres amb miralls per aprofitar al mxim la llum. Els gransmiralls, que shan dinstallar drets i han de ser grans i lluents, elsencastarem amb cargol metllics. Just al seu davant, i collocarem barreshoritzontals de fusta natural, preferentment de noguera o faig, polides ienvernissades.

Reus, 3 dabril de 2008-04-04

Gemma, Crina, Isabelle



48/162


ASSOCIACI DE MSICS DE REUS

SOLLICITUD PER USAR AL SALA POLIVALENT

El nostre desig seria tornar a donar vida a lantiga fbrica per convertir-la enla seu permanent de la nostra associaci i aix poder disposar dun espai perpoder dur a terme la nostra activitat artstica.

A continuaci us exposem les caracterstiques que hauria de tenir perquaix fos possible.

Distribuci de lespai

Per poder treure el mxim partit de la sala, la distribuci ideal consistiria aconservar tota lamplitud de la sala. Noms caldria afegir els lavabos, queestarien situats a lentrada a m dreta, i una habitaci per desar-hi elsinstruments i netejar-los que seria a m esquerra de la mateixa entrada.

Amb aquesta distribuci la sala pot preservar el seu estil rstic i nic, a msdoferir comoditat i polivalncia.

Equipament

Necessitem un equipament que faciliti el bon funcionament de la BandaMunicipal de Reus. Destacarem per damunt de tot la sonoritzaci de la salaprincipal, que sha de dotar duna acstica excellent. Tamb tindria unaimportncia vital la installaci daire condicionat per garantir la comoditatdels msics. Hi afegirem tamb una taula de so per sonoritzar i, finalment,una gran pissarra de punta a punta de la paret que ens serviria per impartirles classes tcniques.

Les nostres propostes servirien, a ms, per millorar les prestacions generalsde la sala i ampliar el seu ventall de possibilitats.

Mobiliari

Volem sobretot que sigui cmode, molt prctic i, alhora, senzill. Hem pensaten unes cent cinquanta cadires plegables de color antracita, molt cmodes idun material lleuger. Tamb necessitarem cent deu faristols dalumini i unatarima de conglomerat no gaire gran. Per deixar els instruments volem unsarmaris i uns prestatges de fusta de faig.

Ens agradaria fer notar que la major part del mobiliari pot ser utilitzat peraltres entitats, la qual cosa s un avantatge afegit a les nostres propostes.



49/162


Decoraci

La decoraci tindr un aspecte juvenil i modernista. Lambient ser net, polit

i amb molts punts de llum directes, regulables i a ras de terra, la qual cosadonar una claror ambiental espectacular. Lestil del mobiliari ser funcionali minimalista i els msics i usuaris han de poder usar-lo de forma cmoda iprctica.

Els espectadors disposaran de butaques de colors de xocolata, que seranconfortables i adaptables al cos, mentre que els msics tindran cadirescmodes per plegables.

La combinaci del color xocolata amb el beix de les parets donaran aquellasensaci de tranquillitat i reps que busca lespectador.


Yolanda V., Agust, Yolanda A., Cinta, Ana



50/162


VOCABULARI DE LA UNITAT 2

Elements generals del mobiliari i la decoraci

taquilles, taules, cadires, butaques, cadires de braos, bancs, armaris,armari de claus, vitrines, farmaciola, rellotge de paret, paravents,revister, tamborets, taulers d'anuncis, caseller, prestatgeries,pissarres, arques, caixes, penja-robes, paraiger, tarimes, papereres,arxivadors, expositors, extintors, altaveus...quadres, cortines, catifes, pintures, plantes, etc.

Lxic dels colors i la illuminaci

Derivats del groc: esgroguet, palls, lleonat, ocre, terrs, canyella,llimona, beix...Derivats del taronja: ataronjat, carbassa, acarbassat...Derivats del rosa: rosadenc, rosat...Derivats del vermell: vermells, roig, rogenc, escarlata, grana,cirera, magenta, carm...Derivats del marr: castany, torrat, bronze, coure, canyella, caqui..Derivats del verd: verds, oliva, allimonat, maragda, verd mar,glauc...Derivats del blau: blavenc, blavs, blau cel, blau mar, blauturquesa, ultramar...

Derivats del morat: moradenc, morads, violeta, violat, lila...Derivats del gris: griss, grisenc, cendrs, ploms, cans, canut...Derivats del negre: ennegrit, fosc, antracita, atzabeja, carb...

Tons de llum: clar, difan, net, llumins, lluent, radiant, resplendent,transparent, translcid, fosc, opac, negre, dens, obscur, etc.

Adjectius de posici

dret, acoblat, adossat, tort, anivellat, sobreposat, aplilat, recolzat,

falcat, fixat, solt, plegat, penjat, etc.

Adjectivacions referides a objectes:

Material: de conglomerat, vidre, ferro, pedra, alumini, faig, pi, roure,noguera...

Estil: clssic, rstic, juvenil, modern, funcional, barroc, modernista...



51/162


s: fcil, cmode, senzill, simple, avinent, lleuger, confortable,descansat, prctic, llis, tou, elemental, incmode, dur, molest,carregs, feixuc, pesant, barroc, dificults, aspre, complicat...Aspecte: bonic, airs, vists, escaient, que fa goig, magnfic,

esplndid, net, polit, ntid...Derivaci verb + adjectiu: graduable, juxtaposable, abatible,acoblable, adaptable, superposable, apilable, giratori, extensible,desmuntable, mbil, reclinable, plegable, regulable, gronxador...

Derivaci nom + adjectiu: raconer, cantoner, ampoller, boteller,artesanal, encoixinat, funcional, moblat, modular...

Locucions adverbials de lloc

a ras de terra, a l'atura de, a mig aire, enlaire, al capdamunt, alcapdavall, enmig, entremig, al mig, en parallel, a l'entorn de, alvoltant de, de front, davant per davant, de cap a cap...

Locucions adverbials de posicien diagonal = de biaix = obliquament = de gairell, de costat, cap peramunt, cap per avall, a plom...



52/162

UNITAT 3TOT UN PERSONATGE!


53/162


Tasca 1

La llntia de Digenes

La Llntia de Digenes s una entitat promotorade la convivncia ciutadana a la localitat queedita mensualment un full divulgatiu amb elmateix nom per fomentar la difusi i laconeixena de vides singulars locals. En concretes busquen persones reals i prximes, la vida deles quals aporta algun valor digne de comentar.

En aquesta tasca haureu de presentar a la restade companys o companyes una persona amb una

vida i unes caracterstiques personals queconsidereu que val la pena d'explicar a La llntiade Digenes.

Activitat 1

Llegeix el primer nmero de La llntia de Digenes, en qu es vapublicar la biografia de Vicen Ferrer, per tal de familiaritzar-te ambaquest tipus de text.

Desprs responeu en grup les preguntes que teniu a continuaci, queus ajudaran a comprendre millor el text i a extreuren informaci tilper al text que redactareu per al proper nmero de La llntia deDigenes.

PEL QUE FA A LESTRUCTURA

1 Al primer pargraf es resumeix lainformaci ms rellevant delpersonatge.

VERITAT / FALS

2 Quin criteri sutilitza per ordenar lainformaci? 1. Segons la

importncia de lainformaci

2. Segons lacronologia

3 Quina informaci incloem a laconclusi?

1. Els nomenaments aVicen Ferrer



54/162


2.Els premis atorgatsa la Fundaci

PEL QUE FA AL CONTINGUTVicen Ferrer va posar en marxa un nousistema de treball entre els pagesos delndia. Quin?

1. Facilitar-losuna ajuda econmicai l'assessoramenttcnic per obteniraigua per als cultius.

2. Facilitar-los unprstec econmic pera lexcavaci depous.

Tant els camperols hinds com les classesdirigents van fer costat sempre al missioner. VERITAT / FALS

Per quins motius ha rebut distincions VicenFerrer? 1.Per lenorme

tasca social

2.Per ser una de les

persones msactives en lajuda

3.Per la cooperaciamb els desafavoritsdel tercer mn

Activitat 2

Ara pensa individualment en la vida dalg que consideris que podriaaparixer a La llntia de Digenes. Pot ser qualsevol persona que, perexemple, consideris que s o ha estat un exemple de convivncia,solidaritat, creativitat, professionalitat, originalitat...

Un cop thagis decidit respon de forma esquemtica les preguntesque tens a la graella segent sobre aquest personatge.

Com es diu?Com s fsicament ide carcter?A qu es dedica?



55/162


Quins sn els fetsms destacats de la

seva vida? Ordenalsper ordre cronolgic.

1.

2.3.

4.

Quines sn lesqualitats que la fanmereixedora

daparixer a Lallntia de Digenes?Ordena-les per ordredimportncia

1.

2.

3.

4.

Activitat 3

Poseu-vos per grups de quatre persones. Explica als companys icompanyes de grup quina persona proposes per al proper nmero deLa llntia de Digenes i escolta atentament les seves propostes.

Quan hgiu explicat totes les vostres propostes, trieu de mutu acordla persona que apareixer al proper nmero.

Presenteu-la a la resta de la classe i expliqueu-los els motius per qulheu triada.



56/162





- Posar en relleu fets de la vida de persones per algun motiu dinters.


- Saber seleccionar la informaci pertinent i adequada en la redaccide textos narratius i descriptius, d'acord amb la intenci comunicativade destacar valors i caracterstiques personals.

- Amb l'ajuda d'un gui, saber presentar oralment persones i fets dela seva vida amb l'adequaci que requereix la situaci comunicativa,

amb un discurs coherent i amb correcci.- Comprendre les estratgies i els recursos propis de les fases deplanificaci, textualitzaci i revisi textuals i aplicar-los en la redaccide textos narratius i descriptius.

- Reconixer i comprendre les diferents modalitats oracionals com arecursos de lemissor (enunciatives per declarar unes idees,interrogatives per obtenir informaci, exclamatives per manifestarsentiments, exhortatives per aconseguir una conducta de quiescolta).


- Comprendre i aplicar l'entonaci associada a les modalitatsoracionals.

- Reconixer, comprendre i aplicar les regles particulars i lesexcepcions que regeixen els diftongs i els fenmens voclics defontica sintctica.

- Reconixer, comprendre i aplicar les regles particulars i lesexcepcions que regeixen els diftongs i els fenmens voclics defontica sintctica.


- L'extracte de punts rellevants en relats biogrfics com a recurs per ala generaci d'idees.

- El gui com a suport d'una intervenci oral pblica.

- Les modalitats oracionals, segons la intenci de lemissor:declarativa, per donar informaci; imperativa i exhortativa, per influiren la conducta del receptor; interrogativa, per demanar informaci;exclamativa, per remarcar algun aspecte subjectiu de lemissor.

- Les oracions interrogatives indirectes (ning no sap si aix s cert;volia esbrinar qu havia passat...).



57/162


- L'entonaci associada a les modalitats oracionals.

- Personatges populars catalans (cantants, msics, poltics,humoristes, presentadors, locutors, etc.).


- Funcions no vocliques de la i i la u; diftongs creixents i decreixents;triftongs

- Fenmens voclics de fontica sintctica en una tira fnica: elisi,sinalefa i sinresi.



58/162


Tasca 2

Quina vida!

Leditora de La llntia deDigenes us proposa que inicieula presentaci del personatgeque heu seleccionat per alproper nmero relatant els fetsms importants de la seva vidaamb lobjectiu que dexemplicarles virtuts perqu lheuseleccionat.

En aquesta tasca narrareu elsfets ms destacats daquestpersonatge al llarg de la seva vida.

Activitat 1

Formeu els mateixos grups que a la tasca anterior i decidiu entre totsquins sn els fets biogrfics ms destacats del personatge que heutriat a la tasca anterior. Classifiqueu-los cronolgicament i subratlleuen cada apartat el fet que considereu ms important perqu justifica,

segons el vostre parer, el motiu per qu heu seleccionat aquestpersonatge.

JoventutSubratlleu el fetbiogrfic ms important

1.

2.

3.

Edat adultaSubratlleu el fetbiogrfic ms important

1.

2.

3.

VellesaSubratlleu el fetbiogrfic ms important

1.

2.

3.



59/162


Activitat 2

Nom i cognoms: _________________________________________________

Redacteu individualment i de forma breu la biografia del personatgeque presentareu als lectors de La llntia de Digenes. Per fer-ho,seguiu les instruccions segents:

1. Ordeneu els fets biogrfics de forma cronolgica.2. En cada etapa destaqueu el fet biogrfic que considereu ms

important i justifiqueu el perqu.3. Expliqueu tamb els altres fets que heu acordat a lactivitat

anterior.

Mxim 90 paraules



60/162


Un cop tingueu narrada la biografia del personatge, poseu-vos pergrups i seguiu els passos segents:

Llegiu en veu alta totes les narracions.

Trieu la que us agradi ms. Feu-hi les modificacions que cregueu pertinents i reserveu el

text per a la tasca 3. Si la vostra biografia no ha estat seleccionada, feu-hi els canvis

que cregueu oportuns. Lliureu-la al professor o professora perqu la revisi i us la

comenti.



61/162




Objectius segons mbits- Collaborar en la secci de retrats biogrfics d'una publicaci d'mbit local.


- Ressaltar-ne trets caracterstics que reflecteixen el valor hum que es vol destacar.


- Comprendre les estratgies i els recursos propis de les fases de planificaci, textualitzaci irevisi textuals i aplicar-los en la redacci de textos narratius.

- Conixer com sestructura el discurs reportat directe i indirecte i aplicar-lo com a recursestilstic en la redacci d'un text narratiu.

- Usar adequadament els temps i els aspectes verbals per narrar fets en passat.

- Conixer i aplicar criteris dordre en la informaci: l'ordre real dels esdeveniments no ha deser necessriament l'ordre escollit en presentar-los.


- Saber seleccionar adequadament els modes i els temps verbals atenent al pla en qu sesitua lacci i al valor temporal que representen.


- Punts rellevants de revisi del text narratiu: control de l's dels temps de passat i del'expressi temporal de fets anteriors (va marxar de casa, on havia viscut sempre) o

posteriors (va dir que hi aniria).- La selecci de la informaci en textos narratius, segons el propsit comunicatiu i el punt devista adoptat per l'emissor.

- Els punts de vista de l'emissor en una narraci: protagonista, testimoni o transmissor dunsfets.

- Estructura prototpica dels textos narratius: plantejament, nus i desenlla.

- Els complements circumstancials extensos com a recursos per a la descripci de situacions(en un llogarret molt petit i en uns moments de molta misria...).

- Els guions o les cometes en el discurs reportat directe; les conjuncions i frasessubordinades en el discurs reportat indirecte.

- Aspecte perfectiu i imperfectiu dels temps verbals.

- Els modes indicatiu per comunicar accions des del pla de la realitat i el mode subjuntiu perexpressar accions de manera terica o hipottica.

- Els temps compostos com a recursos per expressar accions temporalment anteriors a lesdels temps simples.

- Remarques de concordana del verb amb el subjecte: variacions de persona ( les donessom generoses, les dones sou generoses, les dones sn generoses); variacions de nombre(el venat ha(n) votat a favor; la majoria dels comeros obre(n) a quarts de deu; pujava(pujaven) pel carrer una dona amb el seu marit; es veia (veien) un gos i dos gats...).

- Parelles dexpressions temporals equivalents (tot duna/de sobte, ads/fa ben poc, el diasegent/lendem, aquest any/enguany, a lalba/a punta de dia, al vespre/a entrada de fosc,tan bon punt/tot just desprs, etc.).



62/162


Tasca 3

Tot un personatge

Desprs de les pinzellades biogrfiques,La llntia de Digenes demana als autorsque descriguin les caracterstiques i lesqualitats personals del personatge quepoden servir dexemple a les persones quellegeixin aquesta publicaci.

En aquesta tasca fareu ladescripci de les qualitats msdestacables del personatge

que apareixer al propernmero de La llntia deDigenes i, finalment, editareu el text complet.

Activitat 1

En primer lloc, formeu els grups amb qu heu treballat durantaquesta unitat i empleneu la graella segent sobre les qualitats i lescaracterstiques ms destacades del vostre personatge.

En qu destaca el

vostre personatgerespecte de la resta?

Quin s el tret del seucarcter que el fasingular?

Quina s la sevaprincipal qualitat coma persona?

Doneu un exemplesobre com utilitza lesseves qualitatspersonalsQu recomaneudimitar del vostrepersonatge?

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

57


63/162


Activitat 2

Nom i cognoms: _________________________________________________

Redacteu individualment i de forma breu la descripci de les qualitatsi els valors del personatge que presentareu als lectors de La llntia deDigenes. Per fer-ho seguiu les instruccions segents:

4. Impliqueu-vos personalment en el relat.5. Remarqueu els valors o les qualitats del personatge.6. Proposeu als lectors en qu haurien dimitar aquest personatge.

Mxim 90 paraules


58


64/162


Un cop tingueu narrada la descripci del personatge, poseu-vos pergrups i seguiu els passos segents:

Llegiu-les totes en veu alta.

Trieu la que us agradi ms. Feu-hi les modificacions que cregueu pertinents i reserveu el

text per a lactivitat 3. Si la vostra descripci no ha estat seleccionada, feu-hi els

canvis que cregueu oportuns. Lliureu-la al professor o professora perqu la revisi i us la

comenti.


59


65/162


Activitat 3

Ja teniu el text complet del personatge que presentareu per al proper

nmero de La llntia de Digenes. Poseu-vos per grups i ajunteu elsfragments de text que heu seleccionat a la tasca 1 i a la 2 de talmanera que formin un nic text.

Ttol

__________________________________________Ttol de la biografia

______________________________Peu de foto

________________________________________________________

Ttol de la descripci

Exposeu els textos de tots els grups i trieu finalment entre tota laConsorci per a la Normalitzaci Lingstica

60

Imatge del personatge


66/162


classe quin ser el personatge que apareixer al proper nmero de Lallntia de Digenes.


61


67/162





- Difondre valors personals importants per a la relaci social.

- Sensibilitzar els oients o els lectors sobre la importncia de certs valors humans en lasocietat.


- Destacar valors humans de la vida dunes persones i promoure'ls entre la societat perqusn importants o perqu hom considera que haurien de ser-hi ms presents.

- Sensibilitzar els oients o els lectors duns mitjans de comunicaci sobre la importncia decerts valors humans en la societat.

Objectius discursius- Saber seleccionar la informaci pertinent i adequada en la redacci de textos descriptius,d'acord amb la intenci comunicativa de destacar valors i caracterstiques personals.

- Saber aplicar la concordana del verb amb subjectes que siguin objecte de variaci pel quefa a la persona o al nombre.

- Comprendre les estratgies i els recursos propis de les fases de planificaci, textualitzaci irevisi textuals i aplicar-los en la redacci de textos descriptius.


- Conixer, comprendre i aplicar ls de la coma, dels parntesis i els guions en incisos,aclariments i aposicions.

Objectius sociolingstics- Reconixer i comprendre el concepte de llengua estndard.


- Recursos de la descripci de persones en retrats (s d'adjectius, subordinades adjectives,comparacions i metfores).

- La concordana com a factor de cohesi textual: Els collectius (hi havia gent que feia(feien) cua des de primera hora) i quantitatius (la majoria de vens no coneixia (coneixen) lasenyora Dora).

- La coma, els parntesis i els guions en incisos, aclariments i aposicions.

- Remarques de concordana del verb amb el subjecte: variacions de persona ( les donessom generoses, les dones sou generoses, les dones sn generoses); variacions de nombre(el venat ha(n) votat a favor; la majoria dels comeros obre(n) a quarts de deu; pujava(pujaven) pel carrer una dona amb el seu marit; es veia (veien) un gos i dos gats...).


- Precisi lxica: paraules i expressions que poden generar confusi pel que fa a ls o alsignificat (arran/arrel, feina/treball, nombre/nmero, mateix/propi, comptar/contar,afamat/fams, dependent/depenent, etc.).

- Varietats de la llengua. La llengua estndard: varietat supradialectal.


62


68/162


Nom i cognom: _____________________________________________

Tasca final

Ndiaga MedoreLa llntia de Digenes ja t seleccionat un noupersonatge. Es tracta dNdiaga Medore, unsenegals resident a la localitat que destacabsicament per la seva participaci ciutadana itamb per la feina duta a terme per la integracide les persones senegaleses en la societat local icatalana.

En aquesta tasca final haurs de redactar el text

sobre aquest personatge per al proper nmero.

Ests a punt?

Activitat 1A continuaci trobars una llista de fets biogrfics i de qualitats daquestpersonatge. Selecciona els deu aspectes que creguis que poden resultarms interessants per als lectors i lectores. Comenta la teva tria amb elscompanys i companyes de classe.

1. Nascut al Senegal lany 1975.

2. Tercer fill duna famlia de 12 germans i germanes.3. Infantesa i adolescncia en la ms absoluta pobresa.4. Arriba a les Illes Canries amb cayuco, durant les primeresonades migratries cap a Espanya (1999).5. Viu uns anys a Andalusia, fent feines a la construcci.6. Aprn lespanyol i comena a fer tasques sindicals en el seusector laboral.7. Obt el perms de residncia (2002).8. Es queda a latur i marxa cap a Barcelona (2003).9. No troba feina durant tres mesos.10. Es trasllada a la localitat i troba feina de pe (2004).11. Comena a aprendre catal al CNL (2005).12. Amb un altre company senegals munten una associacide senegalesos residents a la localitat (2006).13. Entra a treballar a lAjuntament com a mediador cultural iintrpret (2007)14. s una persona emprenedora.15. No es deixa vncer mai per les dificultats16. s autodidacta. Tot el que sap li ho ha ensenyat la vida.17. Sap escoltar i aconsellar.18. Es considera un bon negociador.

19. Sestima Catalunya perqu s on ha pogut refer la sevavida.


63


69/162


20. No entn per qu la gent que no el coneix li parla encastell. s per qu sc negre?, es pregunta.21. Afirma que la integraci dels senegalesos consisteix aparticipar en la vida social de la societat catalana sense haver

de renunciar a la cultura senegalesa.22. Es revolta contra el racisme i la xenofbia.


64


70/162


Activitat 2

Redacta ara el text per a La llntia de Digenes. Utilitza noms la

informaci que has seleccionat a lactivitat anterior per destacar laimportncia que aquest personatge pot tenir per als lectors i lectores.

Mxim 100 paraules


65


71/162


Un cop redactat, llegeix-lo en veu alta a un company o companya declasse perqu et digui qu li sembla.

Revisa tamb linforme per si hi ha faltes dortografia.

Abans de publicar-lo, lliural al professor o la professoraperqu el revisi.


66


72/162



La tasca final no t objectius ni continguts relacionats perqu

lalumnat hi ha de demostrar que t assolits tots els de la unitat.


67


73/162

Nom i cognoms: _________________________________________________

Com mha anat?

Respon les preguntes segents per reflexionar sobre com tha anataquesta unitat abans de passar a la segent.


a)

b)

c)


a)

b)

c)


a)

b)

c)


__ Molt b

__ B

__ Regular

__ Malament


68


74/162


La llntia de DigenesAbril de 2008

VICEN FERRER I MONCHOEsperit solidari

Vicen Ferrer Moncho (Barcelona, 5 de maig de 1920- Anantapur, 19de juny de 2009). Va ser un missioner, primer jesuta i desprs laic, a

lndia, a la regi dAnantapur. s consideratuna de les persones ms actives en lajuda,solidaritat i cooperaci amb els desafavoritsdel tercer mn, i va ser el creador de lafundaci que porta el seu nom i nominat

dues vegades al Premi Nobel de la Pau.

La seva famlia era originria de Gandia(comarca de la Safor). Desprs de serordenat sacerdot va ingressar a laCompanyia de Jess el 1944. El 1952 vatraslladar-se a Mumbai, a lndia, on perprimera volta va prendre contacte amb elpas i amb la pobresa que afectava gran part

dels habitants.

En la seva primera missi a la ciutat de Manmad va posar en marxaun nou sistema de treball entre els pagesos de la zona que consistia afacilitar-los una petita ajuda econmica i lassessorament tcnic perobtenir aigua per als cultius. Tamb va organitzar cooperativespetites per a lexcavaci de pous, canalitzacions per a labastimentdaigua i parcelles petites de regadiu. A ms, va impulsar laconstrucci de dues escoles, un hospital i dues residncies per agaireb mil alumnes.

Una lluita constant

Des del principi de la seva tasca va despertar grans simpaties entreels camperols hinds, per no entre les classes dirigents,econmiques i poltiques, que veien en la seva tasca una amenaafins que van aconseguir una ordre dexpulsi del pas. No obstantaix, milers de pagesos, amb el suport dintellectuals, poltics i ldersreligiosos, van organitzar una marxa de 250 Km per protestar contraaquesta ordre. Finalment, la primera ministra daleshores, IndiraGandhi, va reconixer lenorme tasca social que duia a terme Ferrer,va revocar lordre i li va permetre dinstallar-se a lndia el 1969.

Va abandonar la Companyia de Jess lany 1972 per casar-se amblanglesa Anne Perry i va fundar lorganitzaci Fons de


Vicen Ferrer Moncho


75/162


Desenvolupament Rural. Des de 1996 va comptar amb la seva prpiafundaci, la Fundaci Vicen Ferrer, a travs de la qual va organitzartota la seva activitat.

Ferrer va morir el 19 de juny de 2009 duna emblia a lndia, el pasal qual va dedicar la seva vida.

Un reconeixement a la dedicaci

Vicen Ferrer ha estat nominat diverses vegades a Premi Nobel de laPau. Lany 1998 va rebre el Premi Prncep dAstries de la Concrdia.El 1999 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Lany 2000 li vaser concedida la Medalla dOr de la Ciutat de Barcelona. La UNESCOtamb va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat dela histria del segle XX lany 2001. A ms, ha publicat el llibre Latrobada amb la realitatper Columna.

Daltra banda, la Fundaci Vicen Ferrer ha estat premiada amb laMedalla dOr del Treball el 2000 i el reconeixement de la ComissiEuropea com a millor ONG participant en les tasques de rescat ireconstrucci desprs del terratrmol de Gujarat lany 2001. Va serguardonat amb el Premi Catal de lAny 2008 pels lectors dElPeridico.

Text extret i adaptat de http://ca.wikipedia.org

http://ca.wikipedia.org/http://ca.wikipedia.org/


76/162




77/162

La llntia de DigenesAbril de 2008

UNA VIDA DE SACRIFICI

Un reconeixement a la dedicaci

Angelina Margalef neix lany 1940. Als 10 anyses queda rfena de mare i ha de tenir cura delsseus tres germans petits i del seu pare, fet que licanvia la vida. No pot acabar lescola i es casaals 20 anys.

Desprs de fer grans els fills, comena a estudiar

magisteri i lany 2001 acaba la carrera, cinc anysdesprs dhaver-la iniciat. Aleshores es desplaaa Romania per adoptar una nena i comena laseva tasca humanitria, que consisteix a ajudarla gent gran.

Als 68 anys encara ajuda voluntriament la gent gran a llegir iescriure. Per aquest motiu va rebre un homenatge el mes dabril del2008 amb la presncia de Jordi Pujol.

Tot per als altres

Conec lAngelina perqu socupa, amb molt damor, de la meva via ala residncia des de fa un parell danys. LAngelina, que practica comning lempatia, fa honor al seu nom i s lngel de la guarda demolta gent.

En un mn sense sentiments i individualista, ella representalexcepci: s lencarnaci de laltruisme. Nhaurem, per tant, deprendre exemple perqu ha nascut per ajudar i s una fermadefensora de la famlia, que considera el valor ms important, ja que

s linici del final de legoisme personal.

Text publicat a La llntia de Digenes per Agust, Fina, Maite i Anna


Angelina Margalef


78/162

UN CAPELL DE BONA CRIANA

De Vilafranca al Priorat

En Josep Maria Mitjans, nascut a Vilafranca lany1945, acompanyava de ben petit els seus avis amissa. Cada any per Nadal ajudava a la recollidade joguines per als nens sense recursos. La sevabondat i dedicaci van fer que als 16 anysingresss en un seminari.

Als 21 anys, va arribar al Priorat, on es vaguanyar la gent treballant la terra. El seu amorals infants va fer que marxs a Etipia, on vaajudar a crear noves escoles.

Com que sentia un amor tan gran per la terra, varetornar al Priorat i colze a colze amb els pagesos va participar en elressorgiment econmic de la comarca.

Tots nhaurem daprendre

El nostre estimat capell, que s un mestre de lart descoltar, sapcom posar-se a les sabates dels altres. En Josep Maria, que destacaper ser molt emprenedor, fa servir aquesta qualitat per engegar nousprojectes que ajudin la gent que lenvolten.

Quan va arribar al Priorat va aconseguir ajuntar-se amb la gent delpoble i de seguida es va adonar que calia donar una empenta a lapagesia i a les vinyes, per la qual cosa va muntar un celler i va donarfeina als seus parroquians. Aquesta iniciativa i aquesta capacitat delluita per millorar sn admirables. Tots nhaurem daprendre i potseraix el mn seria una mica millor.

Text publicat a La llntia de Digenes per Ramon, Joan, Cinta i Crina


Josep Maria Mitjans


79/162

GAUD, UN GENI DE LARQUITECTURA

Tota una vida de creacions

Antoni Gaud va nixer en una famlia decalderers, en qu observava les feines que feienals tallers. Grcies als passejos amb mula vapoder observar la natura detalladament. De jove

ja va mostrar un gran talent arquitectnic fentuna maqueta ben original.

El 1870 va anar a estudiar arquitectura aBarcelona. Dos anys desprs va guanyar un

premi que li va permetre viatjar i veure noves tendncies en laconstrucci. La idea de fer mosaics li va venirquan va trencar un gerro de forma accidental.

Lltima etapa de la seva vida la va dedicar exclusivament a laSagrada Famlia emps per un profund sentiment religis. AntoniGaud va morir trgicament el 1926 quan el va atropellar un tramvia.

Una imaginaci insuperable

Gaud, que de ben petit destacava per ser molt imaginatiu, vaaconseguir combinar aquesta imaginaci amb enginy. Aquest fet li vapermetre projectar la majoria de les seves obres amb formesarquitectniques molt originals.

Aquest arquitecte, que sempre va ser una persona molt treballadora,va demostrar que amb esfor i constncia es poden obtenir fitesrealment fantstiques. s per aquest motiu que recomanem a totsels lectors de La llntia de Digenes que imiteu la constncia daquestgran artista perqu segurament podreu arribar ben lluny si us hoproposeu.

Text publicat a La llntia de Digenes per Isabelle, Sandra, ngels iJaume


Antoni Gaud


80/162

UNA VIDA DEDICADA ALS ALTRES

De Magdalena Potau a Sor Magdalena

Magdalena Potau va nixer a Palma de Mallorcalany 1934. De petita una poliomelitis provocaque hagi dingressar en un hospital religis, on lavan curar. Aquest fet va ocasionar que se lidesperts una gran vocaci per ajudar elsnecessitats. Als 16 anys va vindre a Reus, on vaconixer sor Agns, que li va demanar quelajuds a tenir cura dels pobres.

Aix doncs, es va fer novcia als 17 anys i durant el temps lliurerecollia roba vella per repartir als indigents.Ms tard va comenar a treballar a lhospital, per com queella volia tenir cura dels ms desafavorits per damunt de tot,

va crear la Fundaci del Cor per recaptar diners.

El 1964 Sor Magdalena va veure finalment enllestit el seu somni, la

llar davis Del Cor, per poder tenir cura dels malalts que no es podienvaldre per si mateixos.

Un cor on hi ha cabuda per a tothom

Sor Magdalena, que sempre havia tingut un carcter altruista moltmarcat, ha fet un bon s daquesta qualitat i no ha escatimat mai niuna engruna de generositat. Ha dedicat la seva vida al prosme.

Fer el b sense mirar a qui es fa s una tasca en la qual ella haperseverat durant tota la vida i ho ha fet molt b, molt b! Ella s totamor. Et fa sentir estimat i s com una mare per als desemparats. Laseva trajectria s un exemple de solidaritat que shauria dimitar.

Text publicat a La llntia de Digenes per Cori, Gemma, Nria,Yolanda V. i Yolanda A.


Magdalena


81/162

Adjectius referits a persones, que depassen el nivell bsic,

sense ser infreqents

Abstret, afable, afalagador, afligit, agraciat, anims, aptic, arrogant,assenyat, auda, auster, brusc, combatiu, compassiu, competent,condescendent, coratjs, cordial, desconfiat, desorientat, despert,desprs, diligent, dinmic, distret, divertit, dcil, dol, eixerit,encisador, ensopit, erudit, escrupols, espontani, esquerp, estricte,expert, fidel, formal, geners, hbil, honest, imparcial, impetus,incaut, incrdul, indecs, ingenu, innocent, insolent, jovial, magnnim,mentider, modest, negligent, objectiu, obstinat, pacient, perseverant,polit, puntual, rebel, refinat, reflexiu, reservat, responsable, rialler,romntic, seductor, sensat, sensible, servicial, sobri, solvent,temerari, tena, tendre, tolerant, tossut, trador, xerraire, ximple...

Quins sn positius?

Quins sn negatius?

Locucions, frases fetes i refranys referits a l'experincia de lavida (edat, amistat, famlia, treball, etc.)

Qui canta, el seu mal espanta = qui canta o est alegre, no escapfica pels problemesQuedar-se per vestir sants = quedar-se solterCanviar de camisa = canviar d'ideesFer-se la barba d'or = enriquir-se

Geni i figura, fins a la sepultura = tenir una personalitat fortaEstar de bona lluna, de mala lluna... = estar de bon humor, demal humorFer cara de prunes agres = estar trist, pesarsA boca tancada no hi entren mosques = sovint s ms importantcallar que enraonar.sser una aranya de forat = ser una persona que viu retirada i fuigde la gent.Ser ms vell que Matusalem = ser molt i molt vell.sser pitjor el remei que la malaltia = aplicar una soluci queempitjora les coses.Curar-se en salut = prevenir-se contra un peril

suficiencia 1 prof

Documents