solucions c Èr c o l - grec.net · tigres – els seus ossos s’utilitzen en medicina. bebès...

123

solucionsÈ R C O L 1

El lloc on vivim

PÀGINA Què en saps?

Les activitats d’aquest apartat són per a avaluar el nivell deconeixements dels alumnes. La resposta que s’espera no ésexhaustiva, i en molts casos pot ser errònia o parcial.

Han de fer una creu en la Terra, el mar, el cel i el sòl.

Han d’encerclar el cocodril, el gos, el peix, la vaca, l’estrella demar, la flor i l’ocell.

Elements naturals de l’entorn: riu, arbre, ocell i peix.Elements artificials de l’entorn: carretera, casa, pont, nevera.

PÀGINA Activitats d’aprenentatge

A la superfície del planeta Terra hi ha aigua, aire i sòl.La Terra rep la llum i l’escalfor del Sol.

Foc, un test, un ordinador, un cotxe.

Al planeta Terra, l’aire, l’aigua i el sòl formen un espai on viuenels diferents éssers vius gràcies a la llum i l’escalfor del Sol.

PÀGINA

El Sol (llum i escalfor) sempre apareix al principi de les cadenestròfiques.

A la primavera i a l’estiu, quan el Sol escalfa més, i hi ha méshores de llum, els arbres tenen fulles i fruits, els ocells fan nius,les plantes creixen, molts animals com l’esquirol surten delcau. A la tardor i a l’hivern fa més fred i hi ha menys hores dellum. Alguns arbres perden les fulles; els ocells, com l’oreneta,migren a indrets més càlids; molts animals, com l’esquiro,ls’amaguen. Hi ha plantes que es moren.

PÀGINA

1- Neix; 2- s’alimenta; 3- creix; 4- es relaciona; 5- es reprodueix; 6- mor.

Dibuix d’un animal, una planta, un fong, una alga i un bacteri.

PÀGINA

AnimalsPlantes i alguesFongs

Mar: l’aigua té moltes sals; els animals tenen el cos adaptat pera desplaçar-se per l’aigua (tenen aletes) i poden respirar enl’aigua; tots els éssers vius que hi viuen estan adaptats per atreure profit de l’aigua salada...Terra: l’aigua no sempre és abundant, les plantes, els animals iels fongs estan adaptats per a resistir la falta d’aigua; els animalsestan adaptats per a desplaçar-se per terra (tenen potes) o perl’aire (tenen ales).Aigua dolça: l’aigua no té moltes sals; els animals, les plantes iles algues que hi viuen necessiten estar sempre a l’aigua, noresisteixen la sequera; els animals que s’hi desplacen tenen lesextremitats adaptades (els peixos tenen aletes, les granotes i els ànecs tenen membranes): molts animals que hi viuen podenrespirar en l’aigua, d’altres poden nedar sobre o sota l’aigua...

• S’obtenen dels éssers vius: el formatge, la llet, la fusta de lataula, la fruita de la cistella, la fibra de la cistella, les flors delgerro, la pell del silló, la llana del jersei.

• No s’obtenen dels éssers vius: el metall de l’estufa i de l’olla,el vidre de l’ampolla, el fang del test, la ceràmica (fang) de lesrajoles, el carbó (si no és vegetal).

PÀGINA

On hi havia un bosc hi ha un poble i camps, sobre el riu hi haun pont i una carretera, els animals salvatges han anat a viure a indrets més allunyats...

PÀGINA Procediment

Resposta oberta.

• Resposta oberta.• Resposta oberta.• A la biblioteca, buscant per Internet, a una llibreria...

2

1

31

11

21

10

9

11

8

7

01

6

5

9

4

3

2

1

8

3

2

1

7

1

C

blaumarró

grocmarró

grocblau

1.

2.3.

4.

5.6.

vaca fang ovella diferentsplantes

carbó metall

solucionsC È R C O L 1

Resposta model:• És un paisatge humit, hi ha un riu i vegetació de ribera• Fa un dia clar i asolellat.

• Plantes (pollancres, herba...).Animals (ànec, gripau, esquirol, aranya, conill, truita).Fongs (cep).

• Buscar en guies.

• Mirar amb prismàtics.

• Posar-lo en un pot.Mirar-lo amb una lupa.

• Escriure en un quadern les observacions.fer fotos, fer dibuixos.

PÀGINA Eix transversal

Pensa-hi

Posar la música molt alta, llençar escombraries, encendre foc.

Fes-ho

PÀGINA Què has après?

• A la Terra.• L’aire, l’aigua i el sòl.• Perquè els dóna llum i escalfor.

Animals . . . . . . . . . . . . . . . . . .(home, ocell, estrella de mar...)Plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . .(pi, rosa, bambú...)Fongs . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(rovelló, floridura, reig)Algues . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(coletes, codium)Bacteris . . . . . . . . . . . . . . . . . .(microbis al microscopi)

Éssers vius marins: coletes, codium, estrella de mar, gamba,corall, sardina.

Éssers vius terrestres: rovelló, floridura, reig, pi, rosa, bambú,falguera, home, canari, aranya.

Éssers vius d’aigua dolça: nenúfar, gripau.

L’aigua



Poden marcar totes les fotografies. En el cas del poble i elpou, si no les marquen tampoc no es pot considerar un errorsi es justifica; per exemple, el pou pot estar sec.

Han d’encerclar l’enciam, el bolet, l’ocell, el peix, l’arbre, el gat,la nena, el moble, la planteta, la coca-cola, el llibre i el porquetde fang.

Són éssers vius: l’enciam, el bolet, l’ocell, el peix, l’arbre, elgat, la nena, la planteta.

No són éssers vius: el moble (encara que la fusta s’obté d’unésser viu), el llibre (encara que el papers’obté d’un ésser viu), el porquet de fang.


Aigua en estat sòlid: glaçons, neu, iceberg.Aigua en estat líquid: mar, llac, riu, got d’aigua.Aigua en estat gasós: vapor de l’olla bullent, evaporació de

l’aigua del mar.Sòlids: cadira, pedra, llapis.Líquids: llet, oli.Gasosos: aire, fum.

PÀGINA

Vinyeta dalt: CSegona vinyeta dalt: DPrimera vinyeta baix: ASegona vinyeta baix: B

Si s’escalfa prou, l’aigua sòlida es torna líquida i l’aigua líquidaes torna vapor. Si es refreda prou, el vapor d’aigua es tornaaigua líquida i l’aigua líquida es torna sòlida....

El Sol escalfa l’aigua del mar. L’aigua líquida es torna vapor.El vapor d’aigua es refreda i forma els núvols. Els núvols esmouen. Quan es refreden, cau pluja o neu.L’aigua de la pluja i la neu mulla el terra i forma els rius, quevan al mar.

PÀGINA

Part alta del riu: l’aigua arrenca materials.

Part mitjana del riu: l’aigua transporta materials.

Part baixa del riu: l’aigua diposita materials.

Resposta model:Quan no plou, la bassa s’asseca, el terra s’esquerda, lesplantes es marceixen i moren, els animals que poden fugen,els peixos es moren.

PÀGINA Procediment

Han de marcar la segona imatge i encerclar la depuradora.

• L’aigua surt neta.• La brutícia ha quedat retinguda entre els materials que fan de

filtre de la depuradora.• En la sortida de l’aigua de l’aixeta, en una depuradora real,

per a preparar cafè...

PÀGINA

Es poden diferenciar l’aigua amb pedres, l’aigua amb encenallsi l’aigua amb oli.

• Es poden separar fàcilment l’aigua amb grava i l’aiguaamb encenalls (amb un colador).

• L’aigua amb sucre i l’aigua amb cacau, l’aigua amb cafè i l’aigua amb vi.

• Es dissolen el sucre, el cafè, el cacau i el vi.

2

1

22

3

1

12

5

4

02

3

2

91

1

81

2

1

71

2

2

1

61

prohibitcaçar

prohibitpescar

no recolliuplantes

noencengueu

foc

noacampeu

paperera

51

3

124



Pensa-hi

No fan un bon ús de l’aigua la noia que deixa rajar l’aiguamentre es renta les dents, la persona que rega amb la mànegai no té cura d’on va a parar l’aigua, la persona que deixal’aixeta oberta fins que vessa de la pica.


Estat sòlid: gel, butaca, pedra.Estat líquid: llet, oli.Estat gasós: fum, aire, vapor d’aigua.

1– El sol escalfa...2– L’aigua es torna...3– El vapor d’aigua es refreda...4– Quan l’aigua dels núvols...5– L’aigua de la pluja i la neu...

Es formen riuades que s’emporten plantes, sorra, pedres, etc.Es fan córrecs en els camins de terra. Es desgasten les roquesa la costa, s’acumulen materials en llocs on no n´hi havia, esformen platges, deltes, etc.

Els éssers vius i l’entorn



• Les fulles es marceixen i després s’assequen, tota la plantaes pot arribar a assecar i morir.

• Les fulles van perdent color, engrogueix tota la planta i esmor.

• La majoria dels animals es desplacen per anar als indrets onpoden trobar l’aliment, fan servir els sentits per a trobar-lo.

Quan fa fred:– Alguns animals poden canviar el pelatge o les plomes, altres

s’amaguen o poden entrar en estat de letargia, desplaçar-sea indrets més càlids, etc.

– Algunes plantes, com els arbres caducifolis, perden les fulles,altres moren i deixen les llavors per a la primavera següent.També hi ha plantes que conserven només les partssubterrànies, els bulbs. Totes les plantes aturen el seucreixement o el fan molt més lent.

Quan fa molta calor: – Hi ha animals que marxen a indrets menys calorosos, d’altres

s’amaguen durant el dia, quan el sol apreta, i surten alvespre.

– Les plantes aprofiten el bon temps i la calor per a créixer.Amb la calor maduren els fruits. Si fa molta calor, però, lesplantes intenten no perdre aigua...

Les espines de l’eriçó i del cactus els protegeixen dels seusenemics.


En indrets on plou poc, les plantes tenen arrels llargues iprofundes i fulles petites i estretes.

• Per buscar la llum, ja que el bosc on viu és molt dens i lallum no arriba tan bé al sotabosc.

• Per buscar la manera d’estar més directament exposades ala llum.

PÀGINA

• El veu i el sent.• Volarà, hi saltarà a sobre.• L’oïda.• Fugirà tan ràpid com pugui.• Per menjar-se’l.

Molts dels animals que es desplacen per terra, com l’esquirol iel centpeus, tenen potes; d’altres, però, no en tenen, com lesserps i els cargols. Els animals que es desplacen per l’aire,com l‘àguila i la papallona, tenen ales. Alguns animals que esdesplacen per l’aigua, com la perca i el dofí, tenen aletes.

PÀGINA

Resposta model• SíPerquè tenen colors semblants als de l’entorn on viuen.• Per passar desapercebuts i evitar ser caçats (papallona) o bé

amagar-se dels enemics i alhora caçar sense ser vistos (popi gripau).

PÀGINA Procediment

Cap a la finestra.

PÀGINA

Resposta model:• S’ha desviat fins a trobar el forat.

Perquè les plantes necessiten la llum per a créixer i per aixòla tija i les fulles s’hi orienten.

• Que la tija creix cap amunt, sense desviar-se.Perquè ja té tota la llum que necessita.


Pensa-hiResposta model:

• Del tigre i d’animals procedents de la selva americana.• Són notícies dolentes perquè parlen d’un animal que es

troba en perill d’extinció i d’altres que són trets del seuentorn per tal de vendre’ls de manera il·legal.

Fes-hoElefants – els seus ullals es fan servir per a fer objectes.Tigres – els seus ossos s’utilitzen en medicina.Bebès foca – la seva pell es fa servir per a fer abrics.Iguanes – es tenen a casa en un terrari.Peixos tropicals – es tenen a l‘aquari de casa.Ocells tropicals – es tenen a casa en una gàbia.Micos – serveixen d’animal de companyia.Cocodrils – la seva pell s’utilitza per fer bosses i sabates.

13

3

03

1

92

pop papallona gripau5

82

4

3

72

2

Arrels:Fulles:

llarguespetites

profundesestretes

1

62

3

2

1

52

3

3

2

1

42

32

C

125



Plantes adaptades: esbarzer, ginesta, garric, atzavara.

Aletes: balena, foca, truita de riu.Ales: àguila, pardal, papallona.Potes: tortuga, llebre, centpeus.

És important que quedi clar el perquè de les diferentsextremitats d’aquests animals, lligant-ho amb el fet del’adaptació al medi pel qual es desplacen. Animals com la focasón un bon exemple d’adaptació de la forma al desplaçament.

Els animals i les plantes es defensen d’altres éssers vius. Lesplantes tenen punxes o fulles gruixudes. També poden tenirrepel·lents i verins. Per defensar-se, alguns animals escamuflen, és a dir, adquireixen colors o formes semblants a lesde l’entorn, o bé s’assemblen a altres animals perillosos;d’altres es protegeixen amb les banyes i la closca, lluiten ofugen.

Els sentits



Olfacte: bona olor, pudor.Vista: llum, colors.Tacte: fred, suavitat.Gust. dolçor, acidesa.Oïda: soroll, música.

Resposta model:Olor: flors (gessamí), fruits (mandarina), colònia, menjars...Dolç: mel, sucre, cirera...Salat: sal, anxova, pernil...Sons i sorolls: cotxes, maquinària, animals, persones, el mar,

el vent...

Per a reconèixer si una cosa és massa calenta i ens podemcremar.


• Ensuma (olora) un animal amagat entre les herbes.• Escolta un aparell de música.• Menja cireres.• Mira amb uns prismàtics.• Acarona una vaca.

Nen – gustNena – oïdaSenyor – vistaSenyora – tacteGos – olfacte

Olor: cireres, flors, menjar, animals...Sons: aparell de música, moto, animals (ocell, vaca, gos,

persones)...Suaus: pell dels animals, roba, plomes dels ocells...Dolços: cireres, pastissos.

PÀGINA

Cargol: dos ulls, petis, a l’extrem dels tentacles.Cavall: dos ulls, petits, als costats de la cara.Aranya: més de dos ulls, grossos, escampats pel cap.

L’òrgan de la vista de molts animals és l’ull. Els cargols tenenels ulls als tentacles; les aranyes poden tenir molts ulls. Lamajoria d’animals tenen els ulls al cap. Les persones tenen elsulls al davant de la cara; altres animals, com els cavalls, tenenels ulls als costats.

PÀGINA

– Òrgan de l’olfacte: fosses nasalspituïtària

– Òrgan de la vista: ullirispupil·la

– Òrgan del l’oïda: orellapavelló

– Òrgan del gust: llenguapapil·les gustatives

PÀGINA

Resposta model:• Els lleons, els tigres, els ratolins...• Per a captar millor les olors.• Les puntes dels dits, el coll, els llavis...

4

73

epidermis: part externa de la pell

dermis: part interna de la pell

3

63

2

53

1

43

3

2

1

33

4

3

2

1

23

126

oïda

vista

olfacte

tactegust

oïda

vista

olfacte

tacte

gust

conducte auditiu

pavelló

orella externa

ossets

timpà

orella mitjana

cargol

orella interna


• El musell (el nas).• Els orificis nasals, i la llengua per atrapar les olors.• Les antenes.

PÀGINA

Conducta correcta: nena que es posa crema, nena que esrenta les mans, nen que llegeix sota unabona il·luminació.

Conducta incorrecta: nena que mira el Sol, nen que escoltamúsica a un volum molt alt, nena quees posa el llapis a l’orella.

PÀGINA Procediment

Dolç: sucre, pastissos, melmelada...Salat: pernil salat, arengades.Àcid: llimona, taronja, vinagre...Amarg: cafè, xocolata, carxofa.

PÀGINA

Resposta model:• Sí.• És molt més difícil.• Perquè les partícules es barregen amb la saliva i es

reparteixen ràpidament per tota la llengua fent més difícil dediferenciar quina zona reacciona en cada moment.

• dolç

• salat

• amarg

• àcid


Fes-ho

Resposta oberta.


Gripau: forats al costat del cap.Ratapinyada: orelles (pavellons grossos).Estruç: forats al costat del cap.

Serp: llengua i forats en el musell.Gos: musell.Formiga: antenes.

Persona té els llavis i els dits molt sensibles al tacte.Sardina té el sentit del gust per tot el cos.Gat té els pèls del musell molt sensibles al tacte.Gos té bon olfacte.Cargol té els ulls als tentacles.Cuc de terra no té ulls.Aranya pot tenir vuit ulls.Abella té els ulls compostos.Àguila té molt bona vista.

Els animals invertebrats



Invertebrats: abella, mosca, pop, papallona, aranya, cuc deterra, escarabat, llimac.

Vertebrats: ovella, vaca, lleó, persona, serp, granota, sardina,àguila.

Insectes: abella, mosca, escarabat, llagosta, marieta, bernat,formiga.

Resposta model:El cuc de terra no té potes articulades i la llagosta sí.El cuc de terra no té antenes ni ulls.El cuc de terra té el cos tou i la llagosta el té dur.

3

2

1

54

5

4

3

2

1

24

14

3

2

04

1

93

6

83

5

C

127

dolç

salat

àcid

amarg

a la punta de

la llengua

X

a les vores,

cap a la part

de davant

X

a les vores,

cap a la part

de darrere

X

al darrere

X

al mig

cella

parpella

pupil· la

pestanya

iris

globus ocular

cargol

timpà

pavellóossets

conducte auditiu



Vertebrat – té esquelet intern (té ossos o espines): ratolí,sargantana, granota, sardina.Invertebrats – no té esquelet intern: aranya, papallona, pop,cuc de terra.

Té potes articulades: aranya, llagosta, papallona, milpeus,formiga, gamba.

No té potes articulades: cargol, medusa, musclo, pop,cuc de terra, eriçó.

PÀGINA

Insectes: abella.Aràcnid: aranya, escorpí.Crustacis: gamba, cranc.Mol·luscs: musclo, cargol.Grup dels cucs: cuc de terra.

La papallona té sis potes, quatre ales i antenes. Els seus ullssón compostos. Neix d’ous. De l’ou surten erugues, ques’alimenten de plantes i creixen fins que es transformen enpapallona.

L’aranya té vuit potes i una mena de pinces que contenen elverí. És carnívora i s’alimenta de preses vives.

PÀGINA

Mol·luscos: El cargol té una part del cos amagada dins laconquilla. Al cap té quatre tentacles i els ulls. Fa servir un peumusculós per a desplaçar-se.

Grup dels cucs: El cuc de terra es desplaça arrossegant elcos. No té closca ni potes.

Grup de les meduses: La medusa té el cos en forma deparaigua o ombrel·la. A les vores té uns tentacles amb unspetits saquets que contenen verí. Viu al mar.

Grup de les esponges: esponja.

Grup de les estrelles i els eriçons: estrella de mar, eriçó.

PÀGINA Procediment

La taca de la marieta no és rodona.

PÀGINA

Resposta oberta

Exemple:


Pensa-hiResposta oberta.

Fes-ho

Abelles i vespes – piquen si se les molesta o perilla el seu rusc.Medusa – la seva picada fa molta coïssor; pot deixar els

tentacles marcats a la pell.Mosquits – piquen molt sovint; poden transmetre malalties.Escorpí groc – la seva picada és molt dolorosa.Vídua negra – la seva picada és molt perillosa.Escurçó – la seva picada pot arribar a ser mortal, encara que

no és el més habitual.


Els animals invertebrats són animals que no tenen ossos, és adir, que no tenen esquelet.

Invertebrats amb potes articulades:– Insectes: marieta, sis potes.– Aràcnids: aranya, vuit potes.– Crustacis: gamba, moltes potes.– Grup dels centpeus: milpeus, moltes potes (deu).

Invertebrats sense potes articulades:– Mol·luscos: sípia.– Grup dels cucs: cuc de terra.– Grup de les esponges: esponges.– Grup de les meduses: medusa.

Els animals vertebrats



Un animal vertebrat és un animal que té un esquelet internformat per ossos.

Resposta model:Mamífer: persona.Peix: salmó.Ocell: gallina.Amfibi: granota.Rèptil: sargantana.

3

• potes

• ales

• sense potes

• aletes

2

1

35

6

2

1

25

15

D2

05

1

94

5

84

4

3

74

2

1

64

128

• Cos dividit en:dues parts tres parts moltes parts

Cos sense divisions

• Ales:

Nombre: Color: Mida:

Sense ales

• Potes articulades:

Nombre de potes: Nombre de parts:

Té pinces? Sí No Té agulló? Sí No

• Antenes:Nombre: Mida:

• Ulls:Nombre: Mida:

• Té trompa? Sí No Té pinces? Sí No

Nom: formiga obrera.

X

X

X

6

X

2

2

X X

Resposta oberta

Resposta oberta

dibuix

dibuix



• Perquè les ales els permeten desplaçar-se per l’aire demanera eficient.

• Perquè les aletes els permeten desplaçar-se per l’aigua demanera eficient.

• Perquè els permeten desplaçar-se per terra de maneraeficient.

PÀGINA

MamífersNeixen de la mare.Els petits mamen.Els pares en tenen cura.Tenen el cos recobert de pell i pèl.Tenen la temperatura del cos sempre igual.

Carnívors: guineu, foca, ratapinyada, dofí.Omnívors: porc, persona.Herbívors: vaca, llebre.

Caminen: persona, guineu, porc, vaca.Volen: ratapinyada.Neden: dofí, foca.Salten: llebre.

PÀGINA

OcellsNeixen d’ous.Els petits no mamen.Els pares en tenen cura.Tenen el cos recobert de plomes.Tenen la temperatura del cos sempre igual.

• Són carnívors l’àguila, el pelicà i el picot.• L’àguila menja petits animals, en aquest cas una rata. El bec

corb li serveix per a estripar la carn.• El picot menja insectes, larves, en aquest cas una eruga o un

cuc. El bec allargat li serveix per a introduir-lo en forats i aixíagafar les seves preses.

• El pelicà menja peixos. El bec llarg i en forma de cullera liserveix per a atrapar els peixos a l’aigua.

• La cadernera és herbívora. Menja gra.

PÀGINA

PeixosNeixen d’ous.Els petits no mamen.Els pares no en tenen cura.Tenen el cos recobert d’escates.Tenen la temperatura del cos que varia segons l’entorn.

Peixos d’aigua salada: peix espasa, escórpora, tonyina,sardina, llenguado.

Peixos d’aigua dolça: truita, barb, bagra, carpa.Peixos d’aigua dolça i salada: salmó, anguila.

RèptilsNeixen d’ous.Els petits no mamen.Els pares no en tenen cura.Tenen el cos recobert d’escates.Tenen la temperatura del cos que varia segons l’entorn.

PÀGINA

AmfibisNeixen d’ous.Els petits no mamen.Els pares no en tenen cura.Tenen el cos recobert d’una pell fina i humida.Tenen la temperatura del cos que varia segons l’entorn.

Rèptil:– Serp: no té potes.– Tortuga: té closca.– Sargantana: té escates i quatre potes.Amfibi:– Granota: té la pell fina, quatre potes i no té cua.– Salamandra: té la pell fina, quatre potes i cua.

PÀGINA Procediment

Resposta model:• Tres. El cap, la columna vertebral i la cua.• Els ulls, la carn (musculatura), l’aparell digestiu...• Les vèrtebres, unes respecte les altres, el cap i la cua.• Cap als costats.• La forma de l’esquelet, allargada i amb mobilitat cap als

costats, permet que els peixos avancin per l’aigua ambfacilitat, movent el tronc i la cua cap a un costat i l’altre.


Pensa-hi• Que es morirà perquè no es podrà moure per a buscar

aliment...


extremitatscolumna vertebralcrani1

26

16

3

06

10

9

85

8

7

6

75

5

4

65

3

2

55

1

45

C

129


Mamífers: ratapinyada, guineu, persona, ratolí, balena, vaca.Ocells: garsa, picot, àguila, cadernera, pardal, pelicà.Peixos: lluç, barb, tonyina, truita, salmó, sardina.Rèptils: camaleó, llangardaix, cocodril, serp d’aigua, tortuga,

escurçó.Amfibis: salamandra, gripau comú, tritó, granota verda.

Les persones i el moviment



Resposta model:Una part de l’esquelet dels animals vertebrats.Pot servir per a sostenir el cos, per a protegir-lo i participar enel moviment.

• crani• canell• bíceps• húmer• cor• colze• maluc• gluti• fèmur

• Ossos: fèmur, húmer, crani.• Músculs: cor, gluti, bíceps.• Articulacions: maluc, canell, colze.

• Per terra: caminant, corrent, en bicicleta, en cotxe, en tren...• Per aire: amb avió, globus, helicòpter...• Per aigua: nedant, en vaixell...


1 – c – h – j2 – b – f – i3 – a – g – l4 – d – e – k

OssosCap: crani, maxil·lars.Tronc: costelles.Braç: radi, cúbit.Cama: tibia, peroné, falanges.

MúsculsCap: orbiculars.Tronc: pectorals, abdominals.Braç: bíceps, tríceps.Cama: bessons.

PÀGINA

• El bíceps.El tríceps.

• El tríceps.El bíceps.

• L’húmer, el cúbit i el radi.El colze.

• El cervell.

PÀGINA

PÀGINA Procediment

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.


Pensa-hi

• Necessitaran que algú altre els ajudi o no podran baixar.• Resposta oberta.• Resposta oberta.

Fes-ho

barreres arquitectòniques alternatives


• Ossos: crani, húmer, ròtula, maxil·lars, costelles, cúbit i radi,fémur, columna vertebral, tíbia i peroné.

• Músculs: orbiculars, deltoide, bíceps, quàdriceps, gluti,abdominals, pectorals, tríceps.

• Articulacions: colze, canell, turmell, genoll, coll, malucs.

1. ...( el bíceps es relaxa i el tríceps es contreu).2. ...el nostre cervell fa que el braç es doblegui (el bíceps escontreu i el tríceps es relaxa).

2

1

07

96

3

2

1

8676

1

66

2

56

1

46

3

2

1

36

7

2

130

espatlla

coll

canell

colze

maluc

genoll

turmell

crani

falanges

maxil·lars

estèrnum

fèmur

peronétíbia

cúbit

radi

costelles

ròtula

falanges

orbiculars

pectorals

abdominals

bessons

tendód’Aquil·les

bícepscrural

quàdriceps

glutis

bíceps

tríceps

131

La formiga i el porc senglar



Resposta model• La formiga és un animal invertebrat amb potes articulades...• Viu al formiguer, amb moltes altres formigues...

Resposta model• El porc senglar és un animal vertebrat...• Viu al bosc, amb altres senglars...

formiga invertebrat insecteporc senglar vertebrat mamífer


PÀGINA

Porc senglar: té el pèl llarg i fosc, té ullals.Porc: té el pèl curt i en molts casos clar.

PÀGINA Procediment

Cal que marquin totes les fotos.

PÀGINA

Resposta oberta.


Fes-hoResposta oberta.


Han de relacionar:Formiga: és un animal, és un invertebrat, és un insecte, té sispotes, algunes tenen ales, té antenes, és omnívora, neix d’ous,té fase de larva i pupa, viu en societat, té una reina.

Porc senglar: és un animal, és un vertebrat, és un mamífer, téquatre potes, és omnívor, neix de la mare, mama, viu ensocietat ( si es considera el mascle adult, viu sol).

Porc senglar: les femelles, les cries i els mascles joves viuenen societat, els mascles adults viuen sols, es desplacen moltsquilòmetres per buscar l’aliment, es reprodueixen un cop al’any...

Formiga: viu en societat, forma grups organitzats on cadamembre té la seva tasca, es comuniquen entre elles persenyals d’olor...

Les plantes i l’entorn



Resposta oberta.


Cert:– Purifiquen l’aire quan fan la fotosíntesi.– Serveixen d’aliment a molts animals.– Ffixen el sòl.– Fabriquen l’aliment a partir de la llum del Sol.

2

1

28

2

1

18

9

2

1

08

97

3

67

1

57

3

47

2

1

27

3

2

1

17

8

solucionsÈ R C O L 1C

troncfrui t

fulla

arrel

frui t

flor

ti ja

fulla

La formiga

Com és:

• És un animal invertebrat perquè no té ossos.• És un insecte. Té el cos dividit en tres parts: cap, tòrax, abdomen. Té sis

potes i en alguns casos té ales.

Com s’alimenta:

• S’alimenta de nèctar, fruita, fongs, restes d’animals, etc.; per tant, ésomnívora.

Com es reprodueix:

• Neix d’ous i creix en diverses fases.

Com viu i es relaciona:

• Els principals òrgans dels sentits es localitzen als ulls, les antenes i laboca.

• Es comuniquen entre elles mitjançant senyals d’olor.• Viu al formiger, conjuntament amb moltes altres formigues. Les formigues

formen una societat en la qual cada membre té la seva tasca: la reina és laque pon els ous, les obreres s’encarreguen de cuidar les cries, buscar elmenjar, netejar i defensar el formiguer, etc.

El porc senglar

Com és:

• És un animal vertebrat perquè té ossos.• És un mamífer. Té el cos recobert de pèl. Els garrinets neixen de la mare i

mamen els primers tres mesos de vida. Té peülles i cada pota es recolzasobre quatre dits. El seu morro és gros. De les dents destaquen els ullals,que sobresurten de la boca.

Com s’alimenta:

• S’alimenta d’animals i de plantes; per tant, és omnívor. De vegades menjaproductes agrícoles, per això les persones el persegueixen.

Com es reprodueix:

• Els garrinets neixen de la mare, després de quatre mesos de gestació.

Com viu i es relaciona:

• Té molt desenvolupat el sentit de l’olfacte.• Viu en societat. Les femelles i les cries s’ajunten amb altres femelles i

cries. Els mascles joves també formen grups, però els adults viuen sols.


PÀGINA

Per a contestar l’activitat cal tenir en compte que les estacionsque s’assenyalen sovint no es corresponen totalment amb larealitat, ja que segons la zona geogràfica el mateix procéssucceeix en una estació diferent. La majoria de processos elspodríem descriure a cavall entre dues estacions.

All: A finals d’hivern/principis de primavera, del bulb en tornena sortir les fulles i la tija, a la primavera l’all ja té flor i a l’estiu escomença a assecar, a la tardor la part externa de la planta estàseca i a l’hivern només queda el bulb enterrat al sòl.

Faig: A finals d’hivern/principis de primavera li tornen a sortirles fulles, entrada la primavera li surten les flors i a l’estiu ja téfruits. A la tardor les fulles canvien de color i li cauen, a l’hivernl’arbre queda en repòs.

Rosella: A finals d’hivern/principis de primavera comença acréixer la tija de la rosella a partir de les llavors que van quedarl’any anterior. Més entrada la primavera la rosella ja té flors, al’estiu ja hi ha fruit i llavors, la planta es comença a assecar i ala tardor i l’hivern només queden les llavors per a l’any següent.

• El tabac.• Perquè te fulles amb una superfície molt gran.

PÀGINA

PÀGINA Procediment


Pensa-hi

Fes-ho

Resposta oberta.


• Perquè purifiquen l’aire quan fan la fotosíntesi.• Serveixen d’aliment als animals herbívors i als omnívors.• Mantenen el sòl compacte.• Serveixen de primera matèria.

Faig:Primavera: surten les fulles i les flors.Estiu: maduren els fruits.Tardor: cauen les fulles.Hivern: queda en repòs.

Rosella:Primavera: surten les noves plantes, a partir de les llavors, i esformen flors.Estiu: ja s’han format els fruits i les llavors.Tardor: la flor s’ha assecat.Hivern: només queden les llavors al sòl.

• La flor i el fruit.

Les plantes que no fan flor



En llocs ombrívols i humits.

Càrex, margarida, pomera.

2

1

98

10

3

2

1

88

78

rosella falguera pi

1

58

fulla

flor

tija

arrel

• subjecta la planta

• reparteix substàncies

• és l’òrgan reproductor

• fabrica l’aliment

• respira

• absorbeix substànciesdel sòl

• sosté fulles i flors

5

48

4

3

38

132

arrel

frui t

fulla

flor

ti ja



Les molses i les falgueres creixen preferentment en llocsombrívols, amb temperatures suaus i on hi ha aigua.

PÀGINA

Les molses i les falgueres no es reprodueixen mitjançant lesflors, sinó que ho fan per espores. De les espores en surtennoves plantes.

• El color verd.• De color blanc.• Les fulles de color verd.

PÀGINA

PÀGINA Procediment

Resposta oberta.

PÀGINA

• S’espera que el formatge i el tomàquet s’hagin florit.• Tindran taques de color fosc, grisoses...

Quan les floridures s’observen amb la lupa, es poden veure elselements diferenciats que formen el tapís que es veu a ull nu.Són com una mena d’agulla de cap, de peu clar i cap fosc.Pot ser que el formatge i el tomàquet tinguin el mateix tipus defloridura o que sigui diferent.


Pensa-hi

Han de fer una creu en el rovelló i el cep.


• Les falgueres i les molses no fan flors ni fruit i esreprodueixen mitjançant espores.

• Les falgueres i les molses són plantes (són verdes i esfabriquen el propi aliment). Els fongs no són plantes, no sónverds, i s’alimenten a partir d’altres éssers vius.

• Normalment, són espais amb temperatures suaus, ombrívolsi on hi ha aigua, però també poden viure en llocs asolellats sihi ha prou humitat.

Afirmacions correctes:– Els fongs s’alimenten d’altres éssers vius.– Les floridures són fongs.

3

2

1

69

59

4

3

49

1

39

• tronc de l’arbre

• fruit

• fems

• pell

4

29

3

2

19

1

09

C

133

fulletes

tigetes

càpsula

sorus

arrelti ja

fulla


Les plantes que fan flor



Pi, carbassera, blat, tomaquera, ametller, rosella, presseguer,avet, roser, faig, alzina, ginesta, esbarzer.

Arbres: pi, ametller, presseguer, avet, faig, alzina.Arbustos: roser, ginesta, esbarzer.Plantes herbàcies: carbassera, blat, tomaquera, rosella.

• La funció de reproducció.


Foto 1 – Hi ha plantes que estan adaptades a viure en llocssecs.

Foto 2 – Hi ha plantes que poden viure en llocs freds.Foto 3 – Hi ha plantes que poden viure en llocs molt

calorosos.

Les plantes que fan flors són les que s’han adaptat millor aviure en tots els ambients: hi ha plantes que viuen en llocssecs i n’hi ha que ho fan en llocs humits; hi ha plantes queviuen en ambients molt calorosos i n’hi ha que ho fan enambients freds o temperats.

PÀGINA

Roure-Baladre-Dent de lleó-Pollancre-Rosella-Alzina-Esbarzer-Borró-

• Flors vistoses: baladre, dent de lleó, rosella, esbarzer.• Flors poc vistoses: roure, pollancre, alzina, borró.

• Els cau la fulla: roure, pollancre.• No els cau la fulla: alzina.

PÀGINA

– Han de pintar les espigues tendres de color verd i lesespigues amb gra de color groc.

– Han de pintar les fulles i la tija de la pesolera de color verd, laflor de color blanc i la baina i els pèsols de color verd.

PÀGINA Procediment

La resposta variarà segons les fulles que es treballin.

PÀGINA

Exemple de compleció de la taula:


Pensa-hi

• A l’Alt Empordà, al cap de Creus.• Els dies 6 i 7 d’agost del 2000 (el diari és del 8 d’agost).• Almenys deu anys.• Resposta oberta.


taronger

baladre

pimpinella

Cal esmentar que la proporció entre les plantes no és real.

Taronger: és una planta d’alçària considerable, té tronc icapçada diferenciada, té fruits de color taronja(abans ha tingut flors blanques) i fulles de color verd.

Baladre: és una planta de menys alcària que un arbre i no técapçada diferenciada, té flors de color rosa-lilós ifulles verdes.

Pimpinella: és una planta herbàcia, petita, de tija tendra i fullesde color verd, les flors són de color lila.

• Les tres plantes fan flor.• L’estructura de la planta i la mida. Els arbres i els arbustos

tenen tija llenyosa i les plantes herbàcies tenen la tija tendra,els arbres tenen la capçada diferenciada del tronc.

1

401

301

3

201

101

4

001

P

a

A

P

A

P

a

A3

99

2

1

89

2

1

79

11

134

capçada

tronc

fruit (taronja)

flor

fulles

fulla

flor

ti ja

Flor vistosa Flor poc vistosa

Arbre Mimosa Pi

Arbust Ginesta Garric

Planta herbàcia Rosella Fenàs

estams pistil

pètal

estams pistil

pètal

pètal pistil

pètal

entera serrada

acicular

fulla

pi

lanceolada olivera castanyer

ovada boix Rosella

lobada

palmada figuera

sagitada morera


L’aprofitament de les plantes



Una primera matèria és: un material que s’obté directamentde la natura i que es pot fer servir per a fabricar objectes.

Sorra, fusta, cotó, llana...

* Si algú encercla la mel no és un error, ja que s’obté del nèctar de les plantes,transformat per les abelles.

Col, pastanaga, tomàquet, enciam, ceba, mongeta, patata,àpit, maduixes.


Alzina surera – suro.Avet – fusta.Til·ler – substàncies medicinals.Flor del cotó – fibres.Espígol – substàncies medicinals.Pi – resines.

A més, de tots els arbres se’n pot obtenir fusta.

PÀGINA

Els cereals, com el blat, es conreen en extensions de terrenygrans, on es fan servir màquines que en faciliten la recol·lecció.

Als horts es conreen verdures com enciams, llegums, etc. Lesplantes dels horts es reguen sovint.

Els arbres fruiters, com els tarongers, es conreen en gransextensions de terreny, que sovint es reguen per augmentar laproducció.

Els hivernacles protegeixen les plantes del fred, però deixenpassar la llum.

PÀGINA

• L’alfàbrega és beneficiosa, perquè allunya els insectes.• La ravenissa és perjudicial, perquè no se’n treu cap profit,

creix molt ràpidament i competeix amb les plantes de conreuen l’obtenció d’aigua i sals minerals del sòl.

• La camamilla,...• El fenàs,...

Animals perjudicials: escarabat de la patata, pugó.Animals beneficiosos: cuc de terra, la marieta.

Les marietes es menjaran el pugó que afecta el conreu.

PÀGINA

4. Collir els tomàquets.2. Plantar plançons a l’hort.1. Sembrar llavors en un planter.3. Lligar tiges de tomaqueres i podar brots.

PÀGINA

Es representa el procés de germinació d’una llavor (unamongeta) i tot el cicle vital de la planta, el creixement de tija ifulles, la floració, la formació de fruit i de llavors i, finalment, lamort de la planta i l’obtenció de noves llavors.

PÀGINA Procediment


Pensa-hi

Resposta oberta.S’espera que triïn com a assenyades l’afirmació del cérvol i ladel corb.

Fes-ho

Resposta oberta.Una possible recepta seria gaspatxo, macedònia de fruites,crema de verdures, gelat de fruita, batut de fruita, pastís defruita...

211

• créixens• tomàquet• ceba• pastanaga• raves• cogombre• pebrot

1

111

7

011

6

5

901

4

3

801

2

701

6

4

3

5

1

21

601

2

1

501

12

C

135

Cavar

Sembrar

Desbrossar

Aixada: per a cavari remoure la terra.

Motocultor: per aremoure la terra.

Plantador: per afer forats i sembrar.

Desbrossador: pera tallar les males

herbes.

Rasclet: per aaplanar el terreny iarrancar herbes.

*



Roure – fusta.Pi – pasta de paper, fusta, resines.Til·ler – fusta, substàncies medicinals.Camamilla – substàncies medicinals.Lavanda – substàncies oloroses.Rosa – substàncies oloroses.Alzina surera – suro, fusta.Planta del cotó – fibres.

• Primeres matèries.• Aliments.

• Un hort.• El sòl, l’aigua, la llum del Sol i l’aire, les llavors o plançons de

les plantes que es volen conrear.• Feines: sembrar, plantar, collir, adobar, cavar, desbrossar,

controlar les plagues i males herbes...Eines: aixada, rasclet, plantador, desbrossadora, motocultor,

ensulfatador...

2

1

311

136

145


La Terra


L’estel més pròxim a la Terra és el Sol.

El satèl·lit de la Terra és la Lluna.

• A causa de la força de la gravetat, que atrau tots elsobjectes cap al centre de la Terra.

• Una brúixola serveix per a orientar-se; és un aparell que téuna agulla que sempre marca el nord.

• Resposta oberta.


• En la vinyeta número u el continent de color verd ésil·luminat pel Sol, de manera que hi és de dia.

• En la vinyeta número tres hi és de nit, ja que és a lesfosques, la llum del Sol no hi arriba.

• En la vinyeta número dos hi ha una part del continent queja és fosca i una altra que encara és il·luminada per la llumdel Sol.

• Des de la primera vinyeta fins a l’última han passat vint-i-quatre hores, és a dir, un dia sencer.

• El dia representat en aquestes vinyetes és d’estiu; ho podemsaber perquè hi ha un camp tot florit i només hi ha una micade neu al cim més alt de la muntanya. A més, hi ha molteshores de sol: a les vuit del vespre encara es veu el Soldarrere la muntanya, cosa impossible a l’hivern, que aaquesta hora ja és fosc.

PÀGINA

• Del Sol.

• Resposta oberta.

• Durant l’estiu, el Sol està en una posició més alta i, pertant, hi ha més hores de sol.

• Durant l’hivern, en canvi, el Sol està en una posició mésbaixa i, per tant, hi ha menys hores de sol.

PÀGINA

La resposta és oberta, però tant se val el dia que escomenci a completar les caselles: durant els vint-i-vuit diesque tarda la Lluna a fer una volta sencera a la Terra,presenta successivament les fases creixent, plena, minvant inova. La graella reflectirà les quatre fases. Només pot variarla fase inicial en funció del dia que trïi cada alumne per acomençar a fer la graella.

... l’impacte d’un meteorit sobre la superfície d’un planeta od’un satèl·lit deixa una marca que té la forma d’un gran foratque s’anomena cràter.

PÀGINA

• El peix ha de saltar cap al sud o el sud-est per a tornar al’aigua. Quan el nivell del mar pugi, el banyista haurà dedesplaçar-se cap al nord si no es vol mullar. El cranc, quees desplaça cap enrere, ho fa en direcció est.

Activitat procedimental que es fa durant un dia de sol.

2, 3, 1.

PÀGINA

• Si vols anar en direcció nord, t’has de dirigir cap al bosc. Sivols anar en direcció est, t’has de dirigir cap al riu.

PÀGINA Procediment

• Plutó és el planeta més petit del sistema solar, seguit deMercuri.

• Júpiter tarda dotze anys a donar la volta al Sol.

• Saturn, amb divuit satèl·lits, és el planeta que en té més,seguit de Júpiter, que en té setze.

PÀGINA Eix transversal51

3

4131

9

21

8

7

11

6

5

01

4

3

9

00:00 06:00 12:00 20:00 00:00

2

1

8

4

3

2

1

7

1

C

Oest

Sud

Est



• Les façanes estan orientades al sud.

• Aquesta orientació té l’avantatge d’exposar les façanes alsraigs solars durant un màxim d’hores cada dia, il·luminantl’interior de les cases. Per aquest motiu, les façanesorientades al sud tenen més finestres que les orientades capa qualsevol altra direcció. A l’hivern, a més, ajuda a escalfarles habitacions que donen a la façana.

El sòl i el subsòl


Si el sòl és molt fèrtil i humit, no cal que les arrels de les plantessiguin gaire llargues; si és menys ric, les arrels han de ser mésllargues per a poder aconseguir el màxim d’aliment del sòl.

• L’extracció de minerals consisteix a obtenir minerals delsjaciments, tant superficials (pedreres) com subterranis(mines). Un jaciment és una acumulació natural de mineralsque hi ha a l’interior de la Terra o a la seva superfície.

• Els minerals són les substàncies que formen les roques. Unaroca conté un o més minerals.

Biga de ferro, fil de coure, claus i cargols de ferro, quadre debicicleta d’alumini, llauna d’alumini, anell d’or, braçalet deplata, etc.


Impermeable. Cal fixar-se que en el segon dibuix l’aigua dela pluja es queda a la superfície, no pot penetrar al sòl. Enl’últim dibuix el sòl està xop d’aigua, per això adopta uncolor més fosc i no s’acumula l’aigua enlloc, es va filtrantpel sòl i s’hi escampa. El primer dibuix representa un sòlmolt permeable; tant, que l’aigua s’hi filtra ràpidament i va aparar a grans fondàries, on s’atura i s’acumula en trobarroca mare més impermeable.

Els sòls fèrtils són els corresponents a les dues fotografiesde la dreta. Les altres fotografies corresponen a sòls pocfèrtils: el sòl sorrenc és massa permeable i n’hi ha en zoneson no plou i fa molta calor. El sòl rocós d’alta muntanya ésmassa impermeable i sempre hi fa molt fred.

PÀGINA

• Les arrels de la planta del primer dibuix haurien de serprou llargues per a arribar a la zona del subsòl on hi haaigua. Les arrels de la planta del segon dibuix poden sermés curtes, ja que el sòl corresponent és mitjanamentpermeable i té aigua a tot arreu.

PÀGINA

• Les arrels d’una planta podran créixer en el dibuix del’esquerra. En l’altre només hi ha roca mare, massa dura,que no facilita el creixement de les arrels i no conténutrients.

• La roca és molt més difícil de foradar que no pas un sòlde terra.

• Aquest darrer sòl, amb terra, conté molts més nutrients, jaque s’hi barreja matèria orgànica.

PÀGINA

Els minerals són les substàncies que formen les roques. Perexemple, el quars, el feldspat i la mica formen el granit.

Coure fil de coure; or anell d’or; mercuri termòmetre;grafit mina de llapis; talc pols de talc; petroli moltscarburants i plàstics.

PÀGINA

La fotografia B correspon a l’exterior d’una mina: s’hi veuen lescintes transportadores que porten i distribueixen el mineral desdel jaciment subterrani.

La fotografia A correspon a una pedrera: es veu que és unjaciment superficial, ja que es tallen blocs de roca des de lamateixa superfície.

9

22

8

7

12

6

5

02

4

3

91

2

1

81

4

3

2

1

71

2

2

planeta •

marea alta •

constel·lació •

estel o estrella •

satèl·lit •

rotació •

marea baixa •

translació •

lluna creixent •

cràter •

brúixola •

sistema solar •

1

61

146

3

1

2

4

6

5

roca mare

sòl

subsòl


PÀGINA Procediment

• La sal comuna s’obté de les salines, com les de la fotografiade l’esquerra, i de les mines de sal, com la que es pot veure(les entrades) a l’altra fotografia.

PÀGINA

• El sòl sorrenc (2) és més absorbent que no pas el sòl argilós (1).

• Un sòl equilibrat és el millor, ja que absorbeix l’aigua a poc apoc i permet que el xopi tot. L’aigua hi queda ben repartida ipodrà ser més ben aprofitat per qualsevol tipus de planta.


Sòl equilibrat fèrtil Roca mare

Sòl sorrenc poc fèrtil Sòl argilós poc fèrtil

Cal encerclar: cassola, ampolla de plàstic (el plàstic s’obté delpetroli), biga de ferro, termòmetre (conté mercuri i el vidre ésd’origen mineral –té molt silici-), tisores (són de plàstic i metall),benzina (s’obté del petroli), anell.

L’aire


Els gasos més abundants, en ordre decreixent, són elssegüents: nitrogen, oxigen, argó, diòxid de carboni.

Gairebé tots els ocells i molts insectes: oreneta, pardal, colom,pinsà, gavina, merla, àguila, abella, mosca, mosquit, libèl·lula,papallona, etc.

Viatjar en globus, navegar a vela, moure les aspes d’un molíeòlic i fer volar un estel.

Sol, núvol, pluja, tempesta amb descàrregues elèctriques, neu,vent fort.


• Vent.

• El vent és aire en moviment. Es nota perquè l’aire és unconjunt de gasos; matèria molt poc densa, però, endefinitiva, matèria.

• En un lloc on fa vent es nota el mateix, però sobre méssuperfície corporal.

• El vent i l’aire són el mateix, amb la precisió que el ventimplica més moviment.

• L’oxigen.

El planeta Terra és envoltat per una capa d’aire anomenadaatmosfera. L’aire és una barreja de gasos. L’oxigen i el diòxidde carboni són dos gasos de l’aire molt importants per a lavida dels éssers vius.

PÀGINA

2, 3, 4, 1.

La submarinista necessita respirar per mitjà de les ampollesd’aire comprimit, perquè l’anatomia de les persones no permetcaptar l’oxigen de l’aigua, cosa que sí poden fer els peixos permitjà de les brànquies. L’astronauta també necessita lesampolles d’aire comprimit, perquè fora de l’atmosfera no hi haoxigen.

PÀGINA

Vent molí eòlic i veler. Pluja plantes, riu i embassament.

PÀGINA Procediment

Globus, avió, helicòpter, parapent.


Tren, metro i bicicleta. Són transports que no es mouenmitjançant motors de combustió, que són els que contaminen.

Contaminen gairebé tots els fums; sobretot, les emissions queprovenen dels motors de combustió.

2

1

33

1

13

6

03

5

4

92

3

2

1

82

4

3

2

1

72

3

3

ésser viu mineral estalactita estalagmita

2

1

62

3

42

3

32

C

147


La llum


Elements que emeten o poden emetre llum: bombeta, cuca dellum, estrella, espelma.

Els animals nocturns són els que són més actius de nit que nopas de dia. Les fonts artificials de llum són els aparells oartefactes que han inventat les persones per a fer llum.

Els materials transparents deixen passar la llum i permetenveure a través seu els objectes que hi ha al darrere. Elsmaterials translúcids deixen passar la llum, però no permetenveure bé els objectes que hi ha al darrere. Els materials opacsno deixen passar la llum ni deixen veure a través seu elsobjectes que hi ha al darrere.


• El tros de ferro que el ferrer posa al foc, s’escalfa fins a tenirun color vermellós i emet una mica de llum. En aquestscasos es diu que el ferro esdevé incandescent.

Elements que emeten o poden emetre llum: misto, bombeta,flama, peix abissal, estrella, espelma, llamp, fluorescent, Sol.

PÀGINA

Semàfor, telescopi, màquina fotogràfica i flash, far, far d’unamotocicleta, fluorescent, ordinador, microscopi, lupa, llum depeu.

Materials transparents: vidre, aigua neta. Materials translúcids: paper (del llum de peu), tela (de la tenda

de campanya), aigua tèrbola (que baixapel riu).

Materials opacs: metalls, fusta, materials ceràmics, etc.

PÀGINA

Éssers vius adaptats a la manca de llum: mussol, ratapinyada,talp, heura. L’heura té fulles grosses per a captar més llum. Elmussol té ulls grossos per a captar més llum. La ratapinyada iel talp tenen altres sentits més desenvolupats que la vista:s’adapten a la foscor gràcies als sentits de l’oïda i l’olfacterespectivament.

PÀGINA Procediment

Vermell + groc carbassa, vermell + blau morat, groc + blau verd.

Cercle blau-verd blau cel, cercle vermell-verd groc, cercleblau-vermell rosa.


Activitat oberta.


Maó opac, bombeta transparent, globus translúcid.• La bombeta és una font de llum artificial, ja que és un

objecte fabricat per les persones amb la finalitat d’emetrellum.

• El Sol és la font de llum natural més important per alséssers vius.

• Les plantes (i les algues) necessiten la llum del Sol per afer la fotosíntesi; els és absolutament vital.

El filament de la bombeta esdevé incandescent i emet llumquan hi passa electricitat.

La respiració


Les persones, quan respiren, capten oxigen de l’aire i deixenanar diòxid de carboni.

3

2

1

54

5

2

1

24

14

2

1

0493

5

83

4

3

73

2

1

63

3

2

1

53

4

148

gripau (adult) •ratolí •

gallina •escurçó •tortuga •sardina •gavina •

gat •tritó (capgròs) •

tauró •catxalot •

• respiraciópulmonar

• respiracióbranquial

• respiraciócutània

peix

amfibi

rèptil

ocell

mamífer



L’aparell respiratori pulmonar, situat a l’interior del cos, estàformat per dues bosses: els pulmons, que s’inflen i esdesinflen per mitjà de moviments musculars. L’aparellrespiratori cutani està compost per uns forats molt petits de lapell que s’anomenen porus. L’aparell respiratori traqueal estàformat per uns forats que hi ha en determinats llocs del cos,d’on surten uns tubs interiors anomenats tràquees. L’aparellrespiratori branquial està adaptat per a agafar l’oxigen del’aigua. Està format per unes làmines o replecs, anomenatsbrànquies, que capten l’oxigen que hi ha dissolt en l’aigua.

Els mamífers, els ocells, els rèptils i els amfibis adults tenenpulmons. Els cucs de terra respiren a través dels porus de lapell. Els amfibis adults, tot i que tenen pulmons, tambérespiren a través dels porus. La pell d’aquests animals had’estar sempre humida. Els insectes i els aràcnids respiren pertràquees. Els peixos, els crustacis i els amfibis que encara nohan fet la metamorfosi (els capgrossos) respiren per brànquies.

PÀGINA

Animals que capten l’oxigen de l’aire: àguila, serp, persona,senglar.Animals que capten l’oxigen de l’aigua: gamba, tauró,tonyina, medusa.

Fotografia de l’esquerra: inspiració. Fotografia de la dreta: expiració.

• Amb la inspiració es fa entrar aire dins del cos.

• Amb l’expiració s’expulsa aire del cos.

PÀGINA

Fosses nasals 1; faringe 2; laringe 3; tràquea 4;bronquis 5; a dins dels pulmons (7): bronquíols 6 ialvèols pulmonars 8.

PÀGINA

• És millor inspirar l’aire pel nas, perquè actua de filtre il’escalfa. L’aire que inspirem per la boca arriba més fred alspulmons i amb més partícules en suspensió.

• Respirant per la boca és més fàcil agafar un refredat, perquèl’aire arriba més fred als pulmons i en dificulta el funcionament.L’excés de partícules que també hi arriben, i que serienretingudes en cas d’inspirar pel nas, poden ocasionar, a més,altres trastorns i malalties.

Ventilar les habitacions per a renovar l’aire. Respirar pel nas.Abrigar-se quan es té fred. Fer exercici físic per augmentarla capacitat pulmonar.

PÀGINA

Anem d’excursió. La fotografia que hi ha en aquest apartatsembla borrosa. Es veu d’aquesta manera perquè correspon auna roca de la costa que conté musclos, pegel·lides i algues, isobre la qual es desplaça una pel·lícula d’aigua d’uns quantscentímetres de gruix. Aquesta aigua en moviment, i a causa dela refracció dels rajos de llum que la travessen, distorsiona lesimatges de la roca i els organismes que conté.

PÀGINA Procediment

Fotografia de l’esquerra: inspiració. Fotografia de la dreta:expiració. Respostes obertes.

• El perímetre toràcic varia perquè els pulmons han passatd’estar eixamplats (al final de la inspiració) a estar desinflats(en acabar l’expiració). Això comporta un canvi del volum i elperímetre toràcic.


Activitat oberta.


• En el moviment respiratori de la inspiració.

• Hi entra aire i, en conseqüència, s’eixamplen.

• En el moviment respiratori de l’expiració.

• Se n’expulsa l’aire i es desinflen.

2

1

45

35

4

3

1

2515

• afecta les vies respiratòries i fa que lesfosses nasals tinguin més mucositat del’habitual.

• produeix esternuts repetits i moltessecrecions nasals clares .

• produeix una inflamació de la faringe i provoca mal a la gola i febre.

• infecció dels bronquis que produeix tos i dolor al pit.

8

05

7

6

94

5

84

4

3

74

2

1

64

C

149

Refredat comú

Bronquitis

Faringitis

Rinitis al·lèrgica

diafragma

aigua

aire

medi d’on s’agafa l’oxigen

tràquees

pulmons

brànquies

pell

òrgans

branquial

traqueal

cutani

pulmonar

aparell respiratori


La sang


El cor és un òrgan musculós que permet bombar la sang irepartir-la per tot el cos. Els vasos sanguinis són els conductesque transporten la sang.

Els glòbuls vermells són les cèl·lules sanguínies encarregadesde transportar l’oxigen. Bombar la sang és impulsar-la perquèes reparteixi per tot el cos.


a: Fletxa que indica el moviment de l’oxigen. b: Fletxa queindica el moviment del diòxid de carboni.

L’oxigen que hem respirat passa des dels alvèols pulmonarsfins a uns conductes sanguinis molt fins que els envolten.

PÀGINA

• Que l’oxigen no es podria repartir arreu del cos, les cèl·lulesmoririen i, en conseqüència, l’organisme.

• Sense glòbuls blancs l’organisme emmalaltiria fàcilment imoriria afectat per una o més malalties.

• Sense plaquetes les ferides no es taparien i l’organismepodria morir dessagnat.

El glòbul vermell és l’orgànul de color vermell, els glòbulsblancs són de color rosat i les plaquetes, grogues.

PÀGINA

PÀGINA Procediment

• El nombre de batecs i de respiracions de la segona graella,on s’apunten després de fer exercici físic, ha de ser mésgran que a la primera graella, on s’apunten en repòs.

• Aquesta diferència respon a la necessitat de captar mésoxigen i fer-lo arribar a totes les cèl·lules del cos durant unesforç físic i just després de fer-lo, ja que també se n’haconsumit més.


Quan surt una butllofa a causa d’una cremada s’ha de protegiramb una gasa i esperar que es reabsorbeixin els líquids queconté.


La sang pren l’oxigen que hi ha als alvèols pulmonars i elporta cap al cor. El cor bomba la sang per mitjà dels seusmoviments de contracció i relaxació.

F, C, C, F, C, C, C, F, C, C

L’alimentació


Herbívors: elefant, papallona, vaca. Carnívors: tigre, voltor,aranya. Omnívors: ós, gallina, persona.

Càries tenir cura de les dents. Cremor d’estómac menjar a poc a poc. Vòmits i diarrees tenir cura dels aliments que ingerim. Cucs intestinals rentar-se les mans.


Herbívors: ratolí, conill, cuc de la patata. Carnívors: serp,àguila. Omnívor: senglar.

Carnívor caçador: llop. Carnívor carronyer: voltor. Omnívor: ós.Herbívor especialitzat a menjar llavors: pardal. Herbívorespecialitzat a menjar herba: vaca. Herbívor especialitzat amenjar nèctar: papallona.

PÀGINA

Esòfag 3. Pàncrees 8. Estómac 4. Boca 1. Intestíprim 5. Faringe 2. Intestí gros 6. Fetge 7.

Ambdues afirmacions són certes. No es contradiuen. Escomplementen perquè la faringe pertany al sistema digestiu i,alhora, al respiratori. És una estructura anatòmica comuna pera tots dos sistemes. Precisament aquests dos sistemespassen a ser independents just a sota de la faringe, a lalaringe, quan el sistema digestiu continua cap a l’esòfag i elrespiratori cap a la tràquea.

4

3

56

2

1

46

3

2

1

36

7

2

1

26

16

4

0695

5

85

4

3

75

2

1

65

3

2

1

55

6

150

vena

artèria

capil·lars


PÀGINA

PÀGINA Procediment

• Les dents més adequades per a menjar fruites seques sónles premolars i les molars, perquè actuen com una maça quetritura els aliments. Si, a més, l’aliment és arrodonit, com lesavellanes o les ametlles, aquest tipus de dents, que tambéanomenem queixals, permeten fixar-lo bé abans de sertriturat. Amb les incisives i les canines és fàcil que elsaliments rellisquin i s’escapin de la zona de tall.

És més fàcil tallar i esquinçar els trossos de molts aliments justen el moment d’entrar a la boca. Si tinguéssim les incisives iles canines a la part posterior de la boca, hi hauríem de ferarribar trossos molt petits de menjar i serien molt pocoperatives. És fàcil imaginar, per exemple, que no podríemmenjar entrepans sense tallar-ne trossos amb forquilla i ganivetabans d’introduir-los a la boca. Els queixals a la part anteriorde la boca tampoc no ajudarien gaire: no té massa sentittriturar trossos grans i sencers de menjar com pot ser unentrepà.


Obrir el tap metàl·lic d’una ampolla d’un refresc amb les dentsno és bo per a mantenir les dents en bon estat. Les dentscontacten amb un material molt dur i resistent que pot fermalbé l’esmalt dentari. A més, cal fer un esforç de palancaimportant que podria trencar algun tros o fins i tot alguna peçadentària sencera.


El bol alimentari... 2. La digestió comença a la boca... 1.Després de passar per la faringe... 3. En sortir de l’esòfag...

4. A l’estómac... 5. Al llarg de l’intestí prim... 6. L’intestígros... 7.

Intestí gros.

Els aliments


Aliments que s’obtenen de les plantes: melmelada, sucre,oli, mostassa, mel. Aliments que s’obtenen dels animals: formatge, ous, paté,pernil, formatgets, mató, mantega, sobrassada, iogurt, mel.

Els derivats de la llet són: formatge, formatgets, mató,mantega i iogurt.

Envasar un menjar hermèticament vol dir tancar-lo en unrecipient en què no pot entrar ni l’aire. L’assecament d’unproducte és un mètode per a conservar aliments.


Arrel pastanaga. Tiges ceba (és un bulb, format per la tija ifulles modificades), patates i api. Fulles ceba, enciam i col.Fruits tomàquet, mongetes i pèsols.

No hi ha cap dibuix que correspongui a una flor, però es potparlar de la coliflor i l’escarxofa com a aliments que corresponena la flor d’altres hortalisses.

• Les mongetes i els pèsols són llegums.

• Altres aliments d’origen vegetal: totes les fruites i les verdures,oli, sucre, arròs, blat de moro, farines i derivats, xocolata, etc.

• La carn, com ara la vedella, el bou, el cavall, el xai, el porco el pollastre, i el peix, com la sardina, la tonyina, el lluç oel llenguado, són aliments d’origen animal.

• Altres aliments d’origen animal: productes làctics, ous,embotits, patés, etc.

PÀGINA

Aliments constructors: carn, peix, llet, ous, fruits secs.

Aliments energètics: llet, oli, mantega, farines i derivats(pa, productes de pastisseria, galetes, pasta, etc.).

Aliments reguladors: peix, fruita, verdures, arròs, llet.

• L’aliment més complet és la llet, perquè conté aigua, calci,vitamines, proteïnes, greixos i sucres, substàncies que lidonen valor com a aliment energètic, constructor iregulador alhora. És lògic, ja que és el líquid queprodueixen les glàndules mamàries dels mamífers femellaper a alimentar els nounats durant les primeres setmanes(o mesos, en algunes espècies) després del part.

PÀGINA

Esmorzars més propis d’una alimentació equilibrada: entrepàde pernil dolç i suc de taronja; llet amb cereals. Els altresmodels d’esmorzar contenen massa greixos (el croissant i elpastís) i excitants (la cafeïna del cafè i el refresc de cola).

4

47

3

37

2

1

27

2

1

17

8

2

1

07

96

4

3

1

8676

• Els bacteris queocasionen les càriesdesgasten l’esmalt de lesdents i, si no sóntractades, tot l’interior.

• La cremor d’estómacés un malestar que espot produir si s’hamenjat en excés omassa de pressa.

• Els vòmits i les diarreessón trastorns provocatsper la ingestió d’alimentsen mal estat que sónexpulsats del cos.

• Els cucs intestinalss’alimenten de lessubstàncies nutritivesque arriben a l’intestí.

5

66

C

151


PÀGINA Procediment

• El núm. 3. Un àpat s’ha de fer amb tranquil·litat, sensepressa, i ben assegut. Si es menja mentre es fan altresactivitats, s’alenteix la digestió i això pot ocasionar molèsties ifins i tot algun trastorn més greu com un tall de digestió.

Resposta oberta.


Dibuix inferior esquerre: És l’únic dibuix que representa unaacció que no comporta cap perill: una nena menja figuesseques, fruites (que, com totes les fruites, són un tipusd’aliment molt sa) que s’han conservat mitjançant el mètodede l’assecament. Els altres dibuixos representen accions quepoden provocar trastorns i, fins i tot, malalties greus.

Dibuix superior esquerre: no s’ha de menjar mai un alimenten una data posterior a la data de caducitat, ja que es potcomençar a fer malbé. Amb els aliments envasats en llauneshermètiques s’ha de tenir un rigor especial alhora de seguiraquesta norma. Amb altres, com els iogurts, per exemple, nocal ser tan estricte.

Dibuix superior dret: un aliment que es descongela no espot tornar a congelar si se’n vol mantenir la qualitat.

Dibuix inferior dret: el contingut d’una llauna foradada nos’ha de menjar mai, ja que pot contenir microorganismes moltperillosos. A través d’una llauna foradada hi ha entrat aire,com a mínim, i amb l’aire, substàncies que conté ensuspensió entre les quals n’hi pot haver de patògenes.


Resposta oberta.

Les plantes amb flor


Plantes amb flor: roser, pi, roure, ametller, margarida, nenúfar.Plantes sense flor: falguera, molsa.

Les funcions de la tija són: B. Les fulles tenen la funció de: A.L’arrel té dues funcions: A.


Les zones de creixement són els extrems de cadascuna de lesarrels. A la fotografia n’hi ha moltes: els extrems de lesramificacions de les arrels més gruixudes (atenció!, noconfongueu aquestes ramificacions amb els pèls absorbents,que són molt més petits); s’ha d’escriure a la pastilla inferior.Zona d’unió: pastilla superior.

Arrels disposades en forma de cabellera... blat. Arrelssuperficials... heura. Arrels que emmagatzemen aliments a lesarrels secundàries xufla. Arrels que emmagatzemen alimentsa l’arrel principal pastanaga.

PÀGINA

Més de 100 anys.

PÀGINA

PÀGINA Procediment

• La poma té les llavors a l’interior del fruit.

• La maduixa les té a la part més externa.

• Els pèsols són a l’interior d’una beina.


Frases correctes: segona i tercera.


La pol·linització és el procés pel qual el pol·len dels estams caudins dels ovaris que hi ha al pistil. Quan això passa es forma elfruit, que contindrà les llavors. Les flors es poden pol·linitzaramb el seu propi pol·len o amb el d’altres flors de la mateixaespècie. En aquest cas, la pol·linització es pot dur a terme perl’acció del vent, que arrossega el pol·len amb la seva força, odels insectes, que quan visiten una flor atrets pels colors delspètals, per l’olor o pel nèctar, se n’emporten el pol·lenenganxat al cos o a les potes i el dipositen en altres flors.

1, 2, 5, 4, 3, 6.

1

88

78

1

6858

5

48

4

3

38

2

1

28

2

1

18

9

1

87

77

3

1

6757

152

1 2 3

nervi

pecíol

nus

borró

limbe

gemma

fruit (pell)

corol·la (pètals)

pistil i estams

L’alimentació de les plantes


L’aigua i les sals minerals s’absorbeixen per les arrels. El diòxidde carboni, la llum solar i l’oxigen es capten per les fulles.

Durant el dia, quan hi ha llum, les plantes fan la fotosíntesi inecessiten absorbir diòxid de carboni i desprenen oxigen;també capten una mica d’oxigen per a la respiració cel·lular.Durant la nit, sense llum solar, les plantes capten oxigen idesprenen diòxid de carboni.


• Per respirar, les plantes capten oxigen de l’aire idesprenen diòxid de carboni.

• Per fabricar els seus aliments, les plantes capten diòxid decarboni i desprenen oxigen.

• De nit, les plantes no realitzen la fotosíntesi i, per tant, noalliberen oxigen, però sí que en necessiten per a continuarrespirant.

En comparar els dos dibuixos, es pot pensar en la semblançaentre el sistema de vasos que permeten la circulació de sababruta i saba elaborada a través dels diferents òrgans de lesplantes i el sistema de vasos que permeten la circulació de lasang pels diferents òrgans de molts animals. L’origen d’uns ialtres vasos, així com els teixits que els formen, no són elsmateixos, però, tot i ser una analogia, buscar-hi la semblançafisiològica és interessant.

PÀGINA

3, 1, 4, 2.

La saba bruta és formada per l’aigua i les sals minerals queabsorbeixen les arrels. La saba bruta és conduïda fins a lesfulles, on es transforma en saba elaborada per mitjà de la llum idel diòxid de carboni que capten les fulles. Després, la sabaelaborada es reparteix per tota la planta.

PÀGINA

El tercer dibuix és el que representa amb més precisió lesfuncions que realitza l’alga.

PÀGINA Procediment

• Resposta model: una semblança entre l’alga i les flors és elcolor, vermellós en tots dos casos.

• Una diferència és la forma: amorfa, sense parts bendiferenciades, en el cas de l’alga, i molt ben definida, ambparts ben diferenciades, en les flors de la planta.

• Si s’ha tallat algun vas, observarem una línia negra.

• En el tall transversal observarem uns puntets negres, quetambé corresponen a l’aigua amb tinta que ha anat pujantpels vasos, per capil·laritat.

• Si ha arribat a les fulles, aquestes s’ennegreixen.


• La fotografia B.

• Les altres dues fotografies presenten aigua moltcontaminada i, per tant, no són el suport o el medi idoni pera la proliferació de les algues.


• L’aigua que la planta absorbeix per les arrels viatja a travésd’uns vasos conductors que hi ha a l’interior de l’arrel, la tija iles fulles.

• Els sucres que es fan a les fulles es reparteixen per tota laplanta per uns altres vasos que també hi ha a l’interior de latija, les fulles i l’arrel.

• La saba bruta no conté sucres, és l’aigua i les sals ques’absorbeixen de terra; la saba elaborada a les fulles ja contésucres.

• Les plantes i les algues de color verd tenen aquest color acausa de la presència d’un pigment de color verd anomenatclorofil·la, responsable de la captació d’energia lluminosa i,per tant, imprescindible per a la realització de la fotosíntesi.

Aprofitament de les plantes


Resposta model: Tija fusta, suro, resina. Fruit cotó.

Fulles te, tabac.

Arrels pastanaga, espècies.

Aliments, farratge, fertilitzants.

Agricultura conreu de la terra.

Ramaderia cria i comerç de bestiar.

Aqüicultura cria i cultiu d’espècies aquàtiques.


Fusta, paper (a partir de la pasta de paper que s’obté de lafusta de pollancre i d’alguns pins), suro, resina.

2, 1, 3.2

1

89

3

2

1

79

11

1

69

59

5

1

4939

5

29

4

3

19

2

1

09

2

1

98

10

153

solucionsÈ R C O L 2C

Sol

diòxid de carboni(un dels gasos de l’aire)

peix

carn

aigua

molí eòlic

pintura

pila

algaplanta


PÀGINA

• Hi ha algues comestibles a partir de les quals es fanamanides i sopes.

• Es mengen més algues als països asiàtics orientals, comel Japó, perquè se’n fan més a les mars fredes; la marMediterrània és més càlida i, tot i que hi ha alguna algacomestible, no és tradició menjar-ne.

• Les algues són importants per a les comunitats humanesperquè també se’n fan farratges, fertilitzants i gelatines.

PÀGINA

Algicultura cultiu d’algues.

Mitilicultura cultiu de musclos.

Ostreïcultura cultiu d’ostres.

Piscicultura cultiu de peixos.

PÀGINA Procediment

• Caixes, plantilles, flotadors, taps, plaques aïllants, etc.

• El suro fa que el tronc de l’alzina sigui molt més resistent alfoc que no pas el tronc de qualsevol altre arbre i, per tant,que les alzines puguin sobreviure als incendis amb mésfacilitat que els altres arbres.


Activitat oberta.


Fusta tronc.

Pasta de paper (fusta) tronc.

Suro tronc.

Resina tronc.

Glans fruit.

Amanida d’algues, farratge, fertilitzant, productes per a laindústria alimentària (gelatines), productes per a laboratoriscientífics (gelatines, agars).

Les pinedes


• La fotografia B correspon a un bosc amb arbres de fullacaduca.

• La fotografia A correspon a un bosc amb arbres de fullaperenne.

• Perquè l’escorça de cada tipus de pi té una tonalitat properaal color que l’identifica. L‘escorça de pi blanc, des de lluny,es veu blanquinosa. L’escorça de pi roig és vermellosa(aquest és el cas més clar). El pi negre és tot ell més foscque qualsevol altre pi: el verd de les fulles és força fosc i, enser molt dens, s’incrementa la sensació de foscor.

Cargol, serp, cérvol, esquirol, ratolí de bosc, aligot, marta.


La fotografia de la dreta correspon a una pineda. La del’esquerra és un alzinar i la del mig és un bosc de ribera.

PÀGINA

• Ambdós tipus de fulles són verdes.

• Les fulles dels pins estan molt ben adaptades a l’acciódirecta dels raigs solars: són aciculars, és a dir, molt fines ipunxegudes i en forma d’agulla. Això evita que s’escalfinexcessivament i s’arribin a cremar, cosa que podria passar sifossin grans i planes, com les fulles de tell, sobretot durantels mesos d’estiu. Els arbres que tenen aquest tipus de fullesplanes viuen en zones menys exposades al sol: a la caranord de les muntanyes, en boscos més humits o protegitsper altres arbres més alts i de fulles més resistents.

Primera cadena alimentària: Pinya esquirol aligot. Segonacadena alimentària: Pinya ratolí de bosc serp blanca.

PÀGINA

• Deixant de banda la pregunta que, a cada dibuix, es fa lanena, la resposta a la qual es troba en les pàgines de launitat, en els dotze dibuixos que encapçalen la tercerapàgina de cada unitat del llibre d’informació hi ha unterrari on es representa el cicle vital de la granota,incloent-hi la metamorfosi.

Dibuix 1 ous de granota.

Dibuix 2 ous que comencen a tenir forma allargada.

Dibuix 3 ous amb forma que ja s’assembla al capgròs.

Dibuix 4 capgrossos molt petits.

Dibuix 5 capgrossos ben formats (s’hi veuen els espiracles,els ulls i la boca).

Dibuix 6 capgrossos que inicien la metamorfosi (ja tenen lespotes de darrere).

Dibuix 7 continuació de la metamorfosi (els capgrossostenen totes quatre potes i la cua es comença areabsorbir; ja tenen una forma que recorda molt a lade la granota).

Dibuix 8 s’ha acabat la metamorfosi; la granota ja potrespirar fora de l’aigua.

Dibuixos 9 i 10 les granotes continuen creixent, però sensecanvis anatòmics i fisiològics importants.

Dibuix 11 les granotes es busquen per aparellar-se.

5

801

4

3

701

2

1

601

3

2

1

501

12

2

1

401

301

2

1

201101

4

001

3

99

154

pi pinyer pinassa

pi blanc pi negrepi roig


Dibuix 12 la granota femella pon els ous que, gairebésimultàniament, fecundarà el mascle. Ja s’hatancat el cicle. A l’apartat Anem d’excursió hi hamés informació sobre els amfibis.

PÀGINA Procediment

A: Pinya verda, a l’arbre, amb les esquames ben tancades.

B: Pinya més madura, que ha canviat de color i ha caigut del’arbre. Les esquames encara són tancades.

C: Pinya molt madura, amb les esquames obertes que deixencaure els pinyons.


Resposta oberta.


La capçada és tot l’arbre exceptuant-ne el tronc. La fulla estàdibuixada a la part superior dreta, i la pinya, a la part inferiordreta. • El pi negre té la capçada cònica, perquè d’aquesta manera

no s’hi acumula neu durant les nevades d’hivern, fet quepodria malmetre les branques més febles.

• Les fulles dels pins estan molt ben adaptades a l’acció directadels raigs solars: són aciculars, és a dir, molt fines i punxegudesi en forma d’agulla.

• Això evita que s’escalfin excessivament i s’arribin a cremar,cosa que podria passar si fossin grans i planes, sobretot durantels mesos d’estiu.

• Les llavors són a dintre de les pinyes. Se les mengen elsesquirols, petits rosegadors i alguns ocells.

1

211

111

1

011901

C

155

A B C


156

solucions c Èr c o l - grec.net · tigres – els seus ossos s’utilitzen en medicina. bebès...

Documents