5 del foc a la recerca · el domini del foc permet allargar les hores de llum. al capvespre...

A la recerca del foc5

March utilitzà el català com a única llen-gua de les seves composicions. La seva poesia no s’inclina al joc galant, no és en absolut l’expressió amable de la cavalleria cortesana: fi ns i tot, no es tracta de poesia que fos redactada per ser acompanyada, en el seu context, amb cap melodia... La poesia fou per a Ausiàs March un mitjà de confessió, del qual se serví per expressar els aspectes més confl ictius i alhora més interessants de la seva personalitat.

JOSEP PALOMEROGuia didàctica d’Ausiàs March

[Text adaptat]

LECTURA: El foc. Una revolució, d’Eudald Carbonell i Robert Sala

1. ÚS DE LA LLENGUA: El reportat-

ge i la crònica

2. GRAMÀTICA: L’adjectiu

3. LÈXIC: La pseudoderivació

4. ORTOGRAFIA: La o i la u en

síl·labes àtones

5. LITERATURA: La poesia dels

segles XIV i XV. Ausiàs March

EXPRESSIÓ ESCRITA

UNA WEB

www.relatsencatala.com

Un espai per a publicar i llegir relats,

i també crítiques, assaigs o poesia.

Un espai de trobada per a qui li agra-

di llegir i escriure relats. Guanyador

del premi Lletra 2004.

UNA PEL·LÍCULA

A la recerca del foc

Jean-Jacques Annaud, 1981.

Situada en temps prehistòrics i basa-da en el llibre La guerra del foc, del també francès Rosny, presenta un grup d’homínids que és capaç de controlar i conservar el foc, però en-cara no sap produir-lo. El viatge a la recerca del foc els conduirà fi ns a una ètnia més desenvolupada.

UN LLIBRE

Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March

Josep Piera, Edicions 62, 2001.Una biografia novel·lada d’Ausiàs March que s’endinsa en món interior de March, i el presenta com un ésser humà, ple de paradoxes i contradic-cions.

MÚSICA

Si com l’infant quan aprèn de parlarRafael Subirachs, Ariola Eurodisc, 1978.

Cicle de cançons sobre poesies del segle XIV, el Segle d´Or català, de Francesc de la Via, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.

Clàssics i noRaimon, Picap, 2003.

Algunes de les cançons que Raimon ha compost al llarg dels anys amb textos de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March, entre d’altres poetes clàssics i no, revisades amb motiu d’un recital

al Teatre Nacional de Catalunya.

92

5 A LA RECERCA DEL FOC Lectura

Abans de la lecturaEudald Carbonell (Ribes de Freser, 1953) i Robert Sala (Salt, 1963) són prehisto-riadors i professors de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seva recerca s’ha centrat en els primers pobladors europeus. S’ha dut a terme al Puig d’en Roca, al pla de Salt, a Capellades i a la serra d’Atapuerca (Burgos). Han publicat articles i els resultats de les seves investigacions a les principals revistes científiques del món i són autors de nombrosos llibres de divulgació científica.

El foc. Una revolucióEl control del foc és una de les adquisicions més importants que s’han produït al llarg de l’evolució cultural de la humanitat. El foc, per les seves propietats, permet un ven-tall ampli d’aplicacions que han estat fonamentals en l’organització de les comunitats d’homínids. En destacarem les que considerem fonamentals.

Les mil cares del focEl domini del foc permet allargar les hores de llum. Al capvespre l’encesa de fogarsen els campaments, coves i abrics permetia hores de reunió i de comunicació al seu voltant, de manera que el foc podia contribuir, en el passat, a la socialització dels ho-mínids i al desenvolupament de les capacitats simbòliques.

El foc proporciona calor controlada: afegint o traient combustible es pot regular la temperatura i, per tant, som capaços de sobreviure en territoris on abans hauria estat del tot impossible. El foc espanta els animals, possibles competidors i enemics, que, en qualsevol moment, poden atacar els membres d’una comunitat. El foc podia fun-cionar com a element de seguretat de gran importància. Aquesta, potser, va ser la primera aplicació que se li va trobar i es va usar per a això des del primer moment.

homínids: família de primats que actualment comprèn un sol gènere vivent, l’ésser hu-mà.

fogars: llar, lloc on es fa un foc.

5

10

15

El foc permeté millorar la dieta dels homínids. Coure aliments, com certs vegetals que ens són difícils de digerir, va fer possible d’ampliar més la dieta i, per tant, de millorar la subsistència.

Trencar la cadena de degradació dels aliments, és a dir, conservar-los, és una funció que no s’ha comentat gaire sovint, ben diferentment del que ho ha estat la de coure els aliments, plantejada de forma recurrent en arqueologia. Les formes de conservar l’aliment que tenien al seu abast els homínids era fumar els aliments o salar-los.

Quan a l’Abric Romaní van començar a sortir-hi, des del primer any de l’excavació, el 1983, nombroses restes de llars de foc, malgrat que els Neandertals eren conside-rats un homínids amb dificultats per encendre’l, sempre sortien colgades de restes òssies molt carbonitzades i fragmentades. La cremació que presentaven era excessiva per ser la dels ossos d’una carn cuita, i plantejava la necessitat d’una hipòtesi que so-lucionés el dilema.

Actualment estem segurs que les restes que trobem a l’interior dels focs són el pro-ducte de la neteja de l’espai del jaciment després de consumir l’aliment animal al màxim. La fragmentació extrema indica, clarament, que s’han estat aprofitant tots els productes de la biomassa animal. La neteja de l’espai és una funció del foc que no apareix gaire a la bibliografia i que, en canvi, indica una complexitat de comporta-ment, d’estructuració de l’espai domèstic que no necessita més explicacions per ex-treure’n conclusions.

Amb el foc es poden manipular les fustes i d’altres matèries primeres, per tal de fer més fàcil la producció d’eines. Per tant, també tenia un valor estratègic potencial en la configuració d’armes i eines. Són comunes en l’arqueologia europea, a partir de l’aparició dels humans anatòmicament moderns, les troballes d’objectes de sílex amb alteracions causades per l’exposició tèrmica.

Abans que es coneguessin les estratègies d’encesa que podem anomenar pirotècniques, el manteniment del foc encès devia ser el procediment més comú. A partir d’una ence-sa natural, el foc s’havia de mantenir per sistemes artificials. Tanmateix, les possibili-tats d’obtenir un foc natural eren discontínues i aviat es devia fer imprescindible trobar una solució tècnica per encendre’l de forma artificial. Els avantatges eren moltíssims i, sobretot quan es devia introduir en la vida quotidiana, es devia fer imprescindible.

EUDALD CARBONELL i ROBERT SALA, Planeta humà [Text adaptat]

5A LA RECERCA DEL FOC

93

Lectura

Activitats sobre la lectura

1. Qui exposa els fets? En quina persona verbal s’expressa? Indica les formes verbals que ho assenyalen.

2. En començar, el text anuncia «un ventall ampli d’aplicacions del foc». Quan acaba el text, quantes n’ha explicat?

3. Per què diu que el foc permet «allargar les hores de llum»?

4. Què vol dir en aquest context «la socialització dels homínids i el desenvolu-pament de les capacitats simbòliques»?

5. «Afegint o traient combustible es pot regular la temperatura». A quina mena de combustible es refereix el text?

6. El text parla dels animals com a «possibles competidors» dels habitants de l’Abric Romaní. En quin sentit ho devien ser?

7. Quins vegetals ens poden ser difícils de digerir si no es couen?

8. Què vol dir «trencar la cadena de degradació dels aliments»? Quins sistemes tenien en aquell moment, segons diu el text. I quins tenim actualment?

recurrent: que torna de tant en tant, que es repeteix.

arqueologia: ciència de les co-ses antigues. Estudi de la histò-ria de la humanitat a partir de les restes materials que aques-ta ens ha deixat.

fumar: exposar els aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i de conservar-los.

Abric Romaní: jaciment ar-queològic de Capellades (Ano-ia), corresponent al Paleolític.

Neandertals: homínids anteri-ors en l’escala evolutiva a l’és-ser humà modern i dels quals aquest no deriva directament.

colgar: posar alguna cosa dins d’un clot i cobrir-la amb la ter-ra, sorra, cendra, etc., que s’ha-via fet en fer el clot.

biomassa: massa total de la matèria viva existent en un sis-tema, en un cos.

bibliografia: llistat d’obres que tracten d’una matèria determi-nada.

estratègic: relatiu a l’art de co-ordinar les accions per aconse-guir una finalitat.

potencial: que existeix en po-tència, que pot arribar a ser.

tanmateix: això no obstant, tot i així, malgrat això.

20

25

30

35

40

45

Els copròlits són excrements fossilitzats i petrificats.

El seu estudi permet deduir l’anatomia del tub digestiu, els hàbits alimentaris i fins i tot la flora de l’entorn, perquè algunes llavors i el pol·len no es digereixen i queden en els excrements fossilitzats.

El mot deriva de las paraules gregues kopros (excrement) + lithos (pedra)

Sabies que...

5 A LA RECERCA DEL FOCLectura

94

9. Quan els autors comencen les seves excavacions a l’antic jaciment i troben les restes de fogars, es troben amb «un dilema» i es plantegen «una hipòtesi» que després es podrà confi rmar. Quins són aquest dilema i aquesta hipòte-si?

10. El foc també servia per «manipular les fustes i d’altres matèries primeres».Quines altres matèries primeres? Per fer què?

11. Com es devia produir una «encesa natural», un «foc natural»? Abans de saber com encendre’l, «el manteniment del foc encès devia ser el procediment més comú». Com ho devien fer? I quins devien ser els «sistemes artifi cials» per encendre’l?

activitats proposades

1. Fes una llista amb totes les paraules del text que es refereixin al camp lèxic del foc.

2. Explica oralment el signifi cat de les paraules següents:

dieta, eines, sílex, capvespre

3. Proposa algun sinònim per a aquestes paraules:

fragmentació, extrema, restes, difi cultats, complexi-tat, excessiva, aliments

4. Digues de quins mots primitius s’han fet derivar aquests:

funcionar, millorar, aprofi tar, socialitzar, carbonitza-des, cremació, estructuració, manipular, confi gura-ció, exposició, imprescindible

5. Desmunta els elements de què es componen aquestes paraules en lexema i afi xos:

òssies, fragmentació, troballes, discontínues, seguretat

6. Aquestes dues paraules es formen amb lexemes grecs: pirotècniques i tèr-mica.

piros vol dir foc

tekne vol dir art, tècnica

termo vol dir calent, calor

A veure si trobes altres paraules formades amb aquests mateixos lexemes cultes.

7. Busca al diccionari aquestes paraules i escriu-ne la defi nició: matèries prime-res, hipòtesi, dilema, fòssil i jaciment.

Què és l’Abric Romaní?

www.xtec.es/dtbaix/cata-medi/general/man005.htm

(Centre de Recursos de l’Anoia)

www.xtec.net/crp-anoia/anoiaguapa/marquesd/ti-tol5.htm

(Escola de Capellades)

www.grec.cat

(Hiperenciclopèdia)

Pren nota de

• què s’hi ha trobat?• quan es va descobrir?• perquè es diu Abric Ro-

maní?• quin és el nom ofi cial del

recinte?• què és el Paleolític?• quines estratègies d’encesa

van descobrir els nostres avantpassats?

Indaga altres llocs de Cata-lunya on s’han trobat restes arqueològiques prehistòri-ques, al Garraf, al Vallès, a l’Anoia...

Investiga

1.1

1.


95

Ús de la llengua

El reportatge i la crònica

El reportatgeEl reportatge és un gènere periodístic que informa sobre fets de l’actualitat amb més aprofundiment i amplitud que la notícia. Té per objectiu ampliar, completar o informar amb deteniment sobre la notícia o bé desenvolupar un tema que reclama l’interès de la societat.

A diferència de la notícia, aquest aporta una descripció més detallada de tots els elements del context, que permeten analitzar i comprendre millor els fets de què informa.

Així doncs, un reportatge:

• S’arrela en un fet d’actualitat que motiva el reportatge o en un interès general que se suposa.

• Explica els antecedents, totes les circumstàncies i detalls de l’entorn que poden aclarir o explicar els fets.

• Presenta testimonis, i les interpretacions que els testimonis directes en fan, juntament amb les del mateix reporter o reportera.

• De vegades, en preveu les conseqüències.

• Presenta documentació o informa cions complementàries, per tal que els lectors puguin acabar d’interpretar els fets.

De qualsevol notícia d’actualitat es pot fer un bon reportatge.

Els reportatges també tracten temes que no tenen una actualitat tan immediata com les notícies, i per això es poden pro-posar d’investigar-los i descriure’ls per analitzar-los sense tanta urgència.

L’ elaboració d’un reportatge és, doncs, més refl exiva i detinguda que la d’una notícia, i requereix:

• Decidir el fet o esdeveniment.

• Acudir al lloc dels fets.

• Buscar les fonts d’informació.

• Parlar amb els testimonis.

• Obtenir material gràfi c.

• Ordenar el material.

• Redactar el text.

L’estructura del reportatge sol ser simi lar a la de la notícia:

1. El titular: breu, pot ser més original i imaginatiu que els titulars de les notícies.

Notícia. © Ediciones Primera Plana, S. A./2004.

Reportatge. Carme Escales/© Ediciones Primera Plana, S. A./2004.

1.3

1.2

5 A LA RECERCA DEL FOCÚs de la llengua

96

2. L’entradeta: algunes frases informatives que situïn els fets i suscitin l’interès.

3. El cos: el gruix del text, que inclou la descripció dels fets.

4. El tancament: les frases de cloenda, de resum.

5. El material gràfi c: fotografi es, dibuixos, esquemes.

6. Els destacats: fragments de text separats del cos general perquè tracten un aspecte parcial.

El llenguatge dels reportatges, com el de tot el periodisme, ha de ser precís, però, a dife-rència de les notícies, el reportatge pot recollir algun toc subjectiu o personal de l’autor.

El reportatge televisiuElreportatge televisiu presenta la narració perfectament harmonitzada d’imatges i text —oral o escrit— sobre un fet d’actualitat. Malgrat que el pes informatiu sol recaure en les imatges, el text i el so són tant o més informatius que la imatge. I així, són destacables:

El so directe i el so ambient, pres en directe en el lloc dels fets.

El relat en on o en off , d’algú que és dins o fora de la imatge i que pot correspondre al relat (els fets) o al relator (el periodista).

Tots els elements afegits en el procés d’edició del reportatge: efectes musicals i sonors, subtítols i textos en sobreimpressió.

Són ben coneguts els programes de reportatges televisius que, seguint el model inaugurat per la BBC, s’han fet clàssics a totes les televisions: 30 minuts, 60 minuts, Entre línies, Informe semanal, etc.

Crònica.Avui (01.06.2006)

La crònicaLa crònica és un gènere en què algú que els ha presenciat narra cronològicament els fets ocorreguts durant un temps i en un lloc de-terminats.

Les característiques de la crònica són molt si-milars a les del reportatge i la seva estructura —titular, entradeta i cos, amb material gràfi c o destacats— també, però amb la diferència que l’autor hi està més involucrat, per tal com interpreta directament els fets de què parla, que són presentats i comentats des del seu punt de vista personal. De vegades té una pe-riodicitat regular (diària, setmanal...) i el perio-dista informa dels fets que han anat succeint en el lloc on es troba en un període concret.

Aquest gènere, que té un origen històric i li-terari, ha passat al periodisme mantenint les seves característiques de relat, i afegint-hi els elements més interpretatius. Així, amb la crònica es rep una informació impregnada de la vivència i la percepció del seu autor. I aquest és el valor que té per als seus lec-tors: una certa interpretació dels esdeveni-ments, aportada per algú que ha estat allà, se n’ha fet el càrrec i ho relata.

El reportatge radiofònic

Com que té com a suport el so, es fonamenta en

• la veu i la paraula• la música i els sorolls• els silencis• els efectes especials

Sol combinar la narració dels fets amb el so ambient i la veu dels testimonis o dels experts.

Pot ser emès en directe o en diferit.

Per saber-ne més

5A LA RECERCA DEL FOCÚs de la llengua

97

Aquest caràcter més lliure de la crònica permet distingir entre cròniques més ne-tament informatives i cròniques més aviat interpretatives, i poden referir qualse-vol fet de la realitat social. Els seus autors poden ser designats amb els termes de cronista, corresponsal, especialista, enviat especial... Segons la temàtica, trobarem que hi ha la crònica política, parlamentària, esportiva, cultural, de societat, negra, rosa... i, segons l’estil, cròniques informatives, narratives, descriptives, literàries...

1. Busca al web de Televisió de Catalunya (TV3 i Canal 33) informació sobre els seus programes de repor-tatges: 30 minuts, Entre línies, 60 minuts, Thalassa,El documental, i indaga sobre les característiques generals de cada programa, presentadors/es i equips de redacció, canal, dia i hora d’emissió, anti-guitat en l’emissió, temàtiques dels reportatges habituals, si són programes de creació pròpia o ad-quirits a altres cadenes, relació dels reportatges amb l’actualitat del moment i un reportatge desta-cable del seu historial.

Després endreça el material, elabora en format RTF un petit reportatge amb les informacions ob-tingudes i presenta’l en format paper. Si convé podeu organitzar-vos la feina en grups i després posar-la en comú com si fóssiu un equip de redac-ció.

2. Dividiu-vos en grups i redacteu una notícia o una crònica sobre la darrera sortida que vau fer amb tota la classe. Després llegiu alguns d’aquests tex-tos en veu alta i comenteu les diferències que hi observareu.

3. Escolliu un equip de cronistes de la classe, i redac-teu una petita crònica setmanal del vostre grup. Podeu fer gestions amb la tutoria per penjar-la al web del centre. Penseu un nom per a l’equip i un nom per a la vostra secció del web.

4. Debat. Refl exioneu en veu alta sobre aquestes pa-raules de Ryszard Kapuscinski, sobre la importància de la paraula per explicar la realitat:

De la tecnologia a la paraulaLa utopia dels poders de comunicació mundial és que amb la tecnologia actual es pot resoldre tot. Jo hi crec, en aquests avenços tecnològics tan importants, però no podem perdre el cap [...]. Això no infl ueix en el conjunt seriós del periodisme de reportatges, d’assaig, de cròniques. Un periodista amb talent pot escriure-ho tot en un tros del diari, no li fa falta res més.

A fi nals del segle xix, quan va aparèixer el telèfon, es creia que la premsa escrita s’acabaria, però el telèfon només va servir per al seu desenvolupament. A principis del segle xx, quan va aparèixer el cinema es va dir que havia arribat el fi nal per a la paraula escrita. Després, quan es va desenvolupar la ràdio també es va dir el mateix, igual que amb la televisió. Però no hi ha discussió, la premsa continua desen-volupant-se. Tots els mitjans amplien la possibilitat d’existència de la paraula, de transmissió de la paraula.

5. Segons la gravetat de la situació que relaten, les cròniques són lleugeres o dramàtiques, entretingu-des o preocupants. Com et sembla que deuen ser aquestes dues i per què:

a)Jo vaig anar a un país com el Congo, amb una guerra de 50 anys. Parlava amb la gent, veia un esdeveniment, un cop d’estat, buscava informació per tractar d’entendre el que estava passant i després formava el quadre del que em passava i escrivia. Aquesta era realment la meva feina.

RYSZARD KAPUSCINSKI (Conferència)

b)

Els neandertals coïen a la planxa.Descobert al jaciment de l’Abric Romaní una llar feta pels neandertals fa 55.000 anys, única al mónLa cuina del Pirineu inclou l’exquisida «carn a la llosa», que es basa en la cocció dels aliments sobre pedres de pissarra calentes. Es tracta d’una versió primitiva de la carn a la planxa: és planxa sense tefl ó. Llars de fa 55.000 anys descobertes al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades (Anoia), mostren que aquesta tradició es remunta a l’època en què Catalunya estava poblada pels neandertals. Faltaven encara 15.000 anys perquè l’homo sapiens, la nostra espècie, arribés a la península ibèrica.

JOSEP CORBELLALa Vanguardia (20.08.2000)


98

5 A LA RECERCA DEL FOC

2.1

2.

Gramàtica

L’adjectiu

L’adjectiu és la categoria gramatical de les paraules que acompanyen els

noms i n’assenyalen alguna qualitat, alguna característica.

Normalment s’escriuen darrere del nom, i dins del sintagma nominal fan la funció sintàctica de complement del nom.

Concorden amb el nom en gènere i nombre.

un vent humitaquella bicicleta blancauna forta emoció

mitjons nous

Flexió de gènereEls adjectius adopten el gènere del nom que complementen.

Hi ha adjectius de dues terminacions (alt/alta, nou/nova, humit/humida), anome-nats variables, i adjectius d’una terminació única per al masculí i el femení (fàcil, alegre, suau), anomenats invariables.

En general, solen coincidir totes les llengües romàniques i mantenen la variabilitat dels adjectius com en la llengua originària llatina. Però cal que paris atenció en alguns adjectius que poden portar-te a errors.

Adjectius amb dues terminacions

Formen el femení afegint una –a: blanc/blanca

O canviant la vocal fi nal del masculí (–e, –o, –u) per la –a: agre/agra, fondo/fonda,europeu/europea

De vegades es produeixen alguns canvis fonètics i ortogràfi cs que ja coneixes. Cal que els tinguis presents:

Canvis en l’accent

alguns perden l’accent:

amorós/amorosa, boirós/boirosa

d’altres, el guanyen:

ardu/àrdua, tebi/tèbia

c g groc/grogat d buit/buidau v blau/blavaig j boig/bojal l·l tranquil/tranquil·lac qu oblic/obliqualeg loga geòleg/geòloga

Adjectius amb una única terminació

Són invariables la major part d’adjectius acabats en:

–a, –cida, –ista: celta, fratricida, periodista.

–al, –el, –il: actual, rebel, dèbil; amb l’excepció de mal, nul, paral·lel, tranquil.

–ant, –ent: amargant, elegant, diferent; amb l’excepció de content, cruent, sant, i tots els acabats en –lent com valent, lent, dolent, calent.

Els adjectius constitueixen el sintagma adjectival i po den anar acompanyats d’adverbis.

mitjons nousmitjons molt nous

Recorda?!

Són variables:

agrest/agrestacomú/comunacortès/cortesacovard/covardafort/forta gris/grisainert/inertamarroquí/marroquinapobre/pobratrist/tristaverd/verda

Són invariables:

rude/rude

Compara’ls amb el cas-tellà

Recorda?!


99

2.2

2.3

Gramàtica

–ar, –or: popular, vulgar, interior, posterior; amb l’excepció d’avar, car, clar, clara;incolor, sonor.–e, –ble: alegre, simple, lliure, amable, noble, feble; amb l’excepció d’ample, còmode, digne, esquerre i molts altres adjectius acabats en –e àtona.

–aç, –iç, –oç: audaç, capaç, feliç, feroç, veloç, precoç. Aquests adjectius són invariables en singular, però variables en plural.

I també: afí, àrab, breu, gran, greu, lleu, hindú, miop, partícip, suau, sublim.

Flexió de nombre Normalment, formen el plural afegint una –s a les formes del singular: negre/negres, breu/breus, llesta/llestes.

Però si acaben en –s, –ç, –x, –tx, –ix fan el plural afegint –os: francès/francesos,feliç/ feliços, fi x/ fi xos, moix/moixos, gavatx/gavatxos.

Si acaben en –sc, –st, –xt i –ig fan el plural indistintament, afegint –s (més formal) o bé –os (més propi de la llengua parlada): fresc/frescs o frescos; trist/trists o tristos; mixt/mixts o mixtos; boig/boigs o bojos.

Cal vigilar els mateixos canvis ortogràfi cs que es produeixen en la formació del femení.

L’ adjectiu superlatiu i comparatiu Quan volem incrementar la qualitat que expressa un adjectiu podem fer-lo servir en grau superlatiu.

– Hi ha superlatius regulars que es formen afegint –íssim/a al lexema: novíssi-mes, fi nalíssim, simpatiquíssima.

– D’altres són irregulars o especials: òptim (molt bo), paupèrrim (molt pobre), mínim (molt petit), ínfi m (molt baix).

– Són col·loquials formes com ara: supernou, megaràpid, bo-bo, català-català.

Quan volem comparar —indicant superioritat, inferioritat o igualtat— podem fer servir les construccions: més... que, menys... que, igual... que, tan... com.

– També alguns adjectius en grau comparatiu, com aquests: millor, pitjor, menor, major, superior, inferior, anterior, posterior.

ç c

audaç/audaços i audaces

feliç/feliços i felices

veloç/veloços i veloces

Atenció!

Alguns adjectius doblen la s:gros, grossa, grossos, grosses

ros, rossa, rossos, rosses espès, espessa, espessos, espesses rus, russa, russos, russes

D’altres, no: cortès, cortesa, cortesos, corteses

gris, grisa, grisos, grises precís, precisa, precisos, precises

una n etimològicapla

planaraplanar

planíciaesplanada planejar planifi car planisferi

Alguns adjectius acabats en vocal tònica tenen una n «amagada», que prové de la paraula llatina d’origen. En formar els derivats, o bé el femení i el plural, aques-ta n reapareix.

Exemple: pla, plana, plans, planes

100

5 A LA RECERCA DEL FOCGramàtica

1. Escriu al full tots els adjectius d’aquest text i anota’n la fl exió completa:

Noia busca noiNOIA sense res a destacar, a part d’intel·ligència, bellesa i simpatia, BUSCA NOI d’entre 18 i 22 anys, amb bon físic, altura mínima d’1’73 m, pes adequat a la seva altura, cabell fosc, curt o llarg segons com millor li quedi, ulls negres i vius amb una espurna d’intel·ligència, sense bigoti ni barba espessa, només una mica de barba mal afaitada, que doni sensació de masculinitat i no de falta d’higiene personal, nas i orelles sense pèls que en sobresurtin, bona dentadura, ungles netes i ben tallades, sense pèl a l’esquena, una mica de pèl al pit sense que surti pel coll de la samarreta, braços, pit i cames musculosos sense que el múscul sigui tan marcat que es converteixi en una cosa antinatural, cul que s’aguanti al seu lloc, cames sense depilar, peus que resisteixin llargues passejades, que sigui estudiant universitari o treballador amb possibilitats de promoció, que gaudeixi d’una bona base econòmica i de pis propi, que no fumi tabac, ni sigui un gran afi cionat a l’alcohol, amb bona salut però sense obsessionar-se, atent però no apegalós, romàntic però no suat, intel·ligent però no pedant, amb sentit de l’humor però sense ser ofensiu, generós però no estúpid, sensible però no ploraner PER A RELACIONS ESPORÀDIQUES.

Un relat de TIAMAT. [Fragment]Relats en català:

www.relatsencatala.com/

2. Posa aquests adjectius en dues llistes, segons si do-blen o no la essa en la fl exió de gènere i nombre. I n’hauràs de posar la meitat a cadascuna.

rus, espès, gros, aragonès, ros, llis, porós, calorós, enamoradís, blavós

3. Separa adequadament les paraules d’aquests sin-tagmes. Trobaràs que n’hi ha una que té un error i l’hauràs de corregir:

unaaltratarda, unaltredia, unaaltravegada, unaltre-cop, unaltreclasse

4. Anota a la llibreta la fl exió sencera d’aquests adjec-tius:

verd, feliç, diferents, covard, groga, descalç, ample, comú, pobre, lletjos, alegres

5. Escriu aquests sintagmes havent substituït l’element en negreta pel que hi ha entre parèntesis, i fent les adaptacions de gènere i nombre que calguin:

Exemple: sofà còmode / (cadira) cadira còmoda

els pobles mediterranis / (cultura)

un problema comú / (feina)

té un amic biòleg / (amiga)

un altre matí / (dia)

un carrer ample / (carretera)

jerseis negres / (jaqueta)

un formatge suís / (vaca)

un altre matí / (tarda)

6. Digues si aquests adjectius tenen n etimològica i si la recuperen en formar el femení o el plural i també els derivats. Dóna’n exemples:

Exemple: bo: bona, bondat, boníssim, abonar, bons(sí, té n etimològica)

bo, serè, amè, ateu, comú, guerxo, afí, tou, oportú, exacte, ple

7. Digues en quins casos aquests adjectius estan substantivats i es comporten com un nom:

a) Agafo el vell i deixo el nou.

b) He deixat els patins vells a casa.

c) Hi havia un vellet que ens va orientar.

d) El picant no m’agrada.

e) L’Amina hi posa pebre picant.

f ) Em posaré el blau.

g) He trobat un excursionista pel camí.

h) S’ha fet d’una colla excursionista.

i) És un ximple.

j) És una barra mòbil.

k) M’ha deixat el boli blau.

l ) M’he deixat el mòbil.

8. A veure si pots identificar el començament d’un embarbussament:

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ , _ _ _ _ ,

1 7 + y + * * ? 7 + k ? 5 + : ? 5 + ! ? 5 +

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ . . .

5 + ! + 5 1 3 : + ? 9 + * * + 3 ? 5 +



101

3. La pseudoderivació

Els pseudoderivats —o falsos derivats— són mots que deriven directa-

ment de la llengua llatina i no de la llengua catalana.

Com aquests:

aigua aigüera, aigualir AQUA aquàtic, aquari, aquarel·lamot primitiu català (derivats) mot primitiu llatí (pseudoderivats)

En alguns casos tots dos mots originaris són força diferents, però en altres casos la diferència és només d’una consonant o d’una vocal. Cal parar atenció a l’ortografia. Fixa-t’hi:

Motprimitiucatalà

DerivatsMot

primitiullatí

Pseudoderivats

aigua aigüera, aigualir, aiguat AQUA aquàtic, aquari, aquós, aquarel·la

boca abocar, desembocar BUCCA bucal

cabell cabellera CAPILLU capil·lar

cadira cadiraire, cadireta CATHEDRA catedral

cor coratge, encoratjar CORDIS cordial, concòrdia

corb corbat CURVU curvatura, curvilini

doble doblar DUPLE duplicar

dolç dolcor, dolcesa DULCE dulcificar, edulcorant

fosc enfosquir, foscant FUSCU ofuscar

jove jovent, joventut JUVENIS juvenil

llavi llaviejar LABIU labial

moc mocador, mocar MUCU mucolític

net netedat, netejar NITIDU nitidesa

nodrir nodriment NUTRIRE nutrició, nutrient

om omeda ULMU ulmàcies

ona onatge, onada, onejar UNDU ondulat, ondulació, ondulatori

ortiga ortigosa URTICA urticària

paladar paladejar PALATU palatal

pèl pelatge, pelfut PILUS depilar

pell pelleter PELLE pel·lícula

peu peüc, peatge, peuada PEDEM pedal, pedestre, pedestal

pit pitrera, espitregat PECTUS pectoral, expectorar

ploma plomall, plomatge PLUMA plumífer

pols (el) polsera, polsar PULSU pulsació

raig rajar, rajolí RADIU radial, irradiar, radiat

Hi ha paraules que no deri-ven del mateix mot llatí, i això explica la grafia dife-rent:

HOMINE home, homenàs

HUMANITAS humà,humanitat

MOVERE moure, moviment

MOBILIS mòbil, mobili-tat, automòbil, moble

Per saber-ne més

Lèxic

102



Lèxic

Motprimitiucatalà

DerivatsMot

primitiullatí

Pseudoderivats

títol titolet TITULU titular

ull ullada, ulleres, ullet OCULUocular, binocle, binocular, oculista

ungla unglada UNGULA ungulats

veu veueta, veuassa VOCEvocal, vocalista, vocació, vocalizar

volcà volcànic VULCANO vulcanòleg, vulcanisme

1. Digues quina paraula es defi neix tot seguit. Pensa si és un derivat o un fals derivat i procura escriure-la correctament. Fes-ho a la llibreta.

a) relatiu o pertanyent al paladar.

b) tractament de les afeccions pròpies dels peus.

c) seient elevat des d’on el professorat explicava ma-gistralment una ciència.

d) vehicle terrestre, generalment muntat sobre qua-tre o més rodes.

e) relatiu o pertanyent a la veu.

f ) relatiu o pertanyent a la boca.

g) conjunt dels mots d’una llengua.

h) braçalet.

i) pitjar els botons d’un mecanisme.

j) batec del cor i de les artèries.

k) pont especial amb què una conducció d’aigua salva una depressió del terreny.

2. Agrupa aquestes paraules segons que et semblin derivades o pseudoderivades:

a) poblat, populatxo, popular, poblament, impopu-lar, repoblar, població, poblador.

b) fi llol, fi llada, fi llastre, fi llet, afi liar, fi liació, afi llar, fi lial.

c) lluminós, llumenera, il·luminar, enllumenat, il·lu-minació, lumínic, llumí.

d) anyada, anyell, anual, aniversari, bianual, anuari.

e) lluna, lunar, allunament, llunàtic, llunat, allu natge.

f) jonc, juncàcies, jonquera.

g) tossir, estossegar, antitussígen.

h) orella, orellera, aurícula, auricular, orellut.

i) món, rodamón, mundial.

3. Pensa derivats i pseudoderivats d’aquestes parau-les. Si fa falta, consulta el diccionari:

pedra/PETRA, llet/LACTE, pluja/PLUVIA , dit/DIGITU

4. Escriu correctament aquestes paraules, a les quals falta la o o la u.

a) v...lcanisme, v...lcanòleg.

b) h...menot, h...manisme, h...manitat.

c) j...vent, j...venil, j...ventut.

d) tít...l, tit...lar.

e) d...lcet, end...lcir, d...lçament, ed...lcorant, d...lci-fi car.

f ) m...cador, m...cós, m...colític, m...car.

5. I ara escriu aquestes frases correctament:

a) Vulcano és el v...lcà que dóna nom a la v...lcanolo-gia.

b) El j...vent prefereix la moda j...venil.

c) La h...manitat inclou h...mes i dones.

d) Els tít...ls de les redaccions són com els tit...lars dels reportatges.

e) No m’agrada end...lcir la llet amb ed...lcorants quí-mics.

f ) Aquell m...cós portava un m...cador al cap, com una bandana.

Volcà de Santa Margarida, al Parc Natural de la Garrotxa.


103

4.1

Ortografia

4. La o i la u en síl·labes àtonesObserva els mots en negreta de les frases següents:

En aquell punt del mapa hi ha un pont que travessa la riera. La o i la u sonen diferenciades perquè es troben en síl·laba tònica.

En aquell puntet del mapa hi ha un pontet que travessa la riera. En tots els parlars orientals, quan o i u es troben en síl·laba àtona sonen igual.

Observa:

en posició tònica en posició àtona

porta portal, porticó, porteria moto motocicleta, motorista, motoritzat color coloraina, acolorir, descolorit

Com que això ocasiona dubtes ortogràfi cs, cal saber si s’ha d’escriure o o bé uquan sonen igual:

Alguns noms masculins acaben en o: ferro, carro, mico, lloro.

Només alguns acaben en u: correu, cacau, individu, tribu, ateneu, estiu.

Els plurals de noms i adjectius és en –os: ferros, pisos, boscos, textos.

Només alguns acaben en –us: cacaus, individus, tribus, ateneus, estius.

La primera persona del present d’indicatiu de molts verbs és en –o: canto, dormo,camino, trepitjo, miro, trobo.

Dins d’una mateixa família de paraules els mots primitius solen donar la pauta per escriure o o u. Cal buscar doncs l’arrel o una paraula de la mateixa família en què aquesta vocal s’escaigui en síl·laba tònica: foguera, fogar, fogó (com foc),fumera, fumar, fumerola, fumet (com fum), trucaré, trucat, truqueu (com truc itruco), enfortir, esforçar, fortalesa (com fort).

La o i la u en els verbs irregularsHi ha uns quants verbs irregulars que et faran equivocar si no t’hi fi xes:

a) sortir, collir, cosir, tossir i escopir (i també els seus derivats)

En aquests verbs, escrivim o en síl·laba àtona i u en les síl·labes tòniques: surt,surtis, però sortiré, sortim; cull, cullis, però colliré; cus, cuso, però cosia, cosiré; tus, tussis, però tossia, tossim; escup, escupis, però escopia, escopim.

b) poder i voler En aquests verbs, no t’equivocaràs en la majoria de formes: vull, puc, podia,

podré, volia, volgut, però volgués o vulgués?, volguem o vulguem?

Cal recordar que escrivim el present de subjuntiu, sencer, amb u, mentre que l’imperfet de subjuntiu s’escriu, sencer, amb o. És així:

Present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui,vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.

Imperfet de subjuntiu: pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin; volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, volguessin.

Pontet i riera a Cúmbria (Reg-ne Unit).

El present de subjuntiudepèn d’un verb conjugat en present d’indicatiu.

Cal que vulguis.

L’ imperfet de subjuntiu depèn d’un verb en im-perfet d’indicatiu.

Calia que volguessis.

Atenció!

104

5 A

104


Finalment, cal fi xar visualment com s’escriuen aquests mots (i també els seus derivats):

S’escriuen amb o S’escriuen amb u

atordir complir joventut rossinyol bufetada mussol

avorrir cònsol nodrir sofrir butlletí ritu

Bordeus corba pèndol sospir butxaca suborn

botifarra Empordà podrir tamboret cuirassa sufocar

brúixola escrúpol rètol tonyina escull suport

calorós esdrúixol rigorós torbar fòrum tramuntana

cartolina Hongria robí Torí muntanya turment

cobrir joglar Romania torró muntar vidu

En cas de dubte, sempre és aconsellable consultar el diccionari.

Ortografia


1. Escriu mots derivats d’aquestes paraules:

calor, rigor, podrir, torbar, turment, cobrir, complir, avorrir, sofrir, rètol, sospir

2. Conjuga: el present d’indicatiu de recollir, sortir i tossir; el present de subjuntiu de voler, i l’imperfet de subjuntiu de poder. Fes-ho a la llibreta.

3. Havent consultat els quadres de més amunt indica la paraula que es defi neix aquí:

a) comarca que té per capital Figueres

b) natural d’un país del centre d’Europa, amb capital a Bucarest

c) natural d’un país del centre d’Europa, amb capital a Budapest

d) que té aprensió, fàstic, escrúpol

e) estri per escriure i dibuixar, amb una punta de fi bra tèxtil

f) induir amb una recompensa a fer una cosa indeguda

g) vent que ve del nord

h) peix de la família dels túnids

i) conjunt de plomes que cobreixen el cos d’un ocell

4. Pensa el mot primitiu d’aquestes paraules i digues com s’han d’escriure aquests derivats.

escrup....lós, ins....portable, t....rmentar, av....rriment, esc....llera, m....ntanyós, desm....ntar, m....ntura, m....ntador, b....fetejar, ret....lador, pert....rbar

5. Organitza un menú amb els ingredients que se’t proposen. Mira d’incorporar-los-hi tots: torró, tonyina, botifarra, embotits, enciam, tomàquet, olives, arròs, mongetes tendres, galetes.

De primer plat? De segon plat? Per postres?

6. Copia aquestes frases a la llibreta, havent consultat les normes i els quadres de més amunt:

a) Quan s....rtin, cal que c....llin tot el que hi ha a terra.

b) No va s....p....rtar que li donés aquella b....fetada.

c) M’agrada la m....nt....ra de les seves ....lleres.

d) Si s....rtim, anirem a la m....ntanya.

e) Quan p....guem venir i tu v....lguis que s....rtim una estona, truca’ns.

Algunes paraules són inva-riables:

cactus, eucaliptus, focus, glo-bus, sinus, tipus, prototipus, virus

Recorda?!

Fixa’t en la o tònica d’aques-tes paraules, que solem pro-nunciar malament:

estoigtombatriomfploma

Recorda?!

5.1

5.


105

Literatura

La poesia dels segles XIV i XV.Ausiàs March

Al fi nal del segle XIV, mentre Catalunya s’obria a l’Humanisme i al nou estil poètic italià (el dolce stil nuovo), que deixava enrere les formes poètiques medievals, es produïa encara una revifalla de les modes de la poesia trobadoresca de segles anteriors.

Encara es publiquen llibres de rimes i regles de trobar, s’instauren els Jocs Florals (1388), un certamen poètic trobadoresc, i se celebren festes de la Gaia Ciència (1393) per promoure la poesia en provençal.

Entre els poetes que encara cultiven l’estil trobadoresc trobem Gilabert de Próixi-ta, Andreu Febrer, Pere March i Jaume March.

Jordi de Sant JordiLa poesia de Jordi de Sant Jordi (1399-1425) comença a allunyar-se de la tradició provençal, i introdueix el nou estil poètic de la lírica italiana.

Nascut a València, sembla que era fi ll d’un esclau llibert d’origen morisc. Va formar part de les expedicions a Itàlia del rei Alfons el Magnànim i fou ordenat cavaller. Va morir molt jove i en conservem 18 poe-mes. És un dels poetes més importants d’aquests segles.

Aquest poema, conegut com a Es-tramps, recull la creença medieval que aquell que mor assassinat fi xa a la retina la imatge de qui l’ha mort, que és l’última que els seus ulls han vist. Jordi de Sant Jordi fa servir aquesta bella tradició popular per aplicar-la a si mateix, que morint d’amor reté sobre el front, en els ulls, la imatge de l’estimada.

Un cos gentil m’ha tant enamorat

el cor, els ulls i mon fi n pensament

que nit i jorn estan en gran debat

qui l’amarà d’ells tres primerament

JORDI DE SANT JORDI

Sobre el front port vostra bella semblança

de què el meu cos nit i jorn fa gran festa,

que, contemplant la molt bella fi gura

de vostra faç me n’ha romàs l’empremta:

que ni per mort no se n’ apartarà la forma

ans, quan seré del tot fora d’aquest segle,

aquells que el cos portaran al sepulcre

sobre la meva faç veuran el vostre signe.

JORDI DE SANT JORDI

Cançoner de Francesco Pe-trarca (Itàlia, 1304-1374).

estramps: decasíl·labs blancs, sense rima.

me n’ha romàs: me n’ha que-dat.

d’aquest segle: d’aquest món.

el vostre signe: la vostra imatge.

El concepte de l’amor en la poesia dels segles XIV i XV

L’amor dels trobadors era clandestí, fonamentalment espiritual, i es trobava fora del matrimoni, que obeïa a altra mena de pactes. Aquest concepte de festeig amorós basat en la cortesia i l’aparent superioritat de la dona —la midons—, sovint llunyana i inacces-sible, es va estendre arreu d’Europa i en certa manera encara preval entre nosaltres.

Amb la infl uència de Petrarca, l’amor esdevé platònic i la dama és la dona angèlica, fe-ble, i digna de protecció masculina. L’ enamorat transforma així el seu amor per la dona en una forma d’amor religiós a Déu i tem que l’amor carnal desvirtuï aquesta puresa.

En la poesia d’Ausiàs March, la dona, encara silenciosa, és un ésser pròxim i real, que mereix respecte, interès i admiració, que viu els mateixos confl ictes i contradiccions que el poeta i, a més, és interpel·lada i reclamada vivament per March a participar i acompa-nyar-lo en l’aventura sensual i intel·lectual de l’amor i de la vida.

www.uoc.edu/lletra/noms/amarch/index.html

WEB

5.2

5 A LA RECERCA DEL FOCLiteratura

106

Ausiàs MarchAusiàs March és qui trenca defi nitivament amb la tradició i deixa enrere la llengua provençal, les formes trobadoresques, la formalitat de l’amor cortès i, sobretot, fa emergir un jo poètic que mostra l’ànima humana que hi ha sota el poema, plena de dubtes, d’afectes i de contradiccions. La refl exió moral i intel·lectual sobre l’amor, un dels sentiments humans més rics, és el que allunyarà defi nitivament March de la poesia cortesana anterior.

Ausiàs March (1397-1459) va néixer a Gandia (la Safor) en una família noble, de poetes i cavallers. Treballà a la cort d’Alfons el Magnànim i participà en les expedicions militars a Còrsega, Sardenya, Sicília i Nàpols. En instal·lar-se de nou a Gandia es casà amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i més tard, amb Joana Escorna.

La poesia d’Ausiàs March és escrita «deixant a part l’estil dels trobadors, qui per escalf traspassen veritat», i esdevé una confessió, on preval la sinceritat per sobre de la retòrica, l’expressió d’afectes i tensions per sobre de l’amable cortesia. Els recursos expressius de l’amor cortès queden desbordats per una allau d’emocions sensuals i refl exions intel·lectuals expressades en un llenguatge ple de comparacions i jocs de contrastos, que busca expressar un món interior subtil i complex.

Per això podem dir que March deixa de ser un trobador i s’erigeix com a veritable poeta, en el sentit que avui donem a aquesta paraula. Perquè en la seva poesia hi parla el seu jo íntim, sovint confús i turmentat, que esdevé el jo poètic de la seva obra.

Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,

quan l’altra gent festeja prop dels focs [...]

vaig sobre neu, descalç, amb nua testa,...

AUSIÀS MARCH

L’ obra d’Ausiàs March, prop de deu mil versos decasíl·labs agrupats en estrofes de vuit versos, cobles, es concentra en quatre grans blocs temàtics:

• Els Cants d’amor, entorn del gran tema de la poesia de March: el debat entre l’amor sensual (esperonat pel desig) i l’amor intel·lectual (espiritual).

L’amor com a idea i com a passió i un permanent intent d’equilibrar-los.

Són els més abundants, i s’apleguen en diversos cicles segons els senyals ambquè es refereix a l’estimada: Plena de seny; Llir entre cards; Amor, amor; Oh, foll amor; Mon darrer bé.

• Els Cants de mort, que constitueixen unes meditacions sobre el dol.

• Els Cants morals, escrits a la vellesa, sobre temes fi losòfi cs i morals.

• El Cant Espiritual, un poema com una llarga oració, un col·loqui íntim i directe amb Déu.

L’estil de March es basa en:

Les comparacions i les metàfores, i així sovint el poeta es compara amb els malalts, els nens inexperts, els que estan prop de la mort, els solitaris i els tristos.

Manuscrit amb poemes d’Au-siàs March.

Debat i refl exió:

Sovint per referir-nos a l’a-mor parlem de «conques-tes».

Quin arrelament històric deu tenir aquest terme?

Té vigència actualment?

Investiga

lírica medieval – lírica humanista

trobador – poeta

retòrica – sinceritat

el bell so – el sentit

la forma – el concepte

poesia festiva – poesia personal

cortesia i galanor – turbulències de l’ànima

versifi cació molt formal – cobles i estramps

llengua provençal – llengua catalana

exercici de festeig – eina per al propi coneixement

senyal: pseudònim amb què el poeta designa la da-ma per tal d’amagar-ne la identitat.

Recorda?!

5A LA RECERCA DEL FOCLiteratura

107

Els contrastos de què se serveix constantment: vents en oposició, un poeta entristit entre la gent en festes, el fred i l’escalfor, la claror i la fosca.

Les personifi cacions: es refereix a l’Amor o es dirigeix al propi cor, com si fossin un personatge més.

La poesia d’Ausiàs March va ser traduïda molt aviat al castellà i va infl uir notablement en la poesia de Garcilaso, Boscà i els escriptors castellans del Renaixement.

1. Recordes què signifi ca midons en la lírica trobado-resca?

2. Qui és el primer poeta que es comença a allunyar d’aquesta lírica cortesa i quin altre se n’allunya defi -nitivament? De qui són aquests versos?

Deixant a part l’ estil dels trobadorsqui per escalf traspassen veritat...

3. Proveu d’escriure quatre versos decasíl·labs a la manera d’Ausiàs March.

Quins tan segurs consells vas encercant,cor malastruc, fastiguejat de viure?Amic de plors i desamic de riure,com sofriràs els mals que et són davant?

(poema 11)

4. Llegeix ben a poc a poc aquests versos d’Ausiàs March. Assegura’t que comprens totes les paraules i explica les comparacions que el poeta estableix:

Així com la mar es plany greument i cridaquan dos forts vents la baten igualmentun de llevant i l’altre de ponenti dura tant fi ns que un vent ha abandonatla seva gran força davant del més poderós,dos grans desigs han combatut ma pensaperò el voler, vers un seguir dispensa.Jo el vos public: amar dretament vós.

(poema 4)

Així com aquell que es veu prop de la mort,corrent mal temps, perillant en la mar,i veu el lloc on es pot restaurari no hi ateny per sa malvada sort,em passa a mi, que vaig afanys passanti us veig a vós, bastant mos mals delir:desesperant dels meus desigs compliriré pel món vostre orgull recitant.

(poema 81)

5. Explica com se sent el poeta en aquests versos i de quines situacions de contrast es val per mostrar-ho:

Fantasiant, Amor a mi descobreixels grans secrets que als més subtils amaga,i el meu dia clar per als homes és nit fosca,i visc d’això que les altres persones no tasten.

(poema 18)

Celebren les gents amb alegria festes,lloant a Déu, entremesclant esports;places, carrers i delitables hortssiguin cercats amb racont de grans gestes;i vagi jo els sepulcres cercant,interrogant ànimes infernades,i respondran, perquè no són acompanyadesd’altre que de mi en el seu continu plany.

(poema 13)

Llir entre cards, dintre meu porto un forncoent un pa d’una dolça sabor,i aquell mateix sent de gran amargor;tot això em passa deu hores en el jorn.

(poema 38)


ma pensa: el meu pensament

el voler: la voluntat

dispensa: s’inclina

Jo el vos public: jo us el diré, us el faig públic

amar dretament vós: amar-vos honestament

ateny: arriba

bastant mos mals delir: bas-tant vós per esborrar els meus mals

108

5 A LA RECERCA DEL FOC Per acabar

activitats fi nals

1. Afegeix un sufi x a aquests mots per formar-ne el gentilici. Anota la fl exió de gènere:

Hongria, Torí, Empordà, Marroc, Romania, Europa

2. Escriu a la llibreta paraules derivades d’aquestes. Hauràs de fer especial atenció a l’ortografi a per tal de no equivocar-te:

suport, rètol, cobrir, complir, turment, ploma, muntanya, sospir, butxaca, cònsol

3. Copia aquestes frases, després de pensar quina vocal cal escriure-hi:

a) El dentista aplicava una higiene b...cal.

b) Al primer capít...l hi ha uns text...s j...venils.

c) S’av...rria i es va posar a dibuixar amb uns r...-t...ladors.

d) La tram...ntana de l’Emp...rdà no el t...rmentava gens.

4. Conjuga el present d’indicatiu de sortir i el pre-sent de subjuntiu de poder.

5. Assenyala els adjectius d’aquest text:

A l’Edat Mitjana, viles i ciutats se situaven en

llocs de fàcil defensa. Muralles i torres garantien

la seguretat de llurs habitants i impedien l’entrada

de mercaderies foranes.

Quan augmentava notablement el nombre

d’habitants, el recinte emmurallat es feia petit: les

cases, cada vegada més altes, s’amuntegaven

formant illes irregulars, dividides per carrerons

bruts i foscos. Sovint, l’espai habitat s’ampliava i

ocupava part del carrer mitjançant arcs, passos

coberts, voltes i balconades, que difi cultaven la

ventilació i la il·luminació.

L’aparició de barris situats fora de les muralles

(coneguts com a burgs, ravals o vilanoves) obligà

de vegades a construir un recinte emmurallat

més ampli.

AGUSTÍ ALCOBERRO [et al.]

Terra de marca

6. Fes concordar l’adjectiu que et proposem amb el nom corresponent.

faldilla (gris), nois (capaç), solucions (difícil), dones (elegant), rellotges (precís), avinguda (ample), platges (llarga), costum (diari), situacions (còmic), noia (hebreu), noies (europeu), problemes (fàcil), noies (capaç), verdura (cru)

7. Escriu l’adjectiu que es deriva d’aquests noms i anota’n tota la fl exió:

dolor, calor, sabor, nombre, temor, coratge, rigor, rancor, fervor, horror

8. Mira de substituir aquests sintagmes prepo sicio-nals per adjectius amb el mateix signifi cat. Vigila els paranys ortogràfi cs. Fes-ho a la llibreta.

capsa de metall una collita a l’any

transport per aire esport a l’aigua

protector dels llavis cares de felicitat

actitud de rancor tractament per al cabell

cultura d’homes i dones felicitació amb el cor

moda dels joves eclipsi de lluna

medicament contra la tos campionat del món

9. Identifi ca a la sopa de lletres 30 adjectius.

H A Q U F I N J L I H S A J T

O G G A V J L X M I O P L F Ç

E U R O P E A N B S A L T R A

G R I S O S L E S Q U E R R E

R R S F B P C O R T E S E S S

O T A O R E R B Ç L A C S E D

G M M N A S C O M U N A N H C

U J G T H S O Ç Ò T O G Q D O

E I F L O A M J B X S H G N R

S A O I E M U G I M T A L H T

A M P L E M X C L F R G J U È

Q P L D J E Q I T G A I R M S

D L R M E D I T E R R À N I A

F A G O I T E N O S T R E T S

H J Ç A U B L A N Q U E S N U


109

Per acabar

expressió escrita

Dictat

Tardor a Calella. Aquest any, el pas de l’estiu a la tardor ha estat brusc i inesperat. Una nit de pluja i de vent ha canviat l’aspecte i el color de la terra i del mar. Ha canviat també l’olor. La tardor és l’estació de les bones olors. En aquestes nits tan estrellades, lleugerament boiroses, una mica humides, els camps i els arbres fan olor d’ametlles tendres i de fulla de menta picant.

Ara, a les tardes, dóna gust d’anar pels camps. Les vinyes es van dau-rant, les pinedes tenen una capa espessa de verd fosc, les oliveres es nimben d’una grisalla aèria i platejada. Els rostolls van prenent un color rogenc granulat. Tot el paisatge cabria en una gerra de mel.

(122 mots) JOSEP PLA

Prepara el dictat

Llegeix-lo a poc a poc i en veu alta un parell de vegades. Fixa’t en algunes paraules que ja són mig conegudes (espessa, aèria, grisalla, rogenc); i en alguna altra que o bé és nova del tot o bé et pot fer equivocar: nimbar (aureolar), rostolls(tiges que queden a terra després de la sega), ametlles, daurant.

El text és descriptiu. Pots observar que no hi ha transcurs del temps, s’explica una situació més aviat estàtica, quieta (el paisatge de la tardor), i en canvi és molt abundant l’adjectivació de tota mena.

Les primeres frases del text i l’última emmarquen molt bé la descripció, que està més o menys repartida en dos paràgrafs dedicats a descriure elements diferents del paisatge. Què es descriu en un i altre paràgraf?

Observa com l’autor se situa a l'escena. Només hi ha un verb que indiqui la seva presència i en canvi rebem tota la descripció a través de la seva percepció. Quin és aquest verb?

Expressió escrita

Completa aquesta descripció amb un tercer paràgraf en què descriguis els sons de la tardor i després llegiu-ne uns quants en veu alta.

Posa’t a prova

Fes una redacció sobre aquest tema: «L’hivern a l’institut.»

Gerra de mel i bresca.

5 del foc a la recerca · el domini del foc permet allargar les hores de llum. al capvespre...

Documents