ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE MUNICIPALNÚM. 14/11DATA: 9 DE NOVEMBRE DE 2011HORA INICI: 9 h.HORA FINALITZACIÓ: 11,24 h.

LLOC: AJUNTAMENT DE DELTEBRE

ASSISTENTS:

Alcalde-President: Sr. Gervasi Aspa Casanova.

Regidors: Sr. Rogelio Tomàs Bonet, Sra. Sònia Bertomeu Tomàs, Sr. Oscar Martin Bo, Sr. Jordi Pau Torres Fabra, Sra. Ma. Salomé Bertomeu Mauri, Sra. Susanna Gómez Castellà, Sr. Jose Emilio Bertomeu Rio, Sr. Joan Alginet Aliau, Sra. Sònia Bertomeu Franch, Sr. Lluís Soler Panisello, Sra. Teresa Culvi Porres, Sr. Salvador Bertomeu Bertomeu, Sr. Domingo Alcala Sorribes, Sra. Carme Franch Rius, Sr. Joan Bertomeu Bertomeu.i Sr. Tomàs Castells Fresquet.

Excusat: Ningú.

Secretari acctal.: Sr. David Torres Fabra.

Interventora acctal.: Sra. Lorena Navarro Vicente.

ACORDS ADOPTATS:

PART RESOLUTIVA

COMPTES I HISENDA

1r.- DICTAMEN DE PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DE LES ORDENANCES FISCALS PER A L’EXERCICI 2012.

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per majoria absoluta a la Comissió Informativa de Comptes i Hisenda de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“PROPOSTA DE MODIFICACIÓ:

1

El que subscriu, Rogelio Tomàs Bonet, com a regidor delegat de l’Àrea d’Hisenda, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la corporació eleva la següent INFORMACIÓ:

APROVACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 43, DEL PREU PUBLIC PER LA PRESTACIO DEL SERVEI D’ESCOLA BRESSOL.

Article 1. Concepte.De conformitat amb el que es preveu a l'article 41 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aquest municipi estableix el preu públic pels serveis prestats per l’Escola Bressol “l’Hortet”.

Article 2. Fet imposable.Constitueix el fet imposable d’aquest preu públic la utilització, per part dels assistents a l’Escola Bressol, dels diferents serveis prestats per aquesta.

Article 3. Obligació de contribuir.L’obligació de contribuir neix en el moment que se sol·liciti la prestació del servei.

Article 4. Quantia.La quantia dels preus públics regulats en aquesta ordenança serà la següent:

EUROSA) Matrícula 124 €B) Servei escolar 132 €/mesC) Menjador:

- Tarifa mensual 124 €- Tarifa diària 7’50 €

D) Acollida 1 hora/dia (de 8h. A 9h.):- Tarifa mensual 27 €- Tarifa diària 3’10 €

E) Acollida 2 hores/dia (de 17h. A 19h.):- Tarifa mensual 21 €- Tarifa diària 3’10 €

Article 5. Normes de gestió.D'acord amb el que es preveu en l'article 45 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, les quanties exigibles d'acord amb la tarifa es liquidaran en règim d’autoliquidació, en el moment de la sol·licitud de prestació del servei o de la formalització de la matrícula.

2

DISPOSICIÓ FINALAquesta ordenança entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, i començarà a aplicar-se a partir del dia 1 de gener de 2012.

El seu període de vigència es mantindrà fins que s'esdevinguin la seva modificació o derogació expresses.

DILIGÈNCIAAquesta ordenança fou aprovada inicialment pel Ple d'aquest Ajuntament en la seva sessió de data 9 de novembre de 2011, i definitivament 30 dies hàbils desprès de la seva publicació.

Vist i plauEL SECRETARI, L'ALCALDE,

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1, DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES.

L’apartat 1.a) de l’article 5 (Tipus de gravamen i quota) quedarà redactat de la forma següent:

a) Quan es tracti de béns immobles de naturalesa urbana, la quota serà el resultat d’aplicar a la base liquidable el 1,01 %.

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 8, TAXA PER LA RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES.

L’apartat 2 de l’article 6 (Quota tributària) quedarà redactat de la forma següent:

EUROS

Epígraf primer. Habitatges EUROSPer cada habitatge 140'00

Epígraf segon. Despatxos i assimilatsPer cada despatx, agència, assessoria, gestoria, oficina immobiliària, notaria, vídeo club, etc. 240'00En el supòsit que l'oficina o establiment estigui situat en el mateix habitatge, sense separació, s'aplicarà únicament la tarifa precedent, i en ella s'hi contindrà la de l'epígraf primer

Epígraf tercer. Establiments no especificats, en general:

3

A) Tarifa general 360'00B) A més, per producció de residus de cartró 45'00C) A més, per producció de residus d’envasos 23'00D) A més, per producció de residus de vidre 23,00

Epígraf quart. Establiments de venda al detall:A) Fins a 200 m2 de superfície 405'00B) De 201 a 400 m2 de superfície 585'00C) De més de 400 m2 de superfície 765'00

Epígraf cinquè. Molins i Elaboracions d’aliments: 450'00

Epígraf sisè. Establiments d’alimentació específics:Carnisseries, Floristeries, Fruiteries, Peixateries, etc:A) Fins a 200 m2 de superfície 450'00B) De més de 200 m2 de superfície 720'00

Epígraf setè. Altres Establiments d’alimentació:Comestibles, Congelats, Panaderies, Pastisseries, Peixos, Mariscos i Supermercats:A) Fins a 400 m2 de superfície 495'00B) De 401 a 800 m2 de superfície 900'00C) De més de 800 m2 de superfície 1800'00

Epígraf vuitè. Establiments d’oci i esbarjo:A) Bar musical, Pub, Karaoke, etc. 515'00B) Discoteques 720'00C) Bar, Cafeteria, Franckfurt: - Fins a 200 m2 de superfície 515'00 - De més de 200 m2 de superfície 630'00

Epígraf novè. Establiments de restauració:A) Restaurants amb aforament fins a 50 persones 900'00B) Amb aforament de 51 fins a150 persones 1080'00C) Amb aforament de 151 fins a 300 persones 1350'00D) Amb aforament de més de 300 persones 1620'00

Epígraf desè. Establiments d’allotjament:A) Campings - Fins a 2500 m2 900'00 - De més de 2500 m2 fins a 5000 m2 1800'00 - De més de 5000 m2 3600'00

4

B) Hotels, hostals, pensions, etc.: - Import mínim 360'00 - Per cada habitació 45'00

C) Apartaments, aparthotels, etc.:- Per cada apartament individual 140'00

Epígraf onzè. Establiments de crèdit i estalvi: 360'00

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 9, TAXA PER LA RECOLLIDA DE RUNES I ALTRES MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ.

L’article 5 (Quota tributària), quedarà redactat de la forma següent:

La quota tributaria consistirà en aplicar el CINC PER CENT (5%) sobre l’import de la liquidació de l’Impost sobre Construccions, instal·lacions i obres, amb una quota mínima de VINT-I-CINC EUROS (25,-- €).

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11, TAXA PEL CEMENTIRI MUNICIPAL.

L’epígraf Article 6. Quota tributària.La quota tributària es determinarà per l'aplicació de la tarifa següent: Epígraf tercer. Inhumacions:A) Per cada autorització d'inhumació:1.- Per nínxol de 1r. Pis 100'002.- Per nínxol de 2n. Pis 100'003.- Per nínxol de 3r. Pis 100'004.- Per columbari 100'00

Epígraf quart. Treballs diversos:1.- Trasllats de cadàvers per nínxol i columbari 150'002.- Obertura i Neteja per cada nínxol i columbari 100'003.- Altres treballs per nínxol i columbari 10'00

Epígraf cinquè. Conservació i neteja:Per conservació i neteja de les instal·lacions del Cementiri Municipal, per cada nínxol i columbari

12 €/ any

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 12, TAXA PER L’OBERTURA D’ESTABLIMENTS.

5

L’apartat 5 de l’article 8 (Quota tributària), quedarà redactat de la forma següent:

5.- Llicències que s’hagin de sotmetre a allò que disposa la Llei 20/09, Llei 11/09, decret 112/10 i demés normativa relacionada en l’àmbit del funcionament de les activitats:A) Activitats en règim de comunicació de l’Annex III

- Opció A (amb visita a l’establiment) 750,00- Opció B (sense visita a l’establiment) 390,00

B) Revisió expedients activitats innòcues 360,00C)Revisió expedients activitats de l’Annex II i l’Annex IV 450,00D)Revisió documental i control activitats subjectes a

llicència o autorització (excepte temporals o desmuntables)

- Opció A (amb visita a l’establiment),- Fins 500 m2. 885,00- De 501 a 5000 m2 0,60 €/m2- Més de 5000 m2 0,30 €/m2

- Opció B (sense visita a l’establiment) 450,00E) Control inicial activitats temporals o desmuntables 355,00F) Inspeccions d’ofici 450,00

L’apartat 6 de l’article 8 (Quota tributària), quedarà redactat de la forma següent:

Mesuraments de sorolls i aïllaments acústicsImmissió sonora Període diürn 490,00

Període nocturn 930,00Aïllament acústic a soroll aeri o d’impacte

Període diürn 580,00

Període nocturn 1060,00Contaminació lluminosa

Comprovació 340,00Mesures 520,00

L’Article 11 (Liquidació i ingrés) quedarà redactat de la forma següent:

1. Els subjectes passius d’aquesta Taxa vénen obligats a autoliquidar-la, i utilitzaran a l’esmentat efecte el model de declaració-autoliquidació establert per l’Ajuntament, tenint en compte a l’esmentat fi el moment de la meritació del tribut.

2. La concessió de la llicència d’obertura portarà aparellada l’obligació de declarar i autoliquidar definitivament el Tribut.

6

3. Quan ha acabat l'activitat municipal i s'ha dictat la resolució municipal que procedeixi sobre la llicència d'obertura, es practicarà la liquidació definitiva corresponent per la taxa, que es notificarà al subjecte passiu per al seu ingrés directe a les arques municipals fent servir els mitjans de pagament i els terminis que fixa el Reglament General de Recaptació.

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 15, TAXA PEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT.

El quadre de Tarifes inclòs a l’article 6 (Quota tributària) quedarà redactat de la forma següent:

Tarifa primera. Quota de servei. EUROSA) Quota de servei al casc urbà 5,41 €/uc/trim.B) Quota de servei Riumar 7,21 €/uc/trim.C) Usos industrials 43,27 €/uc/trim.D) Provisionals d’obres 43,27 €/uc/trim.

Tarifa segona. Subministrament domèstic casc urbà- Fins a 18 m3/uc/trimestre 0,31 €/m3- De més de 18 fins a 36 m3/uc/trimestre 0,70 €/m3- De més de 36 fins a 54 m3/uc/trimestre 0,90 €/m3- De més de 54 fins a 72 m3/uc/trimestre 1,08 €/m3- Més de 72 m3/uc/trimestre 1,27 €/m3

Tarifa tercera. Subministrament domèstic Riumar- Fins a 18 m3/uc/trimestre 0,43 €/m3- De més de 18 fins a 36 m3/uc/trimestre 0,95 €/m3- De més de 36 fins a 54 m3/uc/trimestre 1,13 €/m3- De més de 54 fins a 72 m3/uc/trimestre 1,37 €/m3- Més de 72 m3/uc/trimestre 1,66 €/m3

Tarifa quarta. Subministrament Industrial- Fins a 50 m3/uc/trimestre 0,53 €/m3- De més de 50 fins a 100 m3/uc/trimestre 0,72 €/m3- Més de 100 m3/uc/trimestre 0,92 €/m3

Tarifa cinquena. Subministrament Provisional obres- Bloc únic 0,89 €/m3

Tarifa sisena. Conservació de comptadors i escomesesA) De diàmetre 13 mm 1,62/trim.

7

B) De diàmetre 20 mm 3,02/trim.C) De diàmetre 25 mm o superior 5,72/trim.

Tarifa setena. Connexions a la xarxa generalSerà l'equivalent al de les darreres Contribucions Especials aplicades pel mateix concepte en el municipi, i fins que no existeixi el servei d'aigua potable en tot el municipi. Actualment, aquest import està fixat en 205,12 €

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 16, TAXA PER L’OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA AMB TAULES I CADIRES.

L’article 5.2.c.A) quedarà redactat de la forma següent:

A) Per cada 5 metres quadrats de superfície ocupada:Per cada dia d'ocupació 0,72 €Per temporada d'estiu o d'hivern 72,84 €Quota mínima diària (per ocupació) 6,00 €

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 17, TAXA PER L’OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA AMB MERCADERIES, ETC.

La tarifa primera de l’article 6 (Quota tributària) quedarà redactada de la forma següent: Ocupació o reserva especial de la via pública o terrenys d'ús públic que facin els industrials amb materials o productes de la indústria o comerç a què dediquin la seva activitat, inclosos els vagons o vagonetes metàl·liques anomenats "contenidors", per cada 5 m2. o fraccióAl dia 0,48 €Al semestre 44,39 €A l’any 70,73 €Quota mínima diària (per ocupació) 6,00 €

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 20, TAXA PER L’OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA AMB PARADES, RODATGE, ETC.

S’afegeix una nova tarifa (Tarifa Quarta) a l’apartat 3 de l’article 5 (Quota tributària):

Tarifa quarta EUROSLlicències per a ocupacions de terrenys amb llocs de venda en general, a fires, festes i altres events festius

0,67 €/m2/dia

8

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 22, PREU PÚBLIC PER LA INSERCIO DE PUBLICITAT ALS MITJANS DE DIFUSIO MUNICIPALS (RADIO DELTA I BUTLLETINS INFORMATIUS MUNICIPALS).

L’apartat 2 (Publicitat als Butlletins d’Informació Municipal) de l’Annex de Tarifes quedarà redactat de la forma següent:

€/insercióUn (1) mòdul (*) de pàgina a color(*) S'entén que cada pàgina té NOU (9) mòduls 50'00 €1 pàgina a color 100'00 €Contraportada 400'00 €

PREUS SENSE IVA

Es deroga l’apartat 3 (Publicitat al Butlletí d’Informació Municipal de Festes Majors) de l’Annex de Tarifes.

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 25, TAXA PER L’EXPEDICIÓ DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS.

S’afegeixen dos noves Tarifes a l’article 5 (Tarifes):

Autorització ús armes d’aire comprimit 6,00 €Col·locació de publicitat per atraccions de circs i altres espectacles

50,00 €

A més d’aquest import, l’Ajuntament podrà exigir el dipòsit d’una fiança prèvia a la col·locació de la publicitat, per tal de respondre de la seva enretirada. Aquesta fiança serà retornada en el moment que s’acrediti l’enretirada dels cartells publicitaris

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 27, TAXA PER SERVEIS URBANÍSTICS.

La Tarifa XIV de l’article 6 (Base Imposable) quedarà redactada de la forma següent:

XIV.- Llicències d’instal·lació de grues 60,--A més d’aquest import, s’haurà de dipositar una fiança prèvia a la instal·lació de la grua, per tal de respondre de la seva enretirada. Aquesta fiança serà retornada en el moment que s’acrediti l’enretirada dels cartells publicitaris 2000,--

9

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 30, TAXA PER LA COL·LOCACIÓ DE PUBLICITAT ESTÀTICA.

A l’article 6 (Deute Tributari) quedarà redactat de la forma següent:

EUROSPer la col·locació de tanques publicitàries 60 € tancaPer ocupació del domini públic 20 €/tanca/any

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 36, PREU PÚBLIC PEL LLOGUER D’EQUIPS DE MEGAFONIA I ALTRES APARELLS ANÀLEGS.

L’article 3 (Quantia) quedarà redactat de la forma següent:

EUROSEquip petit de megafonia 30 €/diaEquip gran de megafonia i taula de sò 50 €/diaPer lloguer de cadires, per cadira i dia de lloguer 0,60

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 37, PREU PÚBLIC PER ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES, EDUCATIVES I FESTIVES.

A l’article 4 (Tarifes) se li afegeix la Tarifa següent:

Per col·locació aparells construcció plaça de bous EUROSCarro 150,--Carreta fins a 5 m.l. 200,--Carreta de més de 5 m.l. 250,--Taulado 250,--Burladero 50,--Rampa 300,--Vehicles especials 500,--

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 39, PREU PÚBLIC PEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA, GAS I ELECTRICITAT.

El quadre de Tarifes inclòs a l’article 6 (Quota tributària) quedarà redactat de la forma següent:

Tarifa primera. Quota de servei. EUROSA) Quota de servei al casc urbà 5,41 €/uc/trim.B) Quota de servei Riumar 7,21 €/uc/trim.

10

C) Usos industrials 43,27 €/uc/trim.D) Provisionals d’obres 43,27 €/uc/trim.

Tarifa segona. Subministrament domèstic casc urbà- Fins a 18 m3/uc/trimestre 0,31 €/m3- De més de 18 fins a 36 m3/uc/trimestre 0,70 €/m3- De més de 36 fins a 54 m3/uc/trimestre 0,90 €/m3- De més de 54 fins a 72 m3/uc/trimestre 1,08 €/m3- Més de 72 m3/uc/trimestre 1,27 €/m3

Tarifa tercera. Subministrament domèstic Riumar- Fins a 18 m3/uc/trimestre 0,43 €/m3- De més de 18 fins a 36 m3/uc/trimestre 0,95 €/m3- De més de 36 fins a 54 m3/uc/trimestre 1,13 €/m3- De més de 54 fins a 72 m3/uc/trimestre 1,37 €/m3- Més de 72 m3/uc/trimestre 1,66 €/m3

Tarifa cinquena. Subministrament Industrial- Fins a 50 m3/uc/trimestre 0,53 €/m3- De més de 50 fins a 100 m3/uc/trimestre 0,72 €/m3- Més de 100 m3/uc/trimestre 0,92 €/m3

Tarifa cinquena. Subministrament Provisional obres- Bloc únic 0,89 €/m3

Tarifa sisena. Conservació de comptadors i escomesesA) De diàmetre 13 mm 1,62/trim.B) De diàmetre 20 mm 3,02/trim.C) De diàmetre 25 mm o superior 5,72/trim.

Tarifa setena. Connexions a la xarxa generalSerà l'equivalent al de les darreres Contribucions Especials aplicades pel mateix concepte en el municipi, i fins que no existeixi el servei d'aigua potable en tot el municipi. Actualment, aquest import està fixat en 205,12 €

MODIFICACIÓ DE L’ORDENANÇA FISCAL NÚM. 40, PREU PÚBLIC PELS SERVEIS DE CENTRE TELEMÀTIC.

A l’article 6 (Quota tributària) se li afegeix una nova Tarifa:

h) Subministraments de diskettes, CD, etc. Amb informació 12,--

11

La corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 28 d’octubre de 2011. Sgt. Rogelio Tomàs Bonet.”

Finalitzada la lectura, per part del Sr. Tomàs es fa una explicació de l’esmentada proposta i diu que la majoria d’ordenances no es modifiquen, les que es modifiquen no tenen molta repercussió per al ciutadà sobre l’import total a pagar, en termes generals la diferència del rebut que s’ha pagat durant l’any 2011 i en l’aplicació de les noves ordenances al 2012 varia entre 1 i 5 € any, aquestes ordenances estan pensades per superar el temps de crisi que estan vivint totes les administracions públiques, sense deixar de pensar en el ciutadà que és a qui afecta més directament. Les ordenances s’han pujat una mitjana del 3,50%, ens hem estat informant del tema en altres municipis que també han fet unes pujades importants des d’un 3, 27% fins un 40%.

Pren la paraula el Sr. Soler de CiU i diu que és un dels plens més importants de l’any, que no s’hauria de fer a les 9 de matí sinó que a la tarda per a que la gent pugui assistir i saber el que ha de pagar l’any que ve. Posa l’exemple de l’any passat quan es va aprovar les ordenances a la major part de comerços es va pujar de forma estratosfèrica la taxa d’escombraries i molts de comerços no se’n van assabentar fins després del període d’exposició pública del mes que havia reglamentari, el govern va haver de fer marxa enrera i es van haver de reduir les taxes d’escombraries per la pressió dels comerciants. Això vol dir que els plens a les nou del matí no tenen cap significat i l’únic significat és que la gent no ho pugui escoltar i aprovar les coses una mica per la porta de darrera que és lo que no toca fer en moments complicats i de que la gent se n’assabenti de tot el que fa l’ajuntament i el que hauria de fer.

Entrant en matèria diu que el que s’esperava de la proposta d’ordenances per a l’any 2012, era que fossen unes ordenances socials i adaptades al temps d’adversitat econòmica, perquè com se sap l’administració pateix a l’igual que les famílies i les empreses, i el que toca ara no és pujar la pressió fiscal al ciutadà sinó que el que s’ha de fer és una racionalització i un pla d’austeritat de despesa per a poder mantenir la mateixa pressió fiscal o fins i tot intentar reduir-la si es pogués fer, i per una altra banda unes ordenances socials que en la mesura de lo que la llei permet en aquelles taxes, poder crear bonificacions a les famílies més desfavorides, valorant bonificacions en funció de la renda, famílies nombroses, etc. Val a dir que avui es porten a aprovar unes ordenances que no s’adapten al context de fragilitat de l’administració, que s’hauria primer de reduir despesa i fer un pla d’austeritat i en segon lloc que no són unes ordenances socials i que no es té en compte el poder fer possibles bonificacions a les famílies més desfavorides de Deltebre.

12

Afegeix que tal i com ho ha explicat el regidor d’hisenda no estan d’acord, ja que parla de petites pujades i entén que per exemple l’IBI, el regidor deia que hi ha ajuntaments que pugen entre un 3% i un 40%. En el cas de l’Ajuntament de la Ràpita hi ha un coeficient de l’IBI del 0,55% i resulta que en lloc de pujar-lo un 3% com natros, el baixa un 3%, i de forma curiosa, el grup d’Esquerra allí va votar en contra perquè la baixada és inferior a lo que s’hauria de fer en temps de crisi. Aquí s’argumenta una pujada del 3%, però que no es fiqui com exemple que altres ajuntaments han pujat un 40%, perquè ajuntaments de la mateixa magnitud que natros com podria ser la Ràpita, lo fiquen al 0,55% i el baixen un 3%. A Deltebre el coeficient de l’IBI es passa del 0,98% a l’1,01%, esperem que no arribi una revisió cadastral perquè de ser així encara hauria una pressió fiscal més elevada.

Referent al preu públic de l’escola bressol, el regidor d’hisenda ha comentat que passa de 124 a 132 €, i explica que és degut a la retallada de la Generalitat, que abans donava 1.800 € i ara en dóna 1.600 €, i el que fan és enseguida pujar el preu. Abans de pujar-lo s’hauria de tenir en compte el compte d’explotació de l’Onada. Després de dos anys de funcionament s’aprova avui encara, el preu públic. L’aportació de la Generalitat ha baixat 200 €, però ha estat a tota Catalunya, per tant el que s’hauria de fer és mirar si l’Onada té massa valor afegit, massa marge industrial. El mateix plec de condicions ho diu, que quan la viabilitat econòmica no se demostri, l’ajuntament pot revisar el preu públic, i en aquest cas no es fa cas de la viabilitat perquè no es disposa del compte d’explotació, ho sap perquè l’altre dia els ho va demanar i encara no se’ls havia entregat a l’Ajuntament. Per tant no s’ha de parlar només de la retallada sinó que l’equip de govern no fa la feina bé, perquè a hores d’ara no saben si l’Onada té més o menys beneficis.

Sobre el tema d’escombraries, l’any passat s’argumentava per part del govern, que la imposició de la taxa d’escombraries no era l’adequada perquè les famílies pagaven massa i les empreses pagaven poc. Se va fer una gran pujada a les empreses en moment de crisi, es va tenir de tornar enrera per la pressió i es baixen 7 € a les famílies, i ara com s’han passat les eleccions toca puja 5 € a les famílies, i això és enganyar-los. És veritat que Deltebre és un municipi que té un casc urbà extens i per tant l’escombreria familiar a Deltebre val més que a altres pobles, una família de Deltebre pagarà 140 € l’any 2012, a Amposta 105 €, a la Ràpita 69 € i a l’Ametlla 73 €. El que tots els anys reclamen també és que per pujar-les i canviar de criteri, un informe de costos que enguany no l’han tingut, o sigui un informe tècnic i econòmic, que argumentés com és que l’any passat es podien baixar 7 € a les famílies i enguany es puja 5 €. Sí que és una mesura política però darrera ha d’haver un fonament, ja que si es canvia tant de criteri es crea una inseguretat al ciutadà.

13

En quant als comerços, les escombraries s’han pujat un 12,5%, llavors vol dir que una fruiteria, floristeria, etc... de Deltebre pagarà 450 € i una de la Ràpita en pagarà 88 €, o de l’Ametlla 108€. És veritat que cada Ajuntament ha d’adoptar el seu criteri però tampoc no es pot penalitzar tant a l’activitat econòmica en un moment tant complicat com el que estem ara. Un bar o cafeteria passa de pagar 460 € a 515 €, a Amposta pagarà 264 €, a la Ràpita 364 €, parla de municipis de la mateixa dimensió d’habitants, sí que Deltebre té una extensió més gran, però l’any passat també era igual i es va baixar a les famílies. Un hotel de 20 habitacions ara passarà a pagar 900 € que abans eren 800 €, un despatx a Deltebre pagarà 240 €, un a la Ràpita pagarà 83€, als restaurants se’ls puja un 12,5%, i en funció del metres quadrats pujarà més o menys. Se’n podria parlar de tots, però es pot dir que tots pugen en l’ordre del 12,5%. Per tant els comerços de Deltebre que sàpiguen que tenen un greuge comparatiu important en respecte a les altres poblacions veïnes.

Pel que fa a la taxa de recollida de runes, ho veuen bé, no estava contemplada i és el que s’havia de fer.

En quant a la taxa del cementiri, s’augmentarà un 36%, les taxes i diversos treballs. Un augment així s’hauria d’acreditar mitjançant un informe tècnic, i no és així.

Per la taxa d’obertura d’establiments, hi ha dos temes diferents, un és que la llei ha canviat, el que es fa ara és actualitzar i pujar els preus, per exemple una activitat de l’annex 3 passaria de 300 € a 390 € si no hi ha visita al comerç o 750 € en funció de la visita. Per les activitats inoques es passa de 300 a 360 €, de l’annex 2 baixa una mica, de l’annex 4 de 300 a 450 € i a part es fiquen noves categories. A la comissió se’ls va comentar que la idea és externalitzar-ho, però s’ha de saber si costarà més diners, ja que fa dos anys se va acordar portar des d’aquí i ara que hi ha menys activitat, el tècnic que avui porta tot el tema de les llicències d’activitat que farà, pregunta, és a dir quina feina farà si s’externalitza i s’espera que si es fa que sigui de forma correcta i que no s’hagi de veure cap tipus de relació pròxima a la gent que governa, i a part sense informe tècnic que acrediti els costos.

Pel que fa a la taxa de subministrament d’aigua, se li hauria d’aclarir, ja que el regidor diu una cosa i ell en veu una d’altra. El regidor li diu que la quota del servei puja un 20%, és veritat, per tant en aquest cas, tota la quota de servei d’ús industrial de Riumar o casc urbà, però el subministrament per m3, no s’ha nomenat, però hi ha increments del 29 al 100%. Torna a recordar que hi ha dues tarifes separades una per al casc urbà i l’altra per a Riumar, que sempre ha estat així, però havien certs compromisos de membres del govern per canviar-ho i no s’ha fet.

14

També se modifica la taxa de taules i cadires i d’ocupació via pública de mercaderies, i no te res a dir, ho veu correcte.

S’incrementa la taxa de publicitat al Desaigüe, també se podria arribar a trobar correcte, tot i que serà més difícil fer publicitat i per tant pagar els costos del que costa el Desaigüe. No s’entén quan es diu que se deroga l’article 3 del Desaigüe i que la publicitat de festes serà gratuïta, i els agradaria que se’ls expliqués el perquè, ja que si és així el Desaigüe pot arribar a ser immens, si la publicitat és gratuïta.

S’incrementa també el tema de carros i carretes de festes, de 100 a 150 €. I els CD amb informació de 0 a 12 €, per tant s’entén que tothom que vulgui vindre a buscar informació de plecs de condicions, etc. haurà de pagar 12 €.

El Sr. Rogelio Tomàs, li contesta que es tracta dels CD’s del centre telemàtic.

Novament el Sr. Soler torna a remarcar els temes importants al respecte, són ordenances poc socials i poc responsables en un moment d’adversitat econòmica com l’actual, que podrien anar precedides per un pla d’austeritat com fan altres ajuntaments veïns com ara l’Ametlla de Mar. Per tant el seu vot serà contrari, perquè creu que a hores d’ara no es pot crear una major pressió fiscal als ciutadans.

Intervé el Sr. Tomàs, regidor d’hisenda, i contesta que amb el tema de l’Escola Bressol, si no hagués hagut cap retallada per part de la Generalitat no hauria hagut cap increment. Pel tema de l’IBI, l’increment es porta terme perquè els valors cadastrals actuals corresponen a la ponència tècnica que es va aprovar l’any 99. Això vol dir que el tema de la revisió cadastral no s’ha fet fa 12 anys. També diu que Esquerra Republicana no havia pujat mai l’IBI, ara juntament amb els socialistes es puja un 3,5%, cosa que en anys anteriors, el partit que està el Sr. Soler representant, va pujar des d’un 13 fins al 29%.

Contestant al que també ha pregunta el Sr. Soler, el Sr. Tomàs li diu que si es fa una revisió cadastral , han passat a l’1,01% i es pot arribar fins a l’1,10%, per tant hi ha un marge de maniobra.

Amb el tema d’escombraries, la pujada s’han fet per a tenir el menor dèficit possible. Vol recordar que hi ha un dèficit previst a l’any 2011 de 183.000 €, desprès d’aplicar l’increment, per al 2012 serà de 160.000 €, això vol dir que la taxa d’escombraries és totalment deficitària. Pel tema que també ha comentat que als particulars primer se’ls va baixar 7 €, i ara se puja 5 €, encara estalvien 2 €, l’única justificació és per la pujada de l’IPC, el nivell de vida puja, i els temps són els que hi ha i ens hem d’adaptar. Pel que fa als comerciants, havien varies possibilitats, hi ha un estudi que es va quedar penjat per al 2012,

15

incrementar un 20%, però sabent els temps difícils que s’estan passant , hi ha dos possibilitats, pujar aquest 20%, cosa que no s’ha fet, o pujar 10% i incrementar el domiciliari un 3,5%, que seria un 13,5%. El que realment s’ha fet és una reducció del 10% respecte a l’estudi.

Pel tema de Sorea, recalca que aquest increment no suposa un benefici real directament a l’Ajuntament, sinó que va destinat al fons de reposició per millorar la xarxa. Això suposa una millora d’infraestructures al municipi. També pot comparar tal i com ho fa el Sr. Soler, que a Deltebre es pagarà 7,3 €, a l’Ampolla 16,64€ i a Tortosa 21,33€, pel mateix cabdal.

Per l’obertura d’establiments, el que es fa és contemplar la possibilitat d’externalitzar el servei, no hi ha cap contracte fet. També vol recordar que a part del tècnic que hi ha que fa la feina, també s’està pagant al Consell Comarcal per l’assessorament, segons quina llicència.

Les taxes del cementiri s’han pujat per les coses puntuals, i ve degut a que hi ha un dèficit de servei, a més repercutirà en les companyies i no al ciutadà.

Torna a intervenir el Sr. Soler de CiU i diu que li ha agradat el que ha dit el Sr. Rogelio, de que el nivell de vida puja, però això serà segons a quines famílies.

Per l’Escola bressol, està d’acord que es digui que s’ha d’actualitzar el preu, que es digui que és per una retallada de la Generalitat, encara que no es digui que és per una herència del tripartit. Li agradaria que es complís el plec de condicions, que diu que si l’empresa no demostra viabilitat econòmica, l’ajuntament actualitza els preus. El govern el que ha fet és empendre’s l’article aquest al peu de la lletra, i s’actualitzen els preus sense més ni més, en base a una cosa externa que ve, quan ja fa dos anys que està en marxa l’Onada Bressol i no es disposa del compte d’explotació. Ho trobaria bé que es pujés si es veiés el compte d’explotació.

Pel que ha dit sobre la quota de l’IBI, es passa del 0,98% a l’1,01%, i no ha dit que a la Ràpita es visqui millor, que la Ràpita té unes característiques i aquí n’hi ha d’altres i s’ha de ser coherent. Si es puja un 3% la gent ho ha de saber, el tipus de gravàmen, la quota de l’IBI a la Ràpita baixa, perquè el nivell de vida es ve que allí baixa, i a Deltebre puja. Que li ha ficat d’exemple un municipi semblant a natros i que ha fet un pla d’austeritat, cosa que natros encara no hem fet. Està d’acord que l’IBI s’ha d’actualitzar, però ara no és el moment.

Pel que fa a la taxa d’escombraries, el regidor d’hisenda ha dit que hi ha dèficit al servei, però com que encara no se’ls ha facilitat la documentació del quadre de costos, com altres anys, podria parlar-hi, però l’únic que pot dir és que l’any passat com que havien eleccions es van baixar les escombreries a les famílies

16

com a mesura populista, i enguany se pugen 5 €. Pel que fa a les comercials, tampoc és el millor moment per a pujar-les ja que les empreses de Deltebre aguanten totes com poden. Les taxes són serveis essencials que presta l’ajuntament, en aquest cas el servei de recollida d’escombraries, i el dèficit al final no li preocupa si en aquest context d’adversitat econòmica no ha d’anar en detriment d’una major pressió fiscal als ciutadans, el que li preocupa és que el govern produeixi altres despeses innecessàries, que per això s’ha de pujar les taxes per a que el servei de recollida s’autofinanci perquè l’ajuntament no pot posar la part que li pertoca, en aquest moment d’adversitat.

Continua replicant amb el tema Sorea, que el regidor li ha dit que va a càrrec del fons de reposició, cosa que ja n’havia dins al conveni que es va signar a l’any 2008, una partida d’1.800.000 €.

El Sr. Alcalde li aclareix que aquesta partida no es tractava del fons de reposició, sinó que era d’inversió.

El Sr. Soler li agraeix l’aclariment, però no obstant igualment creu que no és moment de pujar res.

Per l’obertura d’establiments que ha dit lo de la possibilitat d’externalitzar, ara resulta que tots els mals es deuen a l’assessorament del Consell Comarcal. En tot cas si s’ha d’externalitzar que s’ho miren be, perquè fa dos anys es va voler internalitzar. Si es fa els agradaria veure l’informe pertinent.

Pel que fa a la contesta sobre l’augment de la taxa pels serveis del cementiri, ha dit que repercutirà a les companyies, però aquestes també ho faran repercutir al ciutadà. Passa igual que amb l’escola bressol.

Intervé el Sr. Aspa, Alcalde, i diu que tot de depèn de com se miri. Sí que li ha de dir algunes diferències de criteri, que és el que toca, per exemple quan el Sr. Soler diu que aquest ple al matí és per a fer entrar les ordenances fiscals per la porta del darrera, ha de dir que la gent a aquestes hores sol estar desperta. El ple es repeteix a la tarda també. Queda també clar que manca un pla d’austeritat, però resulta que el ple de les ordenances ve abans del ple del pressupost.

Les ordenances diu que han estat molt socials, inclús massa i tot. Per tant s’ha de fer alguna cosa més que no li preocupi al Sr. Soler com ara perdre 183.000 € d’escombraries, a ell si que li preocupa, ja que són molts diners. Només ho diu per contrastar diferències de criteri. També ha dit que aquestes ordenances no s’adapten al context de fragilitat de l’administració. L’alcalde pensa que sí que s’adapten. També diu que s’ha de fer la revisió cadastral, i que ho compari amb la Ràpita ja va bé, ja que aquesta població va actualitzar la base cadastral

17

fa dos anys, llavors quan Deltebre ho faci, l’1,1% no serà sinó que serà el 0,55% o inclús es podrà baixar.

Pel tema de l’escola bressol, no li agrada que s’hagi sembrat dubtes sobre això, ja que es van presentar tres empreses i en aquell moment s’hagués pogut impugnar però ningú ho va fer.

Quan es parla de les escombraries, és un greuge comparatiu important, quan es posa d’exemple la Ràpita o Amposta, ja que només cal saber quants llocs de recollida tenen aquestes poblacions i quants en té Deltebre, i es pot veure la diferència. Per tant s’han de pujar, perquè aquest pla d’austeritat inclou a tots, no només a la gent del poble, sinó que també al municipi.

En aquest moment el Sr. Soler torna a demanar la paraula, però l’alcalde li ho denega.

L’alcalde dóna la paraula al Sr. Tomàs Castells del PPC. Aquest diu que aquest ple és molt important, juntament amb el ple del pressupost. Ja que la voluntat política d’un govern es porta a terme avui, i al ple del pressupost. Aquest ple d’avui és important perquè es va a aprovar el que els ciutadans han de pagar, han de posar a les nostres mans els seus diners per gastar-los. Això és el que s’hauria d’entendre que són els seus diners, per això ens han elegit i ens han de tenir confiança. Des del Partit Popular sempre s’ha dit que pareix que no es tingui clar, que no s’apliquen les necessitats reals als pressupostos i les ordenances, i les exigències que el nostre poble demana.

Aquí s’ha comparat Deltebre amb Amposta, l’Ampolla, Sant Carles, i no s’ha de comparar, s’ha d’estar orgullós de viure on vivim i s’ha d’intentar viure a Deltebre, viure be i lo millor possible i que la gent pagui lo menys possible. S’ha de tenir en compte la diferència entre una taxa i un impost.

Dit això, el Partit Popular no té la intenció de fer una gran discussió amb el tema de les ordenances. A la comissió informativa ja es va fer, se va estar quasi be dos hores. Avui al ple com que s’està en campanya electoral, no s’hauria de fer cap discussió per a que ningú pugui mal interpretar res. A la comissió ja es van fer totes les matisacions, de que no es disposa del pla econòmic de l’escola bressol, de que no s’hauria de pujar el 20% del cost de l’aigua, se’ls va dir que aquest 20% era per al fons de reposició.

Ells tenen en compte i molt present, baix l’exposat, de que les situacions no són totes igual. Hi ha situacions que realment pot haver una pressió fiscal, perquè la situació del ciutadà és la que és, i es pot aplicar més impost o cobrir les taxes. Però la situació actual ara no és així, és molt complicada. Es treballa amb els diners de la gent i quan s’apliquen les ordenances ens hem de posar al

18

lloc del ciutadà. La impressió que tenim des del PPC és de que quan s’analitzen les ordenances es fa des del punt de vista de les despeses que hi ha, llavors es puja o baixa sobre les despeses que hi ha. Cosa que hauria de ser totalment al contrari, primer s’hauria d’analitzar, baixar costos i una vegada aquests ajustos fets, aplicar aquells impostos i taxes que es puguen controlar. La impressió que té que es fa la casa per la teulada, hi ha unes ordenances en uns preus fixos, se pujaran més o menys, però el dubte que hi ha és on està la gestió que es fa per a baixar costos. Creu que s’haurien de rebaixar molt de costos perquè la gent no pot pagar i després aplicar els costos reals per aquelles baixades.

Si s’entra amb el tema de les retallades, hauria molt a discutir perquè vindria la pregunta del perquè d’aquestes. Ja es va dir a la comissió, en concret al regidor d’hisenda, de que els problemes de les retallades encara han de venir. El que s’ha de fer com a ajuntament és que de totes aquelles gestions del dia a dia, baixar costos. Se’ls ha dit que s’intenta externalitzar o baixar, però han de baixar-ne moltíssims i una vegada fet això, aplicar els corresponents costos de taxes i ordenances. Ja es té clar que les taxes és pel servei, que el que es paga s’ha de cobrar, però si s’intenta fer una gestió i exigir a les empreses que fan aquestes gestions un màxim de bon servei, després també possiblement es baixaran les taxes. Per concloure, el Partit Popular creu que en aquest moment s’ha d’intentar baixar costos, no ja mantenir, per suposat ni parlar de pujar el 3,5 o el 6 o el 20%, la gent no està ni per a pagar cèntims, està per pagar el menys possible, i això només se fa rebaixant tots aquells costos que en altres moments s’han de mantenir perquè sí, però que actualment no es pot. L’ajuntament és la casa de tots, i a més s’ha de fer perquè es tracta dels diners dels ciutadans. El que es proposa aquí avui és pujar els costos, per tant el Partit Popular votarà en contra.

Contesta el Sr. Rogelio Tomàs i li diu que té raó que les ordenances van lligades amb els pressupostos, i pel tema de la reducció de despeses ja es parlarà al moment de l’aprovació dels pressupostos, però s’està treballant, a part dels increments que han estat moderats, també per la reducció de despeses.

El Sr. Castells torna a demanar la paraula i diu que aquest tema ja el va parlar a la comissió i el que vol que s’entengui que per la situació, la filosofia s’ha de canviar. Que encara que al pressupost es baixin els costos, ara aquí a l’aprovació de les ordenances també, perquè s’aprova que la gent pagui més. Aquesta lligada de que les ordenances i pressupostos han d’anar juntes el govern no la té clara. Ja que per posar exemples, quan es vindrà a l’ajuntament a buscar certificats, es pagarà més, com també ho faran els pares que porten els seus fills a l’escola bressol, o per la contribució de les cases que també es pagarà més, i l’objectiu o proposta és que s’ha de pagar menys.

19

El regidor d’hisenda, diu que l’únic que es fa és incrementar una mitjana de 6,14 € per any per ciutadà, que per a molts pot ser molt, o sigui és pagar més, però des de l’ajuntament és el que s’ha cregut convenient fer.

El Sr. Castells afegeix que en aquest cas, el poble els ha elegit i la política és una carrera de fons, i al final el que l’equip de govern faci, suposa que el poble ho entendrà.

Intervé el Sr. Alcalde per aclarir lo del fons de reposició de Sorea, que no ho ha dit així, sinó que ha dit que una part era per inversió i l’altra és el que es fa cada any, per anar renovant constantment la xarxa de distribució. També està d’acord amb el Sr. Castells, de que s’ha de baixar tot el que es pugui, però quan els treballadors venen amb el conveni nou, amb un increment del 2,8%, no els pot dir que es baixa, o quan ve l’Electrica del Ebro o FECSA, no els pot dir que com s’han baixat les taxes, ells baixen l’import dels rebuts. No és una pujada important, respecta la seva opinió igualment, perquè són moments difícils, però l’ajuntament ha de complir amb les coses bàsiques.

El Sr. Castells diu que l’entén perfectament però procura en aquestes situacions aplicar el sentit comú. Entén que l’Electrica del Ebro cobri la llum, però a casa es poden apagra més llums. És gestió que ha de fer l’equip de govern per baixar els costos. Per suposat que la gent que treballa ha de cobrar, però s’ha d’analitzar i a lo millor ens sobra gent en aquesta situació. Ja ho va dir el Partit Popular en altres temps millors que s’adoptessin les mesures pertinents.

Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per majoria absoluta amb deu vots a favor de Gervasi Aspa Casanova (Esquerra-AM), Rogelio Tomàs Bonet (Esquerra-AM), Sònia Bertomeu Tomàs (Esquerra-AM), Oscar Martin Bo (Esquerra-AM), Jordi Pau Torres Fabra (Esquerra-AM), Salomé Bertomeu Mauri (Esquerra-AM), Susanna Gómez Castellà (Esquerra-AM), José Emilio Bertomeu Rio (PSC-PM),Joan Alginet Aliau (PSC-PM) i Sònia Bertomeu Franch (PSC-PM), i set vots en contra de Lluís Soler Panisello (CiU), Teresa Culvi Porres (CiU), Salvador Bertomeu Bertomeu (CiU), Domingo Alcalà Sorribes (CiU), Carme Franch Rius (CiU), Joan Bertomeu Bertomeu (PPC) i Tomas Castells Fresquet (PPC) i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

URBANISME, PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI, OBRA PÚBLICA I SERVEIS MUNICIPALS

20

2n.- DICTAMEN DE PROPOSTA D’APROVACIÓ TEXT REFÒS MODIFICACIÓ PUNTUAL NORMES SUBSIDIARIES DE DELTEBRE DE PERLLONGACIÓ DEL PASSEIG REINOSA ENCONTRE AMB EL CARRER TRINQUET “PAS DE BALÓ” (Exp. 1/2009) (Segons acord de la Comissió d’urbanisme de les Terres de l’Ebre de 8 de novembre de 2010).

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per unanimitat a la Comissió Informativa d’Urbanisme, Planificació del Territori, Obra Pública i Serveis Municipals de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“El qui subscriu, Rogelio Tomàs Bonet, com a regidor delegat de l’Àrea d’Urbanisme, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:

Atès l’acord adoptat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre en la seva sessió de data 8 de novembre de 2010 en el que es va aprovar definitivament la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Deltebre, pel que fa a l’àmbit Passeig de Reïnosa i carrer Trinquet-Pas de Baló, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós, que es presentarà per triplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional, i diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

- Cal donar compliment a l’article 99 del TRLUC i preveure una cessió amb aprofitament del 15%.

-Cal donar compliment a l’article 100 del TRLUC i preveure una reserva per a espais lliures de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial i de 5 m2 per cada 100 m2 de sostre d’altres usos.

-D’acord amb l’article 100 del TRLUC si es justifica que aquestes reserves no es poden emplaçar en el mateix àmbit per raons d’impossibilitat material es poden substituir per l’equivalent del seu valor econòmic que l’ajuntament ha de destinar a nodrir un fons constituït per adquirir espais lliures o equipaments de nova creació en el municipi.

-Cal completar la documentació d’acord amb l’establert a l’article 99 del TRLUC i incloure en la memòria: la identitat de totes les persones propietàries o titulars de d’altres drets reals sobre les finques afectades durant els cinc anys anteriors l’inici del procediment de la modificació; la previsió de l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per aquesta execució i una avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació.

21

Vista la proposta presentada per l’arquitecte municipal, Sr. Josep Raventós Duran, que es concreta en els mateixos aspectes contemplats a l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.

És per tot això, pel que PROPOSO al ple de la Corporació adopti els següents acords:

1r.- Trametre per triplicat exemplar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre el corresponent text refós a efectes de procedir a l’executivitat de l’acord adoptat per aquesta en data 8 de novembre de 2010.

2n.- Facultar al Sr. Alcalde, amb l’ajut del regidor que subscriu, per al desplegament i execució eficaç del que s’ha acordi.

La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 20 d’octubre de 2011. Sgt. Rogelio Tomàs Bonet.”

El Sr. Tomàs fa una explicació de l’esmentada proposta.

Finalitzada la lectura, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

3r.- DICTAMEN DE PROPOSTA D’APROVACIÓ PROVISIONAL MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NNSS DE DELTEBRE, PEL QUE FA A LA DELIMITACIÓ DEL SECTOR DU3-SANT LLUÍS (Exp. 3/2011).

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per unanimitat a la Comissió Informativa d’Urbanisme, Planificació del Territori, Obra Pública i Serveis Municipals de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“El que subscriu, Rogelio Tomàs Bonet, com a Regidor Delegat de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Deltebre, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:

Aquest Ajuntament en la sessió ordinària celebrada en data 27 de juliol de 2011 va aprovar inicialment l’expedient que comprèn la modificació puntual de les

22

Normes Subsidiàries, pel que fa a la delimitació del sector DU-3-Sant Lluís (Exp. 3/2011).

Aquesta modificació va ser degudament exposada, previs els anuncis corresponents al BOPT núm. 192 de data 22 d’agost de 2011, al DOGC núm. 5945 de data 19 del mateix mes i al Diari La Veu de L’Ebre de data 12 d’agost de 2011, donant-se un termini d’UN MES a efectes d’examen i reclamacions, no presentant-se’n durant l’esmentat termini.

Al mateix temps, també es va concedir audiència als ajuntaments que confinen amb el nostre municipi, que són l’ajuntament de Sant Jaume d’Enveja, l’ajuntament d’Amposta, l’ajuntament de L’Aldea, l’ajuntament de Camarles i l’ajuntament de L’Ampolla, de conformitat amb l’establert a l’article 85.7 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refòs de la Llei d’urbanisme.

Doncs, una vegada ha estat tramitat l’expedient segons el que es disposa en els articles 85.4 i 85.7 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refòs de la Llei d’urbanisme, és el procedent que aquest Ajuntament aprovi provisionalment la modificació de les Normes Subsidiàries i a l’efecte, al ple de la Corporació PROPOSO adopti els acords següents:

1r.- Aprovar provisionalment la modificació acordada i trametre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, a efectes de l’aprovació definitiva si ho troba correcte, l’expedient complert, és a dir, amb tot el relatiu a aquesta sessió així com la resta de documentació que integra la modificació aprovada.

2n.- Facultar expressament al Sr. Alcalde, amb l’ajut del Regidor qui subscriu, per a dur a terme el desplegament i execució eficaç del que s’acordi.

La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 20 d’octubre de 2011. Sgt. Rogelio Tomàs Bonet.”

Per part del Sr. Tomàs es fa una petita explicació de l’esmentada proposta.

Finalitzada la lectura, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

23

4t.- DICTAMEN DE PROPOSTA D’APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE DELTEBRE.

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per majoria absoluta a la Comissió Informativa d’Urbanisme, Planificació del Territori, Obra Pública i Serveis Municipals de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“El qui subscriu, Rogelio Tomàs Bonet, com a regidor delegat de l’Àrea d’Urbanisme, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:

Aquest Ajuntament en la sessió ordinària celebrada en data 7 d’octubre de 2010 va aprovar va aprovar inicialment pla especial urbanístic del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Deltebre.

Aquest pla especial urbanístic va ser degudament exposat, previs els anuncis corresponents al BOPT núm. 247 de data 27 d’octubre de 2010, al DOGC núm. 5741 de data 25 del mateix mes i al Diari La Veu de L’Ebre de data 22 d’octubre de 2010, donant-se un termini d’UN MES a efectes d’examen i reclamacions, presentant-se´n un total de vuitanta-nou al.legacions per part deRAMON CASANOVA BERTOMEU, JOAN DIDAC BERTOMEU PAGÀ, CARMEN CASANOVA ZARAGOZA, JOAN BERTOMEU BERTOMEU, TERESA LOZANO GOMBAU, EVA FOSCH MARGALEF, AGUSTI FRANCH BONET, MARIA JOSE FORNOS CASANOVA, JOSE MIRO VILA, CLAUDIO BERTOMEU CASANOVA, JAVIER FRANCH FORNOS, JOSEFA CARLES ARQUES, JOSE PUERTES CASANOVA, FRANCISCO VILA FRANCH, GEMMA TOMAS CASANOVA, RAFEL RUBIALES MOLINA, JOSE RAMON SERRAL NAVARRO, MARIA ELENA CASAS CANALES, INOCENTE VIDAL ESMEL, JOSE TOMAS JUAN, FRANCESC XAVIER MANGRANE ROIG-PROMOCIONES CALAFAT, SA, MERITXELL JARDI LLAMBRICH, JUAN JOSE BERTOMEU PONS i ROSA MARIA TOMAS VERDIE, TERESA CELESTINO VALLDEPEREZ, J. PEDRO CASTELLS FRANCH-COMUNITAT DE REGANTS, MAS DE PRADES RESTAURACIÓ, SL, CONCEPCIÓ FONTCUBERTA BLANCH (POL. 40-PARC. 212), JOAN ARDIT FRANCES, JOSEP CASANOVA ARQUES, BALTASAR BONET VILA, RITA FRANCH BO, UNGONRA, SA(POL. 34,PARC. 2), MARIA CRISTINA CASANOVA FRANCH, JUANA FABRA SALGADO, AGUSTI CALLAU NAVARRO, AGUSTI CASTELLS FABRA, M.LOURDES CURTO BERTOMEU, SEBASTIA COLOMINES CASANOVA, M.CINTA CURTO BERTOMEU, MANOLO FALCÓ FERNANDEZ, CLAUDIO CASANOVA PAGA, JOSEP LLUIS VILA CASANOVA, ALVARO QUERAL NAVARRO, TERESA ARDIT TOMAS, JOAN RAMON AMENOS

24

VILA, M. CINTA ARDIT PRIME, LUCRECIA FRANCH CASANOVA, JUAN CASTELLS CASANOVA(POL. 33-PARC. 102), JUAN CASTELLS CASANOVA (POL. 39-PARC.59), MARIA DOLORES CASANOVA BERTOMEU, JOSE SANTIAGO SORRIBES, MARIA TERESA CALLAU CODORNIU, JOAN SERRA AMENOS, JORDI FRANCH CASANOVA, M. ANGELS AMENOS VILA, CARLOS TOMAS SANTIAGO, ANNA CASANOVA QUERAL (POL 40-PARC. 1), ANNA CASANOVA QUERAL (POL 63-PARC. 7), JUAN JOSE TOMAS PONS I ROSA MARIA TOMAS VERDIE(POL. 23, PARC. 99), ALEJANDRO CASANOVA SALGADO, ANTONIO JOSE CASTELLS ARMENGOL(POL 45-PARC 27), ANTONIO JOSE CASTELLS ARMENGOL(POL 24-PARC 5), SUSANA GOMEZ CASTELLÀ, JOSEFA CASTELLÀ PAGÀ, SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, JOSEP PAGÀ FELIP, EVA CURTO BERTOMEU, VERÒNIC COSTES, JOSE CASANOVA BLANCH, AGUSTÍ ARQUES FRANCH, EVA FRANCH BO, CANALITZACIONS PAGÀ, SL., CONCEPCIÓ FONTCUBERTA BLANCH (POL. 76-PARC. 81), JOSEFA CALLAU CODORNIU, JOSEP VILA SUBIRATS I M.JOSE BUERA SEBASTIA, JOSE VILA FRANCH, JOAN RAMON SALAET FRANCH, MARIA CARMEN I AGUTI CASANOVA CASANOVA, JERONI FRANCH FRANCH(POL 17-PARC 38), JERONI FRANCH FRANCH(POL 21-PARC 31), JERONI FRANCH FRANCH(POL 35-PARC 51), ANTONIO ROS SANCHEZ i ROSA MARIA LLUCH HOMEDES, MANUEL PANISELLO MARQUES, SEBASTIÀ JUAN BO, RAMON NOCHE ARNAU, UNGONRA, SA. (POL 77-PARC 2), CRISTINA MARSAL PAGÀ, ROGELIO TOMÀS MATES i AGUSTÍ CASTELLÀ QUERAL..A més, es van sol.licitar informes al Departament de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre, Parc Natural del Delta de l’Ebre, Agència Catalana del Aigua, Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l’Ebre, Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a les Terres de l’Ebre, Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya i Serveis Territorials d’Innovació, Universitats i Empresa a les Terres de l’Ebre.Atès que en data 3 de novembre de 2010, vam rebre l’informe favorable dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.Atès que en data 3 de novembre de 2010, vam rebre l’informe favorable dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb puntualitzacions.Atès l’informe redactat per l’arquitecte municipal on consta que: “TERCER.- Respecte a la consideració per part de l’Informe del Departament d’innovació, Universitats i Empreses, pel qual especifica que d’acord amb el Decret 313/2006, únicament poden ser destinades a turisme rural les edificacions preexistents anteriors al 1950, el tècnic que subscriu PROPOSA INCORPORAR aquesta consideració amb la correcció de l’article

25

12.c) de la normativa del Pla Especial, el redactat final del qual resta de la següent manera:

12.c) ESTABLIMENT DE TURISME RURALAquest catàleg assigna a les masies i cases rurals la possibilitat d’implantar l’ús de turisme rural, sens perjudici de la pròpia normativa sectorial i específica que regula aquests establiments. Són establiments de turisme rural aquells que presten allotjament als usuaris turístics en habitacions o habitatges rurals, d’una manera habitual i mitjançant preu. Respecten la tipologia arquitectònica de la zona, la qual es tracta de potenciar afavorint la seva rehabilitació i conservació. Els establiments de turisme rural es classifiquen en dos grups: cases de pagès (establiments d’agroturisme) i allotjaments rurals. Per a la implantació d’aquest ús, l’informe preceptiu del departament corresponent en matèria de turisme determinarà la idoneïtat per a cada cas”.

Atès que en data 22 de desembre de 2010, vam rebre l’informe favorable de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge.Atès que en data 2 de març d’enguany, vam rebre l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua favorable amb condicions.Atès que aquestes consideracions ja s’han tingut en compte i s’han incorporat al document.Atès que en data 25 de maig de 2011, RE núm. 3552, vam rebre l’informe dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre – OTTA- del Departament de Territori i Sostenibilitat on es fan una sèrie de consideracions per a la viabilitat del pla parcial.Atès l’informe redactat per l’arquitecte municipal on consta que:

“PRIMER.- Respecte a la sol·licitud que es consideri la inclusió d’un seguit de construccions al catàleg efectuat per part de l’O.T.A.A., apartat 3.2., considerant que han sofert intervencions de reforma i rehabilitació que han suposat o bé la substitució total de la masia existent per una totalment nova, o una pèrdua dels valors originals per intervencions poc respectuoses amb la tipologia original, o no es poden observar correctament amb les fotografies que s’adjunten.

A aquest aspecte, han sigut estudiades novament cadascuna de les fitxes del catàleg que es mencionen en base a les observacions efectuades. S’ha trobat que es fa referència a alguns elements que ja es troben inclosos com a elements protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament vigent, art. 166, i que per tant, no procediria la seva exclusió, així com també construccions que es troben plenament justificades.

Per això, es considera que NO PROCEDEIX EXCLOURE CAP ELEMENT CATALOGAT.

26

SEGON.- Pel que fa a l’ampliació de la normativa del Pla Especial, PROCEDEIX incorporar al text articulat aquestes noves condicions requerides en els termes i extrems que sol·licita l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental, -OTAA, apartat 3.4 de l’informe ambiental”.

Atès que tant el Parc Natural del Delta de l’Ebre com els Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l’Ebre no han informat al respecte.Vist l’informe tècnic emès per l’arquitecte municipal en relació a les al.legacions presentades i que consta a l’expedient.Per tot l’esmentat anteriorment, al ple de la Corporació PROPOSO adopti els següents

ACORDS:

1r.- Estimar les al.legacions presentades per RAMON CASANOVA BERTOMEU, JOAN DIDAC BERTOMEU PAGÀ, CARMEN CASANOVA ZARAGOZA, JOAN BERTOMEU BERTOMEU, TERESA LOZANO GOMBAU, EVA FOSCH MARGALEF, AGUSTI FRANCH BONET, MARIA JOSE FORNOS CASANOVA, JOSE MIRO VILA, CLAUDIO BERTOMEU CASANOVA, JAVIER FRANCH FORNOS, JOSEFA CARLES ARQUES, JOSE PUERTES CASANOVA, FRANCISCO VILA FRANCH, GEMMA TOMAS CASANOVA, RAFEL RUBIALES MOLINA, JOSE RAMON SERRAL NAVARRO, MARIA ELENA CASAS CANALES, INOCENTE VIDAL ESMEL, JOSE TOMAS JUAN, FRANCESC XAVIER MANGRANE ROIG-PROMOCIONES CALAFAT, SA, MERITXELL JARDI LLAMBRICH, JUAN JOSE BERTOMEU PONS i ROSA MARIA TOMAS VERDIE, TERESA CELESTINO VALLDEPEREZ, J. PEDRO CASTELLS FRANCH-COMUNITAT DE REGANTS, MAS DE PRADES RESTAURACIÓ, SL, CONCEPCIÓ FONTCUBERTA BLANCH (POL. 40-PARC. 212), JOAN ARDIT FRANCES, JOSEP CASANOVA ARQUES, BALTASAR BONET VILA, RITA FRANCH BO, UNGONRA, SA(POL. 34,PARC. 2), MARIA CRISTINA CASANOVA FRANCH, JUANA FABRA SALGADO, AGUSTI CALLAU NAVARRO i AGUSTI CASTELLS FABRA.

2n.- Desestimar les al.legacions presentades per M.LOURDES CURTO BERTOMEU, SEBASTIA COLOMINES CASANOVA, M.CINTA CURTO BERTOMEU, MANOLO FALCÓ FERNANDEZ, CLAUDIO CASANOVA PAGA, JOSEP LLUIS VILA CASANOVA, ALVARO QUERAL NAVARRO, TERESA ARDIT TOMAS, JOAN RAMON AMENOS VILA, M. CINTA ARDIT PRIME, LUCRECIA FRANCH CASANOVA, JUAN CASTELLS CASANOVA(POL. 33-PARC. 102), JUAN CASTELLS CASANOVA (POL. 39-PARC.59), MARIA DOLORES CASANOVA BERTOMEU, JOSE SANTIAGO SORRIBES, MARIA TERESA CALLAU CODORNIU, JOAN SERRA AMENOS, JORDI FRANCH

27

CASANOVA, M. ANGELS AMENOS VILA, CARLOS TOMAS SANTIAGO, ANNA CASANOVA QUERAL (POL 40-PARC. 1), ANNA CASANOVA QUERAL (POL 63-PARC. 7), JUAN JOSE TOMAS PONS I ROSA MARIA TOMAS VERDIE(POL. 23, PARC. 99), ALEJANDRO CASANOVA SALGADO, ANTONIO JOSE CASTELLS ARMENGOL(POL 45-PARC 27), ANTONIO JOSE CASTELLS ARMENGOL(POL 24-PARC 5), SUSANA GOMEZ CASTELLÀ, JOSEFA CASTELLÀ PAGÀ, SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, JOSEP PAGÀ FELIP, EVA CURTO BERTOMEU, VERÒNIC COSTES, JOSE CASANOVA BLANCH, AGUSTÍ ARQUES FRANCH, EVA FRANCH BO, CANALITZACIONS PAGÀ, SL., CONCEPCIÓ FONTCUBERTA BLANCH (POL. 76-PARC. 81), JOSEFA CALLAU CODORNIU, JOSEP VILA SUBIRATS I M.JOSE BUERA SEBASTIA, JOSE VILA FRANCH, JOAN RAMON SALAET FRANCH, MARIA CARMEN I AGUTI CASANOVA CASANOVA, JERONI FRANCH FRANCH(POL 17-PARC 38), JERONI FRANCH FRANCH(POL 21-PARC 31), JERONI FRANCH FRANCH(POL 35-PARC 51), ANTONIO ROS SANCHEZ i ROSA MARIA LLUCH HOMEDES, MANUEL PANISELLO MARQUES, SEBASTIÀ JUAN BO, RAMON NOCHE ARNAU, UNGONRA, SA. (POL 77-PARC 2), CRISTINA MARSAL PAGÀ, ROGELIO TOMÀS MATES i AGUSTÍ CASTELLÀ QUERAL.

3r.- Que s’incorporin al document de pla especial urbanístic del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Deltebre totes les consideracions que s’han tingut en compte i que consten a la proposta de resolució redactada per l’arquitecte municipal en relació als informes efectuats pels organismes competents.

4t.- Aprovar provisionalment el pla especial urbanístic del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de Deltebre.

5è.- Trametre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, a efectes de l’aprovació definitiva si ho troba correcte, l’expedient complert, és a dir, amb tot el relatiu a aquesta sessió així com la resta de documentació que integra aquest pla especial aprovat.

6è.- Traslladar còpia del present acord al departament d’urbanisme per al seu coneixement i efectes oportuns.

La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 20 d’octubre de 2011. Sgt. Rogelio Tomàs Bonet.”

Finalitzada la lectura, el Sr. Tomàs, regidor d’urbanisme, informa que aquest punt ja es va passar pel ple del 29 de setembre d’enguany, i es va quedar damunt la taula perquè no es va poder aprovar per no disposar de la majoria

28

suficient, ja que havien regidors que tenien familiars afectats. Es van presentar un total de 82 al.legacions per la incorporació al catàleg i segons el Sr. Lluís Soler de CiU, se saltaven les normes, ells la normativa també la sabien, però es volien acceptar totes les al.legacions possibles i que fora la CUTE la que decidís quines complien i quines no, que no foren els mateixos partits que representem al poble el que diguessen que no directament. Abans havien 82 al.legacions i ara són 28, 54 menys gràcies a no sap qui. No se’ls va deixar tirar endavant l’aprovació provisional ja que van ser jutjats abans d’hora, com es pot comprovar no només havien construccions de familiars dels regidors, sinó que havien moltes més, perquè no creu que aquests tingueren 54 cases rurals o masies. En aquell moment se’ls va titllar de fer “trajes a mida” i coses que no vol recordar, l’únic que es pretenia era la inclusió al catàleg d’una sèrie de construccions, no anar a fer cap estafa ni res semblant, cosa que en temps anteriors, van haver familiars que es van enriquir amb la venda de solars que avui dia l’ajuntament encara està pagant, llavors sí que es feien “trajes a mida i d’alta costura”. També voldria recordar al Sr. Lluís Soler, que al ple passat va comentar que la informació del catàleg la va tenir el dia abans, és mentida, perquè el dia 13 de setembre es va enviar via email als partits, concretament al Sr. Tomàs del PP i al Sr. Soler de CiU que podien passar a veure el catàleg de masies i cases rurals per la incorporació de les mateixes i valorar les al.legacions, cosa que no van fer. El dia 28 de setembre de 2011, es va fer la comissió d’urbanisme que estava el Sr. Salvador Bertomeu en representació de CiU, i damunt la taula estava el catàleg amb totes les al.legacions incorporades. Per cert se’n va incorporar una fora de termini, de la qual es propietari l’home d’una que va de número dos amb vostès. Ho van demanar en CD i se’ls va donar, això significa que 15 dies abans ja en tenien constància, no un dia abans, per tant siguem seriosos i no enganyem a la gent.

Pren la paraula el Sr. Soler i diu que ja veu que el regidor d’urbanisme està bastant afectat pel ple passat, perquè sinó no es posaria d’aquestes maneres. En aquest cas, recordarà el que va passar, abans de res pel tema de la informació, se’ls va enviar que ja podien passar a revisar el catàleg, això és veritat, però un dia o dos abans del ple no se’ls va donar la documentació completa, ja que ha de recordar que hi ha fet un decret d’alcaldia que fins que l’òrgan col.legiat no es convoqui, no venen a demanar, per tant, quan les coses siguin diferents se podran fer diferents, sinó s’han de “cenyir” al que toca. En segon lloc, en aquell ple del 28 de setembre sí que va dir i denunciar que es feien “trajes a mida”, no passa res, si es mira el que es va portar a proposta del ple, allí havien moltes al.legacions, 82, de les quals 66 el regidor proposava que s’acceptessin i 16 que no. Si s’agafa el document, a cada fitxa de cada casa, sortia l’antiguitat i la raó per la qual se catalogava, i només havien 4 construccions que l’antiguitat no coordinava amb els 25 anys que marca la normativa que es passava a ratificar pel ple, i d’aquestes 4, tres eren vinculades a una regidora, que eren barraques i les altres barraques del poble

29

no entraven, i l’altra era vinculada al regidor d’urbanisme. Al ple l’únic que es va fer va ser denunciar les quatre al.legacions de les quals les construccions no complien els 25 anys d’antiguitat. No obstant, el regidor d’urbanisme l’està acusant a ell, de que se treuen del catàleg, masies o cases de pagès que en aquell moment se catalogava però ara no.La setmana passada quan es va convocar el ple, després de la comissió informativa, tal i com es marca al decret d’alcaldia que se’ls va fer, va demanar a l’arquitecte municipal un informe sobre el canvi de criteri. Ara se passen 89 al.legacions, 36 acceptades i 53 desestimades, per tant es passa de 16 a 53, i el que va pensar quan s’estava preparant el ple és que s’han tret moltes d’aquestes fitxes que a l’informe complien per a no sentir sentiment de culpa de que les seves no complien i per això s’ha ficat a tothom “arrastrat” aquí dins, i sinó que s’argumenti. L’informe diu que “cenyeix” de forma invariable a lo que són els requisits, o sigui que diu “...per tot això, els motius i criteris per a la inclusió de les masies i cases rurals al pla especial són i s’han mantingut invariables...”, això vol dir que el regidor d’urbanisme a l’últim ple va portar una falsificació de lo que no podia ser, de les quatre construccions relacionades amb membres de l’equip de govern que no complien, ja es va veure que era un “traje a mida”, però de les altres que sí que complien, llavors que passava, per això va demanar un informe tècnic que expliques perquè tota la resta d’al.legacions que ara no s’estimen i que en aquell moment estimaven. Per tenir sentiment de culpa s’arrastren a ciutadans a treure’ls del catàleg de masies, sense cap tipus de criteri tècnic. També el regidor d’urbanisme ha dit que la senyora que va de segona a la llista de CiU va presentar una al.legació fora de termini, pot ser sí però se li va acceptar.

Com que es tracta de la Sra. Teresa Culvi, regidora, aquesta demana la paraula per alusions.

La Sra. Culvi, intervé dient que el seu marit dins del termini va venir a fer una al.legació, i una tècnica d’aquesta casa li va dir que no podia fer al.legacions, i a última hora quan va tornar a vindre, una vegada estava el catàleg fet, la mateixa tècnica li va reconèixer que sí que podia fer l’al.legació, i per cert la caseta està dins als 30 anys d’antiguitat, així és que abans de nomenar a persones, s’hauria d’assegurar, adreçant-se al regidor d’urbanisme.

El Sr. Soler torna a adreçar-se al Sr. Tomàs, regidor d’urbanisme i li diu que els sentiments de culpa s’han de deixar a casa, i quan es fan “trajes a mida” després les coses són com són. És patètic que vostès, com Esquerra Republicana presentin una al.legació per a incloure barraques, que només n’inclouen una que és de gent vinculada al govern, que tota la resta de gent que té barraques no se les pugui incloure. No ha vist cap equip de govern que ell mateix a ell mateix se presenti una al.legació, que se la intenti colar per a

30

benefici a un o dos membres de l’equip de govern i que al cap d’uns mesos se desestimi, això és fer el ridícul.

Intervé el Sr. Tomàs, regidor d’urbanisme i diu que el Sr. Soler també veu que està afectat. Pel tema del decret, que sempre surt, si no recorda malament el dimecres va haver la comissió d’urbanisme i el dijous o divendres demanava informació i no se li va negar la informació, ja que les portes estan obertes per a tots. Van dir que s’intentaria passar la majoria d’al.legacions possibles, ja sabien que moltes estaven fora d’unes normes, però donar una mica de marge i que fora la CUTE la que ho decidís. Ara en canvi, ens hem “cenyit” a les normes que marca Urbanisme, i és lo que l’arquitecte municipal creu convenient. Si ara el Sr. Soler no està d’acord, en altres paraules dona a entendre que l’arquitecte municipal és un incompetent, i de fet és posar en dubte la paraula d’ell.

Intervé novament el Sr. Lluís Soler, i diu que en cap moment ha dit que el tècnic municipal sigui incompetent. Al final la proposta el passat ple la va portar el Sr. Rogelio Tomàs, i que deia que havien 82 al.legacions, 66 s’acceptaven, i 16 no s’acceptaven, dins de les 66 havien quatre que estaven vinculades a regidors de l’equip de govern, que eren les úniques que a la fitxa l’antiguitat no era congruent amb lo que marca la llei dels 25 anys. El que no s’entén és perquè en aquell moment les masies segons la fitxa complien i avui no compleixen, això és el dubte i per això es va demanar al tècnic l’informe. Pel que ha dit del decret és que la gent ha de saber que CiU només pot vindre de 14 a 14,45 hores per demanar informació que s’ha de demanar per escrit abans, i CiU va presentar un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Deltebre, per poca transparència.

El Sr. Alcalde passa la paraula a la Sra. Susanna Gómez, regidora, per fer un aclariment, sobre aquestes tres barraques que van presentar al.legacions no era per fer un “traje a mida” sinó que realment perquè aquestes cases tenen del Departament de Turisme de la Generalitat un número de registre de llicència que les denomina com a cases de pagès, modalitat masoveria, llavors aquestes al.legacions eren per a sol.licitar al Dept. d’Urbanisme, la incongruència dels diferents departaments de la Generalitat, perquè un Departament te cataloga com a casa de pagès que és Turisme i perquè Urbanisme no, simplement les al.legacions eren per això, no era per fer cap “traje a mida”.

El Sr. Soler contesta dient que ho troba perfecte que s’intenti incloure les barraques, però de tothom, no només d’uns.

La Sra. Gómez diu que tenen dret a fer al.legacions, i després també que un propietari no pot fer al.legacions de les propietats d’altres propietaris, hi ha un

31

antic regidor d’urbanisme que hauria de dir que va fer per informar a tots els propietaris del poble que havia el catàleg de masies i cadascú és responsable de fer l’al.legació de la seva propietat.

El Sr. Soler, diu que si s’hagués dit que havien tres barraques i ho hagués dit que fora ambiental, que no fica límit d’anys, perquè les lleis sí que se les mira per poder arribar al ple, no hagués dit res. Si s’agafa el catàleg de masies i cases rurals, com a regidora s’ho ha de mirar abans del ple. Però si resulta que n’hi ha quatre que l’edat que surt a la fitxa no compleix, si s’hagués posat a la fitxa que es porta a l’aprovació al ple, que era per raons ambientals, no hagués dit res.

El Sr. Alcalde diu que el que es volia era intentar colar totes les que es puguéssin. I pregunta al Sr. Soler si sap que hagi alguna llei que les cases hagin de tenir més de 25 anys per a ser admeses.

El Sr. Soler diu que no, però és el criteri que l’equip de govern va posar a l’aprovació inicial.

El Sr. Alcalde, diu que és un criteri que se’ls va imposar, lo que no significa que hagi una llei i que el govern no pugui recórrer-la o a la decisió de la comissió d’urbanisme. Per tant se va decidir que tots compliren la normativa, i ens “cenyim” a la legalitat, cadascú és amo dels seus actes.

Procedeix a intervenir el Sr. Tomàs Castells, del PPC, i diu que clarifica que ell també té dos cases dins al catàleg i compleix la normativa per tant no ha hagut de fer cap al.legació. Creu que s’ha d’analitzar el tema i donar-li la importància que té. Si es recorda al passat ple, el Partit Popular va proposar deixar el tema damunt la taula, perquè l’argument era de si barraques sí o no, i no vol parlar de temes personals, ja que pareix que ens defensem lo nostre i s’ha de tenir en compte que avui es va a aprovar que 40 persones del nostre poble se treuen del catàleg i no es poden defensar com natros. S’han de prendre mesures de la manera com es parla i com es fa. El tema és greu, ja que en aquest poble, per desgràcia s’han tombat cases i hi ha molta gent afectada. El passat ple l’exposició del PPC va ser de que complint la llei han d’estar tots i defensant a tots aquells propietaris de barraques, que n’eren 17, i que no van tenir l’oportunitat de defensar-se, atès que al principi no se’ls va convocar i per respecte a aquesta gent, el partit popular va proposar deixar-ho damunt la taula per donar-los temps i que l’ajuntament solucioni aquest problema però resulta que han passat els dies i el tema està igual. L’arquitecte és igual avui que la setmana passada, el criteris han de ser els mateixos i natros hem de complir la llei. Ho troba lamentable que s’hagi de parlar a un ple de natros i les nostres propietats. S’hauria d’analitzar conjuntament la situació, mirant els escrits de l’arquitecte, i demanar assessorament a qui faci falta, però no s’ha d’actuar

32

d’aquesta forma, igual al ple passat com al d’avui. Avui s’actua pitjor. S’han de fer les coses com s’hagin de fer. Lo dels 25 anys no ho diu ningú, però segons el decret 313/2006, únicament poden ser destinades a turisme rural les edificacions preexistents anteriors a l’any 1950, això és lo que diu. Per això vol saber el que va dir l’arquitecte, i pregunta el perquè l’arquitecte fa un mes va dir que aquests sí i avui no. Igual com abans ha dit que aquí s’està administrant els diners dels ciutadans, ara igualment, i han de ser tots per igual, i ens hem “d’acostumbrar” a sentar-nos a parlar més. Demana que es reconsideri el tema i que es deixi damunt la taula.

Intervé el Sr. Rogelio Tomàs i diu que aquest document no està tancat, és un document obert i a partir d’aquí es podrà anar treballant en altres temes de casetes. Pel que ha comentat el Sr. Castells dels 25 anys, desprès de l’enrenou que es va muntar l’últim ple, el primer que va fer l’arquitecte va ser trucar a Urbanisme per saber que s’havia de fer, i el primer que se li va dir va ser que totes les casetes de menys de 25 anys fora, i les que no tingueren 50 m2 també fora. Clar les normes s’han de seguir. Pel tema de les barraques que n’hi ha 17, pot ser no s’ha tractat el tema com s’hauria d’haver tractat, però s’està treballant ara un document annex només de barraques, ja que creu que és defensable, que és una cosa nostra, i el que es vol és tirar endavant el catàleg, l’aprovació, tornar a parlar-ne ja que és un document obert.

El Sr. Castells intervé novament dient que la llei d’Urbanisme és la mateixa, no ha canviat, en tot cas, aquestes matisacions que es poden fer, és un decret que fa en el seu dia el Govern de la Generalitat, però quan se’n fa un se’n pot tornar a fer un altre. A Urbanisme ja se’l coneix, vas a parlar-ne personalment, vens content i quan s’envia la documentació resulta que diuen que no, en això no descobreix res, sempre ha estat així. Les matisacions eren igual fa un mes que avui, ha d’haver un consens i s’han de tenir les coses clares. Demana també que hagi consens, i tant del govern com de l’oposició es tenen coses bones i que es reconsideri el tema.

Demana la paraula el Sr. José Emilio Bertomeu, per contestar al Sr. Soler, amb el tema de les barraques, ja que s’havia compromès, i diu que tal com ha dit el regidor d’urbanisme es farà un catàleg a part i es contemplaran totes les barraques que hi ha dins al nostre terme municipal.

El Sr. Soler diu que com en aquest cas saben que hi ha 4 que no compleixen que són dels dos regidors i hi ha 26 que a hores d’ara encara no se sap perquè ha hagut un canvi de criteri però encara no disposa de l’informe tècnic, no poden votar i demana deixar-ho damunt la taula.

El Sr. Castells pregunta si la seva proposta de deixar-ho damunt la taula, s’accepta.

33

El Sr. Alcalde diu que no s’accepta.

El Sr. Castells diu que votaran a favor del catàleg, amb el compromís de seguir-ho de prop, de treballar pel tema per a solventar els problemes, de sentar-nos amb l’arquitecte i de saber perquè sí abans i no ara, i en la possibilitat des de l’ajuntament de treballar i intentar que es modifiquen i que es facin les resolucions o els decrets a aquesta llei d’Urbanisme si no es canvia, per a que sigui ampliat i hagi cobertura a aquestes cases que abans era que sí i ara que no, o abans que no i ara que sí.

Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per majoria absoluta amb dotze vots a favor de Gervasi Aspa Casanova (Esquerra-AM), Rogelio Tomàs Bonet (Esquerra-AM), Sònia Bertomeu Tomàs (Esquerra-AM), Oscar Martin Bo (Esquerra-AM), Jordi Pau Torres Fabra (Esquerra-AM), Salomé Bertomeu Mauri (Esquerra-AM), Susanna Gómez Castellà (Esquerra-AM), José Emilio Bertomeu Rio (PSC-PM),Joan Alginet Aliau (PSC-PM), Sònia Bertomeu Franch (PSC-PM), Joan Bertomeu Bertomeu (PPC), i Tomas Castells Fresquet (PPC) i no voten els Srs. Lluís Soler Panisello (CiU), Teresa Culvi Porres (CiU), Salvador Bertomeu Bertomeu (CiU), Domingo Alcalà Sorribes (CiU), Carme Franch Rius (CiU), i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

5è.- DICTAMEN DE PROPOSTA DE DENOMINACIÓ DEL PASSATGE DEL RECADER QUE TRANSCORRE ENTRE ELS CARRERS MAJOR I XERTA.

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per unanimitat a la Comissió Informativa d’Urbanisme, Planificació del Territori, Obra Pública i Serveis Municipals de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“El qui subscriu, primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Deltebre, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:

Atès que es vol donar nom al passatge que transcorre entre els carrers Major i Xerta.

Atès que JOSÉ ESCURRIOLA SEBASTIÀ, més conegut al poble com José “lo Recader”, ha estat dels quatre germans qui va continuar desenvolupant les tasques de recader, iniciades ja des de l’arribada del “carrilet” al nostre poble,

34

juntament amb el seu pare, els seus germans i amb un carro i una mula, a les pedanies de La Cava, Jesús i Maria i posteriorment al municipi de Deltebre.

Atès que anys després, amb el seu vell camionet va seguir fent a diari el servei de transport de mercaderies des de Tortosa al nostre municipi.

Atès que José Escurriola Sebastià és conegut a tot el poble sobretot pels comerços i empreses, als quals subministrava les mercaderies procedents de Tortosa que arribaven de tot arreu.

Atès que també cal dir que aquest servei es va deixar de fer quan, per motius laborals, va haver de deixar la feina, tot i que el malnom pel qual és conegut es conserva avui en dia.

Atès que per aquests motius i en reconeixement al servei que van fer al poble durant molts anys, tant ell com el seu desaparegut pare i actualment germans, demanem que el pas que dona a casa seva i que, a dia d’avui, no té assignat nom de carrer, es passi a anomenar Passatge “del Recader”.

Per tot l’esmentat anteriorment, al ple de la Corporació demano adopti els següents

ACORDS:1r.- Aprovar inicialment la denominació del passatge sense nom que transcorre entre els carrers Major i Xerta com a Passatge “del Recader”.

2n.- Sotmetre-ho a un termini d’informació pública de vint dies mitjançant edicte al Butlletí Oficial de la Província i al tauler d’edictes municipal, a l’efecte que qualsevol persona interessada pugui presentar les observacions o els suggeriments que consideri convenients, fent-se constar que si transcorregut aquest període de temps no s’ha formulat cap observació o suggeriment, aquest acord inicial quedarà aprovat definitivament, sense necessitat de nova aprovació en forma expressa.

3r.- Facultar l’alcalde perquè subscrigui tots els documents que siguin necessaris per a l’efectivitat dels precedents acords.

4t.- Aprovar definitívament l’expedient, comunicar l’acord als veïns afectats, així com a la resta d’entitats, agrupacions locals i institucions interessades.

La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 20 d’octubre de 2011. Sgt. José Emilio Bertomeu Rio.”

35

Finalitzada la lectura, el Sr. Bertomeu explica l’esmentada proposta.

Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

6è.- DICTAMEN DE PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL (PROVISIONAL) D’IMPOSICIÓ I ORDENACIÓ DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL CARRER SANT MIQUEL (2a FASE, 1a i 2a ETAPA).

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per majoria absoluta a la Comissió Informativa d’Urbanisme i Planificació del Territori, Obra Pública i Serveis Municipals de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“Antecedents1. La Junta de Govern Local, en sessió de data 20 de setembre d’enguany,

va aprovar el projecte d’Urbanització del Carrer Sant Miquel (2a Fase, 1a i 2a Etapa), redactat per Jordi Sorkau Casanova, amb un pressupost d’execució per contracta de QUATRE-CENTS SEIXANTA-NOU MIL VUIT-CENTS SEIXANTA-VUIT EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS (469.868,48 €).

2. Els serveis tècnics municipals i el cap de contractació han emès els corresponents informes tècnic i jurídic, que consten en l’expedient.

Fonaments de Dret1. D’acord amb el que disposen els articles 28 i 58 del Reial decret legislatiu

2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, l’Ajuntament pot establir i exigir contribucions especials per realitzar obres municipals, sempre que es produeixi un benefici o augment de valor en els béns dels particulars i sempre que les obres es realitzin dins l’àmbit de les competències de l’Ajuntament per complir els fins que li són atribuïts. L’obra d’Urbanització del Carrer Sant Miquel (2a Fase, 1a i 2a Fase) té aquesta consideració perquè s’inclou en una de les enumerades en l’article 29 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

2. D’acord amb l’article 15.1 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, correspon a les entitats locals acordar la imposició i ordenació dels seus

36

tributs. Concretament, pel que fa a les contribucions especials, l’art. 34.1 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals preveu que l’exacció de les contribucions especials requerirà l’adopció prèvia de l’acord d’imposició i ordenació en cada cas concret.

3. La base imposable serà CENT SEIXANTA-DOS MIL CENT TRENTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-NOU CÈNTIMS (162.133,59 €), corresponents al 88,50 % del cost que l’Ajuntament suporta per realitzar aquesta obra, que no supera el límit del 90% exigit per la llei.

Per tant, PROPOSO al Ple l’adopció de l’acord:

PRIMER.Imposar les contribucions especials com a conseqüència de l’execució de l’obra d’Urbanització del Carrer Sant Miquel (2a Fase, 1a i 2a Etapa), l’establiment i exigència de les quals es legitima per l’obtenció d’un benefici o per l’augment de valor dels immobles de l’àrea beneficiada.

SEGON.Ordenar simultàniament el tribut concret d’acord amb les següents determinacions:1. El cost previst de l’obra es fixa en QUATRE-CENTS SEIXANTA-NOU MIL

VUIT-CENTS SEIXANTA-VUIT EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS (469.868,48 €), i el cost suportat per l’Ajuntament és de CENT VUITANTA-TRES MIL DOS-CENTS UN EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS (183.201,80 €), un cop deduïda la subvenció rebuda de DOS-CENTS VUITANTA-SIS MIL SIS-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS (286.666,68 €).

2. Es fixa la quantitat que s’han de repartir els beneficiaris en CENT SEIXANTA-DOS MIL CENT TRENTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-NOU CÈNTIMS (162.133,59 €), corresponents al 88,50 % del cost suportat. Aquesta quantitat té el caràcter de mera previsió, ja que, finalitzada l’obra, si el cost real és més alt o més baix que el previst, s’ha de prendre aquest cost a efectes del càlcul de les quotes, s’han d’assenyalar els subjectes passius i s’han de girar les liquidacions que siguin necessàries.

3. S’aplica com a mòdul/s de repartiment de la base imposable els metres lineals de façana de la finca i els metres quadrats de superfície de la mateixa.

TERCER.Aprovar la relació de subjectes passius i les quotes singulars que resulten d’aplicar a la quantitat que es reparteixen els beneficiaris el valor dels mòduls aplicables, segons consta en el document annex.

37

QUART.Exposar l’expedient a informació pública en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament i publicar-lo al BOP durant trenta dies hàbils, durant els quals les persones interessades poden examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin oportunes. Durant aquest període d’exposició pública, els propietaris o titulars afectats poden constituir-se en associació administrativa de contribuents.

CINQUÈ.Si no hi ha reclamacions, l’acord inicial esdevé definitiu i es publicarà en el BOP. Si hi ha reclamacions, les haurà de resoldre el Ple de la corporació per majoria absoluta abans d’aprovar definitivament la imposició i ordenació de les contribucions especials.

SISÈ.Notificar individualment a cada subjecte passiu les quotes corresponents, si és conegut i, si no, mitjançant edictes.

SETÈ.Recaptar aquestes contribucions especials en un únic termini quan les obres hagin finalitzat.

VUITÈ.Aplicar l’Ordenança general de contribucions especials en tot allò que no prevegi aquest acord.”

Deltebre, 25 d’octubre de 2011. Sgt. Oscar Martin Bó. Regidor d’Obres Públiques”

Finalitzada la lectura, l’alcalde-president proposa deixar aquest punt damunt de la taula, acordant-se per unanimitat.

CULTURA, EDUCACIÓ I COMUNICACIÓ

7è.- DICTAMEN DE PROPOSTA EN RELACIÓ A LA PARTICIPACIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per unanimitat a la Comissió Informativa de Cultura, Educació i Comunicació de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

38

“El qui subscriu, Joan Alginet Aliau, com a regidor delegada de l’Àrea de Comunicacions, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:

“Atès que el passat dia 4 d’octubre es va celebrar sessió del Consell Consultiu dels Mitjans de Comunicació Locals i es va passar la següent proposta de l’equip de govern municipal:

“L’Àrea de Comunicació de l’Ajuntament de Deltebre, amb la voluntat de complir amb el “Reglament d’organització i funcionament de l’emissora municipal de Deltebre Ràdio Delta i del butlletí d’informació municipal” aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Deltebre en data de 28 de juliol de 2006, i de garantir el dret d’accés i utilització dels mitjans de comunicació local per part dels grups municipals, presenta la següent proposta de participació.

1.-PARTICIPACIÓ A L’EMISSORA MUNICIPAL RÀDIO DELTA

-TERTÚLIA POLÍTICA. Programa de periodicitat quinzenal. Durada màxima: 1 hora. Cada Grup Municipal amb representació al ple de la Corporació designarà un membre (sigui o no regidor a l’Ajuntament) per participar en aquest espai on es debatran temes de política municipal i també de l’actualitat política del territori i, si s’escau, d’àmbit general (Catalunya, Espanya, Internacional...). La tertúlia s’emetrà en directe els dimarts de 12h a 13 h.

-TERTÚLIA DE SOCIETAT. Programa de periodicitat quinzenal. Durada màxima: 1 hora. Cada Grup Municipal amb representació al ple de la Corporació designarà un membre (sigui o no regidor a l’Ajuntament) per participar en aquest espai on es debatran temes de l’actualitat a tots els nivells: esportiu, econòmic, de societat... No es tractaran temes polítics. La tertúlia s’emetrà en directe els dimarts de 12h a 13 h.

*Les tertúlies de política i societat alternaran l’emissió de manera que cada setmana se n’emetrà una.

-EL PERFIL. Espai de periodicitat setmanal. Durada màxima: 45 minuts. Entrevista de perfil personal a tots els regidors de la Corporació Municipal. Dia d’emissió els dijous de 12h a 13h.

-PROTAGONISTES. Espai d’entrevistes de periodicitat setmanal. Durada màxima: 1 hora. L’espai intentarà a través de l’entrevista conèixer aquelles persones o entitats del municipi o del territori que destaquen en algun àmbit. Aquest espai inclourà cada trimestre una entrevista amb l’Alcalde de Deltebre i la setmana següent al Cap de l’Oposició. En aquest apartat s’inclourà una

39

entrevista a Lluís Soler com a President del Consell Comarcal del Baix Ebre i a Joan Bertomeu com a Diputat al Parlament de Catalunya. Dia d’emissió: els dimecres de 12h a 13h.

-INFORMATIUS. L’Informatiu de Ràdio Delta inclourà un tall de veu dels grups municipals a les notícies que s’elaborin després de la celebració dels plens municipals. L’informatiu es farà ressò també, en el bloc dedicat a l’agenda, de l’activitat política de cada Grup Municipal.

2.-PARTICIPACIÓ AL BUTLLETÍ MUNICIPAL DESAIGÜE

-Es reservarà dos pàgines, dividides en 4 columnes, del butlletí municipal Desaigüe per a la participació dels diferents grups municipals. L’espai reservat servirà per explicar la tasca política de cada grup municipal.

-L’espai reservat per a cada grup municipal és d’una columna. Els articles es publicaran amb el següent ordre, d’esquerra a dreta i de major a menor, d’acord amb els resultats de les darreres eleccions municipals: ERC, CiU, PSC i PP. Els grups municipals podran compartir i cedir el seu espai del Desaigüe, si així ho acorden prèviament. En aquest cas es perdrà prioritat d’ordre i els articles sempre es publicaran en últim lloc.

-Extensió dels articles: ARTICLES SENSE FOTO: extensió màxima de 20 línies a cos Arial 12 i

un titular d’una línia. ARTICLES AMB FOTO: extensió màxima 15 línies a cos Arial 12 i un

titular d’una línia. La foto haurà d’estar sempre amb orientació horitzontal.

-L’Àrea responsable del Desaigüe haurà de comunicar als grups municipals, amb un mínim de 10 dies d’antelació, la data límit per entregar l’article. Si no es presenten en el termini convingut no es podran publicar i es correrà l’ordre de col·locació a l’espai destinat als grups municipals. A l’espai lliure es publicaran altres informacions de l’Ajuntament o d’entitats.

3.- PARTICIPACIÓ A LA PÀGINA WEB MUNICIPAL

-La pàgina web municipal inclou informació de tots els Grups Municipals, així com un adreça de correu electrònic i un enllaç web.

-A través del podcast de Ràdio Delta es podran escoltar i descarregar els plens municipals, així com les tertúlies i les entrevistes que emeti l’emissora municipal.

40

4.- GABINET DE PREMSA

-El gabinet de premsa de l’Ajuntament de Deltebre estarà a disposició dels Grups Municipals en els següents casos:

Convocatòries de premsa. La Cap de Premsa estarà a la disposició dels Grups Municipal que vulguin convocar una roda de premsa sobre temes municipals. La roda de premsa s’haurà de fer a l’Ajuntament de Deltebre i al dia, hora i lloc convinguts amb la Cap de Premsa.

Difusió de Notes de Premsa. La Cap de Premsa podrà reenviar a la premsa les notes de premsa que emetin els Grups Municipals. Les notes hauran d’estar prèviament redactades.

El gabinet de premsa inclourà el posicionament dels Grups Municipals en els notes de premsa emeses després de la celebració dels Plens Municipals.”

Atès que l’article 16 del Reglament d’Organització i Funcionament de l’Emissora Municipal de Deltebre “Radio Delta” i del Butlletí d’Informació Municipal estableix que “els acords del Consell tindran la consideració de proposta o recomanació adreçada a l’òrgan corresponent i s’adoptaran per majoria simple. En cas d’empat decideix el vot de qualitat del President”.

Atès que l’article 20 del Reglament d’Organització i Funcionament de l’Emissora Municipal de Deltebre “Radio Delta” i del Butlletí d’Informació Municipal estableix que “..... El regidor de comunicacions elaborarà una proposta conjunta en la qual han de quedar conciliades totes les possibles coincidències d’espais i programes. Aquesta proposta se sotmetrà a l’aprovació del Ple de l’Ajuntament que l’aprovarà, si s’escau, per majoria simple”.

Per tot l’esmentat anteriorment, al ple de la Corporació PROPOSO adopti els següents

ACORDS:

1r.- Aprovar la proposta presentada peLregidor de comunicacions en el Consell Consultiu dels Mitjans de Comunicació Local de data 4 d’octubre d’enguany.

2n.- Traslladar el present acord al departament de comunicacions per al seu coneixement i efectes oportuns.

La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 20 d’octubre de 2011. Sgt. Joan Alginet Aliau.”

41

Finalitzada la lectura, el Sr. Alginet fa una explicació de l’esmentada proposta, dient que aquesta arriba amb el consens unanim de tots els partits i posa fi a un model comunicatiu que des del nostre punt de vista ha durat massa anys, pot ser perdent el temps amb dialèctiques de govern i oposició per a veure qui sortia guanyant o perdent, quan en definitiva ningú guanya ni ningú perd, guanya la democràcia i el mateix ajuntament. Es va aprovar el reglament l’any 2006 i fins avui no ha estat possible posar-se d’acord. Es va estar massa temps discutint el com quan en realitat era discutir el què. Per això i seguint el que van dir en campanya electoral el nostre poble mereixia tenir uns mitjans de comunicació plurals i amb la participació de totes les forces polítiques, avui es presenta aquesta proposta unitària avalada per tots els partits a la comissió informativa del passat dimecres i que fa un gran pas en defensa de la transparència i la voluntat del govern d’apropar cada dia la política a la ciutadania. Esquerra i el PSC som un govern, que malgrat tot el que es pugui dir, creu fermament amb la pluralitat i amb la participació política als mitjans i creieu que és així, perquè si no hagués estat així no es tindria damunt la taula aquesta proposta perquè és el govern que té la potestat de fer-ho. Los que manen volen tenir control de la informació, i els que estan a l’oposició volen tindre sempre veu per treure pit i criticar la gestió del govern, per això els que manen sempre se senten còmodes als mitjans de comunicació i els que no governen sempre creuen que el govern fa un ús al seu favor, això és així, aquí i allà, perquè la informació institucional és una eina molt important al servei de la ciutadania. Lo difícil és trobar un punt d’equilibri, donar cabuda a totes les opinions legítimes que un poble pugui tindre, i la neutralitat de la que tant se sent parlar i que en alguns casos de mitjans de comunicació deixen molt que desitjar. Creu que aquesta proposta ha sabut trobar aquest punt d’equilibri i l’ha sabut trobar de manera civilitzada, basant-se amb el diàleg i amb la bona predisposició d’arribar a acords, perquè malgrat l’ambient polític que es pugui viure des de l’inici de la legislatura pensa que no ha estat difícil entendres i ho vol dir públicament. Per tant, a partir d’avui s’han acabat els arguments interessats i la utilització dels mitjans de comunicació com a bandera d’agitació contra els qui manen, vinguin d’on vinguin aquestes pretensions, per tant Deltebre avui comptarà amb una adaptació al reglament als mitjans de comunicació on podran participar totes les forces polítiques sense excepció, amb una informació plural, objectiva i el que és més important encara, que alguns mitjans d’informació de referència de les Terres de l’Ebre no ho fan, informacions contrastades, perquè en definitiva això és el que s’espera d’uns mitjans que són públics i per tant són de tots, es tindrà una ràdio dinàmica en debats i tertúlies que permetran saber a la nostra ciutadania que pensen els seus representants, hi haurà entrevistes trimestrals a l’alcalde de Deltebre i al cap de l’oposició i també entrevistes periòdiques a aquells fills de Deltebre, representants que tinguin responsabilitats a nivells supramunicipals, diputats, presidents de Consells Comarcals, etc., també hi haurà una web activa i dinàmica i un “Desaigüe” adaptat al reglament en què tots els grups polítics

42

podran adreçar-se als ciutadans. Per tot això, s’han de felicitar pel fet d’haver arribat a un acord perquè més enllà de la discrepància, que en política sempre és bona, hi ha la possibilitat d’entendres en coses que no són polítiques, de sentit comú. També vol agrair públicament les aportacions que des de Convergència, Partit Popular, Esquerra Republicana i PSC s’han fet per poder arribar a aquest acord i avui pot dir que es disposa d’un model de participació política que voldria tenir si en lloc d’estar al govern estigués a l’oposició.

Intervé el Sr. Soler de CiU, dient que el regidor ja ho ha dit perfectament, que s’ha consensuat tota la part del contingut d’aquesta proposta de mitjans de comunicació i desprès de tres anys que des de CiU i tota la oposició s’ha anat reclamant la participació als mitjans de comunicació, avui se congratulen en què es pugui passar aquesta proposta de participació perquè tots al final són regidors de l’ajuntament de Deltebre més enllà que es governi o s’estigui a l’oposició, i tots tenen dret a participar en els mitjans de comunicació. Es va haver de presentar una denúncia al Síndic de Greuges, aquest va requerir a l’ajuntament la participació de tots els grups municipals als mitjans de comunicació, en aquell moment no es va atendre, al final de la legislatura, i ara a l’inici d’aquesta el Sr. Alginet, com a regidor de comunicació, va posar de manifest la seva voluntat de que es pogués participar als mitjans, cosa que se li agraeix i que toca per llei, per tant s’ha d’agrair que algú materialitzi aquesta voluntat i aquest requeriment del Síndic i de la llei municipal i de règim local de Catalunya que parla de la pluralitat dels mitjans de comunicació públics.No obstant també han de fer la seva esmena, no de contingut que està totalment pactat sinó que estan contents de que es guanya en pluralitat a l’hora de participar amb els mitjans de comunicació però per altra banda, la pluralitat per participar amb els mitjans de comunicació va precedida de disposar d’informació i aquesta, tal i com ha dit abans ve limitada i restringida per un decret de l’alcaldia que des del grup de CiU es considera abusiu i restrictiu per requisits de la informació que abans era lliure, i pot ser estaven mal acostumats tots. Ara els ha tocat presentar un recurs contenciós administratiu contra el decret per a poder accedir a la informació.

Demana la paraula la Sra. Sònia Bertomeu d’ERC, per puntualitzar una cosa al Sr. Soler. Aquest tema que el portava ella, en l’altra legislatura, van estar reunits moltes vegades, CiU era l’únic partit que portava propostes per escrit, allí es trobaven tots, però el PP en funció del que s’anava decidint i el PSC mai es va tenir una proposta per escrit. Creu que independentment de que les propostes que es feien per part de l’equip de govern, que sempre anava acompanyada de la Cap de Premsa i la Cap de la Ràdio, no agradava a l’oposició, també li donava la sensació de que no es volia participar, perquè ja anava be que pels temps que s’estava vivint, haver una mica de crispació, sense anar a defensar. En aquell moments es va oferir a l’oposició bastants propostes de participació que mai es van acabar de portar a terme. En segon

43

lloc, aquesta queixa que es va fer al Síndic de Greuges, se va anar a donar-li tota la informació al Síndic, i aquest si no recorda malament, i està aquí la cap de premsa, els va donar la raó a ells, a l’equip de govern, dient que ja s’estava fent tots els passos per a que l’oposició pugués participar, però per raons “x” no es va poder portar a terme aquesta participació. O sigui el Síndic no ha donat la raó ni a l’oposició ni a l’equip de govern al cent per cent. Ara s’ha fet així, és un reglament fantàstic i espera que duri molts anys, perquè està molt ben fet.

Novament demana la paraula el Sr. Soler per puntualitzar que des de CiU es van presentar moltes propostes per a poder accedir a la participació. La Sra. Bertomeu, com a regidora de comunicacions, en aquell temps, semblava que tenia bona voluntat, a les reunions sempre se’ls deia que sí, encara que al final s’havia de consensuar, però quan es tornava a la següent reunió sempre es canviava la proposta, i llavors com no agradava el canvi, no s’arribava a un acord.En segon lloc, no per recriminar, el Síndic de Greuges va requerir a l’ajuntament el que diu la llei municipal de règim local, que tots els grups municipals tenen dret a tenir accés en la participació dels mitjans de comunicació locals, l’ajuntament va enviar la documentació i el Síndic al final va donar-ho per tancat, perquè van donar les instruccions correctes per la participació.

Intervé el Sr. Alcalde i diu que és la primera vegada que es farà, que han hagut altres grups polítics al govern i no s’ha fet mai, senyal de que al final resulta que es fa, i és Esquerra Republicana i el Partit Socialista que ho tiraran endavant.

El Sr. Soler torna a fer referència a que si avui s’ha pogut aprovar aquest reglament, és perquè l’any 2006, ja es va aprovar per part de CiU i Esquerra, per tant vol dir que Convergència alguna cosa ha fet al respecte.

Interve el Sr. Tomàs Castells del PPC i diu que amb el mandat d’aquest partit, amb socialistes i iniciativa, en aquells temps dels anys 90, se va posar a l’abast dels ciutadans, el Desaigüe, l’emissora de radio, i a l’última pàgina del Desaigüe anava la foto denúncia, on qualsevol veí del poble podia fer la foto més dolenta del nostre poble per “fer mal” a l’equip de govern, i l’alcalde en aquell moment era del PPC, per tant no els ve de nou, perquè és el que toca fer. Al final els mitjans de comunicació són pagats amb els diners dels ciutadans, no són nostres, i aquí s’està en representació dels ciutadans. No vol parlar d’aquests quatre anys últims, perquè va ser lamentable. El que s’aprova ara és el que toca per llei.

Intervé el Sr. José Emilio Bertomeu, i agraeix el que ha dit el Sr. Tomàs de quan Joan Bertomeu era alcalde amb el suport dels Socialistes i d’Iniciativa, i

44

Lluís és més jove i tot això no ho coneixia, però en aquell temps es venia d’un govern que no se’ls va deixar participar en res, no només no parlar a l’emissora sinó que ni tampoc se’ls deixava entrar. Però el temps porta les coses on s’han de portar.

Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

8è.- DICTAMEN DE PROPOSTA DE NOMENAMENT DEL REPRESENTANT D’AQUEST AJUNTAMENT AL CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, i vist que el mateix va ser informat favorablement per unanimitat a la Comissió Informativa de Cultura, Educació i Comunicació de data 2 de novembre de 2011, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“El que subscriu, Gervasi Aspa Casanova, com a alcalde-president de l’Ajuntament de Deltebre, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent INFORMACIÓ:

Atès que amb motiu de les eleccions municipals de data 22 de maig d’enguany, s’ha de modificar el representant d’aquest ajuntament al Consorci de Comunicació Local.

Per tot l’esmentat anteriorment, al ple de la Corporació PROPOSO adopti els següents acords:

1r.- DESIGNAR AL SR. JOAN ALGINET ALIAU, tercer tinent d’alcalde i regidor de cultura, educació i comunicacions, com a representant de l’Ajuntament de Deltebre al CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL.

2n.- Donar trasllat del present acord al CONSORCI DE COMUNICACIÓ LOCAL.

La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 20 d’octubre de 2011. Sgt. Gervasi Aspa Casanova.”

Finalitzada la lectura, intervé el Sr. Soler i diu que sempre que es designa un membre del govern a algun òrgan, CiU s’abstè, però en aquest cas i tractant-se

45

del Sr. Alginet, i que ha tingut la seva predisposició a canviar una actitud que es considerava totalitària, votaran a favor.

Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

GOVERNACIÓ I PERSONAL

9è.- PROPOSTA DE NOMENAMENT DE MEMBRES DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE LA SOCIETAT “DELTEBRE, GESTIO ACTIVA, SAM”

Enunciat el contingut d’aquest punt de l’ordre del dia, el Sr. Secretari acctal. dóna lectura en la seva part bastant a la proposta següent:

“El que subscriu, Gervasi Aspa Casanova, Alcalde de l’Ajuntament de Deltebre, en ús de les facultats que la legislació vigent li concedeix, al ple de la Corporació eleva la següent PROPOSTA:

De conformitat amb allò que disposa l’article 15.1 dels Estatuts que han de regir l’empresa “Deltebre, Gestió Activa, Societat Anònima Municipal”, pel que fa a la composició del Consell d’Administració de la mateixa, es proposa al Ple l’adopció del següent acord:

ÚNIC.- Nomenar com a membres del Consell d’Administració de l’empresa “Deltebre, Gestió Activa, Societat Anònima Municipal” als següents regidors:

- Pel Grup Municipal d’Esquerra, els Sr. Gervasi Aspa Casanova, el Sr. Rogelio Tomàs Bonet i la Sra. Sònia Bertomeu Tomàs.

- Pel Grup Municipal Socialista, el Sr. José Emilio Bertomeu Rio i Sr. Joan Alginet Aliau.

- Pel Grup Municipal de Convergència i Unió, el Sr. Lluís Soler Panisello i el Sr. Salvador Bertomeu Bertomeu.

La Corporació, no obstant això, acordarà el que estimi adient.

Deltebre, 3 de novembre de 2011. Sgt. Gervasi Aspa Casanova.”

Finalitzada la lectura, intervé el Sr. Alcalde i diu que es tracta de posar en marxa una altra vegada la Societat Anònima Municipal, Deltebre Gestió Activa i nomenar els nous representants.

46

Es passa la paraula al Sr. Soler de CiU i aquest vol aclarir el perquè entren a la SAM, ja que van plegar al mes de febrer o març d’enguany. Quan es va constituir la SAM van entrar i van decidir dimitir perquè la rutina que se seguia no era massa correcta, ja es va denunciar al Ple que la gestió de la SAM no era la correcta, en tres anys, l’any de constitució i els anys de després es va arribar a quasi 150.000 € de despesa i de fruits l’únic que es va veure era un projecte de reparcel.lació que va pujar uns 18.000 € que s’hagués pogut contractar des del propi ajuntament, dels serveis d’urbanisme i no calia tenir tota aquesta parafernàlia de la SAM mig activa, també havia un sou d’un gerent, que a més els deia unes coses, i a la comissió d’hisenda se’ls deia unes d’altres, i com que es va veure molt de desgavell van plegar.La seva idea en principi, era no entrar ara, però en favor de la Sra. Sònia Bertomeu que ho ha d’emprendre i la va veure en ganes de fer-ho bé i col.laborar amb l’oposició per a que participés, i ara el que vol és donar un vot de confiança a la regidora. La SAM és un organisme que si se sap fer funcionar bé es poden treure moltes coses bones per a la gestió del municipi.CiU vol col.laborar com un més a la SAM, i com en aquest cas la predisposició és total per part de Sònia, ara també avisa de que si les coses no van com ha de ser se’n tornaran a sortir, però espera que no sigui així.

El Sr. Castells del PPC diu que com s’ha pogut comprovar, estan nomenats tots els partits polítics a diferència del Partit Popular, que no entren a la SAM, ja hi van estar i no és necessari recordar aquests quatre anys passats de com va funcionar, i van passar moltes més coses de les que ha nomenat Lluís, fins al punt que es va prendre la decisió de renunciar a ser conseller d’aquesta Societat Municipal, perquè per la llei de Societats Anònimes ja se sap la responsabilitat que té un conseller, i com entenien que l’actuació no era la correcta, per això se’n van sortir.Ara la voluntat de l’equip de govern és de fer una SAM més operativa i el Partit Popular quan es va reunir, pot ser perquè fa més temps que estem a l’ajuntament i perquè tenim les idees més clares i pot ser perquè no tenen tant de temps per analitzar els problemes i les solucions que se poden donar. Pot ser la resta dels representants necessiten estar molt de temps o moltes hores darrera una taula per analitzar i buscar una solució, i d’altres que tenen la virtut de que en una mirada en tenen prou. Clar si s’ha d’estar al consell d’administració que poc o molt tindrà un gasto afegit als diners que els ciutadans ens donen per gastar. Va ser quan els van plantejar on se vol anar en aquesta SAM, i quina voluntat política té l’equip de govern de fer que la SAM hagi de ser, com tantes que n’hi ha que funcionen, encara que no li agrada fer comparacions. Possiblement avui no s’hauria aprovat l’augment als pares i mares de l’Escola Bressol, si s’hagués tingut clar ja no s’hauria pujat.En aquell moment li va dir a la Sra. Bertomeu, que les factures d’ensenyament que es paguen, si es passéssin per la SAM, aquesta podria desgravar l’IVA, se

47

li va dir que ho consultaria, ja que l’augment també era degut a l’IVA. Des del PPC, es va proposar una sèrie d’actuacions que des de la SAM es podrien fer, llavors pot ser se li veuria el sentit a tornar a emprendre-la, amb un petit sou, una seguretat social, una sèrie de treballs, que des de l’ajuntament es podria fer funcionar, si només és per acabar el que està fet, que és el tema de la urbanització del “troset” de polígon industrial que es vol fer. I després ja s’entrarà amb el capital de que es disposa, ja que la SAM és una intenció de voluntats de les coses que es volen fer, cosa que se li va dir que és té la intenció, però si no es disposen dels diners no es podrà fer.També se li va dir que es faria el dia a dia, i el PPC s’ofereix per si precisen d’alguna cosa, ja que els tenen clar el que s’ha de fer. No en volen posar cap pal a les rodes, però si es vol funcionar, que “s’aguardi” la Sra. Bertomeu les anotacions que li va fer i que les porti a cap.

La Sra. Sònia Bertomeu intervé i diu que agraeix els consells que li puguin fer, del que es va fer abans no sap molta cosa, la SAM va fer bé o malament uns treballs, la cosa és que aquí ja hi ha un projecte de reparcel.lació de la UA-1 acabat, aquí a Deltebre se necessita sòl industrial i pensa que en un dia que van estar parlant els grups polítics que formen el consistori no farà mai un paper que digui que es vol fer vint coses, ja que a lo millor en un any se’n farà cinc. Va posar en un paper el que creu que és més important i que des de promoció econòmica es necessita, que és tenir al menys sòl industrial aquí al poble. Ha consultat l’excel que té l’ajuntament amb els demandants de parcel.les, evidentment tots no estaran interessats ara degut a la crisi que hi ha, ja que tot el ple s’està parlant de la crisi. Pensa que val la pena que l’ajuntament faci l’esforç de tirar endavant això de la millor manera possible. És clar que l’equip de govern dins de la SAM té més responsabilitat que els altres partits polítics, però si es fa un consell d’administració és perquè tots els estan allí marquin un full de ruta del que s’ha de fer. Perquè si una SAM treballa bé, encara que canviïn els regidors, sempre es quedarà. S’ha d’adjudicar la UA-1 i començar en la urbanització de la UA-3 i en un futur el sector J. S’han de fer moltes coses que en l’ajut legal de l’equip assessor s’anirà fent, si no va bé, llavors ja li donarà la raó al Sr. Castells, ella personalment està aquí per a treballar, si s’ha de treballar malament, no, d’errades tots en fan, són polítics i de vegades ens desdiem i tornem enrera. Ella igualment sempre el convocarà i sempre que vulgui podrà estar.

Torna a intervenir el Sr. Castells, i diu que la bona voluntat no la posa en dubte, però que no es doni la imatge de que si no es fa el polígon és perquè la SAM no ha funcionat, la gent ho podria interpretar així. L’obligació de tirar endavant un polígon és dels departaments corresponents, natros podem acabar perfectament el polígon, baix la petició dels ciutadans, per això diu lo del pla de viabilitat, i s’ha de saber dels diners de que es disposen, i es pot fer perfectament des del departament d’urbanisme. Ara que no hi ha temes

48

urbanístics, els tècnics municipals hi podrien treballar i acabar amb la urbanització del polígon, no és necessari fer un cost afegit damunt de tot el que hi ha, del notari, etc., ja que es fa que es faci fer més coses a la SAM per a treure-li més rentabilitat. A més la obligació de l’equip de govern és que hi hagi sòl industrial a disposició del ciutadà, tant si és amb SAM o sense.

El Sr. Alcalde diu que no es preocupi que la SAM serà rentable. A més hi ha tècnics que en saben i n’hi ha que no, per tant s’ha d’anar a lo millor que tens.

Demana la paraula el Sr. José Emilio Bertomeu del PSC, i diu que vol felicitar en primer lloc a Sònia, per les ganes en que a agafat el tema de la SAM i també felicitar a l’equip de CiU, per donar-los suport amb això i demanaria al Sr. Castells del Partit Popular que se sumessin al consell d’administració, perquè pot ser el primer dia que es fes la reunió i plantegés aquesta llista que deia que es podria fer per la SAM, se pugués acceptar entre tots. Creu que toca estar dins a la SAM, que s’ha de donar confiança al nou equip de govern, se’n poden fer moltes de coses, als ajuntaments del costat es veu, i creu que el Sr. Castells hauria d’estar dins a la SAM per poder proposar coses i tirar-les endavant, i si d’aquí a uns mesos no li convé, se’n pot tornar a sortir.

El Sr. Alcalde diu que tingui en compte el Sr. Castells, de que queda convidat a formar-hi part.

El Sr. Castells diu que prefereix esperar a veure com va el pla d’actuació, perquè entrar per a després sortir no va bé. La postura del Partit Popular és deixar el seu lloc per a algú de l’equip de govern, que s’agafin igualment les seves propostes i també el seu suport.

Finalitzades les intervencions, el Sr. President sotmet a votació l’esmentada proposta quedant aprovada per unanimitat i per tant resta expedit el tràmit adient sent facultat el Sr. Alcalde per a dur-ho a terme i per portar a efecte el que calgui per a l’execució d’aquest acord.

No havent més assumptes per a tractar, el Sr. Alcalde aixeca la sessió, de la qual, com a secretari acctal. estenc aquesta acta.

L’Alcalde-president, El secretari acctal.,

Gervasi Aspa Casanova David Torres Fabra

49