L’IPCL’increment de preus i el seu càlcul

Microeconomia avançada I

Grup 01

Professor: Xavier Martínez-Giralt

Lluís Rodríguez Algans

Iu Tusell Vila d’Abadal

Índex 1.- introducció 2.- conceptes bàsics

2.1.- L’IPC 2.1.1.- L’IPC armonitzat (IPCA)

3.- com es calcula l’IPC (base 2001) 3.1.- Cistella de productes 3.2.- Selecció de municipis 3.3.- El càlcul de l’IPC (Laspeyres encadenat)

3.3.1.- El càlcul de l’IPCA 4.- aplicacions i impactes de l’indicador

4.1.- Impactes en base a l’indicador 4.1.1.- Canvi de metodologia en el seu càlcul 4.1.2.- Ineficiència en la metodologia de càlcul 4.1.3.- La ponderació de la cistella

4.1.3.1.- Diferents grups i classes socials 4.1.3.2.- Productes utilitzats

4.2.- Impactes en l’aplicació de l’indicador 4.2.1.- Actualització de salaris i pensions. 4.2.2.- Zona geogràfica

1.- INTRODUCCIÓ

En aquest treball volem fer un repàs a l’Índex de Preus al Consum (IPC), de què és, el seu càlcul i analitzar quins poden ser els principals problemes que genera l’actual indicador a l’hora de reflexar la realitat. Així, el dividim en dos grans blocs:

Descripció general de l’IPC Punts dèbils del model actual

2.- CONCEPTES BÀSICS

Abans de saber què és l’IPC cal definir alguns conceptes: Periode base: aquell a partir del qual es calcula l’IPC i en el que

la seva mitjana aritmètica s’iguala a 100. Índex: en el nostre cas, expressa la relació entre els valors d’un

periode actual i els d’un periode base. Cistella de productes: conjunt de productes que s’escullen per

a realitzar el càlcul de l’IPC. Enquesta continua de pressupostos familiars: estudi amb el

que s’espera conèixer l’evolució i l’estructura de les despeses en productes de consum per part de les families per, llavors, poder dissenyar l’estructura de l’IPC.

2.1.- L’IPC

És una mesura estadística (un índex) que ens mostra la variació percentual dels preus de diferents anys d’una cistella de productes, determinats segons l’enquesta continua de pressupostos familiars. Així, es pot fer un seguiment mensual de l’evolució dels preus de béns i serveis d’un país.

Requisits que ha de cumplir l’IPC

L’IPC ha de ser:

1. Representatiu

2. Comparable

3. Fiable

4. Precís

5. Congruent

6. Útil

7. Oportú

Usos de l’IPC

El seguiment de l’evolució dels preus es pot utilitzar per:

Indicador de l’inflació Deflactor dels Comptes Nacionals Estimador del cost de la vida Actualització deutes i impostos judicials Càlcul actualitzat de les pensions

2.1.1.- L’IPC armonitzat (IPCA) El seu objectiu és poder fer una comparació

a nivell europeu dels preus dels béns i serveis consumits a cada país membre de la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Introduit el 23 d’octubre de 1995 pel Consell de Ministres de la UE.

S’aplica des del 1997.

Només es tenen en comptes aquells béns i serveis que poden ser comparables.

S’hi exclouen:1. Vivendes ocupades pels seus propietaris

2. Serveis de sanitat i educació

3. Béns i serveis no comptabilitzats o tractats de manera diferent a varis països membres.

Ponderació dels 12 grans grups de productes a l’IPCA espanyol

Grups de productesGrups de productes Ponderació IPCA (%)Ponderació IPCA (%)

1.- Aliments i begudes no-alcohòliques 27.5

2.- Begudes alcohòliques i tabac 3.2

3.- Vestit i calçat 11.4

4.- Vivenda 11.2

5.- Parament 6.5

6.- Medicines 0.8

7.- Transport 14.6

8.- Comunicacions 1.6

9.- Oci i cultura 6.9

10.- Ensenyament 0.1

11.- Hotels, restaurants i cafeteries 11.8

12.- Altres 4.4

3.- com es calcula l’IPC

Per a calcular l’Índex de Preus al Consum s’utilitza la denominada cistella de consum que la componen dos gran camps:

Cistella de productes Selecció de municipis

Cistella de productes

Conjunt de béns i serveis escollits per a calcular l’IPC.

Es determina mitjançant l’enquesta continua de pressupostos familiars.

Cada trimestre s’actualitza utilitzant nova informació de l’enquesta continua de pressupostos familiars.

Els productes de la cistella (base 2001)

Hi ha un total de 484 articles dividits en 12 grups, 37 subgrups, 80 classes i 117 subclasses.

La seva elecció es va a seguint uns criteris: El seu preu ha de ser fàcilment observable. L’evolució del seu preu ha de ser similar a la resta de

productes que representen. Ha d’oferir garanties de permanència al mercat. El seu consum ha de ser habitual.

Composició dels 12 grans grups de la cistella de productes

Els 484 productes estàn distribuits de la següent manera:

Grup Nombre d’articles

1- Aliments i begudes no-alcohòliques 171 2- Begudes alcohòliques i tabac 12 3- Vestit i calçat 67 4- Vivenda 18 5- Parament 60 6- Medicina 13 7- Transport 31 8- Comunicacions 3 9- Oci i cultura 40 10- Ensenyament 8 11- Hotels, restaurants i cafeteries 24 12- Altres 37

Total 484

Canvis de la cistella de productes amb base 2006 respecte la base 2001 El nombre de preus escollits ha augmentat un 12% (passant de 484

a 491) degut a: Inclusió de nous municipis. Major interés en grups com el vestit i el calçat.

Els nous productes represnten sectors en alça com aliments dietètics, aliments infantils o serveis relacionats amb la salut (homeopatia, fisioterapia, etc.)

Substitució de productes de sectors que han perdut importància com teixits per a la confecció o tela de tapiçar.

Elaboració d’un coeficient per a relacionar els productes nous amb els antics i així garantir la continuitat del càlcul de l’IPC.

Selecció de municipis(base 2001)

Es van seleccinar 141 municipis per al càlcul de l’IPC amb base 2001. Per escollir-los es van seguir els criteris de la base 1992, però amb algunes variants:

Grup 1 (aliments i begudes no-alcohòliques) i el grup 2 (begudes alcohòliques i tabac): municipis amb més de 500.000 habitants, amb l’excepció d’alguns de les provincies de Madrid, Barcelona, Càdis, Màlaga, Alacant i Asturies.

Grups del 3 al 12: totes les capitals de provincia, Ceuta, Melilla i tots els municipis de més de 100.000 habitants, exceptuant-ne alguns de Barcelona i Madrid per la mateixa raó anterior.

3.3.- Càlcul de l’IPC (Laspeyres encadenat)Amb la base 2001 es va intruduir el tipus de càlcul

de Laspeyres amb base encadenada (a diferència d’anbans que es calculava amb base fixa). Així, es tenien en compte els periodes intermitjos entre el perdiode base (0) i el periode actual (t):

3.3.1.- Càlcul de l’IPCA

Per calcular l’IPCA s’utilitza la funció de Laspeyres (com amb l’IPC):

On Ii =índex de cada article o agregat elemental

Wi =ponderació de cada índex

Per a calcular l’índex de cada article utilizarem:

On pt = preu actual

pb = preu de referència (base)

n = nombre de preus que s’utilitzen de l’agregat elemental

4.- aplicacions i impactes de l’indicadorPer a poder fer una crítica a l’IPC cal diferenciar tres

grans vies: Impactes en base a l’indicador:

Canvi de metodologia en el seu càlcul Ineficiència en la metodologia de càlcul La ponderació de la cistella:

Diferents grups i classes socials Productes utilitzats

Impactes en l’aplicació de l’indicador: les dades de l’IPC s’utilitzen per a actualitzar salaris, pensions i rendes de la propietat i del capital.

4.1.- Impactes en base a l’indicador4.1.1.- Canvi de metodologia en el

seu càlculL’entrada de l’euro ha provocat un increment de preus que tothom ha percebut però que nos’ha vist reflexat amb les dades oficials. Aquest fet es pot explicar pels canvis operats l’any 2001.

Si agafem les dades de l’INE tenim que la taxa interanual d’inflació és:

IPC 1998 = 1,4% IPC 1999 = 2,9% IPC 2000 = 4,0% IPC 2001 = 2,7% IPC 2002 = 4,0% IPC 2003 = 2,6% IPC 2004 = 3,2% IPC 2005 = 3,7% IPC 2006 = 2,7% IPC 2007 = 4,2% IPC 2008 = 2,6% (Novembre del 2008)

L’increment acumulat en aquest període ha estat d’un 25% segons dades oficials. Si agafem dades de la observació directa i diària, veiem que l’increment en la majoria de productes de primera necessitat ha estat superior.

Font: El País. 1-03-2007

4.1.2.- Ineficiència en la metodologia de càlcul

Les dades d’IPC poden no representar la realitat si:

- Les enquestes no s’elaboren be i no son prou fidels a la realitat.

- No es té en compte l’economia submergida, que representa entre un 10-20% del PIB.

4.1.3.- La ponderació de la cistellaDes d’aquesta perspectiva es poden fer varies critiques. L’IPC no

reflexa els habits de consum en dos vessants:- Segons el grup o classe social a què es refereixi es consumeix

més d’uns productes o d’altres, més productes bàsics o de luxe.- En referència als productes utilitzats veiem ineficiencies en:

- Biaix de substitució. No té en compte les substitucions de béns que realitzen els consumidors.

- No incorpora la introducció de nous béns fins que s’efectua una actualització de la cistella de productes.

- No incorpora canvis en la qualitat.- No incorpora una mesura del preu de la vivenda en propietat.- No es computen les taxes, multes, recàrrecs, alguns impostos

pagats a l’administració publica.

Un exemple evident d’aquesta ineficiència en la ponderació és l’increment de preus de la vivenda i el seu reflex en l’indicador: La vivenda – excloent consums i manteniment

vinculats – no representa més del 2’2% de l’IPC. Abans del 2001 representava un 6’7%.

A Espanya, de mitjana més del 45% del salari va destinat a pagar la vivenda (hipoteques i lloguers). En alguns casos (Barcelona, Madrid) pot representar fins al 70%, sobretot pels joves.

Un altre exemple és el poc reflex que tenen els productes bàsics com l’alimentació i l’excessiu reflex de altres productes o serveis menys importants i que es poden deixar de consumir més fàcilment.

Segons dades de l’INE referides al desglossament dels productes (gener 2006-juliol 2008), veiem que tant els aliments com la vivenda (consums) i el transport han incrementat els preus més que l’index general. Per contra han baixat oci i cultura, comunicacions i vestit.

També veiem, segons calculs realitzats en base a l’INE que, l’increment de preus de productes bàsics (IPCreal.com) indicaria una taxa de creixement de l’IPC superior al calculat per l’INE.

4.2.- Impactes en l’aplicació de l’indicador 4.2.1.- Actualització de salaris i pensions- Les dades de l’IPC s’utilitzen per calcular

l’increment de les rendes. Des de 1978 les rendes salarials s’actualitzen en base a la inflació passada i no la prevista. Això genera problemes:- Es perd un any.- No hi ha capacitat de negociació per recuperar el

diferencial si es dóna.

Per altra banda l’aplicació de l’IPC per les pensions es fa en base a l’IPC de novembre. Aquest any, l’IPC de novembre ha estat inferior al de mesos anteriors.

4.2.2.- Zona geogràfica

L’IPC actualitza totes les rendes de l’estat espanyol independentment que es visqui en ciutats i comunitats més o menys cares

Per ultim les rendes a Catalunya, s’actualitzen mitjançant l’IPC espanyol, diferent al català.

Bibliografia

Llibres i articles: Barbé, Lluís. El curso de la economía. Ariel 1996. García Montalvo, José. “Deconstruyendo la burbuja: expectativas

de revalorización y precio de la vivienda en España”. Papeles de Economía Española. 2006, núm.109.

López García, M.Ángel. Precios inmobiliarios, renta y tipos de interés en España. Papeles de Trabajo IEF.

Roca Cladera, Josep. Precios de la vivienda e IPC. Centro de Política de Suelo y Valoraciones de la UPC

Internet: www.ine.es www.idescat.cat www.ipcreal.com www.elpais.es barometrosocial.es/