programes oficialsdepostgrauprogrames … important que es pot mesurar amb l’increment del nombre...

ANNEX IANNEX IANNEX IANNEX I

Programes Oficials de PostgrauProgrames Oficials de PostgrauProgrames Oficials de PostgrauProgrames Oficials de Postgrau

DDDDOCUMENT MARCOCUMENT MARCOCUMENT MARCOCUMENT MARC....

ÍndexÍndexÍndexÍndex 1. Document Marc .......................................................................................... - 4 -

1.1. Enfocament general de la Universitat (2006-2010) .............................. - 4 -

a) Fonamentació .................................................................................. - 4 -

b) Estructura dels programes de postgrau i dels màsters...................... - 7 -

c) Gestió dels programes de postgrau. ............................................... - 11 -

d) Referència al pla estratègic de docència ......................................... - 12 -

e) Referència al pla estratègic de recerca............................................ - 12 -

f) L’entorn socioeconòmic ................................................................. - 17 -

1.2. Proposta 2006/07 ............................................................................. - 18 -

1.3. Previsió global de Programes de Postgrau per a l’horitzó 2010 .......... - 40 -

1.4. Sistemes d’assegurament de la qualitat dels estudis .......................... - 44 -

1.4.1. Visió de conjunt.......................................................................... - 44 -

a) Òrgans que hi intervenen ............................................................... - 44 -

b) Eines per a l’assegurament de la qualitat........................................ - 45 -

c) Calendari ....................................................................................... - 46 -

1.4.2. Mecanismes de coordinació dels Programes de Postgrau ............ - 47 -

a) Revisió i millora dels Programes de Postgrau.................................. - 47 -

b) Criteris de discontinuïtat o tancament dels estudis......................... - 49 -

c) Gestió administrativa ..................................................................... - 49 -

1.4.3. Sistemes de suport a l’aprenentatge autònom de l’estudiant....... - 50 -

a) Tutoria........................................................................................... - 50 -

b) Infraestructura en TIC i altres recursos........................................... - 51 -

1.4.4. Sistema de comunicació pública del programa............................ - 54 -

1.4.5. Mecanismes d’assignació, formació i avaluació del professorat... - 55 -

a) Assignació de professorat .............................................................. - 55 -

b) Formació del professorat................................................................ - 56 -

c) Avaluació del professorat ............................................................... - 57 -

1.5. Procediment Intern ............................................................................ - 57 -

a) Creació i posta en marxa de L’Escola de Postgrau de la UdG........... - 57 -

b) Transició a la Comissió d’Estudis de Postgrau. ............................... - 58 -

c) Antecedents: els programes de doctorat vigents a la UdG............... - 59 -

d) Antecedents: Convocatòries de màsters propis............................... - 59 -

e) Participació en les proves pilot d’adaptació a l’EEES........................ - 59 -

f) Crida d’expressions d’interès: Calendari, procediment intern, procés

d’avaluació i aprovació final. ................................................................. - 61 -

2. Memòries dels Programes de Postgrau per al 2006/07 ............................. - 73 -

3. Memòries dels Programes de Postgrau per a l’horitzó 2010...................... - 73 -

ÍndexÍndexÍndexÍndex de l’apartat 1.2. Proposta 2006/07 de l’apartat 1.2. Proposta 2006/07 de l’apartat 1.2. Proposta 2006/07 de l’apartat 1.2. Proposta 2006/07

Programa de Postgrau en Ciències de la Salut.................................................. - 20 -

Màster en Intervenció Psicosocial (IU). ...................................................... - 21 -

Màster en Promoció de la Salut: Eines Multidisciplinars............................. - 21 -

Màster en Psicologia, Salut i Benestar. ...................................................... - 22 -

Programa de Postgrau en Ciències Experimentals i Sostenibilitat ..................... - 22 -

Àmbit: Ciències Experimentals ..................................................................... - 24 -

Màster en Nanociència i Nanotecnologia (IU)............................................. - 24 -

Àmbit: Medi Ambient i Sostenibilitat ............................................................ - 25 -

Màster en Ciència i Tecnologia de l'Aigua. ................................................ - 25 -

Màster en Medi Ambient........................................................................... - 25 -

Programa de Postgrau en Turisme, Dret i Empresa .......................................... - 26 -

Àmbit: Economia i Empresa.......................................................................... - 28 -

Màster en Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia........................ - 28 -

Àmbit: Turisme............................................................................................ - 29 -

Direcció i Planificació de Turisme - European Master in Tourism Management

(IU-EU). .................................................................................................... - 29 -

Àmbit: Ciències Jurídiques ........................................................................... - 30 -

Dret Públic Econòmic (IU).......................................................................... - 30 -

Programa de Postgrau en Humanitats i Ciències Socials................................... - 31 -

Àmbit: Educació i Psicologia......................................................................... - 31 -

Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge (IU)............................................ - 32 -

Màster en Psicologia de l'Educació (IU)...................................................... - 32 -

Àmbit: Societats i Cultures en Moviment ...................................................... - 33 -

Màster en Comunicació i Crítica d'Art. ...................................................... - 33 -

Master in Contemporary Arts Practice and Dissemination (MACAPD) (IU-EU Só-

crates). ..................................................................................................... - 34 -

Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l'Àmbit Local (IU). ................... - 34 -

Màster en Llengües, Moviments de Població i Construcció Social. ............. - 35 -

Màster en Periodisme Cultural. ................................................................. - 35 -

Màster en Recerca Avançada en Humanitats, Arts i Ciències Socials .......... - 36 -

Programa de Postgrau en Tecnologia............................................................... - 36 -

Àmbit: Tecnologia Agrària i Agroalimentària ................................................ - 38 -

Màster en Biotecnologia Agroalimentària. ................................................. - 38 -

Àmbit: Tecnologia de la Informació i Automàtica.......................................... - 39 -

VIBOT (European Master in Computer Vision and Robotics) (IU-EU Erasmus

Mundus). .................................................................................................. - 39 -

Màster en Computació, Informàtica Industrial i Automàtica ...................... - 39 -

1.1.1.1. Document MarcDocument MarcDocument MarcDocument Marc

La Universitat de Girona té la voluntat d’incorporar-se amb força al procés de

redefinició de les titulacions i, en particular, a la programació de programes

oficials de postgrau. Al mateix temps, també és plenament conscient dels

reptes a què haurà de fer front i de la incertesa que impregna aquest procés

que, com tot nou marc, ens força a reanalitzar el que estem fent, a imaginar

què és el que podem fer, i a concretar les vies i els recursos que ens han de

portar a una realització exitosa.

Hem entès que la incorporació al nou marc s’ha de fer amb decisió, i per això

es presenta una proposta ambiciosa i realista de programes oficials de post-

grau i de màsters oficials. També hem entès que aquesta programació

s’haurà de seguir molt de prop, per avaluar-la i per adaptar-la tant com cal-

gui a les noves situacions. Amb tot, és la millor resposta que podem donar

avui a les demandes que coneixem i la que podem tirar endavant amb els

recursos que tenim. Sabem que només es podrà dibuixar un panorama més o

menys estable dels postgraus i dels màsters que organitzarem en un futur

quan es coneguin els títols de grau i quan es facin públiques les directrius

dels màsters que està previst que en tinguin. En tot cas, el camí que encetem

ara té sentit per ell mateix, per l’alt nivell de la docència i de la recerca que hi

ha alt darrere, i per l’exercici que ens porta a fer, de disseny d’una formació

diferent que exigeix també plantejaments nous, oberts i innovadors.

Comença a partir d’ara doncs una reflexió de fons sobre noves propostes

possibles, noves maneres d’ensenyar i d’aprendre, noves necessitats de ca-

pacitació dels titulats, noves maneres de combinar docència i recerca i, fins i

tot, noves maneres d’organitzar-nos per assegurar que cap rigidesa fútil no

és responsable de la pèrdua d’una bona idea, i que tot està al servei del co-

neixement: de fer-lo créixer i de transmetre’l.

1.1.1.1.1.1.1.1. EEEEnfocament general de la Universitat (nfocament general de la Universitat (nfocament general de la Universitat (nfocament general de la Universitat (2006200620062006----2010)2010)2010)2010)

a)a)a)a) FonamentacióFonamentacióFonamentacióFonamentació

La Universitat de Girona es caracteritza per ser una universitat petita, amb

una oferta àmplia i diferenciada d’estudis que abraça els grans àmbits de co-

neixement, relativament jove com a universitat alhora que amb arrels històri-

ques profundes, allunyada del centre neuràlgic que representa Barcelona i

fortament integrada en el seu entorn social i econòmic. Això comporta punts

febles, però també tot un seguit de punts forts que la singularitzen, que han

estat punt de partida i referent de l’estratègia d’implantació dels Programes

de Postgrau:

I)I)I)I) Els grups de recerca de la Universitat configuren la base sobre la qual se

sustenten els Programes de Postgrau proposats. Són, en general, grups for-

tament homogeneïtzats que han reeixit, en els darrers anys, en consolidar la

seva presència a tots nivells. Això s’ha plasmat en un reconeixement acadè-

mic important que es pot mesurar amb l’increment del nombre de professors

doctors a la UdG, de tesis dirigides, de trams de recerca reconeguts,

l’augment del nombre de projectes de recerca concedits, l’assoliment de la

quarta posició en el rànquing de les universitats espanyoles per esforç inves-

tigador, l’increment de la participació en projectes interuniversitaris en gene-

ral i europeus en particular, etc. Si bé encara no s’han assolit les cotes desit-

jables en tots els àmbits amb potencial clar, es pot considerar que global-

ment la direcció està ben traçada i que la UdG compta amb uns nuclis conso-

lidats de recerca que poden aglutinar al seu voltant la formació en recerca de

postgrau alhora que poden arrossegar, en molts casos, els grups amb poca

massa crítica per tal d’aprofitar sinèrgies i recursos. Per això en aquesta fase

inicial hem basat fortament la proposta de la Universitat en els professors i

els grups amb un currículum investigador més potent. No hi són, com és lò-

gic, tots els grups al voltant dels quals la Universitat ha de bastir a curt i mig

termini l’oferta de postgraus de la Universitat, però sí que els que hi són ga-

ranteixen plenament per aquest primer curs una oferta basada en una activi-

tat investigadora contrastable i alhora atractiva.

II)II)II)II) Els programes de doctorat vigents, i el desig d’incrementar la participació

en la formació de doctors, han estat el segon referent important. Sobre la

base dels doctorats de qualitat, en els quals participa la nostra Universitat o

que són propis de la UdG, s’han establert estàndards de qualitat com a ele-

ment orientador per a tots els que han manifestat interès en participar en el

procés de configuració dels màsters. S’espera que això permeti garantir la

màxima qualitat d’aquells que es proposen per iniciar el curs 2006/07, i, tal

com s’explica més endavant en aquesta memòria, es valorarà la posta en

marxa dels projectes futurs a partir d’aquests mateixos requisits. Tanmateix,

s’ha considerat que és clau facilitar la participació en la formació de doctors

de tots aquells que, tot i tenir una línia de recerca d’interès manifest, formen

part de grups de recerca poc amplis o massa joves per oferir, avui, un màster

propi. Pensem que el desenvolupament raonable d’una Universitat es basa

precisament en un principi de desenvolupament desigual, i simultàniament

combinat, dels seus grups de recerca: potenciar els grups de recerca forts

creant les condicions per tal que arrosseguin els grups de recerca menys po-

tents seria el leitmotiv en aquest eix d’acció.

III)III)III)III) El tercer element que ha marcat i alhora acotat l’extensió de la proposta

és el mapa, actual i futur, de títols que imparteix la UdG. Aquest aspecte re-

quereix una reflexió assossegada de la nostra comunitat a la vista del mapa

de graus que es configuri en els propers anys. Un dels aspectes clau serà es-

tudiar la fórmula per transferir els recursos que alliberin els segons cicles

actuals al postgrau tan bon punt s’implanti el grau corresponent, sempre i

quan impliquin una reducció en els continguts formatius actuals, de forma

que en particular els màsters garanteixin potenciar la singularitat i l’atractiu

de la UdG en els diferents àmbits en que excel�leix.

IV)IV)IV)IV) Un altre element, menys destacat a la pràctica per les circumstàncies par-

ticulars de la UdG però igualment a la base de la proposta de Programes de

Postgrau, ha estat l’oferta actual de títols propis de postgrau, que ja es van

dissenyar de bona hora segons els paràmetres de l’EEES i plantejats, en certa

manera, com un assaig del que justament ara hem de fer. Val a dir que el po-

tencial de recerca es concentrava essencialment en el doctorat, mentre que

l’oferta de màsters professionalitzadors recorria sobretot a un potencial do-

cent extern, el finançament del qual encara no està clar en el context dels

Programes de Postgrau futurs.

V)V)V)V) És el factor del finançament el que ha marcat la limitació més important en

la proposta per al curs 2006/07, donada la política impulsada pel DURSI de

cost zero en la implantació de màsters. Fins i tot, aquest dèficit ha determi-

nat un desequilibri entre el potencial de recerca de la UdG i l’oferta final de

postgraus i màsters. La rigidesa de plantilla de professorat ha determinat

que en certes àrees sigui fàcil disposar de recursos docents en una relació

equilibrada amb l’esforç de recerca, mentre que en d’altres, malgrat tenir

una activitat de recerca important, no es disposa de crèdits excedentaris per

presentar una oferta adient. És precisament per això que ens hem vist obli-

gats a plantejar una dinàmica de creixement que parteix d’un mapa de cinc

Programes de Postgrau que integren 20 màsters inicials, i que pretén arribar

a una desena de Programes de Postgrau que integrarien una cinquantena

màsters en l’horitzó 2010. Els màsters proposats per aquest any han estat

seleccionats d’entre tots aquells que complien els requisits de qualitat més

estrictes seguint els criteris de recursos docents disponibles i perspectives

raonables d’assolir un nombre d’estudiants suficients. Tot i així, hem de ser

conscients de l’esforç addicional que molts dels nostres grups de recerca

hauran de fer en posar-se al límit màxim de la seva capacitat docent, donat

que qualsevol incidència, com ara una baixa de curta durada, haurà de ser

coberta necessàriament mitjançant un esforç que excedeix aquest límit.

D’altra banda, assolir aquest límit precisament per part dels grups de recerca

mes potents pot representar una reducció en els resultats de la seva recerca,

situació gens desitjable donat que el posicionament investigador dels darrers

any ja s’ha assolit amb un bon punt de voluntarisme que excedeix amb es-

creix la dedicació exigible.

VI)VI)VI)VI) Les necessitats de l’entorn social han estat un altre element que ha orien-

tat la configuració final de la proposta, perquè en el context de la UdG pen-

sem que, sobretot en una primera fase, garanteixen al mateix temps una part

de l’accés als estudis i una bona inserció laboral dels titulats. El casos més

destacats els constitueixen els màsters en l’àmbit del turisme i en el de les

ciències de la salut. Ha estat l’integrés de l’entorn qui ens ha portat a propo-

sar aquests màsters, atesa la insistent demanda dels professionals del sector.

Els màsters de l’àrea de turisme neixen de les necessitats del primer sector

productiu de les comarques Gironines, i són el complement al recentment

creat Centre de Recerca i Innovació de les Indústries Turístiques, participat

per la Universitat de Girona i el sector turístic català, amb seu prevista al Parc

Científic i Tecnològic de la UdG. En el cas dels màsters en ciències de la salut

ha estat particularment determinant la demanda dels metges d’una formació

de postgrau a Girona que permeti accedir al doctorat, dels diplomats

d’infermeria cercant una formació complementària de postgrau, en molts ca-

sos orientada també a l’accés al doctorat, i dels gestors de l’àmbit hospitala-

ri, fent palès l’increment de demanda de formació continuada d’amplis sec-

tors professionals d’aquest àmbit.

b)b)b)b) Estructura Estructura Estructura Estructura dels programes de postgraudels programes de postgraudels programes de postgraudels programes de postgrau i dels màsters i dels màsters i dels màsters i dels màsters

En aquesta fase inicial d’implantació dels estudis de primer i segon cicle, els

Programes de Postgrau es contemplen com una estructura estrictament in-

terna de la UdG, la funció de la qual és organitzar i desenvolupar de forma

coordinada la implantació dels màsters que la integren, minimitzant alhora

l’esforç i els recursos que requereix aquesta implantació.

Un Programa de Postgrau s’entén doncs com una estructura organitzativa

que agrupa línies de recerca d’un mateix àmbit (en un sentit molt ampli), que

donen suport a itineraris de formació conduents a títols de màster i/o de

doctor. En la mesura que en una fase inicial els Programes de Postgrau tenen

una heterogeneïtat més gran, els màsters que inclouen s’agrupen per àmbits.

Aquests àmbits es consideren embrions de futurs Programes de Postgrau, la

consolidació dels quals depèn essencialment dels recursos disponibles i de la

consolidació dels itineraris de màster i doctorat que contenen.

Com hem dit, tots els màsters de la UdG s’integren en algun Programa de

Postgrau. Tanmateix, les propostes que es recullen aquí s’han estructurat

amb la màxima flexibilitat curricular, partint de les expressions d’interès

presentades per grups de recerca de la UdG. Aquestes expressions d’interès

es basaven en configuracions prèvies que pretenien garantir l’estreta interac-

ció recerca-formació de postgrau: doctorats majoritàriament interuniversita-

ris, amb menció de qualitat, amb potents vincles amb Europa (aquest any

s’han presentat tres propostes d’Erasmus Mundus a Brussel�les, una de les

quals ha estat aprovada), recolzats per grups de recerca amb forta presència

internacional. En la configuració final de l’oferta s’han considerat com ele-

ments clau finals: que la programació estigués plenament d’acord amb el RD

56/05; que la programació fos en ECTS; que la qualificació del professorat

potencial superés amb escreix els criteris proposats pel DURSI; que les pro-

postes fossin en tot cas interdepartamentals, preferentment interuniversitàri-

es i, a ser possible, amb contactes europeus, encara que aquests fossin inci-

pients; que el nombre potencial d’alumnes fos suficient; que les propostes

tinguessin una clara vocació d’estalviar recursos docents, compartint assig-

natures entre estudis d’un mateix postgrau i de diversos postgraus, i això no

només per la reducció de costos que pot significar en un principi tenir els

alumnes junts en una assignatura, sinó també pels beneficis que en la for-

mació integral de l’estudiant comporta el contacte amb d’altres disciplines.

Un element afegit a les anteriors reflexions ha estat la voluntat de la UdG

d’establir des de bon principi un segell propi que faci que la formació de

postgrau tingui característiques de qualitat distintives: aquest segell com-

porta, en primer lloc, una formació mínima de tot estudiant en tècniques de

recerca bàsica, de presentació oral i escrita, d’eines de suport a la recerca

necessàries també en un entorn professionalitzador que es vol dinàmic, de

tot allò que podríem anomenar savoir faire; i en segon lloc una formació mí-

nima que li permeti contextualitzar de forma adequada els seus estudis, que

podríem anomenar savoir être. Aquests dos conceptes es volen plasmar en

l’oferta d’assignatures transversals d’universitat, organitzades des de l’Escola

de Postgrau, i assignatures transversals de Postgrau, consensuades entre els

promotors dels diferents itineraris formatius integrats en el Programa. Con-

juntament, aquests dos blocs formen un mòdul instrumental de 15 ECTS de

programació obligatòria per a cada màster. La resta de la proposta formativa

ve determinada pels objectius de cada màster, és a dir, per les capacitats i

habilitats que cada proposta espera que caracteritzi els seus futurs titulats.

La configuració en mòduls d’aquesta segona part s’ha deixat a la lliure ini-

ciativa dels promotors, tot entenent que cada estudi pot i ha de tenir ele-

ments singulars que facilitin l’accés al coneixement en el seu àmbit. Fora de

l’oferta de títols de màster, tot Programa de Postgrau conté un conjunt de

mòduls, oferts pels diferents grups de recerca no integrats en un màster en

concret, que permeten complementar l’oferta formativa dels màsters i alhora

garanteixen la possibilitat d’itineraris de recerca que permeten l’accés al

doctorat sense accés a cap títol de màster.

Les següents figures il�lustren les diverses dimensions de les interrelacions

entre programes de postgrau i entre màsters de la UdG. Les figures 1 i 2

mostren l’estructura interna d’un Programa de Postgrau intern de la UdG,

mentre que la figura 3 exemplifica la interacció entre els Programes de Post-

grau de diferents universitats.

MERCAT LABORALMERCAT LABORALMERCAT LABORALMERCAT LABORAL

PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)

ESP. 1 ESP. 2

Màster 2

Orientació Professional

Màster n

Orientació Recerca

Màster 1

DOCTORAT

Línia recerca 1 Línia recerca 2 Línia recerca n

Figura 1. Els postgraus: Interacció entre línies de recerca, màsters i doctorat.


PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)PROGRAMA OFICIAL DE POSTGRAU (POP)

Línia recerca 1 Línia recerca 2 Línia recerca n

PROGRAMES DE DOCTORAT:

MÍNIM 60 ECTS POSTGRAU I 300 ECTS TOTAL

UniversitatUniversitatUniversitatUniversitat

POPPOPPOPPOP

FAAFAAFAAFAA

Màster 1Màster 2Màster 3

Doctorat 1Doctorat 2

Figura 2. Els postgraus UdG. Il�lustració de sinèrgies entre línies de recerca.

POP 1POP 1POP 1POP 1 POP 2POP 2POP 2POP 2 POP 3POP 3POP 3POP 3 POP nPOP nPOP nPOP n…


Màsters oficials

Doctorats Màsters propis

Màsters interuniversitaris/europeus

Figura 3. Interacció entre postgraus interns i externs a la UdG.

c)c)c)c) Gestió Gestió Gestió Gestió dels programes de posdels programes de posdels programes de posdels programes de posttttgrau.grau.grau.grau.

Tot Programa de Postgrau té una estructura bàsica formada per un Comitè de

Direcció i una Comissió d’Admissió. Té un responsable per a cada màster i

un altre per al doctorat. A més, disposa de suport administratiu per als as-

pectes de gestió, proporcionat per l’Escola de Postgrau.

Per aquesta fase inicial, i per no encarir excessivament l’estructura, es pro-

posa un nombre reduït de Programa de Postgrau, que depenen directament

de l’Escola de Postgrau. Tanmateix, per conciliar adequadament els objectius

de coordinació ja exposats amb la necessària independència i flexibilitat dels

Programes de Postgrau, la direcció de cadascun està formada per:

• la direcció de l’Escola de Postgrau o persona en qui delegui;

• un responsable acadèmic per a cada màster inclòs en el Programa;

• un responsable acadèmic del doctorat en l’àmbit del Programa;

• un membre del Personal d’Administració i Serveis vinculat a l’Escola, que

actuarà de secretari.

Durant el curs 2005/06, les funcions del Comitè de Direcció seran totes

aquelles que n’afectin la gestió. En particular, haurà de definir com

s’estructuren, des del vessant acadèmic i organitzatiu, les Comissions

d’Admissió d’estudiants tant dels màsters com del doctorat, les quals per

defecte tindran una composició anàloga al Comitè de Direcció. Els màsters

interuniversitaris són una excepció a aquesta regla, doncs requereixen una

estructura més complexa que doni cabuda a totes les universitats implicades.

Cal recordar que, d’acord amb l’article 10.2 del RD 56/05, per a cada Pro-

grama de Postgrau és necessari establir les línies de recerca vinculades i les

relacions de professors i investigadors encarregats de la direcció de tesis

doctorals. Pensem que aquest aspecte no requereix de cap estructura orga-

nitzativa addicional, doncs els responsables de doctorat del Programa de

Postgrau haurien de poder assumir-la fàcilment.

d)d)d)d) Referència al pla Referència al pla Referència al pla Referència al pla estratègicestratègicestratègicestratègic de docència de docència de docència de docència

La docència és un dels capítols centrals del pla estratègic de la Universitat de

Girona per al període 2003-5. La política estratègica de docència s’estructura

al voltant de quatre eixos centrals, inspirats d’una banda en una política de-

cidida que afavoreixi la qualitat dels ensenyaments i de l’altra en el model

docent basat en els requeriments de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els

quatre eixos són: 1) La qualitat de la docència; 2) Un sistema europeu: mo-

dern, útil i entenedor; 3) La formació al llarg de la vida; 4) Una gestió eficient

que potenciï la qualitat.

A l’entorn d’aquests quatre blocs de continguts es formulen deu objectius

que donen lloc a quaranta línies estratègiques d’actuació. L’adaptació de les

titulacions a l’EEES està a la base de gairebé tots els objectius i d’una bona

part de les línies d’actuació, per la qual cosa es fa difícil, aquí, destriar

aquells que tenen una major incidència en el canvi que s’està produint en el

mapa i en l’estructura de les titulacions –i per tant també en els POPs- i, de

manera més profunda, en el disseny de les titulacions, en la reprogramació

de les assignatures, en les pràctiques docents, en les activitats

d’aprenentatge dels estudiants.

Formulats breument els objectius docents del pla estratègic són: i) Garantir

l’acreditació i la viabilitat dels ensenyaments; ii) Promoure i reconèixer

l’excel�lència docent; iii) Centrar l’atenció en l’aprenentatge; iv) Ampliar i

renovar els mitjans de suport al personal docent i en la seva formació; v) In-

formar els estudiants i incentivar la participació dels estudiants; vi) Repro-

gramar els estudis; vii) Establir una xarxa d’estudis de grau diversa i de qua-

litat; viii) Dissenyar i programar estudis de postgrau europea i internacional;

ix) Bastir una bona oferta de formació al llarg de la vida que faciliti la promo-

ció personal i professional dels ciutadans; x) Gestionar de manera eficient els

recursos per tal de garantir els objectius d’expansió i millora de l’oferta do-

cent.

Pel que fa concretament als estudis de postgrau, el pla estratègic diu literal-

ment: “De l’èxit que es pugui obtenir en el desplegament dels nous progra-

mes de postgrau en depèn que la Universitat pugui desenvolupar plenament

les seves competències en el camp de la formació superior. Per assolir aquest

objectiu cal posar els mitjans per facilitar que es combinin sense traves co-

neixements i maneres de fer d’àmbits diferents. També ha de vetllar perquè

els programes de postgrau constitueixin un lloc de trobada entre el conei-

xement dels grups capdavanters en docència, recerca i transferència, els de-

sitjos de formació dels estudiants que volen accedir a nivells superiors de

formació i les necessitats del mercat de treball”.

“El primer pas és proporcionar un marc de transparència i els incentius ade-

quats per facilitar la implantació d’uns bons projectes docents. S’hauran

d’obrir els màsters a la participació de totes les unitats (centres docents, de-

partaments, instituts i càtedres) i a les idees i propostes que puguin venir

directament dels grups. S’haurà de promoure la col�laboració entre les uni-

tats i també les relacions entre les unitats i els agents externs. Caldrà consti-

tuir una comissió de postgrau que vetlli per la qualitat i l’adequació de la

programació de màsters i per la correcta relació entre els màsters i el docto-

rat. També s’hauran de buscar fórmules que facilitin una gestió àgil i flexible

dels programes de postgrau”.

“Durant els anys vinents s’hauran de dissenyar, programar i impartir els nous

màsters oficials, que constituiran el centre de l’oferta d’estudis de postgrau.

Globalment, aquests ensenyaments han de permetre l’especialització dels

estudiants procedents dels estudis de grau i han de proporcionar també una

formació suficient per accedir al doctorat”.

“Els màsters hauran de satisfer la demanda dels graduats de la Universitat,

però també s’han d’orientar a un mercat ampli. A diferència dels estudis de

grau, s’han de programar perquè puguin atreure també estudiants de fora de

l’entorn propi de la Universitat. Al marge d’això, també han d’ajudar a reduir

el nombre d’estudiants que han de desplaçar-se a altres universitats per ac-

cedir a nivells superiors d’especialització en els seus estudis”.

“Els canvis imminents en l’estructura dels ensenyaments en el nivell de post-

grau comportaran la separació entre la formació prèvia a l’inici de la realitza-

ció de la tesi doctoral, que s’haurà d’adquirir en el context dels estudis con-

duents als títols de màster, i la inscripció i realització de la tesi. En aquest

context, s’han de redissenyar els doctorats i s’ha de vetllar perquè augmenti

el seu prestigi i el reconeixement social dels doctors”.

“En aquest nou marc, serà clau la capacitat dels grups de recerca per confi-

gurar una oferta àmplia i atractiva que pugui atreure doctorands capaços de

consolidar plenament la seva formació com a investigadors. La Universitat ha

d’aprofitar la flexibilitat que permet el nou sistema per facilitar la participa-

ció de tots els grups d’investigació amb capacitat formativa. També ha de

reduir la burocràcia i ha de compensar adequadament les aportacions indivi-

duals i dels grups al doctorat”.

“Finalment, la Universitat ha fer conèixer a la societat del seu entorn, utilit-

zant tots els mitjans al seu abast, l’alta qualitat de la formació que tenen els

seus doctors i els valors que poden aportar al món productiu i a la societat

en general”.

No entrem ara a detallar les línies d’actuació del pla estratègic referides al

procés de convergència a l’EEES en general, sinó només aquelles que es for-

mulen explícitament en relació amb els estudis de postgraus. En la seva for-

mulació s’hi veu el punt de vista des del qual van ser escrites, ara fa ja més

de dos anys i mig:

• Reconèixer i aprofitar totes les potencialitats de la Universitat per disse-

nyar màsters orientats a l’exercici professional i a la investigació.

• Proporcionar un marc de transparència i els incentius adequats per faci-

litar la implantació dels millors projectes docents.

• Obrir els màsters a la participació de totes les unitats (centres docents,

departaments, instituts i càtedres). Promoure la col�laboració entre

aquestes unitats i la d’aquestes unitats amb agents externs.

• Constituir una comissió de postgrau que vetlli per la qualitat i

l’adequació de la programació de màsters i per la correcta relació entre

els màsters i el doctorat.

• Sotmetre els màsters a avaluació i acreditació en els àmbits nacional, es-

tatal i europeu.

• Integrar la programació i la gestió dels màsters oficials i dels no oficials.

Vetllar perquè s’hi apliquin els mateixos criteris de qualitat.

• Crear una escola de postgrau per portar tota la gestió administrativa, in-

centivar la proposta de noves iniciatives i avaluar-ne la progressió.

• Promoure la transferència tecnològica i de coneixements a les empreses

i institucions en el marc dels estudis de postgrau. Intensificar les relaci-

ons amb els col�legis professionals.

• Incorporar professionals externs en els equips docents dels programes

de postgrau i garantir que les seves aportacions arriben a la Comissió de

Postgrau.

• Dissenyar programes de màster que siguin impartits conjuntament amb

altres universitats europees i establir acords de doble titulació.

• Promoure l’ús de l’anglès en els màsters i facilitar l’aprenentatge del ca-

talà als estudiants no catalans que s’hi matriculin.

• Fomentar la captació d’estudiants de doctorat d’alt nivell.

• Promoure l’obtenció de la menció doctor europeu.

• Difondre els valors que aporten els doctors als entorns de R+D+I.

• Promoure la formació del personal investigador de les empreses i insti-

tucions en els programes de doctorat de la Universitat.

• Impulsar la realització de tesis doctorals que siguin rellevants per a les

empreses i institucions que estableixin convenis de col�laboració amb la

Universitat.

• Facilitar la inserció laboral després del doctorat mitjançant el foment de

la participació en activitats de formació.

• Promoure l’autoocupació i la creació d’empreses entre els postgraduats

incentivant la seva participació en els programes de creació de spin-offs

de la Universitat de Girona.

• Incrementar l'oferta de programes de formació continuada de la Funda-

ció UdG: Innovació i Formació, i orientar-la cap a:

o atendre la demanda de formació professionalitzadora del mercat de

treball, i les necessitats específiques d'empreses, organitzacions em-

presarials i col�legis professionals.

o cubrir les necessitats de formació de la gent gran i de la població en

general mitjançant cursos i conferències d'extensió universitària,

principalment a través de convenis amb les administracions d'àmbit

local (ajuntaments, consells comarcals i Diputació).

e)e)e)e) Referència al pla estratègic de recercaReferència al pla estratègic de recercaReferència al pla estratègic de recercaReferència al pla estratègic de recerca

El Pla Estratègic de Recerca de la UdG estableix les bases per unificar l’impuls

a la recerca d’aquesta universitat: cal ajustar la bona tasca de recerca que

s’està fent als criteris externs que condicionen tant el finançament com la

imatge pública que a través de la transferència projecta la nostra universitat.

En una primera fase s’ha establert com a objectius instrumentals prioritaris:

• la internacionalització

• potenciar el Parc Científic i Tecnològic.

• potenciar les línies de recerca en que la universitat sigui més forta

• avaluar l’activitat de les unitats de recerca

• millorar els sistemes interns de promoció i gestió de la recerca

• millorar el reconeixement de la activitat investigadora

D’entre els objectius finals que concreten cadascun d’aquests apartats cal

destacar aquells que per la seva estreta vinculació als Programes de Postgrau

cal tenir presents.

La necessitat d’ampliar l’àmbit de transferència dels resultats i processos de

la recerca tant a nivell nacional com estatal i europeu donen als Programes

de Postgrau un paper de referència per a l’intercanvi. La internacionalització

requereix d’instruments que permetin una bona circulació tant d’alumnes

com de professorat d’altres universitats. Els intercanvis que poden permetre

els Programes de Postgrau interuniversitaris han d’ajudar a dinamitzar la

mobilitat tant de professors com d’alumnes de la nostra universitat.

Cal considerar, també, la importància de la formació de doctors com a índex

estratègic tot reforçant la idea de Doctorat com a formació i iniciació per a la

recerca.

El Parc Científic i Tecnològic ha d’esdevenir un nexe important entre la Uni-

versitat i el seu entorn, tant del món empresarial com de les institucions i

administracions locals i nacional. Els Programes de Postgrau han de poder

esdevenir un font d’enriquiment de l’entorn a partir de desenvolupament de

l’R+D, i això s’ha de visualitzar prioritzant els Programes de Postgrau que

tinguin estreta vinculació amb el Parc. Si les empreses valoren els doctorats i

màsters com a font per a l’impuls del seu R+D els estudiants podran consi-

derar com a professionalitzador l’aprenentatge de recerca que representa el

doctorat. En aquesta línia s’incardina per exemple l’aposta per l’àmbit del

turisme.

f)f)f)f) LLLL’’’’entorn entorn entorn entorn socioeconòmicsocioeconòmicsocioeconòmicsocioeconòmic

Fa un parell d’anys, la Cambra de Comerç de Girona, amb el suport del De-

partament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, editava l’estudi “Girona

2010. Les comarques gironines enfront el repte de la nova economia global”,

coordinat per investigadors de diverses Universitats, molts d’ells vinculats a

l’Observatori de la Nova Economia. L’estudi analitza l’estat actual de les

comarques gironines enfront els reptes de la transició cap a una economia

basada en el coneixement i la competitivitat en un escenari de globalització

de l’activitat econòmica. El punt de partida va ser l’establiment d’un decàleg

d’intencions que sintetitzés les directrius estratègiques que l’economia de

Girona hauria d’impulsar, decàleg basat en conceptes davant dels quals la

Universitat no pot quedar-se al marge: innovació per a la defensa del teixit

productiu; generació i difusió de coneixement; idea de que l’aprenentatge és

un recurs estratègic per a l’economia del coneixement; necessitat d’un canvi

cultural per aconseguir una societat realment emprenedora i una economia

en xarxa. Al llarg de l’estudi s’esmenta sovint el rol que hauria de tenir la

Universitat en aquest canvi de model; un rol que afavoreixi la transició cap a

un model econòmic basat en la innovació i el coneixement, que permeti es-

quemes de treball flexibles i demandi llocs de treball més qualificats i més

ben remunerats. Els autors fan referència a interaccions universitat-empresa

que promoguin l’esperit emprenedor i la creació d’empreses, a una política

de reconeixement de centres d’excel�lència formativa, i a la necessitat

d’instaurar càtedres o projectes de recerca vinculats a l’activitat econòmica i

al teixit productiu gironí. Diuen textualment, “les institucions universitàries

que actuen a Girona, haurien de jugar un rol de proactivitat en una visió més

estratègica de l’educació i la formació i en un canvi de mentalitat que afavo-

reixi desenvolupar les habilitats dels estudiants i treballadors ...”. Demanen,

també, “fer més innovadores les universitats, introduint canvis en l’oferta

formativa que garanteixin la millora en la qualitat de la formació de base i

n’estengui el seu ús, ja que les habilitats i les capacitats de les persones

condicionen la predisposició a formar-se al llarg de tota la vida, al canvi de

perfils professionals, a l’autoprogramació, al reciclatge i a la proactivitat”.

Sens dubte, la formació especialitzada dels postgraus haurà de tenir-ho en

compte.

A nivell més sectorial, l’estudi analitza el teixit industrial i de serveis de Giro-

na, posant el focus en el sector turístic, fins i tot plantejant la necessitat de

desenvolupar un Pla Integral Estratègic per al Turisme a Girona. Resumint,

l’estudi emfatitza especialment la necessitat de promoure la innovació i

l’emprenedoria en el teixit empresarial gironí, el desenvolupament de les TIC

per tenir una vertadera economia en xarxa, i un major desenvolupament de

les habilitats en la formació.

D’altra banda, la creació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona l’any

2004, on participen l’Hospital Josep Trueta i la UdG, i el recent impuls de la

Generalitat a la interacció transfronterera dels actors del món sanitari, marca

una demanda social de formació especifica en el camp sòciosanitari, a la qual

la UdG no pot deixar de respondre.

1.2.1.2.1.2.1.2. Proposta 2006Proposta 2006Proposta 2006Proposta 2006////07070707

Per al curs 2006/07 la Universitat de Girona proposa iniciar 20 màsters inte-

grats en 5 Programes de Postgrau. Dels 20 màsters, la meitat són propis i

l’altra meitat interuniversitaris; aquests inclouen un Erasmus Mundus ja

aprovat per Brussel�les, una proposta desenvolupada en el marc d’un pro-

jecte Sòcrates (Curriculum Development Proposal), així com una proposta

desenvolupada conjuntament amb d’altres universitats europees. Els Progra-

mes de Postgrau que es proposen abarquen tots els àmbits de recerca de la

UdG per tal de garantir que tots els grups de recerca amb línies actives tin-

guin accés a la formació de tercer cicle, independentment de la seva capaci-

tat de configurar en aquests moments inicials una oferta de màster vinculada

a la seva recerca. Recordem que els principis que han regit la proposta pel

curs 2006/07 són l’adequació a las directrius del RD 56/05, la vinculació a la

recerca, l’excel�lència del PDI, l’integrés social, la programació en ECTS, la

demanda suficient i la disponibilitat de recursos. Esquemàticament, la pro-

posta és la següent:

• Programa de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en Ciènciiiies de la Salutes de la Salutes de la Salutes de la Salut

− Intervenció psicosocial (IU)

− Promoció de la salut: eines multidisciplinars

− Psicologia, Salut i Benestar

• Programa de PostgraPrograma de PostgraPrograma de PostgraPrograma de Postgrau en Ciències Experimentals i Sostenibu en Ciències Experimentals i Sostenibu en Ciències Experimentals i Sostenibu en Ciències Experimentals i Sostenibiiiilitatlitatlitatlitat

○ Àmbit: Ciències Experimentals

− Nanociència i Nanotecnologia (IU)

○ Àmbit: Medi Ambient i Sostenibilitat

− Ciència i Tecnologia de l'Aigua

− Medi Ambient

• Programa de Postgrau en TuriPrograma de Postgrau en TuriPrograma de Postgrau en TuriPrograma de Postgrau en Turissssmemememe, Dret , Dret , Dret , Dret i i i i EEEEmpresampresampresampresa

○ Àmbit: Economia i Empresa

− Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia

○ Àmbit: Turisme

− Direcció i Planificació de Turisme -European Master in Tourism Mana-

gement (IU-EU)

○ Àmbit: Dret

− Dret Públic Econòmic (IU)

• Programa de Postgrau en HumPrograma de Postgrau en HumPrograma de Postgrau en HumPrograma de Postgrau en Humaaaanitats i Ciències Socialsnitats i Ciències Socialsnitats i Ciències Socialsnitats i Ciències Socials

○ Àmbit: Educació i Psicologia

− Ciència cognitiva i llenguatge (IU)

− Psicologia de l'Educació (IU)

○ Àmbit: Societats i Cultures en Moviment

− Comunicació i crítica d'art

− Gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local (IU)

− Llengües, moviments de població i construcció social

− Master in Contemporary Arts Practice and Dissemination (MACAPD) (IU-

EU Sócrates)

− Periodisme cultural

− Recerca avançada en humanitats, arts i ciències socials

• Programa de Postgrau en TecnPrograma de Postgrau en TecnPrograma de Postgrau en TecnPrograma de Postgrau en Tecnoooologialogialogialogia

○ Àmbit: Tecnologia Agrària i Agroalimentària

− Biotecnologia Agroalimentària

○ Àmbit: Tecnologia de la Informació i Automàtica

− VIBOT (European Master in Computer Vision and Robotics) (IU-EU

Erasmus Mundus)

− Computació, Informàtica Industrial i Automàtica (IU)

En l’esquema anterior, els màsters proposats apareixen agrupats per àmbits,

que pretenen ser els embrions dels futurs programes de postgrau en

l’horitzó del 2010. Les característiques d’aquests programes de postgrau,

àmbits i màsters es resumeixen a continuació, i els detalls es poden trobar a

les memòries annexes.

PrPrPrPrograma de Postgrau en Ciències de la Salut ograma de Postgrau en Ciències de la Salut ograma de Postgrau en Ciències de la Salut ograma de Postgrau en Ciències de la Salut

La creació de l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona a l’any 2004, en el

que participen la Universitat de Girona i l’Hospital Josep Trueta, ha estat un

dels elements fonamentadors de la programació del Postgrau en Ciències de

la Salut. L’existència d’aquest marc jurídic facilita la col�laboració i

l’establiment de sinèrgies entre ambdós institucions i afavoreix a curt i llarg

termini el treball conjunt en projectes comuns de formació i de recerca. En

gran mesura, aquest nou organisme permetrà donar una millor resposta a la

forta demanda de formació en les metodologies de recerca i , més concreta-

ment, a l’integrés dels professionals sanitaris per accedir als estudis de doc-

torat, que s’ha originat arrel del Reials Decrets de gener de 2005 que regulen

els estudis de grau i de postgrau. Principalment per part dels estudiants de

les antigues diplomatures, i en especial, dels d’infermeria. En l'actualitat, di-

versos col�lectius han fet arribar a la UdG el seu interès per rebre formació

relacionada amb la gestió dels serveis sanitaris en tots els nivells: assistència

primària, hospitals, salut social, etc., mentre que continuen les sol�licituds

de formació continuada en el camp de les cures d’infermeria i en els plante-

jaments interdisciplinaris de l’assistència sanitària (aspectes biològics i psi-

cosocials) al malalt i de potenciació de la seva qualitat de vida.

Durant els últims 10 anys a la UdG s’han realitzat treballs de recerca i tesis

doctorals sobre tabaquisme, prevenció de la sida, prevenció dels riscos en la

conducció de vehicles, qualitat de vida en pacients d’esclerosi múltiple, influ-

ència dels estats emocionals en el canvi d’hàbits de salut relacionats amb el

càncer, etc. Així mateix s’han impartit cursos de postgrau i programes de

doctorat amb l’objectiu de formar bons professionals en camps emergents

des d’una perspectiva multi i interdisciplinària, com podrien ser les cures

pal�liatives per a malalts al final de la vida, l’atenció als pacients oncològics,

l’atenció al malalt crònic, salut comunitària, pediatria, atenció prehospitalària

urgent, etc. Igualment s’ha proporcionat formació en la prevenció i tracta-

ment dels trastorns alimentaris, les addiccions, els comportaments sexuals

de risc i la conducció perillosa de vehicles, entre d’altres. Sense oblidar els

problemes de salut mental, especialment la depressió infantil i l’esquizofrè-

nia, tots ells vinculats a objectius per al 2010 del Pla de Salut de Catalunya.

En un altre ordre de coses, l’anàlisi i avaluació de contextos socials sempre

ha estat una temàtica vinculada a la prevenció i promoció de la salut en el

seu sentit més ampli, que inclou l’anàlisi de necessitats i problemes socials

de sectors de la població amb dèficits psico-socio-familiars que dificulten la

seva autonomia i ple desenvolupament personal i social.

Màster en Intervenció Psicosocial (IU). Màster en Intervenció Psicosocial (IU). Màster en Intervenció Psicosocial (IU). Màster en Intervenció Psicosocial (IU).

El màster en Psicologia de la Intervenció Social té una orientació integradora

en recerca i d’especialització professional. El seu objectiu és aconseguir que

l’alumne adquireixi els continguts, capacitats i habilitats necessàries per

aplicar els coneixements i eines psicosocials que porten a augmentar la qua-

litat de vida i el benestar social de les persones en els seus diferents àmbits

de desenvolupament, a la millora de la relació de les persones amb el seu

context i sistema social de referència i a promoure dinàmiques de canvi soci-

al. Per tal d’assolir aquest objectiu cal que l’alumne aprofundeixi en els co-

neixements, capacitats i habilitats necessàries per construir coneixement

analític sobre la realitat social a través de la recerca teòrica i empírica. Cal

que aquestes capacitats puguin ser realitzades en el marc del coneixement

acadèmic avançat i de l’activitat de recerca actual i futura pròpia de la disci-

plina. El currículum, doncs, s’orienta en les direccions dels processos psico-

socials bàsics de nivell avançat, de la psicologia social aplicada i de la inter-

venció social, i dels mètodes de recerca psicosocial bàsica i aplicada.

Màster en Promoció de la Màster en Promoció de la Màster en Promoció de la Màster en Promoció de la Salut: ESalut: ESalut: ESalut: Eiiiines Multidisciplinars. nes Multidisciplinars. nes Multidisciplinars. nes Multidisciplinars.

Els professionals de la salut sempre s’han mostrat interessats en millorar i

aprofundir en diferents disciplines que són essencials per la seva activitat

professional, docent i investigadora. En els serveis de salut s’estan produint

canvis importants que ens obligaran a aportar noves formes de gestió i aten-

ció en els serveis de salut, que els orientin cap als usuaris, que s’han

d’implicar en tenir cura de la seva pròpia salut. La UdG fa una proposta ori-

entada a compartir aquesta formació amb professionals de diferents discipli-

nes de l’àmbit de la salut. Aquesta s’estructura en un disseny flexible, amb

diferents itineraris formatius que permeten obtenir una especialització en

tres àmbits: gestió de serveis de salut, recerca en ciències de la salut i pro-

fessionalització de les cures.

Màster en Psicologia, Salut i BeneMàster en Psicologia, Salut i BeneMàster en Psicologia, Salut i BeneMàster en Psicologia, Salut i Benesssstar. tar. tar. tar.

Aquest màster neix de l’integrés comú del Departament de Psicologia i de

d’institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la UdG per la formació de

professionals en l’àmbit de la intervenció psicològica i social en problemes

de salut i de benestar. Els seus objectius són professionalitzadors i de recer-

ca i compta amb itineraris específics per assolir aquestes finalitats. El màster

té com a antecedents el programa de doctorat en Psicologia i Qualitat de Vi-

da i els màsters i diplomes de postgrau en Psicologia Clínica i de la Salut que

es realitzen des de 1995. Les competències que han d’assolir els estudiants

al final de la seva formació són les següents: dissenyar i desenvolupar pro-

grama d’avaluació i intervenció en els àmbits de prevenció de la malaltia i

promoció de la salut; assessorar i formar a persones que han d’atendre altres

persones o grups en les habilitats de comunicació i empatia, saber proporci-

onar estratègies d’afrontament i de suport; vetllar per la comprensió i la pos-

sibilitat d’execució de les accions que integren els programes de promoció

d’hàbits i estils de vida saludables, entre d’altres. Pel que fa a les habilitats

de recerca, les competències que es pretén que els estudiants adquireixin

són: saber formular problemes d’investigació a partir de l’estat de coneixe-

ments de la disciplina o de la pràctica professional; saber planificar i execu-

tar una recerca, saber comunicar els resultats a diverses audiències, etc.

Programa de Postgrau en Ciències ExperimentalsPrograma de Postgrau en Ciències ExperimentalsPrograma de Postgrau en Ciències ExperimentalsPrograma de Postgrau en Ciències Experimentals i Sostenibilitat i Sostenibilitat i Sostenibilitat i Sostenibilitat

El Programa de Postgrau en Ciències Experimentals i Sostenibilitat està es-

tructurat en dos grans àmbits, un en Ciències Experimentals, i un altre en

Medi Ambient i Sostenibilitat. Pel curs acadèmic 2006/07 es proposa que

s’iniciïn tres Màsters: Nanociència i Nanotecnologia; Ciència i Tecnologia de

l’aigua; i Medi Ambient; mentre que per a l’horitzó 2010 hi ha programades

fins a sis noves propostes. L’orientació dels tres Màsters proposats inicial-

ment mostra un bon equilibri entre recerca, professional i mixt, amb una

proposta de cada tipus. Així mateix, un dels Màsters és interuniversitari (a

nivell català coordinat per la URV). De cara als antecedents de les titulacions

proposades, una d’elles prové d’un Programa de Doctorat de la UdG amb

Menció de Qualitat, una altra d’un Màster propi de la UdG consolidat des de

fa dos anys, i tan sols la tercera és de nova definició.

Programa de Postgrau en CIÈNCIES EXPERIMENTALS i SOSTENIBILITAT

Mòdul instrumental

Àmbit CC. Experimentals Àmbit Medi Ambient i Sostenibilitat

MASTER NANOCIÈNCIAI NANOTECNOLOGIA

90 ECTS, Recerca

MASTER CIÈNCIAI TECNOLOGIA

DE L’AIGUA,90 ECTS, profess.

MASTER MEDI AMBIENT60 ECTS, Mixt

Assig

natu

restran

sversalsU

dG

i PO

P10-15 E

CT

S

IU (coord. URV)

Fo

rmació

A

cadèm

icaA

vançad

a

Treb

allE

xperim

ent./

Pràctiq

ues

Em

presa

24 ECTS15 ECTS30 ECTS

3 itineraris

Mòdul Anàlisi estadística

Mòdul Gestió sòls i aigua

Programa de Postgrau en CIÈNCIES EXPERIMENTALS i SOSTENIBILITAT

Mòdul instrumental

Mòdul instrumental



90 ECTS, Recerca




Assig

natu

restran

sversalsU

dG

i PO

P10-15 E

CT

S

IU (coord. URV)

Fo

rmació

A

cadèm

icaA

vançad

a

Treb

allE

xperim

ent./

Pràctiq

ues

Em

presa


3 itineraris





90 ECTS, Recerca




Assig

natu

restran

sversalsU

dG

i PO

P10-15 E

CT

S

IU (coord. URV)

Fo

rmació

A

cadèm

icaA

vançad

a

Treb

allE

xperim

ent./

Pràctiq

ues

Em

presa


3 itineraris



Figura 4. Estructura del postgrau en ciències experimentals i sostenibilitat

Les dues propostes classificades a l’àmbit de Medi Ambient i Sostenibilitat

presenten un elevat grau de multidisciplinarietat, fet que comporta que exis-

teixi una sinèrgia significativa (una vintena de ECTS) en la seva programació

acadèmica. Per contra, el desplegament de l’àmbit en Ciències Experimentals

per aquest primer curs és de moment modest (una sola proposta interuniver-

sitària), però es confia en potenciar la transversalitat un cop s’obrin noves

titulacions en cursos posteriors. A més, es proposa que formin part de les

assignatures transversals d’aquest Programa de Postgrau un petit mòdul op-

tatiu que inclogui les assignatures del Programa de Doctorat interuniversitari

de “Gestió de Sòls i Aigua” que s’imparteixen a la UdG (coordinat per la UdL i

que no s’extingirà fins el curs 2007/08). Finalment, s’ha definit un Mòdul

d’anàlisi Estadística, bona part del qual donarà suport a la proposta

d’assignatures transversal optatives d’aquest Programa de Postgrau.

Àmbit: Ciències ExperimenÀmbit: Ciències ExperimenÀmbit: Ciències ExperimenÀmbit: Ciències Experimentalstalstalstals

Màster en Nanociència i NanoteMàster en Nanociència i NanoteMàster en Nanociència i NanoteMàster en Nanociència i Nanoteccccnologia (IU). nologia (IU). nologia (IU). nologia (IU).

L’objectiu de la proposta és oferir una titulació oficial de postgrau, amb un

itinerari bàsic de recerca en l’àmbit de la Nanociència i la Nanotecnologia,

que pugui donar lloc a l’ensenyament de doctorat. Ara bé, aquest itinerari

bàsic es pot veure matisat per un cert caràcter d’especialització professional

com a diversificació de la formació, no necessàriament en el propi àmbit de

la llicenciatura cursada. Els participants en el Màster adquiriran en la primera

part del mateix (30 ECTS) una formació introductòria i troncal en els concep-

tes de la Nanociència i la Nanotecnologia per passar després a cursar matèri-

es altament especialitzades en aquest camp. Els cursos comuns per a tots els

alumnes els proporcionen les sòlides bases teòriques i pràctiques sobre la

concepció, disseny, modelització i operació de productes i processos nano-

tecnològics. La segona part del Màster (60 ECTS addicionals) ofereix als par-

ticipants la possibilitat de cursar un perfil de preparació per a la recerca a

través de la realització d’una Tesi Doctoral. Així mateix, hi ha unes matèries

que tenen més el caràcter d’intensificació per a la pràctica professional. La

opció entre el perfil bàsic i el caràcter professional es concretarà fent ús de la

optativitat que s’ofereix, així com en la opció específica entre Projecte Final

(professional) o Treball de Recerca (recerca), segons els interessos i inclinaci-

ons personals dels participants. Un aspecte característic d’aquest programa

de Postgrau és la interdisciplinarietat, tant en les temàtiques que es tracten,

els grups de recerca i Instituts implicats i els destinataris. El programa de

postgrau interuniversitari en Nanociència i la Nanotecnologia es dirigeix a

estudiants graduats i llicenciats, comunitaris i extracomunitaris, que dispo-

sen d’un coneixement suficientment ampli de les àrees bàsiques de la quími-

ca, la física, la biologia i l’enginyeria i que volen ampliar les seves capacitats

per adquirir una d’especialització intensiva, per tal d’exercir en l’àmbit pro-

fessional en àrees frontera de la Nanociència i la Nanotecnologia o bé per

desenvolupar recerca científica en els mateixos àmbits, ja sigui en l’àmbit

empresarial o acadèmic mitjançant la incorporació a un grup de recerca i la

realització posterior d’una tesi doctoral. El programa vol promoure la mobili-

tat intracomunitària dels seus estudiants i la incorporació d’estudiants de

tercers estats. Un aspecte important en aquest sentit és el plantejament com

a programa interuniversitari amb la participació d’alumnes procedents de les

diferents Universitats i dels tres Instituts de Recerca participants. Tots els

equips de recerca que suporten l’ensenyament tenen capacitat provada per

atraure estudiants extracomunitaris.

Àmbit: Medi Ambient i SÀmbit: Medi Ambient i SÀmbit: Medi Ambient i SÀmbit: Medi Ambient i Sostenibilostenibilostenibilostenibiliiiitattattattat

Màster en Ciència i Tecnologia de Màster en Ciència i Tecnologia de Màster en Ciència i Tecnologia de Màster en Ciència i Tecnologia de llll’’’’AAAAiguaiguaiguaigua. . . .

La necessitat de capacitar professionals que s’especialitzin en la resolució de

problemes associats amb l’ús i la gestió de l’aigua en sistemes naturals o

humans és a la base d’aquesta proposta. Moltes qüestions precisen

d’integrar aspectes científics, tecnològics i socials que conflueixen en l’aigua

com a recurs i com a agent unificador del territori. El màster en Ciència i

Tecnologia de l’Aigua donarà les eines precises per a la correcta diagnosi i

presa de decisions en la gestió dels sistemes i recursos hídrics. Aquest Màs-

ter funciona des del curs 2004/05 com a titulació pròpia de la UdG, i aglutina

fins a 8 grups de recerca de la UdG de diferents àmbits, fet que remarca la

multidisciplinarietat de la proposta.

Màster en Medi Ambient. Màster en Medi Ambient. Màster en Medi Ambient. Màster en Medi Ambient.

Només el coneixement profund del nostre entorn permet comprendre’l i ac-

tuar en coherència per a compatibilitzar la preservació de la qualitat i el ba-

lanç natural de les espècies i els seus hàbitats amb el necessari desenvolu-

pament econòmic i social. El coneixement del medi és necessàriament com-

plex, tant per la quantitat de processos físics, químics, biològics, etc., que en

determinen la dinàmica i l’evolució, com per la diversitat d’espècies que hi

viuen, i sobretot, per la forta pressió antròpica que sovint en modifica la di-

nàmica. En aquest sentit, aquest màster permet als estudiants aprofundir en

temes de gran transcendència com són la biodiversitat i la seva conservació,

la resposta de les comunitats animals i vegetals a pertorbacions, la gestió

dels recursos naturals i l’ordenació del territori, la dinàmica del medi aquàtic

i atmosfèric, etc. Tanmateix, l’àmplia oferta d’assignatures i la diversitat de

grups de recerca que recolzen aquest programa garanteix una perspectiva

interdisciplinària als estudiants que la desitgin, tal i com és recomanable en

l’estudi del medi ambient. Aquest màster està plenament vinculat a una de

les línies estratègiques de recerca aprovades a la Universitat de Girona, la de

"Medi Ambient i Sostenibilitat", i compta amb la implicació d’un gran nombre

de grups de recerca. La majoria d’aquests grups estan adscrits a l’Institut de

Medi Ambient de la Universitat de Girona. Per últim, cal comentar que aquest

màster és el resultat natural de conversió del programa de doctorat de Medi

Ambient, que la UdG ha ofert durant els darrers 6 anys.

Programa de PostgrauPrograma de PostgrauPrograma de PostgrauPrograma de Postgrau en en en en TurismeTurismeTurismeTurisme, Dret, Dret, Dret, Dret i i i i EEEEmpresampresampresampresa

El Programa de Postgrau en Turisme, Dret i Empresa està estructurat en tres

grans àmbits, un d’ells corresponents a Economia i Empresa, un segon en

Turisme, i un tercer en Dret. Pel curs acadèmic 2006/07 s’ha proposat enge-

gar tres titulacions de Màster: Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnolo-

gia; Direcció i Planificació de Turisme-European Master in Tourism Manage-

ment; i Dret Públic Econòmic. Per altra banda, de cara a l’horitzó 2010 es

contempla l’aprovació de fins a cinc noves titulacions. L’origen de les pro-

postes d’aquest Programa de Postgrau és el de Programes de Doctorat propis

amb Menció de Qualitat i diferents Màsters propis i interuniversitaris plena-

ment consolidats.

Programa de Postgrau en TURISME, DRET I EMPRESA

Àmbit Turisme Àmbit Dret

MASTER TOURISM

MANAGEM. (DIRECCIÓ PLAN. TURISME)120 ECTS, Mixt

MASTER INNOV.EMPR. I GESTIÓTECNOLOGIA,60 ECTS, Mixt.

MASTER DRET PÚBLIC

ECONÒMIC120 ECTS, Mixt

Assig

natu

restran

sversalsU

dG

i PO

P10-15 E

CT

S

Fo

rmació

A

cadèm

icaA

vançad

a

Treb

allE

xperim

ent./

Pràctiq

ues

Em

presa


Àmbit Empresa

IU(UB)

2 itineraris

*

* l’itinerari en “Projectes d’Innovació Tecnològica en Enginyeria de Producte i Procés fomar part del POP en Tecnologia

4 itineraris

IU-EU(URV)

Mòdul Organ. Ind.: Empresa i Mercat

Mòdul instrumental


Programa de Postgrau en TURISME, DRET I EMPRESA

Àmbit Turisme Àmbit Dret

MASTER TOURISM

MANAGEM. (DIRECCIÓ PLAN. TURISME)120 ECTS, Mixt

MASTER INNOV.EMPR. I GESTIÓTECNOLOGIA,60 ECTS, Mixt.

MASTER DRET PÚBLIC

ECONÒMIC120 ECTS, Mixt

Assig

natu

restran

sversalsU

dG

i PO

P10-15 E

CT

S

Fo

rmació

A

cadèm

icaA

vançad

a

Treb

allE

xperim

ent./

Pràctiq

ues

Em

presa


Àmbit Empresa

IU(UB)

2 itineraris

*

* l’itinerari en “Projectes d’Innovació Tecnològica en Enginyeria de Producte i Procés fomar part del POP en Tecnologia

4 itineraris

IU-EU(URV)

Mòdul Organ. Ind.: Empresa i Mercat

Mòdul instrumental


Figura 5, Estructura del postgrau en Turisme, Dret i Empresa

Els tres Màsters d’aquest Programa de Postgrau presenten un elevat grau

d’internacionalitat i coordinació amb altres universitats i Programes de Post-

grau de la pròpia UdG. En aquest sentit, existeix un acord d’establiment de

marc interuniversitari pel Màster en Dret Públic Econòmic amb les Universi-

tats de Barcelona (coordinadora de la proposta), Lleida, Zaragoza i València,

del qual es vol potenciar la mobilitat de professorat i/o estudiants a partir

del proper curs. Així mateix, el Màster en Direcció i Planificació de Turisme-

European Master in Tourism Management es coordina des de la UdG amb la

participació de la URV i les universitats de Southern Denmark (Dinamarca) i

Stavanger (Noruega). Aquest mateix Màster presenta un itinerari complert en

Coastal Zone Management: Environmental Quality and Tourism Sustainability,

que forma part d’una proposta de Màster propi compartit per la UdG i la Uni-

versitat de Gènova, i que en un futur proper es pretén convertir en Màster

oficial. Pel que respecta al Màster en Innovació empresarial i Gestió de la

Tecnologia, inclou un itinerari en “Projectes d’Innovació Tecnològica en Engi-

nyeria de Producte i Procés” que forma part del Programa de Postgrau de

tecnologia, i està treballant en la definició d’un Joint Master en l’horitzó del

2007/08 juntament amb les universitats de Malardalen (Suècia), Louis Pas-

teur (Estrasburg), Vorlaberg (Austria), Katowice (Polonia) i Tallin (Estònia).

Referent a la programació acadèmica del Programa de Postgrau, s’ha esta-

blert un mòdul obligatori de 12 ECTS (mínim) de l’oferta d’assignatures

transversals d’Universitat i de Programa de Postgrau. La formació de

l’estudiant es completa amb mòduls de formació acadèmica avançada, tre-

balls de recerca i pràctiques en empresa. Formen part de l’oferta d’optativitat

d’assignatures transversals un mòdul que inclou les assignatures del Pro-

grama de Doctorat interuniversitari d’Organització Industrial: Empreses i

Mercats que s’imparteixen a la UdG (coordinat per la URV i que no s’extingirà

fins el curs 2007/08), i part del mòdul d’Anàlisi Estadística que donarà su-

port a diferents Màsters d’aquest i d’altres Programes de Postgrau de la Uni-

versitat.

Àmbit: Economia i EmpresaÀmbit: Economia i EmpresaÀmbit: Economia i EmpresaÀmbit: Economia i Empresa

Màster en Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia.Màster en Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia.Màster en Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia.Màster en Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia.

La innovació és al centre de totes les anàlisis sobre competitivitat, com ho

són també la tecnologia i la iniciativa emprenedora. En la línia del que ja

existeix en d’altres països, a la UdG els departaments d’Organització, Gestió

empresarial i Disseny de producte i el d’Enginyeria Mecànica i de la Cons-

trucció industrial van promoure per al curs 2004/05 un màster en innovació

empresarial i gestió de la tecnologia que pogués respondre a les necessitats

de formació en el camp de la innovació des d’un enfocament interdisciplinari

i amb una marcada vocació internacional. El màster es posà en marxa de ma-

nera conjunta amb un doctorat de la UdG en “Innovació empresarial, R+D i

avaluació de la tecnologia” amb el qual comparteix totes les assignatures.

Aquest doctorat capitalitzava l’expertesa dels dos departaments en assigna-

tures relacionades amb la innovació, especialment les impartides en els dife-

rents programes de doctorat en administració d’empreses i en enginyeria de

producte i procés. Cal destacar que aquest doctorat rebé el juliol de 2005 la

Menció de Qualitat del Ministeri d’Educació i Ciència. Aquest funcionament

de manera simultània de màster i doctorat ha permès un notable estalvi de

costos i ha evidenciat la viabilitat del projecte amb professorat doctor de la

UdG. El màster està dissenyat per tal de que estudiants provinents de dife-

rents disciplines (ciències socials, enginyeries, ciències experimentals...)

aprofundeixin els seus coneixements sobre el món de l’empresa des d’una

perspectiva interdisciplinària i es formin en la dimensió internacional de la

gestió empresarial i en la visió de l’organització en termes de fluxos a la qual

les anàlisis de la competitivitat reconeixen un paper decisiu. Es tracta de que

adquireixin les competències necessàries per la dur a terme activitats relaci-

onades amb la gestió de la innovació en qualsevol tipus d’organització i que

s’iniciïn en la recerca en el camp de la innovació empresarial. L’anàlisi dels

processos innovadors en totes les seves dimensions és certament un tema

transversal que pot aportar valor afegit a qualsevol persona que, provinent

d’un grau, vulgui formar-se en temes de gestió empresarial amb especial

èmfasi en la innovació i la gestió de la tecnologia. En tot el màster hi son

claus la dimensió interdisciplinària i la perspectiva internacional. El màster

s’imparteix en anglès i, es treballa per la seva transformació en un “joint

màster” europeu a l’horitzó 2007 o 2008. Permet la doble vessant

d’especialització acadèmica orientada a doctorat i d’especialització professi-

onal. Es combinen les classes magistrals amb la resolució de casos i el treball

en grup. Es treballen competències com ara la capacitat d’anàlisi i de síntesi,

les habilitats en la recerca d’informació, la gestió per processos, la capacitat

per treballar en equip, el desenvolupament de la iniciativa emprenedora, la

capacitat de fer front a entorns d’incertesa i la capacitat de comunicació

multicultural. Hi participa professorat i investigadors de la UdG de cinc facul-

tats i escoles diferents, investigadors internacionals en el camp de la innova-

ció i professionals d’empreses especialitzats en el camp de la innovació.

Àmbit: TurismeÀmbit: TurismeÀmbit: TurismeÀmbit: Turisme

Direcció i PlanifDirecció i PlanifDirecció i PlanifDirecció i Planificació de Turisme icació de Turisme icació de Turisme icació de Turisme ---- European Master in Tourism ManagEuropean Master in Tourism ManagEuropean Master in Tourism ManagEuropean Master in Tourism Manageeeement ment ment ment

(IU(IU(IU(IU----EU). EU). EU). EU).

L’Escola Universitària de Turisme de la Universitat de Girona (EUT-UdG) i

l’Institut Superior d’Estudis Turístics (ISET) promouen de forma conjunta amb

la participació de la URV i les universitats de Southern Denmark (Dinamarca) i

Stavanger (Noruega) l’European Master in Tourism Management com a pro-

grama pioner en aquesta àrea dins de l’EEES. El govern català l’ha inclòs a la

llista del 16 màsters de totes les disciplines i universitats i l’ha seleccionat

com a únic programa pilot oficial en aquest camp. L’European Master in Tou-

rism Management coordinat per la Universitat de Girona (EMTM-UdG) té com

a objectiu dotar els estudiant de coneixements avançats en turisme que els

permetin assumir càrrecs de direcció, de funcionariat en l’administració pú-

blica i el govern, i treballar com a personal qualificat, en l’assessorament

professional, en la innovació empresarial i en l’estudi acadèmic de l’àrea.

L’enorme complexitat del fenomen turístic requereix professionals amb un

coneixement global i de gran abast de les múltiples disciplines i ciències so-

cials relacionades amb la matèria. Els coneixements avançats en gestió estra-

tègica, màrqueting, planificació del territori, economia i finances, tecnologies

de la informació, legislació governamental, etc., són primordials per a pren-

dre decisions de manera efectiva i competent en qualsevol feina relacionada

amb el turisme. El màster no tan sols se centra en aquests aspectes comuns,

sinó que també ofereix als estudiants l’opció de triar assignatures especialit-

zades, una formació pràctica amb tutories i la realització de treballs finals

tutoritzats per tal de garantir competències reals de gestió. Gràcies a les

classes acadèmiques, conferències d’experts i activitats basades en l’estudi,

el màster permetrà assolir aquests objectius. A més, el màster pretén a la

vegada formar a professionals d’alt nivell per a la direcció i planificació

d’empreses, activitats i institucions turístiques, i experts que orientin la seva

carrera professional a l’àmbit de la recerca i el desenvolupament de conei-

xement en l’àmbit del turisme.

Àmbit: Àmbit: Àmbit: Àmbit: DretDretDretDret

Dret Públic Econòmic (IUDret Públic Econòmic (IUDret Públic Econòmic (IUDret Públic Econòmic (IU).).).).

L’organització d’aquest màster ha sorgit de la iniciativa conjunta dels res-

ponsables de l’àrea de Dret Administratiu diverses universitats catalanes (UB,

UdG i UdL), en col�laboració amb els seus homòlegs de les Universitats de

València i Zaragoza. Amb aquesta proposta s’intenta oferir un programa que

inclogui les noves tendències del dret públic, entre les que destaca la vessant

econòmica de l’actuació de les administracions. Aquesta tendència, impulsa-

da en bona part per les instàncies de la Unió europea, suposa explicar el nou

paper de l’administració en un context de globalització econòmica i privatit-

zació de serveis i funcions públiques. El programa proposat s’adreça tant a

gestors i directius de les administracions públiques com a subjectes privats

que es relacionin habitualment amb aquestes, en un intent de donar-los les

eines necessàries per entendre les transformacions operades en aquest sec-

tor. El contingut del programa conté una part comú, expressada en forma de

troncals, que impartirà cadascuna de les universitats implicades i una part

configurada per cada centre, expressada en forma d’optatives pròpies de ca-

da universitat, entre les que els estudiants poden escollir lliurement. Es pre-

tén, d’aquesta manera, afavorir la mobilitat dels estudiants entre diverses

universitats. També es preveu, en edicions posteriors del programa, la mobi-

litat del professorat i la concentració de determinada docència en alguna de

les universitats implicades.

Programa de Postgrau en HumanPrograma de Postgrau en HumanPrograma de Postgrau en HumanPrograma de Postgrau en Humaniiiitats i Ciències Socialstats i Ciències Socialstats i Ciències Socialstats i Ciències Socials

Aquest Programa de Postgrau integra diversos màsters de recerca i professi-

onalitzadors sorgits de l’experiència acumulada, al llarg dels darrers anys,

pels actuals estudis de tercer cicle, i d’un llarg procés de reflexió de la Facul-

tat de Lletres i dels diferents departaments, càtedres, instituts i grups de re-

cerca vinculats a l’àmbit humanístic i social de la Universitat de Girona. Per a

una universitat pública amb vocació docent i investigadora com la Universitat

de Girona, la consolidació d’un Programa de Postgrau en l’àmbit humanístic i

social ben definit en els seus plantejaments teòrics i objectius metodològics

resulta del tot fonamental i prioritària.

Les dades que aporten les experiències del doctorat de la Facultat de Lletres

així com els diferents màsters professionalitzadors que s’han realitzat en els

últims anys manifesten clarament l’interès que, tant per part dels estudiants

com pel professorat, han suscitat els estudis universitaris de l’actual tercer

cicle, inseparables de la perspectiva de formar nous investigadors i professi-

onals en l’àmbit de les humanitats. En aquest sentit, aquest Programa de

Postgrau neix, fonamentalment, de la necessitat de donar resposta, com a

formació universitària al màxim nivell, a una elevada demanda, ben palesa en

la trajectòria dels estudis ja oferts fins ara, i, al mateix temps, d’acord amb

les exigències del nou marc de convergència europea dels estudis universita-

ris, de la necessitat d’articular i coordinar esforços, creant noves sinèrgies,

entre les diferents iniciatives que articulen, en forma de màsters, la present

proposta.

Àmbit: Educació i PsicologiaÀmbit: Educació i PsicologiaÀmbit: Educació i PsicologiaÀmbit: Educació i Psicologia

Màster en CiènciMàster en CiènciMàster en CiènciMàster en Ciència Cognitiva i Llea Cognitiva i Llea Cognitiva i Llea Cognitiva i Llennnnguatge (IU). guatge (IU). guatge (IU). guatge (IU).

El màster interuniversitari en Ciència Cognitiva i Llenguatge es basa en el

doctorat interuniversitari del mateix nom (en el qual hi participen la UB, la

UAB, la URV, la UPF i la UdG) que s’ha impartit de manera ininterrompuda

com a programa de doctorat des del curs 1988-1989. Ha estat possible ti-

rar-lo endavant gràcies al fet que, en qualitat de programa de doctorat ha

rebut, sense interrupció des del seu inici, el suport financer dels Ajuts a la

Qualitat que han atorgat els diversos ministeris i departaments responsables

de l’educació universitària. El programa que es proposa respon a la necessi-

tat de superar d’una forma coherent barreres acadèmiques convencionals en

les diferents àrees de la ciència cognitiva, especialment en la teoria gramati-

cal, la percepció del llenguatge, el processament de la parla, l’estructura i

processament del lèxic, el processament sintàctic i semàntic, la relació entre

semàntica i cognició, l’estructura lògica del llenguatge i en els fonaments

epistemològics de l’estudi del llenguatge i la seva relació amb les ciències

cognitives en general, així com el tractament computacional del llenguatge.

L’objectiu és proporcionar la formació interdisciplinària adient per investigar

en les àrees esmentades. A més a més, també pretén proporcionar coneixe-

ments, que, atesa la creixent importància social dels temes tractats, tinguin

una aplicació pràctica al marge de les activitats acadèmiques i d’investigació

per a les quals primordialment s’ha concebut. Els temes del programa es

tractaran a partir d’una multiplicitat d’enfocaments provinents dels camps de

la lingüística, la filosofia, la neurolingüística i la psicologia, però al mateix

temps el programa mirarà, en la mesura del possible, de desenvolupar una

perspectiva unitària dels problemes, mètodes i solucions implicats.

Màster en Psicologia de lMàster en Psicologia de lMàster en Psicologia de lMàster en Psicologia de l’’’’Educació (IU).Educació (IU).Educació (IU).Educació (IU).

La psicologia de l’educació és un àmbit científic i professional prou desenvo-

lupat, amb una forta presència en la nostra societat i amb un corpus de co-

neixements teòrics, tecnològics i pràctics força sistematitzats. La tradició

acadèmica i professional en aquest àmbit s’ha desenvolupat en el nostre pa-

ís, i també en d’altres, sobretot en relació amb l’educació formal, i més con-

cretament amb l’educació escolar en els nivells no universitaris (Educació In-

fantil, Primària i Secundària), i l’atenció a l’alumnat amb necessitats educati-

ves especials, amb trastorns del desenvolupament i amb dificultats

d’aprenentatge. Els canvis culturals, econòmics i tecnològics experimentats

en el transcurs de les darreres dècades del segle XX per totes les societats

desenvolupades, i també per la nostra, han fet aparèixer, però, nous escena-

ris i contextos educatius, i amb ells nous espais i col•lectius per a la recerca i

la intervenció psicològica en educació. Així, cada cop són més nombrosos els

investigadors i professionals de la psicologia que fan recerca i intervenen

també en contextos i escenaris educatius aliens als escenaris escolars tradi-

cionals. Una formació de qualitat en psicologia de l’educació ha de contem-

plar aquests nous escenaris i col•lectius juntament amb els escenaris i

col•lectius tradicionals. El Màster Interuniversitari de Psicologia de l’Educació

(MIPE) es planteja en continuïtat amb el programa de Doctorat Interuniversi-

tari de Psicologia de l’Educació (DIPE). Mitjançant l’oferta formativa que re-

presenta el MIPE, es pretén assolir: la formació especialitzada, rigorosa, actu-

alitzada i de qualitat que requereixen els professionals que han d’intervenir

en l’àmbit professional de la psicologia de l’educació; la formació especialit-

zada, rigorosa, actualitzada i de qualitat exigible als llicenciats que volen di-

rigir als seus esforços a la recerca en l’àmbit científic de la psicologia de

l’educació i l’aprofundiment en la recerca i l’elaboració conceptual, així com

l’establiment de vincles fluids i profitosos amb l’àmbit de la pràctica profes-

sional.

Àmbit: Societats i Cultures en MÀmbit: Societats i Cultures en MÀmbit: Societats i Cultures en MÀmbit: Societats i Cultures en Moooovimentvimentvimentviment

Màster en Comunicació i Crítica Màster en Comunicació i Crítica Màster en Comunicació i Crítica Màster en Comunicació i Crítica dddd’’’’ArtArtArtArt. . . .

El Màster en Comunicació i Crítica d’art (MCCA) , que es realitza a la Univer-

sitat de Girona des de 1999, es defineix en la seva nova vessant de títol de

postgrau com a màster professionalitzador, adreçat a estudiants amb un títol

de grau en l’àmbit d’Humanitats o de Ciències Socials. Nascut amb la volun-

tat de proporcionar una formació específica avançada en la crítica d’art i la

comunicació d’art (un sector extraordinàriament emergent en el mercat de

les indústries culturals però que, tanmateix, no disposava d’una formació

articulada en l’àmbit dels estudis universitaris dels antics tercers cicles), el

MCCA articula el seu programa amb la voluntat de proporcionar una doble

formació, teòrica i pràctica, en els àmbits de la teoria i l’escriptura de crítica

d’art, la gestió, la mediació i la comunicació de les pràctiques artístiques, i en

els mercats culturals. En aquest sentit, el MCCA oferta una formació que

equilibra els diversos àmbits de competències, i ho fa amb una estructura

combinada de mòduls teòrics i de tallers pràctics. A més, el MCCA, per tal de

facilitar la inserció professional dels seus estudiants, inclou un període de

pràctiques (quantitativament important, ja que totalitza 24 crèdits ECTS), en

algunes empreses, institucions i centres d’art d’entre les de més prestigi na-

cional, estatal i internacional. La llista dels centres amb qui el MCCA té esta-

blerts convenis de pràctiques supera el nombre de 50: des del Museu d’Art

Contemporani de Barcelona-MACBA o el Centre de Cultura Contemporània de

Barcelona-CCCB, fins al Museo Nacional Reina Sofía de Madrid, la Fundación

Thyssen-Bornemisza, el Witte de With Center for Contemporary Art de Rot-

terdam, la Tate Modern de Londres o la Haus der Kulturen der Welt de Berlín.

Master in Contemporary Arts PraMaster in Contemporary Arts PraMaster in Contemporary Arts PraMaster in Contemporary Arts Pracccctice and Dissemination (MACAPD) (IUtice and Dissemination (MACAPD) (IUtice and Dissemination (MACAPD) (IUtice and Dissemination (MACAPD) (IU----EU EU EU EU

SócraSócraSócraSócrates).tes).tes).tes).

Aquest màster ofereix una educació interdisciplinària de grau superior foca-

litzada en la documentació, difusió, comissariat, edició i pràctiques culturals

de les arts contemporànies. El programa fa èmfasi en les tecnologies de

l’aprenentatge i la seva habilitat per promoure noves metodologies que faci-

litin l’estudi i la pràctica de les arts contemporànies. A nivell de Catalunya,

malgrat la seva indústria cultural floreixent, manca una oferta d’estudis es-

pecialitzats per a professionals dedicats a la mediació entre la creació i els

diferents àmbits de difusió en les arts contemporànies i el seu context euro-

peu. L’estudi té com a objectius formar els estudiants en les següents com-

petències: capacitat de creació i habilitats per a la utilització de les noves

tecnologies en el àmbit de les arts escèniques; capacitat per a l’anàlisi i re-

cerca de sistemes de notació coreogràfica dins de la pràctica contemporània

de la dansa i les arts del moviment; desenvolupament de conceptes i pràcti-

ques vinculats a la interdisciplinarietat de l’art contemporani i situar la pròpia

pràctica i recerca artística en contextos culturals diferents i diversos.

Màster en Gestió del Patrimoni CuMàster en Gestió del Patrimoni CuMàster en Gestió del Patrimoni CuMàster en Gestió del Patrimoni Culllltural en tural en tural en tural en llll’’’’ÀmbitÀmbitÀmbitÀmbit Local (IU). Local (IU). Local (IU). Local (IU).

Bona part del patrimoni català és representat per petits conjunts que es tro-

ben distribuïts arreu del territori, normalment en municipis petits, i que no

gaudeixen de grans centres museístics o culturals implicats en la seva gestió.

Aquest fet ha comportat la necessitat de gaudir d’un bon nombre de profes-

sionals del sector amb una preparació i formació adequada. En els darrers

anys la Universitat de Girona ha estat treballant de manera especial en la po-

tenciació de la recerca i la docència en el camp del patrimoni cultural. Reflec-

teix de manera evident aquesta voluntat la creació el 1998, de d’institut del

Patrimoni Cultural (IPAC), un centre de recerca de caràcter universitari,

l’organització de diversos màsters i postgraus en gestió del patrimoni cultu-

ral des de l’any 1995, la implantació en el curs 2005/06 d’un grau de “Patri-

moni Cultural”; l’existència de diversos grups de recerca i d’investigadors i

investigadores que dediquen part de la seva activitat professional a la temà-

tica del patrimoni cultural o l’organització (en col•laboració amb l’Associació

de Museòlegs de Catalunya) de l’Escola d’Estiu de Museologia. En particular,

la Universitat de Girona contempla com un dels objectius del Pla estratègic

de Recerca (Període 2005-08) la creació d’un centre de recerca consorciat

dedicat al patrimoni cultural. L’organització del màster que es proposa res-

pon a la voluntat de dotar aquests nous professionals dels continguts teòrics

i dels instruments de gestió necessaris per a una òptima valoració del patri-

moni cultural. Per la seva afinitat en els conceptes i en els àmbits de treball

aquest màster s’ integra en el postgrau en “Humanitats i Ciències Socials” de

la UdG i simultàniament en el postgrau “Gestió de la Cultura i del Patrimoni”

de la Universitat de Barcelona.

Màster en Llengües, Moviments de Població i ConstruccMàster en Llengües, Moviments de Població i ConstruccMàster en Llengües, Moviments de Població i ConstruccMàster en Llengües, Moviments de Població i Construcció Social.ió Social.ió Social.ió Social.

Aquest màster pretén analitzar, avui i a Catalunya, com es produeixen els

moviments de població, quins conflictes generen i quines solucions poden

adoptar-se. Els fenòmens migratoris de tota mena han estat una constant de

la història de l’homo sapiens. Però avui es produeixen amb una rapidesa i

amb una concentració especial. Catalunya, amb una economia en alça i zona

de pas, és un dels territoris on la immigració és més important. En aquest

context cal atendre dues problemàtiques especials: en primer lloc com cons-

truir una societat cohesionada sostenible i en segon lloc com aconseguir un

futur de benestar compartit. L’ensenyament del català i del castellà com a

segones llengües en un context intercultural pot afavorir la cohesió social,

mentre que la possibilitat d’un futur de major benestar es pot incrementar

mitjançant l’estudi i la pràctica de les accions d’acollida de la immigració més

adequades. Ambdues accions requereixen una bona formació dels professio-

nals implicats i les habilitats de recerca necessàries per tal d’avaluar els re-

sultats de les intervencions que es portin a terme.

Màster en Periodisme Cultural.Màster en Periodisme Cultural.Màster en Periodisme Cultural.Màster en Periodisme Cultural.

La Comissió de Govern de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona va

aprovar l’organització d’un màster de periodisme cultural per donar resposta

a la crisi de matrícula de bona part de les carreres tradicionals de Lletres. Ba-

sant-se, en primer lloc, en l’alta qualitat del seu professorat i, en segon lloc,

en la necessitat, avui poc percebuda, dels estudis d’humanitats es planteja

un canvi en els estudis d’humanitats per fer-los més contemporanis i menys

centrats en algunes llengües i els seus territoris, sense renunciar a cap dels

itineraris intel•lectuals que fins avui ha ofert la facultat. D’altra banda, el

màster té una vocació de revulsiu per tota la Facultat, en la mesura que ofe-

reix la possibilitat que algunes de les assignatures puguin ser triades com

assignatures optatives o de lliure elecció pels estudiants dels actuals segons

cicles. Aquest aspecte remarca l’aposta alhora interdisciplinària i

d’optimització de recursos.

Màster en Recerca Avançada en Humanitats, Arts i Ciències SocialsMàster en Recerca Avançada en Humanitats, Arts i Ciències SocialsMàster en Recerca Avançada en Humanitats, Arts i Ciències SocialsMàster en Recerca Avançada en Humanitats, Arts i Ciències Socials

L’actual Programa de Doctorat de Cultura i Societat de la Facultat de Lletres

de la Universitat de Girona és el resultat de la progressiva confluència dels

diferents doctorats que, majoritàriament fins al curs 1997-98 s’havien des-

envolupat com a programes independents. Aquest procés d’integració dels

diferents programes existents s’ha vist reforçat, en els dos últims cursos, per

una reflexió conjunta i paral•lela entre el professorat investigador dels dos

departaments de la Facultat, el departament de Filologia i Filosofia i el de-

partament de Geografia, Història i Història de l’Art referent a la ja esmentada

crisi de les Humanitats. Com un complement a altres propostes dins d’aquest

mateix Programa de Postgrau, un màster de recerca avançada de l’àmbit hu-

manístic i de les ciències humanes i socials ben definit en els seus planteja-

ments teòrics i objectius metodològics resulta del tot fonamental per a una

universitat pública amb vocació investigadora com la Universitat de Girona.

Programa de Postgrau en TecnolPrograma de Postgrau en TecnolPrograma de Postgrau en TecnolPrograma de Postgrau en Tecnoloooogiagiagiagia

El Programa de Postgrau en Tecnologia engega el curs 2006/07 amb dos

àmbits diferenciats, un en Tecnologies de la Informació i Automàtica, i l’altre

en Tecnologia Agrària i Agroalimentària, i té prevista la incorporació de nous

àmbits en Tecnologies del Processos de Producció i Anàlisi, Simulació i Inno-

vació Tecnològica pel curs vinent. Inicialment es proposen tres Màsters

d’orientació mixta (recerca i professional): VIBOT (European Master in Com-

puter Vision and Robotics); CIIA (Computació, Informàtica Industrial i Auto-

màtica) i Biotecnologia Agroalimentària; mentre que per l’horitzó 2010 hi ha

programades fins a vuit noves propostes i la més que probable consolidació

d’alguns dels itineraris de les propostes actuals en noves titulacions de Màs-

ter. Un dels Màsters és interuniversitari i internacional (Erasmus Mundus amb

la U. de Bourgogne (coordinadors) i la Heriot-Watt University), mentre que un

dels itineraris del Màster CIIA es presenta coordinat amb un dels itineraris

d’un Màster de la UPC. De cara als antecedents de les titulacions proposades,

un Programa de Doctorat propi i un Programa de Doctorat interuniversitari,

ambdós amb Menció de Qualitat, avalen la qualitat de dos dels Màsters pro-

posats, mentre que el Màster en Biotecnologia Agroalimentària és de nova

definició, tot i procedir en gran part d’un itinerari d’un Programa de Doctorat

propi de la UdG.

Programa de Postgrau en TECNOLOGIA

Àmbit Tecn.Agrària i Agroal.

Àmbit Tecn.Informació i automàtica

MASTERBIOTECNOLOGIA

AGROALIMENTÀRIA90 ECTS, Mixt

MASTERVIBOT

90 ECTS, Mixt

Assig

natu

restran

sversalsU

dG

i PO

P12-18 E

CT

S

Fo

rmació

A

cadèm

icaA

vançad

a

Treb

allE

xperim

ent./

Pràctiq

ues

Em

presa


MASTERCIIA

120 ECTS, Mixt

ERASMUSMUNDUS

AltresÀmbits

3 itineraris

ItinerariPITEPP

MASTERMIEGT(POPTDE)

IUUPC


Mòdul Mecànica Materials i Estruct.

Mòdul instrumental

Programa de Postgrau en TECNOLOGIA

Àmbit Tecn.Agrària i Agroal.

Àmbit Tecn.Informació i automàtica

MASTERBIOTECNOLOGIA

AGROALIMENTÀRIA90 ECTS, Mixt

MASTERVIBOT

90 ECTS, Mixt

Assig

natu

restran

sversalsU

dG

i PO

P12-18 E

CT

S

Fo

rmació

A

cadèm

icaA

vançad

a

Treb

allE

xperim

ent./

Pràctiq

ues

Em

presa


MASTERCIIA

120 ECTS, Mixt

ERASMUSMUNDUS

AltresÀmbits

3 itineraris

ItinerariPITEPP

MASTERMIEGT(POPTDE)

IUUPC



Mòdul instrumental



Mòdul instrumental

Mòdul instrumental

Figura 6, Estructura del postgrau en Turisme, Dret i Empresa

Pel que respecta a la programació acadèmica del Programa de Postgrau, s’ha

establert un mòdul obligatori de 12 ECTS (mínim) de l’oferta d’assignatures

transversals d’Universitat i de Programa de Postgrau, completant la formació

de l’estudiant amb mòduls de formació acadèmica avançada, treballs de re-

cerca i/o pràctiques en empresa. Destaca la sinèrgia existent entre els dos

Màsters de l’àmbit de Tecnologies de la Informació i Automàtica, que com-

parteixen gran part del semestre de l’Erasmus Mundus que s’imparteix a la

UdG, així com entre els tres itineraris del Màster CIIA, que han formulat uns

mecanismes de transversalitat en els mòduls de formació avançada que ga-

ranteixen que l’alumne de qualsevol itinerari hagi rebut un mínim de forma-

ció en els altres itineraris per tal d’obtenir el títol global de Màster en CIIA. A

més, es proposa que formin part de l’oferta d’optativitat d’assignatures

transversals de Programa de Postgrau un mòdul de “Mecànica dels materials i

estructures” (procedent d’un Programa de Doctorat propi de la UdG), i un

mòdul d’Anàlisi Estadística que estarà vinculat i donarà suport a diversos

Programes de Postgrau de la Universitat. Finalment, comentar el fet que

aquest Programa de Postgrau engloba l’itinerari en “Projectes d’Innovació

Tecnològica en Enginyeria de Producte i Procés” del Màster en “Innovació

Empresarial i Gestió de la Tecnologia”. Aquest darrer Màster és de caràcter

marcadament interdisciplinari, i està emmarcat en el Programa de Postgrau

de Turisme, Dret i Empresa.

Àmbit: Tecnologia Agrària i AgroÀmbit: Tecnologia Agrària i AgroÀmbit: Tecnologia Agrària i AgroÀmbit: Tecnologia Agrària i Agroaaaalimentàrialimentàrialimentàrialimentària

Màster en Biotecnologia AgroalMàster en Biotecnologia AgroalMàster en Biotecnologia AgroalMàster en Biotecnologia Agroaliiiimentària. mentària. mentària. mentària.

Aquest màster en Biotecnologia s’ha dissenyat amb l’objectiu de completar la

formació teòrico-pràctica dels graduats en titulacions de l’àmbit de Ciències

de la Vida i de les Enginyeries Agroalimentàries, capacitant per a la recerca,

desenvolupament i transferència, així com per a la gestió i organització

d’empreses en el camp de la Biotecnologia Agroalimentària, especialment

animal, vegetal, microbiana i alimentària. Els professors tenen una àmplia

experiència tant docent com investigadora, teòrica i pràctica en el camp de la

biotecnologia. Les instal�lacions i equipaments que es posen a disposició,

van des de laboratoris de biologia molecular, microbiologia i química analíti-

ca, fins a plantes pilot de noves tecnologies alimentàries i de producció i

processat de microorganismes i hivernacles experimentals. El màster consta

de 90 crèdits, dels quals 75 són de formació específica i inclouen cursos teò-

ric-pràctics obligatoris, cursos optatius, estades en empreses, seminaris i

treball de recerca, i 15 crèdits corresponen a formació general ètica-

sociocultural dins del mòdul d’instrumentals de la Universitat i del Postgrau.

S’estructura en 1 any i mig (tres semestres). El darrer semestre consisteix en

el treball de recerca, les estades en empreses, seminaris de recerca i assig-

natures optatives.

Àmbit: Tecnologia de la Informació i AutomàticaÀmbit: Tecnologia de la Informació i AutomàticaÀmbit: Tecnologia de la Informació i AutomàticaÀmbit: Tecnologia de la Informació i Automàtica

VIBOT (VIBOT (VIBOT (VIBOT (European Master in Computer Vision and RoboticsEuropean Master in Computer Vision and RoboticsEuropean Master in Computer Vision and RoboticsEuropean Master in Computer Vision and Robotics) (IU) (IU) (IU) (IU----EU ErEU ErEU ErEU Erasmus asmus asmus asmus

MuMuMuMunnnndus). dus). dus). dus).

The European Master on Computer VIsion and RoBOTics (VIBOT) is a common

European Course organized by the Vision and Robotics European Consortium

(VREC) constituted by the University of Burgundy-Centre Condorcet Le Creu-

sot (France – coordinator, hereinafter “UB”), University of Girona (Spain, he-

reinafter “UdG”) and Heriot-Watt University (Great-Britain, hereinafter “HWU”).

It meets the present needs of industry for quality control and automation of

industrial processes as well in the field of health with the increasing impor-

tance of medical imagery in all its forms. The key cognate areas are compu-

ter vision and robotics. Current research in these domains is particularly dy-

namic and finds fast outlets in the industrial world where needs are growing

and companies’ executives are increasingly opened to implementing artificial

vision solutions to improve both quality and productivity. It encompasses the

most varied sectors, such as the car, agro-alimentary, and health industries.

The continued evolution of these research sectors requires adapted and ex-

tremely specialized formations. The Màsters proposed fills a current gap in

European Education for vision and robotics discipline applied to industrial

problems, medical vision and 3D imagery. The Màsters course will benefit the

European economy and enhance European competitiveness in the following

ways: It will contribute to assert and grow Europe as centre of excellence for

higher education. It establishes early and privileged links with third countries

academic and industrial partners in fields that are critical to development:

automation supports production, progresses in medical imaging and robotics

are revolutionizing and potentially dramatically widening access to medicine.

It therefore also opens access to massive markets for high tech, high added

value products. It will also provide Europe with much needed highly skilled

researchers and engineers partly from third countries, palliating the dearth

predicted by socio-economic analyses.

Màster en Màster en Màster en Màster en CCCCoooomputació, Informàtica Industrial i mputació, Informàtica Industrial i mputació, Informàtica Industrial i mputació, Informàtica Industrial i AAAAutomàticautomàticautomàticautomàtica

Aquest màster s’ubica, fonamentalment en l’àmbit de les tecnologies infor-

màtiques, la informàtica industrial, les comunicacions i l’automàtica. El màs-

ter Computació, Informàtica Industrial i Automàtica (CIIA) adequarà la seva

entrada als estudis de grau que hi tinguin una relació clara; en particular, als

dels àmbits de les tecnologies informàtiques, de les comunicacions i

l’automàtica amb possibilitats d’accés també des de graus de matemàtiques,

electrònica i física.

El màster CIIA va adreçat doncs a graduats dels àmbits científico-tècnic amb

voluntat d’adquirir una formació sòlida en l’àmbit del màster i qualsevol de

les disciplines dels tres itineraris que proposa el màster:

• Visualització, Realitat Virtual i Interacció Gràfica (ViRVIG).

• Visió per computador i Robòtica (VCR).

• Enginyeria de Control i Sistemes Intel�ligents (ECSI).

És voluntat d’aquest màster formar experts preparats per exercir una activi-

tat professional relacionada amb la R+D+i podent aplicar els coneixements

adquirits en camps diversos com son la medicina, la producció i/o el disseny

industrial, les xarxes de comunicació, els videojocs, el medi ambient,

l’enginyeria civil o el sector serveis. El màster està proposat per tres grups de

recerca consolidats del DURSI i neix a partir de dos programes de doctorat

(Tecnologies de la Informació, propi, i Software, interuniversitari) que han

rebut, tots dos, la Mención de Calidad del MEC des del 2003, han format part

del IGSOC i han rebut subvencions del IQUC.

1.3.1.3.1.3.1.3. Previsió global de Previsió global de Previsió global de Previsió global de Programes de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de Postgrau per per per per a la la la l’’’’horitzó 2010horitzó 2010horitzó 2010horitzó 2010

La previsió dels ritmes de implantació dels màsters proposats per al curs

2006/07, així com la consolidació de noves propostes, particularment inter-

universitaries, en un futur proper, permeten preveure un creixement pro-

gressiu fins assolir una xifra de 12 Programes de Postgrau que integrarien 54

màsters en l’horitzó 2010. Estem treballant actualment en el següent esque-

ma:

• Programa de Postgrau en Programa de Postgrau en Programa de Postgrau en Programa de Postgrau en TecnTecnTecnTecnoooologialogialogialogia

− DPSIT (Direcció de Projectes en Sistemes d’Informació Territorial)

− Mecànica de Materials i Estructures

− Projectes d’Innovació Tecnològica en Enginyeria de Producte i Procés

− Tecnologia de Materiales Plásticos

− Tecnologia Paperera

• Programa de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en Ciènciiiies de la Salutes de la Salutes de la Salutes de la Salut

− Intervenció psicològica en el camp de la salut

− Intervenció psicosocial

− Intervenció Sociosanitària

− Promoció de la salut: eines multidisciplinars

− Psicologia, benestar i qualitat de vida

− Psicologia, salut i benestar

− Psiconeuroimmunologia

• Programa de PosPrograma de PosPrograma de PosPrograma de Postgrau en Ciènctgrau en Ciènctgrau en Ciènctgrau en Ciènciiiies Expees Expees Expees Experimentalsrimentalsrimentalsrimentals

− Ecologia Fonamental i Aplicada

− Nanociència i Nanotecnologia

− Química Teòrica i Modelització Computacional

− Tècniques Cromatogràfiques Avançades Aplicades al Mediambient i a

Seguretat Alimentària

• Programa de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en CièncPrograma de Postgrau en Ciènciiiies Jurídiqueses Jurídiqueses Jurídiqueses Jurídiques

− Criminologia

− Desenvololupament humà sostenible

− Dret Públic Econòmic

• Programa de Postgrau en EcPrograma de Postgrau en EcPrograma de Postgrau en EcPrograma de Postgrau en Ecoooonomia i Empresanomia i Empresanomia i Empresanomia i Empresa

− Empreneduria

− Estudis Avançats d’Economia i Gestió d’Empresa

− Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia

− Organització Industrial: Empreses i Mercat

• PrPrPrPrograma de Postgrau en Educograma de Postgrau en Educograma de Postgrau en Educograma de Postgrau en Educaaaació i Psicologiació i Psicologiació i Psicologiació i Psicologia

− Ciència cognitiva i llenguatge

− Innovació i recerca en didàctiques a l’aula

− Joventut, Societat i Polítiques Públiques

− Promoció del Desenvolupament i Intervenció Familiar

− Psicologia de l’Educació

− Activitat física i esport

• Programa de Postgrau en MatPrograma de Postgrau en MatPrograma de Postgrau en MatPrograma de Postgrau en Mateeeemàtiquesmàtiquesmàtiquesmàtiques i Estadística i Estadística i Estadística i Estadística

− Anàlisi Geogràfica i Estadística Espacial

− Modelització i Simulació en Ciència i Tecnologia

− TEAD (Tècniques Estadístiques i Anàlisi de Dades)

• Programa de Postgrau en Medi Ambient i SostenibilitatPrograma de Postgrau en Medi Ambient i SostenibilitatPrograma de Postgrau en Medi Ambient i SostenibilitatPrograma de Postgrau en Medi Ambient i Sostenibilitat

− Ciència i Tecnologia de l’Aigua

− Coastal Zone Management: Environmental Quality and Tourism Sustai-

nability

− Ecologia Industrial

− Gestió de Sols i Aigua

− Medi Ambient

• Programa de Postgrau en Societats i Cultures en MovPrograma de Postgrau en Societats i Cultures en MovPrograma de Postgrau en Societats i Cultures en MovPrograma de Postgrau en Societats i Cultures en Moviiiimentmentmentment

− Comunicació i crítica d’art

− Comunicació integral

− Contemporary Arts Practice and Dissemination (MACAPD)

− Filosofía per l’exercici professional

− Gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local

− Llengües, moviments de població i construcció social

− Periodisme cultural

− Recerca avançada en humanitats,arts i ciències socials

• Programa de Postgrau en Tecnologia Agrària i AgroalimentPrograma de Postgrau en Tecnologia Agrària i AgroalimentPrograma de Postgrau en Tecnologia Agrària i AgroalimentPrograma de Postgrau en Tecnologia Agrària i Agroalimentààààriariariaria

− Biotecnologia Agroalimentària

− CIPMA (Control Integrat de Plagues i Malalties de Cultius Agrícoles)

• Programa de Postgrau en Tecnologia de la Informació i AutomPrograma de Postgrau en Tecnologia de la Informació i AutomPrograma de Postgrau en Tecnologia de la Informació i AutomPrograma de Postgrau en Tecnologia de la Informació i Automààààticaticaticatica

− IMAGIS (Enginyeria de control i sistemes intel�ligents)

− VIBOT (European Master in Computer Vision and Robotics)

− VICOROB (Visió per Computador i Robòtica)

− VIRVIG (Visualització, Realitat Virtual i Interacció Gràfica)

• Programa de Postgrau en TuriPrograma de Postgrau en TuriPrograma de Postgrau en TuriPrograma de Postgrau en Turissssmemememe

− European Master in Tourism Management

− Direcció i Planificació de Turisme

Tot i així, voldriem deixar constància de una serie d’iniciatives, moltes d’elles

interuniversitàries, en les quals s’està treballant i aspiren a la seva implanta-

ció abans del 2010, però que encara no tenen prou grau de concreció per ser

presentades i classificades enguany. Aquestes són:

• Audició i llenguatge

• Biomolècules

• Catàlisi i Nanociència

• Chemical Methodology Applied to the Agricultural Production and Cultural

• Cualimetría y Quimiometría

• Direcció de Marketing

• Diversitat educativa i pluralitat lingüística

• Ecologia Microbiana

• Educació ambiental per a la societat

• Educació inclusiva i atenció socioeducativa al llarg del cicle vital

• Educació i recerca en els àmbits artístics (visual, musical i literari)

• Formació de professorat d’educació secundària

• Gestió, polítiques culturals i desenvolupament

• Heritage of the Mediterranean Countries

• Intervenció educativa en l’espectre autista

• Lingüística romànica

• Orientació professional i inserció

• Pedagogia social

• Pedagogia terapèutica

• Psicopedagogia

• Química Verda

• Societat d’acollida, diversitat i canvi social

La implantació progressiva dels Programes de Postgrau i màsters en l’horitzó

2010 dependrà en general de la satisfacció dels mateixos principis que han

regit la proposta pel curs 2006/07, però sobretot d’una demanda suficient i

de la disponibilitat de recursos. Tot i així pensem que també es podran oferir

alguns màsters amb una taxa inferior de demanda si aquests representen un

cost afegit negligible, com és el cas de les propostes vinculades a l’àmbit de

les matemàtiques i l’estadística o en l’àmbit de les humanitats, estructurades

al voltant d’assignatures requerides per altres màsters, i que amb pocs crè-

dits addicionals configuren màsters de tipus tan professionalitzador com de

recerca que podrien resultar atractius en ells mateixos per un nombre no

gaire gran d’estudiants.

Cal remarcar que aquesta proposta no inclou els Programes de Postgrau i

màsters vinculats als futurs estudis de grau, donat que la seva implantació

no tindrà lloc abans del 2010 i que un debat sobre la seva estructura sense

conèixer els paràmetres que determinaran el grau no te gaire sentit. Al con-

trari, creiem que la configuració d’aquests Programes de Postgrau i Màsters

requereix d’una reflexió assossegada que s’haurà d’encetar conjuntament

amb la reconversió dels actuals estudis en els futurs graus.

1.4.1.4.1.4.1.4. Sistemes dSistemes dSistemes dSistemes d’’’’assegurament de la qualitat dels estudisassegurament de la qualitat dels estudisassegurament de la qualitat dels estudisassegurament de la qualitat dels estudis

1.4.1.1.4.1.1.4.1.1.4.1. Visió de conjuntVisió de conjuntVisió de conjuntVisió de conjunt

La implantació dels primers Programes de Postgrau a partir del curs 2006/07

esdevé una veritable oportunitat per a l’establiment d’un sistema fiable i ri-

gorós d’assegurament de la qualitat dels ensenyaments. La Universitat de

Girona assumeix per tant com a pròpia la responsabilitat de fer-ne el segui-

ment. Per això s’han previst tot un seguit d’actuacions en un plantejament

global per a tota la Universitat, que pretenen garantir que totes les titulaci-

ons oficials, tant de grau com de postgrau, estaran en situació de superar

l’acreditació per part de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de

Catalunya un cop implantats els programes en la seva totalitat. A part

d’aquests criteris comuns d’Universitat i de la utilització d’eines compartides,

res no exclou la possibilitat que cada programa estableixi en el seu si criteris

de qualitat afegits de caràcter particular.

a)a)a)a) Òrgans que hi intervenenÒrgans que hi intervenenÒrgans que hi intervenenÒrgans que hi intervenen

La qualitat dels estudis de postgrau és una responsabilitat compartida, en la

qual participen l’Escola de Postgrau de la Universitat, els òrgans acadèmics

responsables de cada titulació i el Gabinet de Planificació i Avaluació de la

Universitat. Cada un d’ells amb unes responsabilitats diferenciades.

A grans trets, l’Escola de Postgrau té els reptes principals de: i) garantir que

l’oferta de màsters i doctorats es fa en atenció a criteris de qualitat definits

ex ante i, ii) que el context en què es desenvolupen els ensenyaments és

l’adient. L’Escola assumeix com a tasca pròpia per tant la direcció i coordina-

ció global de tots els programes. D’aquí neix el paper de coordinador que

l’Escola exerceix amb els òrgans de govern de la Universitat, amb els centres

docents i els departaments, i amb els òrgans de direcció i coordinació dels

diferents estudis de postgrau.

Els òrgans responsables de cada titulació, per la seva banda, han de garantir

el correcte disseny de les titulacions, plenament adaptades en el context de

l’Espai Europeu d’Educació Superior, i la coordinació a tots nivells del seu

professorat, la impartició d’una docència de qualitat, la tutorització dels es-

tudiants i el seguiment dels seus resultats.

Finalment, el Gabinet de Planificació i Avaluació és el responsable de disse-

nyar les eines i els mecanismes interns per a un correcte assegurament de la

qualitat dels programes. A més, s’assigna al Gabinet la responsabilitat direc-

ta de fer el seguiment intern de la qualitat dels programes aplicant, amb ca-

ràcter orientatiu i si es vol formatiu, criteris d’acreditació de les titulacions.

b)b)b)b) Eines per a lEines per a lEines per a lEines per a l’’’’assegurament de la qualitatassegurament de la qualitatassegurament de la qualitatassegurament de la qualitat

La UdG ha desenvolupat una sèrie d’eines per a la gestió de les titulacions

que en faciliten el seguiment de la qualitat, d’una manera dinàmica i més

efectiva. Més endavant se n’expliquen els detalls en relació amb aquesta dar-

rera necessitat. Abans, però, val la pena esmentar-les en el seu conjunt per a

poder tenir una idea més clara del plantejament global de la Universitat.

Algunes d’aquestes eines han estat creades en el context de les proves pilot

d’adaptació a l’EEES i seran aplicades per primera vegada en una titulació ofi-

cial en els Programes de Postgrau de nova implantació el curs 2006/07.

En primer lloc s’ha creat una nova aplicació per al disseny de les titulacions,

per mitjà de la qual els òrgans acadèmics responsables de la titulació defi-

neixen i programen la titulació, en el seu conjunt i des d’una perspectiva

global d’estudi. És un aplicatiu en un entorn web que incorpora tota la infor-

mació de caràcter general relativa a la titulació, s’hi defineix el perfil de sor-

tida, les competències que han d’assolir els titulats en finalitzar els estudis,

s’assignen aquestes competències a les assignatures, s’assigna el nombre de

crèdits a cada una d’elles, etc. Aquesta aplicació ha estat ideada i desenvolu-

pada en el context de les proves pilot de la Universitat, i ha de servir per al

disseny de totes les titulacions oficials de la Universitat tant de grau com de

postgrau.

En aquest mateix marc s’ha creat una altra aplicació per al disseny de les as-

signatures, en què el professor defineix la programació de l’assignatura

d’acord amb els paràmetres dels crèdits ECTS: el professor hi troba les com-

petències que li han estat assignades des de la coordinació de l’ensenyament

i programa les activitats que l’estudiant haurà de dur a terme per adquirir

aquestes competències, treballant a l’entorn dels continguts propis de

l’assignatura (temari). L’estudiant hi troba a més tota la informació relativa a

cada una de les assignatures a les quals està matriculat.

L’aplicació de disseny de la titulació està integrada amb les aplicacions de

programació docent, que permeten la gestió i el control dels crèdits progra-

mats a nivell de centre, departament, àrea de coneixement i categoria de

professorat; la de contractació de professorat i la de matrícula (i automatrí-

cula) i gestió dels expedients dels estudiants. Per la seva banda l’aplicació de

disseny de les assignatures estan integrades dins de la intranet docent La

meva UdG, en què professors i estudiants hi troben eines de gran utilitat en

el context de l’assignatura i per a la relació acadèmica habitual entre ells.

Aquestes eines es descriuen més endavant en aquest mateix document.

c)c)c)c) CalendariCalendariCalendariCalendari

El plantejament de la Universitat de Girona en relació amb l’assegurament de

la qualitat de màsters i doctorats és anàleg al realitzat en el context de les

proves pilot d’adaptació dels ensenyaments a l’EEES. S’extrapola als Progra-

mes de Postgrau una experiència similar a l’aplicada en les proves pilot.

Durant el primer semestre del curs 2005/06 es definirà el procés de segui-

ment de la qualitat dels estudis i s’adaptaran les eines de gestió que l’han de

fer possible. Durant el segon semestre es desplegarà tot un seguit

d’activitats de formació adreçades tant a responsables acadèmics de les titu-

lacions com a la resta de professors i s’iniciarà el seguiment de les titulaci-

ons, en especial en aquells aspectes més directament relacionats amb la seva

futura acreditació. Durant el curs 2006/07 totes les titulacions han d’haver

definit i posat en marxa globalment els mecanismes de seguiment de la qua-

litat i es treballarà amb major intensitat amb les titulacions de postgrau que

hauran de ser acreditades en finalitzar el curs 2006/07, és a dir màsters de

60 crèdits amb un any de durada.

1.4.2.1.4.2.1.4.2.1.4.2. Mecanismes de coordinació dels Mecanismes de coordinació dels Mecanismes de coordinació dels Mecanismes de coordinació dels Programes de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de Postgrau

La Universitat de Girona ja té una llarga experiència en processos d’avaluació

i millora de les titulacions, atès que ha participat des dels seus inicis en els

processos d’avaluació institucional impulsats primer des del MECD i després,

des d’AQU Catalunya (com es detalla en la secció 1.5 d’aquest document

marc, referida al procediment intern). Avui s’han avaluat pràcticament la to-

talitat de les titulacions que estaven en situació de fer-ho. La UdG ha partici-

pat també en la validació de les metodologies d’acreditació per part

d’ANECA, amb la qual cosa tant a nivell institucional com dels centres do-

cents que hi han participat (dos centres docents, quatre titulacions) es té

l’experiència i el coneixement del que comporta un procés d’acreditació. La

coordinació de tots aquests processos s’ha fet des del Gabinet de Planificació

i Avaluació de la Universitat.

a)a)a)a) RRRRevisió i millora delevisió i millora delevisió i millora delevisió i millora delssss PPPProgramrogramrogramrogrames de Postgraues de Postgraues de Postgraues de Postgrau

El seguiment de la qualitat de les titulacions es farà a partir de l’aplicació de

disseny de les titulacions. Avui per avui la informació està estructurada dins

d’aquesta aplicació en els següents grans apartats: Presentació, Context,

Perfil, Pla i Organització. A aquests, se n’afegirà un de nou que durà per títol

Seguiment i assegurament de la qualitat. En aquesta pestanya de Seguiment i

Assegurament de la qualitat hi haurà un apartat dedicat als estàndards

d’acreditació. S’hi desplegaran tots i cada un dels estàndards avui per avui

definits per AQU Catalunya i s’hi afegiran, quan es coneguin, els indicadors i

els valors de referència associats a cada estàndard.

Malgrat que les titulacions de postgrau presenten algunes particularitats que

n’aconsellen un tractament distint, inicialment l’estructura i els continguts

previstos en aquest nou bloc d’informació són els mateixos que els definits

per AQU per a les titulacions de grau en el marc de les proves pilot.

En síntesi, es demanarà que els responsables de les titulacions expliquin su-

ficientment: 1) l’estructura de gestió i coordinació de la titulació; 2) Els crite-

ris i els mecanismes per a l’avaluació de l’aprenentatge dels estudiants; 3) el

suport a l’aprenentatge de l’estudiant, en especial la seva tutorització; 4) el

suport al professorat; 5) els procediments per conèixer la satisfacció

d’estudiants, titulats i professors. Hi haurà un espai propi per a la concreció

de cadascun d’aquestes apartats.

La responsabilitat de proporcionar aquesta informació és compartida. En bo-

na part recau en els responsables acadèmics de la titulació. Tanmateix hi ha

apartats la informació dels quals serà proporcionada des de L’Escola de Post-

grau o des del rectorat. Així per exemple, en relació amb el punt 4 de suport

al professorat, el pla de formació del professorat és global d’Universitat i per

tant correspondrà a l’Institut de Ciències de l’Educació i a la Factoria de re-

cursos docents detallar-ne actuacions i resultats.

A més d’abocar-hi informació textual, també s’hi incorporarà informació

alimentada de manera dinàmica des de diversos entorns de gestió de la Uni-

versitat. Per exemple els indicadors de resultats acadèmics o els resultats de

les enquestes d’opinió dels estudiants seran informats pel Gabinet de Planifi-

cació i Avaluació directament des dels aplicatius en què habitualment es ges-

tionen aquests procediments.

El caràcter dinàmic d’una aplicació en un entorn web permet anar més enllà i

integrar en aquest mateix espai eines de gestió. Així, és en aquest mateix

entorn que estudiants i professors respondran enquestes de satisfacció per

tal com d’aquesta manera es facilita l’administració de qüestionaris i fa pos-

sible el processament immediat de les dades i la seva representació gràfica.

El Gabinet de Planificació i Avaluació analitzarà in fieri l’acompliment dels

estàndards i farà una valoració qualitativa de cada un d’ells, amb la finalitat

que els responsables acadèmics del màster sàpiguen amb antelació si

s’acompleix l’estàndard, si s’acompliria modificant algun aspecte puntual o

si en canvi no s’acompleix per raons més profundes. L’objectiu inicial per

aquest 2005/06 és el d’introduir progressivament els responsables de les

titulacions en aquest mecanisme.

Com a suport a aquesta actuació, es redactarà un tutorial que orienti respec-

te de les qüestions clau a tenir presents i es desenvoluparà un “contenidor de

documents” de manera que de bona hora es pugui vincular a cada estàndard

les evidències formals que en justifiquen l’acompliment.

A mitjan curs, el Gabinet emetrà un informe de cada titulació amb l’única in-

tenció d’orientar els responsables de l’ensenyament des d’una perspectiva

“externa” i professionalitzada com la del Gabinet.

b)b)b)b) Criteris dCriteris dCriteris dCriteris de discontinuïtat o tancament dele discontinuïtat o tancament dele discontinuïtat o tancament dele discontinuïtat o tancament dels s s s estudisestudisestudisestudis

Ja s’ha dit en l’apartat anterior que tots els estudis de màster i de doctorat

que es proposen per al curs 2006/07 han estat sotmesos a un rigorós proce-

diment de selecció basat en els criteris del DURSI i de la pròpia UdG, tot i la

valoració d’algun criteri es basa en estudis o prospectives que tot just per-

meten confiar en el seu acompliment. S’ha explicat també que tant durant la

seva implantació com en la fase d’acreditació tots els ensenyaments hauran

de donar compte dels criteris de qualitat prèviament establerts. La no supe-

ració d’aquests criteris pot comportar el tancament del programa.

Tanmateix l’actual mapa de titulacions que es proposa serà objecte de varia-

ció en el futur no solament en base a criteris de qualitat sinó també en funció

de la planificació estratègica de la Universitat. Com és ben sabut, l’escenari

actual encara no permet fer una aproximació acurada de com ha de ser el

mapa de titulacions a mig i llarg termini. Algunes de les incerteses que pla-

nen sobre aquesta realitat són internes, atès que la pròpia Universitat està en

el moment de redactar aquest document immersa en un procés electoral que

pot comportar una certa reorientació estratègica en un futur immediat.

c)c)c)c) Gestió administrativa Gestió administrativa Gestió administrativa Gestió administrativa

La gestió administrativa la farà l’Escola de Postgrau de la Universitat de Giro-

na, que va ser creada el mes de maig de 2004 per mitjà d’acord del Consell

de Govern.

L’estructura de personal i organitzativa de L’Escola de Postgrau garanteix el

suport logístic i administratiu dels Programes de Postgrau i dels diferents

estudis que contenen. Amb tot, s’establiran tots els mecanismes de coordi-

nació necessaris amb Facultats, Escoles i Departaments per tal de garantir

que la gestió acadèmica dels estudiants de postgrau serà àgil i eficient.

Quant a les aules i les infraestructures necessàries es compta amb els aula-

ris, els laboratoris i els equipaments de la Universitat.

1.4.3.1.4.3.1.4.3.1.4.3. Sistemes de suport a lSistemes de suport a lSistemes de suport a lSistemes de suport a l’’’’aprenentatge autònom de laprenentatge autònom de laprenentatge autònom de laprenentatge autònom de l’’’’estudiantestudiantestudiantestudiant

a)a)a)a) TutoriaTutoriaTutoriaTutoria

La UdG pretén implantar des del principi en els seus estudis de postgrau el

model de tutories acadèmiques personalitzades. Entenem per tutoria acadè-

mica personalitzada l’atenció individual o en petits grups d’estudiants per

part d’un tutor, que necessariament serà un membre del personal docent de

la titulació.

En el moment de l’accés, les tutories tindran un caire essencialment orienta-

dor, per tal d’afavorir la inserció dels alumnes de nou ingrés, proporcionant

informació sobre l’organització general de la universitat i la titulació en la

que s’han matriculat, orientant la seva vida acadèmica, donant-los suport en

el procés de presa de decisions respecte a las possibles opcions de formació

al seu abast, facilitant l’ús de recursos que la universitat ofereix, com ara bi-

blioteques.

Al llarg del procés de formació, la funció dels tutors serà assessorar

l’estudiant sobre mètodes i estratègies d’aprenentatge per la millora del seu

rendiment acadèmic, potenciar el desenvolupament de les seves habilitats,

corregir els punts febles detectats en el seu procés de formació, fer el se-

guiment del rendiment acadèmic de l’estudiant, i prestar orientació professi-

onal a l’estudiant.

En el moment de la transició al món del treball, el tutor orientarà l’estudiant

en una línia semblant a les Jornades Doctorials que cada any organitza la Di-

recció General de Recerca, en particular en els aspectes que afecten a

l’entrevista de treball, elaboració d’un currículum no acadèmic (basat en ap-

tituds) o la planificació estratègica.

Si l’estudiant pretén seguir amb el doctorat, la tutoria se centrarà en quina

formació complementària dels blocs d’instrumentals i transversals

d’universitat hauria de cursar l’alumne. Recordem que aquestes assignatures

contenen o bé aquells elements bàsics i comuns a la recerca en tots els àm-

bits, o bé continguts genèrics que contextualitzen la futura recerca de

l’estudiant.

b)b)b)b) Infraestructura en TIC i altres recursosInfraestructura en TIC i altres recursosInfraestructura en TIC i altres recursosInfraestructura en TIC i altres recursos

Tal com s’ha dit més amunt, en el marc de les proves pilot d’adaptació de les

titulacions a l’EEES del DURSI, la Universitat de Girona s’ha dotat de dues no-

ves eines de programació, aplicació per al Disseny de les titulacions i aplica-

ció per al Disseny de les assignatures, que seran cabdals en els estudis de

màster i de doctorat.

I)I)I)I) La primera és l’aplicació de disseny de les titulacions, que permet recopilar

tota la informació relativa a una titulació adaptada als nous plantejaments de

l’EEES. És una eina de treball que permet visualitzar de manera dinàmica els

diferents aspectes lligats amb les titulacions. A tall de resum aquest aplicatiu

permet: i) definir els perfils professionals/acadèmics objectius de la titulació;

ii) descriure les competències, tant genèriques com especifiques, i vincular-

les a cada una de les assignatures; iii) determinar, en conseqüència, el pes en

ECTS de les assignatures; iv) definir les metodologies d’aprenentatge a nivell

general, i v) integrar tots els elements de seguiment i coordinació, que es

desenvolupen online. Aquest darrer aspecte és el més rellevant quant a

l’assegurament de la qualitat de les titulacions.

Correspon als responsables acadèmics de cada un dels estudis, en primera

instància, i als òrgans de coordinació dels diferents ensenyaments, el disseny

de la titulació en el seu conjunt. Aquesta aplicació fa possible una visió

transversal del conjunt de la titulació, i en facilita l’anàlisi. Aquesta visió glo-

bal la faciliten els cinc quadres resum que actualment hi ha definits:

• Competències per cursos, que llista totes les competències que es desen-

volupen en un determinat curs exposant el percentatge d’hores que dedica

l’estudiant al desenvolupament d’aquesta competència respecte del total

d’hores per curs que disposa.

• Tipus d’activitats per competències, que llista el conjunt de competències

de la titulació i permet detallar les tipologies d’activitats que estan pro-

gramades per desenvolupar-les. Per cada un dels tipus d’activitats es deta-

lla el nombre d’hores assignades i fa el desglossament entre les hores amb

el professor i les hores sense la presència del professor.

• Competències per tipus d’activitats, a partir d’un llistat inicial de les tipo-

logies d’activitats es pot visualitzar les competències que estan programa-

des amb cada tipus d’activitat

• Tipus d’activitats per assignatures, que llista el conjunt d’assignatures de

la titulació i permet detallar les tipologies d’activitats que hi estan progra-

mades. Per cada un dels tipus d’activitats es detalla el nombre d’hores as-

signades i fa el desglossament entre les hores amb el professor i les hores

sense la presència del professor.

• Assignatures per tipus d’activitats, a partir d’un llistat inicial de les tipolo-

gies d’activitats es pot visualitzar les assignatures que tenen activitats

d’aquest tipus programades.

II)II)II)II) La segona és l’aplicació de disseny de les assignatures, que facilita la pro-

gramació d’una assignatura en el nou marc de l’EEES. Respon a 5 objectius

generals: i) garantir un nivell adequat en la definició de la programació; ii)

promoure el canvi gradual en el plantejament de l’assignatura; iii) proporcio-

nar eines que afavoreixin nous enfocaments docents; iv) facilitar la feina del

professorat; i v) garantir un alt nivell d’informació als estudiants.

El disseny de les assignatures s’estructura al voltant de 5 blocs d’informació,

dels quals els més rellevants, també des del punt de vista del seguiment, són

el de Competències/Continguts/Activitats i el d’Avaluació i Qualificació. En el

primer es defineixen i s’interrelacionen els tres conceptes clau: les compe-

tències (les assignades des de la coordinació de l’estudi perquè es desenvo-

lupin en l’assignatura), els continguts i les activitats (són el vehicle per al seu

aprenentatge i per tant el disseny de les activitats és l’eix conductor del dis-

seny de les assignatures). El nucli del disseny de l’assignatura és la relació

entre competències, continguts i activitats: s’adquireixen competències rea-

litzant activitats en relació amb uns continguts. En el segon, d’Avaluació i

Qualificació, s’identifica de forma clara els elements que composen

l’avaluació de l’assignatura i per tant la seva posterior qualificació.

Actualment es disposa d’un únic quadre resum que llista la tipologia

d’activitats que es desenvolupen i en comptabilitza el nombre d’hores de de-

dicació de l’estudiant (diferenciant la dedicació en presència del professor o

sense). S’està treballant per definir altres quadres resum.

Aquestes dues aplicacions estan integrades entre elles, i ho estan també amb

els altres sistemes d’informació, entre els quals cal destacar en aquest apar-

tat la intranet docent La meva UdG. Tant estudiants com professors dels Pro-

grames de Postgrau tindran accés a la intranet docent.

La meva UdG és una eina de comunicació i informació en xarxa, nascuda de

la fusió d’una intranet docent i d’un portal corporatiu. Com a intranet docent,

permet a professors i estudiants relacionar-se de manera electrònica. Com a

portal corporatiu, mostra avisos i informacions relatius als diferents

col�lectius (professors, estudiants, PAS).

Aquesta eina d’intercanvi d’informació s’ha anat desenvolupant i millorant

fins a esdevenir una eina imprescindible per al bon desenvolupament del

model d’aprenentatge que es vol impulsar. Aporta tot un seguit de prestaci-

ons que milloren la interacció estudiant-professor. Cal diferenciar dos as-

pectes relatius a aquesta intranet. El més significatiu és l’accés de l’estudiant

a les assignatures a què està matriculat, de manera que, en cada una d’elles,

disposa de:

• Informació del professorat que imparteixen l’assignatura;

• L’apartat de novetats i avisos directes de cada assignatura i que disposa de

diverses funcionalitats a l’entorn de la intranet de l’estudiant;

• El disseny d’assignatura, l’eina que utilitza el professor per la planificació

docent de l’assignatura i del qual ja s’ha parlat. En aquesta eina hi ha un

apartat molt important per als estudiants que és el que llista la Bibliografia

de l’assignatura i en fa un enllaç directe amb el catàleg de la Biblioteca i en

permet la gestió (préstec, etc.).

• El gestor de continguts i documents, que facilita la publicació de volums

grans d’informació i permet planificar i dosificar l’accés dels estudiants als

continguts del curs. D’aquesta manera el professor pot planificar quin pro-

grés han de seguir els estudiants limitant l’accés dels continguts a un de-

terminat període de temps;

• Els fòrums que permeten als professors la proposició de temes de discus-

sió entre els estudiants d’una assignatura.

• L’eina d’autoavaluació, que permet als professors preparar blocs de pre-

guntes tipus test que els estudiants hauran de contestar per avaluar el seu

nivell de coneixements sobre qualsevol tema. El professor pot consultar les

respostes dels estudiants i fer-ne un seguiment.

• L’eina d’anunci i recollida de pràctiques i treballs, permet als professors

anunciar les pràctiques o treballs que els estudiants hauran de realitzar, i

recollir-los des de la mateixa intranet. El professor podrà fer el seguiment

dels treballs recollits avaluant-los i enviant comentaris als estudiants.

• L’agenda docent permet per exemple situar en un calendari les activitats

que el professor ha previst en el disseny de l’assignatura.

• L’eina de treball en equip permetrà crear diferents espais dins d’una ma-

teixa assignatura on grups reduïts d’estudiants podran treballar en equip: i

compartir documents o intercanviar opinions. Es troba en procés de desen-

volupament.

Finalment en aquest apartat cal esmentar la creació el curs 2004-5 de La

Factoria de recursos docents, entesa com un servei transversal que té com a

missió principal donar el suport necessari al professorat en la creació i edició

de materials docents en xarxa de manera que els estudiants hi pugin accedir

a través de la intranet docent La meva UdG. A més de proporcionar orientaci-

ons tècniques o procedimentals, la Factoria s’encarrega també de realitzar

accions formatives en l’aplicació de noves metodologies docents i accions

informatives relacionades amb la docència. La Factoria, que s’ubica física-

ment a la Biblioteca, està formada per personal de l’extingit Servei de Publi-

cacions, de la pròpia Biblioteca, del Servei de Llengües Modernes i de

l’Institut de Ciències de l’Educació, i compta amb l’assessorament

d’especialistes tant interns com externs.

1.4.4.1.4.4.1.4.4.1.4.4. Sistema dSistema dSistema dSistema de e e e comunicació pública del programacomunicació pública del programacomunicació pública del programacomunicació pública del programa

Pel què respecta al procediment d’atenció a les queixes dels estudiants que

no puguin ser resoltes per via administrativa, la comissió de direcció de cada

Programa de Postgrau nomenarà un responsable que atendrà aquelles recla-

macions que s’hagin presentat per escrit. La comissió definirà el procediment

a seguir en aquests casos.

En quant a la informació referent als diferents Programes de Postgrau es farà

de manera centralitzada des de L’Escola de Postgrau, tant de manera perso-

nalitzada (atenció a l’usuari a la seu de l’Escola o atenció telefònica) com a

través dels mitjans habituals, i en especial de la seva pàgina web

(http://gigs.udg.edu/), que vetllarà de manera particular per una correcta

informació als estudiants estrangers, i l’edició de material gràfic. Al mateix

temps, l’Àrea de Comunicació de la Universitat dissenyarà una política gene-

ral d’informació i promoció de màsters i dels doctorats que serà executada

de manera centralitzada des de L’Escola de Postgrau. Igualment l’Àrea de

comunicació col�laborarà amb els òrgans i les persones responsables de ca-

da un d’aquests ensenyaments en la definició i execució d’un pla de màrque-

ting adient a les particularitats de cada un d’ells i dissenyat pensant de ma-

nera molt específica en els diferents col�lectius als quals s’adreça l’estudi.

1.4.5.1.4.5.1.4.5.1.4.5. Mecanismes dMecanismes dMecanismes dMecanismes d’’’’assignació, formació i avaluació del profassignació, formació i avaluació del profassignació, formació i avaluació del profassignació, formació i avaluació del professoratessoratessoratessorat

a)a)a)a) Assignació de professoratAssignació de professoratAssignació de professoratAssignació de professorat

El professorat implicat en les titulacions proposades per al 2006/07 ha estat

proposat pels responsables de cada un dels ensenyaments atenent a les di-

rectrius i als criteris de qualitat establerts tant pel DURSI (cfr. doc. Sol�licitud

d’autorització d’implantació d’un Programa Oficial de Postgrau, i annexos)

com per la pròpia Universitat.

La Universitat en qualsevol cas n’ha valorat la idoneïtat tant pel que fa a la

seva capacitat de recerca –resultats de la recerca i vinculació a grups i a líni-

es- com pel que fa a la càrrega docent de les àrees a les quals pertanyen

aquests professors. La proposta de nous ensenyaments de postgrau de la

Universitat de Girona per la 2006/07 no comporta un cost afegit a l’actual

cost de la plantilla de professorat de la UdG.

Enguany no s’ha disposat de temps suficient per establir un model de distri-

bució de recursos docents entre els futurs Programes de Postgrau i l’actual

tercer cicle. Tampoc s’han pogut reconvertir tots els programes de doctorat,

tal i com s’havia plantejat a la UdG de bon principi, perquè els interuniversi-

taris han estat fortament condicionats per la dinàmica de les altres universi-

tats participants. Per això l’assignació de professorat per al 2006/07 serà

força hereva de la càrrega docent d’àrees i departaments en els programes

de doctorat actual, si be es pretenen petits reajustaments abans d’acabar el

curs 2005/06.

De cares al 2007/08 la Universitat es dotarà d’un model d’assignació de crè-

dits als programes de màster i doctorat que inclourà les activitats docents

així com la direcció de Programes de Postgrau i la direcció de tesis. Aquest

model serà complementari de l’actual model de distribució de recursos do-

cents entre els estudis oficials de 1r i de 2n cicle. L’un i l’altre alimenten al

seu torn el model dinàmic de plantilla de professorat de la UdG, que haurà de

ser revisat en funció del nou escenari que tot just s’inicia el 2006/07.

b)b)b)b) Formació del professoratFormació del professoratFormació del professoratFormació del professorat

La principal línia actual de formació del professorat està articulada a través

de la pròpia eina de disseny de les assignatures, explicada més amunt.

L’aplicació ha estat concebuda no solament com una eina de gestió sinó

també com un espai de formació del professorat, de manera que incorpora

un tutorial que va molt més enllà d’explicar tècnicament la utilització de

l’eina i dóna orientacions al professorat sobre els principals aspectes de la

programació d’una assignatura en base a competències.

Per tal de facilitar i millorar la seva utilització, s’està treballant a través de

l’ICE i de La Factoria de recursos docents en propostes de formació centrades

en els aspectes claus de la incorporació del nou paradigma docent derivat de

l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquestes propostes de formació, de

contingut molt pràctic, s’incardinen en un pla de formació del professorat de

la Universitat de Girona que afecta de manera particular els professors de les

proves pilot i, a partir del curs 2006/07, els professors implicats en els Pro-

grames de Postgrau oficials.

El pla, que ara no es detalla, conté actuacions adreçades a tot el col�lectiu de

professors i actuacions pensades per als responsables de direcció i coordina-

ció de les titulacions. De moment, la concreció d’aquest pla ha rebut un ajut

econòmic tant per part de la Generalitat de Catalunya (en la Convocatòria

d’ajuts per a l’adopció del sistema de transferència de crèdits europeus

ECTS) com del Ministeri d’Educació i Ciència (en la convocatòria d’ajuts per a

l’Espai Europeu d’Educació Superior). D’altra banda, tant per la seva singula-

ritat com per l’abast generalitzat de les actuacions previstes, recentment

l’ANECA ha proposat a la Universitat de Girona (conjuntament amb la Univer-

sidad de Valladolid i la Universidad de Deusto) de participar en un projecte

pilot de validació de la metodologia d’avaluació dels plans de formació del

professorat universitari.

c)c)c)c) Avaluació del professoratAvaluació del professoratAvaluació del professoratAvaluació del professorat

A més de l’explicat en aquest mateix apartat sobre assignació de professo-

rat, en un futur immediat caldrà introduir igualment mecanismes de reassig-

nació de professorat a partir de criteris de qualitat, de manera que la idoneï-

tat dels professors serà periòdicament avaluada en funció de criteris tals com

la seva activitat investigadora, l’índex de satisfacció dels estudiants o els re-

sultats acadèmics. Valguin aquests com a exemples d’uns criteris que hauran

de ser definits i aprovats pels òrgans de govern de la Universitat.

D’altra banda, la Universitat de Girona té la intenció de revisar els actuals

mecanismes d’avaluació del professorat per tal d’ajustar-los al nou escenari i

que reflecteixin la qualitat docent en base als plantejaments innovadors en

l’activitat docent que emanen de la Declaració de Bolonya. Així, per exemple,

es revisarà el contingut de l’actual Qüestionari d’opinió dels estudiants sobre

l’actuació docent del professorat que s’administra semestralment a tots els

professors de la Universitat, de manera que l’estudiant pugui reflectir el seu

nivell de satisfacció en relació amb els aspectes clau del nou rol docent. Així,

caldrà incloure alguna pregunta diferenciada entre els graus i els postgrau.

En aquest mateix ordre de coses la Universitat està en procés de revisar

l’actual model d’avaluació dels mèrits docents del professorat que de manera

pilot s’ha aplicat durant els anys 2004 i 2005 per a la concessió del comple-

ment autonòmic per mèrits docents. Caldrà ajustar els ítems a valorar de

manera que, a partir d’ells, es perfili amb major claredat allò que la Universi-

tat de Girona concep com a “qualitat docent” i serveixi al mateix temps

d’incentiu per a la millora d’aquesta qualitat entre el professorat. Aquest

model és extensiu a tot el professorat i per tant també al professorat al nivell

de postgrau.

1.5.1.5.1.5.1.5. Procediment InternProcediment InternProcediment InternProcediment Intern

a)a)a)a) Creació i posta en marxa de Creació i posta en marxa de Creació i posta en marxa de Creació i posta en marxa de LLLL’’’’Escola de PostgrauEscola de PostgrauEscola de PostgrauEscola de Postgrau de la de la de la de la UdGUdGUdGUdG

El 20 de Maig del 2004, el Consell de Govern de la Universitat de Girona va

aprovar la creació de l’Escola de Postgrau (denominació de marca: GIGS – Gi-

rona International Graduate School), amb la clara voluntat d’oferir a la comu-

nitat universitària un centre que portés a terme el procés d’impuls inicial en

el tema dels postgraus. Es pretenia, tanmateix, donar una projecció interna-

cional per afavorir les col�laboracions exteriors. En la primera i incipient eta-

pa de l’Escola, sense encara cap marc normatiu referent als nous postgraus,

des de L’Escola de Postgrau es va començar a coordinar tot el referent a la

gestió dels màsters propis de la UdG. A la Universitat de Girona, l’oferta de

títols propis, tant de màsters i diplomes de postgrau, com tota la formació

contínua en general, s’ha vingut portant des de la Fundació Innovació i For-

mació. En aquesta etapa de transició, es va començar a vehicular cap a

L’Escola de Postgrau tota la coordinació acadèmica dels màsters propis, per

tal d’iniciar el procés de transferència d’oportunitats consolidables cap els

futurs màsters oficials. També s’hi va derivar tota la gestió dels programes

de doctorat, així com la seva estructura administrativa.

En la segona etapa, a principis del 2005, la Universitat reforça l’estructura

acadèmica de L’Escola de Postgrau, amb una direcció i dues sotsdireccions, i

consolida la dedicació d’un responsable administratiu, fet que coincideix

pràcticament amb la publicació dels Reals Decrets.

Poc a poc, doncs, es va consolidant una estructura que ara per ara està aglu-

tinant tot el relacionat amb el procés d’implantació dels màsters oficials, la

gestió acadèmica dels màsters propis, i els programes de doctorat vigents.

Sens dubte, és encara un centre que caldrà redefinir i, si escau, reforçar. Però

està tenint un paper fonamental en la presa de decisions i afavoriment

d’intercanvis d’oportunitats imprescindible en aquesta etapa.

b)b)b)b) Transició a la ComissióTransició a la ComissióTransició a la ComissióTransició a la Comissió d d d d’’’’Estudis de PosEstudis de PosEstudis de PosEstudis de Posttttgrau.grau.grau.grau.

El 28 de juliol de 1992 es va constituir la Comissió de Doctorat de la Univer-

sitat de Girona, que ha estat funcionant fins al passat 15 de juliol del 2005.

Durant aquests tretze anys, aquesta Comissió ha vetllat per la qualitat aca-

dèmica i l’organització dels programes de doctorat que s’han vingut impar-

tint a la Universitat. Han col�laborat moltes i diverses persones, totes vincu-

lades d’una forma o altra a la formació de tercer cicle, i ha estat una etapa

especialment intensa per la pròpia trajectòria de disseny inicial. Pa-

ral�lelament, es va crear la Comissió de Formació Continua i Estudis de Post-

grau. Amb la creació de L’Escola de Postgrau, es va decidir reconduir aquesta

darrera Comissió a temes de Formació Continua, i constituir la Comissió

d’Estudis de Postgrau, que havia de liderar la implantació dels estudis de

postgrau d’acord amb les directrius de Bologna. Amb la publicació dels RD

55/05 i 56/05, es va optar per concentrar en la Comissió d’Estudis de Post-

grau tots els temes relacionats amb el segon i tercer cicle, per tal de mante-

nir una visió de conjunt sobre la evolució del procés de configuració de

l’EEES. Actualment, la Comissió d’Estudis de Postgrau està presidida pel Vi-

cerectorat de Docència, i forma part de la mateixa la direcció de l’Escola de

Postgrau, l’administració de L’Escola de Postgrau, i tots els membres de les

antigues Comissions de Doctorat i d’Estudis de Postgrau. En un futur, està

previst que els membre no nats, 8 en total, siguin nomenats pel Consell de

Govern de la UdG a proposta del rector/a de entre els membres del PDI amb

reconeguda experiència investigadora.

En aquesta etapa inicial, s’hi continuen tractant tots els temes relacionats

amb els encara vigents programes de doctorat, així com el debat de les línies

estratègiques i organitzatives relacionades amb la posta en marxa dels pro-

grames oficials de postgrau.

c)c)c)c) Antecedents: eAntecedents: eAntecedents: eAntecedents: elllls programes de doctorat vigents a la UdGs programes de doctorat vigents a la UdGs programes de doctorat vigents a la UdGs programes de doctorat vigents a la UdG

En l’actualitat, tal i com es recull a les taules 1 i 2, la UdG te 10 programes de

doctorat propis actius, 3 d’ells amb menció de qualitat, i participa en 16 pro-

grames de doctorat interuniversitaris, 8 d’ells amb menció de qualitat

d)d)d)d) Antecedents: Convocatòries de màsters propis.Antecedents: Convocatòries de màsters propis.Antecedents: Convocatòries de màsters propis.Antecedents: Convocatòries de màsters propis.

L’Escola de Postgrau de la Universitat de Girona ha promogut les dues darre-

res convocatòries de màsters propis fetes al 2004 (pel curs 04/05), i al 2005

(curs 05/06), i n’ha gestionat tota la implantació, anàlisi de necessitats, i

campanyes de comunicació inherents.

Els programes que varen ser acceptats en ambdues convocatòries són els re-

sumits a les taules 3 i 4.

e)e)e)e) Participació en les proves pilot dParticipació en les proves pilot dParticipació en les proves pilot dParticipació en les proves pilot d’’’’adaptació a ladaptació a ladaptació a ladaptació a l’’’’EEES.EEES.EEES.EEES.

La Universitat de Girona ha integrat plenament el Pla pilot d’adaptació a

l’Espai Europeu d’Educació Superior en la seva estratègia institucional, i el

profit que n’ha tret ha satisfet de llarg les expectatives que hi va posar a

l’inici del curs 2004-5. La Universitat s’ha mobilitzat per introduir el sistema

ECTS i el disseny per competències a totes les seves facultats i escoles de

manera que aquestes s’estenguessin amb força.

Ha estat un treball conjunt que ha implicat un bon nombre de persones, des

del govern de la Universitat i els equips de deganat i direcció de facultats i

escoles als coordinadors de cada una de les titulacions i, sobretot, el conjunt

de professors implicats els dos primers cursos de les titulacions. S’ha creat

una xarxa de coneixement i confiança entre totes aquestes persones i ha do-

tat la Universitat de l’experiència necessària per encarar amb garanties d’èxit

l’adaptació de les titulacions a l’EEES.

En la primera edició de les proves pilot han participat els vuit centres docents

integrats de la UdG. Amb l’extensió de les proves pilot a totes les facultats i

escoles, l’objectiu de la Universitat ha estat implicar de bona hora el conjunt

de la Universitat en un procés d’adaptació que, si bé ha de ser necessària-

ment progressiu, es vol que sigui el més ràpid i efectiu possible.

Les titulacions de grau de la primera anualitat de les proves –així com les ti-

tulacions oficials a les quals estan associades- han estat les següents: Des-

envolupament humà a la Societat de la Informació (FEP-Psicologia); Comuni-

cació Cultural (FL-sis estudis de la Facultat); Ciències Ambientals (FC-

Ciències Ambientals); Pràctiques Jurídiques en Institucions Públiques (FD-

Dret); Enginyeria Informàtica Tècnica, especialitat en Gestió i en Sistemes

(EPS-ETIG i ETIS); Infermeria: Promoció de la Salut (EUI-Infermeria); Economia

i Empresa (FCEE-1r cicle comú d’Economia i Empresa); Gestió del turisme

(EUT-Turisme).

Aquest primer any la UdG hi ha participat també amb la titulació de postgrau

European Master in Tourism Management, que s’inclou íntegrament com un

màster en la present proposta.

L’experiència adquirida en el disseny de titulacions plenament adaptades als

requeriments del nou EEES i de les assignatures en base als ECTS ha estat

molt positiva, en la mesura que ha permès dissenyar noves eines, de les

quals es parla abastament en l’apartat 1.4.3 d’aquest document marc, i que –

pels estudis amb els quals estan associades les titulacions de la prova pilot-

ha comportat l’extensió dels principis de Bolonya a més de 20 titulacions ofi-

cials de la Universitat.

El curs 2005-2006 s’ha organitzat el segon curs d’aquests vuit ensenya-

ments. Això implica la programació global de dues-centes assignatures i la

participació de més de quatre-cents professors i de gairebé 2000 estudiants.

La repercussió de l’experiència de les proves pilot a la resta de titulacions

oficials, doncs, és molt alta, no solament pel fet que el curs 2005-2006 s’ha

afegit noves titulacions (en la segona convocatòria), sinó principalment per-

què els professors implicats imparteixen altres matèries de la mateixa titula-

ció o d’altres titulacions, amb la qual cosa el canvi de paradigma docent

s’estén inevitablement a la resta. Les eines dissenyades i explicades més

amunt afavoreixen encara més aquesta extensió generalitzada.

Les titulacions incorporades a la segona anualitat del pla pilot són Patrimoni

Cultural (FL); les altres dues titulacions de la FC: Grau en Ciències Biològiques

(Biologia) i Grau en Ciències Químiques (Química); i Comunicació a les orga-

nitzacions (EUT-Publicitat i Relacions Públiques). A més de l’estudi de post-

grau Business Economics (FCEE).

f)f)f)f) Crida dCrida dCrida dCrida d’’’’expressions dexpressions dexpressions dexpressions d’’’’interès: Calendari, procediment intern, procés interès: Calendari, procediment intern, procés interès: Calendari, procediment intern, procés interès: Calendari, procediment intern, procés

dddd’’’’avaluació i aprovació final.avaluació i aprovació final.avaluació i aprovació final.avaluació i aprovació final.

El procediment seguit per a recollir totes les propostes d’interès de formar

part d’aquest projecte ha estat el d’oferir la possibilitat de presentar el dis-

seny d’un màster oficial a tota la comunitat acadèmica de la UdG. L’eina que

s’ha utilitzat ha estat molt similar a la que ja es va fer servir a la Universitat

pel disseny de les titulacions que han participat en el Pla Pilot d’adaptació a

l’EEES, evidentment completada amb les dades que inicialment es va consi-

derar que havien de ser susceptibles de ser recopilades en la memòria, i que

un cop rebuda tota la documentació del DURSI, es va acabar de completar.

Des del Vicerectorat de Docència i de l’Escola de Postgrau s’han anat orga-

nitzant diverses reunions i sessions de treball, primer molt generalitzades,

després més específiques per àmbits de interès, per tal d’explicar la filosofia

del projecte i aclarir dubtes tant conceptuals com de concreció en la planifi-

cació acadèmica.

accionsaccionsaccionsaccions èpocaèpocaèpocaèpoca

Difusió del projecte a grups de recerca, responsables

de programes de doctorat, departaments, instituts i

centres

abril-juny

Preparació de les eines informàtiques per recollir les

expressions d’interès juny-juliol

Període per sol�licitar a L’Escola de Postgrau l’alta

d’usuari i l’alta del nom del màster

21 de juliol - 7 de

setembre

Període per poder omplir les propostes a la web de

L’Escola de Postgrau (http://gigs.udg.edu)

21 de juliol - 19 de

setembre

Revisió i negociació de propostes

19 de setembre - 27

d’octubre

Elaboració de la proposta

15 - 31 d’octubre

Tramesa de la proposta a la Comissió d’Estudis de

Postgrau 2 de novembre

Revisió de la proposta per la Comissió d’Estudis de

Postgrau 4 de novembre

Tramesa de la proposta al Consell de Govern 8 de novembre

Aprovació de la proposta pel Consell de Govern 10 de novembre

Tramesa de la proposta al Consell Social 10 de novembre

Aprovació de la proposta pel Consell Social

Data de tramesa de la proposta al DURSI 15 de novembre

Es varen presentar quasi 70 expressions d’interès en àmbits molt diversos, i

amb un nivell de concreció també molt divers. Un cop vistes les propostes, el

procés d’anàlisi i valoració ha estat el següent:

• Avaluació interna per part de L’Escola de Postgrau analitzant els següents

indicadors:

− programació en ECTS (de caire eliminatori)

− estudiants potencials, en una valoració qualitativa subjectiva

− proporció de professorat doctor, distingint els que tenen trams de re-

cerca

− caràcter interuniversitari i internacional

− caràcter interdisciplinari

− originat a partir d’un programa de doctorat existent (preferentment

amb menció de qualitat)

− cost en crèdits a assumir per la UdG

− crèdits compartits amb segons cicles existents

− crèdits compartits amb altres màsters proposats

− tipus de programa (de recerca, professionalitzador, acadèmic o mixt)

• Sessions de treball amb els promotors agrupats per àmbits per demanar

concreció de dades i promoure les sinèrgies.

• Anàlisi final de totes les propostes.

• Valoració acadèmica per part del Vicerectorat, de L’Escola de Postgrau i de

la Comissió d’Estudis de Postgrau de la proposta.

• Anàlisi tècnic dels costos associats i els recursos disponibles.

• Proposta final i aprovació pels òrgans de govern de la Universitat de Giro-

na.

Taula 1

Taula 1

Taula 1

Taula 1. Programes de doctorat propis

. Programes de doctorat propis

. Programes de doctorat propis

. Programes de doctorat propis 2005

2005

2005

2005- ---2006

2006

2006

2006

PROGRAMA

DEP. / INST. PA

RTCIPANTS

MÀSTERS PROPO

SATS (1a fase)

Biotecnologia

Dep. de Biologia, Dept. de Química

Institut de Tecnologia Agroalimentària

Biotecnologia Agroalimentària

Medi Ambient *

Institut de Medi Ambient, Dep. de Biologia, Dep. de

Ciències Ambientals, Dep. d’EQATA, Dep. de Física,

Dep. de Geografia, Història i Història de l’Art i Dep.

d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció Industrial

Medi Ambient

Psicologia i Qualitat de Vida

Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida, Dep. de Psi-

cologia

Psicologia, Salut i Benestar

Tecnologies de la Inform

ació *

Dep. d’Electrònica, Inform

àtica i Automàtica

CIIA

Innovation m

anagem

ent, R&D

and Technology Evaluation /

Innovació Empresarial, R+D i

Avaluació de la Tecnologia *

Dep. d’Organització, Gestió Empresarial i Disseny de

Producte

Innovació Empresarial i Gestió de la

Tecnologia

Cultura i Societat en l’Europa

Mediterrània

Dep. de Filologia i Filosofia, Dep. de Geografia, Histò-

ria i Història de l’Art

Recerca avançada en humanitats, arts i

ciències socials

Diversitat Educativa i Pluralitat

Lingüística

Dep. de Pedagogia, Dep. de Filologia i Filosofia, Dep.

de Psicologia

Llengües, moviments de població i

construcció social

PROGRAMA

DEP. / INST. PA

RTCIPANTS

MÀSTERS PROPO

SATS (1a fase)

Globalització i Dret: el dret

europeu com a referència

Dep. de Dret Privat, Dep. de Dret Públic

Tourism

Research

Institut Superior d’Estudis Turístics (ISET)

Turism

e

Mecànica de Materials i Es-

tructures

Dep. de Mecànica i de la Construcció i Dep. de Física

* Menció de Qualitat

Taula 2

Taula 2

Taula 2

Taula 2. Programes de doctorat interunivers

. Programes de doctorat interunivers

. Programes de doctorat interunivers

. Programes de doctorat interuniversi iiitaris

taris

taris

taris 2005

2005

2005

2005- ---2006

2006

2006

2006

PROGRAMA

DEP. / INST. PA

RTCIPANTS

MÀSTERS PROPO

SATS (1a fase)

Ecologia Fonam

ental i Aplicada *

Dep. de Ciències Ambientals

Educació Ambiental

Dep. de Didàctiques Específiques

Projectes d’Innovació Tecnològi-

ca en l’Enginyeria de Producte i

Procés

Dep. d’Enginyeria Mecànica i de la C

onstrucció In-

dustrial i Dep. de Organització, Gestió Empresarial i

Desenvolupam

ent del Producte

Innovació em

presarial i gestió de

la

tecnologia

Arts Visuals i Educació, un Enfoc


PROGRAMA

DEP. / INST. PA

RTCIPANTS

MÀSTERS PROPO

SATS (1a fase)

Construccioniste

Psicologia de l’Educació *

Dep. de Psicologia

Psicologia de l’Educació

Química Teòrica i Computacional Institut de Química Computacional

Ciència i Tecnologia a les Indús-

tries Tèxtils i Papereres *

Dep. d’Enginyeria

Química, Agrària

i Tecnologia

Agroalimentària

Software *

Dep. d’Inform

àtica i Matem

àtica Aplicada

CIIA

Ciència Cognitiva i Llenguatge *

Dep. de Filologia i Filosofia

Ciència Cognitiva i Llenguatge

Economía: Competencia Estraté-

gica, Integración y

Desarrollo

Sostenible *

Dep. de Economia

Organització Industrial: Em

pre-

ses i Mercats *

Dep. de Em

presa

Sòls, Aigua i Medi Ambient

Dep. de

Enginyeria

Química, Agrària

i Tecnologia

Agroalimentària

(mòdul del Programa de Postgrau de

Ciències Experimentals i Sostenibilitat)

PROGRAMA

DEP. / INST. PA

RTCIPANTS

MÀSTERS PROPO

SATS (1a fase)

Educació Física i Esport: Didàcti-

ca i Desenvolupam

ent Professio-

nal


Educació Inclusiva i Atenció Soci-

oeducativa al Llarg del Cicle Vital Dep. de Pedagogia

Sistem

a de Justícia Penal

Dep. de Dret Públic

Catálisis Homogénea *

Dep. de Química

* Menció de Qualitat

Taula

Taula

Taula

Taula 3 333. . . . Màsters propis; curs

Màsters propis; curs

Màsters propis; curs

Màsters propis; curs 200

200

200

2004 444- ---200

200

200

2005 555

MÀSTER

ECT

S ESTAT UNITAT PROMOTORA

Ciència i Tecnologia de l’Aigua

90

Actiu Facultat de Ciències –

Institut d’Ecologia Aquàtica

Gestió del Turism

e 120 Actiu Escola Universitària de Turism

e -

Institut Superior d’Estudis Turístics

Pedagogia Terapèutica

60

Actiu

Facultat d’Educació i Psicologia –

Departament de Pedagogia –

Departament de Psicologia

Diagnòstic i Intervenció en Neuropsicopedagogia

90

Actiu Facultat d’Educació i Psicologia

MÀSTER

ECT


Direcció D’Empreses

90

Actiu Departament d’Organització,

Gestió Empresarial i Disseny de Producte

Audició i Llenguatge

60

Actiu Facultat d’Educació i Psicologia –

Departament de Pedagogia

Gestió i Dret Local

60

Actiu Facultat de Dret.

Departament de Dret Públic

Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia

90

Tan-

cat

Departament d’Organització, Gestió Empresarial i

Disseny de Producte – Departament

d’Enginyeria Mecànica i de Ia Construcció Industrial

Form

ació de Professors d’Espanyol com a Llengua Estran-

gera

69

Tan-

cat

Facultat de Lletres – Departament de Filologia i Filosofia

Psicologia Clínica i de la Salut

60

Tan-

cat


Comunicació i Crítica d’Art

60

Tan-

cat

Facultat de Lletres –

Departament de Geografia, Història i Història de l’Art

UNIGIS en Gestió de Sistem

es d’Inform

ació Geogràfica

90

Tan-

cat

Departament de Geografia, Història i Història de l’Art

Direcció de Projectes

60

Anul.l

at

Vicerectorat de Docència -

Centre d’Innovació i Desenvolupam

ent

de Nous Productes

Enginyeria D’Automàtica i Sistem

es Intel.ligents

120 Anul.l

at

Departament d’Electrònica, Inform


MÀSTER

ECT


Marketing Tecnificat

60

Anul.l

at


Centre d’Inform

àtica Industrial

i Sistem

es Intel�ligents

Sanitat Vegetal

Anul.l

at

Escola Politècnica Superior -

Institut de Tecnologia Agroalimentària

Tecnologia de Materials Plàstics

60

Anul.l

at

Departament de Física –

Dept. d’Enginyeria Química, Agrària

i Tecnologia Agroalimentària

European Master on Computer Vision and Robotics

Anul.l

at

Departament d’Electrònica, Inform


Estratègies de RRHH i Habilitats Directives

64

Anul.l

at


Gestió Polítiques Culturals i Desenvolupam

ent

Anul.l

at


Dirección Técnica de Em

presas

60

Anul.l

at

Departament d’Enginyeria Química,

Agrària i Tecnologia Agroalimentària

Cooperació Internacional i Gestió del Desenvolupam

ent

Anul.l

at

Vicerectorat de Docència

Medicina de l’Esport

90

Anul.l

at


MÀSTER

ECT


Desenvolupam

ent Humà Sostenible Globalització i Desen-

volup. Local

60

Anul.l

at

Departament Dret Públic -

Departament d’Empresa –


Lletres i Noves Tecnologies

Anul.l

at

Facultat de Lletres -

Departament. de Filologia i Filosofia

Taula

Taula

Taula

Taula 4 444. Màsters propis; curs 2005

. Màsters propis; curs 2005

. Màsters propis; curs 2005

. Màsters propis; curs 2005- ---2006

2006

2006

2006

MÀSTER

ECTS ESTAT U

NITAT PROMOTORA

Audició i Llenguatge

60

Actiu Facultat d’Educació i Psicologia –


Business Economics

90

Actiu Fac. Ciències Eco. i Em

pr.

Dept. Eco., Dept. Empresa

Ciència i Tecnologia de l’Aigua

90

Actiu Facultat de Ciències –

Institut d’Ecologia Aquàtica

Comunicació i Crítica d’Art

60

Actiu

Facultat de Lletres –

Departament de Geografia,

Història i Història de l’Art

Desenvolupam

ent Humà Sostenible G

lobalització i D

esenvolupa-

ment Local

60

Actiu

Departament Dret Públic -

Departament d’Empresa –


MÀSTER

ECTS ESTAT U

NITAT PROMOTORA

Diagnòstic i Intervenció en Neuropsicopedagogia

90

Actiu Facultat d’Educació i Psicologia

Direcció D’Empreses, MBA

90

Actiu

Departament d’Organització,

Gestió Empresarial i

Disseny de Producte

Disseny Industrial i Desenvolupam

ent de

Producte

60

Actiu

Centre d’Innovació i

Desenvolupam

ent de Nous

Productes

Form

ació de Professors d’Espanyol com a Llengua Estrangera

71

Actiu Facultat de Lletres –

Departament de Filologia i Filosofia

Gestió del Turism

e 120 Actiu Escola Universitària de Turism

e -

Institut Superior d’Estudis Turístics

Gestió i Dret Local

60

Actiu Facultat de Dret.

Departament de Dret Públic

Innovació Empresarial i Gestió de la Tecnologia

90

Actiu

Departament d’Organització,

Gestió Empresarial i Disseny

de Producte – Departament

d’Enginyeria Mecànica i de

Ia Construcció Industrial

Marketing Tecnificat

60

Actiu


Centre d’Inform

àtica Industrial

i Sistem

es Intel�ligents

Medi Ambient

60

Actiu Institut de Medi Ambient

MÀSTER

ECTS ESTAT U

NITAT PROMOTORA

Patrim

oni Cultural i Desenvolupam

ent Cultural

60

Actiu Institut de Patrim

oni Cultural

Fac. Lletres

Pedagogia Terapèutica

60

Actiu

Facultat d’Educació i Psicologia –

Departament de Pedagogia –


Periodisme Cultural

120 Actiu Fac. Lletres. Dept. Filologia i Filosofia

Psicologia Clínica i de la Salut

60

Actiu Departament de Psicologia

Psiconeuroim

munologia (PN

I)

110 Actiu Vic. Doc. i Escola Univ de Fisioteràpia Garbí

UNIGIS en Gestió de Sistem

es d’Inform

ació Geogràfica

120 Actiu Departament de Geografia,

Història i Història de l’Art

Anàlisi Geogràfica i Estadística Espacial

60

Anul.l

at

Dept. d’Economia

FCEiE

Medicina de l’Esport

90

Anul.l

at


Seguretat i Condicions de Salut en el Treball

120 Anul.l

at

Escola Politècnica Superior

Tecnologia de Materials Plàstics

60

Anul.l

at

Departament de Física –

Dept. d’Enginyeria Química,

Agrària i Tecnologia Agroalimentària

2.2.2.2. MemòriMemòriMemòriMemòrieseseses dels dels dels dels Programes de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de Postgrau per al 2006 per al 2006 per al 2006 per al 2006/0/0/0/07777

3.3.3.3. MemòriesMemòriesMemòriesMemòries dels dels dels dels Programes de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de PostgrauProgrames de Postgrau per a per a per a per a l l l l’’’’horitzó 2010horitzó 2010horitzó 2010horitzó 2010

programes oficialsdepostgrauprogrames … important que es pot mesurar amb l’increment del nombre...

Documents