16/2015. SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'AJUNTAMENT PLE DEL DIA 21 DE DESEMBRE DE 2015. A la Vila de Martorell, el dia 21 de desembre de 2015, essent les 20:06 hores, es reuneix l'AJUNTAMENT PLE, al Saló de Sessions de la Casa Consistorial, en sessió ordinaria presidida pel Sr. Alcalde, XAVIER FONOLLOSA I COMAS, i amb l'assistència dels Regidors senyors/es NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MÁRQUEZ ORTEGA, RAÚL ROZALÉN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL I BARÓN, FRANCISCO J. ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, assistits pel Secretari de la Corporació Sr. JAUME TRAMUNT I MONSONET. Oberta la sessió i abans de tractar els assumptes inclosos a l’ordre del dia, El Sr. Alcalde fa unes prèvies: Bona tarda a tothom, i abans d’entrar en l’ordre del dia m’agradaria fer unes prèvies. La primera és donar el condol a la regidora Asunción Moreno pel traspàs del seu pare, que a més a més doncs avui hem fet la cerimònia. I m’agradaria ressaltar una miqueta la figura del Pepe Moreno, perquè personalment jo hi havia tingut una relació molt afectuosa, era una persona que havia estat esportista, una persona que era un activista social, membre de diferents entitats de Martorell i sobretot un gran martorellenc. I per tant, el nostre condol des de l’Ajuntament de Martorell. Jo crec que ho puc dir en nom de tots els grups municipals, per tant vagi per endavant el nostre condol. En segon lloc, felicitar al senyor Josep Simón que ha sigut pare del seu segon fill, l’Arnau, el dia 3, si no m’han dit malament. Per tant felicitar, això sempre és un motiu d’alegria i de joia. En tercer lloc, felicitar als grups municipals que formen part de la candidatura “En Comú Podem” per la seva victòria a Catalunya, així com en nombroses ciutats de la primera i segona corones metropolitanes, entre elles la nostra, Martorell. Per tant, vagi per endavant als dos grups municipals, la nostra més sincera felicitació. També felicitar al grup municipal del Partit Popular per la seva victòria arreu de l’Estat. I finalment felicitar al senyor Joan Capdevila i Esteve, martorellenc, per la seva elecció com a diputat a Corts Generals. Recordem que a Martorell només hi havíem tingut abans d’ell un diputat a Corts Generals, que havia estat el “xic de la barraqueta”, un dels dos germans Martí, i d’això ja fa més de 100 anys. Per tant, vagi per endavant la nostra felicitació al senyor Joan Capdevila i Esteve i per extensió al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, del qual en formava part com a candidat. Un cop fet el capítol de felicitacions iniciem doncs, l’ordre del dia del Ple en el primer punt:

I.- PART RESOLUTIVA

1. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINARIA: 16 DE NOVEMBRE DE 2015.

Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió ordinària celebrada el dia 16 de novembre de 2015, que és aprovada per unanimitat dels assistents.

2. APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA: 23 DE NOVEMBRE

DE 2015.

Es sotmet a aprovació l’acta corresponent a la sessió extraordinària celebrada el dia 23 de novembre de 2015, que és aprovada per 19 vots a favor i 2 abstencions formulades pels senyors/es LAURA RUIZ SIGÜENZA i RICARD SÁNCHEZ GAYA.

DICTÀMENS DE L’ÀREA ECONÒMICA, D’ORGANITZACIÓ I RÈGIM INTERIOR:

3. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LES AL·LEGACIONS FORMULADES ENVERS L’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LES MODIFICACIONS DE LES ORDENANCES FISCALS PER A L’EXERCICI 2016, I D’APROVACIÓ DEFINITIVA D’AQUESTES ORDENANCES FISCALS. (EXP. 737/2015-G)

Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 14 de desembre de 2015.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Amb el Ple del passat mes de novembre es va aprovar inicialment les ordenances fiscals. Enfront aquestes ordenances fiscals i en el període d’exposició pública, el partit dels Socialistes de Catalunya van presentar unes al.legacions i es tracta en aquest punt de resoldre aquestes al.legacions. Dir-los que en aquest cas les al.legacions presentades pel grup del partit dels Socialistes no estaran contemplades i ja els hi explicaré perquè. En primer lloc, la primera al.legació parla d’incloure un benefici fiscal a favor dels llogaters dels pisos que siguin titulars de famílies nombroses, sempre i quan aquests suportin el pes del tribut per tal d’equiparar-lo als propietaris d’immobles que tenen consideració dels titulars de famílies nombroses. Nosaltres no podem estar més a favor d’aquesta proposta que considerem que és lògica presentar-la però l’informe que ens ha fet el secretari i que està a la seva disposició en el text de les al.legacions ens diu que això no es pot fer, que la llei no ho permet. Per tant, en aquest cas tot i estant d’acord amb la proposta que fa el Partit dels Socialistes i que segur que tots hi estaríem d’acord, pues legalment no ho podem fer, per tant es desestima aquesta al.legació. La segona al.legació parla d’afegir a l’ordenança fiscal núm. 1 reguladora de l’impost sobre béns immobles una subvenció a les famílies monoparentals amb les mateixes condicions de bonificació que gaudeixen les famílies nombroses. Recordaran vostès, bé, no sé si ho recordaran però aquesta bonificació ja estava posada a l’ordenança núm. 1 fa quatre o cinc anys i també, a requeriment del senyor secretari ens va dir que no era legal posar aquest tipus de bonificació i per lo tant la vam tenir que treure. Vam parlar també de fer una subvenció que es el que vostès parlen i també el senyor secretari ens explica que és el concepte subvenció i per quins conceptes es poden donar subvencions per aquests

impostos. També, malauradament, i tot i que suposo tots els membres d’aquest ajuntament hi estaríem d’acord, no podem contemplar aquesta al.legació i per tant, també la desestimem. En definitiva el que estem dient és que no podem estimar les al.legacions presentades pel Partit dels Socialistes de Catalunya. El regidor Sr. Francesc Xavier Arpal té la paraula i diu: Bé, el nostre grup ja vam posar de manifest en l’aprovació inicial de les ordenances fiscals, per l’exercici de 2016, el que no consideràvem adient la forma de regular l’impost sobre béns immobles, l’IBI, pel que fa a les vivendes d’ADIGSA, de no aplicar el valor cadastral com s’aplica en totes les demès. Després de vint-i-tres anys considerem doncs, que era hora de què es regulessin aquestes bonificacions d’aquestes vivendes però també consideràvem que ja que es regulaven es regulessin d’una manera adient, i s’ha de dir que lamentablement doncs, que tot i que les regulen no les regulen de forma adient. Tal com es reflexa en el decret 557/2015, cal comprovar quins habitatges de VPO encara estan vigents, ja que tècnicament s’ha de dir que és complicat, per tant, doncs cal establir uns mecanismes que no trobem tampoc regulats en l’ordenança aquesta. A l’hora d’establir una bonificació que afecta a tants habitatges de Martorell, doncs s’hauria de ser molt rigorós i vostès, lamentablement, s’ha de dir que no ho són i d’altra banda, posar de manifest el greuge comparatiu que genera amb la resta de vivendes de VPO de Martorell i també l’impacte econòmic que representa per les arques de l’Ajuntament. El regidor Sr. José A. Simón diu: Quan vam presentar aquestes ordenances vostès ja els hi vam fer una proposta, la nostra proposta era, ràpidament, aplicar la tarificació social, bonificar la taxa d’escombraries per la utilització de la deixalleria, revisar i crear una comissió sobre tots els preus que aplica el Patronat, bonificar l’IBI per l’ús de l’Oficina Local de l’Habitatge, una revisió de l’IBI que ha sofert un augment del 10% en els últims anys. Tot aquest paquet de mesures creiem que a partir de l’any que ve, a partir del gener els hi vam emplaçar a reunir-nos i a negociar, no hem presentat al.legacions, precisament perquè creiem que es bo obrir un procés de diàleg i a partir de l’any que ve intentar, amb aquestes i altres propostes que tenim, intentar millorar-les, el nostre vot a l’aprovació inicial va ser en contra i avui serà el mateix. El regidor Sr. Lluís Tomàs hi intervé: Nosaltres ens centrem una mica en el punt de l’ordre del dia que era les al.legacions que ha explicat el regidor Josep Casasayas. Abans de res, m’encanta que estiguéssim d’acord, tot i que segons l’informe del secretari o l’interventor diu que no és de llei o no es podria ficar la bonificació en el que és de les famílies nombroses que tenen una vivenda llogada. Jo crec que és potestat de l’Ajuntament. Hi ha una normativa, hi ha una llei, jo m’he informat en l’Organisme Tributari, hi ha una llei però qui té l’última paraula és l’Ajuntament, si es pot o no aplicar una altra cosa si després algú la pogués impugnar o poder-hi haver alguna cosa, però és potestat de l’Ajuntament aplicar-la. Aquesta primera al.legació jo la deixaria damunt de la taula, també entenc que es va presentar molt justeta de temps i que avui es té que aprovar definitivament però m’agradaria deixar-la sobre la taula per quan es fessin les ordenances del següent any poder-la tornar a valorar i poder-nos assessorar o consultar una mica millor a la Diputació per intentar posar-la, si és que es pot. En quan a la segona, que és la subvenció-bonificació, evidentment no pot ser. Ja ho vaig estar mirant també amb l’Organisme Tributari, de les famílies monoparentals, que se’ls hi

apliqués també aquesta reducció per no dir-li bonificació que pot anar del 90, del tram que sigui, segons ha comentat el regidor Josep Casasayas, m’ha semblat entendre i també vaig veure l’informe del secretari, que com a subvenció no podria anar, jo he entès en l’informe que no hi ha en aquest moment cap normativa o cap reglament que contempli aquesta subvenció. Jo en aquest cas el que si els hi proposaria, també he estat mirant altres ajuntaments que si que apliquen aquesta subvenció a les famílies monoparentals i tenint en compte que les famílies monoparentals en aquests ajuntaments, o aquí la mateixa família nombrosa, hi ha fins al 31 de març per poder demanar les nombroses aquesta bonificació, si que proposaria i a més és molt senzill, entenc jo, em brindaria a treballar-ho, crear igual que hem creat altres bases reguladores per altres subvencions, crear una base reguladora exclusivament pel tema de les famílies monoparentals, gustosament els hi passaria a altres ajuntaments que la tenen, n’hi ha uns quants, com vaig dir em vaig informar a l’organisme tributari, no ho veuria gaire complicat poder, pel següent ple, o pel ple de febrer, crear unes bases reguladores perquè les famílies monoparentals poguessin participar en aquesta subvenció del 50, del 90, del 30, el què els hi toques. Aquesta seria una proposta que jo faria i el regidor també ha comentat que fa uns anys es van aplicar unes bonificacions que després es va dir que no era correcte com a bonificació, però entenc que si ja era un dret adquirit, actualment, encara fins que no els hi caduqui el carnet de família monoparental, com se’ls hi va aprovar en el seu dia, tot i que després va canviar la legislació, continuen tenint dret a poder cobrar aquesta bonificació perquè així estava contemplada. Jo els hi proposaria poder fer aquestes bases reguladores que són molt senzilletes, pel que he vist en altres ajuntament i que les famílies monoparentals crec, que és un tema social, poguessin arribar a tenir aquesta subvenció ja pel proper any 2016. El regidor Sr. Josep Casasayas respon el següent : Com li dic, el estar d’acord amb el fons de les dues qüestions, no ens tanquem en absolut a l’hora de parlar-ne, per tant, podem arribar per veure si trobem una solució sempre que, amb una sola condició, que precisament no sigui impugnable, no sigui impugnable, que sigui absolutament legal, com tot el que es fa en aquest Ajuntament i per tant, això estem en disposició de parlar-ho. Respecte al senyor Simón, si que és veritat que vostè em va comentar que podríem parlar d’algunes coses sobre impostos i taxes i també vam quedar que en podríem parlar, per tant, ens queda molt de temps per parlar-ne però si que em podem parlar de tots aquests temes i tant sols ja per acabar només recordar que lo que son impostos i taxes un any més no hi hagut increment en l’any 2016 d’impostos i taxes i que tothom pagarà aproximadament el mateix que pagava l’any passat, i estaran dos anys seguits sense pujar impostos i taxes a l’Ajuntament de Martorell. En un segon torn d’intervencions el regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Agafo el relleu que ha dit el regidor, l’únic que en parlarem, sobretot en el tema de les famílies monoparentals, en el tema de les subvencions i em comprometo, regidor Josep Casasayas, en fer-li arribar aquestes bases reguladores, entenc que si les fan anar en altres llocs, no deuen ser impugnables perquè el secretari i interventor pugui fer un informe, però voldria agafar el compromís, tenint en compte que es poden demanar aquestes subvencions fins al 31 de març, i entenc que no és així el seu tarannà del que m’ha dit, que no parlarem i passaran 3 o 4 mesos. Jo voldria agafar el compromís de poder-les aplicar en l’any 2016 i coincideixo sempre i quan aquestes bases reguladores d’aquesta subvenció no siguin impugnables. Em comprometo sinó amb el regidor, amb els tècnics que el regidor em digui, passar-los-hi aquestes bases i poder-les reajustar amb el que pot ser la realitat d’aquí.

El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Passi-m’ho a mi mateix i jo ja faré circular la informació però li vull fer també una petita puntualització sobre aquest tema, hi va haver un moment en aquest Ajuntament que a l’igual que a altres ajuntaments es va prendre una determinació d’aplicar unes bonificacions o unes taxes, finalment vam tenir un recurs que ens van presentar un usuari i vam tenir que tirar-ho enrere, tot i que altres ajuntaments estava aprovat, per tant, ja li dic, sempre dependrà de l’informe que facin els serveis jurídics nostres i que ens diguin que no correm cap risc a l’hora d’aprovar qualsevol bonificació o subvenció que puguem destinar. Per tant, ho treballarem i mirarem a veure si podem trobar una solució. Es sotmet a aprovació la proposta i queda aprovada per 11 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE I BALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS i SERGI CORRAL BARON, i 10 vots en contra dels senyors/es LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ, JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ, FRANCESC ARPAL MACIÀ i RAQUEL PÉREZ MARTÍNEZ, acorda: I.- En sessió plenària celebrada el dia 19 d’octubre de 2015 es van aprovar provisionalment les modificacions de les ordenances fiscals per a l’any 2016, que a continuació s’enumeren: .Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles .Ordenança fiscal núm. 2, reguladora de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica .Ordenança fiscal núm. 3, reguladora de l’impost sobre activitats econòmiques .Ordenança fiscal núm. 5, reguladora de l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana .Ordenança fiscal núm. 9, reguladora de la taxa per llicències urbanístiques i per la comprovació d’actes urbanístics comunicats .Ordenança fiscal núm. 10, reguladora de la taxa per la intervenció municipal en les activitats i instal·lacions .Ordenança fiscal núm. 11, reguladora de la taxa de cementi ri municipal . Ordenança fiscal núm. 12, reguladora de la Taxa pel servei de recollida i eliminació de residus sòlids urbans . Ordenança fiscal núm. 24, reguladora de la taxa per l’ús privatiu de la via pública i domini públic II.- L’acord d’aprovació provisional, així com les modificacions de les ordenances fiscals esmentades, es van exposar al públic durant trenta dies hàbils, mitjançant anunci inserit als taulers d’edictes de l’Ajuntament de Martorell i de la seu electrònica situada a la plana web www.martorell.cat, al Butlletí Oficial de la província de Barcelona de data 22 d’octubre de 2015 i al diari “La Vanguardia” del dia 23 d’octubre de 2015. Dintre del termini d’exposició al públic, que va finalitzar el dia 27 de novembre de

2015, es van presentar al·legacions per part del grup municipal PSC-CP de l’Ajuntament de Martorell (escrit amb número del registre d’entrada 7155, de data 26/11/2015). III.- La interventora accidental i el secretari de la Corporació van emetre conjuntament l’informe sobre les al·legacions presentades que a continuació es transcriu: “Informe sobre les al·legacions formulades pel grup municipal PSC-CP de l’Ajuntament de Martorell, envers l’acord d’aprovació provisional de les modificacions de les ordenances fiscals per a l’exercici 2016, adoptat en sessió plenària de data 19 d’octubre de 2015 (escrit amb número del registre d’entrada 7155, de data 26/11/2015). Qüestió prèvia.- En l’escrit d’al·legacions no s’assenyala qui actua en nom i representació del grup municipal PSC-CP de l’Ajuntament de Martorell. Quan es presenta un escrit de qualsevol tipus davant de l’Administració per part d’un grup municipal, que és una entitat sense personalitat jurídica, cal especificar quina és la persona física (regidor/a) que actua en nom i representació d’aquest grup, tal com prescriu l’article 70.1 a) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En canvi, les al·legacions es presenten pel grup municipal PSC-CP d’aquest Ajuntament, amb una signatura il·legible que correspon al regidor senyor Lluís Tomàs Moreno (fet que resulta de la confrontació d’aquesta signatura amb altres de la mateixa persona que figuren en altres documents que hi ha en aquest Ajuntament). Per tant, en futurs escrits d’aquest grup municipal caldria esmenar aquesta deficiència. Al·legació primera.- Incloure un benefici fiscal a favor dels llogaters dels pisos que siguin titulars de famílies nombroses, sempre i quan aquests suportin el pes del tribut, per tal d’equiparar-los als propietaris d’immobles que tenen la condició de titulars de família nombrosa. 1r. L’article 74.4 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL), aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, recull la següent bonificació potestativa sobre l’Impost sobre béns immobles: “4. Las ordenanzas fiscales podrán regular una bonificación de hasta el 90 por ciento de la cuota íntegra del impuesto a favor de aquellos sujetos pasivos que ostenten la condición de titulares de familia numerosa.”

Per saber quins són els subjectes passius d’aquest impost s’ha d’estar al que disposen els articles 63.1 i 61.1 del TRLHL, que diuen literalment: “Artículo 63 Sujeto pasivo 1. Son sujetos pasivos, a título de contribuyentes, las personas naturales y jurídicas y las entidades a que se refiere el artículo 35.4 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, que ostenten la titularidad del derecho que, en cada caso, sea constitutivo del hecho imponible de este impuesto.” “Artículo 61 Hecho imponible y supuestos de no sujeción 1. Constituye el hecho imponible del impuesto la titularidad de los siguientes derechos sobre los bienes inmuebles rústicos y urbanos y sobre los inmuebles de características especiales: a) De una concesión administrativa sobre los propios inmuebles o sobre los servicios públicos a que se hallen afectos. b) De un derecho real de superficie. c) De un derecho real de usufructo. d) Del derecho de propiedad.” De conformitat amb els dos preceptes transcrits, els llogaters o arrendataris de béns immobles no són, en cap cas, subjectes passius de l’Impost sobre béns immobles, per la qual cosa no se’ls hi pot aplicar la bonificació potestativa prevista per l’article 74.4 del TRLHL. 2n. L’article 9.1. del TRLHL estableix que no es poden reconèixer altres beneficis fiscals en els tributs locals que els expressament previstos en les normes amb rang de llei o els derivats de l’aplicació dels tractats internacionals La bonificació que es vol introduir en l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’Impost sobre béns immobles -incloure un benefici fiscal a favor dels llogaters dels pisos que siguin titulars de famílies nombroses, sempre i quan aquests suportin el pes del tribut-, no està prevista expressament en cap norma amb rang de llei ni en cap tractat internacional, per la qual cosa infringeix l’article 9.1. del TRLHL. Per altra banda, l’article 14 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, no admet l’analogia per a estendre més enllà dels seus termes estrictes els beneficis fiscals. Conclusió: s’ha de desestimar l’al·legació primera. Al·legació segona.- Afegir en l’Ordenança fiscal núm. 1, reguladora de l’Impost sobre béns immobles, una subvenció per a les famílies monoparentals amb les mateixes condicions de la bonificació que gaudeixen les famílies nombroses. En primer lloc, cal assenyalar que en les ordenances fiscals es poden incloure i regular bonificacions, però no subvencions. Les subvencions es regulen en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que les defineix en el seu article 2.1. en els següents

termes: “Artículo 2 Concepto de subvención 1. Se entiende por subvención, a los efectos de esta ley, toda disposición dineraria realizada por cualesquiera de los sujetos contemplados en el artículo 3 de esta ley, a favor de personas públicas o privadas, y que cumpla los siguientes requisitos: a) Que la entrega se realice sin contraprestación directa de los beneficiarios. b) Que la entrega esté sujeta al cumplimiento de un determinado objetivo, la ejecución de un proyecto, la realización de una actividad, la adopción de un comportamiento singular, ya realizados o por desarrollar, o la concurrencia de una situación, debiendo el beneficiario cumplir las obligaciones materiales y formales que se hubieran establecido. c) Que el proyecto, la acción, conducta o situación financiada tenga por objeto el fomento de una actividad de utilidad pública o interés social o de promoción de una finalidad pública.” En la hipòtesi que el grup municipal al·legant volgués incorporar una bonificació per a les famílies monoparentals amb les mateixes condicions de la bonificació que gaudeixen les famílies nombroses, ens trobaríem que conculca l’article 9.1 del TRLHL, en no estar prevista expressament en cap norma amb rang de llei ni en cap tractat internacional. Conclusió: s’ha de desestimar l’al·legació segona.” IV.- Cal tenir en compte que mitjançant escrit amb núm. 4512 del registre d’entrada de la Corporació, de data 10 de juliol de 2015, el cap d’unitat del Baix Llobregat-Nord de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona – ens que realitza la gestió i recaptació tributàries per delegació d’aquest Ajuntament- va formular un seguit de propostes de millores tècniques i de suggeriments a tenir en compte en l’expedient de modificació de les ordenances fiscals. Una de les propostes consistia en suprimir de l’article 3.4. de l’Ordenança fiscal núm. 12, reguladora de la Taxa pel servei de recollida i eliminació de residus sòlids urbans, el següent redactat: “(...) En els locals, on no s’exerceix cap activitat, el subjecte passiu serà el propietari o usufructuari de l’immoble” Aquesta proposta es va tenir en compte en l’acord d’aprovació provisional de la modificació de les Ordenances Fisc i, consegüentment, es va suprimir el text transcrit. En canvi, no es va recollir la proposta correlativa d’eliminar de la tarifa f de l’article 6 de la mateixa Ordenança la referència als locals en els quals no s’exerceix cap activitat. Aquesta omissió obeeix a un descuit, per la qual cosa, aprofitant l’avinentesa de l’aprovació definitiva de la modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2016, s’ha d’esmenar, perquè si de l’article 3.4. se suprimeix la referència als locals on no s’exerceix cap activitat, no té sentit mantenir la tarifa per aquest

supòsit. Primer.- Desestimar íntegrament les al·legacions envers l’acord plenari de data 19 d’octubre de 2015 d’aprovació provisional de les modificacions de les ordenances fiscals per a l’any 2016, formulades per part del grup municipal PSC-CP de l’Ajuntament de Martorell (escrit amb número del registre d’entrada 7155, de data 26/11/2015). Segon.- Aprovar definitivament les modificacions de les següents ordenances fiscals que imposen, ordenen i regulen impostos i taxes per a l’any 2016: A) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 1, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES Article 5è. Bonificacions

. A l’apartat 2. s’incorpora la lletra d), i queda redactat de la següent manera:

“2. Bonificacions de caràcter potestatiu: d) Gaudiran d’una bonificació del 50% en la quota íntegra de l’impost els immobles qualificats en el seu dia per l’Instituto Nacional de la Vivienda com habitatges de protecció oficial subvencionats, compresos en la relació annexa al decret de l’alcaldia de Martorell núm. 557/2015, de 20 d’abril. La bonificació s’aplicarà cada exercici fins que es mantingui vigent la qualificació de protecció oficial, i en tot cas fins l’exercici 2027.” Article 7è. Tipus de gravamen i quota

. En el punt 2, es modifica el tipus de gravamen dels béns de naturalesa urbana, que del 0,971% passa a ser el 0,86%.

B) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 2, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA. Article 8è. Padrons . L’apartat 2. queda redactat de la següent manera:

“2. En el cas de primeres adquisicions de vehicles o quan aquests es reformin de manera que s’alteri la seva classificació als efectes d’aquest impost, els subjectes passius presentaran, davant l’oficina gestora corresponent, en el termini de trenta dies que es comptaran des de la data de l’adquisició o reforma, una autoliquidació que contindrà els elements de la relació tributària imprescindibles per a la liquidació normal o complementària que s’escaigui i la seva realització. S’aportarà la documentació acreditativa de la seva compra o modificació, el certificat de les seves característiques tècniques i el document nacional d’identitat o el codi d’identificació fiscal del subjecte passiu.

 Article 9è. Padrons . S’afegeix un nou apartat 4. amb el contingut següent:  “4. No es reproduiran als padrons anuals successius les matrícules corresponents als vehicles de més de 12 anys d’antiguitat des de la matriculació que no tenen al dia la inspecció tècnica i els propietaris han estat declarats incobrables.” C) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 3, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES.

Article 4t. Escala de coeficients de ponderació de la situació física de les activitats

. Es modifica l’apartat 2., que queda redactat tal com segueix:  “2. Les vies públiques que no apareguin assenyalades a l’índex alfabètic abans esmentat, seran considerades de la categoria que tingui previst un coeficient més baix i romandran en l’esmentada classificació fins al 1r de gener de l’any següent a aquell en què el Ple de l’Ajuntament aprovi la categoria fiscal corresponent i n’aprovi la inclusió a l’índex alfabètic de vies públiques.” ÍNDEX ALFABÈTIC DE CARRERS . S’afegeix el C/ Manuel Gallardo, de categoria industrial, amb el codi 0269. D) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 5, REGULADORA DE L’IMPOST SOBRE L’INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA Article 8è. Bonificacions de la quota tributària

. Queda redactat de la següent forma: “Article 8è. Bonificacions de la quota tributària.

Es concedirà una bonificació del 95% per cent de la quota de l’Impost, en les transmissions de terrenys, i en la transmissió o constitució de drets reals de gaudiment limitatiu del domini que afectin a l'habitatge habitual del causant realitzades a títol lucratiu per causa de mort a favor dels seus descendents de primer grau i adoptats, els cònjuges i els seus ascendents de primer grau i adoptants. A aquests efectes es considera habitatge habitual la residència on figuri empadronat el causant. No obstant, s'entendrà que l'habitatge no perd el caràcter d'habitual a efectes d'aquesta bonificació, quan la baixa en el padró hagi estat motivada per causes de salut suficientment acreditades. L’habitatge, un traster i fins a dues places d’aparcament es poden considerar conjuntament com a l’habitatge habitual, sempre i quan es trobin situats al mateix edifici o complex urbanístic. En qualsevol cas, per tenir dret a l'esmentada bonificació caldrà que l'immoble adquirit, en el moment de la defunció del causant, no estigues total o parcialment cedit a tercers. Per gaudir d’aquesta bonificació, els subjectes passius hauran d’acompanyar, a la declaració regulada a l’article 110 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, la sol·licitud de bonificació, a la que s’adjuntarà certificat d’empadronament que acrediti que la finca per a la qual es demana el benefici fiscal constitueix l’habitatge habitual del causant.” Article 9è. Exempcions de l’impost .Resta redactat de la següent forma: “Article 9è. Exempcions de l’impost.

Amb efectes des de l’1 de gener de 2014, així com per als fets imposables anteriors a aquesta data no prescrits, resten exemptes d’aquest impost les següent transmissions:

a) Les transmissions realitzades amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor hipotecari o garant d'aquest, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaigui sobre la mateixa, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió

de préstecs o crèdits hipotecaris.

b) Així mateix, estaran exemptes les transmissions de l'habitatge en què concorrin els requisits anteriors, realitzades en execucions hipotecàries judicials o notarials. No és aplicable aquesta exempció quan el deutor o garant transmetent o qualsevol altre membre de la unitat familiar disposi d'altres béns o drets en quantia suficient per a satisfer la totalitat del deute hipotecari i evitar l'alienació de l'habitatge. Es presumirà el compliment d'aquest requisit. No obstant, si amb posterioritat es comprova el contrari, es procedirà a practicar la liquidació tributària corresponent. A aquests efectes, es considerarà habitatge habitual aquell en què hagi figurat empadronat el contribuent de forma ininterrompuda durant, almenys, els dos anys anteriors a la transmissió o des del moment de l'adquisició si aquest termini fos inferior als dos anys.

Pel que fa al concepte d'unitat familiar, s'estarà al que disposa la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no Residents i sobre el Patrimoni. A aquests efectes, s'ha d'equiparar el matrimoni amb la parella de fet legalment inscrita. ”

E) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 9, REGULADORA DE LA TAXA PER LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES I PER LA COMPROVACIÓ D’ACTES URBANÍSTICS COMUNICATS Article 6.- Quota tributària .Es modifica el primer supòsit, que queda redactat de la següent forma: SUPÒSIT BASE IMPOSABLE TIPUS

Obres per les que sigui necessària la corresponent llicència urbanística

cost real i efectiu de l’obra

1,34% (*)quota

mínima = 20,00 €

F) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 10, REGULADORA DE LA TAXA PER LA INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN LES ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS Article 6. Quotes Les lletres a) i b) de l’apartat 1 queden redactades de la següent forma:

a) Informe sobre les activitats sotmeses a autorització ambiental 4.238,92 € b) Informe sobre la declaració d’impacte ambiental amb una autorització substantiva 3.195,48 € La lletra f) de l’apartat 1 resta redactada de la següent manera: f) Activitats sotmeses a la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives o a la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals i d’impuls de l’activitat econòmica. La lletra f.2) de l’apartat 1 queda redactada de la següent forma: f.2) En règim de comunicació prèvia (article 124 del Decret 112/2010 de 31 d’agost) o d’activitat econòmica innòcua o de baix risc (classificació I-55/56) 2.367,49 € La lletra g) de l’apartat 1 resta redactada de la següent manera: g) Activitats i i instal·lacions innòcues o de baix risc o sotmeses a la Llei 12/2012, del 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. La lletra g.2) de l’apartat 1 queda redactada de la següent forma: g.2) Resta d’activitats i instal·lacions innòcues o de baix risc o sotmeses a la Llei 12/2012, del 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis. La lletra h) de l’apartat 1 resta redactada de la següent manera: h) Taxa per activitat de Centres de Culte: 577,76 €” G) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 11, REGULADORA DE LA TAXA DE CEMENTIRI MUNICIPAL Article 6. Bases i Tarifa .Resta redactat de la següent forma: “Article 6. Bases i Tarifa La quota tributària es determinarà per l'aplicació de la tarifa següent:

Concessió de nínxols Departament “c”, secció 17 i 18 (des del núm. 101 a 150) Primera fila 1.989,33 € Segona fila 1.136,76 € Tercera fila 909,41 € Quarta fila 852,57 € Cinquena fila 795,73 €

Concessió de cineraris 282,86 €

Concessió de nínxols revertits a l’Ajuntament. En aquest cas, el subjecte passiu abonarà en aquest concepte les quantitats següents:

Nínxol provinent d’una concessió anterior al 3 de desembre de 1988 (es conceptuaran com a concessions per 99 anys com a màxim, si del títol no resulta una durada inferior) El 50 per cent del valor fixat per un nínxol de les mateixes característiques en l’exercici econòmic en el qual es faci la petició, i en proporció als anys que restin de concessió.

Nínxol provinent d’una concessió atorgada a partir del dia 3 de desembre de 1988 (es conceptuaran com a concessions per 50 anys com a màxim, si del títol no resulta una durada inferior) El 100 per cent del valor fixat per un nínxol de les mateixes característiques en l’exercici econòmic en el qual es faci la petició, i en proporció als anys que restin de concessió.

Concessió terreny per sepultures

L’import de la taxa vindrà determinat pel preu d’adjudicació de la concessió atorgada mitjançant licitació pública.

Drets de conservació del cementiri Per cada nínxol o cinerari, quota anyal 11,99 € Per cada tomba, quota anyal 17,55 € Per cada panteó, quota anyal 22,39 €

Llicència d’ocupació temporal de nínxols Quota anyal 23,15 €

Dipòsit Pel dipòsit d'un cadàver a instància de part, per una nit 6,44 €

Inhumacions, exhumacions, dipòsit i retirada de cendres i trasllats Inhumació de cadàvers/dipòsit de cendres en tomba o panteó 9,01 € Inhumació de cadàvers/dipòsit de cendres en nínxol 5,32 € Trasllat d'un cadàver/cendres/restes d'una sepultura a una altra 9,01 € Exhumació d'un cadàver/retirada de cendres i trasllat fora de la població 5,40 €

NOTA.- Quan el difunt no pertanyi a la família del propietari del nínxol, tomba o panteó, els drets d'enterrament augmentaran el 30%.

Drets de traspàs a) Entre familiars de 1r i 2n grau

• Per cada nínxol o cinerari 8,55 € • Per cada tomba o panteó 12,65 €

b) Entre els altres familiars o successors • Per cada nínxol o cinerari 27,00 € • Per cada tomba o panteó 53,94 €

Expedició de títols Per cada títol original o duplicat 4,11 €

La construcció de sepultures romandrà sotmesa a la normativa específica sobre concessió de llicències d’obres.” H) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 12 REGULADORA DE LA TAXA PEL SERVEI DE RECOLLIDA I ELIMINACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS  Article 3. Subjectes passius L’apartat 4 queda redactat de la següent forma: “4. Referent als locals on s’exerceixen activitats econòmiques, siguin de caire professional, comercials, industrials, de serveis o artístiques, seran subjectes passius d’aquesta taxa, els que ho siguin de l’impost sobre activitats econòmiques. Tindran la consideració de subjectes passius, substituts del contribuent, els propietaris o usufructuaris dels locals, els quals podran repercutir, si s’escau, les quotes satisfetes sobre els usuaris, que són els beneficiaris del servei.” Article 5. Exempcions    . Queda redactat de la següent forma:  “Article 5. Exempcions

1. Exempcions:

Gaudiran d'exempció subjectiva aquells contribuents amb uns ingressos familiars inferiors als que corresponguin al salari mínim interprofessional, previ informe favorable dels serveis socials de l'Ajuntament. Aquesta exempció es podrà sol·licitar fins el 31 de març de l’exercici en què hagi de tenir efectivitat, sense que pugui tenir caràcter retroactiu.”  Article 6.Quota tributària  . La lletra f) de l’aparta 2 queda redactada de la següent forma: “F) Altres locals no inclosos en els apartats anteriors, així com locals en els quals, prèvia justificació, s’efectua recollida selectiva dels residus de la seva activitat; 101,34 €.” . S’afegeix l’apartat 3. que queda redactat de la següent manera:    “ 3. A la quota tributària dels habitatges s’aplicarà el coeficient reductor del 0,5:

a) Als subjectes passius, majors de 65 anys, que reuneixin les condicions següents:

• L’habitatge motiu del pagament de la taxa, ha de ser ocupat, amb exclusió de qualsevol altre persona que també hi estigui empadronada, per: -­‐ el subjecte passiu sol i/o

-­‐ amb el seu cònjuge -­‐ amb els seus fills menors de 16 anys -­‐ amb els seus fills incapacitats judicialment -­‐ amb els seus fills pels quals, mitjançant resolució emesa pel departament de

Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, s’acrediti la necessitat d’assistència per tercera persona

-­‐ amb els ascendents de primer grau del titular del rebut o del seu cònjuge

b) Als subjectes passius arrendadors de l’habitatge, en cas de que l’arrendatari compleixi les condicions següents:

• ser major de 65 anys. • Estar empadronat a l’habitatge sol i/o:

-­‐ amb el seu cònjuge -­‐ amb els seus fills menors de 16 anys -­‐ amb els seus fills incapacitats judicialment

-­‐ amb els seus fills pels quals, mitjançant resolució emesa pel departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, s’acrediti la necessitat d’assistència per tercera persona

-­‐ amb els seus ascendents de primer grau o els del seu cònjuge

c) En ambdós supòsits els titulars del benefici hauran d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries amb l’Ajuntament a la data de meritació de la taxa.

d) El coeficient reductor atorgat quedarà prorrogat automàticament per l’exercici següent, sempre i quan no es produeixi cap modificació de les circumstàncies que van motivar l’atorgament.

e) Les sol·licituds de coeficient reductor a que fa referència aquest article, tindran caràcter pregat i s’aplicaran a instància de part, prèvia sol·licitud de l’interessat davant de l’Ajuntament, tot acreditant que es reuneixen els requisits requerits en aquesta ordenança. Quan el sol·licitant sigui el arrendatari de l’habitatge, haurà de presentar el corresponent contracte de lloguer. S’hauran de presentar les sol·licituds abans del 31 de desembre de l’exercici anterior al que hagi de tenir efecte.”

. S’incorpora l’apartat 5. que queda redactat com segueix: “ 5. L’aplicació de la tarifa de l’epígraf F corresponent a locals que s’efectua recollida selectiva dels residus de la seva activitat s’ha de sol·licitar per cada exercici fins el 31 de març, acreditant que tenen contractat un gestor autoritzat per la gestió dels residus que produeixi l’activitat corresponent.”

I) ORDENANÇA FISCAL NÚM. 24 REGULADORA DE LA TAXA PER L’ÚS PRIVATIU DE LA VIA PÚBLICA I DEL DOMINI PÚBLIC

Article 5. Beneficis fiscals . Queda redactat de la següent forma: “Article 5. Beneficis fiscals 1. L’Estat, les Comunitats autònomes, les Entitats locals no estaran obligats al pagament de la taxa quan sol·licitin llicència per gaudir dels aprofitaments especials necessaris pels serveis públics de comunicacions que exploten directament, i per aquells altres usos que immediatament interessen a la seguretat ciutadana o a la defensa nacional.  2. Les entitats de participació ciutadana inscrites en el registre d’entitats ciutadanes

de Martorell, els partits polítics i els sindicats no estaran obligats al pagament de la taxa quan sol·licitin llicència per gaudir dels aprofitaments especials necessaris per a l’exercici de llurs activitats.”   Tercer.- Publicar en el Butlletí Oficial de la província de Barcelona aquest acord, així com el text íntegre de les modificacions de les ordenances fiscals aprovades.

4. PROPOSTA D’APROVACIÓ DE LA PRÒRROGA PER A L’ANY 2016 DE LA

PÒLISSA COL·LECTIVA SUBSCRITA PER L’AJUNTAMENT DE MARTORELL AMB L’ENTITAT ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL, S.A., PER A LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS D’ASSISTÈNCIA MÈDICO-SANITÀRIA PER ALS FUNCIONARIS INTEGRATS I BENEFICIARIS. (EXP. 2246/2015-G) Es dóna compte del dictàmen de la Comissió Informativa de l’Àrea Econòmica, d’Organització i Règim Interior, de data 14 de desembre de 2015. El regidor Sr. Josep Casasayas diu: Bé, en aquest punt portem a aprovació o renovació per a l’any 2016 de la pòlissa d’Assistència Sanitària Col.legial, que tenen els funcionaris integrats a aquest Ajuntament. Els funcionaris integrats són aquells que al març de l’any 93 ja eren funcionaris d’aquest Ajuntament i que per tant, tenen aquesta pòlissa d’assegurança d’Assistència Sanitària. El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu el següent: Si no recordo malament a la Comissió Informativa el regidor Casasayas ens va comentar que en un principi l’acord que hi havia per aquest any que ve amb Assistència Sanitària era fins al primer semestre, que no estava signat tot l’any. Clar, avui al veure, aquests dies enrere al veure el dictamen del Ple i veure que està signat fins a 31 de desembre doncs ha sigut una mica d’enrenou, si era una cosa o era una altra. M’agradaria que ens ho aclarís. Hi intervé el regidor Sr. Simón: Com vostè ha dit senyor Casasayas, des del 93 l’Ajuntament té aquests funcionaris amb aquesta mútua privada. És cert que l’Ajuntament té la possibilitat de negociar amb els treballadors, de passar als treballadors a l’assistència pública. Crèiem que nosaltres som ferms defensors de la sanitat pública i entenem que l’Ajuntament ha de negociar amb els treballadors, amb aquests 67 treballadors que queden amb aquest antic règim i passar-los a la Seguretat Social, com tothom. Entenem que els treballadors públics han de ser atesos per la sanitat pública com tothom i si volen una sanitat privada entenem que no és l’Ajuntament qui ha de finançar aquesta sanitat privada. L’altre dia vam tenir una conversa i vostè em va dir que això finalitza al 2017, si no vaig entendre malament. Els hi proposem que obrim converses quan toqui i acabem amb això i fem números i que passin a la sanitat pública i després una altra cosa, també, que ens ha sobtat una mica és que només hi ha una proposta de preu, només està Assistència Sanitària, creiem que com a mínim si això ha d’estar fins al 2017, que per transparència i per comparar preus i per sanitat pública, hauríem de tenir com a mínim un parell o tres d’ofertes per poder comparar preus i com a mínim per prendre aquesta decisió. El nostre vot en aquest cas serà d’abstenció. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Si no ho vaig entendre malament a la darrera comissió informativa el regidor ens va informar sobre aquest cas i va dir que no s’havien acabat de posar d’acord, si ho vaig entendre bé, en l’oferta o en el preu que proposava la mútua i que

s’havia arribat amb un acord de donar de marge sis mesos, si no és així després el regidor m’acabi corregint, sis mesos, com de pròrroga per després intentar arribar a un acord en el preu que finalment es pogués acabar negociant. Nosaltres, en aquest cas, el que si evidentment hi ha dos parts: una coincideixo amb el José Simón, que si es té que arribar a fer un concurs o algo, com a mínim que hi hagués alguna altra empresa que presentés una oferta, el que si nosaltres també ho vam dir a la comissió informativa, no deixaríem de que els funcionaris que estiguin adscrits en aquest regim es quedessin sense mútua en aquest temps fins que arribessin aquest període de sis mesos que vaig entendre que era el període de negociació. El nostre cas, el nostre vot en aquest cas serà afirmatiu si és així aquest període de sis mesos però demanant que hi hagi alguna altra oferta per poder contrastar aquests preus. El regidor Sr. Casasayas respon el següent: En el moment de fer la comissió informativa jo vaig tenir un lapsus de memòria amb això, ja els hi explicaré, efectivament els hi vaig dir que s’havia un plaç de sis mesos, vam estar mirant, estàvem negociant amb Assistència Sanitària aquests imports del què ens estant cobrant. Pensi que qualsevol particular per Assistència Sanitària deu tenir una quota d’entre 80-90 euros, nosaltres ens està aplicant com a col.lectiu una quota, aquest any passa a 50 euros aproximadament, que és la meitat del que s’està aplicant habitualment per aquesta pòlissa. La nostra intenció era renegociar aquest tema però requereix una renegociació amb els treballadors. Tots els treballadors estan dintre del regim de la Seguretat Social i a més tenen l’Assistència Sanitària. Per aquest motiu la Seguretat Social ens fa un descompte d’un 7% de les bases de cotització per contingències comuns. Per tant, paguem una quantitat a Assistència Sanitària però per altra banda tenim un 7% de descompte a les bases de regulació. Quan es va fer l’acord aquest, a l’any 93, que va ser aprovat per Ple, era un acord que el que deia era que mantenien l’Assistència Sanitària, i en aquell moment ja era Assistència Sanitària Col.legial el que feia això, per tant, dintre d’aquests dubtes a l’hora de dir no renovem per tot l’any sinó fem sis mesos, vam pensar, escolta’m donem-nos temps mig any, mirem a veure exactament que s’ha de negociar, amb qui i com s’ha de negociar, calculem que ens costa aquestes pòlisses comparativament amb el 7% aquest que ens descompten cada mes de les contingències comunes i amb això prendrem una determinació, és per aquest motiu que jo els hi vaig explicar la primera part que teníem de la negociació sense atinar que ja havíem fet aquest pas de dir, escolta’m esperem, mirem i estudiem ben bé no sigui que posem el peu a la galleda amb un tema tant delicat com és l’Assistència Sanitària amb un cert número de treballadors de l’Ajuntament. Per aquest motiu els hi vaig explicar la primera part, i la segona part en aquell moment no la coneixia. Es sotmet a aprovació la proposta i queda aprovada per 16 vots a favor dels senyors/es XAVIER FONOLLOSA I COMAS, NÚRIA CANAL I PUBILL, LLUÍS ESTEVE IBALAGUÉ, JOSEP CASASAYAS I PUIG, CRISTINA DALMAU I CERDÀ, LLUÍS AMAT I FERRER, BELÉN LEIVA HERRERA, Ma. MERCÈ MORERA I SANTAFÉ, ADOLF BARGUÉS I ASTURIAS, MÍRIAM RIERA I CREUS, SERGI CORRAL BARON, LLUÍS TOMAS MORENO, REMEDIOS MARQUEZ ORTEGA, RAUL ROZALEN LLANOS, ANTONIO CARVAJAL JIMÉNEZ i FRANCESC ARPAL MACIÀ, i 5 abstencions dels senyors JOSÉ A. SIMÓN CABRERA, LAURA RUIZ SIGÜENZA, RICARD SÁNCHEZ GAYA, ASUNCIÓN MORENO LÓPEZ i RAQUEL PÉREZ MARTINEZ: Vist que el proper dia 31 de desembre de 2015 finalitzarà la pòlissa pel servei de prestació sanitària al personal funcionari integrat i beneficiaris al seu càrrec, que l'Ajuntament té contractada amb l'entitat Assistència Sanitària Col·legial S.A..

Vista la necessitat de continuar prestant els esmentats serveis. Vistos els informes d'Intervenció i del lletrat de Recursos Humans, en relació al crèdit pressupostari i a l'adequació a la legalitat vigent. Primer.- Aprovar la pròrroga de la pòlissa col·lectiva que l’Ajuntament de Martorell té subscrita amb l'entitat Assistència Sanitària Col·legial S.A., per a la prestació dels serveis d'assistència mèdico-sanitària, per als funcionaris integrats i beneficiaris, fins al dia 31 de desembre de 2016. Segon.- Acceptar les condicions econòmiques assenyalades per l'entitat prestatària per l'esmentada pròrroga en el seu escrit de data 31 d’octubre de 2015 la qual cosa representa un cost de 51,69 € mensuals per persona de la prima corresponent al mes de gener de 2016, amb el recàrrec del 0,15% corresponent al Consorci de Compensació d'Assegurances), i un cost de 50,78€ mensuals de la prima corresponent als mesos de febrer a desembre de 2016. Tercer.- Traslladar el present acord a l'entitat Assistència Sanitària Col·legial S.A., a la Junta i al Comitè de Personal, a la Gestoria Fornell, a Recursos Humans i als departaments d'Intervenció i Tresoreria. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ I MOCIONS DELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS: El regidor senyor Lluís Tomàs pren la paraula i diu: Sr. Alcalde nosaltres abans d’anar al tema de les mocions, li he comentat abans al regidor senyor Lluís Amat, teníem una de les mocions presentades que parla de l’autonomia municipal, demanem la seva retirada per polir quatre coses d’última hora i algunes d’elles tampoc no hem arribat a parlar a fons amb el que ell ens proposava, entenc que es podrien incloure però es una moció que se’n parla a la Diputació, etc, etc...I s’afegiran algunes coses, per tant, demano la retirada d’aquesta moció.

5. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE MOVEM MARTORELL-ENTESA I EL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA-CANDIDATURA DE PROGRÉS PER L’AJUDA D’EMERGÈNCIA ALS CAMPS DE REFUGIATS SAHRAUÍS PER LA CATÀSTROFE HUMANITÀRIA QUE VIUEN DESPRÉS DE LES PLUGES TORRENCIALS DELS ÚLTIMS MESOS. La regidora Sra. Laura Ruiz llegeix la moció: “Els campaments de refugiats sahrauís, situats al desert algerí de Tindouf, han patit l’efecte de pluges torrencials, acompanyades per intenses ratxes de vent, que hi han causat grans inundacions i destrosses. Les pèrdues d’habitatges, aliments i equipaments han estat molt importants. Moltes famílies han perdut totes les seves pertinences, inclosa la petita reserva d’aliments de què disposaven, és a dir una ració mensual per 160.000 persones. Segons els equips de la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) presents sobre el terreny, no s’han de lamentar pèrdues humanes, però milers de famílies s’han vist obligades a estar a la intempèrie per manca d’edificis segurs i els danys i pèrdues materials han estat considerables. Pel que fa als

centres socials (salut, educació i altres) s’està fent una avaluació dels danys i esfondraments. En un comunicat el dia 24 d’octubre la MLRS, informa que els seus equips sobre el terreny han identificat més d’11.000 famílies que podrien haver perdut la seva casa o haima. Davant d’aquesta situació alarmant la MLRS fa una crida als països donants, a les organitzacions internacionals, les ONG, al moviment solidari, a la societat civil i a tots els amics i amigues del Poble Sahrauí per col·laborar el més aviat, possible, realitzant donacions d’emergència per atendre les necessitats més urgents de la població causades per les pluges: abastiment d’aigua, aliments, haimes, mantes, equipaments domèstics bàsics, material higiènic i la rehabilitació o reconstrucció d’edificis. El conflicte del poble sahrauí fa massa anys que dura, aquest any es commemoren el 40 anys d’ocupació del Sàhara Occidental. És un conflicte que es pot resoldre políticament, només caldria aplicar les resolucions de l’ONU que insten a celebrar un referèndum d’autodeterminació. Un dret contínuament boicotejat pel Marroc, davant la complicitat de la comunitat internacional. Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Martorell acorda: 1. Reiterar un cop més el nostre suport a una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, tal i com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides. 2. Reclamar a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i al Fons Català de Cooperació que ajudin a socórrer les víctimes i a reconstruir els campaments de refugiats que pateixen actualment una situació extrema. 3. Reclamar al Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació del govern d’Espanya que ajudi a aquest Poble, amb el que té un deute històric, i que tant ho necessita en aquesta situació d’emergència. 4. Fer una aportació d’emergència a la campanya promoguda pel moviment solidari de Catalunya, a través de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí i que junt amb totes les aportacions recollides es transferirà directament a la Mitja Lluna Roja Sahrauí per fer front a les necessitats més immediates de la població sahrauí afectada, o a la campanya d’emergència que es dugui a terme a través del Fons Català de Cooperació.”

La regidora Sra. Raquel Pérez diu: Dues petites apreciacions: Primer, encara i que per coherència com que l’anterior moció que es va fer del tema dels refugiats nosaltres no estàvem massa d’acord amb el tema i la figura del fons de cooperació jo estic convençuda de que això en breu canviarà i suposo que per això ens hem adherit amb aquesta moció. I en segon lloc, en el tema de la Junta de Portaveus que vaig sentir parlar que algun dels grups proposava que no es fessin mocions de nivell o de caire internacional, jo estaré absolutament en desacord amb aquesta proposta perquè em sembla que no només ens hem de cuidar de la gent de Martorell sinó que la nostra responsabilitat va més enllà del

terme municipal de Martorell i que hem de continuar col.laborant amb països que ho necessitin. El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: El grup Popular també estem d’acord tant amb el fons d’aquesta moció que considerem que no és incompatible estar a bé amb el Marroc i al mateix temps poder respectar la legalitat internacional i hi ha referèndum d’autodeterminació pel Sàhara, ja s’ha dit abans, ja es va establir a l’ONU amb el Pla Baker 2, per tant, segons aquest Pla al 2003 es tenia que posar en funcionament aquest procés d’autodeterminació i no s’ha fet. Per tant, ha passat suficientment temps perquè es pugui tirar endavant el Pla, per tant, nosaltres també hi votarem afirmativament. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu el següent: Nosaltres ja des del primer moment, així li vam dir al company Josep Simón, estem d’acord, donarem recolzament i votarem a favor. La regidora Sra. Míriam Riera hi intervé i diu: Com vam estar comentant, també amb la senyora Ruiz, estem totalment d’acord, es més des de l’Ajuntament també formen part del Fons Català com de la Coordinadora, ja som socis, ja fem la nostra aportació, a més ja li vaig comentar a la senyora Ruiz que estem a final del 2015 amb el pressupost exhaurit però si que de cara al 2016, com som sensibles, ja preveiem una partida per casos d’emergència i un cop aprovat doncs aquesta partida ja veurem quina quantitat es pot destinar i com ho fem. La regidora Sra. Laura Ruiz diu: Bé, només agrair a tots els grups que s’adhereixin i bé, esperar trobar aquest consens amb la resta de mocions que presentem. I en sumo a aquest desacord de no presentar mocions de caire internacional, crec que hem de demostrar que com a Consistori, com a municipi, tenim una sensibilitat, formen part d’aquest món i per tant, tenim sensibilitat i responsabilitat com a mínim de donar el nostre recolzament a altres pobles. Només això. Es sotmet a votació la moció que s’aprova per unanimitat dels assistents:

“Els campaments de refugiats sahrauís, situats al desert algerí de Tindouf, han patit l’efecte de pluges torrencials, acompanyades per intenses ratxes de vent, que hi han causat grans inundacions i destrosses. Les pèrdues d’habitatges, aliments i equipaments han estat molt importants. Moltes famílies han perdut totes les seves pertinences, inclosa la petita reserva d’aliments de què disposaven, és a dir una ració mensual per 160.000 persones. Segons els equips de la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) presents sobre el terreny, no s’han de lamentar pèrdues humanes, però milers de famílies s’han vist obligades a estar a la intempèrie per manca d’edificis segurs i els danys i pèrdues materials han estat considerables. Pel que fa als centres socials (salut, educació i altres) s’està fent una avaluació dels danys i esfondraments. En un comunicat el dia 24 d’octubre la MLRS, informa que els seus equips sobre el terreny han identificat més d’11.000 famílies que podrien haver perdut la seva casa o haima. Davant d’aquesta situació alarmant la MLRS fa una crida als països donants, a les organitzacions internacionals, les ONG, al moviment solidari, a la societat civil i a tots els amics i amigues del Poble Sahrauí per col·laborar el més aviat, possible, realitzant donacions d’emergència per atendre les necessitats més urgents de la població causades

per les pluges: abastiment d’aigua, aliments, haimes, mantes, equipaments domèstics bàsics, material higiènic i la rehabilitació o reconstrucció d’edificis. El conflicte del poble sahrauí fa massa anys que dura, aquest any es commemoren el 40 anys d’ocupació del Sàhara Occidental. És un conflicte que es pot resoldre políticament, només caldria aplicar les resolucions de l’ONU que insten a celebrar un referèndum d’autodeterminació. Un dret contínuament boicotejat pel Marroc, davant la complicitat de la comunitat internacional. Per tot això el Ple de l’Ajuntament de Martorell acorda: 1. Reiterar un cop més el nostre suport a una solució del conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, tal i com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides. 2. Reclamar a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i al Fons Català de Cooperació que ajudin a socórrer les víctimes i a reconstruir els campaments de refugiats que pateixen actualment una situació extrema. 3. Reclamar al Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació del govern d’Espanya que ajudi a aquest Poble, amb el que té un deute històric, i que tant ho necessita en aquesta situació d’emergència. 4. Fer una aportació d’emergència a la campanya promoguda pel moviment solidari de Catalunya, a través de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí i que junt amb totes les aportacions recollides es transferirà directament a la Mitja Lluna Roja Sahrauí per fer front a les necessitats més immediates de la població sahrauí afectada, o a la campanya d’emergència que es dugui a terme a través del Fons Català de Cooperació.”

6. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PARTIT DELS

SOCIALISTES DE CATALUNYA-CANDIDATURA DE PROGRÉS, SOM MARTORELL I PARTIT POPULAR EN DEFENSA DE L’EXERCICI EFECTIU DEL DRET DE VOT DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL. El regidor Sr. Antonio Carvajal llegeix la moció: “La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, amb el seu Protocol addicional, els dies 21 i 22 d’abril de 2008, va entrar en vigor a Espanya el 3 de maig del mateix any. Aquest text jurídic, que és llei a l’Estat espanyol, forma part del sistema de drets humans i consagra un canvi en la perspectiva de la discapacitat. D’acord amb el seu article 1, el propòsit de la Convenció és «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple, i en condicions d'igualtat, de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent». A l’article 3 en els seus principis generals diu: “Els principis de la convenció són: a) El respecte de la dignitat inherent, l'autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones; b) La no-discriminació; c) La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat; d) El respecte per la diferència i l'acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes; e) La igualtat d'oportunitats; i, f) L'accessibilitat.

Així mateix, en el seu article 29 dedicat a la Participació en la vida política i pública, on es preveu que els estats garantiran a les persones amb discapacitat els drets polítics i la possibilitat de gaudir-ne en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania i es comprometran. Davant aquest articulat que contempla la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, a la qual Espanya s’hi va adherir, cal denunciar la manca d’incompliment, de forma sistemàtica, per part de l’actual Govern espanyol en la no adaptació a la normativa estatal dels compromisos adquirits que comporten aquesta Convenció Internacional, i que caldria desenvolupar legislativament per donar-hi resposta. En aquest sentit, reclamem que es tingui present el dret a vot per a les persones amb discapacitat intel·lectual, tal com així ho han sol·licitat la Confederació Espanyola d'Organitzacions en Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual o del Desenvolupament (FEAPS) en el marc de la campanya #MiVotoCuenta2015, reivindicant el dret a vot dels ciutadans amb aquest tipus de discapacitats. Els ajuntaments, com l'Administració més propera al ciutadà/na, volem fer palès aquest incompliment de la Convenció Internacional, i que tots els ciutadans i ciutadanes tenen el dret a exercir el seu dret a vot, i les administracions l’obligació per llei a donar resposta a aquest dret democràtic amb les mateixes garanties de confidencialitat i secret, que la resta de ciutadans del municipi. Per tot això, es proposa al ple l’adopció dels següents acords, instant al Govern de l’Estat a: PRIMER.- Modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General per tal de fer efectiu el dret a exercir el vot a les persones amb discapacitat que avui ho tenen vedat. SEGON.- Garantir aquest dret en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i garantir la no discriminació per qualsevol motiu, entre altres mesures, l'adaptació de la informació electoral a lectura fàcil, per fer-la accessible a les persones amb dificultat de comprensió intel·lectual. TERCER.- Reclamar la previsió, per part del Govern de l'Estat, de la dotació pressupostària necessària per garantir el dret de vot de totes les persones amb discapacitat . QUART.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat, a la Junta Electoral Central, al Defensor del Poble, l’Oficina d'Atenció a la Discapacitat, i al Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i altres entitats que lluiten pels drets de les persones amb discapacitat.” Hi intervé el regidor Sr. Simón: El Partit Socialista encara no els hi havien dit res però ens agradaria afegir-nos a la presentació d’aquesta moció i només dos apunts: Durant la campanya electoral el grup Dincat ens va acompanyar a tots els representats, als portaveus o representants dels diferents partits polítics i vam fer una mica de debat al Complex Educatiu i va sortir aquest tema i van presentar la campanya. Aquesta campanya que feia esment el company, la campanya “Mi voto cuenta”, una campanya que han presentat al Parlament a diferents llocs, ho vam dir allà i ho diem repetidament les vegades que faci falta que creiem que la gent que té una discapacitat té el dret de participació i creiem que és un dret amb el qual hem de pensar.

El regidor Sr. Francisco J. Arpal diu: Bé, des del nostre grup considerem que seria adient el canviar la llei electoral pel que fa al dret de vot de les persones amb incapacitat intel.lectual, ja que en l’actualitat a Espanya doncs són unes 80.000 persones les que estan privades de poder votar al haver estat incapacitades judicialment. Alguna discapacitat intel.lectual o de deteriorament cognitiu. Totes aquestes persones és evident que no tenen el mateix grau d’incapacitat per tant, el canvi en la llei hauria d’establir una diferenciació de les persones que es troben en aquesta situació. La regidora Sra. Cristina Dalmau diu: Bé, nosaltres sempre ens hem mostrat sensibles amb aquest tipus d’iniciatives, per tant no només estem d’acord amb els arguments sinó que ens hem afegit a la moció. Si, per això, m’agradaria recordar que al ple del mes d’octubre ja vam aprovar una moció que era la moció de suport a l’iniciativa legislativa popular que no era concretament d’aquest tema específic però si que d’alguna manera també feia referència a tot el tema de l’autonomia de les persones amb discapacitat i aquesta seria una part més d’aquesta autonomia que podrien arribar o com a mínim, mínimament assumir, per tant contents de que sigui una moció amb suport i que més o menys tots hi estem d’acord. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu el següent: Només afegir que efectivament en aquell ple es va parlar d’aquesta moció, aprovada també per unanimimitat. Aquesta moció que presentem va estar també presentada o se li va fer arribar a la Rosa Cadenas, que és la presidenta de Dincat i també a la Fundació Arc de Sant Martí, ha intervingut i li ha semblat correcta. El senyor Arpal ha dit que hi ha aproximadament 80.000 persones a nivell total de l’estat espanyol que tenen aquesta problemàtica. Jo afinaré una mica més i diré que aquí a Catalunya són unes 14.000 segons aquesta associació, Dincat. En fi, agrair a tots que us hàgiu afegit però creia que era de justícia que els discapacitats puguin tenir la justícia, el dret de poder exercir el seu dret a vot. Es sotmet a votació la moció que és aprovada per unanimitat dels assistents: “La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat, amb el seu Protocol addicional, els dies 21 i 22 d’abril de 2008, va entrar en vigor a Espanya el 3 de maig del mateix any. Aquest text jurídic, que és llei a l’Estat espanyol, forma part del sistema de drets humans i consagra un canvi en la perspectiva de la discapacitat. D’acord amb el seu article 1, el propòsit de la Convenció és «promoure, protegir i assegurar el gaudi ple, i en condicions d'igualtat, de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent». A l’article 3 en els seus principis generals diu: “Els principis de la convenció són: a) El respecte de la dignitat inherent, l'autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones; b) La no-discriminació; c) La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat; d) El respecte per la diferència i l'acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes; e) La igualtat d'oportunitats; i, f) L'accessibilitat. Així mateix, en el seu article 29 dedicat a la Participació en la vida política i pública, on es preveu que els estats garantiran a les persones amb discapacitat els drets polítics i la possibilitat de gaudir-ne en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania i es comprometran. Davant aquest articulat que contempla la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, a la qual Espanya s’hi va adherir, cal denunciar la manca d’incompliment, de forma sistemàtica, per part de l’actual Govern espanyol en la no

adaptació a la normativa estatal dels compromisos adquirits que comporten aquesta Convenció Internacional, i que caldria desenvolupar legislativament per donar-hi resposta. En aquest sentit, reclamem que es tingui present el dret a vot per a les persones amb discapacitat intel·lectual, tal com així ho han sol·licitat la Confederació Espanyola d'Organitzacions en Favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual o del Desenvolupament (FEAPS) en el marc de la campanya #MiVotoCuenta2015, reivindicant el dret a vot dels ciutadans amb aquest tipus de discapacitats. Els ajuntaments, com l'Administració més propera al ciutadà/na, volem fer palès aquest incompliment de la Convenció Internacional, i que tots els ciutadans i ciutadanes tenen el dret a exercir el seu dret a vot, i les administracions l’obligació per llei a donar resposta a aquest dret democràtic amb les mateixes garanties de confidencialitat i secret, que la resta de ciutadans del municipi. Per tot això, es proposa al ple l’adopció dels següents acords, instant al Govern de l’Estat a: PRIMER.- Modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General per tal de fer efectiu el dret a exercir el vot a les persones amb discapacitat que avui ho tenen vedat. SEGON.- Garantir aquest dret en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania, i garantir la no discriminació per qualsevol motiu, entre altres mesures, l'adaptació de la informació electoral a lectura fàcil, per fer-la accessible a les persones amb dificultat de comprensió intel·lectual. TERCER.- Reclamar la previsió, per part del Govern de l'Estat, de la dotació pressupostària necessària per garantir el dret de vot de totes les persones amb discapacitat . QUART.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat, a la Junta Electoral Central, al Defensor del Poble, l’Oficina d'Atenció a la Discapacitat, i al Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i altres entitats que lluiten pels drets de les persones amb discapacitat.”

7. MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DEL PARTIT DELS

SOCIALISTES DE CATALUNYA-CANDIDATURA DE PROGRÉS i SOM MARTORELL DE CRIDA PER A LA IGUALTAT AL MÓN MUNICIPAL.

Aquesta moció ha quedat retirada.

II.-PART DE CONTROL

A. DONAR COMPTE DE RESOLUCIONS DE L’ALCALDIA. Es dóna compte de la relació de resolucions de l’alcaldia des del dia 01.11.2015 i fins el dia 30.11.2015, en compliment de l’artícle 42 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovats per Reial Decret 2586/87, de 28 de novembre B. INTERPEL·LACIONS. No n’hi ha.

C. PREGUNTES.

Preguntes “in voce” pendents del ple de 16 de novembre de 2015

La regidora Sra. Raquel Pérez formula la 1ª pregunta: A la moció per prevenir els desnonaments de la residència habitual aprovada al Ple de l’Ajuntament en data 17 de desembre de 2012, resultant la mateixa aprovada per unanimitat dels assistents, on diu textualment al tercer punt dels acords: deixar d’operar amb aquelles entitats bancàries que promoguin desnonaments de la residència habitual de persones amb risc d’exclusió social, segons informe dels Serveis Socials d’aquest Ajuntament empadronades en aquest municipi. Diu que aquest cessament d’operacions es realitzarà de forma immediata pels nous productes que es contractin i s’estudiarà la possibilitat de rescindir aquells productes bancaris no subjectes a cap tipus de penalització per rescissió contractual, sempre que l’operativa financera de l’Ajuntament ho permeti. La pregunta és: des de l’Ajuntament s’ha cessat alguna operació amb alguna de les entitats bancàries amb les quals el Consistori opera per tal de complir aquest acord que ja té tres anys? El regidor Sr. Josep Casasayas respon: Efectivament, tal com vostè diu, a la seva pregunta, el 12 de desembre de 2012, es va aprovar una moció en aquest plenari presentat pels grups municipals de Convergència, Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya, en la qual, a més a més del què vostè esmenta en la seva pregunta, s’acordaven altres punts, concretament en el punt núm. 3 dels acords es deia: “Tercer.- Fins que no es decreti la suspensió - és on està inclòs la pregunta que vostè en fan - fins que no es decreti la suspensió escrita (que s’estava descrivint en el punt anterior), l’Ajuntament pren les següents accions, sol.licitar al jutge decà del partit judicial que faci arribar mensualment als Serveis Socials municipals una relació dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades”. Amb aquest punt el que l’Ajuntament va fer d’immediat va ser la sol.licitud del jutge decà, de la informació que aquí es sol.licitava. Em deia, per això, que l’Ajuntament no té en absolut cap potestat enfront els jutjats per exigir-los res, per tant, la sol.licitud es va cursar però els resultats són absolutament pobres, de tal manera que tant sols sabem aquests casos quan en els venen a comunicar els interessats o bé a l’Oficina Municipal d’Habitatge o bé als Serveis Socials de l’Ajuntament on són atesos. També es deia a la moció, assessorar als afectats pels processos d’execució hipotecària en l’Oficina Municipal d’Habitatge i/o en l’Oficina d’Atenció Municipal del Consumidor. Dir-los que durant aquest període s’ha atès unes 40 persones a l’any. Fins al novembre del 2014 que s’inicia el SIDH, les famílies afectades eren derivades al SOJ, el SOJ és el Servei d’Orientació Jurídica i als Serveis Socials de l’Ajuntament o a l’Oficina del Consumidor en funció del tipus de problemàtica que presentaven. Des de la signatura del conveni amb la Diputació de Barcelona per al funcionament del Servei d’Intermediació de Deutes de l’Habitatge, el SIDH que li he dit abans, i del

Servei d’Atenció al Ciutadà, en data 28 del 10 del 2014, acordat per la Junta de Govern Local, en data 27 d’octubre de 2014, s’han gestionat 41 expedients, dels quals 14 han estat tancats amb resultat d’acord entre les entitats financeres i els afectats, i 27 resten oberts i en procés de mediació. El tercer subpunt d’aquest punt 3 de l’acord, que vostè feia esment, era acollir-se als serveis d’assessorament jurídic a les OLH que la Diputació de Barcelona ha posat en marxa en aquesta matèria. En data 28 del 10 del 2014 aprovat per Junta de Govern Local en data 27 d’octubre del 2014, se signa un conveni amb la Diputació de Barcelona pel funcionament del Servei d’ Intermediació pels Deutes de l’Habitatge i pel Servei d’Atènció al Ciutadà. S’han gestionat els 41 expedients que li he explicat abans. La mediació es dona a terme des del servei Ofideute, de l’Habitatge de Catalunya, un cop la família és assessorada pels advocats del SIDH, dos advocats que donen atenció els dimecres i els divendres des del matí al Centre Cultural per totes aquelles persones que ho desitgin. Aquests advocats un cop examinat el cas, fan una proposta d’acord que es defensada per la Generalitat per l’oficina d’Ofideute davant de les entitats bancàries i en nom de la família afectada. Cal recordar que aquest servei es va obrir amb la intenció de donar resposta a la greu problemàtica del pagament d’habitatges que representa la residència habitual i permanent, oferint assessorament jurídic gratuït i mediació hipotecària amb les entitats financeres. Aquest servei dona resposta no només a Martorell sinó a altres 7 pobles veïns. Arrel de l’aprovació de la Llei 24/2015, de 29 de juliol de 2015, de mesures urgents per enfrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, també s’amplia aquest servei no només a deutors hipotecaris sinó també a deutors en habitatge de lloguer i en situació de pèrdua d’habitatge com a conseqüència d’una subhasta o una execució. També en aquest punt 3 diu exactament el que vostè deia, deixar d’operar amb aquelles entitats bancàries que promoguin desnonaments de residència habitual de persones amb risc d’exclusió social segons informe dels Serveis Socials d’aquest Ajuntament, empadronades en aquest municipi. En aquest cas des de Serveis Socials Bàsics no s´ha fet cap informe d’Intervenció i Tresoreria de l’Ajuntament informant de les entitats bancàries que hagin pogut promoure qualsevol desnonament, per tant, les relacions amb els bancs han estat tant sols de sol.licitud d’habitatges buits per dedicar-los a lloguer social. Quan els serveis que ens presten aquests bancs són d’actiu, és a dir, ens donen préstecs a través d’un concurs públic se signen els crèdits a la millor oferta que hi ha per l’Ajuntament, tal com disposa la Llei de Contractació. I finalment la moció demanava també ordenar a la Guardia Urbana que deixi de prestar suport a la Policia Judicial en el llançament de les persones empadronades de la seva residència habitual excepte si el jutjat ho sol.licita expressament, en aquest últim cas també hi ha ordres donades a la Policia Local de què tant sols actuï per ordres del jutjat enfront a possibles desnonaments.

Hi intervé la Sra. Raquel Pérez i diu: Senyor Casasayas vostè té una especial habilitat per donar moltes voltes i la pregunta era bastant concreta, no cal que m’expliqui tota la història de què es fa a l’Ajuntament amb el tema dels desnonaments. Li estava fent una pregunta molt concreta, si realment des d’aquest Ajuntament s’han sancionat a les entitats bancàries que desnonen a la gent. Com que no me la contesta perquè em diu que des de Serveis Socials no li ha arribat aquesta informació, entenc que no s’ha fet cap. El Sr. Alcalde fa la següent observació: Perdoni Sra. Pérez, no és un debat, les preguntes es fan i vostè tot el dret de fer les preguntes i el govern té tot el dret a contestar-les. Per primera vegada jo veig que ens renya perquè li contestem extensament una pregunta. Jo crec que el que ha fet el regidor és explicar-li i li ha contestat punt per punt a allò que vostè feia referència que era l’apartat tercer, i li ha anat desgranant exactament tot allò que fan. Altra cosa és que vostè cregui que se li ha contestat o no, però jo crec que de manera ampla i abastament se li ha contestat La Sra. Raquel Pérez diu: Aquest és el tema que no cal que sigui tant ampla, que sigui més concreta i exactament el que pregunto, no el desenvolupament de tota la moció, però bé, si és la manera de contestar jo entenc que no s’ha fet cap sanció a cap entitat bancària, ja està. La regidora Sra. Raquel Pérez formula la 2ª pregunta: I una altra també del tema de mocions, és que el passat dia 21 de setembre vam aprovar en aquest Ple la moció de suport a l’acollida de població refugiada, víctimes, conflictes armats a la mediterrània. I malgrat que sabem que la decisió de portar als refugiats no és d’àmbit municipal, ni tan sols d’àmbit autonòmic, sí que ens agradaria saber com estan altres punts inclosos dins de la moció, com son: . Definir quin suport, serveis, infraestructura pot oferir el municipi per acollir a les persones sol.licitants amb la creació d’una comissió de treball dels diversos departaments municipals que puguin estar implicats en l’acollida com serveis socials, habitatge, ensenyament i cooperació. . Continuar treballant en la sensibilització de la població del municipi sobre la realitat de les persones refugiades i la dinamització de la xarxa local solidaria creant un compte de correu electrònic on la ciutadania i les entitats que vulguin implicar-se en l’acollida del refugiats puguin adreçar-se per fer els seus oferiments i alhora puguin rebre informació dels passos i les accions que vagi donant l’Ajuntament de Martorell en aquesta qüestió. . També dèiem, o deia la moció, sumar-se a les línies de treball identificades i consensuades a la reunió en matèria de refugi celebrada el passat 4 de setembre de 2015 a la seu del Fons Català, a la participació de més d’una vuitantena d’ajuntaments i aquestes són la de l’assistència en les rutes de fugida, la de suport als municipis de les rutes i la planificació. La pregunta és que en quin punt estem? La regidora Sra. Cristina Dalmau respon: De fet m’agrada molt que em faci aquesta pregunta ja que al llarg d’aquestes setmanes s’està treballant des de diverses vessants la moció que es va aprovar al passat ple de novembre i a dia d’avui són

molts els professionals que estan sobre el tema. Si que li exposaré una miqueta que és el que s’ha fet i on estem. Bé, tal i com preveia la moció aprovada en el Ple de 21 de desembre s’ha creat la Comissió Tècnica que ha de coordinar l’acollida de famílies refugiades a Martorell. La Comissió està liderada des de Serveis Socials ja que des de la Generalitat també s’ha establert que la coordinació de l’acollida es lidera des de la Secretaria General d’Immigració. De la Comissió en formen part: Serveis Socials Bàsics, Ensenyament, Habitatge i Cooperació per part de l’Ajuntament i Creu Roja, ja que l’Estat Espanyol ha donat ajudes econòmiques a tres entitats, una d’elles, la principal que s’ha establert a Catalunya és Creu Roja, per tal de que facin aquesta primera recollida als refugiats. Ara com ara s’estan treballant els protocols d’acollida a nivell del Comité Operatiu d’Acollida, que ha creat la Generalitat i del qual formen part, a banda de la Generalitat, l’Associació de municipis, la Federació, les quatre Diputacions, el Fons Català de Cooperació, l’Ajuntament de Barcelona i diverses ONG’s que treballen a l’entitat: ACNUR, Creu Roja, Càritas. De moment s’ha dissenyat un protocol en dues fases: La primera fase d’acollida la faran Creu Roja, els refugiats arribaran des dels camps de Turquia i Itàlia i aniran a un centre d’acollida. Se n’han previst tres a Catalunya. Allà hi serà Creu Roja qui començarà un treball de primera acollida amb ells, mentres ells fan tots els tràmits de paper que és una cosa llarga i feixuga. També es farà un diagnòstic personalitzat tant per persones com per famílies i aquesta primera fase es calcula que durarà aproximadament uns 6 mesos, és a dir, quan arribi algun refugiat a Martorell ja farà sis mesos que és a Catalunya. La segona fase és la d’acollida per part dels municipis. Un cop arribi un refugiat a una família entrarà dins dels protocols que hi ha establerts, és a dir, si necessita un habitatge se’l derivarà a l’Oficina Municipal d’Habitatge però no tindran un tracte preferent sinó que se’ls valorarà en els mateixos casos que la resta de sol.licitants. El mateix passarà amb els ajuts que vinguin derivats de Serveis Socials, etc... Per tant, cal preveure la seva arribada però no canvia dinàmiques de treball en els criteris establerts. Des del Comité Operatiu s’han sensibilitzat molt amb aquest fet ja que la condició de refugiat no es vol que sigui pública, és a dir, no es podem identificar als refugiats de cara a la població, en tot cas han de ser ells els que ho diguin que ho són. És important tenir present que un refugiat és una persona que fuig d’un conflicte i que la seva exposició pública podria tenir represàlies per familiars que estiguin encara en el seu país d’origen. La Comissió Tècnica de Martorell estem treballant ara en un inventari de recursos que ens demanen des del Comité Operatiu, per saber recursos amb els que compte cada municipi.

Per altra banda, s’ha establert a nivell de Comité Operatiu de la Generalitat que tot allò que sigui acollida a Catalunya dels refugiats depèn de la Secretaria d’Immigració i tot allò que sigui suport de camps de refugiat o rutes de fugida i accions de sensibilització es considera cooperació internacional, per tant, a nivell local el que s’ha fet es extrapolar aquest mateix esquema. En relació a la sensibilització sobre els refugiats, m’imagino que ja ho deu saber que el passat 9 de desembre ja es va portar a terme una conferència sobre els refugiats i la seva situació actuals i les actuacions. Aquesta conferència la vam fer amb Creu Roja, que de fet és una entitat que domina sobradament la matèria que fa referència a refugiats ja que és pionera en aquest sentit. També des del departament de Cooperació estem treballant per fer més accions com per exemple una acció que vàrem fer amb ACNUR, en l’àmbit de Fira Infant, que consisteix en què la gent d’ACNUR munta una tenda com les que hi ha als camps de refugiats i explica com els atén i com els ajuda. Pel que fa referència a les inscripcions, es va crear un correu electrònic, es va fer difusió i la veritat es que hi ha hagut molt poquetes inscripcions i fins aquí de moment això és tot el que hi ha en referència a la moció. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 1a. pregunta: En la darrera sessió plenària es va aprovar la pròrroga d’un conveni, si ho recordem, que tenia molt a veure amb el CDIAP, aquí està a l’acta. Vaig preguntar, a part de votar a favor, vam preguntar si tenia alguna variació o no en respecte al preu hora i al preu total. Recordo que la regidora Sra. Dalmau, així consta en acta, diu: prenc nota i els hi farem arribar. Sra. Regidora per favor faci-m’ho arribar. Gràcies. Quant pugui me la fa arribar. Gràcies. La regidora Sra. Cristina Dalmau respon: Bé, com que va formular la pregunta al ple doncs li responc aquí també. Donat que l’exercici 2015 s’han establert les mesures de reducció de despesa que es van adoptat amb caràcter general, s’han regularitzat les tarifes del servei d’atenció precoç, així doncs la tarifa s’ha incrementat passant de 30,73 €/hora a 32,87 €/hores, sent la quantitat d’hores igual que l’any passat. El regidor Sr. Lluís Tomas formula la 2a. pregunta: Hem observat. Una altra, perdó Sr. Alcalde. Una del.....En una de les darreres comissions informatives, si no recordo la darrera, un dels decrets que hi havia era l’avançament d’una bestreta, d’una subvenció al Club bàsquet o al Basquet club Martorell. Entenia, ficava l’import total de la subvenció que en el seu dia se li va concedir després de la convocatòria i entenc que se li fa un avançament perquè encara no havia o devia haver cobrat. La meva pregunta és molt senzilla, volíem saber de totes les subvencions que es van aprovar en la convocatòria quin és l’estat de pagament de les mateixes en aquestes alçades o bé quan sigui el proper ple i vostès em contestin. I també voldríem conèixer, una vegada

atorgades les subvencions i cobrades, quin període de justificació existeix per a les entitats? Gràcies. La regidora Sra. Belén Leiva respon: Bé, primer de tot, l’estat de pagament és diferent per cada entitat degut segurament a les justificacions, que ara li explico perquè és precisament a la inversa. A les bases per a l’atorgament de subvencions destinades a la realització d’activitats físiques i/o esportives, s’indica en el seu capítol quart el següent, l’article 19 diu: “ Un cop resolt el procediment de concessió de la subvenció, abans de poder exigir el pagament el beneficiari resta obligat a justificar al Patronat municipal d’Educació Física i Esport, l’aplicació de la subvenció a l’actuació subvencionada dintre del mes següent a la finalització de l’activitat subvencionada”. I en referència a això també l’article 23 diu: “Un cop justificada degudament la subvenció, el Patronat Municipal d’Esports procedirà al seu pagament dintre del termini de 3 mesos de la presentació de la justificació completa.” - El regidor Sr. Lluís Tomas formula la 3a. pregunta: Una altra. Ens han comunicat que aquets darrers dies l’empresa SOREA esta fent un canvi de comptadors en diferents llars de Martorell. I la meva pregunta és aquesta instal·lació, que s’està fent nova, o aquest canvi de comptador tindrà alguna repercussió en la tarifa, en el lloguer d’aquest comptador? El regidor Sr. Josep Casasayas respon: Els senyors de Sorea fan tasques de manteniment continuament durant tot l’any en aquesta ocasió estan fent canvis de comptadors que són més antics, això no ha de repercutir en res en els diners que pagui l’usuari que li hagin canviat el comptador, per tant, em vaig posar en contacte amb Sorea i vaig demanar la garantia d’això i així me la van donar. El senyor Lluís Tomàs diu: Aquesta pregunta la retiro. Vaig tenir una trobada amb el Director del Patronat i es va agafar un compromís que en un parell de setmanes em ficaria al dia i depèn del què m’expliqui la traslladarem en un altre ple.

Preguntes escrites - El Sr. Alcalde hi intervé i diu: Passem a les preguntes que es van entrar per Registre i aquí els haig d’informar hi ha 10 preguntes entrades pel senyor Carvajal i una pregunta entrada per la senyora Márquez, i els haig d’informar que les preguntes van estar entrades el dia 16 de desembre, és a dir, dissabte, dins del termini perquè s’han de presentar 24 hores abans de la celebració de la sessió ordinària del ple. però acollint-nos a l’article 84.g) del Reglament Orgànic Municipal les preguntes presentades per escrit en el Registre les presentarem en la sessió següent, els hi donarem resposta en la sessió següent i si la dinàmica de presentació de preguntes per escrit és aquesta, que es presentin el dissabte al migdia, doncs probablement la resposta, acollint-nos a l’article 84.g) del Reglament

Orgànic Municipal, doncs es presentaran o es donarà resposta en el ple o la sessió següent tal i com ens habilita el propi Reglament. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: Perdó senyor alcalde, nosaltres, una cosa es que vostès en contestin al següent ple però nosaltres les llegirem, voldríem llegir-les. El Sr. Alcalde respon: Perdó, les preguntes que vostès han presentat i les preguntes i les respostes es presenten sempre i es llegeixen sempre el dia que es dona resposta en el ple, per tant, com que aquestes es traslladaran al ple següent doncs igual que fan amb les preguntes “in voce”, en el ple següent es llegiran i es contestaran. El regidor Sr. Lluís Tomàs diu: A l’article 84.g) no en parla en cap moment de que es tindran que llegir en el següent ple, sí donar resposta sempre i quan – i ho entenc- puguin ser complicades de respondre, però entenc que estem en el nostre dret segons la meva visió de l’article del ROM, de poder-les llegir, vostès estan el seu dret de contestar-les o no. El Sr. Alcalde diu: Senyor Tomàs vostè pot tenir la visió que tingui però correspon a l’alcalde presidir els plens així com dirigir i ordenar el seu funcionament i per tant, tal i com nosaltres ho entenem i així ho hem demanat en els serveis jurídics, ho fem d’aquesta manera i si li agrada més bé i sinó em sembla.... El Sr. Tomàs diu: Li demanaria que em passés l’informe on l’article 84 diu .... El Sr. Alcalde diu :Jo no li he dit això, jo no li he dit que l’article 84 diu això, jo li he dit que correspon a l’alcalde la direcció dels plens, per tant, vostè senyor Tomàs en el Ple següent tal com li he explicat li torno a retirar per si no ho ha entès, llegirà la pregunta i tindrà la resposta pertinent igual com fan en les preguntes “in voce”.

Preguntes “in voce” La regidora Sra. Raquel Pérez formula la següent pregunta: El passat dia 18 de setembre de 2015 vaig presentar la primera instància amb número de registre 5405 i el 25 de setembre de 2015, la segona instància amb número de registre 5537 i l’1 de desembre vaig registrar una tercera instància amb número de registre 7289 i encara no he rebut resposta definitiva dels expedients de contractació de telefonia, incloent la fixa, els mòbils, Internet i fibra òptica de l’Ajuntament i del Patronat, que segons l’aprovació del compte general del 2014 pujava a un total de 160.000 euros. Després de tres mesos veig que no hi ha una intenció clara de voler donar-me aquesta informació. El govern es nega a donar-me els expedients per continuar amb la meva tasca com a regidora de l’oposició. Ja se m’han donat excuses de tot tipus, des de que no hi havia contractes, passant perquè havien de comprovar si les dades personals que hi ha en els expedients les poden tenir els regidors de l’oposició, fins que les estaven buscant. Jo crec que he tingut prou paciència en tres mesos per tenir aquesta documentació, llavors la pregunta és molt clara: Que amaguen darrera aquests contractes que no me les volen donar?

El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 1a. pregunta: En els decrets d’alcaldia vaig observar un decret 1321, d’aquestes últimes que s’ha donat compte, on parla d’una subvenció que ha donat el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per a l’any 2015, per l’Escola Municipal de Música, en concret de 25.487 euros. La pregunta és saber si aquesta quantitat és la mateixa, ha variat, ha millorat, s’ha reduït amb respecte a la subvenció que existia a l’any anterior, a l’any 2014. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 2a. pregunta: També he vist amb les resolucions, he observat que hi ha moltes sancions per incompliment de l’ordenança de convivència ciutadana i l’ús de la via pública, en concret en el Parc Europa. Demanaria al regidor de Seguretat Ciutadana si em pogués fer, en el següent ple, fer-me arribar un balanç de quines són les incidències per part de la Policia Local en aquest indret del Parc d’Europa. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 3a. pregunta: Hem presentat per Registre d’Entrada, concretament, demanant informació sobre un incident o un accident que es va produir a l’Av. del Congost núm. 9. Se’ns va donar una informació que era només la caràtula, aquesta informació era un part de l’empresa asseguradora per lo del Registre d’Entrada 6220, de data 26 d’octubre de 2015. Voldríem que ens passessin la informació d’exactament que és el que va passar en aquest accident, en aquest indret, en aquesta data, parlem, aquesta data és la data de Registre d’Entrada, en l’avinguda Congost núm. 9. El regidor Sr. Lluís Tomàs formula la 4a. pregunta: L’última, senyor alcalde, vostè va comentar a la Comissió, no, en la Junta de Portaveus, perdó, sobre la reunió que hi havia hagut amb el departament d’Ensenyament va explicar la possibilitat de que hi hagi una reducció al proper curs en las línies de P3 en alguna escola de Martorell i bé, llegint, fullejant la premsa he vist que aquest tema es produirà en altres ajuntaments a nivell de la comarca, n’hi ha varis, m’agradaria saber com està aquest tema, si la regidora, vostè m’ha dit que li preguntés al proper ple, si pot contestar i també amb la mateixa referència vaig exposar que en el col.legi Lola Anglada es va obrir una línea de P3 amb 10 o 11 nens i voldria conèixer sobre si havia existit alguna possibilitat de què si tenia algun motiu especial fer aquesta línia en concret i si havia existit la possibilitat de repartir aquests nens o nenes amb altres línies d’altres escoles. El Sr. Alcalde fa la següent observació: Senyor Tomàs, ara hi pensava, si vol fer les preguntes que ha presentat per escrit les vol llegir i fer-les “in voce” això si que ho pot fer. El Sr. Tomàs respon: Doncs perfecte, les llegirem, li agraeixo. El Sr. Alcalde diu: Si vol pot fer-ho. El Sr. Tomàs contesta: Més aviat ,senyor alcalde, per deferència a les persones.

El Sr. Alcalde pregunta: Les té aquí senyor Carvajal? El Sr. Tomàs diu: Si les anàvem a llegir, clar. El Sr. Alcalde diu: Llavors entendríem com “in voce” també. És el mateix efecte. El Sr. Tomàs diu: No, senyor alcalde, ja les llegirem al proper ple perquè no són “in voce” i eren per escrit. D’acord? Gràcies D. PRECS. La Sra. Laura Ruiz hi intervé: Bé, des de Movem Martorell volíem fer un prec però fer una prèvia abans, mostrar la nostra decepció amb la fe d’errades publicada a l’últim butlletí municipal. Com bé recordaran, al primer butlletí es va publicar els sous de tots els regidors, eren sous mal calculats, estaven mal calculats, era una informació mal calculada, no passa res, pot ser voluntari o involuntari però en qualsevol cas estava mal calculat i en aquest, bé, vam demanar una rectificació i en aquest últim butlletí s’ha publicat aquesta rectificació, una rectificació és una fe d’errades que ens ha costat bastant trobar-la, està a l’última pàgina, minúscula, no aclareix res i més aviat el que diu és com que els càlculs poden variar segons les circumstàncies, bé, això no era un càlcul, es a dir no era una previsió del càlcul, era un càlcul que s’havia fet no entenc ben bé com perquè a més a la web de Movem Martorell estan tots els sous publicats, sous no perdó, retribucions, perquè a més diu sous i són retribucions, publicat, per tant no hi havia cap mena de possibilitat d’equivocar-se perquè es podia trobar la informació publicada. Només mostrar, una mica, la nostra decepció amb aquesta rectificació, no és una rectificació en tot cas, en cap cas es diu que vam presentar una alternativa o s’estalvien quasi 20.000 euros en el cartipàs, no es parla de què en el cas nostre per exemple desde el primer dia no cobrarem els plens extraordinaris, etc... En cap cas es rectifica la informació donada, el que volíem nosaltres era una rectificació de la informació facilitada. Aquesta fe d’errades se’ns queda una mica insuficient. Pregaríem en tot cas que en el proper butlletí si no recordem malament, va haver-hi el compromís de a final d’any publicar tots els sous i demès, doncs preguem que s’actualitzi aquesta informació també amb nous càrrecs de confiança que hi hagi, etc, que es faci públic i que aquesta informació que creiem insuficient en aquest requadret de la fe d’errades que es faci públic en el proper butlletí municipal. El Sr. Alcalde intervé i diu: De totes maneres senyora Ruiz li vull fer, m’ha vingut a tomb perquè parlava d’aquest tema, doncs de que si tot va com ha d’anar doncs el mes vinent o l’altre, perquè obrim el portal de transparència, i una de les coses que es publicaran són les retribucions de tots els càrrecs públics electes, imports anuals, però també farem una mica més enllà i publicarem la relació de transferències bancàries fetes mes a mes, des del mes de juliol que és a l’inici d’aquest mandat fins al corrent i que a més anirem penjant la relació de transferències bancàries a cadascun dels 21 càrrecs públics electes que hi ha en aquest consistori. Ho dic perquè més transparència crec que serà pràcticament impossible en quan aquest tema en concret.

El Sr. José A. Simón fa el seu prec i diu: Pregaríem a l’equip de govern que donés compliment al PAM i al seu pacte de progrés que deia que els pressupostos serien participatius. Els hi preguem que compleixin amb això i els pressupostos – si no estem equivocats es presentaran properament, doncs demanem doncs participar en l’elaboració d’aquests pressupostos i obrir un procés perquè tothom pugui participar. El Sr. Alcalde finalitza la sessió dient el següent : Si no hi ha més precs aixecaríem la sessió i tenint en compte que estem a dia 21 de desembre i estem molt proper a Nadal, doncs desitjar-vos a tots plegats, a tothom que ens escolta i a tots els regidors del consistori que tinguin unes molt bones festes de Nadal i un millor any nou. ===== I no havent-hi altres assumptes a tractar, el senyor President declara finalitzada la sessió, que s’alça a les 21.20 hores, de la qual s’estén la present acta, i jo com a Secretari, en DONO FE.