2n ESOCincies socials, geografia i histriaSocialsCristfol-A. TrepatSalvador CampamJordi Vidal PRTIC 6Els estats i les seves capitals1. Estats i capitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82. Europa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103. sia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124. frica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145. Amrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166. Oceania. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18UNITAT1 20La poblaci al mn1. Els efectius de la poblaci mundial. . . . . . . . 222. Els indicadors de lanlisi demogrfica. . . . . 243. La dinmica de la poblaci i els models demogrfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264. Lestructura de la poblaci: edat i sexe. . . . . 285. Dinmica i estructura de la poblaci a Espanya i a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 306. Elaborar i comentar una pirmide depoblaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32El rac dInternet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34Dossier: Quants anys viur?. . . . . . . . . . . . . . . . 42UNITAT2 44El poblament al mn1. El repartiment mundial de la poblaci . . . . . . 462. El poblament rural i urb. . . . . . . . . . . . . . . . 483. La mobilitat de la poblaci al mn: els fluxosmigratoris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 524. Lestructura professional de la poblaci . . . . . 565. Distribuci de la poblaci i migracions. . . . . . 58El rac dInternet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Dossier: Mfies i pasteres . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70UNITAT3 72Del mn antic a lEdat mitjana1. Antiguitat i Edat Mitjana: continutats i canvis . 742. El judaisme: la religi dels hebreus. . . . . . . . 763. El cristianisme. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 784. Lexpansi del cristianisme . . . . . . . . . . . . . . . 805. La decadncia de lImperi rom . . . . . . . . . . . 826. La fi de lImperi dOccident i lImperi bizant. . 847. Llegir i comentar un mapa histric. . . . . . . . 86El rac dInternet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88Dossier: Les primeres esglsies cristianes. . . . . 96UNITAT4 98Lesclat i lexpansi de lislam1. Arbia en temps del profeta Mahoma. . . . . 1002. La religi islmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1023. Lexpansi de lislam . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1044. La civilitzaci islmica. . . . . . . . . . . . . . . . . 1065. Locupaci islmica de la Pennsula Ibrica i la formaci dAl-Andalus . . . . . . . . . . . . . . . 1106. El llegat musulm i lart islmic . . . . . . . . . . 112El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114Dossier: La mesquita. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122UNITAT5 124LEuropa feudal (I)1. Els primers segles de lEuropa medieval. . . 1262. Una societat rural. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1283. El feudalisme: les relacions. . . . . . . . . . . . . 1304. El feudalisme: la societat. . . . . . . . . . . . . . . 1325. Una societat cristiana. . . . . . . . . . . . . . . . . . 134El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136Dossier: Els monestirs medievals. . . . . . . . . . . 144UNITAT6 146LEuropa feudal (II)1. Poders i conflictes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1482. El fenomen urb. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1503. El naixement i lexpansi de Castella i Lle(VIII-XIII) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1524. El naixement i lexpansi de Navarra i Arag. 1545. Lart romnic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1566. Comentar una obra arquitectnica . . . . . . . . 160El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162Dossier: El cam de Sant Jaume de Galcia. . . 169ndexndex UNITAT7 172El naixement de Catalunya (segles VIII-X)1. La formaci de la Marca Hispnica i els orgens de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . 1742. Lpoca de Guifr el Pels. El naixement de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1763. El cam cap a la independncia de la Catalunya Vella. . . . . . . . . . . . . . . . . . 1784. Una societat de pagesos lliures. . . . . . . . . . 1805. Els senyors. El naixement del feudalisme a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1826. Cultura i art a la Catalunya Vella abans de lany 1000. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186Dossier: Els mites fundacionals de Catalunya . . 194UNITAT8 196Lestat feudal i lexpansi catalana(segles XI-XIV)1. Lhegemonia del comtat de Barcelona durant el segle XI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1982. Lexpansi del comtat de Barcelona. . . . . . 2003. La uni amb Arag i lexpansi a Occitnia . 2024. Lexpansi de la Corona dArag. . . . . . . . . 2045. El cam de la Mediterrnia: Siclia, Sardenya i la Companyia Catalana dOrient. . . . . . . . . 2066. Les institucions de govern de la Catalunya medieval. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2087. El romnic catal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2108. Com sha de llegir la pintura. . . . . . . . . . . . 212El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214Dossier: Desperta ferro! Els almogvers . . . . . 222UNITAT9 224La Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV)1. Les ciutats a la Baixa Edat Mitjana. . . . . . . 2262. Societat i govern de les ciutats catalanes. . 2283. Europa en crisi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2304. La crisi demogrfica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2325. La crisi baixmedieval a Catalunya. . . . . . . . 2346. Lart gtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238Dossier: La fi de Sefarad. . . . . . . . . . . . . . . . . 246UNITAT10 248Els temps moderns1. Els temps moderns: canvis i continutats . . . 2502. Els descobriments geogrfics. . . . . . . . . . . . 2523. Causes i conseqncies dels descobriments geogrfics. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2554. Lampliaci del coneixement. . . . . . . . . . . . 2585. El Renaixement a Itlia. . . . . . . . . . . . . . . . 2606. Com sha de llegir lescultura. . . . . . . . . . . . 264El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266Dossier: Maies, asteques i inques. . . . . . . . . . 273UNITAT11 276LEuropa de labsolutisme (segles XVI-XVII)1. LEuropa moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2782. La Reforma protestant. . . . . . . . . . . . . . . . . 2803. La monarquia absoluta . . . . . . . . . . . . . . . . . 2824. Els grans conflictes de les monarquies europees. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2845. Els monarques absoluts i els soldats. . . . . . 2866. Lart barroc. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2887. Comentar un text histric. . . . . . . . . . . . . . . 290El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292Dossier: Un dia en la vida del Rei Sol. . . . . . . 300UNITAT12 302La monarquia hispnica (1469-1714)1. El regnat dels Reis Catlics. . . . . . . . . . . . . 3042. Lexpansi de la monarquia hispnica. . . . . 3063. La crisi del segle XVII. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3084. Catalunya als segles XVI i XVII: pirates i bandolers. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3105. Els conflictes entre el rei i Catalunya. . . . . . 3126. La pintura barroca hispnica. . . . . . . . . . . . 314El rac dInternet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 316Dossier: Lorigen de lhimne i de la Diada Nacional de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . 324El contingut de la unitat est estructurat en apartats i subapartats numerats que permeten una mi-llor ordenaci de lestudi. Generalment cada doble pgina presenta un contingut concret.4COM SESTRUCTURA UNA UNITATIntroducci: cont unbreu text explicatiu delcontingut.Paraules clau: permetenestructurar laprenentatgedel contingut.Apartats: van numerats itenen un ttol indicatiu.Paraules clau: indiquenlapartat on es defineixenper primera vegadaaquests conceptes.Vocabulari: facilita lacomprensi de paraulesque poden presentar alguna dificultat.Paraules en negreta:identifiquen els conceptesque cal retenir.Sabies que...?: amplia elcontingut de lapartat ambcuriositats sobre el tema.Activitats: cada apartatpresenta una propostadactivitats, identificadesamb el nmero dunitat i el nmero correlatiu dactivitat.Mapes: serveixen dexemple i amplien lainformaci.Dibuixos: ajuden a la comprensi del text.Les fonts: sn mapesfotografies, grfics, taules,dibuixos o textos que formen part del contingut.Objectius de la unitat:estableix els objectius que shan dassolir enacabar la unitat.Recorda: refora conceptes importants estudiats anteriorment.5El tancament de la unitatsestructura a partir de sis elements:Esquema de la unitat:resumeix la unitat en formadesquema.Resum grfic: resumeixde manera visual el contingut bsic de la unitat a partir de les paraules clau.Activitats: estannumerades i poden ser de refor o dampliaci.Activitats davaluaci:avaluen lassoliment delcontingut de la unitat.Dossier: tracta sobre algun aspecte dintersrelacionat amb el contingut de la unitat.El rac dInternet:proposa activitats que shande resoldre investigant per la xarxa de webs. Totes lesadreces es redireccionaranal web de lEditorial: www.espaibarcanova.cat.6Perentendreelquepassaalmn i, si cal, mourens-hi, enscal conixer els noms dels es-tatsidelessevescapitalsilaseva situaci. En cas contrari,no podrem saber on passen lesnotcies que ens arriben per latelevisi o per Internet. Aquestprtic tajudar a situar els es-tats i les seves capitals i, alhora,ser un punt de consulta per aaquellesactivitatsdhistriaque et demanin identificar elsnoms actuals on van esdevenirfets del passat.PrticPrticEls estats i les sevescapitalsEls estats i les sevescapitalsPARAULES CLAUEstatcapital mapa polticcontinentPlanisferi (Museu de la Marina, Lisboa).Porta de Brandenburg (Berln, Alemanya).Pa de sucre (Rio de Janeiro, Brasil). 7Kilimanjaro (Kenya).Gran Muralla (Xina).pera (Sydney).1. Estats i capitalsQuan les persones van esdevenir sedentries van anar delimitantespais concrets al voltant dels seus poblats. Al llarg de la histria,els grups humans es van anar organitzant. De mica en mica vananar sorgint lders i persones que manaven i exrcits i funciona-ris per administrar lespai on vivien o ocupaven. Amb el temps,aquesta xarxa administrativa dun territori es va conixer amb elnom dEstat.Un Estat s, doncs, el conjunt de territoris amb fronteres cla-rament delimitades administrats en els aspectes essencials (de-fensa, ordre pblic, justcia, relacions exteriors, etc.) per un solgovern. Els estats poden coincidir amb una naci, com per exem-ple Portugal, o b amb diverses nacions (com Blgica o la GranBretanya).8PrticPrticF l a n d e sV a l n i aRegi deBrussellesGantBruges AnversHasseltLovainaArlonLiejaWavreMonsCapital dEstat i naciCapital de naciCapital de provnciaNamurBrusselles0 25 50 kmFont 1. Blgica s un Estat format perdues nacions: Flandes i Valnia.PARAULES CLAUEstatcapitalmapa poltic9BENNTOGOGHANABURKINAFASONGERNIGRIAPorto-Novo0 100 200 kmFont4.PennsuladeKamtxatka,situadaalextremoriental de Rssia.Actualment, al mn hi ha 193 estats amb territoris i po-blacions molt diferents. LEstat ms gran del mn sRssia, quet17milionsdequilmetresquadrats.LEstat ms poblat s la Xina, amb 1 321 milions dha-bitants. El ms petit s el Vatic amb 0,44 km2.Font 5. Mnaco s un microestat.Al costat daquests grans estats, nhi ha molts altresdextensi territorial reduda i poc poblats. Per exemple,al mn hi ha 58 estats ms petits que Catalunya i 94que tenen menys poblaci que el nostre pas. Fins i totnhi ha 21 que tenen menys habitants que ciutats comara Badalona o lHospitalet de Llobregat.Font 2. Brusselles, capital de Blgica.A tots els estats hi ha una ciutat, la capital, on resideixel govern, s a dir, el consell de ministres dun Estat pre-sidit per lanomenat president del govern o primer mi-nistre.Font 3. Benn, a lfrica equatorial, t fronteres amb To-go, Burkina Faso, Nger i Nigria.El mapa en qu es representen les fronteres dels diversosestats i les capitals corresponents sanomena mapa po-ltic. Els estats poden correspondre a ms duna naci.10PrticPrtic2. EuropaEuropa s el continent on vivim nosaltres. T una extensi de 10 396 421 km2. De fet, es tracta duna pennsula dsia. El l-mit oriental dEuropa s fcil de travessar tant per la serraladadels Urals com per les planes eurasitiques del sud daquesta ser-ralada. Al llarg de la histria, molts pobles procedents de lsia es vananar installant a Europa desprs de travessar aquest lmit. En elsltims cinc-cents anys, per, els habitants dEuropa ja ho estu-diars en les unitats dhistria han ocupat gaireb la resta delmn o hi han influt. Aquest fet, entre daltres, ha dotat el conti-nent europeu, malgrat la seva diversitat, duna personalitat hu-mana i econmica diferent de la dsia.EstocolmOsloHlsinkiTallinnVlniusMinskRigaMoscouReykjavkDublnLondresCopenhaguenBrussellesAmsterdam BerlnParsMnacoBucarest BelgradZagrebLjubljanaSan MarinoLuxemburgPragaMadridAndorrala VellaVarsviaKevChisinauBudapestViena BernaVaduzBratislavaSarajevoSofia TiranaSkopjeErevanTbilisiBakLa VallettaAtenesNicsiaLisboaRomaGibraltar(R.U.)BSNIA IHERCEGOVINAOCEATLNTICDINAMARCAM A R N E G R AMARCSPIAMARMEDITERRN I AMARBLTICA M A RD E LN O R DESTNIALETNIALITUNIAIlles Froe(Din.)NORUEGASUCIAFINLNDIACerclePolar rtic ISLNDIAIRLANDAREGNEUNIT PASOSBAIXOSBIELORSSIAALEMANYATXQUIAPOLNIAUCRANAARMNIAGERGIAAZERBAIDJANR S S I AROMANIAHONGRIAUSTRIACROCIAESLOVNIASUSSAESLOVQUIAMOLDVIABULGRIAALBNIAMACEDNIASRBIA MALTAXIPREGRCIAITLIAF R A N AESPANYA PORTUGALBLGICA612 4531 LIECHTENSTEIN2 MNACO3 SAN MARINO4 ANDORRA5 CIUTAT DEL VATIC6 LUXEMBURG0 500 1 000 kmPristina KOSOVOMONTENEGROPodgoricaFont 6. Europa.PARAULES CLAUcontinent11Albnia Tirana 28 748Alemanya Berln 356 755Andorra Andorra la Vella 468Armnia Erevan 29 800ustria Viena 83 859Azerbaidjan Bak 86 600Blgica Brusselles 30 518Bielorssia Minsk 207 595Bsnia i Hercegovina Sarajevo 51 129Bulgria Sofia 110 994Crocia Zagreb 56 538Dinamarca Copenhaguen 43 093Eslovquia Bratislava 49 035Eslovnia Ljubljana 20 251Espanya Madrid 505 954Estnia Tallinn 45 100Finlndia Hlsinki 338 145Frana Pars 547 026Gergia Tbilisi 69 700Grcia Atenes 131 957Hongria Budapest 93 033Irlanda Dubln 70 285Islndia Reykjavk 102 302Itlia Roma 301 302Kosovo Pristina 10 887Letnia Riga 64 500Liechtenstein Vaduz 160Litunia Vlnius 65 200Luxemburg Luxemburg 2 586Macednia Skopje 25 713Malta La Valletta 316Moldvia Chisinau33 700Mnaco Mnaco 2Montenegro Podgorica 14 026Noruega Oslo 323 877Pasos Baixos Amsterdam 41 526Polnia Varsvia 312 685Portugal Lisboa 91 985Regne Unit Londres 244 100Romania Bucarest 238 391Rssia Moscou 17 075 400San Marino San Marino 61Srbia Belgrad 77 474Sucia Estocolm 449 964Sussa Berna 41 285Txquia Praga 78 864Ucrana Kev 603 700Vatic Ciutat del VaticXipre Nicsia 9 2513 60082 401722 9718 2008 12010 3929 7244 5527 3234 4935 4685 4472 00945 1161 3155 23863 7144 64610 7069 9564 10930258 1472 2002 259343 5754802 0554014 320326844 62716 57038 51810 64260 77622 276142 893297 9509 0317 55410 22846 299788Estat CapitalSuperfcie(en km2)Poblaci(en milers)Font 7. Els estats dEuropa (2007).0,44 0,82Font8. PartendAtenes(Grcia).La civilitzaci de lantiga Grcia vaser el fonament de la cultura europeaactual. A C T I V I T A T S0.1. Localitzaenelmapaelstres estats ms petits dEuropa ielstresmsgrans,segonslesdades de superfcie de la taula.0.2. Localitzaenelmapaelstres estats ms poblats dEuro-paielstresquetenenmenyspoblaci,segonslesdadesdesuperfcie de la taula.0.3. Diguesdosestatseuro-peus localitzats al nord, dos desituats al sud, dos de localitzatsa lest i dos, a loest. 0.4. Aprn-tedememrialescapitalsdelsestats.Amsdesaber-les de memria, situa-lesen un mapa mut o assenyala-les en el mapa poltic. 0.5. BuscaenlapremsaoaInternet alguna notcia que ha-gi passat aquesta setmana a Eu-ropa i situa-la en lEstat corres-ponent.12PrticPrticCerclePolarrticO C E R T I CMoscouAnkaraTURQUIABeirutDamascJerusalemAmman65110BagdadIRAQTeheran4al-KuwaitIRANTURKMENISTANAixkhabadUZBEKISTANTaixkentBixkekPAKISTANAFGANISTANKIRGUIZISTANTADJIKISTANal-ManamaDohaAbu DhabiIslamabadKabulDuixanbe873Masqatal-RiyadSanaOMANARBIASAUDITAIEMENDaccaThimbuKtmanduNova Delhi2MYANMARBLANGLADESH NDI AX I N AManilaPhnom PenhBangkokRangoonVientianeHanoiLAOSVIETNAMTAILNDIACAMBODJATAIWANFILIPINESTaipeiTrpicdeCncerJAPCOREADEL SUDCOREADEL NORDPequnTquioSelPyongyangMONGLI AUlan BatorSRI LANKAMALDIVESMaleColomboBandar SeriBegawanSingapur9Kuala Lumpur11JakartaI N D O N S I AMALISIADiliTIMORORIENTALEquadorOCEPACFICO C E N D I CMAR ROJAKAZAKHSTANMARCSPIAMARNEGRAISRAELBHUTANUNI DELS EMIRATS RABSKUWAITJORDNIALBANQATARBAHRAINSINGAPURSRIABRUNEI1234567891011AstanaRSSI A( as i t i c a)0 1 000 kmNEPALNEPALFont 9. sia.3. siasia s el continent ms gran i ms poblat del mn. T 44 mi-lions de quilmetres quadrats i representa ben b una tercera partde les terres emergides del planeta. Els dos estats ms poblats del mn, la Xina i lndia, sn asia. Turquia s un estat asitic que t una part del seu territori a Europa, mentre que Rssia t la major part del territori a sia ila majoria de la poblaci a Europa. Indonsia s un estat asiticque t una part del seu territori a Oceania, ja que controla la mei-tat occidental de Nova Guinea.13Afganistan Kabul 652 225Arbia Saudita al-Riyad 2 153 168Bahrain al-Manama 678Bangla Desh Dacca 143 998Bhutan Thimbu 47 000Brunei Bandar Seri Begawan 5 765Cambodja Phnom Penh 181 035Corea del Nord Pyongyang 120 538Corea del Sud Sel 99 237Filipines Manila 300 000Iemen Sana 524 342ndia Nova Delhi 3 287 263Indonsia Jakarta 1 529 072Iran Teheran 1 648 196Iraq Bagdad 434 128Israel Jerusalem 20 700Jap Tquio 372 819Jordnia Amman 97 740Kazakhstan Astana 2 717 300Kirguizistan Bixkek 198 500Kuwait al-Kuwait 17 818Laos Vientiane 236 800Lban Beirut 10 400Malisia Kuala Lumpur 329 758Maldives Male 298Monglia Ulan Bator 1 566 500Myanmar Rangoon 676 577Nepal Ktmandu 147 181Oman Masqat 212 457Pakistan Islamabad 796 095Qatar Doha 11 437Rssia Moscou 12 836 900Singapur Singapur 649Sria Damasc 185 180Sri Lanka Colombo 65 610Tadjikistan Duixanbe 143 100Tailndia Bangkok 513 115Taiwan Taipei 36 202Timor Oriental Dili 14 874Turkmenistan Aixkhabad 488 100Turquia Ankara 779 450Uni dels Emirats rabs Abu Dhabi 83 600Uzbekistan Taixkent 447 400Vietnam Hanoi 331 109Xina Pequn 9 536 49931 88927 601708150 4482 32837413 99623 30149 04491 07722 2301 129 866234 69365 39727 4996 426127 4336 05315 2855 2842 5056 5213 92524 8213692 95147 37428 9013 204164 74190745 0004 55319 31420 9267 07665 06822 8581 0845 09771 1584 44427 78085 2621 321 851Estat CapitalSuperfcie(en km2)Poblaci(en milers)Font 10. Els estats dsia (2007).Font11. TempleshindsdeKhaju-raho (ndia). Al continent asitic shipractiquen algunes de les religions msantigues: lhinduisme i el budisme.A C T I V I T A T S0.6. Digues un Estat localitzatalnorddelcontinentasitic,dosestatsquesiguinalestidos que siguin al sud. 0.7. Quins estats dsia estansituats a lhemisferi sud?0.8. Aprn-tedememrialescapitalsdelsestats.Amsdesaber-les de memria, situa-lesen un mapa mut o assenyala-les en el mapa poltic. 0.9. BuscaenlapremsaoaInternetalgunanotciaquehagi passat aquesta setmana asia i situa-la en lestat corres-ponent.* **NomslaRssiaasitica(lasuperfcietotalsde17 075 400km2).**NomslaRssiaasitica(lapoblacitotalsde142 893 000hab.).14PrticPrticCeuta(E.)Melilla(E.)RabatAlgerTunisTrpoliEl CaireAsmaraKhartumDjiboutiAddis AbebaMogadiscioNairobiKampalaKigaliBujumburaDodomaVictoriaMoroniPort LouisAntananarivoLilongweLusakaHarareMaputoMbabanePretriaMaseruCiutat del CapGaboroneWindhoekLuandaKinshasaBrazzavilleLibrevilleSo TomYaound BanguiMalaboNDjamenaAbujaNiameyOuagadougouBamakoYamoussoukroPorto-NovoLomAccraMonrviaFreetownConakryBissauBanjulDakarPraiaNouakchottIlles Canries(E.)Madeira(P.)SharaOccidentalMAURITNIAMARROCA L G R I ATUNSIAL B I AEGI PTESUDANTXADN GERMALICAP VERDSENEGALGUINEASIERRA LEONELIBRIACOSTADIVORIGHANANI GRI ACAMERNREPBLICACENTREAFRICANAGABONCONGOREPBLICADEMOCRTICADEL CONGOERITREAE T I P I ASOMLIAKENYAUGANDATANZNIASocrota(Iemen)SEYCHELLESCOMORESMADAGASCARMAURICIReuni(Fr.)Mayotte(Fr.)MOAMBICZ M B I AA N G O L AN A M B I ABOTSWANAZIMBABUEREPBLICA DESUD-FRICASO TOM IPRNCIPEGUINEA EQUATORIALBURKINAFASO123456789MAR ROJAMARMEDI T E R R N I AEquadorTrpic de CncerTrpic de CapricornAscensi(R.U.)Santa Helena(R.U.)12345678910GMBIAGUINEA BISSAUTOGOBENNRWANDABURUNDISWAZILNDIALESOTHOMALAWIDJIBOUTIO C E A T L N T I C0 1200kmO C E N D I C10Font 12. frica.4. fricaEl continent afric s un territori molt extens, de forma ms omenys triangular, que t ms de 30 milions de quilmetres qua-drats.Un dels trets ms destacables dfrica el constitueix, sens dub-te, la gran diversitat de religions, llenges, histria i formes devida que hi ha. El continent afric s el bressol de la humanitat: ales seves terres orientals van aparixer els primers ssers humansde la Prehistria. 15Algria Alger 2 381 741Angola Luanda1 246 700Benn Porto-Novo 112 622Botswana Gaborone 581 730Burkina Faso Ouagadougou 274 200Burundi Bujumbura 27 834Camerun Yaound 475442Cap Verd Praia 4033Centreafricana (Repblica) Bangui 622 436Comores Moroni 1 862Congo Brazzaville 342 000Congo (Rep. Democrtica) Kinshasa 2 344 885Costa dIvori Yamoussoukro 320 803Djibouti Djibouti 23 20Egipte el Caire 942 247Eritrea Asmara 121 143Etipia Addis Abeba 1 130 139Gabon Libreville 267 667Gmbia Banjul 11 295Ghana Accra 238 538Guinea Conakry 245 857Guinea Bissau Bissau 36 125Guinea Equatorial Malabo 28 051Kenya Nairobi 582 646Lesotho Maseru 30 355Libria Monrvia 111 36Lbia Trpoli 1 775 500Madagascar Antananarivo 587 041Malawi Lilongwe 118 484Mali Bamako 1 240 142Marroc Rabat 458 730Maurici Port Louis 2045Mauritnia Nouakchott 1 030 700Moambic Maputo 799 380Nambia Windhoek 824 292Nger Niamey 1 186 408Nigria Abuja 923 768Rwanda Kigali 26 338So Tom i Prncipe So Tom 964Senegal Dakar 196 722Seychelles Victoria 455Sierra Leone Freetown 71 740Somlia Mogadiscio 637 657Swazilndia Mbabane 17 364Sud-frica (Repblica de) Pretria 1 219 090Sudan Khartum2 505 813Tanznia Dodoma 942 983Togo Lom 56 785Tunsia Tunis 162 155Txad NDjamena 1 284 000Uganda Kampala 241 038Zmbia Lusaka 752 614Zimbabue Harare 390 75933 33312 2648 0781 81514 3268 39018 0604234 3697113 80065 75118 01349680 3354 90676 5111 4541 68822 9319 9471 47255136 9132 1253 1956 03619 44813 60311 99533 7571 2503 27020 9052 05512 894135 0319 90719912 521816 1449 1181 13343 97739 37939 3845 70110 2769 88530 26211 47712 311Estat CapitalSuperfcie(en km2)Poblaci(en milers)Font 13. Els estats dfrica (2007).Font 14. El congost dOlduvai, (Tan-znia) es coneix com el bressol de lahumanitat.Shihantrobatrestesdhomnids i dindstries ltiques defa uns 3 milions danys.A C T I V I T A T S0.10. Digues un Estat que si-gui al nord del continent afri-c,dosestatsqueestiguinsi-tuats a lest i dos, al sud. 0.11. BuscaenlapremsaoaInternet alguna notcia que ha-gipassataquestasetmanaafrica i situa-la en lEstat cor-responent. 0.12. Quin s lEstat ms petitdfrica?Quinselmspo-blat? 0.13. Aprn-te de memria lescapitalsdelsestats.Amsdesaber-les de memria, situa-lesen un mapa mut o assenyala-les en el mapa poltic.16PrticPrticCerclePolarrticOCEPACFICOCEATLNTICEquadorTrpicdeCapricornTrpicdeCncer0 2 000 kmESTATS UNITSDAMRICAE S T A T S U N I T SD A M R I C AC A N A D OttawaGroenlndia(Dinamarca)St. Pierre iMiquelon (Fr.)Bermuda (R.U.)WashingtonM X I CNassauBAHAMESIlles Turks i Caicos (R.U.)PuertoRicoSantoDomingoKingstonJAMAICALHavanaCUBA Ciutat de MxicBelmopanGuatemalaGUATEMALASan SalvadorEL SALVADOR TegucigalpaHONDURESManaguaNICARAGUASan JosCOSTA RICA PanamPANAMMAR DE LESANTILLES105914311152113612167 174Port-of-SpainTRINITAT I TOBAGO CaracasVENEUELA GeorgetownParamariboGUYANA18GuaianaFrancesaBogotCOLMBIAQuitoEQUADORIlles Galpagos(Eq.)LimaPERLa PazSucreBOLVIABrasliaB R A S I LAsuncinPARAGUAIMontevideo Buenos AiresSantiago de XileURUGUAIARGENTINAXILEIlles Malvines(R.U.)Gergia del Sud(R.U.)Anguilla (R.U.)ANTIGUA I BARBUDASaint JohnsAruba i Antilles Neerlandeses (P.B.)BARBADOSBridgetownBELIZEDOMINICARoseauGRENADASaint GeorgesGuadeloupe (Fr.)HAITPort-au-PrinceIlles Caiman (R.U.)Illes Verges (EUA-R.U.)Martinica (Fr.)Montserrat (R.U.)REPBLICA DOMINICANASAINT CHRISTOPHER I NEVISBasseterreSAINT LUCIACastriesSAINT VINCENT I GRENADINESKingstownSURINAM1234567891011121314151617188Font 15. Amrica.5. AmricaAmrica s el ms llarg de tots els continents. Prcticament abas-ta del pol nord al pol sud. s ms gran que frica: t 42 milionsde quilmetres quadrats. Sassembla a dos triangles units per unpassads aprimat: listme de Panam. Per aix, en estudiar-lo, sesoldividirsempreentresparts:AmricadelNord, AmricaCentral i Amrica del Sud. Grcies a la gran llargria, shi loca-litzen el major nombre de contrastos climtics i paisatgstics delplaneta. Els estats americans sn molt diferents pel que fa a la superf-cie.Nhihatresdemoltgrans,gairebtanextensoscomtotEuropa: el Canad, els Estats Units i el Brasil. Contrriament, alAmrica Central i, sobretot, a les illes del Carib, els estats snmolt petits, amb unes extensions comparables a les duna comar-ca catalana. 17Font17. SaintGeorges,capitaldeGrenada,alCarib.Elspetitsestatscaribenys sn antigues possessions co-lonials, sobretot britniques, que vanassolir la independncia en el darrerquart del segle XX.A C T I V I T A T S0.14. LocalitzaenelmapadAmrica els estats i les capi-tals dels estats americans.0.15. Indica dos estats que no-ms estiguin banyats per loceAtlntic i dos que noms esti-guin banyats per loce Pacfic.QuinsestatsdAmricatenencosta en els dos oceans? 0.16.BuscaenlapremsaoaInternet alguna notcia que hagipassat aquesta setmana a Am-rica i situa-la en lEstat corres-ponent. 0.17. Aprn-te de memria lescapitalsdelsestats.Amsdesaber-les de memria, situa-lesen un mapa mut o assenyala-les en el mapa poltic.Antigua i Barbuda Saint Johns 442Argentina Buenos Aires 2 780 092Bahames Nassau 13 939Barbados Bridgetown 431Belize Belmopan 22 965Bolvia Sucre i La Paz 1 098 581Brasil Braslia 8 511 996Canad Ottawa 9 970 610Colmbia Bogot 1 141 748Costa Rica San Jos 51 100Cuba lHavana 110 922Dominica Roseau 751Dominicana (Repblica) Santo Domingo 48 442Equador Quito 272 045Estats Units dAmrica Washington 9 381 717Grenada Saint Georges 344Guatemala Guatemala 108 889Guyana Georgetown 214 970Hait Port-au-Prince 27 400Hondures Tegucigalpa 112 088Jamaica Kingston 10 991Mxic Ciutat de Mxic 1 972 547Nicaragua Managua 130 682Panam Panam 75 517Paraguai Asuncin 406 752Per Lima 1 285 216Saint Kitts-Nevis Basseterre 269Saint Lucia Castries 616Saint Vincent i Grenadines Kingstown 389El Salvador San Salvador 21 041Surinam Paramaribo 163 820Trinitat i Tobago Port-of-Spain 5 123Uruguai Montevideo 176 215Veneuela Caracas 912 050Xile Santiago de Xile 756 7896940 3023052812949 119190 01033 39044 3794 13311 394729 36513 755301 1398912 7287698 7067 4832 780108 7005 6753 2426 66928 674391701186 9484701 0563 46026 02316 284Estat CapitalSuperfcie(en km2)Poblaci(en milers)Font 16. Els estats dAmrica (2007).18PrticPrticMarianes(EUA)Guam(EUA)Trpic de CncerPALAUESTATS FEDERATS DE MICRONSIAPalikirM icronsiaDalap-Uliga-DarritWake (EUA)MARSHALLI. Midway(EUA)Hawaii(EUA)Johnston (EUA)PolinsiaO C E Palmyra (EUA)Howland (EUA)Baker (EUA)BairikiCanton i Enderbury(CondominiEUA i R.U.)Jarvis(EUA)YarenNAURUTUVALUVaiakuTokelau (N.Z.)KI RI BAT ISALOMM elansiaHoniaraVANUATUVilaNovaCalednia(Fr.)PAPUANOVA GUINEAPortMoresbyEquadorTrpicdeCapricornA U S T R L I ACanberraNorfolk(Austr.)I. Kermadec(N.Z.)Lord Howe(Austr.)P A C F I CNukualofaFIJITONGASuvaWallis i Futuna(Fr.)Niue(N.Z.)SamoaAmericana(EUA)ApiaSAMOACook(N.Z.)P o l i n s i aF r a n c e s a(Fr.)Pitcairn idependncies(R.U.)NOVAZEL ANDAWellingtonI. Chatham(N.Z.)I. Bounty (N.Z.)I. de les Antpodes(N.Z.)I. Campbell(N.Z.)I. Auckland(N.Z.)TasmniaO C E N D I C0 1 000 kmKororFont 18. Oceania.6. OceaniaMs que un continent, Oceania s una escampadissa dilles per lo-ce Pacfic. Per tant, no podem dir que tingui uns lmits clars. Hidestaca una gran massa territorial, Austrlia, que forma un sol Estat. El nombre dilles s molt gran i se solen dividir en tres grups: Les que estan situades a la zona central del Pacfic, que sano-mena Micronsia. El grup de les ms occidentals (Nova Guinea, Nova Caled-nia, etc.), que rep el nom de Melansia. El grup de les ms orientals, que sanomena Polinsia.Micronsia deu el seu nom al fet que es tracta un conjunt di-lles molt petit (en grec, MICRO vol dir petit i NESI, illa). Mela-nsia vol dir illes negres perqu al segle XIX va semblar que la ma-joria dels seus habitants tenia la pell fosca. Finalment, Polinsia voldir moltes illes (sn a la vora de 1000).Com que aquestes illes van estar molt de temps sense contacteamb la resta de continents, hi sobreviuen encara espcies animalsi vegetals diferents, aix com tamb cultures ms antigues.19Austrlia Canberra 7 682 300Estats Federatsde MicronsiaFiji Suva 18 272Kiribati Bairiki 849Marshall Dalap-Uliga-Darrit 181Nauru Yaren 21Nova Zelanda Wellington 270 534Palau Koror 487Papua Nova Guinea Port Moresby 462 840Salom Honiara 28 369Samoa Apia 2 831Tonga Nukualofa 748Tuvalu Vaiaku 24Vanuatu Vila 12 18920 43491810761134 115205 79556621411611211Estat CapitalSuperfcie(en km2)Poblaci(en milers)Font 19. Els estats dOceania (2007).Font 20. La Repblica de Palau, a laMicronsia, s un dels estats ms jovesdel mn. Es declar independent delsEstats Units el 1994.Font 21. Uluru, tamb coneguda coma Ayers Rock, s una formaci rocosasituadaalcentredAustrlia,quetungransignificatculturalperalsanangu, un poble aborigen australi.A C T I V I T A T S0.18. Busca en la premsa o a Internet alguna notcia que hagi pas-sat aquesta setmana a Oceania i situa-la en lEstat corresponent. 0.19. Quins sn els tres estats ms petits dOceania? A quin grupdilles pertanyen? 0.20. Aprn-te de memria les capitals dels estats. A ms de saber-lesdememria,situa-lesenunmapamutoassenyala-lesenelmapa poltic.Palikir 707 10720Si cada cop viuen ms perso-nesalmn,noarribarunmomentenqunohihaurproualimentsperatothom?Si noneixenprounens,nosenvellirmoltlapoblaci?Podrancobrarlespersonesjubilades les seves pensions? Perrespondreaquestespre-guntes, cal saber demografia,cinciaqueinvestigaelquefarefernciaalapoblaci:explicacomestandistribu-des les persones en lespai, elseu augment o disminuci ila seva estructura dedat i se-xe,entrealtresaspectes. Unitat 1Unitat 1La poblaci al mnLa poblaci al mnPARAULES CLAU poblaci absolutapoblaci relativataxa de natalitat taxa de mortalitat creixement natural saldo migratori dinmica de la poblacimodel demogrfic pirmide de poblaciGlacera de Langjokull (Islndia).Poblaci envellida (Ma, Menorca). La ciutat de Dacca (Bangla Desh). 21Poblaci jove (Moambic). Poblaci envellida (Ma, Menorca).OBJECTIUS DIDCTICS1. Exposar levoluci de la poblaci mundial i les raons que lexpli-quen.2. Analitzar diversos indicadors demogrfics per deduir els movi-ments de poblaci.3. Deduir lestructura per edats duna zona a partir de lanlisi du-na pirmide de poblaci.4. Exposar les dinmiques de la poblaci a Catalunya i a Espanya.1. Els efectius de la poblacimundialLa quantitat total de persones que habiten al mn o en un espaideterminat (un continent, un pas, una ciutat, etc.) sanomenapoblaci absoluta. Segons dades provisionals, lany 2008 la po-blaci absoluta mundial va superar els 6 650 milions de perso-nes.La poblaci absoluta dun lloc noms ens indica si els seus ha-bitants sn molts o pocs. Per saber si aquests habitants tenen molto poc espai per viure, cal saber la densitat de la poblaci.La poblaci relativa o densitat de poblaci s la relaci en-tre el nombre dhabitants i lespai que ocupen. Per saber la densi-tat de poblaci dun pas, saplica una frmula senzilla: Unitat 1Unitat 122 22Densitat de poblaci =Poblaci absolutaExtensi (en km2) Poblaci absoluta(en milions)Font 1. La poblaci mundial lany 2007Extensi (en km2) Continentfrica 944 30 249 096Amrica del Nord 335 25 423 440Amrica Central i del Sud 569 17 814 020sia 4 010 44 444 038Europa 733 10 396 421Oceania 35 8 942 252Font: Population Reference Bureau (2008).Pas Habitants (en milers) Pas Densitat (hab./km2)Xina 1 321 851Mnaco 16 271ndia 1 129 866Singapur 6 577Estats Units 301 139Malta 1 266Indonsia 234 693Maldives 1 196Brasil 190 010Bangla Desh 1 100Pakistan 164 741Barhein 1 050Bangla Desh 150 448Taiwan 706Rssia 142 893Barbados 649Nigria 135 031Nauru 632Jap 127 433Maurici 611Font: World Factbook (2007).1.1. A partir de les dades de la poblaci mundial de 2007, resol les qestions se-gents: a) Quin s el continent ms poblat? Coincideix amb el ms gran? Lextensi delscontinents, es correspon amb la seva poblaci?b) Calcula la densitat de poblaci de cada continent.PARAULES CLAUpoblaci absolutapoblaci relativaSABIES QUE...? Al mn cada segon neixen unamitjana de 4,3 persones. Lhabitant 5 000 milions va ni-xer el mes de juliol de 1987 i lha-bitant 6 000 milions va nixer elmes doctubre de 1999.Font 2. Pasos amb ms poblaci absoluta i pasos amb ms poblaci relativa (2006)23Els censosFont 3. Detall dun full que susa per elaborar el cens a lEstat es-panyol.Font 4. Resum estadstic del barri barcelon de les Corts. Informasobre el nombre dhabitants daquest barri lany 1837 (804 hab.)i els classifica segons la seva naturalesa i el sexe, el seu estat civil,ledat i la seva ocupaci.1.2. Entra en lapartat dedicat a la poblaci del llocweb www.espaibarcanova.cat (enlla 1), i esbrinala poblaci absoluta de tres estats de cada continent.Calculan, desprs, la poblaci relativa. Quines da-des has de buscar per calcular-les?1.3. Entra en lapartat dedicat a la poblaci del llocweb www.espaibarcanova.cat (enlla 2), i esbrinala poblaci absoluta de la localitat on vius. Calcu-lan, desprs, la poblaci relativa. Fes el mateix ambla teva comarca.A C T I V I T A T SCom sap lONU el nombre dhabitants que hiha al planeta? A travs dels censos que fantots els pasos del mn.Elcens slallistadetotselshabitantsdun pas amb indicaci don viuen, la feina quefan i altres dades de carcter cultural i econ-mic. El cens de la poblaci el fa lEstat, ordin-riament cada deu anys. El padr municipal, en canvi, s una llistapblica de tots els habitants dun terme muni-cipal en una data determinada.Sabem que els romans van fer molts censos durant lImperi,un dels quals va coincidir aproximadament amb els anys del nai-xement de Jess (finals del segle I aC). Els xinesos van fer el seuprimer cens lany 1200 dC. A Catalunya els censos es deien fo-gatges, s a dir, es comptava noms el nombre de focs o llars(unitats familiars). El primer fogatge a Catalunya es va fer lany1376.A Espanya, a partir de 1857 es van comenar a fer censosregularscada10anys.Finsal1980esvanrealitzarelsanysacabats en 0. A partir de 1981 es fan l1 dabril dels anys acabatsen 1. A la majoria dels estats del mn els censos no shan comenata fer fins al segle XX. Grcies al programa de censos de lONU, totsels pasos del mn ja en fan des de 1970.2. Els indicadors de lanlisi demogrficaPer analitzar la poblaci dun indret, sutilitzen indicadors*. Elsms bsics sn els segents: les taxes de natalitat i mortalitat, elcreixement natural o vegetatiu i el saldo migratori. 2.1. Les taxes de natalitat i de mortalitatLa natalitat s la quantitat de persones que neixen vives durantun any en un lloc concret. Lndex o taxa de natalitat s el nom-bre de nascuts vius durant un any per cada 1000 habitants de lazona o indret que sanalitza. La mortalitat s la quantitat de persones que han mort en eldecursdunanyenunazonadeterminada.Lndex otaxademortalitat s el nombre de defuncions anuals per cada 1000 ha-bitants de la zona o espai que sanalitza.24Unitat 1Unitat 1MARMEDITERRNIAFRANAANDORRAARAGPA SVALENCI Ter r a Al t aSel va0 40kmSelvaSuperfcie: 995,1 km2Poblaci (2006): 151 477Naixements: 1 567Defuncions: 1 042Terra AltaSuperfcie: 743,4 km2Poblaci (2006): 12 715Naixements: 76Defuncions: 190Font: Anuari estadstic de Catalunya (2007).RecordaLes taxes de natalitat i mortalitat es calculen sempre en tants per mil ().V O C A B U L A R IIndicador. Senyal quantitatiu o rela-ci matemtica (% o ) que informasobre aspectes de la realitat socialo econmica duna zona o pas.PARAULES CLAUtaxa de natalitattaxa de mortalitatTN =1000nascuts en un anyhabitantsTM =1000defuncions en un anyhabitantsFont 5. Frmules per calcular la taxade natalitat (TN) i la taxa de morta-litat (TM).Font 6. Indicadors demogrfics de lescomarques de la Selva i la Terra Alta.1.4. A partir de la font 6, fes aquestesactivitats:a)Calculaambaquestsindicadorsladensitat i les taxes de natalitat i morta-litat de les comarques de la Selva i de laTerra Alta. b) La poblaci de la Selva i de la TerraAltatendeixaaugmentaroadismi-nuir? Argumenta la resposta.2.2. El creixement natural o vegetatiuPersabersiunapoblaciaugmentaodisminueixennombredhabitants, el primer que sha de fer s identificar el creixementnatural o vegetatiu, s a dir, la diferncia entre la taxa de natali-tat i la taxa de mortalitat. Quan en un pas el nombre de naixements iguala el de defun-cions, es parla de creixement zero. Si el nombre de defuncions su-pera el de naixements, es diu que el pas t un creixement negatiu.2.3. El saldo migratoriLa migraci s el trasllat de persones dun lloc a un altre per ins-tallar-shi a viure i treballar. Les persones que sen van del seu pasper anar a viure i treballar en un altre indret sn els emigrants i lespersones que arriben a un pas per establir-shi sn els immigrants. Les migracions poden ser interiors, quan el moviment de po-blaci es produeix entre municipis del mateix pas, o b exte-riors, si un dels dos municipis s a lestranger. Tamb poden serdefinitives, si la installaci s per sempre, o b temporals, si no-ms s per a un perode de temps concret. El saldo migratori (SM) dun indret sobt restant el nombredemigrants (EM) del total dimmigrants (IM). 25MnFont 7. Taxes de natalitat i mortalitat al mn i a Catalunya (2006)Catalunya IndicadorsTaxa de natalitat 21 11,6 Taxa de mortalitat 9 8,9 Font: Population Reference Bureau (2007) i Xifres de Catalunya (2007).TCM =1000SM(nombre dimmigrants nombre demigrants)nombre dhabitants1.6. Defineix els termes poblaci absoluta i densitatde poblaci o poblaci relativa, i posan exemples.1.7. Entra en el web www.espaibarcanova.cat (en-llaos 3 i 4) i consulta el nombre dhabitants de laTerra. Quina diferncia de poblaci absoluta hi haentre la xifra que hem donat en la unitat i la dara?1.8. Defineix els termes taxa de natalitat, taxa demortalitat i creixement vegetatiu. 1.9. A Espanya, la taxa de natalitat l1 de gener de2003 era del 10,1 i la de mortalitat, del 8,09 .Quin van ser el creixement natural o vegetatiu?1.10. Defineix el terme migraci i digues quina di-ferncia hi ha entre migraci interior i migraci ex-terior.1.11. Explica la diferncia que hi ha entre emigracii immigraci.A C T I V I T A T SSABIES QUE...? Quan es parla de taxa de morta-litat infantil sindica el nombre denensinenesnascutsviusquemoren abans de complir el primerany de vida. Segons estimacions de lONU,sespera que la poblaci mundialarribials8 000milionslany2025. El 99 % dels 2 000 milionsde persones dincrement respec-te dara es donar en pasos po-bres.PARAULES CLAUcreixement naturalsaldo migratori1.5. Calculaelcreixementnaturalovegetatiu al mn i a Catalunya.Font 8. Frmula de la taxa de creixement migratori (TCM)3. La dinmica de la poblaci i els models demogrfics3.1. La dinmica de la poblaciSentn per dinmica de la poblaci els diversos canvis en le-voluci de la poblaci durant un temps determinat.Al llarg de la histria la poblaci mundial sha caracteritzat perdos trets: La tendncia al creixement a llarg termini. Lacceleraci del creixement en els darrers 200 anys.Sembla acceptat per gaireb tothom que aquest alt ritme decreixement demogrfic contribueix a perpetuar la pobresa. Peraquesta ra, des de lany 1994, lONU ha adoptat un pla ambi-cis per limitar aquest creixement demogrfic. Es parteix delprincipi segons el qual el nombre de fills que es volen tenir s unaqesti personal de les famlies. Aquestes, per, decidiran ambllibertat si tenen prou informaci sobre aspectes com la salut re-productiva i sexual. LONU tamb considera que per asseguraraquesta llibertat de les famlies cal continuar lluitant per la igual-tat dhomes i dones arreu del mn i per aconseguir laccs a le-ducaci de les nenes i les dones dels pasos ms pobres.26Unitat 1Unitat 1PARAULES CLAUdinmica de la poblaciEnelperodedelImperirom (27 aC-476 dC) es calcula que hidevia haver al mn 150 milions depersones. Daleshores en la po-blacimundialhacontinuataug-mentant. Fins al segle XVI, per, nova arribar als 500 milions de per-sones. A partir daquell moment,la poblaci ja noms va necessitar200 anys per duplicar-se, de ma-neraquelany1900japassavadels 1 600 milions dhabitants. A partir de lany 1900, laccelera-ci ha estat cada cop ms intensa:lany1960lapoblacisobrepas-sava els 3 000 milions dhabitantsi lany 1999 ja havia sobrepassatels 6 000 milions.Font 9. Creixement de la poblaci mundial (de lImperi rom fins avui)1.12. Resol aquestes qestions a partir de la informaci que dna el grfic:a) Indica aproximadament lincrement de poblaci entre lpoca de lImperi rom i el descobriment dAmrica.b) En quin moment sinicia lacceleraci de lincrement de poblaci?RecordaAl llarg del segle XX lincrementde poblaci sha accelerat.SABIES QUE...?A alguns dels pasos pobres, es-pecialment a lfrica subsaharia-na, una de cada quatre noies en-tre els 15 i els 19 anys ha tingutja un fill.6 0005 0004 0003 0002 0001 000800Milions dhabitants al mn600400200Edat Antiga (Imperi rom)Edat MitjanaEdat ModernaEdat Contempornia2 000Anys500 aC 250 aC 0 250 500 750 1 000 1 250 1 500 1 7503.2. Els models demogrficsNo tots els pasos del mn incrementen la seva poblaci a la matei-xa velocitat. A grans trets es distingeixen dos grups de pasos se-gons el seu nivell de riquesa. Hi ha pasos, com Kenya i el Brasil, quetenen un increment de poblaci molt alt. Daltres, comustria, te-nen gaireb el mateix nombre de naixements i de defuncions. Si es comparen els ndexs de natalitat i mortalitat de diversos es-tats amb els del seu producte interior brut (PIB) per cpita*,sobserva que els pasos rics incrementen poc el nombre dhabi-tants. En canvi, als pasos pobres lincrement s molt alt. Daqu es dedueix que hi ha dos models de creixement de lapoblaci: un correspon als pasos rics o desenvolupats i un altre,als pasos pobres o en vies de desenvolupament. El primer mo-del, que s el nostre, correspon a un nivell de vida acceptable i a uncreixement demogrfic baix. El segon model s invers. Per aix esdiu que el creixement demogrfic al mn s desequilibrat.27Taxa denatalitat ()Font 10. Indicadors socioeconmics (2007)Taxa demortalitat ()PIB per cpita($ USA)PasBrasil 21 6 8 800Canad 11 7 34 610ustria 9 9 35 300Espanya 11 8 28 420Nicaragua 28 5 4 010Jap 9 9 33 730Kenya 40 12 1 300Alemanya 8 10 31 280Bangla Desh 27 8 2 340Font: Population Reference Bureau (2008).LES RAONS DE LA DIFERNCIAFont 11.PASOS POBRESTaxa de natalitat alta Taxa de natalitat baixaPASOS RICSPARAULES CLAUmodel demogrfic1.13. Resol aquestes qestions:a) Compara la informaci que et donenles columnes de la TN i la TM amb ladel PIB per cpita. Veus alguna relacientre els diversos ritmes de creixementde la poblaci i les rendes per cpita res-pectives?b) Situa aquests pasos en un planisferimut.c) Calcula la taxa de creixement natu-ral de cada pas.d) Quines diferncies veus en els creixe-ments?V O C A B U L A R IPIB per cpita. Valor total de bns iserveis produts en un Estat durantun any, dividit pel nombre dels habi-tants daquest Estat.A C T I V I T A T S1.14. Qu caracteritza levolu-ci de la poblaci al llarg de lahistria?1.15. Qu vol dir que el creixe-ment demogrfic mundial delsdarrers trenta anys ha estat uncreixement desigual?1.16. Resumeix en qu consis-teixenelsdosmodelsdemo-grfics.Retard en ledat de matrimoni.Dificultats per als joves per tro-bar habitatge i treball estable.Increment del nombre de donesque treballen fora de casa (lesparelles limiten voluntriamentel nombre de fills).Coneixement dels mtodes anti-conceptius i del seu s. Les dones es casen molt joves.Algunes religions prohibeixenls de mtodes anticonceptius.Importncia dels fills com a bra-os de treball en pasos que pro-dueixen poc. Analfabetisme i falta de coneixe-ment sobre salut reproductiva isexual per part de les dones. 4.1. La pirmide de poblaciLestructuradunapoblaci sladescripci duna poblaci en un anyconcret per conixer la relaci dho-mes i dones que hi ha i les seves edats.El recurs grfic per representar les-tructuradunapoblacipersexeiedat s la pirmide de poblaci. Unapirmidedepoblacicon-sisteixacollocarseparadamentelnombredhomesidedonespergrups de cinc anys en un eix verticalcentral. Les barres de les dones (a ladreta) i les dels homes (a lesquerra)formen una figura que sassembla, devegades, a una pirmide, sobretot sireflecteix una poblaci jove. Aquestafiguraenspermetcopsarduncopdull ledat duna poblaci.Si la pirmide representa una so-cietat jove, la base s molt ampla i lacpula, molt estreta. Aquest modelde pirmide sol correspondre a pa-sos pobres amb un alt ndex de na-talitat i una esperana de vida redu-da. Els pasos amb una tendncia alenvellimentquedenrepresentatsper una pirmide gaireb rectangulari amb poca base. Els pasos envellitssolen tenir la part central de la pir-mide ampla i una base molt estreta.4. Lestructura de la poblaci: edat i sexe28Unitat 1Unitat 1Tipus de pirmides de poblaci0,00-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980+EdatEdatEdat0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 0,2 0,4 0,6 0,8Homes Dones1,0 1,2 1,40,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 0,5 1,0 1,5Homes Dones2,0 2,50-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99100+0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 3,0 2,5 0,5 1,0 1,5Homes Dones2,0 3,0 2,5Poblaci (en milions)Poblaci (en milions)Poblaci (en milions)5-90-410-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99+100Font 12. Pirmide de poblaci dAngola.Homes DonesPoblaci (en milions)0,0 2,5 2,5 0,5 1,0 1,5 2,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0+8075-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4EdatFont 13. Pirmide de poblaci de Frana.0,00-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980+EdatEdatEdat0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 0,2 0,4 0,6 0,8Homes Dones1,0 1,2 1,40,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 0,5 1,0 1,5Homes Dones2,0 2,50-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99100+0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 3,0 2,5 0,5 1,0 1,5Homes Dones2,0 3,0 2,5Poblaci (en milions)Poblaci (en milions)Poblaci (en milions)5-90-410-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99+100Font 14. Pirmide de poblaci dItlia.1.17. A quin model correspon ca-dascuna daquestes pirmides da-cord amb el que sexplica en el text?PARAULES CLAUpirmide de poblaciSABIES QUE...?Lespossibilitatsqueunadonamoriper causes relacionades amb la ma-ternitat als pasos desenvolupats sd1 entre 2 800, mentre que a lfricasubsahariana s d1 entre 16.4.2. Poblaci i condici femeninaLes dones representen una mica ms de la mei-tat dels habitants de la Terra. Malgrat aix, alspasos rics les dones ocupen menys llocs de tre-ball que els homes. A ms, si treballen, en moltscasos han dassumir una doble jornada: la nor-mal i la feina de casa i la cura dels fills. Aquesta situaci, per, cada vegada va can-viant ms i les feines domstiques sacostumena compartir entre tots els membres de la famlia.Amb tot, a principis del segle XXI, cap naci de laTerra no t un equilibri del 50 % entre homes idones en els llocs de treball, en els crrecs de po-der o en les tasques qualificades o de direcci.Hauria de ser lgic que, ms o menys, hi hagussempre un 50 % de ministres, legisladors, alcal-des, catedrtics duniversitat, directors dempre-sa, treballadors, etc. que fossin dones. No sola-ment no hi ha aquesta paritat, sin que latur fe-men, per exemple, s sempre molt ms nom-brs que el mascul.Als pasos pobres la situaci de la dona sencara ms greu. A lfrica, les dones tenen alseu crrec, de mitjana, el 60 % de la feina delcamp i el 50 % de la cura dels ramats i han do-cupar-se, a ms, de lelaboraci daliments, de lacuina i de la cura dels fills. Cal afegir que duesde cada tres dones africanes sn analfabetes, ique la seva incultura les mant ms fcilmentsotmeses. Entre altres coses, per exemple, no sa-ben com ho han de fer per no quedar embarassades quan no hovolen. Per aquesta ra, es considera que lincrement del nivell cul-tural de la dona s la millor inversi per regular els naixements.29Arbia SauditaNigriandiaRomaniaEUAMxicCostaRicaEspanyaSuciaCatalunya01020304050Font 16. Percentatge descons ocupats per dones als parla-ments(2004).LesdadesdeCatalunyasnde2007ilesdEspanya, de 2008.A C T I V I T A T S1.18. Per qu les poblacions joves tenen una pirmide amb la basemolt ampla?1.19. Per qu les poblacions velles tenen una pirmide amb la basemolt estreta?1.20. Enuncia el arguments pels quals es pot afirmar que les donesno estan en igualtat de condicions respecte dels homes.RecordaA cap naci de la Terra a principis del segle XXI no hi ha encara unequilibri del50%entredonesihomes en crrecs de responsabi-litat, derepresentacipolticaode direcci.Font 15. La situaci de la dona als pasos ms pobres delplaneta s fora complicada, ja que a ms de tenir cura de lafamliahandeferlamajorpartdelesfeinesdelcamp(Zimbabue).5. Dinmica i estructura de lapoblaci a Espanya i a Catalunya5.1. Poblaci absoluta i densitatLes xifres resulten prou clares: a Espanya hi viu ms gent que aCatalunya, per Catalunya est ms densament poblada.5.2. Dinmica i estructura de la poblaciEspanya tenia a principis del segle XX pocmsde18milionsdhabitants.Aixdoncs, la poblaci sha ms que doblat alllarg daquests cent anys. Tal com es potdeduir de lobservaci del grfic, el crei-xement ha estat relativament regular.Entre 1857 i 1900 el creixement anualencara va ser lent, perqu la natalitat i lamortalitat eren elevades. A partir de 1950,amb la reducci de la mortalitat i el man-teniment duna natalitat elevada, el crei-xement natural augment i assol els in-crements mxims de la centria entre 1960i 1981. Aquest creixement sestabilitz afinals del segle xx. A principis del segle XXIsha tornat a detectar un increment.A Catalunya, a diferncia dEspanya,lestaxesdenatalitatidemortalitatesvananarreduintalhora.Comqueelcreixement natural, doncs, era baix, lin-crement de poblaci sexplica per larri-badademoltsemigrantsdelarestadEspanya per treballar a les indstries.El descens de la taxa de mortalitat enel conjunt dEspanya fins al 1936 satri-bueix a la desaparici o atenuaci dalgu-nesmalaltiesprovocadespercontagiatravs de laigua, laire i els aliments, so-bretot les de naturalesa gastrointestinal.30Unitat 1Unitat 1Poblaci absolutaFont 17. Poblaci absoluta i relativa de Catalunya i dEspanya (2007)Poblaci relativa LlocEspanya 45 200 737 89,3 hab./km2Catalunya 7 210 508 224,6 hab./km2Font: INE (2008). IDESCAT (2008).Font 18. Evoluci de la poblaci espanyola des del primer cens mo-dern (1857).RecordaElconjuntdEspanyatmenysdensitat que Catalunya.1.21. Comparaelsdosgrficsiasse-nyala les similituds i les diferncies entrelevoluci dEspanya i la de Catalunya.504540353025201510501857154643401663434518121472213031622587797130430698376823553842567941116842452007371877 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2001 2007876543210185716627951975555 2269406285470931931864 26535359564146059494650600072105081877 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2001 2007Font 19. Evoluci de la poblaci catalana des del primer cens modern(1857).HabitantsHabitantsAnysAnysDurant els anys 1936 i 1939 Espanya va viure una guerra civil iuna llarga dictadura coneguda com el franquisme (1939-1975), pelnom del dictador (general Franco). Tant letapa de la Guerra CivilEspanyola(1936-1939)comlaimmediatapostguerra(1939-1950) van ser perodes duna certa aturada del creixement de la po-blaci, que va tornar a crixer amb el desenvolupament econmicque es va iniciar a partir dels anys seixanta. Des de lany 1973, per,la taxa de natalitat va comenar a disminuir fins que es va igualarprcticament amb la mortalitat a finals del segle XX. Pel que fa a lestructura de la poblaci, tant Catalunya comEspanya presenten totes les caracterstiques de les poblacions queviuen una transici cap a lenvelliment. 31SABIES QUE...?La millora de la nutrici i de la hi-giene expliquen la disminuci delamortalitataprincipisdelse-gle XX a Espanya.0Homes Dones0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85Percentatge del total de la poblaciEdat0 1 2 3 4 5 4 5 3 2 10Homes Dones0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85Percentatge del total de la poblaciEdat0 1 2 3 4 5 4 5 3 2 1Font21. PirmidedepoblacideCatalunya (2006).1.22. Observa les pirmides de po-blaci i resol aquestes qestions:a) Compara les pirmides de pobla-ci dEspanya i de Catalunya.b) Per qu es pot afirmar que les pi-rmidesdepoblacimostrenunmodeldetransicicapalenvelli-ment?1.23. On hi ha ms densitat de poblaci, a Catalu-nya o a Espanya? 1.24. Resumeix levoluci de la poblaci catalana iespanyola al llarg del segle XX.A C T I V I T A T SFont20. PirmidedepoblacidEspanya (2006).6. Elaborar i comentar una pirmide de poblaciJa saps que una pirmide de poblaci s una representaci gr-fica que permet conixer la distribuci segons el sexe i ledat du-na poblaci concreta (dun pas, duna comunitat autnoma odun municipi). 6.1. Elaborar una pirmide de poblaciPer elaborar una pirmide de poblaci, has de saber les edats detotselshomesidonesdelllocquevolsrepresentarpergrups de cinc anys. Es tracta de saber quants homes i dones separada-ment hi ha que tenen de 0 a 4 anys, de 5 a 9, de 10 a 14, etc. Eldarrer grup inclou totes les persones que tenen ms de 75 o 80anys, amb la indicaci +75 o +80.Un cop tens les dades, has de seguir els passos segents per ela-borar la pirmide: 32Unitat 1Unitat 11. Dibuixar en el paper millimetrat dos eixos de coordenades separatsper un espai. 2. Marcar en les abscisses distncies iguals amb els nombres absoluts dela poblaci o els percentatges, comenant des de 0 pel centre (ordin-riament de 1000 en 1000). Collocar els homes a lesquerra i les do-nes a la dreta.3. Collocar les edats entre les dues ordenades a distncies regulars (0-4,5-9, 10-14, etc.).4. Representar el grup dhomes i de dones de cada segment dedat ambunabarra,quehadecoincidiramblanumeracidelesabscisses.Deixar sempre 1 mm entre cada barra.5. Pintar, amb colors diferents, les barres corresponents als homes i lescorresponents a les dones.0-4PoblaciPas (any)EdatHomes Dones0 0 1 2 3 4 1 2 3 45-910-1415-1920-2425-2930-3435-39Font22. Modelsdepirmidesde poblaci.En forma de triangle. s prpiade pasos amb una poblaci jove ien creixement.En forma de campana. s prpiade pasos amb una poblaci queviu una transici de jove a vella.En forma de bulb. s prpia depasosambunapoblacienve-llida.Pr ocedi mentsFont23. Procsdelaboracidunapirmide de poblaci.6.2. Comentar una pirmide de poblaciPer comentar una pirmide de poblaci, cal tenir en compte aquests tres passos:331. En primer lloc, cal identificar la forma de la pirmide per establir si estracta dun pas jove (forma de triangle), un pas en transici (forma decampana) o un pas envellit (la base s la part ms estreta de la pirmi-de). Podeu guiar-vos pels models de pirmide de la pgina anterior.2. En segon lloc, cal analitzar els aspectes segents: Si la pirmide s simtrica o no; s a dir, si tots els grups dedat tenenla mateixa quantitat dhomes que de dones. Si hi ha entrants, que indicaran un excs de defuncions, un descensde la natalitat o b demigraci. Si hi ha sortints, que mostraran un increment de naixements o dim-migraci.Cal fixar-se en quins anys hi ha aquestes variacions en la pirmide.3. En tercer lloc, si es t a labast, cal buscar informaci que expliqui la radels entrants o dels sortints, aix com les circumstncies de desenvolu-pament que corresponen a la forma global de la pirmide.1.25. A continuaci tens les dades de Kenya i dustria per sexe i edat. Elabora una pirmide de poblacien un full millimetrat. Desprs, comenta tots els punts anteriors a partir de la pirmide que has dibuixat.A C T I V I T A T SKenya (dades de lany 2006, en milers)Edat Total Homes Dones0-4 6 213,4 3 128,7 3 084,75-9 4 707,1 2 370,2 2 336,910-14 4 161,8 2 092,7 2 069,115-19 4 034,5 2 034,3 2 000,220-24 3 788,9 1 908,6 1 880,325-29 3 201,3 1 630,2 1 571,130-34 2 304,0 1 192,1 1 111,935-39 1 791,1 919,5 871,640-44 1 476,3 732,4 743,945-49 1 167,5 556,8 610,750-54 912,2 422,6 489,655-59 683,2 314,3 368,960-64 504,6 232,3 272,365-69 380,4 175,6 204,870-74 269,5 124,7 144,875-79 168,3 77,8 90,580+ 125,7 57,4 68,3Total 35 889,8 17 970,2 17 919,6Font: US Census Bureau. International Data Base.ustria (dades de lany 2006, en milers)Edat Total Homes Dones0-4 368,6188,6 180,05-9 413,3 211,6 201,710-14 478,0 245,1232,915-19 480,8246,5234,320-24 496,9251,7245,225-29 490,9248,2242,730-34 552,1273,7278,435-39 690,0348,1341,940-44 718,3366,2352,145-49 631,2320,7310,550-54 525,9263,3262,655-59 502,3249,3253,060-64 443,9215,0228,965-69 435,5205,9229,670-74 305,9135,7170,275-79 281,6114,9166,780+ 377,6111,3266,3Total 8 192,8 3 995,8 4 197,0RecordaPerelaborarunapirmide depoblaci, has de tenir a m papermillimetrat, un llapis, una goma,colorsperdiferenciarelsgrupsdedat, un joc de regles i una cal-culadora per calcular els percen-tatges. Les dades per elaborar una pir-mide de poblaci les pots treuredanuarisestadsticsiservidorsestadstics dInternet.ArxiuEdiciVisualitzaciPreferitsEinesAjudaEndarrere CercaEl rac dInternetPreferitsVinclesInternetAdrea www.espaibarcanova.catINTRODUCCI La demografia s utilitzada sovint en la premsa i en altres mitjans de comunicaci, sobretot quan es tracta de saber as-pectes sobre lenvelliment o el rejoveniment de la poblaci. Saber com es desenvolupar la demografia duna zona enels propers anys permet planificar si es necessitaran, entre altres recursos, ms escoles o ms serveis per a les per-sones grans. Avui dia assabentar-se de les estructures demogrfiques s fcil grcies a laccs a les estadstiques quetenim a travs dInternet.TASCAHeu de redactar un treball sobre la poblaci de la vostra comarca i comparar els resultats amb el conjunt de la poblaci deCatalunya.Finalment, heudecompararelsresultatsdeCatalunyaambelsdequalsevolaltracomunitatautnomadEspanya que trieu. El treball lheu de fer en grups de tres alumnes i ha docupar vuit fulls com a mxim, incloent-hi les imat-ges. Cal que elaboreu el treball en format Word. Podeu presentar les imatges en format PowerPoint davant de tots els com-panys i companyes.PROCSHeu delaborar el treball seguint lesquema que teniu a continuaci. Els subapartats uspoden facilitar la feina, per no limitar-vos-la. En podeu afegir ms si us va b.UN PARELL DADVERTIMENTS No escriviu mai cap paraula el significatde la qual no conegueu. No copieu mai frases senceres de lesfonts que consulteu.RECURSOSPer poder elaborar aquest treball, cal que entreu en el web www.espaibarcanova.cat (enllaos 2 i 5). Per a les dadesms recents de Catalunya, consulteu lenlla nmero 2 (Institut dEstadstica de Catalunya, apartat Xifres de Cata-lunya).1. La meva comarca.1.1. Nom, situaci, extensi, lmits, nom de la capital, localitats im-portants.1.2.Indicadors principals: taxa de natalitat, taxa de mortalitat i crei-xement vegetatiu.1.3. Estructura de la poblaci: persones per grups dedat.1.4. Conclusions.2. La poblaci de Catalunya.2.1. Indicadors principals de Catalunya: taxa de natalitat, taxa demortalitat i creixement vegetatiu.2.2. Estructura de la poblaci: persones per grups dedat.2.3. Conclusions: similituds i diferncies de la meva comarca amb elconjunt de Catalunya.3. Comunitat autnoma.3.1. Nom, situaci, extensi, lmits, nom de la capital, localitats im-portants.3.2. Indicadors principals: taxa de natalitat, taxa de mortalitat i crei-xement vegetatiu.3.3. Estructura de la poblaci: persones per grups dedats.3.4. Conclusions: similituds i diferncies de Catalunya amb... (nom dela comunitat autnoma triada).Anuari Estadstic de Catalunya.34els conceptes de poblaci absoluta i relativaa exemplesdel mndos modelsdemogrficsnivells de desenvolupamentCatalunyaEspanya poblaci jove poblaci en transici poblaci envellida taxa de natalitat taxa de mortalitat creixement natural saldo migratoritres modelsels elements delanlisi demogrficalestructura de les poblacions per sexe i edat35Esquema de la unitaten aquesta unitatsestudienla cincia que estudia la poblacisaplicats que sn que mostrenmostrenque coincideixen ambtamb aplicats aaplicatsLA DEMOGRAFIA36Unitat 1Unitat 136Resum grficpoblaci relativa1.La poblaci relativa o densitat de poblaci s la rela-ci entre el nombre dhabitants i lespai que ocupen.poblaci absoluta1.La poblaci absoluta s la quantitat total de personesque habiten al mn o en un espai determinat (un con-tinent, un pas, una ciutat, etc.).taxa de natalitat2.1.Lndex o taxa de natalitat s el nombre de nascuts vius du-rant un any per cada 1 000 habitants de la zona o indret quesanalitza.Densitat =Poblaci absolutaExtensi (en km2)TN = TN = 1000Nascuts en un anyHabitantstaxa de mortalitat2.1.Lndex o taxa de mortalitat s el nombre de defuncions anualsper cada 1 000 habitants de la zona o espai que sanalitza.TM = TM = 1000Defuncions en un anyHabitantscreixement natural2.2.El creixement natural o vegeta-tiu s la diferncia entre la taxa denatalitat i la taxa de mortalitat.CN = TN TMHabitantsDeu pasos ms poblatsPasXina 1 313 973 713ndia 1 111 713 910Estats Units 298 444 215Indonsia 231 820 243Brasil 188 078 227Pakistan 161 744 479Bangla Desh 147 365 352Rssia 142 069 494Nigria 131 859 731Jap 127 515 16937 37saldo migratori2.3.model demogrfic3.2.El saldo migratori (SM) dun indret s lindicador que sobt res-tant el nombre demigrants (EM) del total dimmigrants (IM).6 0005 0004 0003 0002 0001 000800Milions dhabitants al mn600400200Edat Antiga (Imperi rom)Edat MitjanaEdat ModernaEdat Contempornia2 000Anys500 aC 250 aC 0 250 500 750 1 000 1 250 1 500 1 750dinmica de la poblaci3.1.Dinmica de la poblaci s el nom que es dna als diversos canvis que es pro-dueixen en levoluci de la poblaci durant un temps determinat.pirmide de poblaci4.1.La pirmide de poblaci s el recurs grfic per representar lestructura duna po-blaci per sexe i edat. La seva forma mostra si una poblaci s jove (triangle), enve-llida (bulb) o si viu una transici de jove a vella (campana).Un model demogrfic s una pauta da-nlisi de la poblaci basat en indicadorssocioeconmics com els ndexs de natalitatimortalitatielproducteinteriorbrut(PIB) per cpita.SM = Immigrants Emigrants0Homes Dones0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85Percentatge del total de la poblaciEdat0 1 2 3 4 5 4 5 3 2 1LES RAONS DE LA DIFERNCIAPASOS POBRESTaxa de natalitat alta Taxa de natalitat baixaPASOS RICSRetard en ledat de matrimoni.Dificultats per als joves per tro-bar habitatge i treball estable.Increment del nombre de donesque treballen fora de casa (lesparelles limiten voluntriamentel nombre de fills).Coneixement dels mtodes anti-conceptius i del seu s. Les dones es casen molt joves.Algunes religions prohibeixenls de mtodes anticonceptius.Importncia dels fills com a bra-os de treball en pasos que pro-dueixen poc. Analfabetisme i falta de coneixe-ment sobre salut reproductiva isexual per part de les dones. ACTIVITATS38Unitat 1Unitat 1Els efectius de la poblaci mundial1.26. Ordena els continents de ms gran a ms pe-tit segons la poblaci i lextensi.1.27. Situa en un planisferi mut els pasos segentsi calculan la densitat de poblaci.1.28. Ordena els pasos de la taula anterior segonsla poblaci absoluta i la densitat. Qu vol dir que unpas t ms densitat o poblaci relativa?Els indicadors de lanlisi demogrfica1.29.Observa les dades de la taula i calcula ladensitat de poblaci, lany 2000, de cada un dels cincpasos, i la densitat resultant de lestimaci per a lany2020. A partir de les dades que obtinguis, explica ques pot deduir de levoluci demogrfica dEuropa.1.30. El PIB per cpita daquests pasos s aquest:a) Calcula la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat iel creixement natural dels pasos de la taula.b) Estableix alguna relaci entre aquestes dades quehas calculat i el PIB per cpita de cada pas i explica-la.La dinmica de la poblaci i els models demogrfics1.31.Digues si les afirmacions sn veritables o fal-ses. Corregeix-les quan siguin falses:a) El creixement de la poblaci ha estat constant alllarg de la histria.b) El ritme de creixement demogrfic actual perpe-tua la pobresa.c) El model demogrfic dels pasos desenvolupats sequilibrat.d) Bangla Desh s un model de creixement equilibrat.1.32.Analitza aquest grfic seguint lesquema se-gent: tema a qu es refereix, tendncies que mani-festa i causes i conseqncies daquestes tendncies.Poblaci absoluta(2007)Extensi(km2)PasAfganistan31 889 000 652 225Albnia3 600 000 28 748Armnia2 971 000 29 800ustria 8 200 000 83 859Costa Rica4 133 000 51 100Estats Units301 139 000 9 529 063Grcia 10 706 000 131 957Israel6 426 000 20 700Noruega4 627 000 323 878Rssia142 893 000 17 075 400Indicadors Sucia Jap HonduresPoblaci 9 031 000 127 433 000 7 483 000Naixements 110 982 1 354 500 195 670Defuncions 106 814 1 004 600 35 700Taxa de natalitatTaxa de mortalitatCreixement naturalPas PIB per cpita (dlars USA)Sucia 31 420Jap 31 410Hondures 2 900Superfcie(km2)Poblacilany 2000Poblaci lany2020 (estimaci)PasBlgicaDinamarcaFranaIrlandaItlia30 50043 100549 10070 300301 30010 200 0005 300 00059 100 0003 700 00057 300 0009 423 0005 240 00058 540 0003 464 00053 484 000Font: World Factbook (2007).Font: World Factbook (2007).En milers de milionsde persones01970 Pasos rics(a partir del 2000, estimacions calculades si continua la tendncia actual)Pasos pobres198019902000 2010 2025 2100 Anys1234567891.33.Compara les dadessegents i identifica elspasos que pertanyen a cadascun dels dos models de-mogrfics. Enumera les causes de la situaci.ACTIVITATS39Lestructura de la poblaci: edat i sexe1.34.Compara aquestes pirmides de poblaci iindicaquinacorresponaaquestsquatretipusdepas: pas amb una poblaci jove, pas ms envellit,pas desenvolupat i pas en vies de desenvolupament.Argumenta la teva resposta.Dinmica i estructura de la poblaci a Espanyai a Catalunya1.35.Busca informaci en el web de lInstitutdEstadstica de Catalunya (enlla 2 de lapartat de lapgina www.espaibarcanova.cat dedicat a aquestaunitat) i esbrina la informaci segent: a) Comarca que t el creixement vegetatiu ms alt.b) Comarca que t el creixement vegetatiu ms baix. 1.36.A travs del web de lInstitut Nacional dEs-tadstica (INE),enlla5delapartatdelapginawww.espaibarcanova.cat dedicat a aquesta unitat,esbrina la informaci segent:a) Comunitat autnoma ms poblada en nombresabsoluts i comunitat autnoma menys poblada.b) Comunitat autnoma que t la densitat de pobla-ci ms elevada i comunita t autnoma que la t msbaixa. 1.37.Busca informaci en el web de lINE (en-lla 5 de lapartat de la pgina www.espaibarcano-va.cat dedicat a aquesta unitat) sobre el movimentnatural de la poblaci espanyola i esbrina lndex decreixement vegetatiu dAndalusia, Cantbria, Extre-madura i el Pas Basc en lltima data disponible. Ex-plica com lhas obtingut.1.38.Llegeix aquest text i respon les preguntesque hi ha a continuaci:a) A quin indicador demogrfic es fa referncia enaquest text?b) Quins dos models demogrfics apareixen referen-ciats en el text?PasNombre mitj de naixementsper donaJoves de 15 a 19anys quetenen fills(% anual)Mortalitat infantil per 1 000 naixementsAustrlia 1,8 2 5Bangla Desh 3,3 15 82Brasil 2,5 9 43Egipte 3,6 6 63Espanya 1,2 7 10Estats Units 2 5 7ndia 3,4 7 72Jap 1,4 >1 4Kenya 4,4 9 62Mali 6,7 19 123Mxic 3,1 7 28Regne Unit 1,7 3 6Font: World Factbook (2005).Homes DonesPoblaci (en milions)0,0 2,5 2,5 0,5 1,0 1,5 2,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0+8075-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4Edat+8075-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4Poblaci (en milions)0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5Homes DonesEdatUn segle enrere, una de cada tres criatures quenaixien a casa nostra no passava dels cinc anysi noms la meitat superava els quaranta. En les con-dicions de supervivncia actuals els dos teros passarandels setanta-set anys i la meitat superaran els vuitan-ta-cinc. Per als prxims anys es preveuem, tanmateix,tota una srie dinnovacions i avenos terputics queens han dallargar la vida encara ms.ANNA CABR, Serra dOr (mar de 2001).ACTIVITATS40Unitat 1Unitat 11.39.Estudia les caracterstiques de lestructurade la poblaci dun pas a partir dels alumnes de latevaclasse.Fesunaanlisidemogrficadelatevaclasse per tal de comprovar si es confirma levolucigeneral de la demografia als pasos desenvolupats.Els passos per dur a terme lanlisi sn aquests: a) Demana als companys que escriguin en un paper(que pot ser annim) les dades segents: El nombre de germans (incloent-shi ells) El nombre de germans del pare El nombre de germans de la mare El nombre de germans de lavi patern El nombre de germans de lvia paterna El nombre de germans de lavi matern El nombre de germans de lvia maternab) Copia la fitxa que hi ha al final de la pgina en elteu quadern i emplena-la amb les dades que has re-collit a la classe.c) Elabora un grfic de barres: en leix de les ordena-des representa-hi el nombre de germans i en leix deles abscisses, els grups dels avis, pares i alumnes. d) Observa el grfic de barres i comprova si es verifi-ca la tendncia demogrfica dels pasos desenvolu-pats a la teva classe. Argumenta la resposta.Anlisi demogrfica de la classeNmerodalumneNombregermansalumneNombregermanspareNombregermansmareMitjanagermansparesNombregermansavi paternNombregermansvia paternaNombregermansavi maternNombregermansvia maternaTotal germansavisMitjanagermansavis123456789101112131415161718192021222324252627282930TotalsMitjanagermansalumnesMitjanagermansparesMitjanagermansavisACTIVITATS davaluaci411. Observa el grfic de la font 9 (pgina 26) i exposa levoluci de lincrement de poblaci al llarg de lahistria des de lpoca dels romans a partir del que saps i de la informaci del grfic. Digues quines snles raons que expliquen laugment de la poblaci mundial a partir de la Revoluci Industrial.2. Observa les dades de la taula que tens a continuaci i calcula la densitat, la taxa de natalitat i la taxade mortalitat de cada una de les comarques.3. Les dades segents pertanyen a la comarca de lAlta Ribagora. Aquesta comarca, ha incrementat elnombre dhabitants per creixement natural o vegetatiu des de lany 1986 fins al 2005? Argumenta la res-posta.4. Analitza les dades que tens a continuaci. Digues quin s el saldo migratori dEspanya, Andalusia,Astries i Catalunya. Explica com lhas calculat.5. Escriu a sota de cada pirmide: poblaci envellida, poblaci jove o poblaci en transici. Justifica lateva elecci.6. Resumeix la dinmica de la poblaci de Catalunya i dEspanya durant el segle XX.Comarca (2007) Extensi (km2) Total poblaciNombre de naixementsNombre de defuncionsAlt Empord 1 357,5 129 158 1 529 1 015Pallars Juss 1 343,1 13 467 107 153Valls Oriental 851 377 198 4 441 2 456Any Taxa de natalitat Taxa de mortalitat1986 6,3 9,1 2005 10,2 11,6 Comunitat autnomaNombre demigrants i dimmigrants a Espanya i a tres comunitats autnomes (2005)Emigrants ImmigrantsAndalusia 12 522 96 455Catalunya 51 473 238 043Astries 1 234 7 366Espanya 122 096 840 84400-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat0 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4Homes Dones5 6Poblaci (en milions)0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80EdatHomes DonesPoblaci (en milions)00-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat0 2 4 6 8 10 12 2 4 6 8Homes Dones10 12Poblaci (en milions)0 0,5 1 2 2,5 3 4 1,5 3,5 4 3,5 3 2 1,5 1 0 2,5 0,500-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat0 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4Homes Dones5 6Poblaci (en milions)0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80EdatHomes DonesPoblaci (en milions)00-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat0 2 4 6 8 10 12 2 4 6 8Homes Dones10 12Poblaci (en milions)0 0,5 1 2 2,5 3 4 1,5 3,5 4 3,5 3 2 1,5 1 0 2,5 0,500-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat0 1 2 3 4 5 6 1 2 3 4Homes Dones5 6Poblaci (en milions)0-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80EdatHomes DonesPoblaci (en milions)00-45-910-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-79+80Edat0 2 4 6 8 10 12 2 4 6 8Homes Dones10 12Poblaci (en milions)0 0,5 1 2 2,5 3 4 1,5 3,5 4 3,5 3 2 1,5 1 0 2,5 0,5Filipines Estats Units AlemanyaLesperana de vida en nixer s un indicador que ens diu elnombremitjdanysquepotesperarviureunapersonaquan neix si es mantenen les condicions de mortalitat peredat que sobserven en un any concret. El clcul estadsticper establir lesperana de vida dun pas s molt complex.Els pasos que tenen un nivell de vida ms alt solen tenirtamb una esperana de vida ms alta (76,2 anys o ms).Els pasos amb un nivell de vida ms baix tenen una espe-rana de vida ms baixa (54,5 anys o menys).Es considera que si lindicador s de 70 anys o ms, elpas t una esperana de vida alta. En canvi, si lindicadors de 50 anys o menys, es considera que es tracta duna es-perana de vida baixa. Entre 50 i 70 anys, es considera quelesperana de vida s mitjana.Quants anys viur?Unitat 1 D o s s i e rCANADPERXILEANGOLABURKINAFASOESPANYAREGNEUNITNDIANEPALXINAAUSTRLIAOCE NDI COCEPAC FI COCEOCEGLACI ALRTI CATLNTI COCEPAC FI C0 3 620km 1 810Evidentment, ning no sap quants anys viur, ja que depn de la salut i de latzar. Per s que podem saber, estadstica-ment parlant, quina s lesperana de vida duna persona en nixer.Lesperana de vida en nixer en alguns pasosPas 1995 2007Angola 47 anys 41 anysAustrlia 78 anys 81 anysBurkina Faso 46 anys 51 anysCanad 70 anys 80 anysEspanya 77 anys 80 anysNepal 55 anys 62 anysPer 67 anys 70 anysRegne Unit 76 anys 79 anysndia 61 anys 64 anysXile 75 anys 78 anysXina 69 anys 72 anysD o s s i e r Unitat 1Com pots observar, una persona que neixi avui a Espanya, si tot li va b, pot esperar a viure 80 anys.En canvi, una persona que neixi a Angola s possible que no arribi als 41 anys. Com que es tracta dunaestadstica que fa una mitjana entre totes les persones, aix vol dir que a Espanya hi ha persones queviuen molt ms de 80 anys i nhi ha altres que moren abans. El mateix passa pel que fa a Angola; hi hapersones que viuen molt ms de 41 anys. Aix vol dir que nhi ha tamb moltes que moren abans de com-plir aquesta edat. Poc o molt, en general, lesperana de vida ha crescut a gaireb tot el mn grcies alsavenos sanitaris. Tanmateix, la mala ali-mentaci i lepidmia de la sida sn les res-ponsables que alguns pasos de lfrica sub-sahariana tinguin lesperana de vida msbaixa.Les condicions higiniques i sanitries, bsiquesper millorar lesperana de vida als pasos sub-desenvolupats,encarasnprecriesienbonapart depenen de la cooperaci internacional.Els avenos en medicina i salut han afavorit lincre-ment de lesperana de vida als pasos desenvolupats.ElpasambunaesperanadevidamselevadasAndorra, amb 83,51 anys.Es calcula que a Moambic cada any neixen uns 30 000nens i nenes amb el VIH/sida, la meitat dels quals mordurant el primer any. De la resta, no arriben al 50 % elsque sobreviuen al segon any. 44En la unitat anterior hem es-tablert el nombre de personesque hi ha al mn, els indica-dors de lanlisi demogrfica ila dinmica i lestructura de lapoblaci.Enaquestaunitataprendremladistribucidelespersonesalplanetaielsmoviments de la poblaci, sa dir, el poblament del terri-tori. Aprendrem tamb comsenfoca el problema del crei-xement de la poblaci al mni les diverses poltiques demo-grfiques. Finalment, et pre-sentarem el poblament a Ca-talunya i a Espanya.Unitat 2Unitat 2El poblament al mnEl poblament al mnPARAULES CLAU factors datracci factors de repulsipoblamentmigracipoblaci activapoblaci inactiva sectors de produccixode ruralLanuza (Pirineu aragons).Barri de barraques a la ciutat de Bombai (ndia).Immigrants intentant regularitzar la seva situaci. 45OCE NDI COCEPAC FI COCEATLNTI COCEGLACI ALRTI COCEPAC FI CAMRICADELNORDFRICAEUROPASIAOCEANIAAMRICADEL SUD0 4020km 2010LES REES MS POBLADES DEL MN sia EuropaAmricadel NordAmricadel Sudfrica OceaniaOBJECTIUS DIDCTICS1. Identificar en un planisferi les zones ms poblades de la Terra i assenyalar elsfactors que expliquen latracci i la repulsi de poblaci.2. Definir el concepte de poblament.3. Identificar les caracterstiques del poblament rural concentrat i dispers a partirde lobservaci de fotografies.4. Exposar qu vol dir el concepte poblaci activa i la seva divisi consegent ensectors de producci.5. Explicar la distribuci territorial de la poblaci a Catalunya i a Espanya.Costa sud-orientaldAustrliaVall del NilGolf de GuineaLitoral de Sud-fricaRiu de laPlataLitoral delBrasilZona est i oestCentral imeridionalLa zona que va delndia al Jap(ms del 50 % de lapoblaci mundial)1. El repartiment mundial de la poblaciSitotselshabitantsdela Terraenstrobssimrepartitsdunamanera ms o menys regular per tota la superfcie de la Terra, en-cara estarem fora amples. Per aix no s aix, ja que dues terce-res parts de les terres emergides del nostre planeta estan prctica-ment buides de gent.Les rees ms poblades del mn sn, per aquest ordre, la zonaque sestn des de lndia fins al Jap (que cont ms de la meitatdelahumanitat),lEuropacentralimeridionalilestiloestdAmrica del Nord. Tamb sn fora poblades les rees al voltantdel Riu de la Plata i el litoral del Brasil, a lAmrica del Sud; la vall del Nil, la costa del golf de Guinea i les regions litorals deSud-frica, al continent afric, i algunes regions de la costa sud-oriental dAustrlia.Les raons que expliquen la concentraci de la poblaci en unsllocs i no pas en uns altres sn de tres tipus diferents: fsiques,histriques i econmiques. Si faciliten el poblament, sanome-nen factors datracci. En cas contrari, sanomenen factors derepulsi.46Unitat 2Unitat 2PARAULES CLAUfactors datraccifactors de repulsi0 2 000 km222sMs de 100 hab./kmDe 25 a 100 hab./kmMenys de 25 hab./km5 a 10 milions dhabitants10 milions dhabitants o mPrincipals zones de concentraci de poblaciZones secundries de concentraci de poblaciAglomeracions urbanesNORD-EST DELS ESTATS UNITS105 milionsANTILLES86 milionsSUD-EST DEL BRASIL80 milionsGOLF DE GUINEA120 milionsINDONSIA130 milionsEUROPANORD-OCCIDENTAL520 milionsSUBCONTINENT INDI1 200 milionsSIA ORIENTAL1 450 milionsPRXIM ORIENT90 milionsSan FranciscoLos AngelesChicagoBostonNova YorkWashingtonDallasHoustonMiamiBogotMxicLimaRio de JaneiroSo PauloBelo HorizonteSantiagode XileBuenos AiresLondresParsBerlnRomaBarcelonaMadridLagosJohannesburgEl CaireAtenesIstanbulMoscouTeheranBagdadKarachiBombaiBengaluruMadrsCalcutaDaccaDelhiPequnSel TquioOsakaXangaiHong KongManilaBangkokJakartaFont1. Distribucidelapoblacimundial.2.1. Digues a quins estats dsia i dA-mrica pertanyen les zones ms poblades.RecordaSn factors datracci de pobla-ci totes aquelles circumstnciesque faciliten lestabliment hum.Els elements fsics faciliten o dificulten lespossibilitats de vida de les persones en un indretdeterminat. Els espais glaats, els deserts i les zo-nes selvtiques o abruptes no afavoreixen lesta-bliment hum, perqu o b no disposen daiguao b no s fcil desenvolupar-hi lactivitat agrco-la, dues necessitats primries de la humanitat.Hihatambraonshistriques.Aix,perexemple, la Xina oriental, lndia i Europa esta-ven ja molt poblades des de temps antics, i hocontinuen estant avui. Entreelsfactorseconmics destaquenelsrendiments agrcoles, la industrialitzaci i elprocs durbanitzaci del mn. Aix, per exem-ple, el sud-est asitic est molt poblat des de famoltsseglesaconseqnciadeldesenvolupa-ment del conreu de larrs. Larrs s un alimentde gran valor calric i alimentari que es desenvo-lupa en un medi fsic i climtic molt propici alobtenci dalts rendiments. I, efectivament, la-parici de la indstria, ara fa poc ms de dos-centsanys,vaferaugmentarlapoblaciaEuropa i a Amrica del Nord durant el segle XIX. Finalment, el desenvolupament de les ciu-tats en els darrers dos-cents anys tamb ha estatun factor datracci de la poblaci, ja que la rafonamental de viure en un lloc ha estat tamb lapossibilitat dobtenir una feina o b la comoditatde poder disposar de fora serveis. Per aix, avui,la majoria de les persones, llevat de les que viuena lfrica, tendeixen a viure a les ciutats. 47Font 2. La manca daigua s un factor de repulsi per alestabliment de poblaci als deserts (desert del Shara).Font 3. La qualitat de les terres de conreu actua com unfactor datracci (conreu darrs en terrasses a Indonsia).Font 4. Les condicions de la vida urbana tamb actuencom un factor datracci de la poblaci (Nova York).A C T I V I T A T S2.2. Consulta un mapa fsic del continent asitici digues a la vora de quins elements naturals esconcentra la major part de la poblaci.2.3. Quins sn els motius pels quals les personestendeixen a concentrar-se en els llocs esmentats?2.4. Digues tres raons per les quals un lloc deter-minat atreu la poblaci i tres ms per les quals lapoblaci se nallunya.2. El poblament rural i urbSentn per poblament la forma dinstallar-se i dagrupar-se lespersones damunt del territori. Es distingeixen dos grans tipus depoblament: el rural i lurb. 2.1. El poblament ruralEl poblament rural s una forma dagrupaci de persones en nu-clis de poblaci petits que utilitzen una gran extensi de territo-ri al seu voltant dedicat a lagricultura, la ramaderia o lexplotaciforestal. En aquestes poblacions hi solen haver serveis escassos.Les cases solen estar integrades en el paisatge i solen edificar-seamb materials de lentorn. Les zones de poblament rural solen te-nir una densitat de poblaci baixa. El poblament rural pot serdispers o concentrat.A Espanya predomina el poblament rural dispers a la zonaatlntica i cantbrica, des de Galcia fins al nord de Navarra. Elpoblament rural concentrat en petits nuclis es localitza a la Me-seta (sobretot a Castell i Lle); el poblament concentrat en nu-clis grans predomina a la meitat sud de la Pennsula (Castella-laManxa, Extremadura i Andalusia).48Unitat 2Unitat 2PARAULES CLAUpoblamentRecordaLes activitats econmiques majo-ritriesdelshabitantsdepobla-ment rural sn lagricultura, la ra-maderia o lexplotaci forestal.Font 6. El poblament rural concentrat s caracters-tic de les planes castellanes.Quan els assentaments damunt dun territori snescassos i es troben a distncies importants, par-lem de poblament concentrat. La concentraci tavantatges socials perqu permet la relaci entrepersones, genera sensaci de seguretat i permetdisposar de ms serveis. Aquest poblament se soldonar en terrenys plans amb pocs punts daccs alaigua. Se solen trobar poblacions daquest tipus enllocs on hi ha pocs propietaris de finques extenses.Font 5. El poblament rural dispers s caracterstic deles comarques nord-orientals de Catalunya.Si els assentaments estan escampats pel territori,es diu que el poblament s dispers. La dispersi sms barata perqu la famlia viu a la seva prpiacasa i cultiva les terres del voltant. Aquest pobla-mentstpicdezonesmuntanyosesambaiguaabundant i de llocs on no hi ha hagut problemes deseguretat. Tamb sexplica per motius de tradici,com el costum de repartir les terres entre els fills.Les finques solen ser petites i de propietat privada.490 2 000 km75,1 %-100 %50,1 %-75 %25,1 %-50 %0 %-25 %0 40 kmPoblament rural dispersPoblament rural concentrat en nuclis petitsPoblament rural concentrat en nuclis gransFont 7. Poblament rural del mn.SABIES QUE...?ACatalunyaelpoblamentruraldispers se sol donar al nord de lalniaqueformalaconcadelriuLlobregatfinsalPirineu.Ala restadelpaselpoblamentsconcentrat. A lrea pirinenca oc-cidentalelpoblamentruralesconcentra en nuclis petits. Al sudpredomina la concentraci en nu-clis ms grans.Font 8. Poblament rural a Catalunya.2.5. Digues el nom duna comarca onpredomini el poblament concentrat ennuclis petits, una altra on el poblamentestigui concentrat majoritriament ennuclis grans i una altra on predomini elpoblament rural dispers.2.2. El poblament urbEl poblament urb s el tpic de les ciutats. s una forma dagru-paci de persones en nuclis de poblaci de molts habitants i dedensitatsmoltelevadesconcentratsenpocespai.Lamajoria de les feines dels habitants de les ciutats sn industrials i, sobre-tot, estan relacionades amb els serveis.Coneixem lexistncia de ciutats des detemps molt antics. A Mesopotmia i a Egip-te (des de lany 3000 aC) shi van construirgrans ciutats. A lEdat Antiga, Roma va su-perarelmilidhabitants.AprincipisdelEdat Mitjana (476-1492) les ciutats euro-pees van perdre poblaci tot i que es van re-cuperar a partir del segle XIII. De fet, va sera partir del segle XVIII, amb ladveniment dela Revoluci Industrial, quan les ciutats vancomenar a crixer de manera accelerada. A comenaments del segle XXI la majoria deles persones del mn viuen en ciutats.Els nuclis antics de les ciutats solien te-nir una forma compacta i solien estar en-voltats de muralles per raons de seguretat.A partir del segle XVIII bona part de les mu-ralles es van enderrocar i els habitatges esvan anar estenent en antigues zones fores-tals o agrcoles. En els darrers anys la facili-tatdedisposardevehiclepropihacreatnuclis dhabitatges unifamiliars a tocar deles ciutats. s el que sanomena poblamentrururb.A Catalunya i a Espanya el poblamenturb se sol donar a les costes o a la vora deles costes. Al centre solament hi destaca laciutat de Lleida a Catalunya i la capital delEstat, Madrid, i tamb la seva rodalia, aEspanya.50Unitat 2Unitat 2RecordaLes activitats econmiques principals de lesciutats sn la indstria i els serveis.Font 9. Chicago (Illinois, Estats Units). Unadeslesprincipalscaracterstiquesdelsassenta-ments urbans s la construcci en altura. Els gratacelses van comenar a construir al final del segle XIX a causade laven de les tcniques de construcci i de lencari-ment del sl urb. El primer gratacel fou edificat a Chica-go lany 1885.Font 10. Hospital de Sant Pau (Barcelona).Les ciutats solen ser centres importants de mercat i degran quantitat de serveis que afecten un territori moltample del voltant. Com ms gran sigui el nucli urb, msespecialitzats sn els serveis. s el cas dels grans hos-pitals i dels grans centres docents com les universitats.510 40 km+1 000 000100 001-1 000 00050 001-100 00020 001-50 00010 000-20 000HabitantsBarcelonaTarragonaLleidaGironaManresaTortosaFont 11. El poblament urb del mn.Font12. MunicipisdeCatalunyaamb ms de 10 000 habitants.2.6. A quines zones de Catalunya hi hamsconcentracidemunicipisquesuperen els 10 000 habitants?A C T I V I T A T S2.7. Quina diferncia hi ha en-tre els conceptes poblaci i po-blament?2.8. Quines sn les caracters-tiques del poblament rural?2.9.Explicaqusnelpo-blament rural dispers i el pobla-ment concentrat i en qu es di-ferencien.2.10. Quines diferncies hi haentrelescaracterstiquesdelpoblament urb i el poblamentrural?0 2 000 km75,1 %-100 %50,1 %-75 %25,1 %-50 %0 %-25 %3. La mobilitat de la poblaci almn: els fluxos migratorisLa poblaci mundial no ha estat sempre estable en els llocs de nai-xement. Al llarg de la histria, nombrosos grups de persones shantraslladat dun indret a un altre per viure-hi. Aquests movimentsde la poblaci que marxa dun lloc (emigrants) o que hi arriba (im-migrants) sanomenen migracions o fluxos migratoris.3.1. Tipus de migracionsLes migracions es poden classificar de diferents maneres. Segonsel marc territorial on es desenvolupen poden ser interiors o ex-teriors i segons la durada poden ser definitives o estacionries.Un tipus de flux migratori que es produeix actualment sn lesanomenades migracions pendulars. Es tracta de desplaamentsdiaris dun gran nombre de persones que es traslladen cada diafora del municipi on resideixen per motius laborals o destudis.52Unitat 2Unitat 2PARAULES CLAUmigraciFont 13. Immigrants arribant a lestaci de Frana deBarcelona a finals de la dcada de 1950.Les migracions interiors sn les que es produeixen enel marc territorial dun mateix Estat. Les migracionsexteriors o externes sn les produdes entre llocs si-tuatsendiversosestats.Elsfluxosmigratorisquesestabliren a les dcades de 1950 i 1960 entre co-munitats com Andalusia i Catalunya sn un exemplede migraci interior. Durant el mateix perode hi haguun flux migratori exterior que duia emigrants espanyolscap a pasos europeus com Alemanya i Frana.Font 14. Immigrants espanyols veremant a Frana.Les migracions definitives es produeixen quan les per-sones que es desplacen no tornen al seu lloc dorigeni sinstallen al lloc on arriben. Les migracions estacio-nries, en canvi, sn les que provoquen un canvi tem-poral del lloc de treball o de residncia. Un exemple demigraci definitiva s el cas dels europeus que al llargdel segle XIX es van establir a Amrica. Els treballadorsespanyols que es traslladen al sud de Frana per par-ticipar en la verema durant setembre i octubre sn unexemple de migraci estacionria.53RecordaElfluxmigratori msimportants el que procedeix dels pasospobres cap als pasos desenvolu-pats.Font 15. Principals fluxos migratorisactuals.2.11. Observaelmapaicontestalespreguntes:a)Quinssnelsprincipalsestatsqueatrauen poblaci immigrant?b)Quinssnelsprincipalsestatsqueforneixen poblaci emigrant?0 2 000 kmPasos que reben immigrantsZones de procedncia dels emigrants1r flux migratori2n flux migratori3r flux migratoriC A N A D ESTAT SUNI T SEUROPATURQUIBALCANSAPAKISTANBANGLA DESHFILIPINESA U S T R L IASUD-FRICAMOAMBICRWANDABURUNDICOSTA DIVORISENEGALGHANAMARROCALGRIAEGIPTEARBIASAUDITAOCEATLNTI COCEP AC FI COCE NDI CXinaAmricadelSudOCEP AC FI C3.2. Els fluxos migratoris exteriors actualsActualment, es produeixen al mn tres grans fluxos migratoris.El ms important s el que va dels pasos pobres o en vies de desen-volupament cap als pasos rics, industrialitzats i desenvolupats. Els corrents principals daquest primer flux migratori sn: El que va des de lAmrica Llatina i sia cap a lAmrica delNor