sessió formació santa coloma conviu santa coloma de gramanet 3 de març del 2012

Sessió formació Santa Coloma Conviu

Santa Coloma de Gramanet3 de març del 2012

Aspectes a tractar en la sessió formació

1. Presentació membres i continguts de la sessió

2. Breu repàs de conceptes: Estereotip, prejudicis

3. El rumor. Característiques. Formes que pot adoptar el rumor.

4. Estratègica per desmentir el rumor – el mapa social

5. Eines: Essències del treball comunitari- el

treball en xarxa 6. Pràctica sobre el mapa social

7. Avaluació

Sessió Santa Coloma Conviubreu repàs

Prejudicis

Estereotips

atribució generalitzada de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt.

actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup

Sessió Santa Coloma ConviuEl rumor

El rumormissatge breu, espontani i oral que s’estén amb rapidesa i causa un impacte gairebé sempre negatiu en l’entorn.

Característiques

-Absurd: no respon a una lògica. Se sosté per la por, la irracionalitat ...

- Irracional: La premissa de la que parteix és falsa des del principi.

- Caòtic:divideix a la comunitat

- Confús: ambigu

- Intencionat

- No té rostre: ningú respon del rumor

- Propagació com un virus

-No respecta les regles


El rumor adopta formes diferents:

Les falses informacions/notícies: desinformació

Els prejudicis

La propaganda: se sustenta en històries de vida, casos particulars

Certes formes de teoria del complot

Llegenda urbana

La comunicació “viral”

Com a tècniques d’influència, com a tàctica de desviació

Les aportacions més votades s’han ressaltat amb negreta.


Comprovació del rumor: (5 categories de preguntes)

1.Qui ho ha dit? Ho has vist tu? Com ho sap això?

2.La persona que ho diu, en té proves?

3.Estaria disposada a presentar les proves del que diu?

4.Per què es diu això ara?

5.Som conscient del que fem i de les conseqüències que té això que es diu?


Com abordar el rumor?

Territori – mapa social

Naturalesa del rumor: quin malestar genera?

Finalitat

Font Actuacions – contrarumors, actuació comunitària...

Sessió Santa Coloma ConviuEl mapa socialquè es

Nivell Polític

Nivell Tècnic

Nivell Ciutadà

X

X

font:Martí, J (2005)

Sessió Santa Coloma Conviula utilitat del mapa social

1. Permet identificar les relacions socials que estan presents en un moment determinat.

identidentificar els diferents recursos, entorns i col·lectius socials presents en una comunitat i les relacions entre ells: xarxes de col·laboració entre recursos, col·lectius més vinculats a determinats entorns, solapaments, descoordinacions, aïllaments i situacions d’exclusió, conflictes i aliances, etc.ficar els diferents recursos, entorns i col·lectius socials presents en una comunitat i les relacions entre ells: xarxes de col·laboració entre recursos, col·lectius més vinculats a determinats entorns, solapaments, descoordinacions, aïllaments i situacions d’exclusió, conflictes i aliances, etc.

utilitat descriptiva

Radiografia

Radiografiade la

Comunitat

nitat


2. Provoca (auto)reflexió sobre la situació que observem.

permet obrir un procés de reflexió sobre la organització local amb els mateixos actors.Ajuda a que cada qual es visualitzi en relació amb els altres, i que promogui una mirada global a la comunitat local, amb el valor afegit d’estar consensuada entre diferents actors.

utilitat reflexiva

Radiografide la

radiografiaal mirall


3. Ens permet definir estratègies relacionals, estratègies d’intervenció per transformar la situació.

“com ens relacionem actualment” i com “ens podríem relacionar” per abordar les línies de treball que volem.

utilitat estratègica

Radel present al

futur

Sessió Santa Coloma Conviufonts d’informació –mapa social

Informants qualificats

Entrevistes individuals y grupals

Anàlisis de documents

Observacióparticipant

Tallers, comissions

Elaboració delmapa social

Sessió Santa Coloma Conviuelements del mapa social

Nodes / actorsUnitats bàsiques del mapa social, la base - suport de les relacions, com a nodes considerem tots aquells actors de la comunitat.

Normalment són col·lectius (serveis públics, associacions) però pot interessar reflectir nodes individuals (capellà, regidora “totpoderós”…).

** De vegades s’introdueixen espais públics, actors de segon nivell que estan fora de la comunitat territorial (pe. federacions, …).

Nivellspolítics

Nivells tècnicsadministracions

Entitats que presten

serveis

associacions

col·lectiussocials

Conjunts d’accióConjunt d’actors que s’adscriuen a un mateix discurs / posicionament en relació al tema tractat. Conjunt de relacions orientades a l’acció, comparteixen interessos i posicionaments

Sessió Santa Coloma Conviuelements del mapa social

Sessió Santa Coloma Conviucom elaborem mapa social

Detectaractorsde la

comunitat

AdministracionsServeis públicsEntitats que presten serveisAssociacions i grups informalsCol·lectius socials (no organitzats)

1

Ens interessa conèixer les posicions discursives, els diferents discursos sobre el tema que treballem en el procés participatiu, més enllà de amb qui es relacionin.

Sessió Santa Coloma Conviucom elaborem mapa social

Establir les

relacionsentre ells

Dependències institucionals

Relació forta

Relació feble

Relació de conflicte

2

X

Sessió Santa Coloma Conviuguia observació

1. Intensitat de les relacions: quines relacions són dominants en cada espai, les febles, les fortes, intra i internivell.

2. Densitat de les relacions: en un mapa solen aparèixer, com a mínim, un parell de zones diferenciades i densament relacionades.

3. Posicions centrals: nodes o conjunts d’acció que mantenen relació amb nombrosos actors, serveix com aglutinador d’un espai densament relacionat.

4. Elements articuladors (ponts - intermediació): sense ser necessàriament centrals, ocupen una posició estratègica com per a unir varis conjunts o re articular la xarxa.

5. Els conflictes o ruptures de la xarxa : interferències en la relació entre grups o entre aquests i la base social, i el caràcter d’aquests conflictes.

6. Els espais sense relació: aquells llocs que haurien d’estar relacionats o en els que l’establiment de relacions facilitaria una possible actuació comunitària.

7. Les relacions indirectes: que en un moment donat poden aclarir-nos un flux de contactes entre actors no lligats directament (si a --> b i b --> c => ¿a-->c?)

8. Observació de les relacions febles: Malgrat la feblesa d’algunes relacions, cal tenir-les en compte en l’anàlisi. Per exemple en processos de difusió de la informació, està demostrada la importància d’aquestes relaciones febles (ponts locals).

9. Tipus d’estructures (autoritàries, de gestió, populistes – clientelars, ciutadanistes..)

fuente:Martin, P (2001)

Nosaltres

Diferents

Indiferents

Oposats

Els nostres

DinamizacióRetroalimentació

Difusió“Seducció”

Aïllament

Intercanvi - apertura - negociació

Sessió Santa Coloma Conviuestratègies de relació

Sessió Santa Coloma Conviuessències del treball comunitari

treball comunitari

metodologia (methodos)

per professionals de la intervenció social

que aborda situacions socials col·lectives

busca aconseguir la identificació i implicació de la gent amb el grup i el projecte.organitzar a la gent per portar a terme un conjunt d’accions planificades i coherents amb les situacions socials que es volen abordar.

El treball comunitari ha de diferenciar-se d’altre tipus d’intervencions socials que no tenen com eix central l’organització de la població o la constitució de grups entorn a projectes (estil d’intervenció).

Les intervencions basades en el treball comunitari busquen que els actors directament implicats siguin subjectes d’acció.

El treball comunitari persegueix accions participatives, ens remet a la potenciació i el desenvolupament de les persones (empowerment).

font:Twelvetrees , A. (1998)


Perseguim que hi hagi canvis concrets en l’entorn social que intervenim.

Ajudem a que les persones / grups implicats a que adquireixin la confiança i les habilitats necessàries per enfrentar-se als conflictes que sorgeixen.

S’aborden situacions socials “col·lectives”, no atenció individual.


El treball comunitari es pot plantejar a diferents nivells d’intervenció.

- barri o localitat (+ tradicional),- amb les TIC (comunitats regionals, xarxes internacionals…)

- institucions (centre de dia, casal jove…)- amb grups o col·lectius concrets (dones, drogues, immigració…)


Allò que prima en el nostre concepte de comunitat és la seva dimensió relacional: per tant les possibilitats de reconeixement i d’interacció dels dif. actors: concepte xarxa social.

La xarxa social és el conjunt de relacions que un individu (o grup) configura entorn a sí mateix i està en permanent procés de construcció.el treball comunitari persegueix promoure relacions davant una societat fragmentada

Sessió Santa Coloma Conviuquè entenem per comunitat

continguts diversos: emocionals, instrumentals, informatius.

marcs diversos: organitzatius, institucionals, residencials, …

estructuració diversa: xarxes informals, formals…

amb intensitats diferents…

xarxasocial

el treball comunitari persegueix promoure relacions davant una societat

fragmentada

Sessió Santa Coloma Conviuquè entenem per comunitat

Identifiquem dos nivells d’objectius:

Objectius substantius1

Objectius de promoció socialPromoció de la salut

Objectius de procés2

Objectius dedinamització i organització social

Activar relacions, fer xarxa, contribuir a processos d’organització social

millora o producció de benestar en determinats grups, col·lectius, individus…

desenvolupament social i comunitari

Sessió Santa Coloma Conviuobjectius i beneficis


beneficis culturals

“No estem sols, podem sumar i multiplicar”.- Ampliació de la percepcions i l’anàlisi social.- Creació d’identitats col·lectives i grupals - Consciència de que altres viuen situacions similars

beneficis relacionals

- Trencar amb l’aïllament social- Augment de la reciprocitat, “bon veïnatge” i solidaritat. Ex: pujem – baixem,.- Satisfacció individual. - Es multipliquen les opcions de participació.

font:Barbero , J.M. (2005)


beneficis educatius

Escola de participació, organització i treball conjunt- Les experiències organitzatives són clau per l’aprenentatge.- Permet alliberar als “oprimits”.- Aprenem a expressar-nos i comunicar-nos.

beneficis polítics

- Incrementen el nostre potencial per influir en allò que afecta a la gent, per tant per resoldre els seus problemes. - Participen en la gestió quotidià.

font:Barbero , J.M. (2005)

1. Ha de respondre a objectius, necessitats e interessos viscuts per tothom.

2. No han d’ofegar els espais d’autonomia (hi ha vida més enllà de la xarxa).

3. Disposar de recursos per a la seva dinamització.

4. Contemplen multicentralitats, enfront al paradigma de la piràmide o l’ arxipèlag, ningú no controla totalment la xarxa ni té coneixement de tota ella.

5. Junts però no barrejats (diferenciació de papers).

6. Confiança.7. Actitud i predisposició a col·laborar,

cooperar i canviar las formes tradicionals de treball.

8. Es justifiquen en la mesura que són útils, i viscudes com a tal, no podem pensar que aquesta forma de treballar es justifica por ella mateixa.


orientacions per al treball grupal

abans del treball en grup disseny

Establim els objectius (tasca i relacionals)Qui participa?Escollim les eines idònies PreparatiusConcreció (el guió per al treball grupal)

durant el treball en grup dinamització

Pautes per conduir / dinamització els grupsPautes per produir idees en grup (dinàmiques bases)

després del treball en grup tanquem per obrir

DevolucióAvaluació

DIAGNÒSTICOBJECTIUS PLA D’ACCIÓPROGRAMACIÓ

ORGANITZACIÓSOCIAL“PARTICIPACIÓ”

síntesiprocés

Hi havia una vegada quatre persones que s’anomenaven Tothom,

algú, ningú i qualsevol.Quan hi havia una feina important per fer, tothom estava segur que

algú ho faria.Qualsevol podia haver-ho fet, però

ningú ho va fer.Quan ningú ho va fer, tothom es va enfadar perquè era una feina de

tothom.Tothom va pensar que algú ho

faria, però ningú es va adonar que seria ell qui ho acabaria fent.Així va acabar tot, de forma que tothom va maleir a algú quan ningú va fer el que qualsevol podria haver fet des del principi.

Anònim

sessió formació santa coloma conviu santa coloma de gramanet 3 de març del 2012

Documents