seminari tÈcnic local 2015 l’estalvi energÈtic als...

44
1 gesa.cat ohup.es SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS AUDITORIES ENERGÈTIQUES ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES Josep Barberillo Gesa Enginyer Civil

Upload: others

Post on 13-Sep-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

1 gesa.cat ohup.es

SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015

L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS

AUDITORIES ENERGÈTIQUES

ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES

Josep Barberillo Gesa Enginyer Civil

Page 2: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

2 gesa.cat ohup.es

L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS

AUDITORIES ENERGÈTIQUES

ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES

ÍNDEX

1. L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS 2. OBLIGATORIETAT 3. PROCEDIMENT OPERATIU 4. CONFECCIÓ DELS INVENTARIS

4.1. RECOPILACIÓ DE LA INFORMACIÓ DEL MUNICIPI 4.2. PUNTS DE LLUM 4.3. QUADRES DE COMANDAMENT 4.4. XARXA ELÈCTRICA 4.5. CREACIÓ DE L’INVENTARI

5. REDACCIÓ DE L’AUDITORIA ENERGÈTICA I LUMÍNICA 5.1. QUADRES DE COMANDAMENT 5.2. NIVELLS D’IL·LUMIANCIÓ

6. AVALUACIÓ DE LES PRESTACIONS 7. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER 8. REDACCIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU 9. PLECS DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES 10. LICITACIÓ 11. SEGUIMENT DURANT LA IMPLANTACIÓ I CONTROL 12. SEGUIMENT DURANT L’EXPLOTACIÓ 13. ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES 14. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT 15. CONCLUSIONS

ANNEXOS

Annex 1- Article presentat al II Congrés d’Enginyeria Municipal Annex 2- Presentació del model Martorelles Annex 3- Article publicat del segon Congrés de serveis energètics Annex 4- Comunicat de Llei 3/2015, de 11 de març que modifica la Llei 6/2001

Page 3: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

3 gesa.cat ohup.es

1. L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS

Actualment les municipis malgrat la crisi econòmica tenen la gran oportunitat de reduir el cost econòmic del consum energètic de les seves ciutats podent fer una inversió en la millora de l’eficiència energètica amb càrrec als estalvis generats evitant un sobre endeutament del municipi.

Al llarg dels darrers anys de posar en pràctica molt diverses modalitats de millora d’eficiència energètica s’ha vist l’oportunitat que a més de portar a terme la millora de l’eficiència i millora del servei també de forma simultània es poden resoldre una part de les deficiències de les instal·lacions fet que s’ha inscrit dins de la nova modalitat de l’Adquisició Pública innovadora.

Aquesta modalitat d’adquisició pública innovadora permet incloure en un mateix contracte la millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat públic, la millora del servei i la renovació parcial de les instal·lacions més malmeses.

Per tal d’assolir aquest objectiu cal partir de la disposició d’una auditoria, redactar un Plec de Prescripcions Administratives i Tècniques adequat per aquesta finalitat.

2. OBLIGATORIETAT

La obligatorietat dels municipis en ser més eficients recau en el compliment de la llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per la protecció del medi nocturn i la seva modificació del dia 13 de març de 2015 que estableix les condicions generals que han de complir els sistemes d’il·luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir el màxim possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lumínica i prevenir els efectes nocius sobre els espais naturals i l’entorn urbà.

El Reial Decret 1890/2008 de 14 de novembre, que aprova el Reglament d’Eficiència Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat Exterior, té com a finalitat millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, així com disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, limitar el flux lluminós nocturn i contaminació lumínica i reduir la llum intrusa o molesta en compliment de la directiva 2006/32/CE del Parlament Europeu sobre l’eficiència i ús final de l’energia.

Page 4: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

4 gesa.cat ohup.es

Per aquest motiu, els Ajuntaments han de portar la iniciativa en la proposa de les actuacions de millora de l’eficiència energètica, millorant les condicions lumíniques gestionant les condicions econòmiques per fer una realitat la seva aplicació sobre la instal·lació d’enllumenat municipal, per tal d’adaptar-se a l’esmentada normativa.

Les auditories redactades de forma prèvia als estudis econòmics i plecs, permeten generar una documentació de base per tal de definir amb més precisió, les actuacions a efectuar, els seus costos i les gestions necessàries per tal d’assolir els objectius i les millores energètiques plantejades.

Així mateix, els plecs de condicions permeten portar a terme la licitació del subministrament d’instal·lacions i components objecte del contracte i del servei integral de manteniment i garantia de l’enllumenat públic.

Per altra banda un bon contracte de manteniment de l’enllumenat públic pot incorporar la inversió de millora, ja que s’ha pogut comprovar a la realitat la viabilitat de poder relacionar aquesta inversió en millores d’estalvi i eficiència energètica amb el manteniment del servei.

Per aquests motius els Ajuntaments han promoure les licitacions per la millora de l’eficiència energètica de les seves instal·lacions.

El contracte pot implantar un model de gestió integral del servei i d’aquesta manera aconseguir la millora efectiva de la prestació, així com la millora de l’eficiència i estalvi energètic.

3. PROCEDIMENT OPERATIU

El procediment operatiu per tal de portar a terme amb èxit tot el procés de millora de l’eficiència energètica cal seguir molt detalladament els passos següents:

� Confecció d’un inventari detallat de les instal·lacions � Redacció de l’Auditoria energètica i lumínica � Determinació de les prestacions � Estudi econòmic i financer � Redacció del plec de Condicions econòmico-administratives � Redacció del plec de condicions tècniques � Licitació � Seguiment durant la implantació i control � Seguiment del contracte al llarg de la seva explotació

Page 5: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

5 gesa.cat ohup.es

4. CONFECCIÓ DELS INVENTARIS

Una part de la clau de l’èxit d’una auditoria és la precisió i el detall de l’inventari de les instal·lacions consumidores d‘energia. Donat que normalment en la millora de l’eficiència energètica d’una instal·lació es procura el mantenir la major part de les instal·lacions en la seva situació inicial, és a dir es procura no modificar les alçàries dels punts de llum, les seves Inter distàncies i els seus braços sortints, obliga que els retro fits de les llumeneres existents i les noves llumeneres treballin en les millors condicions possibles per tal de donar un bon nivell de servei i una bona uniformitat.

Les instal·lacions existents que han estat ben calculades i tenen una bona distribució val a dir que facilita molt el fer propostes d’alta eficiència.

Per tant en la realització dels inventaris cal analitzar la informació següent:

RECOPILACIÓ DE LA INFORMACIÓ DEL MUNICIPI

- S'obtindrà la cartografia del municipi amb definició de les àrees il·luminades com són els carrers, places, passatges, carreteres i altres espais urbans.

- En cas d’existir es recollirà el inventari existent actualitzat amb format digital. - S’obtindrà la relació de facturació del darrer any - També s’obtindrà la informació de cada quadre per identificar el nom del

subministrador, la potència contractada, consums del darrer anys, CUPS i les despeses de manteniment.

PUNTS DE LLUM

- Es realitzarà l'anàlisi detallat de cada lluminària per família o categoria i es determinaran les seves característiques funcionals com són el tipus de llum, potència, consum, tipus d'equip, reflector, tancament de la lluminària, estat de conservació general, i altres dades necessàries.

- Comprovació dels punts de llum per tipologia.

QUADRES DE COMANDAMENT

- S’obtindrà la informació de cada quadre de comandament des de la seva situació amb coordenades UTM, dimensions, característiques, mecanismes, sistemes d’encesa etc.

Page 6: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

6 gesa.cat ohup.es

XARXA ELÈCTRICA

- Es determinaran les seccions i traçats de les línies elèctriques de cada quadre.

CREACIÓ INVENTARI

- Es crearà l’Inventari GEO referenciat de l’estat actual de les instal·lacions de l’enllumenat públic amb la informació següent: tipus de llumeneres, tipus de làmpades, equips auxiliars, sistemes de gestió i control, estat dels quadres de manteniment, etc.

- Es crearà una base de dades amb tota la informació obtinguda

5. REDACCIÓ DE L’AUDITORIA ENERGÈTICA I LUMÍNICA

Amb la redacció de l’auditoria es comprovarà i completarà l’inventari amb les dades que sigui necessari incorporar dels quadres de comandament i nivells d’il·luminació següents:

QUADRES DE COMANDAMENT

- S'analitzaran els quadres de comandament tot analitzant de forma detallada les característiques del ICP, proteccions, línies, sistema de reducció de flux, programació del sistema de reducció, anàlisi de la xarxa amb l'analitzador de xarxes, equilibri de les fases, presa de terra, estat objectiu de l'armari, escomesa i altres dades necessàries.

- Comprovació detallada de l’estat físic de tots els quadres de comandament

NIVELL D’ IL·LUMINACIÓ

- Es realitzarà la mesura de la il·luminació i il·luminació directa de totes les àrees definides, amb els equips de camp necessaris. Aquesta informació es reflectirà en la base de dades digital i quedarà també reflectida sobre el plànol cartogràfic per a la seva identificació.

- Estudi lumínic dels carrers “in situ” per tipologies. - Amb aquestes mesures es coneixerà el nivell d'il·luminació actual del municipi. - Es realitzarà la classificació de les àrees i de les diferents vies d’acord amb l’ús

de vianants i la IMD dels vehicles. - Es definiran les àrees i els seus nivells lumínics, establint el seu nivell màxim

d'emissions com a tipus I1, I2, I3, I4 i els seus subgrups.

Page 7: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

7 gesa.cat ohup.es

Amb tota la informació recopilada i estudiada es processarà per determinar l'estat objectiu de l'enllumenat actual, la seva eficiència, nivell de servei amb establiment dels nivells lumínics per cada zona o espai estudiat per procedir a realitzar les tasques següents:

- Estudi en profunditat de l’inventari existent de l’enllumenat de tota la població. - Estudi del consum actual de l’enllumenat públic. Comprovació de les factures

relatives als quadres elèctrics de cada sector. Càlcul de consums teòrics segons potències instal·lades, hores de funcionament , reduccions de flux, etc.

- Càlcul nivells d’il·luminació reals / teòrics existents. Classificació de les vies i selecció dels tipus d’enllumenat. Comparativa amb els exigibles.

- Càlcul nivells d’il·luminació futurs mínims després de les actuacions. - Estudi de totes les possibles millores a fi de reduir la contaminació lumínica. - Estudi de totes les possibles millores a fi de reduir el consum energètic. - Càlcul i comprovació dels nivells lumínics de les millores - Justificació del compliment de les normatives.

- Desenvolupament d’una proposta més adient d’inversió per l’estalvi energètic, tot analitzant els avantatges i/o inconvenients de les solucions adoptades.

- Formulació de la proposta global d’inversió i càlcul de l’estalvi energètic. - Avaluació final del consum energètic una vegada fetes les millores. - Anàlisi i avaluació dels costos de manteniment - Anàlisi i avaluació dels preus unitaris a aplicar en la població dels treballs a

realitzar fora del manteniment.

- Comprovació sobre el terreny dels aspectes més rellevants. - Comprovació de les factures relatives als quadres elèctrics de cada sector. - Avaluació de la proposta més adequada d'inversió per a l'estalvi energètic,

analitzant els avantatges i/o inconvenients de les solucions adoptades.

Una vegada acabat tot el diagnòstic previ i formulades les recomanacions per a la millora de l'eficiència lumínica i energètica, el diagnòstic final definiran els següents aspectes:

- Formulació de la proposta global d'inversió i càlcul de l'estalvi energètic. - Avaluació final del consum energètic una vegada fetes les millores.

Page 8: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

8 gesa.cat ohup.es

- Redacció d'un informe detallat de les actuacions a dur a terme, indicant les recomanacions més idònies d'acord amb la tecnologia actual disponible.

- Elaboració de tota la base de dades gràfica (planimetria ...) i escrita que han d’acompanyar el Plec i fitxes tècniques necessàries.

6. AVALUCIÓ DE LES PRESTACIONS

En els contractes dels enllumenats públics es tenen es preveuen habitualment sis prestacions bàsiques pel seu servei de les característiques següents:

Prestació P1 – Serveis energètics: Gestió de l’energia i d’explotació necessàries pel correcte funcionament de les instal·lacions objecte del contracte; inclòs el seguiment, control i la gestió del subministrament energètic de la demanda de les instal·lacions d’enllumenat. Aquesta prestació no inclou el pagament dels costos de l’energia consumida per les instal·lacions objecte del contracte però si la gestió, control i verificació de factures per assolir els objectius econòmics i energètics establerts en el PCAP i PPTP. Inclou també l’amortització de la inversió necessària per assolir els estalvis previstos.

Prestació P2 – Manteniment: Manteniment preventiu per a aconseguir el perfecte funcionament i rendiment de les instal·lacions d’enllumenat exterior i de tots els seus components, inclosa la neteja periòdica, d’acord amb les prescripcions de la ITC-AE-06 del Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior, i amb totes les prescripcions tècniques particulars que regeixen aquesta licitació.

Prestació P3 – Garantia Total: Reparació amb substitució de tots els elements deteriorats en les instal·lacions segons es regula en aquest Plec, sota la modalitat de Garantia Total.

Prestació P4 – Obres de Millora i Renovació de les Instal·lacions Consumidores d’Energia: Realització i finançament d’obres de millora i renovació de les instal·lacions de l’enllumenat exterior que s’especifiquen en el Plec de Prescripcions Tècniques i a l’Annex del PPTP . Aquestes obres seran executades en base als preceptes del Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior aprovat pel Real Decret 1890/2008 de 14 de novembre i per les condicions fixades en els presents plecs, seran finançades per l’adjudicatari mitjançant els estalvis aconseguits dins el període de vigència del contracte i no tindran repercussió econòmica sobre el pressupost d’aquest contracte.

Prestació P5 – Inversions en estalvi energètic i energies renovables: A més de les prestacions enumerades, s’ha de promoure la millora de l’eficiència energètica

Page 9: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

9 gesa.cat ohup.es

mitjançant la incorporació d’equips i instal·lacions que fomentin l’estalvi energètic, l’eficiència energètica i la utilització d’energies renovables. Aquestes instal·lacions podran ésser proposades durant tot el termini del contracte i seran estudiades, executades i finançades per l’adjudicatari mitjançant els estalvis o venda d’energia renovable aconseguits dins el període de vigència del contracte, i no tindran repercussió econòmica sobre el pressupost del contracte.

Prestació P6 – Treballs Complementaris: Execució de treballs relacionats amb l’Enllumenat Públic, no programats en el marc del contracte i que no corresponen a treballs específics de prestacions anteriors. En aquesta prestació s’inclouen tots els treballs necessaris per l’adequació de les instal·lacions a la normativa vigent. Aquests treballs es faran en base a la llista de preus unitaris i pressupostos de reparacions urgents, en base als preus continguts en aquests plecs.

7. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER

Una vegada redactada l’auditoria i avaluades les prestacions que necessita el municipi es pot portar a terme l’estudi econòmic financer que donarà les pautes necessàries per la posterior redacció del plec de condicions administratives i tècniques.

- Valoració econòmica : Determinació dels paràmetres econòmics de la licitació : Realització d’un pla de negocis als anys de la licitació calculant els corresponents VAN, TIR, PAYBAK, i Cash Flow i període d’amortització de les propostes.

- Elaboració de la informació per la seva adaptació al Plec de clàusules econòmico-administratives que han de regir en el contracte de subministrament i serveis pel manteniment de les instal·lacions d’enllumenat públic, manteniment .o altre que decideixi l’ajuntament.

- Elaboració de la informació per a la seva d’adaptació al Plec de les prescripcions tècniques que han de regir en el contracte de subministrament i serveis pel manteniment de les instal·lacions d’enllumenat públic.

- Possible presentació pública a empreses del sector - Confecció de la memòria tècnica detallada de tot l’anàlisi estudiat i confecció

del pressupost global de totes les actuacions a realitzar. - Es resumirà tota la informació per tal de poder redactar posteriorment el Plec

de condicions tècniques per tal de licitar.

Page 10: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

10 gesa.cat ohup.es

8. REDACCIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU

Per portar a terme les millores d’eficiència energètica legalment cal procedir a fer la redacció del projecte executiu detallat tot incloent els documents legals següents:

� Memòria amb el seus annexes � Plànols � Plec de condicions � Pressupost

9. PLECS DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES

OBJECTE DE LES PRESCRIPCIONS ADMINISTRATIVES

Per tal de treure a licitació les millores d’eficiència energètica s’ha de redactar el Plec de Prescripcions Administratives i tècniques que s’ajusti a l’auditoria, estudi econòmic i financer redactats prèviament.

L’objecte dels Plecs de Clàusules és establir les bases per a la contractació dels serveis i subministrament pel manteniment integral i la conservació de les instal·lacions de l’enllumenat públic i de tots els treballs d’adequació i millora indicades en el Plec de prescripcions tècniques, amb la finalitat de prestar un servei de manteniment de l’enllumenat públic de qualitat i gaudir d’una reducció del consum anual.

Les necessitats administratives a satisfer i els factors que intervenen en la licitació són les que consten en el Plec de prescripcions tècniques, i deriven de la subscripció municipal del Pacte d’alcaldes i alcaldesses per una energia sostenible i contra el canvi climàtic, que forma part de l’estratègia 20/20/20 impulsada per la Comissió Europea

El plec administratiu ha de fixar la tipologia de contracte que es vol portar a terme i també ha d’incloure de forma molt clara les condicions econòmiques, drets i obligacions de l’adjudicatari.

OBJECTE DE LES PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

L’objecte de la prestació del servei té com a principal finalitat la millora de l’eficiència i estalvi energètic, tot assegurant el correcte funcionament de l’enllumenat públic i dels semàfors del municipi, mantenint el nivell de servei pel que van ser projectades les instal·lacions, prevenint possibles avaries i realitzant, quan procedeixi, les reparacions,

Page 11: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

11 gesa.cat ohup.es

reposicions, reemplaçaments, subministraments, millores, adequacions, ampliacions i modificacions que siguin necessàries durant la durada contractual.

Paral·lelament es pretén vetllar pel compliment del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, la Llei 6/2001, de Protecció per al Medi Nocturn (Llei de Contaminació Lumínica) i el RD 1890/2008, de 14 de novembre, per el que s’aprova el Reglament d’Eficiència Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat exterior i la Directiva europea 27/2012/UE.

Els serveis a contractar tenen per finalitat realitzar les següents prestacions obligatòries amb les condicions que fixa aquest plec i les obligacions que s’hi incorporin provinents de l’oferta que resulti adjudicatària:

Prestació P1 - Serveis energètics. Prestació P2 - Manteniment de les instal·lacions d’enllumenat públic Prestació P3 - Garantia Total Prestació P4 - Obres de Millora i Renovació de les instal·lacions Consumidores

d’Energia Prestació P5 - Inversions en estalvi energètic i energies renovables Prestació P6 - Treballs Complementaris

L’Empresa contractada serà responsable de l’execució d’aquestes Prestacions, limitant-se l’Ajuntament a disposar de l’estructura tècnica de supervisió per establir els plans, coordinar els treballs, controlar les realitzacions i, en general, verificar i assegurar que les prestacions estiguin en condicions de satisfer les seves exigències. Com a responsable final davant dels ciutadans sempre tindrà la última paraula en l’elecció de materials i en les decisions que afectin al servei dins dels paràmetres que estableixen aquests plecs i els altres documents contractuals

10. LICITACIÓ

Per tal de portar a terme la contractació pública dels subministraments i serveis s’ha de realitzar d’acord amb el real decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del sector públic 30/2007 i modificacions posteriors l’Ajuntament pot assolir l’adquisició de compra de materials en base el que defineix l’article nº 9 Contrato de suministro i la contractació de empreses d’instal·lacions i d’obra civil en base al contingut l’article nº 10 Contrato de Servicios.

Page 12: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

12 gesa.cat ohup.es

Caldrà establir el procediment de contractació per cada empresa en funció del tipus de contracte i en funció de la quantia segons els imports establerts següents:

Procediment Obres Subministres Serveis Gestió

MENOR Fins a 50.000€ Fins a 18.000 € Fins a 18.000 € Despeses de primer

establiment fins a 18.000€ i durada inferior a 1 any

NEGOCIAT sense publicitat

De 50.000 fins a 200.000€

De 18.000 fins a 60.000€

De 18.000 fins a 60.000€

Despeses de primer establiment de 18.000 fins a 60.000€ i durada inferior

a 5 anys. NEGOCIAT amb

publicitat al BOP o al perfil del contractant

De 200.000 fins a 1.000.000€

De 60.000 fins a 100.000€

De 60.000 fins a 100.000€

Despesa de primer establiment de 60.000€ fins a 50.000€ o durada

superior a 5 anys

OBERT O RETRINGIT

De 1.000.000 fins a 4.845.000€

De 100.000 fins a 193.000€

De 100.000 fins a 193.000€

Despeses de primer establiment superiors a

500.000€

HARMONITZAT A partir de 4.845.000€ De 193.000€ A partir de

193.000€

11. SEGUIMENT DURANT LA IMPLANTACIÓ I CONTROL

En la fase d’implantació de les millores d’eficiència energètica es imprescindible el fer un bon seguiment per tal de garantir la correcte execució de les tasques i per tal de garantir que els estalvis s’ajusten a les previsions establertes en l’auditoria i demés documents que formen part del contracte.

12. SEGUIMENT DEL CONTRACTE DURANT L’EXPLOTACIÓ

En funció del tamany del municipi cal fer el seguiment acurat del contracte per tal de avaluar el seu nivell de compliment i el manteniment dels estalvis energètics requerits.

Actualment existeixen diverses aplicacions que permeten el fer un bon seguiment econòmic del consum energètic. El màxim estalvi econòmic s’assoleix amb l’optimització de les tarifes.

Page 13: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

13 gesa.cat ohup.es

13. ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES

Fruit de les diverses auditories i actuacions realitzades per GESA s’ha pogut fer la següent relació comparativa:

De les actuacions realitzades podem extreure que les auditories amb prescripció d’ajuts de potències amb vapor de sodi d’alta pressió s’assoleixen els menors estalvis, per altra banda el que sempre assoleix el màxim estalvi es la tecnologia LED ja que permet el redistribuir la llum d’una forma molt uniforme i emet molt poca contaminació lumínica.

COMPARATIU MUNICIPIS

Municipi Inversió IVA inclòsEstalvi

energèticTecnologia

MM € %

1 Berga 1,86 76,40 Led2 Bigues i Riells 1,60 51,10 HM - Led3 Cànoves i Samalús 0,64 83,75 Led4 Corbera de Llobregat 1,12 39,65 VSAP5 Martorelles 0,49 48,63 HM6 Parets del Vallès 1,58 54,36 HM-Led7 Riells i Viabrea 1,14 80,49 Led8 Sabadell Zona 1 (Blava) 4,19 72,45 Led9 Sabadell Zona 2 (Magenta) 0,66 77,45 Led

10 Sant Antoni de Vilamajor 0,42 58,47 HM11 Santa Eulàlia de Ronçana 0,46 47,31 HM12 Terrassa Zona 1 0,70 21,99 HM13 Torelló 1,67 69,38 Led14 Vidreres 2,06 69,80 HM-Led

Page 14: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

14 gesa.cat ohup.es

14. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT

De la normativa d’obligat compliment cal destacar la directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2012 relativa a l’eficiència energètica i la darrera llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, que en el seu article 79 modifica la Llei 6/2001, de 31 de març, d’ordenació ambiental de l’enlluernament per a la protecció del medi nocturn, pel que fa a la lletra e de l’article 6.6.e, la disposició transitòria primera i afegeix un ou article 25.

15. CONCLUSIONS

Actualment es possible el finançar les millores d’eficiència energètica de l’enllumenat públic amb càrrec a l’estalvi econòmic del menor consum energètic i també en funció dels terminis d’amortització es pot assolir una part de la millora de les instal·lacions per adequar-les a la normativa vigent.

Cal destacar també el gran avenç en eficiència energètica dels balastres electrònics i la tecnologia LED ja es consideren tecnologies consolidades.

Josep Barberillo Gesa Josep Barberillo Nualart Rosa Cañizares González

Enginyer Tècnic Enginyer Industrial Doctora en Medi Ambient d’Obres Públiques MS Civil Engineering Enginyer Civil Master en direcció d’empreses

Page 15: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

15 gesa.cat ohup.es

ANNEXOS

Annex 1- Article presentat al II Congrés d’Enginyeria Municipal Annex 2- Presentació del model Martorelles Annex 3- Article publicat del segon Congrés de serveis energètics Annex 4- Comunicat de Llei 3/2015, de 11 de març que modifica la Llei 6/2001

Page 16: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

16 gesa.cat ohup.es

ANNEX 1

ARTICLE PRESENTAT AL

II CONGRÉS D’ENGINYERIA MUNICIPAL DE BARCELONA

Page 17: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

17 gesa.cat ohup.es

Auditorías energéticas y la mejora integral de la gestión municipal del alumbrado

J. Barberillo Gesa1 y J. Barberillo Nualart2

1 y 2: GESA, S.L. Calle 11 de setiembre 43, bajos 1, 08520 Les Franqueses del Vallès, Barcelona, España. e-mail: [email protected]. 637 42 31 53

Resumen

Los científicos aseguran que debemos reducir las emisiones de CO2 como mínimo en un 80% en 2050 si queremos mitigar los efectos del cambio climático. Técnicos y gestores energéticos tienen la oportunidad de contribuir a esta reducción, con el uso de las nuevas tecnologías y las herramientas de software disponibles. Recoger toda la información de inventario, las condiciones de operación del alumbrado público exterior así como hacer la planificación de las mejoras y una gestión integral del sistema, ahora es posible de una forma inteligente con las nuevas plataformas informáticas disponibles. Un mejor análisis, gestión y auditoria energética abren las puertas a una nueva realidad donde conseguir cumplir la Normativa, controlar todos los aspectos del alumbrado y ahorrar recursos es posible.

Palabras clave: alumbrado público exterior, eficiencia energética, software, plataforma, gestión, auditoria energética permanente.

1 Introducción

Actualmente, tanto la administración pública como las empresas privadas han perdido, en su mayoría, la capacidad de inversión y no tienen posibilidad de conseguir recursos económicos para ello. Este hecho, se acentúa si tenemos en cuenta que la administración es deficitaria y que gran parte del alumbrado público es mayormente obsoleto. De esta forma, se producen incrementos en relación a los gastos en mantenimiento correctivo y de los gastos debidos al incremento constante de la tarifa eléctrica que se ven magnificados por el exceso de energía eléctrica consumida por una instalación inadecuada.

En el escenario actual racionalizar el consumo energético a nivel doméstico, industrial o municipal, ya no es una cuestión de ahorro o sostenibilidad, sino una necesidad económica e incluso una exigencia competitiva.

La entrada en vigor del Reglamento de Eficiencia Energética (RD1890/2008) [1], de la Ley 6/2001 de ordenación ambiental del alumbrado para la protección del medio

Page 18: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

18 gesa.cat ohup.es

nocturno [2] y de la Directiva Europea (2012/27/UE) [3], han hecho necesario buscar soluciones de financiación para obras y mejoras relacionadas con la eficiencia energética, la reducción de la contaminación lumínica y una mejor gestión local de la energía.

Los contratos ESE y rénting (a falta de recursos propios) son una fuente de financiación externa, tanto para la administración pública como para la empresa privada para abordar actuaciones en materia de eficiencia energética. El ahorro económico resultante es inmediato a corto plazo (desde un 10% al inicio del contrato) y elevado a medio plazo. Las operaciones son viables de forma autónoma, sin necesidad de recibir ningún tipo de subvención. Tal y como podemos ver en la siguiente figura (Fig. 1), estos ahorros se ven incrementados si tenemos en cuenta el aumento constante del precio de la energía:

Figura 1. Escenario económico.

Además, estas soluciones permiten tanto la aplicación de los reglamentos anteriormente mencionados como la incorporación de nuevas tecnologías tipo LED. El reciente y rápido desarrollo de la iluminación de estado sólido, principalmente diodos emisores de luz (LEDs), para iluminación general ha irrumpido en el mercado tradicional ofreciendo amplias garantías y provocando un cambio en la forma tradicional de entender el alumbrado ya que se trata de una alternativa óptima por tratarse de una fuente de luz de amplio espectro (mejora de la reproducción cromática y profundidad de campo con el consiguiente refuerzo de la seguridad ciudadana y también se incrementa el nivel de uniformidad debido a una mejor distribución de la luz). De esta forma, tanto en el caso del rénting como de la ESE, la modernización de la instalación y el cumplimiento del Reglamento de Eficiencia Energética suponen una

Page 19: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

19 gesa.cat ohup.es

reducción del consumo energético que permite financiar la inversión consiguiendo, desde el primer momento, una reducción de las emisiones de CO2 en más de un 60%.

Finalmente, no podemos olvidar que existen ciertas barreras de adopción que tienen que ser evaluadas cuidadosamente y debemos ser conocedores de que existen para que no supongan un impedimento para la consecución de los objetivos y a su vez tenerlas en cuenta para no cometer errores que puedan comprometer la viabilidad del proyecto: a) preocupación sobre el rendimiento y fiabilidad de las nuevas tecnologías y equipos electrónicos (importancia de los términos de garantía y estricta evaluación del producto); b) la selección del producto adecuado se hace difícil por una rápida innovación y evolución del mercado; c) percibida escasez de apropiada financiación para cubrir proyectos con períodos de retorno elevados (8-12 años).

2 Plan de ahorro energético del alumbrado público

El plan integral de ahorro energético del alumbrado público consiste en la consecución paso a paso de los siguientes hitos:

- Auditoría energética Inventario Cálculo coste energético actual y futuro Memoria. Propuestas de optimización Presupuesto Plan de amortización

- Pliego de condiciones / mejoras / licitación Pliego de condiciones administrativas Pliego de condiciones técnicas Propuestas de mejoras. Cuantificación y valoración Anejos

- Seguimiento durante la implantación y control Dirección técnica. Seguimiento implantación Certificaciones de obra Certificaciones energéticas Control de calidad

- Seguimiento del contrato durante la explotación Control y seguimiento de la instalación Control de consumos, ajuste de tarifas Investigación, mejora continuada Propuestas de nuevas actuaciones en materia de eficiencia

Al inicio del desarrollo del plan se realiza un estudio previo para evaluar las necesidades del municipio y asegurar así la viabilidad del proyecto en su conjunto. El pliego de condiciones se tiene que ajustar a la auditoria y a las posibles mejoras en materia de eficiencia energética que puedan aportar las empresas licitadoras. También es importante tener en cuenta que los resultados finales dependen en gran medida del proceso de implantación y control de las nuevas tecnologías. Para garantizar los

Page 20: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

20 gesa.cat ohup.es

resultados y propiciar la mejora continua es necesario hacer el seguimiento de la instalación y validación final rigurosa de las propuestas en toda profundidad técnica de análisis que requieran. Este plan de ahorro permite realizar la inversión en eficiencia energética del alumbrado público con la financiación de la amortización de la inversión de mejoras a cargo de los ahorros energéticos y al mismo tiempo generar un ahorro adicional de la energía futura no consumida por el Ayuntamiento. Este hecho demuestra que las medidas para combatir el cambio climático, permiten también hacer crecer las economías.

3 Mejora integral de la gestión municipal del alumbrado

3.1 Herramientas disponibles

El incremento de la complejidad de la gestión energética así como del funcionamiento general del alumbrado donde intervienen una gran variedad de factores hace que las herramientas clásicas como hojas de cálculo o métodos manuales de cómputo impidan obtener buenos resultados dónde los nuevos métodos automáticos y herramientas de software disponibles sí pueden marcar una diferencia aportando multitud de ventajas.

Con la aparición en el mercado de software especializado la administración puede disponer de herramientas que le ayuden a realizar la gestión integral del alumbrado público y una auditoria permanente de las instalaciones de una forma interactiva, eficaz y centralizada. Estas herramientas son altamente cuidadosas y precisas en su análisis que junto a una potente visualización de los datos y alarmas de desvío de consumos energéticos adaptadas a las necesidades del alumbrado público exterior vial y ornamental permite garantizar los mejores resultados. Estas soluciones innovadoras y avanzadas tecnológicamente permiten aportar valor a la Administración Pública. Son productos que brindan soluciones hoy, pero que a la vez nos impulsan hacia el futuro.

3.2 Oportunidades

Estas plataformas permiten estudiar las oportunidades de mejora del consumo del alumbrado público. Una vez cuantificado este potencial de ahorro, se realiza un estudio económico y financiero detallado para establecer el período de retorno y recuperación de la inversión. La aplicación separa los problemas “operativos” de los de “modernización” de la instalación y proporciona todos los detalles prescriptivos para la realización de las mejoras. Las plataformas disponen de diferentes módulos interconectados entre sí con múltiples utilidades que permiten hacer el ahorro energético más entendedor y fácil.

En definitiva, el uso de estas herramientas permite ganar una ventaja competitiva descubriendo algunas formas sencillas y efectivas de asegurar los ahorros energéticos operacionales del alumbrado. Todos tenemos urgencia en ahorrar consumo energético. Cada día las noticias nos recuerdan la importancia de reducir la huella de carbono y de adoptar un estilo de vida más verde. Un aumento continuado de las expectativas de la ciudadanía así como una legislación creciente en el sector de la

Page 21: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

21 gesa.cat ohup.es

iluminación, hacen que no podamos ignorar más las estrategias que existen para ahorrar energía. Además de economizar llevaran a las generaciones venideras a poder disfrutar de un estilo de vida más sostenible.

3.3 Gestión y auditoría energética permanente

Toda la información de la facturación de las diferentes pólizas y consumos energéticos se presenta de forma ordenada, analizada y a tu disposición. Las distintas plataformas permiten la importación y exportación de datos de una forma sencilla y en diferentes formatos normalizados.

El módulo de gestión diseñado específicamente permite administrar las facturas online y el consumo real de todos los suministros indicando el potencial de ahorro y valorando económicamente las actuaciones a realizar.

Los administradores de la instalación pueden hacer un seguimiento del impacto de los ahorros a lo largo del tiempo, así como de las mejoras en la reducción de consumo y ahorro económico a través del módulo de contabilidad energética y auditoría energética permanente.

Un seguimiento continuado del consumo energético determina si los objetivos de reducción se cumplen. Además, monitorizando el uso energético, se pueden encontrar anomalías que permiten identificar problemas de funcionamiento en los equipos o de utilización de la instalación. Además, este monitoreo posibilita el identificar nuevos proyectos y oportunidades de mejora que de ser aplicadas aseguraran mantener un sistema energéticamente eficiente a medio y largo plazo.

4 Conclusiones

Para la aplicación de los procesos complejos de ahorros garantizados (ESE, rénting etc.) y la consecución del plan de ahorro energético del alumbrado público, en los que intervienen muchas variables y condicionantes, a menudo, el Ayuntamiento requiere de un servicio técnico y de asesoramiento externo especializado e independiente. Es por este motivo y por esta complejidad, que las diferentes personas participantes dentro de un Ayuntamiento pasan a tener un papel muy importante en todo el proceso, que eleva su rol no sólo a la vertiente como especialistas en materia de alumbrado, sino también como gestores internos dentro del Ayuntamiento, tanto a nivel político, como de intervención y también de comunicación con la ciudadanía. En definitiva, monitorizar y liderar un proceso que a menudo implica vencer fuertes resistencias al cambio.

Estas actuaciones de renovación suponen no sólo una mejora en la calidad del servicio del alumbrado que pasa a cumplir las exigencias de la Normativa y a respetar el medio ambiente sino también una adaptación a las últimas tecnologías disponibles en el mercado. Estas tecnologías ofrecen garantías de que los proyectos sean un éxito, consiguiendo ahorros económicos imprescindibles de considerar en un momento donde el precio de la energía se incrementa día a día, siempre respetando la austeridad del proceso y el rigor en las cuentas municipales procurando avanzar hacia una mejor gestión local de la energía. Gracias a que la nueva tecnología de iluminación con LEDs se está consolidando como una alternativa sólida y fiable, ya es

Page 22: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

22 gesa.cat ohup.es

posible el abordar inversiones de eficiencia energética incluyendo una parte de la inversión para la reparación y la puesta al día de una parte de las instalaciones en cumplimiento del Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.

Debemos tener en cuenta también la disponibilidad de plataformas informáticas y tecnológicas que ayudan a la transversalidad del proceso y a la transparencia de forma que son una gran herramienta no sólo de trabajo sino para aglutinar esfuerzos y conseguir el consenso necesario entre los diferentes implicados en el liderazgo del proyecto. La utilización de estos software han supuesto un antes y un después en la forma de entender la gestión energética municipal del alumbrado. Es por este motivo que para que este modelo sea aplicable, de una forma generalizada, se tiene que hacer especial hincapié en la importancia que tiene la realización de una auditoría energética ejecutiva junto con la realización de estudios económicos y financieros rigurosos de los diferentes escenarios posibles y que son objeto de estudio. Solo de esta forma se puede garantizar el éxito del proceso en todo su conjunto.

Referencias

[1] RD1890/2008: de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07.

[2] Ley 6/2001, de 31 de mayo, de ordenación ambiental del alumbrado para la protección del medio nocturno.

[3] Directiva 2012/27/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 25 de octubre de 2012 relativa a la eficiencia energética, por la que se modifican las Directivas 2009/125/CE y 2010/30/UE y por la que se derogan las Directivas 2004/8/CE y 2006/32/CE.

Page 23: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

23 gesa.cat ohup.es

ANNEX 2

PRESENTACIÓ DEL MODEL MARTORELLES

Page 24: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

Jose

p Ba

rber

illo

Ges

age

sa@

gesa

.cat

El “

mod

elo

Mar

tore

lles”

de

ahor

ro:

una

inic

iativ

a pi

oner

a

Page 25: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

INTR

ODU

CCIÓ

NSe

gún

laDi

rect

iva

2006

/32/

CE:

“Esu

naEm

pres

ade

Serv

icio

sEne

rgét

icos

(ESE

),un

ape

rson

afís

ica

oju

rídic

aqu

epr

opor

cion

ase

rvic

ios

ener

gétic

oso

dem

ejor

ade

laef

icie

ncia

ener

gétic

aen

las

inst

alac

ione

so

loca

les

deun

usua

rioy

afro

nta

cier

togr

ado

derie

sgo

econ

ómic

oal

hace

rlo.E

lpag

ode

loss

ervi

cios

pres

tado

sse

basa

rá(e

npa

rte

oto

talm

ente

)en

laob

tenc

ión

dem

ejor

asde

laef

icie

ncia

ener

gétic

ay

enel

cum

plim

ient

ode

losd

emás

requ

isito

sde

rend

imie

nto

conv

enid

os”.

OBJ

ETIV

OS

IMPL

EMEN

TACI

ÓN

ESE

PARA

ALU

MBR

ADO

BLIC

O E

N M

ARTO

RELL

ES

AHO

RRO

MÁX

IMO

DE

LAEN

ERG

IATO

TAL

CON

SUM

IDA

MEJ

ORA

DEL

SERV

ICIO

DEL

ALU

MBR

ADO

PÚBL

ICO

EXTE

RIO

RSI

MPL

IFIC

ACIÓ

NDE

LAG

ESTI

ÓN

MU

NIC

IPAL

REDU

CCIÓ

NDE

LAS

EMIS

ION

ESDE

CO2

ALA

ATM

OSF

ERA

CUM

PLIM

IEN

TODE

LAS

NO

RMAT

IVAS

VIG

ENTE

SRE

ALIZ

ARLA

INVE

RSIÓ

NN

ECES

ARIA

SIN

INCR

EMEN

TAR

ELG

ASTO

PÚBL

ICO

Page 26: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

FASE

S PA

RA L

A IM

PLEM

ENTA

CIÓ

NES

TUDI

OPR

EVIO

YAN

ÁLIS

ISDE

LAIN

FORM

ACIÓ

NEX

ISTE

NTE

PRO

PUES

TADE

MEJ

ORA

SDE

EFIC

IEN

CIA

DEL

ALU

MBR

ADO

PÚBL

ICO

ESTU

DIO

YVA

LORA

CIÓ

NDE

LAS

PRES

TACI

ON

ESQ

UE

DEBE

NDE

INCL

UIR

SEEN

ELCO

NTR

ATO

(P1

aP6

)

REDA

CCIÓ

ND

ELO

SPL

IEG

OS

DE

CON

DIC

ION

ESQ

UE

REG

IRÁN

ELCO

NTR

ATO

DESU

MIN

ISTR

OY

SERV

ICIO

SPA

RAEL

MAN

TEN

IMIE

NTO

DELA

SIN

STAL

ACIO

NES

PRO

CEDI

MIE

NTO

DELI

CITA

CIÓ

NDE

LPL

IEG

OES

E

PUBL

ICAC

IÓN

COM

UN

ITAR

IAEV

ALUA

CIÓ

NDE

CON

CURS

ANTE

S

INIC

IODE

LCO

NTR

ATO

SEG

UIM

IEN

TOY

CON

TRO

LIN

DEPE

NDI

ENTE

DELA

SPR

ESTA

CIO

NES

Page 27: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

ANÁL

ISIS

INFO

RMAC

IÓN

EXI

STEN

TEN

IVEL

DEIL

UM

INAC

IÓN

,DIS

TRIB

UCI

ÓN

YAL

TURA

SDE

INST

ALAC

IÓN

HORA

SDE

FUN

CIO

NAM

IEN

TO,C

OST

ES

CON

SUM

OAN

UAL

(KW

H/AÑ

O)

PRO

PUES

TA D

E M

EJO

RAS

DE E

FICI

ENCI

ARE

NO

VACI

ÓN

DELU

MIN

ARIA

SCO

NTA

MIN

ANTE

SRE

NO

VACI

ÓN

DELU

MIN

ARIA

SPO

COEF

ICIE

NTE

SIN

STAL

ACIÓ

NDE

LUM

INAR

IAS

DEHA

LOG

ENU

ROS

MET

ÁLIC

OS

CON

QU

EMAD

OR

CERÁ

MIC

O(L

UZ

BLAN

CAY

MEJ

OR

REPR

OD

UCC

IÓN

CRO

MÁT

ICA)

INST

ALAC

IÓN

DEU

NSI

STEM

ADE

REDU

CCIÓ

NDE

FLU

JOIN

DIVI

DUAL

IZAD

ODE

HAST

AU

N35

%SO

BRE

LAPO

TEN

CIA

TOTA

LSU

BSTI

TUCI

ÓN

DE

LOS

SEM

ÁFO

ROS

TRAD

ICIO

NAL

ESPO

RSE

MÁF

ORO

SQ

UE

INCO

RPO

RAN

LATE

CNO

LOG

ÍALE

D

Page 28: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

PRES

TACI

ON

ES A

INCL

UIR

EN

EL

CON

TRAT

OPR

ESTA

CIÓ

N1

(P1)

:G

ESTI

ÓN

ENER

GÉT

ICA

PRES

TACI

ÓN

2(P

2):

MAN

TEN

IMIE

NTO

PRES

TACI

ÓN

3(P

3):

GARA

NTÍ

ATO

TAL

PRES

TACI

ÓN

4(P

4):

OBR

ASDE

MEJ

ORA

YRE

NO

VACI

ÓN

PRES

TACI

ÓN

5(P

5):

INVE

RSIO

NES

ENAH

ORR

OEN

ERG

ÉTIC

OY

ENER

GÍAS

REN

OVA

BLES

PRES

TACI

ÓN

6(P

6):

TRAB

AJO

SCO

MPL

EMEN

TARI

OS

Page 29: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

3 PU

NTO

S CL

AVE

A TE

NER

EN

CU

ENTA

EN

EL

CON

TRAT

OLA

EMPR

ESA

ESE

ADJU

DIC

ATAR

IAN

OSE

HAC

ECA

RGO

DE

LOS

COST

ESEN

ERG

ÉTIC

OS

HAS

TACO

MPL

ETAR

LAS

INVE

RSIO

NES

ENEF

ICIE

NCI

AEN

ERG

ÉTIC

A

ELAY

UN

TAM

IEN

TOM

ANTI

ENE

ENTO

DOM

OM

ENTO

LATI

TULA

RIDA

DTA

NTO

DEL

CON

TRAT

ODE

LACO

MPA

ÑÍA

COM

ODE

LAS

INST

ALAC

ION

ESDE

ALU

MBR

ADO

ENCA

SODE

QU

ESE

RECI

BAU

NA

SUBV

ENCI

ÓN

DURA

NTE

ELPE

RÍO

DODE

LCO

NTR

ATO

,ÉST

ERE

PERC

UTE

ÍNTE

GRA

MEN

TEA

FAVO

RDE

LAY

UN

TAM

IEN

TO

OPC

IÓN

1:RE

DUCI

ENDO

ELIM

PORT

EDE

LAPR

ESTA

CIÓ

NM

ENSU

ALD

ESU

MIN

ISTR

OY

SERV

ICIO

S

OPC

IÓN

2:RE

DU

CIEN

DO

PRO

PORC

ION

ALM

ENTE

ELPE

RÍO

DOTO

TAL

DEL

CON

TRAT

O

Page 30: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

ESTU

DIO

ECO

MIC

O Y

FIN

ANCI

ERO

SIM

ULA

CIÓ

NDE

LOS

DIFE

REN

TES

ESCE

NAR

IOS

FIN

ANCI

ERO

SPO

SIBL

ESDE

TERM

INAC

IÓN

DELO

SDI

FERE

NTE

SPA

RÁM

ETRO

S:VA

N,T

IRY

PAYB

ACK

REVE

RSIÓ

NDE

LAS

SUBV

ENCI

ON

ESAL

AYU

NTA

MIE

NTO

Page 31: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

REVI

SIÓ

N D

EL P

RECI

O D

E LA

EN

ERGÍ

A

MER

CADO

LIBR

EVS

.TU

RLA

EVO

LUCI

ÓN

DEL

PREC

IODE

LAEN

ERG

ÍAN

OES

UN

AM

AGN

ITU

DPR

EVIS

IBLE

NI

CON

TRO

LABL

E.LA

SIN

CERT

IDU

MBR

ESDE

RIVA

DAS

DEES

TAEV

OLU

CIÓ

NTI

ENEN

QU

ESE

RAS

UM

IDAS

POR

PART

ED

ELLI

CITA

DO

R.N

OSE

PUED

EPA

GAR

NI

GEST

ION

ARLA

ENER

GÍA

CORR

ECTA

MEN

TE(C

ON

CON

FIAN

ZAY

SEGU

RIDA

D)SI

NO

SEM

IDE

ADEC

UAD

AMEN

TE.

Page 32: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

IMPA

CTO

ECO

MIC

O Y

AM

BIEN

TAL

DEL

PRO

YECT

O

RESU

MEN

ECO

MIC

O D

EL C

ON

TRAT

O (D

URA

CIÓ

N: 9

OS)

Page 33: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

ESCE

NAR

IO E

CON

ÓM

ICO

FIN

AL

SITU

ACIÓ

N

ECO

MIC

A FU

TURA

COST

E M

ANTE

NIM

IEN

TO P

REST

ACIO

NES

FU

TURA

S

COST

E CO

NSU

MO

EN

ERG

ÉTIC

O

ACTU

AL

COST

E M

ANTE

NIM

IEN

TO A

CTU

AL

SITU

ACIÓ

N

ECO

MIC

A FI

NAL

SITU

ACIÓ

N

ECO

MIC

A AC

TUAL

COST

E M

ANTE

NIM

IEN

TO

STAN

DARD

COST

E CO

NSU

MO

EN

ERGÉ

TICO

FIN

AL

INVERSIÓN EN MEJORASEFICIÉNCIA ENERGÉTICA

PREV

ISIÓ

N P

RÓXI

MO

S 5

AÑO

S

AHO

RRO

FIN

AL

TOTA

L

Page 34: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

CON

CLU

SIO

NES

“NO

SEPU

EDE

GEST

ION

ARLO

QU

EN

OSE

MID

ECO

RREC

TAM

ENTE

PRO

MO

VER

LAIN

FORM

ACIÓ

NY

LADI

VULG

ACIÓ

N:U

NA

ESE

NO

AFEC

TAN

ICO

MPR

OM

ETE

ELCA

PÍTU

LOVI

DEL

PRES

UPU

ESTO

RESE

RVAD

OA

INVE

RSIO

NES

UN

PREV

ISIB

LEIN

CREM

ENTO

FUTU

RODE

PREC

IOS,

HACE

NEC

ESAR

IOM

ASQ

UE

NU

NCA

PRO

MO

VER

MED

IDAS

DE

EFIC

IEN

CIA

ENER

GET

ICA

CUM

PLIR

NIV

ELES

LUM

ÍNIC

OS

QU

EM

ARCA

ELRE

GLA

MEN

TO(R

D189

0/20

08),

NO

EXCE

DERL

OS

SIQ

UER

EMO

SAH

ORR

AR

CREC

IEN

TEU

TILI

ZACI

ÓN

DELU

MIN

ARIA

SQ

UE

INCO

RPO

RAN

LATE

CNO

LOG

ÍALE

D.IM

PORT

ANCI

AD

EES

TABL

ECER

UN

OS

CRIT

ERIO

SD

ECO

STES

,GAR

ANTÍ

ASY

REQ

UER

IMEN

TOS

MÍN

IMO

SA

CUM

PLIR

ELPR

OCE

SOD

EIM

PLAN

TACI

ÓN

DE

UN

AES

EEN

TEN

DIDO

COM

OU

NPR

OCE

SOIN

TEG

RAL

YPA

RTIC

IPAT

IVO

.DI

ÁLO

GO

COM

PETI

TIVO

EIM

PLIC

ACIÓ

NDE

LAAD

MIN

ISTR

ACIÓ

NPÚ

BLIC

A

Page 35: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

Gra

cias

por

su a

tenc

ión

Agra

deci

mie

ntos

Page 36: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

24 gesa.cat ohup.es

ANNEX 3

ARTICLE PUBLICAT AL

SEGON CONGRÉS DE SERVEIS ENERGÈTICS ESES

Page 37: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

12 ELECTRA nº 174 agosto 2012

artículo

espe

cial

ilum

inac

ión

J. BARBERILLO GESA, Gerente de GESA

J. BARBERILLO NUALART, Ingeniero Industrial

Las Empresas de Servicios Energéticos son instrumentos del sector privado que basados en surendimiento ofrecen mejoras en materia de energía/emisiones (ahorro energético, eficienciaenergética, conservación de la energía y reducción de las emisiones). A pesar de la necesidadde muchos municipios de contar con la participación de las ESEs, estas afrontan muchos retos.En este trabajo, los autores presentan como ejemplo el "modelo Martorelles" de ahorro que hasupuesto el primer contrato de servicios energéticos para alumbrado público de Cataluña. Unainiciativa que engloba servicio de mantenimiento integral, gestión energética, renovación yoptimización energética del alumbrado público exterior sin necesidad de endeudamiento porparte del Ayuntamiento de Martorelles. Este proyecto reporta al Ayuntamiento un ahorroeconómico en la factura eléctrica de más de un 50% con un contrato de una duración menor a10 años. En este artículo se aportan datos concretos y reales, describiendo la metodología detrabajo utilizada, así como las estrategias de desarrollo integral del proyecto para que lasESES tengan, de ahora en adelante, un papel importante promoviendo la eficiencia energéticay lumínica de los municipios. Este trabajo fue premiado con uno de los accésit en el II Congresode Servicios Energéticos ESEs, celebrado el pasado mes de marzo en Barcelona.

El “ModeloMartorelles” deahorro: unainiciativa pionera

Primer contrato de servicios energéticospara alumbrado público de Cataluña

Page 38: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

14 ELECTRA nº 174 agosto 2012

artículo

espe

cial

ilum

inac

ión

INTRODUCCIÓN

El interés en mejoras de la efi-ciencia energética ha sido impor-tante desde la primera crisis delprecio del petróleo a principiosde la década de los 70. Losusuarios han puesto especialatención en la reducción de loscostes operacionales y nuevasformas de manejar y monitorizarel consumo energético. Comoconsecuencia, el concepto deESE surgió en Norteamérica aprincipios de los 80. Actualmenteel interés por las ESES se ha idoincrementando debido al calenta-miento global que sufre el plane-ta Tierra, causado por la elevadautilización de fuentes de energíano renovables.

Si a todo esto añadimos elinevitable aumento del preciode la energía, la crisis e inefi-ciencia del modelo económicoactual nos encontramos quelas ESES pueden ofrecer unimpacto positivo proporcionan-do instrumentos para la mejo-ra en materia energética (aho-rro, eficiencia y conservación).Las ESES operan bajo lo quepodemos denominar una con-tratación basada en el rendi-miento y los resultados obteni-dos. De esta forma se consi-gue reducir los riesgos de im-plementación del proyecto, se-gregando el riesgo crediticiodel riesgo técnico y de rendi-miento. El cliente no asumeninguna otra obligación finan-ciera que la de pagar un por-centaje del ahorro real conse-guido por la ESE a lo largo deun periodo de tiempo especifi-cado. Esta obligación no seconsidera como una deuda, espor esta razón que no apareceen las cuentas del balance delcliente.

El interés y la cooperaciónde las instituciones financierasy los bancos son esenciales

para el desarrollo de un mer-cado ESE. Igualmente, el go-bierno y las entidades públicastienen un papel importante ala hora de estimular el merca-do ofreciendo tanto opcionesde financiamiento asequibles(por ejemplo para la realiza-ción de auditorías energéticase inversiones de mejora, comolas subvenciones de ICAEN en2011) como apoyo a proyectosdemostrativos y programaseducativos.

La Directiva 2006/32/CE delParlamento Europeo define unaESE como: "Una persona físicao jurídica que proporciona servi-cios energéticos o de mejora dela eficiencia energética de lasinstalaciones o locales de unusuario y afronta cierto gradode riesgo económico al hacerlo.El pago de los servicios presta-dos se basará (en parte o total-mente) en la obtención de me-joras de la eficiencia energéticay en el cumplimiento de losdemás requisitos de rendimien-to convenidos". Este riesgoeconómico crea por parte de laESE el más alto nivel de moti-vación para la correcta especifi-cación, instalación y manteni-miento de los ahorros a lo largode la duración del contrato.

En el caso de la licitación delos servicios energéticos delalumbrado público municipalhay cinco conceptos funda-mentales a tener en cuenta:

�La evolución del precio de laenergía no es una magnitudprevisible ni controlable. Lasincertidumbres derivadas deesta evolución tienen queser asumidas por parte dellicitador.

�Una ESE realiza la inversiónde obra necesaria para me-jorar la eficiencia energética,

pero no se hace cargo de loscostes asociados de las ins-talaciones existentes a lasnormativas actuales.

�El éxito del proyecto se basaen un estudio económico yfinanciero completo que de-termine correctamente pará-metros importantes de la in-versión como son el ValorActual Neto (VAN), la TasaInterna de Retorno (TIR) o elPeriodo de Retorno de la In-versión (Payback); d) la fór-mula polinómica de actuali-zación de precios de laenergía.

�A lo largo de la duración delcontrato (y de forma inde-pendiente) se tiene que ha-cer el seguimiento y controlde las prestaciones, del nivelde servicio en general y enespecial de la gestiónenergética, verificando quelas instalaciones realmenteconsuman los valores de di-seño previstos, que funcio-nen en el horario establecidoy que la facturación sea lacorrecta (preferiblementeutilizando contadores decompañía).

Creemos que los conocimien-tos adquiridos en este estudiodel "modelo Martorelles" de aho-rro pueden ser transferidos oaplicados a otros municipios yempresas interesadas en desa-rrollar la industria ESE. Nos en-contramos ante un mercado enauge debido fundamentalmentea tres aspectos clave:

�La reciente liberalización delsector eléctrico español y asu consecuente incrementogradual en competitividad.

�La reducción de costes quesupone que la ESE sea unaempresa especializada en el

Page 39: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

15ELECTRA nº 174 agosto 2012

servicio y que trabaje paradiferentes clientes (eco-nomía de escala).

�La irrupción con fuerza en elmercado de últimas tecno-logías tanto a nivel de con-trol y gestión como de lumi-naria que pueden llegar asuponer ahorros energéticosinteresantes a tener encuenta.

OBJETIVOS

Los objetivos iniciales que seestablecieron y que debía cum-plir el contrato ESE de manteni-miento de las instalaciones dealumbrado y semafóricas deMartorelles fueron los siguientes:

�Reducción del consumoenergético y cumplimientodel RD1890/2008.

�Reducción de la contamina-ción lumínica y cumplimientodel D82/2005 y elRD1890/2008.

�Simplificación a nivel munici-pal de la gestión de las insta-laciones de alumbrado, me-jorando el nivel de servicio yampliando las prestaciones(P1 a P6).

�Hacer la inversión económi-ca para la mejora de la efi-ciencia energética sin queesto supusiese un aumentodel endeudamiento munici-pal.

�Conseguir un ahorro econó-mico desde el inicio del con-trato superior al 10% delcoste energético anual ac-tual.

�Hacer del proyecto un proce-so participativo, un diálogocompetitivo que integraselas diferentes partes tanto a

nivel de las administracio-nes públicas, como de em-presas del sector privado(por ejemplo ESEs, fabri-cantes de luminarias) y a laciudadanía.

Las ventajas de carácter so-cial que ofrece este tipo deproyecto resultan numerosasde entre las que destacan: unamejora de la calidad de vida delos ciudadanos al anular la luzintrusa o molesta, incremen-tando también el nivel de ser-vicio ofrecido; concienciación yrealización de campañas muni-cipales para comunicar la ne-cesidad de ahorrar energética-mente y de hacer un uso másracional de la energía; satis-facción de vivir en un entornomás sostenible; generación deocupación en diferentes ámbi-tos.

Finalmente se establecieronlos criterios para redactar unestudio previo que sirviese debase para confeccionar los plie-gos dando viabilidad al servicioy proponiendo las mejoras de-seadas del alumbrado público ysemafórico municipal. Se priori-zaron las soluciones que incor-porasen la utilización de luzblanca (mejora de la reproduc-ción cromática y profundidadde campo con el consiguienteincremento de la seguridad ciu-dadana), sistema de telecontroly el uso de nuevas tecnologíasque permitiesen obtener unalumbrado público más eficien-te, consiguiendo incorporar por

ejemplo sistemas de reducciónde flujo punto a punto.

La duración inicial previstadel contrato mixto de suminis-tro y servicios era de 10 años(sin contabilizar la reduccióntemporal propuesta por las em-presas licitadoras).

Durante la redacción del con-trato, se prestó especial aten-ción a tres puntos clave a in-corporar en el mismo:

�La empresa ESE adjudica-taria no se hace cargo delpago de los costes energé-ticos hasta completar lasinversiones en eficienciaenergética (una vez finaliceel período transitorio), opor vencimiento del perío-do comprometido en laoferta ganadora, cualquierperíodo que sea menor.

�El Ayuntamiento mantieneen todo momento y sin ex-cepción la titularidad tantodel contrato con la compañíacomercializadora como delas instalaciones de alumbra-do.

�En caso de que se recibauna subvención durante elperíodo del contrato, éstarepercute íntegramente a fa-vor del Ayuntamiento, biensea a través de una reduc-ción en el importe de la pres-tación mensual de suministroy servicios o con una reduc-ción proporcional del período

artículo

especial iluminación

Uno de los objetivos del contrato era conseguirun ahorro económico desde el inicio del

contrato superior al 10% del coste energéticoanual actual.

Page 40: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

16 ELECTRA nº 174 agosto 2012

total del contrato. Para más in-formación referente a los crite-rios a seguir para la licitación delalumbrado público en modelo decontratación ESE consultar lasguías publicadas por el CEEC(2011) y IDAE (2008).

RESULTADOS

En este apartado presenta-mos datos que describen lasventajas ambientales y los re-sultados financieros de la ope-ración. Es importante destacarque el alumbrado público antesde la actuación estaba formadopor un total de 1.153 puntos deluz (de los cuales un 61% erande VSAP) distribuidos en 33cuadros de mando y que anual-mente operaban un total de4.277 horas sin reducción deflujo. La potencia media instala-da de los puntos de luz era de146W. El consumo total anual es-timado era de 835.622kWh conun coste de 116.987,12€/año1.Una vez realizadas las inversio-nes de mejora (valoradas en473.081€ y que incluyen la sus-titución de 386 luminarias, 615equipos electrónicos incluyendolámparas y de un total de 152lámparas) se obtiene una poten-cia media instalada de 74W (ha-logenuros metálicos con quema-dor cerámico, luz blanca), tele-control punto a punto (permitereducción de flujo con opción dereducción de flujo individualiza-da de hasta un 35% en poten-cia) y un total de 4.277 horas defuncionamiento anual. Lossemáforos se sustituyen porsemáforos que incorporan tec-nología LED. Estas mejoras su-ponen un ahorro anual de56.888€ (Tabla I).

El importe anual del contratose prevé en 175.279€ durante unperiodo 10 años (Tabla II).

CONCLUSIONES

Debido a la experiencia adqui-rida desarrollando el "modeloMartorelles" de ahorro, junto con

las limitaciones técnicas y lega-les que se tuvieron que abordardurante la elaboración de la do-cumentación de la licitación,ofrecemos un conjunto de reco-

artículo

espe

cial

ilum

inac

ión

PROYECTO

CONSUMO ANTES DESPUÉS

Alumbrado (kWh/año) 814.949,29 415.837,00

Semáforos (kWh/año) 20.673,00 13.437,50

Total (kWh/año) 835.622,29 429.274,50

Total (€) 116.987,12 60.098,43

AHORRO

Anual total (kWh) - 406.347,79 (-49%)

Anual total (€) - 56.888,69 (-49%)2

Anual total estimado (Tn CO2) - 203,17

Tabla I. Impacto económico y ambiental del proyecto.

PARÁMETROS CONTRACTUALES a seismeses

Actualización de precios

P1 SERVICIOS ENERGÉTICOS Gestión energética 8.024€ IPC

Coste energético 60.098€ Precio energía

Amortización 56.889€ Euribor

P2 MANTENIMIENTO 37.760€ IPC

P3 GARANTÍA TOTAL 12.508€ IPC

Suma total de las prestaciones (precio global anual) 175.279€

PARÁMETROS INFORMATIVOS

Inversión inicial 473.081€

Tipo total al final del contrato 1.752.791€

Tabla II. Resumen económico del contrato.

1 Todos los precios incluyen el 18% de IVA.2 Como resultado de las mejoras ofrecidas por la empresa adjudicataria el ahorro anual ha resultado ser mayor al 60% anualcon una duración total del contrato de 8,9 años

Page 41: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

17ELECTRA nº 174 agosto 2012

mendaciones y estrategias claveque pueden contribuir al desarro-llo de la industria ESE a nivel na-cional.

�Existe la necesidad de desa-rrollar procedimientos están-dar para la medición y la ve-rificación de los ahorros (nose puede gestionar lo que nose mide correctamente) asícomo un contrato estándarque ayude tanto a los usua-rios finales como a la comu-nidad financiera a una mejorcomprensión de los contra-tos ESE, basados en los re-sultados y la eficienciaenergética real obtenida.

�Promover la información yla divulgación. Hay puntosclave en los que hay quehacer especial hincapiépara comprender correcta-

mente que implicacionessupone que una ESE se en-cargue del mantenimientointegral del alumbrado pú-blico de un municipio. Es unconcepto de negocio quebásicamente ayuda a redu-cir los costes operativostotales de las instalaciones,obteniendo un remanentepara invertir en otras parti-das presupuestarias (noafecta ni compromete elCapítulo VI del presupues-to reservado a inversio-nes). Además, el sistemafunciona de forma indepen-diente, sin necesidad deestar supeditado a subven-ciones gubernamentales.En el caso que estas se ha-gan efectivas, repercutendirectamente en beneficiodirecto para el Ayunta-miento.

�Debido al incremento deprecios experimentado por latarifa eléctrica, podemosafirmar con seguridad quetodo el ahorro que consiga-mos a día de hoy represen-tará un doble ahorro el díade mañana. La salida real dela crisis pasa por la eficienciaenergética y la adopción demedidas de sostenibilidad.

�Si queremos ahorrar tene-mos que cumplir los niveleslumínicos que marca el Re-glamento (RD1890/2008),no nos podemos exceder.Esto no quiere decir que ten-gamos que rebajar el nivelde iluminación, sino que nosadaptemos a los tiemposmodernos situándonos así aniveles de iluminación igua-les a los demás países delnorte de Europa.

artículo

especial iluminación

Una vez realizadas las inversiones de mejora se obtiene una potenciamedia instalada de 74W por punto de luz, telecontrol punto a punto, un

total de 4.277 horas de funcionamiento anual y semáforos con tecnologíaLED. Estas mejoras suponen un ahorro anual de 56.888€

Page 42: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

18 ELECTRA nº 174 agosto 2012

�Por todos es conocido que elfuturo pasa por una crecien-te utilización de luminariasque incorporan la tecnologíaLED. Para evitar errores yseguir un camino exitoso ha-cia esta conversión es im-portante que se desarrollenmetodologías concretas paracrear un entorno adecuadoque permita la competitivi-dad en igualdad de condicio-nes enfatizando la importan-cia de conocer los costes ygarantías que ofrecen; elrendimiento lumínico compa-rado con el de la tecnologíatradicional; requerimientosmínimos de: ahorro energéti-co, producción, documenta-ción, de iluminación, mecáni-cos y eléctricos. Es reconoci-do como buena práctica eldesarrollo de proyectos pilo-to a pequeña escala.

�La implementación de unaESE tiene que ser entendi-do como un proceso inte-gral y participativo dondeexista un buen clima de co-municación y cooperaciónentre las diferentes partes.Es importante que existaun diálogo competitivo en-tre industriales y equipo re-dactor para encontrar asílas mejores y más avanza-das soluciones para el pro-yecto. La implicación de laadministración pública y dela ciudadanía juega tam-bién un papel clave en eléxito de todo el proceso.

AGRADECIMIENTOS

Agradecemos la implicación yapoyo técnico y financiero reci-bidos de las administracionespúblicas durante todo el proce-so previo y durante la licitaciónde los servicios energéticos delalumbrado público municipal deMartorelles: Ayuntamiento deMartorelles, ICAEN y Diputa-

ción de Barcelona. Agradece-mos también la estrecha cola-boración del CEEC en el pro-yecto y a todos ellos por el tra-bajo tan importante que estánrealizando para impulsar el ám-bito de la eficiencia energética.

REFERENCIAS

�BARBERILLO, J. (2010a).:"Estudio energético previoa la externalización del ser-vicio de alumbrado públicoy semafórico en el munici-pio de Martorelles". GesaS.L. Les Franqueses delVallès.

�BARBERILLO, J. (2010b).:"Pliego de condiciones par-ticulares para la adjudica-ción del contrato de sumi-nistro y servicios para elmantenimiento de las insta-laciones de alumbrado ysemafóricas de Martore-lles". Gesa S.L. Les Fran-queses del Vallès.

�CEEC (2011): "Licitaciódels serveis energètics del'enllumenat públic: criterisper a la licitació de l'enllu-menat públic en model decontractació d'Empresa deServeis Energètics". Clús-ter d'Eficiència Energèticade Catalunya. Barcelona.

�ICAEN (2011): "Avanç dela convocatòria d'ajuts

d'estalvi i eficiènciaenergètica. Convocatòria2011". Institut Català del'Energia. Barcelona.

�IDAE (2008): "Protocolo deauditoría energética de lasinstalaciones de alumbradopúblico exterior". Institutopara la Diversificación yAhorro de la Energía. Ma-drid.

�PIÑEIRO, J.L. (1998): "Tra-tado de alumbrado público".Ed. Donostiarra S.A. SanSebastián.

�2006/32/CE: Directiva delParlamento Europeo y delConsejo de 5 de abril de2006, sobre la eficienciadel uso final de la energía ylos servicios energéticos ypor la que se deroga la Di-rectiva 93/76/CEE delConsejo.

�RD1890/2008 de 14 de no-viembre, por el que seaprueba el Reglamento deeficiencia energética en ins-talaciones de alumbrado ex-terior y sus Instruccionestécnicas complementariasEA-01 a EA-07.

�Ley 6/2001, de 31 demayo, de ordenación am-biental del alumbrado parala protección del medionocturno.�

artículo

espe

cial

ilum

inac

ión

La implementación de una ESE tiene que serentendido como un proceso integral y

participativo. La implicación de laadministración pública y de la ciudadanía

juega también un papel clave en el éxito detodo el proceso.

Page 43: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat

25 gesa.cat ohup.es

ANNEX 4

COMUNICAT DE LA LLEI 3/2015, DE 11 DE MARÇ

QUE MODIFICA LA LLEI 6/2001

Page 44: SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015 L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS …formacio.fmc.cat/09/fitxers/seminaris/15.0002/3.1. Josep... · 2015. 5. 19. · Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat