sci 38
DESCRIPTION
Butlletí del Safari Club Internacional Catalunya Chapter número 38TRANSCRIPT
p u b l i c a c i ó n t r i m e s t r a l 1 º t r i m e s t r e 2 0 1 1 n º 3 8
Cena de premios Socio distinguido del año
sumario
Expandir y promover relaciones entre aquellos que amen la caza y la naturaleza. Promover la conservación de los recursos naturales reno-vables, reconociendo la caza como una de las mejores herramientas de gestión de los mismos. Educar a los jóvenes, a los deportistas de la naturaleza y al público en general, en la responsabilidad de con-servar nuestra fauna y flora, las cuales son nuestra herencia de la naturaleza.
Compartir nuestras experiencias cinegéticas con el resto de los miem-bros del S.C.I. Conducir la organización como una entidad sin ánimo de lucro, que sea consecuente con sus propósitos altruistas, a la vez que ayuda al común entretenimiento de sus miembros, con el objeto final de participar en la ayuda a la conservación de los animales que nos gusta cazar hoy, para que aquellos que quisieran, en un futuro, puedan participar de esta actividad, la caza.
Propósitos, intenciones y razón de ser del SCI
• Cena de premios 4
• The American Dream 10
• Contes de cavallers 14
• Mi cacería del Dall Sheep 16
• Las Rickettsias 20
• Crónicas desde el Limpopo 22
• IV Jornada Gastro-Cinegètica 24
• Sala de trofeos 28
• La biblioteca 30
• Mosaico Gráfico 31
President: José María Losa Reverté Vicepresident 1º Alberto Feu Puig Vicepresident 2ºMarisol Ruíz Landínez Secretari Joaquim A. Rossell Carol Tresorer Francisco Javier Puga Villaverde Vocals Francisco Miguel González RibasJuan Manuel Pursals PonsJosep Maria Valeri FerretFrancesc Fusellas Esteba
Revista SCI Catalunya - Número 38 - 1er trimestre 2011
Directiu - Redactor Jefe Francisco Miguel González Ribas
Col.laboradors Carlos Sitjar Santaló, Joaquín Rossell Carol, Ignasi SitjarJordi Muntanyola, Juan Pou i Padrós, Josep Panyella i Pujadó, Andreu PujolKennebec, Africa Dream Safaris.
Comissió de Fires - Directius Francesc M. González
Disseny i Maquetació Ignasi Sitjar Manresa - www.ignasisitjar.com
ImpressióLitogama
Cartes a la redaccióSCI Catalunya a l’atenció de Francisco González Ribas C/Lorena,45 - 47 7º 4ª 08042 Barcelona
El SCI de Catalunya no es fa responsable de les opinions i articles que apareixen al butlletí.
Safari Club International Catalunya Chapter
Junta Directiva del
SCI - Gener 20114
VII Cena de premios del Safari Club International de Catalunya
Catalunya chapter
El día 18 de noviembre de 2010, se celebró
en el Círculo Ecuestre de Barcelona, la VII
Cena de Premios y nombramiento del “Socio
Distinguido del Año”, y “Premio Literario” que
anualmente se concede por el S.C.I. Catalunya Chapter.
Asistieron al acto, más de cien socios, amigos
y familiares, iniciándose con el tradicional aperitivo, que
tiene lugar en los salones nobles de la planta baja del
emblemático edificio modernista.
Acto seguido, se pasó a la tercera planta, donde
se encontraban expuestos los trofeos escogidos por el
Jurado como merecedores de premios, por su extraordi-
naria calidad.
Del Continente europeo, destacaron el record de
España de “Sarrio hembra” de Jordi Boix, así como el
número 1 del mundo de “Boc balear”, cazado por Pedro
Ginard, y un extraordinario “Jabalí” de Gerardo Trenchs.
Del continente asiático, se premió un “Dagestan
Tur” de Azerbajan, así como un “Ibex Bezoar”, ambos
cazados por Miguel Núñez.
De Africa, se premió un “Elan gigante”, así como
un “Roan”, ambos cazados por Juan Manuel Olabarría, y
SCI - Gener 2011 5
Catalunya chapter
un “Civet cat”, cazado por Francisco Javier Puga.
De América, fue premiado un “Oso negro” de Jaime Se-
rra y una “Corzuela parda” de Paraguay, cazada por Mi-
guel Núñez.
Este año, por primera vez, se premiaron también
los trofeos cazados con arco, concediéndose premios
para los cazados en España, recayendo en un “ciervo
español” cazado por Manuel Vaquer y un “gamo” de Jo-
sep Coy, así como para el resto del mundo, que fueron
para un “oso negro” de Jordi Vaquer y un “Nyala“ de Fre-
deric Magrans.
El premio al mejor trofeo presentado fue para el
Sarrio hembra de Jordi Boix.
La cena, servida por el Círculo Ecuestre, consis-
tente en una ensalada de tagliatelle y langostinos, segui-
da de pavé de dorada con setas, fue del agrado de los
asistentes, que alabaron el “savoir faire” del Chef.
Una vez los comensales aposentados, se inició
el acto con unas palabras de bienvenida a los asistentes
por parte de José María Losa, Presidente del Chapter de
Catalunya, que hizo la presentación de lo que sería la
velada.
En el transcurso del primer plato, se concedió el
Premio Literario del Año, que recayó en Andreu Pujol Mir,
por sus relatos quijotescos “Contes de ficció i caceres
reals”.
En el transcurso del segundo plato, Nacho Pare-
llada, Socio Distinguido del año anterior, presentó, como
es tradicional, al Socio Distinguido de este año, que lo
fue “in memoriam”, recayendo en nuestro socio Ferran
Casals, haciéndose entrega de la placa acreditativa a su
viuda, Totón Riera, que tuvo unas palabras de agradeci-
miento, emocionando a todos los asistentes.
En el transcurso de los postres, se entregaron
los premios a los mejores trofeos, ya relatados, actuando
de anfitrión de los mismos nuestro socio Juan Luís Oliva
de Suelves, Presidente del Jurado, que resaltó el valor
de cada uno de los trofeos galardonados y los méritos
que el Jurado apreció para la concesión de tales pre-
mios.
Asimismo, Juan Luís aprovechó la oportunidad
para destacar la necesidad de la práctica de la caza, se-
SCI - Gener 20116
gún mandan los cánones, debiendo alejarse el cazador
de las modernas tecnologías que hacen diluir el verda-
dero espíritu que debe presidir la acción de cazar, dando
siempre al animal la oportunidad de escabullirse, ya que,
de lo contrario, no se practica la caza sino que se con-
vierte en una mera práctica de tiro.
Mención especial debe hacerse de los dos tro-
feos que también se exhibieron en el acto fuera de con-
curso.
En efecto, en el mismo panel en que figuraban
todos los trofeos premiados, se encontraban también,
entre ellos, dos trofeos excepcionales.
Uno era el Sarrio macho record de España, ca-
zado por nuestro socio Jordi Boix y que tuvo a bien traer-
lo para acompañar a la Hembra, también record de Es-
paña, como hemos dicho, que obtuvo el premio especial
del Jurado.
El otro, era el Corzo record de Catalunya, cazado
por Eduard Melero, que asistió también a la cena junto
con Jaume Argerich, president de la Societat de Caça-
dors de Navès, a la cual pertenece el citado cazador de
dicho Corzo. A ambos, el Presidente del Safari Club de
Catalunya felicitó y agradeció su asistencia.
El acto concluyó con unas palabras de agradeci-
miento y despedida por parte del Presidente del Chapter
a todos los concurrentes, y el tradicional sorteo de distin-
tos artículos del Capítulo de Catalunya.
Francisco González
Catalunya chapter
SCI - Gener 2011 7
por un JABALÍ.
puntuación SCI: 24 4/16
número del libro: 29
por un BOC BALEAR.
puntuación SCI: 77 6/8
número del libro: 1
por un SARRIO HEMBRA del
Pirineo, record de España.
puntuación SCI: 24 2/8
número del libro: dentro del libro no
existen hembras y en la relación de
machos, sería el nº 18.
Continente: Europa
Continente: Asia
Tercer premio
Don Gerardo Trenchs Vallet
Segundo premio
Don Pedro Ginard Reynés
Primer premio
Don Jordi Boix Alabau
De un total de 32 trofeos presentados a los premios convocados para el año
2010, después de la correspondiente selección, el Jurado eligió un total de 14
trofeos, sobre los cuales se han otorgado los siguientes premios:
por una IBEX BEZOAR
puntuación SCI: 94 4/8
número del libro: 111
por una DAGESTAN TUR, de Azerbajan.
puntuación SCI: 130 4/8
número del libro: 115
Segundo premio
Don Miguel Núñez Nieto
Primer premio
Don Miguel Núñez Nieto
Catalunya chapter
SCI - Gener 20118 SCI - Gener 20108
por un CIVET CAT
puntuación SCI: 9 5/16
número del libro: 17
por un OSO
puntuación SCI: 18 1/16
número del libro: 69
por un ROAN
puntuación SCI: 71 5/8
número del libro: 76
por un ELAN GIGANTE
puntuación SCI: 125 2/8
número del libro: 71
por una CORZUELA PARDA de Paraguay
puntuación SCI: 13 12/16
número del libro: 55
Continente: África
Continente: América
Tercer premio
Don Francisco Javier Puga Villaverde
Segundo premio
Don Jaime Serra Plà
Primer premio
Miguel Núñez Nieto
Segundo premio
Don Juan Manuel Olabarría García-Rivero
Primer premio
Don Juan Manuel Olabarría García-Rivero
SCI - Gener 2011 9
por un GAMO
puntuación SCI:
206 7/8
número del libro: 8
por un SARRIO HEMBRA del Pirineo, record de España.
puntuación SCI: 24 2/8
número del libro: dentro del libro no existen hembras y en
la relación de machos, sería el nº 18.
por un CIERVO
ESPAÑOL
puntuación SCI:
204 7/8
número del libro: 8
Premio al mejor trofeo cazado con arco en España
Premio al mejor trofeo presentado
por un NYALA
puntuación SCI:
61 6/8
número del libro: 81
por un OSO NEGRO
puntuación SCI:
21 14/16
número del libro: 10
Resto del mundo
Segundo premio
Don Josep Coy Solsona
Primer premio
Don Manuel Vaquer Boix
Primer premio
Don Jordi Vaquer Tarragó
Segundo premio
Don Frederic Magrans Fontrodona
Mejor trofeo Don Jordi Boix Alabau
SCI - Gener 201110
Entrega el premio, Nacho
Parellada y lo recoge la esposa
de Ferran, Totón Riera.
Socio distinguido
Ferran Casals
Premio literario
Andreu Pujol i Mir
Agradecimientos
Jaume Argerich Eduard Melero
José María Losa con los hermanos Paco y Tomeu Berga y Pedro Ginard, amigos de Mallorca, socios de
nuestro capítulo nos honraron con su presencia.
El Noticiero del Chapter
Recuerda que lucir o regalar
una corbata de seda natu-
ral con el anagrama SCI que
es la primera asociación del
mundo en caza y conserva-
ción siempre es un distintivo
de cultura y buen gusto.
Para pedidos dirigirse a:
El precio de la corbata es de
30 euros con cuyo importe
contribuyes a la conservación
del medio ambiente y a la de-
fensa de la caza.
Nuevas Corbatas del SCI
SCI - Gener 201112
La lluna del mes de novembre marca el co-
mençament del zel dels cérvols white tail
americans. Durant els últims dies de la tardor,
quan el fred ja es deixa sentir, els mascles
comencen a marcar els seus territoris i segueixen les fe-
melles sense donar gens de treva. Pràcticament no dor-
men ni mengen, només caminen i persegueixen els seus
congèneres tot el dia. És temps de moltíssima activitat.
Els caçadors americans disposen de molts pocs dies per
intentar abatre un d’aquests trofeus i tots procuren plani-
ficar i estudiar les seves caceres amb molt deteniment.
En alguns estats, la temporada de caça amb arc dura en-
tre un i tres mesos, mentre que la temporada amb arma
de foc només dura entre tres dies i una setmana. És per
això que la caça amb arc està tan estesa i aixeca tantes
passions, però si es vol caçar amb arc es necessita pla-
nificació i estudi.
Aquesta vegada, tota la planificació anava a càrrec del
Dave, un amic que durant tres setmanes deixa la seva
feina per fer de guia professional de caça al comptat de
Pike, a l’estat de Illinois. Aquesta zona del Midwest ame-
ricà es coneix com la Meca de la caça del cérvol, tant per
la seva quantitat com per la qualitat dels trofeus.
El Bluffs Camp és un campament de caça situat en una
granja en mig de la gran plana del riu Mississippí, molt
a prop del poblet de Bari. La zona està conformada per
grans extensions dedicades al cultiu del blat de moro i la
soja. En mig d’aquests camps, s’escampen clapes bosco-
ses que es ramifiquen seguint el curs de petits barrancs.
Els cérvols viuen, mengen i dormen gran part de l’any
dins dels camps de blat de moro, fent que la seva caça
sigui molt difícil. En canvi, quan arriba el final d’octubre i
principis de novembre, amb la collita del cereal, tots els
cérvols es veuen obligats a buscar refugi dins d’aquests
barrancs boscosos. El campament de caça gestiona més
de 1.000 hectàrees d’aquestes zones mixtes de conreu
i bosc i només permet l’entrada a 30 caçadors arquers
cada any.
En Bill, en Tony, en George i jo vam acudir fidelment a
la cita que en Dave ens havia preparat. Tots som caça-
dors arquers des de fa molts anys i sabíem que aquella
reunió era molt especial perquè s’havia organitzat durant
el pic del zel dels cérvols. A més, el temps sec i fred de la
darreres setmanes havia possibilitat la sega dels camps
de blat de moro. Era una situació idònia i sabíem que
estàvem al millor lloc. Teníem davant nostre sis dies sen-
cers de caça que hauríem d’aprofitar al màxim. La caça
es duria a terme des de llocs fixes dalt dels arbres situats
dins dels corredors boscosos que comuniquen les zones
d’alimentació amb les zones de descans dels cérvols.
L’estratègia consistia en trobar el punts de pas més ha-
bituals dels animals i situar un treestand dalt d’un arbre
dominant per amagar la presència del caçador tant com
fos possible. En aquest tipus de bosc, les possibilitats de
tir es presenten a distàncies entre 10 i 20 metres, fent
que el camuflatge i el sigil durant l’espera hagin de ser
extrems.
El cérvol white tail té costums que recorden molt als
nostres cabirols. Al vespre surten dels llocs de descans
per anar a pasturar a les zones obertes o de conreu del
seu territori. Al matí, després d’haver passat bona part
The American Dream Somni americà
Crónica de una cacería
SCI - Gener 2011 13
de la nit a camp obert, retornen a emboscar-se per pas-
sar la resta del dia descansant. Per interceptar alguns
d’aquests cérvols en el seu anar i venir, ens llevàvem a
les 4 de la matinada per estar dalt dels treestands abans
de la sortida del sol. D’aquesta manera evitàvem espan-
tar animals mentre caminàvem cap al lloc de caça. Una
vegada dalt de l’arbre començava una tensa espera que
durava la resta del dia.
Els dies anaven passant i poc a poc vam anar prenent
consciència que aquella caça no era per afeccionats.
Passàvem més de 12 hores dalt dels treestands, sen-
se bellugar-nos ni baixar per cap motiu. Mai hauria pen-
sat com el fred acaba debilitant el cos amb el pas de
les hores. I a més no ens podíem relaxar gens perquè
constantment hi havia activitat d’animals per la zona. Era
fàcil veure entre 25 i 30 cérvols cada jornada de caça i
l’activitat començava amb les primeres llums i continuava
al llarg del dia. Estàvem dalt del treestand fins que la falta
de llum ja no ens deixava veure els pins del punt de mira
de l’arc.
L’arribada al vespre al campament sovint se celebrava
amb la notícia que algun dels companys havia abatut
un bon trofeu, però el cansament era sempre evident a
les nostres cares. Després de les felicitacions i les fo-
tos de rigor a l’afortunat, calia preparar el material pel
dia següent i descansar. Cada dia es repetia el mateix
ritual: abans d’entrar a la granja ens trèiem els vestits
de camuflatge per introduir-los en bosses de plàstic que
guardàvem al buit per evitar que s’impregnessin de l’olor
del campament. Guardàvem els arcs i revisàvem que
tot l’equip estigués en perfectes condicions pel matí se-
güent. Només després entràvem al menjador per sopar
i donar pas a les tertúlies inacabables sobre els animals
que havíem vist, el millor reclam per atreure un mascle
en zel, el millor camuflatge, etc. En fi, ja sabeu com de
fàcil és caçar des de la taula d’un menjador, oi?... Abans
de les 9 del vespre ja dormíem, procurant somniar amb
aquell trofeu de mascle que es resistia a aparèixer men-
tre estàvem dalt del treestand.
El 5è dia de caça va ser el més fred de tots, o si més
no, això és el que em va semblar. Suposo que ja estava
molt al límit de la meva resistència física i psicològica i
ja no aguantava tan fàcilment el pas de les hores dalt de
l’arbre. Què seria de nosaltres els caçadors si perdéssim
aquesta il·lusió que ens fa pensar que d’un moment a
l’altre apareixerà el trofeu que busquem? Doncs jo esta-
va perdent aquest sentiment, i crec que per això va ser el
dia que vaig veure menys animals i vaig gaudir menys de
la caça. Recordo que li vaig dir al Dave que no havia vist
gaire activitat i que potser caldria canviar de zona. Però
en Dave va ser taxatiu: “Jordi, si t’he posat en aquesta
zona és perquè sé que tiraràs a un bon trofeu. Aguanta!
Tots estem molt cansats però ja descansaràs quan tornis
a casa. Ara és temps de caçar i no oblidis que l’últim dia
de caça tens exactament les mateixes possibilitats de
El camuflatge i el sigil dels cérvols al caminar pel bosc feia molt difícil la seva localització. Només quan eleven la cua blanca (d’aquí el seu nom de white tail) quan se senten alertats els distingeix fàcilment. Però quan això passa ja és massa tard. Ja t’han detectat.
SCI - Gener 201114
veure el teu trofeu que en el primer minut del primer dia.
Never, never give up!” (Mai et donis per vençut!).
Jo em considerava un arquer experimentat avesat a caçar
pel Món i a adaptar-me a qualsevol situació i acabava de
rebre una lliçó d’humilitat impressionant. Els caçadors
arquers hem pres la decisió de caçar amb arc per as-
saborir al màxim l’acció de la caça i no pas per garantir
que matarem una peça determinada. Resulta que estava
a la Meca de la caça de white tails, que estava caçant
amb els meus amics, i que tot i no poder tenir cap trofeu
a distància de tir veia més de 25 cérvols cada dia. Hi ha
una situació millor que aquesta? Aleshores, com hem po-
dia desanimar tant?! Aquella nit vaig descansar tant com
vaig poder i vaig permetre’m reflexionar sobre la situa-
ció. Els meus companys m’aconsellaven que l’endemà
tirés al primer mascle que passés, encara que fos petit,
ja que almenys m’enduria un cérvol cap a casa. Però la
reflexió ja estava feta. No dispararia a res que no fos el
trofeu que havia vingut a buscar. I si no el veia hauria
d’acceptar que la caça amb arc és així, que havia gaudit
d’una intensa setmana de caça en un lloc espectacular i
que això era més important que el fet de disparar a cap
animal.
L’endemà al matí vaig començar a caçar amb ànims re-
novats. A la sortida del sol va començar la desfilada de
cérvols per sota de l’arbre però el meu trofeu no apa-
reixia, només veia femelles i mascles joves. La tarda va
ser espectacular. Estava convençut que ja no tiraria, però
m’havia proposat gaudir al màxim de les últimes hores de
caça contemplant tot l’espectacle que se’m presentava.
Tenia un grup de paons salvatges a la meva esquerra
que gratava el terra buscant aliment. Mentrestant, les
cérvoles anaven desfilant sota el meu treestand sense
parar.
De sobte, una femella va passar corrent, alertada, i això
també em va alertar a mi. A uns escassos 100 metres
darrere la femella va aparèixer un mascle jove empai-
tant-la. Era un signe evident que aquella femella estava
al màxim del seu zel. Si era així, on estava el mascle do-
minant? Com és que deixava que els mascles més joves
empaitessin les seves femelles? El temps va anar passat
i vaig veure que el rellotge marcava la última mitja hora
de llum. Era la última mitja hora de la meva setmana de
caça. Ho havia intentat, però no havia aconseguit veure
cap gran cérvol. Davant meu, des del fons del barranc
vaig sentir un soroll, vaig pensar que potser un cérvol
apareixeria però finalment va ser un ós rentador. Són
molt graciosos però el seu hàbit nocturn em va fer recor-
dar que ja s’acabava el dia.
De sobre un altre soroll a la meva dreta em va fer girar
el cap i vaig veure unes banyes per sobre de l’herba alta
que fregaven amb força les branques d’un arbust. Era un
mascle gros que marcava el territori! Per fi havia apare-
gut el meu mascle, però estava fora de tir. Ja havia sortit
del barranc i estava a camp obert. L’havia de fer venir
cap a la meva posició com fos! Vaig treure el reclam, una
trompeta que imita el gruny dels cérvols. Si era el mascle
dominant hauria de plantar cara i venir a buscar aquell
“intrús” que gosava grunyir dins del seu territori. Vaig fer
sonar un primer “grooh” i res. El mascle no es va immutar
i continuava caminant allunyant-se de la meva posició.
Dos “grooh” seguits més forts el fan fer aturar però va gi-
rar cua corrent. L’havia espantat en comptes d’atreure’l!
El cérvol va descriure un cercle mentre corria allunyant-
se de mi i va saltar cap dins del barranc, desapareixent
dins l’espessor. Què havia anat malament?!
Però mentre maleïa el reclam i la meva oportunitat per-
duda vaig veure de cua d’ull un moviment dins del ba-
Els white tail caminen per dins del bosc amb tant sigil que és molt difícil sentir-los. L’espera ha de ser molt tensa i en absoluta concentració per que mai se sap quan pot aparèixer un bon trofeu.
SCI - Gener 2011 15
rranc. Era el cérvol que pujava barranc amunt amb el
nas enlaire, intentant captar la pista del seu “enemic”.
La seva expressió era desafiant, amb el cap enlaire i
movent-se nerviós i altiu. Buscava el mascle que havia
gosat grunyir dins el seu barranc! Era la meva oportuni-
tat. El cérvol anava pujant cap a la meva posició i jo tenia
l’arc preparat, amb el disparador a la corda. Només calia
obrir l’arc en el moment oportú, però calia fer-ho sense
que em veiés.
L’anava observant mentre caminava mirant cap a totes
direccions i quan va passar per darrere d’unes branques
vaig obrir l’arc tan sigil·losament com vaig poder. El cér-
vol no va notar res i va continuar la seva marxa. Ja el
tenia a només 20 metres i l’anava seguint amb el pin del
punt de mira a la seva zona vital, però calia que se’m po-
sés perfectament de costat en un espai net de branques
per disparar.
Sovint la precipitació i els nervis ens fan errar i ferir
l’animal per no saber esperar la situació adequada. Jo
només dispararia si el podia matar netament, i calia es-
perar una mica més. Ja tenia el cérvol a 15 metres ca-
minat pel seu sender i veia que al davant seu una zona
neta de brancatge em permetria un tir net. Ara només
l’havia d’aturar. Tot i no caminar ràpid, calia fer-lo aturar
just al mig de la petita finestra que tenia entre el bran-
catge. Un xiulet el va sorprendre i es va aturar, girant el
cap en la meva direcció per detectar qui havia fet aquell
soroll tan estrany. Però ja era massa tard. Abans que em
veiés ja havia deixat anar la corda i una fletxa volava cap
a la seva espatlla. El cérvol va notar l’impacte i va saltar
enlaire instintivament. Al tornar a tocar al terra va rebotar
com una molla per acabar sortint del meu camp de visió.
Havia desaparegut però tenia el convenciment que ana-
va ferit de mort. Havia vist la fletxa desaparèixer dins la
seva cavitat toràcica i sortir per l’altre costat clavant-se al
terra. Era un bon tir.
Recordo que em vaig quedar amb l’arc a la mà i em van
començar a entrar els tremolors típics de la relaxació mus-
cular. Tanta adrenalina continguda acaba sortint generant
fluixesa de cames i braços, i tot i l’emoció sabia que ha-
via de seure de nou al treestant i deixar passar el temps
prudencial per deixar refredar el cérvol i tranquil·litzar-me
prou com per baixar de l’arbre amb seguretat.
Vaig trucar al Dave: “Dave, ho he fet, crec que ja el tinc”.
Un crit d’alegria va contagiar les veus de la resta de caça-
dors que ja estaven al campament i sentia pel soroll de
fons les primeres felicitacions dels meus amics. No van
trigar a venir tots enmig de la nit per buscar el meu trofeu
que va resultar que jeia mort a uns escassos 40 metres
del lloc on l’havia tirat. Acabava així una experiència de
caça fantàstica que em va permetre conèixer el que sens
dubte és un dels cèrvids més bonics de quants es puguin
caçar. És un tipus de caça apassionant que demana mol-
ta concentració fins, literalment, l’últim minut de llum. n
Jordi Vaquer
Les granges de la zona consideren els cérvols com una segona collita. Els caçadors americans paguen veri-tables fortunes per obtenir el permís dels propietaris per caçar durant 3 setmanes a les seves finques. A canvi, els grangers protegeixen les poblacions de cérvols sem-brant cultius de temporada després de la collita del blat de moro i creant zones per la seva protecció.
SCI - Gener 201116
Al cap d’unes jornades de sortir de l’Aragó,
Don Quixot i el seu escuder Sanxo arriba-
ren a les terres fermes de Lleida. De bon
matí, passaren pel Pla d’Urgell on es tro-
baren moltes partides de caçadors, que amb els seus
arcabussos i perdiguers, perseguien, com no! a les
braves perdius i a les fugisseres llebres.
El cavaller preguntà a algun dels caçadors, “A que se
debe noble discípulo de San Huberto y San Eustaquio
tanto tropel de cazadores en un festivo domingo, ¿por
que no están en la iglesia rogando por las cosechas
materiales y los bienes espirituales?”.
“Senyor cavaller”, li contestà el caçador, “És que no
esteu assabentats que aquest famosos terrenys aco-
tats, on ens trobem, han sigut declarats lliure per to-
thom que tingui ganes de caçar, alguna roja perdiu o
ràpida llebre, a fi d’omplir l’olla familiar.”
Astorats per tan rebombori de trets que es sentien per
llevant i per ponent, i que el tiroteig es va fer més pa-
lès, el cavaller i el seu fidel escuder, decidiren a donar-
se un recés a tan trasbalsat viatge, per descansar les
seves muntures i el seus molguts ossos. El descaval-
car es trobaren amb un nodrit estol de caçadors i de
dianes que buscaven refugiar-se de tan gran aldarull
cinegètic.
Don Quixot se’ls dirigí amb una amable salutació “Bue-
nos días nos de Dios, gentiles damas y nobles caza-
dores, queremos compartir refugio con vuesas merce-
des para reposar de tanto alboroto” i afegir Sanxo “Y
de paso señores, presentarnos, aquí el caballero Don
Quijote de La Mancha y yo su humilde y hambriento
servidor, Sancho Panza”.
El més gran dels caçadors els respongué “Sigueu
benvinguts senyors i ben acollits en aquest humil i na-
tural indret, soc Jaume de Saragossa, i la meva mu-
ller Marisol de Barcelona, aquí el meu germà Josep
i la seva esposa Mercè de Mollerussa, acompanyats
dels nostres cosins Montse de Valls i el seu espòs de
Contes de cavallers i caceres realsIV per terres catalanes
SCI - Gener 2011 17
Granollers tots hem vingut a intentar caçar, però està
clar que han pensat el mateix una munió de gent, que
acudiren en aquest famós i deslliurat acotat, que ha
quedat saturat per la molta afecció, però amb pobres i
perillosos resultats”.
Don Quixot respongué “Pues os voy a dar un conse-
jo damas y caballeros, recoged vuestros pertrechos
y marchemos a aquella hondonada para proteger a
nuestras personas del arcabuceo de tan malos caza-
dores, que vienen de todas partes acosando a las per-
dices y a las ágiles liebres y ...vive Dios, a todo bicho
viviente”!
Així ho feren tot el grup aprofitant l’espai més fondo
per refugiar-se i esmorzà, i naturalment, convidant
al cavaller i al seu escuder a compartir-ho. Sancho,
descavalcant de la seva somera, exclamà “Gracias a
vuestra generosidad podremos reparar nuestra mer-
madas fuerzas, de tanto cabalgar por esas tierras lla-
madas fermas”.
Compartiren durant força temps el pa, la sal i el vi, i
l’excel·lent pernil que els havia regalat Don Florenci,
pare de la Mercè. Don Quixot va preguntar quin era el
millor camí per anar a la vall del riu Corb. L’orientaren
per anar cap a Tàrrega, i després en direcció Mont-
blanc. Varen xerrar fins que es van acabar els espetecs
dels caçadors cap al migdia, sigui per que esgotaren
les municions o perquè ja no quedaven perdius volant o
conills corrent. A les hores, s’acomiadaren efusivament
i partiren el cavallers cap a terres tarragonines.n
Andreu Pujol i Mir
Uns dels nostres socis fundadors, En Josep Mallorquí i Pol, soci
número 8 del nostre Capítol, que va formar part de les primeres Juntes,
ens ha deixat just abans de Festes, sense fer soroll i amb la discreció
amb què havia viscut en els darrers temps, donat que, per motius de
salut no havia pogut compartir amb nosaltres els actes organitzats pel
nostre Club.
En Josep Mallorquí era un caçador presumit dels de tota la vida, que ha-
via començat amb l’escopeta perseguint perdius i conills per l’Empordà i
desprès, amb el rifle arreu del món, darrera els millors trofeus.
Havia fet diversos safaris a l’Àfrica, havent caçat també per la major
part d’Europa, l’isard, l’ós, l’ibex, el senglar..., tenint totes les espècies
espanyoles, inclòs el llop.
Hem d’agrair-li haver estat un dels nostres socis fundadors, contribuïnt en el seu dia a constituir el nostre Capí-
tol, i així mateix, com ja hem dit, dedicar part del seu temps a les tasques que el President li va encomanar com
a membre de les dues primeres Juntes Directives.
Des d’aquí volem expresar el nostre condol a la seva esposa Montse i a tots els seus familiars i amics, deixant
constància del nostre record i reconeixement.
La Junta Directiva
In Memoriam
SCI - Gener 201118
En el año 1990 y hallándome yo en el Stand
del S.C.I. en Las Vegas, me llamó por te-
léfono uno de mis mejores clientes en la
época, y me encargó que contratara para
él y para mí una Cacería de Dall Sheep, indicándome
que él pagaba y cuando llegara yo a Barcelona, pa-
saríamos cuentas.
Cumpliendo el encargo, contraté la cacería, 1x1 con
“Safaris Outfitters”, la mejor Compañía, a mi criterio,
para América del Norte, ya que era la Compañía de
Upoloski.
Cuando llegué a Barcelona, contacté de inmediato
con Xavier, ya que éste era el nombre de mi cliente, y
ante mi sorpresa, me dijo que tenía problemas y que
no podía realizar la cacería que acababa de contratar
y pagar el adelanto.
Ante tan incomprensible contratiempo, para no perder
la paga y señal, inicié la búsqueda de un compañero
y lo encontré con Luís García Reina, gran amigo y
cazador, con el cual después de la cacería de este
relato, hemos continuado manteniendo una excelente
relación.
A petición de Luís, decidimos añadir, a lo que debía
ser una cacería pura y dura, unos días de turismo
para nuestras esposas, a las que organizamos un via-
je a Canadá y Estados Unidos, mientras nosotros nos
íbamos a Yukon (Whitehorse).
Una vez en Whitehorse, contactamos con el Delega-
do de la Compañía, que nos organizó un vuelo para
el día siguiente en avioneta para amerizar en el cam-
pamento que tiene la compañía “Bonnet Plume Outfit-
ters”, cuyo propietario es Charly Stricker.
Era un campamento rústico, compuesto de una ca-
baña que servía de comedor y cocina y otra cabaña
con literas, además de unas tiendas grandes para los
guías y un corral abierto para los caballos.
Al día siguiente por la mañana, después de un abun-
dante desayuno, dispuse en mi mochila, junto con
el saco de dormir, lo suficiente para poder cazar du-
rante un mínimo de tres días sin regresar al campa-
mento, siguiendo las instrucciones de mi guía Charly
Stricker, quien lo acondicionó sobre mi caballo de
carga.
Después de despedirme de mi amigo Luís García,
abandonamos el campamento para iniciar nuestra
cacería.
Estuvimos cabalgando como cinco o seis horas, a lo
largo de las cuales vimos caribú, sin que mi guía me
permitiera disparar, indicándome lo cazaríamos a la
vuelta.
También vimos muchas marmotas y Charly mató a
pedradas unas perdices de nieve, parecidas a las de
los Pirineos, que nos servirían de comida fresca en
los próximos días.
Mi cacería del Dall Sheep
Crónica de una cacería
SCI - Gener 2011 19
Cuando llegamos a un lugar que a Charly le pareció
idóneo, el muchacho de la Compañía que también ha-
bía cabalgado con nosotros, se llevó los caballos de
regreso al campamento, quedando que volvería den-
tro de cinco días.
Charly y yo iniciamos la cacería y en la primera salida
que hicimos, vimos un Dall muy bueno, pero como ya
era tarde, Charly me dijo que mañana intentaríamos
hacerle la entrada y cazarlo; de regreso al campamen-
to, también vimos un Grizzly, no muy grande, que
estaba cazando marmotas.
Después de instalar nuestras dos tiendas en lo que
sería nuestro campamento en los próximos días, to-
mamos unos bocadillos que nos habían hecho antes
de salir en el campamento principal y nos fuimos a
dormir.
La mañana siguiente, de buena hora, nos dirigimos
hacia donde ayer vimos el Dall Sheep que nos pareció
bueno y no tardamos mucho en localizarlo.
Fuimos haciéndole la entrada, siguiendo yo de cerca
a Charly y procurando que el Dall no nos viera pero,
a pesar de ello, de repente, el animal se puso en pié,
al tiempo que Charly, muy nervioso, me indicó que le
disparara.
Medí la distancia y estaba a 600 metros, pero como no
era cuestión de discutir en aquellos momentos, decidí
tirar, sin que el animal hiciera caso alguno del disparo.
Ante ello, Charly me insistió en que repitiera el tiro, a
lo cual me negué, pues entendí que, aunque no pu-
diéramos entrarle más cerca debido al sitio en que se
encontraba, siempre había la opción de que fuera el
propio Dall el que se moviera, cambiando de sitio, y
ello permitiera que le pudiéramos hacer una entrada.
Me costó convencer a Charly, ya que iba transcurrien-
do el día y el animal no se movía, pero cuando está-
bamos ya a punto de desistir, alrededor de las cinco
de la tarde, el Dall se levantó y empezó a venir en
nuestra dirección.
Charly no podía creer lo que estaba pasando, y yo,
que estaba medio adormecido, me despabilé súbita-
mente y coloqué mi mochila sobre unas piedras, aco-
modando a ella mi rifle Sauer Watherby Calibre 300,
buscando por el visor a mi Dall que, pacientemente,
se iba acercando, sin ninguna prisa ni precipitación,
hasta que se colocó en un pequeño prado a unos 230
metros, en cuyo momento y a no aguanté más y le
disparé, cayendo redondo.
Entonces Charly me abrazó, dando rienda suelta a su
contenido nerviosismo; nos acercamos, no sin dificul-
tad, hasta donde se hallaba el Dall Sheep y hicimos
las fotografías de rigor.
Acto seguido, preparamos al animal para transportarlo
íntegramente hasta el campamento, ya que en Cana-
dá tienes la obligación de no dejar la carne en la mon-
taña, lo cual no sería posible realizarlo durante aquel
SCI - Gener 201120
mismo día, debido a la distancia a que se encontraba
y lo avanzado de la tarde.
Ante ello, Charly metió la carne y el trofeo en bolsas
de plástico y lo sumergió en un río que discurría por
el fondo del valle en que habíamos cazado el Dall
Sheep.
Llegamos al campamento volante ya de noche y por
la mañana, Charly me indicó si podría él regresar al
campamento principal y enviar los caballos a buscar-
me, a lo cual, lógicamente, respondí que sí.
Cuando me quedé solo, con el fin de distraerme mien-
tras no venían a buscarme, decidí coger el rifle y dar
una vuelta por los alrededores.
Ello me permitió ver un grizzly muy grande, dos wol-
verines y un Dall Sheep tan grande como el que aca-
baba de cazar.
Más tarde, en un prado que había junto a unas gran-
des rocas, ví una marmota y no pude resistir la ten-
tación hasta cazarla, ya que me había quedado con
ganas de hacerlo.
Sobre las tres de la tarde del día siguiente, vi venir de
lejos a los caballos y al guía.
Después de desmontar el campamento volante y re-
coger la carne y el trofeo de mi Dall, lo montamos
todo sobre los caballos y regresamos al campamento,
preguntando en seguida por Luís, que me indicaron
todavía no había regresado.
Cena y a dormir.
Al día siguiente, tan pronto amaneció, salimos de
caza con el fin de intentar los Caribús que habíamos
visto el primer día.
No tardamos mucho en localizarlos en la zona en
donde los buscamos.
Charly organizó el rececho, internándose en un bos-
que que teníamos a nuestra derecha, de forma que al
llegar al final del mismo, los Caribús estaban pasan-
do delante nuestro a unos 100 metros.
El resto fue cuestión de poca historia.
Me apeé del caballo y apoyando mi rifle en un tron-
co, disparé y me hice con el Caribú que mejor trofeo
presentaba
Al acercarme al mismo, me pareció ser un animal más
pesado que un caballo, pero más corto de patas.
Al regresar al campamento, Luís nos estaba esperan-
do, ya había cazado su Dall Sheep, y al día siguiente,
intentaría su Caribú, cosa que efectivamente haría,
cobrando un gran trofeo.
Los alces, que habitaban también en aquellos bos-
ques, ni los vimos , ya que sólo salen de la espesura
en septiembre, cuando están en celo.
Y los grizzlies, que también se encontraban en la
zona, al habérseme acabado a mí el presupuesto, no
insistí en su búsqueda.
En fín, una gran cacería que finalizó con dos Dall
Sheep y dos Caribús, cumpliéndose nuestro objetivo.n
Salvador Chías
SCI - Gener 2011 21
El pasado día 25 noviembre 2010 fue pre-
sentado en Madrid el libro “La grandeza
de la caza. El siglo de oro de la venato-
ria Tomo II, es la obra póstuma de Ricardo
Medem, en la que el autor glosa en siete capítulos la
actividad venatoria de otros tantos cazadores, si bien
el libro contiene tres capítulos más, el I, escrito por
Pedro Gónzalez Arispe dedicado al Rey Alfonso XIII,
el capítulo IX, escrito por Ramón Estalella dedicado
a Roy Watherby y el X y último, escrito por Craig Bo-
ddington dedicado al propio Ricardo Medem.
Esta obra de Ricardo Medem constituye la continua-
ción del primer volumen que el autor nos presentó en
la XXVIII tertulia literaria de nuestro Club, que se ce-
lebró en 12 noviembre de 2008 (ver nuestro boletín nº
30) y que su autor no pudo concluir, siendo sus hijos
en especial Gonzalo, quien se ha ocupado de que di-
cha obra viera la luz.
Es de destacar que para Ricardo Medem, uno de
nuestros socios, Juan Luis Oliva de Suelves ha me-
recido figurar como uno de los cazadores del siglo de
oro, siendo objeto del capítulo III del libro, haciendo
constar que Juan Luis fue el primer español en viajar
a Mongolia Exterior para cazar el Argali del Alto Altai,
consiguiendo un record increíble de 64 pulgadas de
longitud y 20 de base.
El libro consta de dos ediciones, una especial de 200
ejemplares y la normal de 450, tiene un prólogo de
José Luis López-Shümmer, ilustraciones de Amadeo
Valldepérez , ha sido realizado e impreso por La Tré-
bere y editado por Fundación Natura.n
Toni Jager
La grandeza de la caza
La Biblioteca
Debido a diversos problemas del dominio de la pagina web
que hasta la fecha teniamos,nuestro club esta confeccionando una
nueva pagina bajo la denominacion safariclubcatalunya.org
Que esperamos en breve puedan consultar
y participar todos los socios que lo deseen,
SCI - Gener 201122
Sala de Trofeus
L’amic Francec Fusellas va començar a caçar als
14 anys, empaitant les perdius per l’Empordà, al
costat del seu pare, Miquel, que li va encomanar
l’afecció per la cacera.
Més endavant, es va apuntar a la Colla del Senglar de Cres-
pià i allà es va iniciar en la seva aventura de la caça major,
que és la que actualment més practica.
Lluny queda ja el dia en què va fer el primer safari pel Desert
del Kalahari, a ón, precisament, només iniciar la caça, i el
matí del primer dia, pistejant un gemsbock, va estar a punt
de ser víctima d’una mamba negra, malgrat haver advertit el
professional que l’acompanyava, a preguntes que tot novell
fa sobre les serps quan aterra al primer campament africà,
que no s’havia de preocupar de res, ja que pràcticament no
n’hi havien…
Després d’aquest primer safari, n’han vingut d’altres, havent
recorregut gran part del Continent africà, darrera les diferents
espècies que són col.leccionades acuradament a la seva
Sala de trofeus.
Però com que en Francesc és un caçador inconformista,
Francec Fusellas
SCI - Gener 2011 23
també ha anat a caçar per dues vegades al Canadà, on ha
aconseguit l’ós negre, bisó i white tile.
Moltes vegades, repassant les caceres internacionals, ens
descuidem les del nostre Continent, i especialment les
d’Espanya.
Pràcticament ha caçat per tota Europa, aconseguint les es-
pècies pròpies del Continent, així com alguna altra de les in-
troduïdes, com pot ser un magnífic trofeu de Thar, que llueix
en la seva Sala de trofeus.
Ha caçat, com hem dit, pràcticament per tota Espanya, i està
en possessió de totes les espècies espanyoles, excepte el
llop que, malgrat haver-ho intentat alguna vegada, és el seu
repte pendent a la Península Ibèrica.
Tots aquells que llegeixen habitualment les revistes especia-
litzades, saben bé de què els estic parlant, ja que les seves
fotografies amb diferents trofeus, són habituals en les ma-
teixes.
Malgrat que la pràctica de la caça major li ha fet quasi aban-
donar la menor, és de destacar la cacera de galls fers feta a
Bulgaria, que és l’enveja de qualsevol caçador.
Fidel acompanyant en totes les seves caceres, ho ha estat
sempre la seva muller Agnès, que malgrat no disparar, ha re-
colzat a sol i serena el nostre caçador per tots aquests móns
de Déu, patint les inclemències del temps i en moltes oca-
sions, les penalitats dels viatges.
Voldria destacar l’acurada presentació dels trofeus dins la
Sala, acompanyat cadascún amb la fotografia “in situ” de
cada cacera, i tot dins un ordre premeditat que deixa cons-
tància de la personalitat del caçador. M’explica en Francesc
que la naturalització de tots els trofeus ha anat a càrrec dels
taxidermistes Pedro Segura i Pere Serquella, els quals han
intervingut també en el moment de distribuir-los per la Sala.
Al tractar-se, en aquest cas, d’un caçador amb anys per en-
davant, a ben segur continuarà omplint la magnífica Sala que
hem visitat, amb bons trofeus testimonis d’autèntiques ca-
ceres d’uns apassionats com són en Francesc i n’Agnès.n
Joaquim Rossell
SCI - Gener 201124
Vamos a empezar este cuaderno de bitácora
con el relato de dos de los safaris que se han
realizado este mes de julio pasado en nuestro
rancho de The Hunter’s Dream: los veteranos
cazadores Josep Galindo y Sergio Corridori.
Josep llegó con un bagaje repleto de experiencias ci-
negéticas africanas. No era ni mucho menos su primer
safari en África y venía con la intención de abatir sus 2
primeros “grandes”: el búfalo y el hipopótamo, además de
algunos antílopes.
He aquí el búfalo: el objetivo escogido estaba en una fin-
ca a orillas del río Limpopo y era un búfalo con proble-
mas de convivencia con el resto de la manada. Era el
macho alfa con un boss de 11 + 11” y 37”. la caza fue a la
huella, buscándolo por el bush durante dos horas y media
a primera hora de la mañana.
Cuando lo localizamos, estaba solo entre los arbustos y
nos acercamos hasta 20 m. de él.
La visibilidad no era buena. Nos arrodillamos y enfoca-
mos los prismáticos para cerciorarnos. Efectivamente,
ese era nuestro objetivo.
Optamos por no levantarnos para no perderle de vista
debido a la densidad del bush. El búfalo nos había ya
detectado y nos miraba fijamente.
Josep, con la respiración entrecortada, apoyó el rifle 375
en mi hombro y disparo una sola bala hiriendo de lleno al
animal en el pecho.
El búfalo salió corriendo y cayó a unos 20 metros más
allá. Como no lo veíamos, tuvimos que entrarle sin saber
el daño que le había hecho el disparo. La verdas, es que
corríamos un gran riesgo pero había que hacerlo. Nos
fuimos acercando lentamente hasta llegar a un metro del
animal herido y nos pusimos frente a él, cara a cara.
Intentó levantarse pero no le dimos opción. Le disparé in-
mediatamente para evitar una carga contra nosotros. Jo-
Crónicas desde el Limpopo
Crónica de una cacería
SCI - Gener 2011 25
sep le disparó un tercer tiro. Y el animal cayó fulminado.
Fue un lance muy emocionante ya que este búfalo
especialmente tenia muy mal carácter. Pero no tenía
duda de la habilidad de Josep para enfrentarse a ese
gran búfalo.
Y el nyala: El nyala se abatió en una finca en el río Limpopo con una
densidad casi increíble de nyalas, casi 400 ejemplares. Y
Josep tuvo la suerte y la habilidad de tirar el más grande
nunca tirado en esa finca: un espléndido nyala macho de
27 6/8 pulgadas.
Y otros antílopes:también tiró un bushbuck, un oryx, 2 ñus, un avestruz,
varios impalas, blesbucks y facos y un magnifico duiker
de 4 8/16 pulgadas.
El hipopótamo:El hipo ha quedado para el próximo safari. Y no será por-
que no lo intentamos. Durante 7 u 8 noches con toda la
constancia de que hacen gala los cazadores, Josep, su
cazador profesional y Alvarete, iban religiosamente a la
concesión donde se debía realizar la caza de este ani-
mal.
Se le puso comida, se le controló, se le esperó, se le
oyó acercarse y comer pero… no se dejó tirar. Pasaron
frío, hambre y vivieron intensas emociones oyéndole tan
cerca! Pero el tiempo esos días no les acompañó. El aire
rulaba constantemente y el hipo venteaba al grupo.
Y he dicho religiosamente porque dos de esas noches
eran las noches futboleras de la temporada: jugaba Es-
paña la semifinal y la final del campeonato mundial de
fútbol y a pesar de esto, se iban los tres pertrechados
contra el frío, con algo de comida y café caliente mien-
tras en el rancho nos preparábamos para ver el partido
cenando “a la española” los embutidos de la tierra que
Josep precisamente nos había traído de contrabando en
la maleta.
Y así es la caza, señores.
THE HUNTER’S DREAM SAFARILimpopo Province
ANTONIO MORAOutfitter y Cazador Profesional licenciado
SCI - Gener 201126
ACan Piqué, vam celebrar el dia 16 de
desembre de 2010, la nostra IV Jornada
gastro-cinegètica dedicada al cèrvol, que
va servir de dinar de Festes i comiat de
l’any pels nostres socis i amics.
A fi de que l’acte tingués un interès afegit, es va ce-
lebrar, prèviament al dinar, una tirada de plat organit-
zada i dirigida pel campió mundial de l’especialitat,
el reusenc Eladi Vallduví. Tot un luxe, a qui tenim
que agrair des d’aqui la seva desinteresada tasca
d’organització i realització de la tirada, que va ser
tot un èxit.
Hi vàrem participar 16 tiradors, havent quedat en pri-
mer lloc el nostre soci Sergio Corridori, que va esmi-
colar tots els plats que se li varen posar per davant,
tant els corresponents a la tirada general com els
corresponents al darrer desempat, no deixant opció
a cap dels altres concursants.
El segon i tercer lloc van ser per en Felipe Zuazu
i Manuel Carretero, respectivament, però malgrat
IV Jornada Gastro-Cinegètica dedicada al cèrvol
Jornadas gastronómicas
SCI - Gener 2011 27
la gran actuació dels tres primers, no per això va
deixar de ser meritòria la dels altres 13 tiradors, que
es van acostar molt a obtindre un rècord Guiness
col.lectiu de tiradors de plat coordinats, motiu pel
qual van tenir tots els seu trofeu.
Un cop acabada la tirada, vàrem passar als menja-
dors de Can Piqué acompanyats també de la resta
de socis i amics que no van participar en la tirada,
compartint la taula muntada per la Isabel, mestressa
de Can Piqué, sota la direcció d’en Rafel, el seu es-
pòs, i l’exclusiva cuina del seu fill Albert, que ens va
servir, desprès d’un selecte pica-pica, un consomé
de cèrvol, seguit del plat principal de cèrvol guisat
amb xocolata, i postre a escollir.
Vàrem degustar en el decurs del dinar, el vi Santa
Creu de Creixà i cava Brut que ens va obsequiar
l’amic Jordi Sumarroca, de les Bodegues Sumarro-
ca.
Jornadas gastronómicas
SCI - Gener 201128
Des d’aquí, volem agrair les atencions rebudes pels
propietaris i personal de Can Piqué, així com a les
Bodegues Sumarroca per la seva contribució a l’èxit
del dinar.
Al finalitzar el dinar, va tenir lloc el repartiment de
premis de la tirada, i amb el desig d’unes Felices
Festes, va concloure la I Tirada al Plat i IV Jornada
Gastro-Cinegètica del nostre Capítol. n
Huberto de Goloso
SCI - Gener 2011 29
Consejos Médicos
Las enfermedades causadas por Rickettsias
son zznosis que afectan en la naturaleza a
mamíferos e insectos vectores. Los huma-
nos son huéspedes fortuitos y no contribu-
yen a la propagación de la bacteria a excepción del
tifus epidémico transmitido por piojos, en que el hom-
bre es el reservorio principal y el piojo el vector de la
infección a otros humanos.
Pulgas, piojos, garrapatas, ácaros son los vehículos
que a nosotros habitantes del mundo cosmopolita, pa-
recen quedarnos muy alejadas. Estas enfermedades
tradicionalmente asociadas a la pobreza, malas condi-
ciones higiénicas, guerras... pero que no han sido erra-
dicadas. La incidencia parece aumentar en la cuenca
mediterránea donde son endémicas, en Australia, en
países africanos (Ruanda, Burundi, Etiopia) y en las
montañas Rocosas en USA.
Características generales de las Rickett-siasLas rickettsias son bacterias pequeñas, cocobacilos
plomorfos, parásitos intracelulares estrictos. Son muy
sensibles y raramente sobreviven fuera del huésped
(reservorio o vector), a excepción de Coxiella burneti
(fiebre Q), que es resistente a la desecación, al calor
y a la luz solar y se transmite por vía aérea. El resto
es inoculado al huésped directamente a través de una
picadura en la piel producida por el vector, por conta-
minación de la picadura con las heces del insecto.
La incidencia de las infecciones por rickettsias aumen-
ta en los meses de la primavera y verano.
Manifestaciones clínicasDespués de la picadura, a los siete días, fiebre, cefa-
lea y exantema. Se sistematizan en tres grupos:
1.- las fiebres manchadas.
2.- el grupo de tifus.
3.- Fiebre Q no aparece exantema.
Mecanismo patogénicoVasculitis por la proliferación de las rickettsias en el
endotelio de pequeñas arterias, venas y capilares. El
daño endotelial origina aumento de la permeabilidad
vascular, hemorragias petequiales, formación de mi-
Estimados lectores, con este artículo la Junta intenta informar a los cazadores de las enfermedades que, por el propio contacto con la Naturaleza que nuestra pasión comporta, pueden afectar a los que nos paseamos, tanto a nivel nacional como internacional, por bosques y otros andurriales desarrollando el ejercicio de la CAZA. Sirvan estas palabras para introducir estas lecturas, así como para animar a nues-tros socios médicos a que puedan ilustrar a los legos en estas materias.
Las Rickettsias I
SCI - Gener 201130
Enfermedad Etiología Distribución Artrópodo Vertebrado Exantema Escara
Fiebre de las Montañas Rocosas
Tifus epidémico
Tifus murino
Fiebre botonosa
Brill-Zinsser
Fiebre Q
Hemisferio occidental
SudaméricaÁfrica
Asia, USA?
En todo el mundo
África, Mediterráneo,
India
En todo el mundo
En todo el mundo
Roedoressalvajes, perros
Hombre,Ardilla
voladora
Pequeños roedores
Roedores sal-vajes, perros
Hombre (recurrencia
del tifus)
Vacas, ovejas, gatos
(inhalación)
No
No
No
Sí
No
No
R rickettsii
R prowazekii
R Typha
R conorii
R prowazekii
C burnetii
Garrapata
Piojo del cuerpo
Pulga
Garrapata
Ninguno
Garrapatas
Tronco, extremidades
Tronco a extremidades
Tronco a extremidades
Tronco, extremidades
Cara
Tronco a extremidades
No
Fiebres manchadas
Grupo del tifus
Otras
Algunas características epidemiológicas y clínicas de las rickettsiasis.
La capacidad de pensar es lo que nos hace disfrutar
de acontecimientos que deseamos que ocurran.
Sirva de homenaje y agradecimiento a un amigo que
ha pedido el alta voluntaria en un hospital y ha venido
a disfrutar de los amigos, de las tertulias y como no, de
todas las escenas que nos proporciona ese gran teatro
en plena naturaleza: la caza.
Te admiramos y agradecemos compartir tu ilusión.
DEDICATORIA
crotrombos, acumulo de mononucleares y ocasional-
mente, obstrucción vascular y microinfartos.
Las lesiones vasculíticas pueden afectar: piel, pulmo-
nes, hígado, riñón, miocardio, meninges y encéfalo.
El diagnóstico Siempre se establece por el cuadro clínico y la historia
epidemiológica compatible.
Ejemplo: picadura de insecto, después de 7 días fie-
bre, cefalea y exantema.
La confirmación del diagnóstico requiere estudios se-
rológicos ya que cultivar la bacteria solo es posible en
laboratorios y con cultivos celulares. Como la eviden-
cia serológica de la infección no aparece antes de la
segunda semana, el tratamiento siempre se instaura
empíricamente.
Fdo: Dr. Josep Panyella
Mosaico gráfico
Cazador: Juan Manuel OlabarríaLugar: CamerúnEspecie: Central Africa Lord Derby Eland
Cazador: Pedro AntonioLugar: La MamolaEspecie: Cabra Hispánica
Cazadora: Carmen Lugar: CadíEspecie: Isard
Cazador: Pablo CarolLugar: Pirineo catalánEspecie: Isard
Mosaico gráfico
Cazador: José María LosaLugar: Almarza de CamerosEspecie: Corzo
Cazador: Jordi MuntanyolaLugar: Conca de BarberàEspecie: Jabalí
Cazador: Jordi Vaquer (Arco)Lugar: UllastretEspecie: Gamo
Cazador: Joan DaranesLugar: Els PortsEspecie: Cabra Hispánica