sci 38

32
publicación trimestral 1 º trimestre 2011 nº38 Cena de premios Socio distinguido del año

Upload: ignasi-sitjar-manresa

Post on 07-Mar-2016

227 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

Butlletí del Safari Club Internacional Catalunya Chapter número 38

TRANSCRIPT

Page 1: SCI 38

p u b l i c a c i ó n t r i m e s t r a l 1 º t r i m e s t r e 2 0 1 1 n º 3 8

Cena de premios Socio distinguido del año

Page 2: SCI 38
Page 3: SCI 38

sumario

Expandir y promover relaciones entre aquellos que amen la caza y la naturaleza. Promover la conservación de los recursos naturales reno-vables, reconociendo la caza como una de las mejores herramientas de gestión de los mismos. Educar a los jóvenes, a los deportistas de la naturaleza y al público en general, en la responsabilidad de con-servar nuestra fauna y flora, las cuales son nuestra herencia de la naturaleza.

Compartir nuestras experiencias cinegéticas con el resto de los miem-bros del S.C.I. Conducir la organización como una entidad sin ánimo de lucro, que sea consecuente con sus propósitos altruistas, a la vez que ayuda al común entretenimiento de sus miembros, con el objeto final de participar en la ayuda a la conservación de los animales que nos gusta cazar hoy, para que aquellos que quisieran, en un futuro, puedan participar de esta actividad, la caza.

Propósitos, intenciones y razón de ser del SCI

• Cena de premios 4

• The American Dream 10

• Contes de cavallers 14

• Mi cacería del Dall Sheep 16

• Las Rickettsias 20

• Crónicas desde el Limpopo 22

• IV Jornada Gastro-Cinegètica 24

• Sala de trofeos 28

• La biblioteca 30

• Mosaico Gráfico 31

President: José María Losa Reverté Vicepresident 1º Alberto Feu Puig Vicepresident 2ºMarisol Ruíz Landínez Secretari Joaquim A. Rossell Carol Tresorer Francisco Javier Puga Villaverde Vocals Francisco Miguel González RibasJuan Manuel Pursals PonsJosep Maria Valeri FerretFrancesc Fusellas Esteba

Revista SCI Catalunya - Número 38 - 1er trimestre 2011

Directiu - Redactor Jefe Francisco Miguel González Ribas

Col.laboradors Carlos Sitjar Santaló, Joaquín Rossell Carol, Ignasi SitjarJordi Muntanyola, Juan Pou i Padrós, Josep Panyella i Pujadó, Andreu PujolKennebec, Africa Dream Safaris.

Comissió de Fires - Directius Francesc M. González

Disseny i Maquetació Ignasi Sitjar Manresa - www.ignasisitjar.com

ImpressióLitogama

Cartes a la redaccióSCI Catalunya a l’atenció de Francisco González Ribas C/Lorena,45 - 47 7º 4ª 08042 Barcelona

El SCI de Catalunya no es fa responsable de les opinions i articles que apareixen al butlletí.

Safari Club International Catalunya Chapter

Junta Directiva del

Page 4: SCI 38

SCI - Gener 20114

VII Cena de premios del Safari Club International de Catalunya

Catalunya chapter

El día 18 de noviembre de 2010, se celebró

en el Círculo Ecuestre de Barcelona, la VII

Cena de Premios y nombramiento del “Socio

Distinguido del Año”, y “Premio Literario” que

anualmente se concede por el S.C.I. Catalunya Chapter.

Asistieron al acto, más de cien socios, amigos

y familiares, iniciándose con el tradicional aperitivo, que

tiene lugar en los salones nobles de la planta baja del

emblemático edificio modernista.

Acto seguido, se pasó a la tercera planta, donde

se encontraban expuestos los trofeos escogidos por el

Jurado como merecedores de premios, por su extraordi-

naria calidad.

Del Continente europeo, destacaron el record de

España de “Sarrio hembra” de Jordi Boix, así como el

número 1 del mundo de “Boc balear”, cazado por Pedro

Ginard, y un extraordinario “Jabalí” de Gerardo Trenchs.

Del continente asiático, se premió un “Dagestan

Tur” de Azerbajan, así como un “Ibex Bezoar”, ambos

cazados por Miguel Núñez.

De Africa, se premió un “Elan gigante”, así como

un “Roan”, ambos cazados por Juan Manuel Olabarría, y

Page 5: SCI 38

SCI - Gener 2011 5

Catalunya chapter

un “Civet cat”, cazado por Francisco Javier Puga.

De América, fue premiado un “Oso negro” de Jaime Se-

rra y una “Corzuela parda” de Paraguay, cazada por Mi-

guel Núñez.

Este año, por primera vez, se premiaron también

los trofeos cazados con arco, concediéndose premios

para los cazados en España, recayendo en un “ciervo

español” cazado por Manuel Vaquer y un “gamo” de Jo-

sep Coy, así como para el resto del mundo, que fueron

para un “oso negro” de Jordi Vaquer y un “Nyala“ de Fre-

deric Magrans.

El premio al mejor trofeo presentado fue para el

Sarrio hembra de Jordi Boix.

La cena, servida por el Círculo Ecuestre, consis-

tente en una ensalada de tagliatelle y langostinos, segui-

da de pavé de dorada con setas, fue del agrado de los

asistentes, que alabaron el “savoir faire” del Chef.

Una vez los comensales aposentados, se inició

el acto con unas palabras de bienvenida a los asistentes

por parte de José María Losa, Presidente del Chapter de

Catalunya, que hizo la presentación de lo que sería la

velada.

En el transcurso del primer plato, se concedió el

Premio Literario del Año, que recayó en Andreu Pujol Mir,

por sus relatos quijotescos “Contes de ficció i caceres

reals”.

En el transcurso del segundo plato, Nacho Pare-

llada, Socio Distinguido del año anterior, presentó, como

es tradicional, al Socio Distinguido de este año, que lo

fue “in memoriam”, recayendo en nuestro socio Ferran

Casals, haciéndose entrega de la placa acreditativa a su

viuda, Totón Riera, que tuvo unas palabras de agradeci-

miento, emocionando a todos los asistentes.

En el transcurso de los postres, se entregaron

los premios a los mejores trofeos, ya relatados, actuando

de anfitrión de los mismos nuestro socio Juan Luís Oliva

de Suelves, Presidente del Jurado, que resaltó el valor

de cada uno de los trofeos galardonados y los méritos

que el Jurado apreció para la concesión de tales pre-

mios.

Asimismo, Juan Luís aprovechó la oportunidad

para destacar la necesidad de la práctica de la caza, se-

Page 6: SCI 38

SCI - Gener 20116

gún mandan los cánones, debiendo alejarse el cazador

de las modernas tecnologías que hacen diluir el verda-

dero espíritu que debe presidir la acción de cazar, dando

siempre al animal la oportunidad de escabullirse, ya que,

de lo contrario, no se practica la caza sino que se con-

vierte en una mera práctica de tiro.

Mención especial debe hacerse de los dos tro-

feos que también se exhibieron en el acto fuera de con-

curso.

En efecto, en el mismo panel en que figuraban

todos los trofeos premiados, se encontraban también,

entre ellos, dos trofeos excepcionales.

Uno era el Sarrio macho record de España, ca-

zado por nuestro socio Jordi Boix y que tuvo a bien traer-

lo para acompañar a la Hembra, también record de Es-

paña, como hemos dicho, que obtuvo el premio especial

del Jurado.

El otro, era el Corzo record de Catalunya, cazado

por Eduard Melero, que asistió también a la cena junto

con Jaume Argerich, president de la Societat de Caça-

dors de Navès, a la cual pertenece el citado cazador de

dicho Corzo. A ambos, el Presidente del Safari Club de

Catalunya felicitó y agradeció su asistencia.

El acto concluyó con unas palabras de agradeci-

miento y despedida por parte del Presidente del Chapter

a todos los concurrentes, y el tradicional sorteo de distin-

tos artículos del Capítulo de Catalunya.

Francisco González

Catalunya chapter

Page 7: SCI 38

SCI - Gener 2011 7

por un JABALÍ.

puntuación SCI: 24 4/16

número del libro: 29

por un BOC BALEAR.

puntuación SCI: 77 6/8

número del libro: 1

por un SARRIO HEMBRA del

Pirineo, record de España.

puntuación SCI: 24 2/8

número del libro: dentro del libro no

existen hembras y en la relación de

machos, sería el nº 18.

Continente: Europa

Continente: Asia

Tercer premio

Don Gerardo Trenchs Vallet

Segundo premio

Don Pedro Ginard Reynés

Primer premio

Don Jordi Boix Alabau

De un total de 32 trofeos presentados a los premios convocados para el año

2010, después de la correspondiente selección, el Jurado eligió un total de 14

trofeos, sobre los cuales se han otorgado los siguientes premios:

por una IBEX BEZOAR

puntuación SCI: 94 4/8

número del libro: 111

por una DAGESTAN TUR, de Azerbajan.

puntuación SCI: 130 4/8

número del libro: 115

Segundo premio

Don Miguel Núñez Nieto

Primer premio

Don Miguel Núñez Nieto

Catalunya chapter

Page 8: SCI 38

SCI - Gener 20118 SCI - Gener 20108

por un CIVET CAT

puntuación SCI: 9 5/16

número del libro: 17

por un OSO

puntuación SCI: 18 1/16

número del libro: 69

por un ROAN

puntuación SCI: 71 5/8

número del libro: 76

por un ELAN GIGANTE

puntuación SCI: 125 2/8

número del libro: 71

por una CORZUELA PARDA de Paraguay

puntuación SCI: 13 12/16

número del libro: 55

Continente: África

Continente: América

Tercer premio

Don Francisco Javier Puga Villaverde

Segundo premio

Don Jaime Serra Plà

Primer premio

Miguel Núñez Nieto

Segundo premio

Don Juan Manuel Olabarría García-Rivero

Primer premio

Don Juan Manuel Olabarría García-Rivero

Page 9: SCI 38

SCI - Gener 2011 9

por un GAMO

puntuación SCI:

206 7/8

número del libro: 8

por un SARRIO HEMBRA del Pirineo, record de España.

puntuación SCI: 24 2/8

número del libro: dentro del libro no existen hembras y en

la relación de machos, sería el nº 18.

por un CIERVO

ESPAÑOL

puntuación SCI:

204 7/8

número del libro: 8

Premio al mejor trofeo cazado con arco en España

Premio al mejor trofeo presentado

por un NYALA

puntuación SCI:

61 6/8

número del libro: 81

por un OSO NEGRO

puntuación SCI:

21 14/16

número del libro: 10

Resto del mundo

Segundo premio

Don Josep Coy Solsona

Primer premio

Don Manuel Vaquer Boix

Primer premio

Don Jordi Vaquer Tarragó

Segundo premio

Don Frederic Magrans Fontrodona

Mejor trofeo Don Jordi Boix Alabau

Page 10: SCI 38

SCI - Gener 201110

Entrega el premio, Nacho

Parellada y lo recoge la esposa

de Ferran, Totón Riera.

Socio distinguido

Ferran Casals

Premio literario

Andreu Pujol i Mir

Agradecimientos

Jaume Argerich Eduard Melero

José María Losa con los hermanos Paco y Tomeu Berga y Pedro Ginard, amigos de Mallorca, socios de

nuestro capítulo nos honraron con su presencia.

Page 11: SCI 38

El Noticiero del Chapter

Recuerda que lucir o regalar

una corbata de seda natu-

ral con el anagrama SCI que

es la primera asociación del

mundo en caza y conserva-

ción siempre es un distintivo

de cultura y buen gusto.

Para pedidos dirigirse a:

[email protected]

El precio de la corbata es de

30 euros con cuyo importe

contribuyes a la conservación

del medio ambiente y a la de-

fensa de la caza.

Nuevas Corbatas del SCI

Page 12: SCI 38

SCI - Gener 201112

La lluna del mes de novembre marca el co-

mençament del zel dels cérvols white tail

americans. Durant els últims dies de la tardor,

quan el fred ja es deixa sentir, els mascles

comencen a marcar els seus territoris i segueixen les fe-

melles sense donar gens de treva. Pràcticament no dor-

men ni mengen, només caminen i persegueixen els seus

congèneres tot el dia. És temps de moltíssima activitat.

Els caçadors americans disposen de molts pocs dies per

intentar abatre un d’aquests trofeus i tots procuren plani-

ficar i estudiar les seves caceres amb molt deteniment.

En alguns estats, la temporada de caça amb arc dura en-

tre un i tres mesos, mentre que la temporada amb arma

de foc només dura entre tres dies i una setmana. És per

això que la caça amb arc està tan estesa i aixeca tantes

passions, però si es vol caçar amb arc es necessita pla-

nificació i estudi.

Aquesta vegada, tota la planificació anava a càrrec del

Dave, un amic que durant tres setmanes deixa la seva

feina per fer de guia professional de caça al comptat de

Pike, a l’estat de Illinois. Aquesta zona del Midwest ame-

ricà es coneix com la Meca de la caça del cérvol, tant per

la seva quantitat com per la qualitat dels trofeus.

El Bluffs Camp és un campament de caça situat en una

granja en mig de la gran plana del riu Mississippí, molt

a prop del poblet de Bari. La zona està conformada per

grans extensions dedicades al cultiu del blat de moro i la

soja. En mig d’aquests camps, s’escampen clapes bosco-

ses que es ramifiquen seguint el curs de petits barrancs.

Els cérvols viuen, mengen i dormen gran part de l’any

dins dels camps de blat de moro, fent que la seva caça

sigui molt difícil. En canvi, quan arriba el final d’octubre i

principis de novembre, amb la collita del cereal, tots els

cérvols es veuen obligats a buscar refugi dins d’aquests

barrancs boscosos. El campament de caça gestiona més

de 1.000 hectàrees d’aquestes zones mixtes de conreu

i bosc i només permet l’entrada a 30 caçadors arquers

cada any.

En Bill, en Tony, en George i jo vam acudir fidelment a

la cita que en Dave ens havia preparat. Tots som caça-

dors arquers des de fa molts anys i sabíem que aquella

reunió era molt especial perquè s’havia organitzat durant

el pic del zel dels cérvols. A més, el temps sec i fred de la

darreres setmanes havia possibilitat la sega dels camps

de blat de moro. Era una situació idònia i sabíem que

estàvem al millor lloc. Teníem davant nostre sis dies sen-

cers de caça que hauríem d’aprofitar al màxim. La caça

es duria a terme des de llocs fixes dalt dels arbres situats

dins dels corredors boscosos que comuniquen les zones

d’alimentació amb les zones de descans dels cérvols.

L’estratègia consistia en trobar el punts de pas més ha-

bituals dels animals i situar un treestand dalt d’un arbre

dominant per amagar la presència del caçador tant com

fos possible. En aquest tipus de bosc, les possibilitats de

tir es presenten a distàncies entre 10 i 20 metres, fent

que el camuflatge i el sigil durant l’espera hagin de ser

extrems.

El cérvol white tail té costums que recorden molt als

nostres cabirols. Al vespre surten dels llocs de descans

per anar a pasturar a les zones obertes o de conreu del

seu territori. Al matí, després d’haver passat bona part

The American Dream Somni americà

Crónica de una cacería

Page 13: SCI 38

SCI - Gener 2011 13

de la nit a camp obert, retornen a emboscar-se per pas-

sar la resta del dia descansant. Per interceptar alguns

d’aquests cérvols en el seu anar i venir, ens llevàvem a

les 4 de la matinada per estar dalt dels treestands abans

de la sortida del sol. D’aquesta manera evitàvem espan-

tar animals mentre caminàvem cap al lloc de caça. Una

vegada dalt de l’arbre començava una tensa espera que

durava la resta del dia.

Els dies anaven passant i poc a poc vam anar prenent

consciència que aquella caça no era per afeccionats.

Passàvem més de 12 hores dalt dels treestands, sen-

se bellugar-nos ni baixar per cap motiu. Mai hauria pen-

sat com el fred acaba debilitant el cos amb el pas de

les hores. I a més no ens podíem relaxar gens perquè

constantment hi havia activitat d’animals per la zona. Era

fàcil veure entre 25 i 30 cérvols cada jornada de caça i

l’activitat començava amb les primeres llums i continuava

al llarg del dia. Estàvem dalt del treestand fins que la falta

de llum ja no ens deixava veure els pins del punt de mira

de l’arc.

L’arribada al vespre al campament sovint se celebrava

amb la notícia que algun dels companys havia abatut

un bon trofeu, però el cansament era sempre evident a

les nostres cares. Després de les felicitacions i les fo-

tos de rigor a l’afortunat, calia preparar el material pel

dia següent i descansar. Cada dia es repetia el mateix

ritual: abans d’entrar a la granja ens trèiem els vestits

de camuflatge per introduir-los en bosses de plàstic que

guardàvem al buit per evitar que s’impregnessin de l’olor

del campament. Guardàvem els arcs i revisàvem que

tot l’equip estigués en perfectes condicions pel matí se-

güent. Només després entràvem al menjador per sopar

i donar pas a les tertúlies inacabables sobre els animals

que havíem vist, el millor reclam per atreure un mascle

en zel, el millor camuflatge, etc. En fi, ja sabeu com de

fàcil és caçar des de la taula d’un menjador, oi?... Abans

de les 9 del vespre ja dormíem, procurant somniar amb

aquell trofeu de mascle que es resistia a aparèixer men-

tre estàvem dalt del treestand.

El 5è dia de caça va ser el més fred de tots, o si més

no, això és el que em va semblar. Suposo que ja estava

molt al límit de la meva resistència física i psicològica i

ja no aguantava tan fàcilment el pas de les hores dalt de

l’arbre. Què seria de nosaltres els caçadors si perdéssim

aquesta il·lusió que ens fa pensar que d’un moment a

l’altre apareixerà el trofeu que busquem? Doncs jo esta-

va perdent aquest sentiment, i crec que per això va ser el

dia que vaig veure menys animals i vaig gaudir menys de

la caça. Recordo que li vaig dir al Dave que no havia vist

gaire activitat i que potser caldria canviar de zona. Però

en Dave va ser taxatiu: “Jordi, si t’he posat en aquesta

zona és perquè sé que tiraràs a un bon trofeu. Aguanta!

Tots estem molt cansats però ja descansaràs quan tornis

a casa. Ara és temps de caçar i no oblidis que l’últim dia

de caça tens exactament les mateixes possibilitats de

El camuflatge i el sigil dels cérvols al caminar pel bosc feia molt difícil la seva localització. Només quan eleven la cua blanca (d’aquí el seu nom de white tail) quan se senten alertats els distingeix fàcilment. Però quan això passa ja és massa tard. Ja t’han detectat.

Page 14: SCI 38

SCI - Gener 201114

veure el teu trofeu que en el primer minut del primer dia.

Never, never give up!” (Mai et donis per vençut!).

Jo em considerava un arquer experimentat avesat a caçar

pel Món i a adaptar-me a qualsevol situació i acabava de

rebre una lliçó d’humilitat impressionant. Els caçadors

arquers hem pres la decisió de caçar amb arc per as-

saborir al màxim l’acció de la caça i no pas per garantir

que matarem una peça determinada. Resulta que estava

a la Meca de la caça de white tails, que estava caçant

amb els meus amics, i que tot i no poder tenir cap trofeu

a distància de tir veia més de 25 cérvols cada dia. Hi ha

una situació millor que aquesta? Aleshores, com hem po-

dia desanimar tant?! Aquella nit vaig descansar tant com

vaig poder i vaig permetre’m reflexionar sobre la situa-

ció. Els meus companys m’aconsellaven que l’endemà

tirés al primer mascle que passés, encara que fos petit,

ja que almenys m’enduria un cérvol cap a casa. Però la

reflexió ja estava feta. No dispararia a res que no fos el

trofeu que havia vingut a buscar. I si no el veia hauria

d’acceptar que la caça amb arc és així, que havia gaudit

d’una intensa setmana de caça en un lloc espectacular i

que això era més important que el fet de disparar a cap

animal.

L’endemà al matí vaig començar a caçar amb ànims re-

novats. A la sortida del sol va començar la desfilada de

cérvols per sota de l’arbre però el meu trofeu no apa-

reixia, només veia femelles i mascles joves. La tarda va

ser espectacular. Estava convençut que ja no tiraria, però

m’havia proposat gaudir al màxim de les últimes hores de

caça contemplant tot l’espectacle que se’m presentava.

Tenia un grup de paons salvatges a la meva esquerra

que gratava el terra buscant aliment. Mentrestant, les

cérvoles anaven desfilant sota el meu treestand sense

parar.

De sobte, una femella va passar corrent, alertada, i això

també em va alertar a mi. A uns escassos 100 metres

darrere la femella va aparèixer un mascle jove empai-

tant-la. Era un signe evident que aquella femella estava

al màxim del seu zel. Si era així, on estava el mascle do-

minant? Com és que deixava que els mascles més joves

empaitessin les seves femelles? El temps va anar passat

i vaig veure que el rellotge marcava la última mitja hora

de llum. Era la última mitja hora de la meva setmana de

caça. Ho havia intentat, però no havia aconseguit veure

cap gran cérvol. Davant meu, des del fons del barranc

vaig sentir un soroll, vaig pensar que potser un cérvol

apareixeria però finalment va ser un ós rentador. Són

molt graciosos però el seu hàbit nocturn em va fer recor-

dar que ja s’acabava el dia.

De sobre un altre soroll a la meva dreta em va fer girar

el cap i vaig veure unes banyes per sobre de l’herba alta

que fregaven amb força les branques d’un arbust. Era un

mascle gros que marcava el territori! Per fi havia apare-

gut el meu mascle, però estava fora de tir. Ja havia sortit

del barranc i estava a camp obert. L’havia de fer venir

cap a la meva posició com fos! Vaig treure el reclam, una

trompeta que imita el gruny dels cérvols. Si era el mascle

dominant hauria de plantar cara i venir a buscar aquell

“intrús” que gosava grunyir dins del seu territori. Vaig fer

sonar un primer “grooh” i res. El mascle no es va immutar

i continuava caminant allunyant-se de la meva posició.

Dos “grooh” seguits més forts el fan fer aturar però va gi-

rar cua corrent. L’havia espantat en comptes d’atreure’l!

El cérvol va descriure un cercle mentre corria allunyant-

se de mi i va saltar cap dins del barranc, desapareixent

dins l’espessor. Què havia anat malament?!

Però mentre maleïa el reclam i la meva oportunitat per-

duda vaig veure de cua d’ull un moviment dins del ba-

Els white tail caminen per dins del bosc amb tant sigil que és molt difícil sentir-los. L’espera ha de ser molt tensa i en absoluta concentració per que mai se sap quan pot aparèixer un bon trofeu.

Page 15: SCI 38

SCI - Gener 2011 15

rranc. Era el cérvol que pujava barranc amunt amb el

nas enlaire, intentant captar la pista del seu “enemic”.

La seva expressió era desafiant, amb el cap enlaire i

movent-se nerviós i altiu. Buscava el mascle que havia

gosat grunyir dins el seu barranc! Era la meva oportuni-

tat. El cérvol anava pujant cap a la meva posició i jo tenia

l’arc preparat, amb el disparador a la corda. Només calia

obrir l’arc en el moment oportú, però calia fer-ho sense

que em veiés.

L’anava observant mentre caminava mirant cap a totes

direccions i quan va passar per darrere d’unes branques

vaig obrir l’arc tan sigil·losament com vaig poder. El cér-

vol no va notar res i va continuar la seva marxa. Ja el

tenia a només 20 metres i l’anava seguint amb el pin del

punt de mira a la seva zona vital, però calia que se’m po-

sés perfectament de costat en un espai net de branques

per disparar.

Sovint la precipitació i els nervis ens fan errar i ferir

l’animal per no saber esperar la situació adequada. Jo

només dispararia si el podia matar netament, i calia es-

perar una mica més. Ja tenia el cérvol a 15 metres ca-

minat pel seu sender i veia que al davant seu una zona

neta de brancatge em permetria un tir net. Ara només

l’havia d’aturar. Tot i no caminar ràpid, calia fer-lo aturar

just al mig de la petita finestra que tenia entre el bran-

catge. Un xiulet el va sorprendre i es va aturar, girant el

cap en la meva direcció per detectar qui havia fet aquell

soroll tan estrany. Però ja era massa tard. Abans que em

veiés ja havia deixat anar la corda i una fletxa volava cap

a la seva espatlla. El cérvol va notar l’impacte i va saltar

enlaire instintivament. Al tornar a tocar al terra va rebotar

com una molla per acabar sortint del meu camp de visió.

Havia desaparegut però tenia el convenciment que ana-

va ferit de mort. Havia vist la fletxa desaparèixer dins la

seva cavitat toràcica i sortir per l’altre costat clavant-se al

terra. Era un bon tir.

Recordo que em vaig quedar amb l’arc a la mà i em van

començar a entrar els tremolors típics de la relaxació mus-

cular. Tanta adrenalina continguda acaba sortint generant

fluixesa de cames i braços, i tot i l’emoció sabia que ha-

via de seure de nou al treestant i deixar passar el temps

prudencial per deixar refredar el cérvol i tranquil·litzar-me

prou com per baixar de l’arbre amb seguretat.

Vaig trucar al Dave: “Dave, ho he fet, crec que ja el tinc”.

Un crit d’alegria va contagiar les veus de la resta de caça-

dors que ja estaven al campament i sentia pel soroll de

fons les primeres felicitacions dels meus amics. No van

trigar a venir tots enmig de la nit per buscar el meu trofeu

que va resultar que jeia mort a uns escassos 40 metres

del lloc on l’havia tirat. Acabava així una experiència de

caça fantàstica que em va permetre conèixer el que sens

dubte és un dels cèrvids més bonics de quants es puguin

caçar. És un tipus de caça apassionant que demana mol-

ta concentració fins, literalment, l’últim minut de llum. n

Jordi Vaquer

Les granges de la zona consideren els cérvols com una segona collita. Els caçadors americans paguen veri-tables fortunes per obtenir el permís dels propietaris per caçar durant 3 setmanes a les seves finques. A canvi, els grangers protegeixen les poblacions de cérvols sem-brant cultius de temporada després de la collita del blat de moro i creant zones per la seva protecció.

Page 16: SCI 38

SCI - Gener 201116

Al cap d’unes jornades de sortir de l’Aragó,

Don Quixot i el seu escuder Sanxo arriba-

ren a les terres fermes de Lleida. De bon

matí, passaren pel Pla d’Urgell on es tro-

baren moltes partides de caçadors, que amb els seus

arcabussos i perdiguers, perseguien, com no! a les

braves perdius i a les fugisseres llebres.

El cavaller preguntà a algun dels caçadors, “A que se

debe noble discípulo de San Huberto y San Eustaquio

tanto tropel de cazadores en un festivo domingo, ¿por

que no están en la iglesia rogando por las cosechas

materiales y los bienes espirituales?”.

“Senyor cavaller”, li contestà el caçador, “És que no

esteu assabentats que aquest famosos terrenys aco-

tats, on ens trobem, han sigut declarats lliure per to-

thom que tingui ganes de caçar, alguna roja perdiu o

ràpida llebre, a fi d’omplir l’olla familiar.”

Astorats per tan rebombori de trets que es sentien per

llevant i per ponent, i que el tiroteig es va fer més pa-

lès, el cavaller i el seu fidel escuder, decidiren a donar-

se un recés a tan trasbalsat viatge, per descansar les

seves muntures i el seus molguts ossos. El descaval-

car es trobaren amb un nodrit estol de caçadors i de

dianes que buscaven refugiar-se de tan gran aldarull

cinegètic.

Don Quixot se’ls dirigí amb una amable salutació “Bue-

nos días nos de Dios, gentiles damas y nobles caza-

dores, queremos compartir refugio con vuesas merce-

des para reposar de tanto alboroto” i afegir Sanxo “Y

de paso señores, presentarnos, aquí el caballero Don

Quijote de La Mancha y yo su humilde y hambriento

servidor, Sancho Panza”.

El més gran dels caçadors els respongué “Sigueu

benvinguts senyors i ben acollits en aquest humil i na-

tural indret, soc Jaume de Saragossa, i la meva mu-

ller Marisol de Barcelona, aquí el meu germà Josep

i la seva esposa Mercè de Mollerussa, acompanyats

dels nostres cosins Montse de Valls i el seu espòs de

Contes de cavallers i caceres realsIV per terres catalanes

Page 17: SCI 38

SCI - Gener 2011 17

Granollers tots hem vingut a intentar caçar, però està

clar que han pensat el mateix una munió de gent, que

acudiren en aquest famós i deslliurat acotat, que ha

quedat saturat per la molta afecció, però amb pobres i

perillosos resultats”.

Don Quixot respongué “Pues os voy a dar un conse-

jo damas y caballeros, recoged vuestros pertrechos

y marchemos a aquella hondonada para proteger a

nuestras personas del arcabuceo de tan malos caza-

dores, que vienen de todas partes acosando a las per-

dices y a las ágiles liebres y ...vive Dios, a todo bicho

viviente”!

Així ho feren tot el grup aprofitant l’espai més fondo

per refugiar-se i esmorzà, i naturalment, convidant

al cavaller i al seu escuder a compartir-ho. Sancho,

descavalcant de la seva somera, exclamà “Gracias a

vuestra generosidad podremos reparar nuestra mer-

madas fuerzas, de tanto cabalgar por esas tierras lla-

madas fermas”.

Compartiren durant força temps el pa, la sal i el vi, i

l’excel·lent pernil que els havia regalat Don Florenci,

pare de la Mercè. Don Quixot va preguntar quin era el

millor camí per anar a la vall del riu Corb. L’orientaren

per anar cap a Tàrrega, i després en direcció Mont-

blanc. Varen xerrar fins que es van acabar els espetecs

dels caçadors cap al migdia, sigui per que esgotaren

les municions o perquè ja no quedaven perdius volant o

conills corrent. A les hores, s’acomiadaren efusivament

i partiren el cavallers cap a terres tarragonines.n

Andreu Pujol i Mir

Uns dels nostres socis fundadors, En Josep Mallorquí i Pol, soci

número 8 del nostre Capítol, que va formar part de les primeres Juntes,

ens ha deixat just abans de Festes, sense fer soroll i amb la discreció

amb què havia viscut en els darrers temps, donat que, per motius de

salut no havia pogut compartir amb nosaltres els actes organitzats pel

nostre Club.

En Josep Mallorquí era un caçador presumit dels de tota la vida, que ha-

via començat amb l’escopeta perseguint perdius i conills per l’Empordà i

desprès, amb el rifle arreu del món, darrera els millors trofeus.

Havia fet diversos safaris a l’Àfrica, havent caçat també per la major

part d’Europa, l’isard, l’ós, l’ibex, el senglar..., tenint totes les espècies

espanyoles, inclòs el llop.

Hem d’agrair-li haver estat un dels nostres socis fundadors, contribuïnt en el seu dia a constituir el nostre Capí-

tol, i així mateix, com ja hem dit, dedicar part del seu temps a les tasques que el President li va encomanar com

a membre de les dues primeres Juntes Directives.

Des d’aquí volem expresar el nostre condol a la seva esposa Montse i a tots els seus familiars i amics, deixant

constància del nostre record i reconeixement.

La Junta Directiva

In Memoriam

Page 18: SCI 38

SCI - Gener 201118

En el año 1990 y hallándome yo en el Stand

del S.C.I. en Las Vegas, me llamó por te-

léfono uno de mis mejores clientes en la

época, y me encargó que contratara para

él y para mí una Cacería de Dall Sheep, indicándome

que él pagaba y cuando llegara yo a Barcelona, pa-

saríamos cuentas.

Cumpliendo el encargo, contraté la cacería, 1x1 con

“Safaris Outfitters”, la mejor Compañía, a mi criterio,

para América del Norte, ya que era la Compañía de

Upoloski.

Cuando llegué a Barcelona, contacté de inmediato

con Xavier, ya que éste era el nombre de mi cliente, y

ante mi sorpresa, me dijo que tenía problemas y que

no podía realizar la cacería que acababa de contratar

y pagar el adelanto.

Ante tan incomprensible contratiempo, para no perder

la paga y señal, inicié la búsqueda de un compañero

y lo encontré con Luís García Reina, gran amigo y

cazador, con el cual después de la cacería de este

relato, hemos continuado manteniendo una excelente

relación.

A petición de Luís, decidimos añadir, a lo que debía

ser una cacería pura y dura, unos días de turismo

para nuestras esposas, a las que organizamos un via-

je a Canadá y Estados Unidos, mientras nosotros nos

íbamos a Yukon (Whitehorse).

Una vez en Whitehorse, contactamos con el Delega-

do de la Compañía, que nos organizó un vuelo para

el día siguiente en avioneta para amerizar en el cam-

pamento que tiene la compañía “Bonnet Plume Outfit-

ters”, cuyo propietario es Charly Stricker.

Era un campamento rústico, compuesto de una ca-

baña que servía de comedor y cocina y otra cabaña

con literas, además de unas tiendas grandes para los

guías y un corral abierto para los caballos.

Al día siguiente por la mañana, después de un abun-

dante desayuno, dispuse en mi mochila, junto con

el saco de dormir, lo suficiente para poder cazar du-

rante un mínimo de tres días sin regresar al campa-

mento, siguiendo las instrucciones de mi guía Charly

Stricker, quien lo acondicionó sobre mi caballo de

carga.

Después de despedirme de mi amigo Luís García,

abandonamos el campamento para iniciar nuestra

cacería.

Estuvimos cabalgando como cinco o seis horas, a lo

largo de las cuales vimos caribú, sin que mi guía me

permitiera disparar, indicándome lo cazaríamos a la

vuelta.

También vimos muchas marmotas y Charly mató a

pedradas unas perdices de nieve, parecidas a las de

los Pirineos, que nos servirían de comida fresca en

los próximos días.

Mi cacería del Dall Sheep

Crónica de una cacería

Page 19: SCI 38

SCI - Gener 2011 19

Cuando llegamos a un lugar que a Charly le pareció

idóneo, el muchacho de la Compañía que también ha-

bía cabalgado con nosotros, se llevó los caballos de

regreso al campamento, quedando que volvería den-

tro de cinco días.

Charly y yo iniciamos la cacería y en la primera salida

que hicimos, vimos un Dall muy bueno, pero como ya

era tarde, Charly me dijo que mañana intentaríamos

hacerle la entrada y cazarlo; de regreso al campamen-

to, también vimos un Grizzly, no muy grande, que

estaba cazando marmotas.

Después de instalar nuestras dos tiendas en lo que

sería nuestro campamento en los próximos días, to-

mamos unos bocadillos que nos habían hecho antes

de salir en el campamento principal y nos fuimos a

dormir.

La mañana siguiente, de buena hora, nos dirigimos

hacia donde ayer vimos el Dall Sheep que nos pareció

bueno y no tardamos mucho en localizarlo.

Fuimos haciéndole la entrada, siguiendo yo de cerca

a Charly y procurando que el Dall no nos viera pero,

a pesar de ello, de repente, el animal se puso en pié,

al tiempo que Charly, muy nervioso, me indicó que le

disparara.

Medí la distancia y estaba a 600 metros, pero como no

era cuestión de discutir en aquellos momentos, decidí

tirar, sin que el animal hiciera caso alguno del disparo.

Ante ello, Charly me insistió en que repitiera el tiro, a

lo cual me negué, pues entendí que, aunque no pu-

diéramos entrarle más cerca debido al sitio en que se

encontraba, siempre había la opción de que fuera el

propio Dall el que se moviera, cambiando de sitio, y

ello permitiera que le pudiéramos hacer una entrada.

Me costó convencer a Charly, ya que iba transcurrien-

do el día y el animal no se movía, pero cuando está-

bamos ya a punto de desistir, alrededor de las cinco

de la tarde, el Dall se levantó y empezó a venir en

nuestra dirección.

Charly no podía creer lo que estaba pasando, y yo,

que estaba medio adormecido, me despabilé súbita-

mente y coloqué mi mochila sobre unas piedras, aco-

modando a ella mi rifle Sauer Watherby Calibre 300,

buscando por el visor a mi Dall que, pacientemente,

se iba acercando, sin ninguna prisa ni precipitación,

hasta que se colocó en un pequeño prado a unos 230

metros, en cuyo momento y a no aguanté más y le

disparé, cayendo redondo.

Entonces Charly me abrazó, dando rienda suelta a su

contenido nerviosismo; nos acercamos, no sin dificul-

tad, hasta donde se hallaba el Dall Sheep y hicimos

las fotografías de rigor.

Acto seguido, preparamos al animal para transportarlo

íntegramente hasta el campamento, ya que en Cana-

dá tienes la obligación de no dejar la carne en la mon-

taña, lo cual no sería posible realizarlo durante aquel

Page 20: SCI 38

SCI - Gener 201120

mismo día, debido a la distancia a que se encontraba

y lo avanzado de la tarde.

Ante ello, Charly metió la carne y el trofeo en bolsas

de plástico y lo sumergió en un río que discurría por

el fondo del valle en que habíamos cazado el Dall

Sheep.

Llegamos al campamento volante ya de noche y por

la mañana, Charly me indicó si podría él regresar al

campamento principal y enviar los caballos a buscar-

me, a lo cual, lógicamente, respondí que sí.

Cuando me quedé solo, con el fin de distraerme mien-

tras no venían a buscarme, decidí coger el rifle y dar

una vuelta por los alrededores.

Ello me permitió ver un grizzly muy grande, dos wol-

verines y un Dall Sheep tan grande como el que aca-

baba de cazar.

Más tarde, en un prado que había junto a unas gran-

des rocas, ví una marmota y no pude resistir la ten-

tación hasta cazarla, ya que me había quedado con

ganas de hacerlo.

Sobre las tres de la tarde del día siguiente, vi venir de

lejos a los caballos y al guía.

Después de desmontar el campamento volante y re-

coger la carne y el trofeo de mi Dall, lo montamos

todo sobre los caballos y regresamos al campamento,

preguntando en seguida por Luís, que me indicaron

todavía no había regresado.

Cena y a dormir.

Al día siguiente, tan pronto amaneció, salimos de

caza con el fin de intentar los Caribús que habíamos

visto el primer día.

No tardamos mucho en localizarlos en la zona en

donde los buscamos.

Charly organizó el rececho, internándose en un bos-

que que teníamos a nuestra derecha, de forma que al

llegar al final del mismo, los Caribús estaban pasan-

do delante nuestro a unos 100 metros.

El resto fue cuestión de poca historia.

Me apeé del caballo y apoyando mi rifle en un tron-

co, disparé y me hice con el Caribú que mejor trofeo

presentaba

Al acercarme al mismo, me pareció ser un animal más

pesado que un caballo, pero más corto de patas.

Al regresar al campamento, Luís nos estaba esperan-

do, ya había cazado su Dall Sheep, y al día siguiente,

intentaría su Caribú, cosa que efectivamente haría,

cobrando un gran trofeo.

Los alces, que habitaban también en aquellos bos-

ques, ni los vimos , ya que sólo salen de la espesura

en septiembre, cuando están en celo.

Y los grizzlies, que también se encontraban en la

zona, al habérseme acabado a mí el presupuesto, no

insistí en su búsqueda.

En fín, una gran cacería que finalizó con dos Dall

Sheep y dos Caribús, cumpliéndose nuestro objetivo.n

Salvador Chías

Page 21: SCI 38

SCI - Gener 2011 21

El pasado día 25 noviembre 2010 fue pre-

sentado en Madrid el libro “La grandeza

de la caza. El siglo de oro de la venato-

ria Tomo II, es la obra póstuma de Ricardo

Medem, en la que el autor glosa en siete capítulos la

actividad venatoria de otros tantos cazadores, si bien

el libro contiene tres capítulos más, el I, escrito por

Pedro Gónzalez Arispe dedicado al Rey Alfonso XIII,

el capítulo IX, escrito por Ramón Estalella dedicado

a Roy Watherby y el X y último, escrito por Craig Bo-

ddington dedicado al propio Ricardo Medem.

Esta obra de Ricardo Medem constituye la continua-

ción del primer volumen que el autor nos presentó en

la XXVIII tertulia literaria de nuestro Club, que se ce-

lebró en 12 noviembre de 2008 (ver nuestro boletín nº

30) y que su autor no pudo concluir, siendo sus hijos

en especial Gonzalo, quien se ha ocupado de que di-

cha obra viera la luz.

Es de destacar que para Ricardo Medem, uno de

nuestros socios, Juan Luis Oliva de Suelves ha me-

recido figurar como uno de los cazadores del siglo de

oro, siendo objeto del capítulo III del libro, haciendo

constar que Juan Luis fue el primer español en viajar

a Mongolia Exterior para cazar el Argali del Alto Altai,

consiguiendo un record increíble de 64 pulgadas de

longitud y 20 de base.

El libro consta de dos ediciones, una especial de 200

ejemplares y la normal de 450, tiene un prólogo de

José Luis López-Shümmer, ilustraciones de Amadeo

Valldepérez , ha sido realizado e impreso por La Tré-

bere y editado por Fundación Natura.n

Toni Jager

La grandeza de la caza

La Biblioteca

Debido a diversos problemas del dominio de la pagina web

que hasta la fecha teniamos,nuestro club esta confeccionando una

nueva pagina bajo la denominacion safariclubcatalunya.org

Que esperamos en breve puedan consultar

y participar todos los socios que lo deseen,

Page 22: SCI 38

SCI - Gener 201122

Sala de Trofeus

L’amic Francec Fusellas va començar a caçar als

14 anys, empaitant les perdius per l’Empordà, al

costat del seu pare, Miquel, que li va encomanar

l’afecció per la cacera.

Més endavant, es va apuntar a la Colla del Senglar de Cres-

pià i allà es va iniciar en la seva aventura de la caça major,

que és la que actualment més practica.

Lluny queda ja el dia en què va fer el primer safari pel Desert

del Kalahari, a ón, precisament, només iniciar la caça, i el

matí del primer dia, pistejant un gemsbock, va estar a punt

de ser víctima d’una mamba negra, malgrat haver advertit el

professional que l’acompanyava, a preguntes que tot novell

fa sobre les serps quan aterra al primer campament africà,

que no s’havia de preocupar de res, ja que pràcticament no

n’hi havien…

Després d’aquest primer safari, n’han vingut d’altres, havent

recorregut gran part del Continent africà, darrera les diferents

espècies que són col.leccionades acuradament a la seva

Sala de trofeus.

Però com que en Francesc és un caçador inconformista,

Francec Fusellas

Page 23: SCI 38

SCI - Gener 2011 23

també ha anat a caçar per dues vegades al Canadà, on ha

aconseguit l’ós negre, bisó i white tile.

Moltes vegades, repassant les caceres internacionals, ens

descuidem les del nostre Continent, i especialment les

d’Espanya.

Pràcticament ha caçat per tota Europa, aconseguint les es-

pècies pròpies del Continent, així com alguna altra de les in-

troduïdes, com pot ser un magnífic trofeu de Thar, que llueix

en la seva Sala de trofeus.

Ha caçat, com hem dit, pràcticament per tota Espanya, i està

en possessió de totes les espècies espanyoles, excepte el

llop que, malgrat haver-ho intentat alguna vegada, és el seu

repte pendent a la Península Ibèrica.

Tots aquells que llegeixen habitualment les revistes especia-

litzades, saben bé de què els estic parlant, ja que les seves

fotografies amb diferents trofeus, són habituals en les ma-

teixes.

Malgrat que la pràctica de la caça major li ha fet quasi aban-

donar la menor, és de destacar la cacera de galls fers feta a

Bulgaria, que és l’enveja de qualsevol caçador.

Fidel acompanyant en totes les seves caceres, ho ha estat

sempre la seva muller Agnès, que malgrat no disparar, ha re-

colzat a sol i serena el nostre caçador per tots aquests móns

de Déu, patint les inclemències del temps i en moltes oca-

sions, les penalitats dels viatges.

Voldria destacar l’acurada presentació dels trofeus dins la

Sala, acompanyat cadascún amb la fotografia “in situ” de

cada cacera, i tot dins un ordre premeditat que deixa cons-

tància de la personalitat del caçador. M’explica en Francesc

que la naturalització de tots els trofeus ha anat a càrrec dels

taxidermistes Pedro Segura i Pere Serquella, els quals han

intervingut també en el moment de distribuir-los per la Sala.

Al tractar-se, en aquest cas, d’un caçador amb anys per en-

davant, a ben segur continuarà omplint la magnífica Sala que

hem visitat, amb bons trofeus testimonis d’autèntiques ca-

ceres d’uns apassionats com són en Francesc i n’Agnès.n

Joaquim Rossell

Page 24: SCI 38

SCI - Gener 201124

Vamos a empezar este cuaderno de bitácora

con el relato de dos de los safaris que se han

realizado este mes de julio pasado en nuestro

rancho de The Hunter’s Dream: los veteranos

cazadores Josep Galindo y Sergio Corridori.

Josep llegó con un bagaje repleto de experiencias ci-

negéticas africanas. No era ni mucho menos su primer

safari en África y venía con la intención de abatir sus 2

primeros “grandes”: el búfalo y el hipopótamo, además de

algunos antílopes.

He aquí el búfalo: el objetivo escogido estaba en una fin-

ca a orillas del río Limpopo y era un búfalo con proble-

mas de convivencia con el resto de la manada. Era el

macho alfa con un boss de 11 + 11” y 37”. la caza fue a la

huella, buscándolo por el bush durante dos horas y media

a primera hora de la mañana.

Cuando lo localizamos, estaba solo entre los arbustos y

nos acercamos hasta 20 m. de él.

La visibilidad no era buena. Nos arrodillamos y enfoca-

mos los prismáticos para cerciorarnos. Efectivamente,

ese era nuestro objetivo.

Optamos por no levantarnos para no perderle de vista

debido a la densidad del bush. El búfalo nos había ya

detectado y nos miraba fijamente.

Josep, con la respiración entrecortada, apoyó el rifle 375

en mi hombro y disparo una sola bala hiriendo de lleno al

animal en el pecho.

El búfalo salió corriendo y cayó a unos 20 metros más

allá. Como no lo veíamos, tuvimos que entrarle sin saber

el daño que le había hecho el disparo. La verdas, es que

corríamos un gran riesgo pero había que hacerlo. Nos

fuimos acercando lentamente hasta llegar a un metro del

animal herido y nos pusimos frente a él, cara a cara.

Intentó levantarse pero no le dimos opción. Le disparé in-

mediatamente para evitar una carga contra nosotros. Jo-

Crónicas desde el Limpopo

Crónica de una cacería

Page 25: SCI 38

SCI - Gener 2011 25

sep le disparó un tercer tiro. Y el animal cayó fulminado.

Fue un lance muy emocionante ya que este búfalo

especialmente tenia muy mal carácter. Pero no tenía

duda de la habilidad de Josep para enfrentarse a ese

gran búfalo.

Y el nyala: El nyala se abatió en una finca en el río Limpopo con una

densidad casi increíble de nyalas, casi 400 ejemplares. Y

Josep tuvo la suerte y la habilidad de tirar el más grande

nunca tirado en esa finca: un espléndido nyala macho de

27 6/8 pulgadas.

Y otros antílopes:también tiró un bushbuck, un oryx, 2 ñus, un avestruz,

varios impalas, blesbucks y facos y un magnifico duiker

de 4 8/16 pulgadas.

El hipopótamo:El hipo ha quedado para el próximo safari. Y no será por-

que no lo intentamos. Durante 7 u 8 noches con toda la

constancia de que hacen gala los cazadores, Josep, su

cazador profesional y Alvarete, iban religiosamente a la

concesión donde se debía realizar la caza de este ani-

mal.

Se le puso comida, se le controló, se le esperó, se le

oyó acercarse y comer pero… no se dejó tirar. Pasaron

frío, hambre y vivieron intensas emociones oyéndole tan

cerca! Pero el tiempo esos días no les acompañó. El aire

rulaba constantemente y el hipo venteaba al grupo.

Y he dicho religiosamente porque dos de esas noches

eran las noches futboleras de la temporada: jugaba Es-

paña la semifinal y la final del campeonato mundial de

fútbol y a pesar de esto, se iban los tres pertrechados

contra el frío, con algo de comida y café caliente mien-

tras en el rancho nos preparábamos para ver el partido

cenando “a la española” los embutidos de la tierra que

Josep precisamente nos había traído de contrabando en

la maleta.

Y así es la caza, señores.

THE HUNTER’S DREAM SAFARILimpopo Province

ANTONIO MORAOutfitter y Cazador Profesional licenciado

Page 26: SCI 38

SCI - Gener 201126

ACan Piqué, vam celebrar el dia 16 de

desembre de 2010, la nostra IV Jornada

gastro-cinegètica dedicada al cèrvol, que

va servir de dinar de Festes i comiat de

l’any pels nostres socis i amics.

A fi de que l’acte tingués un interès afegit, es va ce-

lebrar, prèviament al dinar, una tirada de plat organit-

zada i dirigida pel campió mundial de l’especialitat,

el reusenc Eladi Vallduví. Tot un luxe, a qui tenim

que agrair des d’aqui la seva desinteresada tasca

d’organització i realització de la tirada, que va ser

tot un èxit.

Hi vàrem participar 16 tiradors, havent quedat en pri-

mer lloc el nostre soci Sergio Corridori, que va esmi-

colar tots els plats que se li varen posar per davant,

tant els corresponents a la tirada general com els

corresponents al darrer desempat, no deixant opció

a cap dels altres concursants.

El segon i tercer lloc van ser per en Felipe Zuazu

i Manuel Carretero, respectivament, però malgrat

IV Jornada Gastro-Cinegètica dedicada al cèrvol

Jornadas gastronómicas

Page 27: SCI 38

SCI - Gener 2011 27

la gran actuació dels tres primers, no per això va

deixar de ser meritòria la dels altres 13 tiradors, que

es van acostar molt a obtindre un rècord Guiness

col.lectiu de tiradors de plat coordinats, motiu pel

qual van tenir tots els seu trofeu.

Un cop acabada la tirada, vàrem passar als menja-

dors de Can Piqué acompanyats també de la resta

de socis i amics que no van participar en la tirada,

compartint la taula muntada per la Isabel, mestressa

de Can Piqué, sota la direcció d’en Rafel, el seu es-

pòs, i l’exclusiva cuina del seu fill Albert, que ens va

servir, desprès d’un selecte pica-pica, un consomé

de cèrvol, seguit del plat principal de cèrvol guisat

amb xocolata, i postre a escollir.

Vàrem degustar en el decurs del dinar, el vi Santa

Creu de Creixà i cava Brut que ens va obsequiar

l’amic Jordi Sumarroca, de les Bodegues Sumarro-

ca.

Jornadas gastronómicas

Page 28: SCI 38

SCI - Gener 201128

Des d’aquí, volem agrair les atencions rebudes pels

propietaris i personal de Can Piqué, així com a les

Bodegues Sumarroca per la seva contribució a l’èxit

del dinar.

Al finalitzar el dinar, va tenir lloc el repartiment de

premis de la tirada, i amb el desig d’unes Felices

Festes, va concloure la I Tirada al Plat i IV Jornada

Gastro-Cinegètica del nostre Capítol. n

Huberto de Goloso

Page 29: SCI 38

SCI - Gener 2011 29

Consejos Médicos

Las enfermedades causadas por Rickettsias

son zznosis que afectan en la naturaleza a

mamíferos e insectos vectores. Los huma-

nos son huéspedes fortuitos y no contribu-

yen a la propagación de la bacteria a excepción del

tifus epidémico transmitido por piojos, en que el hom-

bre es el reservorio principal y el piojo el vector de la

infección a otros humanos.

Pulgas, piojos, garrapatas, ácaros son los vehículos

que a nosotros habitantes del mundo cosmopolita, pa-

recen quedarnos muy alejadas. Estas enfermedades

tradicionalmente asociadas a la pobreza, malas condi-

ciones higiénicas, guerras... pero que no han sido erra-

dicadas. La incidencia parece aumentar en la cuenca

mediterránea donde son endémicas, en Australia, en

países africanos (Ruanda, Burundi, Etiopia) y en las

montañas Rocosas en USA.

Características generales de las Rickett-siasLas rickettsias son bacterias pequeñas, cocobacilos

plomorfos, parásitos intracelulares estrictos. Son muy

sensibles y raramente sobreviven fuera del huésped

(reservorio o vector), a excepción de Coxiella burneti

(fiebre Q), que es resistente a la desecación, al calor

y a la luz solar y se transmite por vía aérea. El resto

es inoculado al huésped directamente a través de una

picadura en la piel producida por el vector, por conta-

minación de la picadura con las heces del insecto.

La incidencia de las infecciones por rickettsias aumen-

ta en los meses de la primavera y verano.

Manifestaciones clínicasDespués de la picadura, a los siete días, fiebre, cefa-

lea y exantema. Se sistematizan en tres grupos:

1.- las fiebres manchadas.

2.- el grupo de tifus.

3.- Fiebre Q no aparece exantema.

Mecanismo patogénicoVasculitis por la proliferación de las rickettsias en el

endotelio de pequeñas arterias, venas y capilares. El

daño endotelial origina aumento de la permeabilidad

vascular, hemorragias petequiales, formación de mi-

Estimados lectores, con este artículo la Junta intenta informar a los cazadores de las enfermedades que, por el propio contacto con la Naturaleza que nuestra pasión comporta, pueden afectar a los que nos paseamos, tanto a nivel nacional como internacional, por bosques y otros andurriales desarrollando el ejercicio de la CAZA. Sirvan estas palabras para introducir estas lecturas, así como para animar a nues-tros socios médicos a que puedan ilustrar a los legos en estas materias.

Las Rickettsias I

Page 30: SCI 38

SCI - Gener 201130

Enfermedad Etiología Distribución Artrópodo Vertebrado Exantema Escara

Fiebre de las Montañas Rocosas

Tifus epidémico

Tifus murino

Fiebre botonosa

Brill-Zinsser

Fiebre Q

Hemisferio occidental

SudaméricaÁfrica

Asia, USA?

En todo el mundo

África, Mediterráneo,

India

En todo el mundo

En todo el mundo

Roedoressalvajes, perros

Hombre,Ardilla

voladora

Pequeños roedores

Roedores sal-vajes, perros

Hombre (recurrencia

del tifus)

Vacas, ovejas, gatos

(inhalación)

No

No

No

No

No

R rickettsii

R prowazekii

R Typha

R conorii

R prowazekii

C burnetii

Garrapata

Piojo del cuerpo

Pulga

Garrapata

Ninguno

Garrapatas

Tronco, extremidades

Tronco a extremidades

Tronco a extremidades

Tronco, extremidades

Cara

Tronco a extremidades

No

Fiebres manchadas

Grupo del tifus

Otras

Algunas características epidemiológicas y clínicas de las rickettsiasis.

La capacidad de pensar es lo que nos hace disfrutar

de acontecimientos que deseamos que ocurran.

Sirva de homenaje y agradecimiento a un amigo que

ha pedido el alta voluntaria en un hospital y ha venido

a disfrutar de los amigos, de las tertulias y como no, de

todas las escenas que nos proporciona ese gran teatro

en plena naturaleza: la caza.

Te admiramos y agradecemos compartir tu ilusión.

DEDICATORIA

crotrombos, acumulo de mononucleares y ocasional-

mente, obstrucción vascular y microinfartos.

Las lesiones vasculíticas pueden afectar: piel, pulmo-

nes, hígado, riñón, miocardio, meninges y encéfalo.

El diagnóstico Siempre se establece por el cuadro clínico y la historia

epidemiológica compatible.

Ejemplo: picadura de insecto, después de 7 días fie-

bre, cefalea y exantema.

La confirmación del diagnóstico requiere estudios se-

rológicos ya que cultivar la bacteria solo es posible en

laboratorios y con cultivos celulares. Como la eviden-

cia serológica de la infección no aparece antes de la

segunda semana, el tratamiento siempre se instaura

empíricamente.

Fdo: Dr. Josep Panyella

Page 31: SCI 38

Mosaico gráfico

Cazador: Juan Manuel OlabarríaLugar: CamerúnEspecie: Central Africa Lord Derby Eland

Cazador: Pedro AntonioLugar: La MamolaEspecie: Cabra Hispánica

Cazadora: Carmen Lugar: CadíEspecie: Isard

Cazador: Pablo CarolLugar: Pirineo catalánEspecie: Isard

Page 32: SCI 38

Mosaico gráfico

Cazador: José María LosaLugar: Almarza de CamerosEspecie: Corzo

Cazador: Jordi MuntanyolaLugar: Conca de BarberàEspecie: Jabalí

Cazador: Jordi Vaquer (Arco)Lugar: UllastretEspecie: Gamo

Cazador: Joan DaranesLugar: Els PortsEspecie: Cabra Hispánica