@revistafersalut

Entrevistes al canal de FerSalut

Fem activitat física amb seguretat

Menjar, envellir i bellugar-se

Com incentivar l’activitat física en la infància

Sempre actius, a qualsevol edat. Entrevistasobre el Pla d’Activitat Física Esport i Salut

Salut i activitat física

Número 88 / Juliol - Agost 2018

Les persones estem genètica-ment dissenyades per moure’ns. Quan som petits el moviment és una constant, i a mesura que ens fem grans tendim a ser menys ac-tius (hi ha molts factors com les facilitats tecnològiques que ens permeten fer tasques sense mas-sa esforç físic). Portar un estil de vida actiu és una de les claus per gaudir d’una bona salut i preve-nir moltes malalties. És cert que ho tenim tot a tocar de tecles i or-dinadors, mòbils i tauletes... Però si no som actius a diari, hem de cercar l’oportunitat per ser-ho. Penseu que actualment el seden-tarisme és la 4ª causa de mort en el món occidental (la primera és la HTA, seguida de la diabetis i el tabac).

Ser actiu diàriament no és difícil, cal trencar barreres (excuses) i buscar oportunitats cada dia, que facin que acumulem més de 150 minuts a la setmana d’una acti-vitat física moderada. Per fer-ho fàcil i com a exemple: caminar un mínim de 30-40 minuts al dia a pas ràpid. Però, compte, no podem confondre activitat física amb esport (que també és saluda-

ble si es practica sota directrius correctes) i de vegades es pot pensar que és millor fer esport d’alta intensitat que caminar. Si es fa esport d’alta exigència (encara que no sigui de compe-tició) és important un programa d’entrenament, de prevenció de lesions i la certificació d’aptitud amb una valoració funcional (ECG, prova d’esforç...) i les pro-ves complementàries adients segons l’edat i el volum d’entre-nament i esport.

A cada persona li correspon un consell de prescripció d’exercici diferent segons l’edat, antece-dents de malalties, antecedents esportius, salut actual i evident-ment les preferències i habilitats per poder fer un consell indivi-dualitzat per ajudar a iniciar un estil de vida actiu, que es mantin-gui i no s’abandoni.

Hem de tenir en compte que l’es-

port i l’exercici físic, i sobretot en l’adolescència, són alternatives al temps lliure; un temps lliure que té el significat de transmetre hàbits saludables (alimentació correcte, descans adequat, activi-tat física al llarg de tota la vida), de valors com l’esforç, la perseve-rança, la disciplina, la responsa-bilitat, l’autonomia, a més a més d’afavorir les relacions interper-sonals tan importants pel nostre benestar psicològic.

No és difícil passar a fer una vida activa, podem començar amb petits reptes setmanals i veureu com us trobareu millor, amb més energia, amb millor quali-tat de son, amb més ànims, amb menys dolor, i fins i tot podem ajudar a regular malalties cròni-ques com la hipertensió, dislipè-mies, diabetis, etc.

Recordeu, estem dissenyats per moure’ns!

Editorial2 www.fersalut.org

Mariona ViolánMetge de l‘esport, coordinadora PAFES

Beatriz GalileaPsicòloga de l‘esport

Unitat d’Esport i Salut, Consell Català de l‘Esport, Generalitat de Catalunya

Dissenyats per moure’ns

Sumariwww.fersalut.org 3

Incentivar l’activitat física en la infànciaEs recomana fer 60 minuts d’activitat física diària. Consells útils per promou-re l’activitat en entorns urbans, a l’escola o amb la família.

CRÈDITSFerSalut és una publicació gratuïta, promo-guda per l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) amb l’objectiu de prevenir malalties i d’impulsar l’autocura i els hàbits saludables de la població.

EDITA: ACEBA, Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa

DIRECCIÓDra. Rosario Jiménez

COORDINACIÓLaura Aranaldelaranalde@aceba.catAnna Ramisanna.ramis@quae.es

COMITÈ EDITORIALSara Argelés. EAP Albera SalutMontse Navarro. ABS Alt Camp OestOlalla Monton. EAP Dreta de l’EixampleLourdes Tuneu. EAP Osona Sud-Alt CongostMònica Coll. EAP Poble SecYolanda Caballero. EAP SardenyaRoger Vinyeta. EAP Sarrià, Vallvidrera, Les PlanesRosario Jiménez. EAP Vallcarca-Sant GervasiÒscar Autet. EAP VicRosa Margarit. Muralles SalutGloria Ruiz. Pediatria dels Pirineus

HA COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO Mariona Violán (Metge de l‘esport, coordinadora PAFES), Beatriz Galilea (Psicòloga de l‘esport) i Angelina González (PAFES, Agència de Salut Pública de Catalunya).

ATENCIÓ AL LECTOR

lectors@fersalut.org

EDICIÓ, DISSENY I PRODUCCIÓQUAE Soluciones creativas a medidaTel. 93 174 00 64 - www.quae.es

Dipòsit legal: B-41601-2003

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial-ment sense el consentiment de l’editor.2003. Premi “Jaume Aiguader i Miró” a la millor comunicació sanitària.

Fem activitat física amb seguretat Un percentatge important de la població no fa activitat físi-ca de forma adequada. Pau-tes importants per fer exerci-ci amb seguretat i no posar en risc la salut.

Menjar, envellir i bellugar-seL’exercici i l’alimen-tació saludable són ideals companys de viatge per envellir de forma saludable.

Pàg 4 - 7

Pàg 12 - 13

Pàg 8 - 11

Pàg 14 - 15

Nens Gent gran

Salut

Revista impresa en paper reciclat

Família

Sempre actius, a qualsevol edat Aconseguir una pobla-ció més activa per gau-dir d’una bona salut és l’objectiu del Pla d’Acti-vitat Física Esport i Salut (PAFES)

Parlem sobre la promoció de l’activitat físicaEntrevista a Angelina González, Programa PAFES

L’entrevista

Tenir una vida activa és essencial per a qualsevol persona, tant en l’aspecte físic com en l’emocional, especialment durant la infància, que és quan més ben capacitats estem per adquirir hàbits saludables que ens acompanyaran al llarg de tota la vida.

Com incentivar l’activitat física en la infància

Nenswww.fersalut.org 5

Malgrat que són evidents els avantatges de la pràctica regular d’exercici físic en la nostra salut, la quantitat d’activitat física entre nens i adolescents dels països industrialitzats està dismi-nuint notablement respecte a les últimes dècades i està molt per sota de les recoma-nacions oficials.

La realitat és que només el 40% dels nois i el 27% de les noies compleixen la recoma-nació de l’OMS de 60 minuts diaris d’activitat física, i les xi-fres empitjoren a mesura que es fan grans.

La majoria dels nens del nostre entorn viuen en ciutats amb po-ques zones verdes, i l’augment de la pressió acadèmica provo-ca la substitució de classes d’ac-tivitats esportives extraescolars per activitats purament intel-lectuals. A més, l’activitat física ha de competir amb la televi-sió, internet i els videojocs, que han convertit en excepcional el joc a l’aire lliure.

Si a això hi afegim que la dieta mediterrània està sent substi-tuïda per altres alternatives menys saludables, ens trobem que les taxes d’obesitat i so-brepès infantil s’han multi-plicat per deu en els darrers quaranta anys, incrementant el desenvolupament de malal-ties com la diabetis.

Actualment, l’estat espanyol és un dels països amb la pobla-ció més sedentària d’Europa. Si continua aquesta tendèn-cia, els infants de les properes generacions seran menys ac-tius i sans que els de la gene-ració anterior i, per primera vegada, tindran una esperan-ça de vida més curta.

Els nens que practiquen esport

•Gaudeixen d’un millor estat de salut i tenen una menor probabili-tat de patir obesitat i malalties cardiovascu-lars d’adult.

•Són més sociables i pateixen menys trastorns mentals com la depressió o l’ansi-etat. A més les noves capacitats que van adquirint enforteixen la seva autoestima i els ajuden a controlar les emocions.

•L’esport és generador de valors socials i per-sonals molt positius. La seva pràctica contri-bueix a la formació integral de la persona.

•Cada vegada més estu-dis evidencien que l’ac-tivitat física pot millorar el rendiment escolar dels infants, ja que afavoreix el desenvolu-pament de les estruc-tures cerebrals relacio-nades amb la memòria i l’aprenentatge.

L’OMS recomana realitzar 30

minuts d’activitat física moderada

i 30 minuts d’activitat

vigorosa gairebé cada dia de la

setmana

Nenswww.fersalut.org6

Les intervencions per pro-moure l’activitat física han de tenir en compte el nen però també la comunitat on viu i el seu entorn. En aquest sen-tit, la Carta Europea contra l’Obesitat fa una sèrie de reco-manacions útils per aplicar en els entorns comunitari, esco-lar i familiar:

Entorn urbà

- Invertir en millorar la seguretat dels carrils bici per tal de fomentar l’ús de la bicicleta.

- Promoure els desplaça-ments a peu. Són inte-ressants propostes com el Pedibús (el grup d’es-colars es desplaça a peu, supervisats per un adult. Com si fos un bus esco-lar, hi han parades on s’incorporen més nens al grup fins a arribar a l’es-cola).

- Augmentar la dotació de cistelles de bàsquet (pro-mouen l’activitat física en l’entorn urbà sense grans costos d’instal·la-ció i manteniment).

- Organitzar esdeveni-ments sobre activitat fí-sica a la comunitat (per exemple, dies lliures de cotxes o caminades po-pulars).

Escola

- Millorar les instal·lacions esportives.

- Oferir esports no compe-titius (dansa, arts marci-als).

- Prohibir l’ús d’aparells electrònics a l’hora del pati.

- Utilitzar un dinamitza-dor, que s’encarregarà de proposar jocs per incenti-var l’exercici físic.

- Mantenir obertes les instal·lacions a l’acabar

l’horari lectiu, els caps de setmana i durant les vacances.

- Millorar la intensitat i el nombre d’hores de l’as-signatura d’educació fí-sica.

Com fomentar la pràctica d’activitat física?

Una família físicament activa afavoreix l’adquisició d’un estil de vida actiu per part dels fills

Nenswww.fersalut.org 7

Dr. Ivan MartíPediatre

CAP Vallcarca-Sant Gervasi @aprimariavsg

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://faros.hsjdbcn.org/ca/cuaderno-faro/lactivitat-fisica-millora-laprenentatge-rendiment-escolarFAROS. L’activitat física millora l’aprenentatge i el rendiment escolar.

http://projectes.camfic.cat/Docs/14_15/AFnensFMC.PDFCAMFiC. Cómo incentivar la actividad física en los niños

La Piràmide d’Activitat Física infantil. (Adaptada de CB Corbin and R. Lindsey, 2007, Fitness for Life). Font: Activitat física i salut en la infància i l’adolescèn-cia. Guia per a totes les persones que participen en la seva educació. Ministeri de Sanitat, Serveis Social i Igualtat. Ministeri d’Educació i Ciència.

- Fomentar la diversió més que la competició, d’aquesta manera els alumnes amb menys con-dició física també gaudi-ran de la classe.

Família

- Limitar el temps d’ús de pantalles.

- Realitzar activitats que agradin a tota la família per fer-les conjuntament.

- Adoptar rutines com pas-sejar amb els fills, jugar a l’aire lliure al parc, a la platja o al camp.

- L’activitat física que es re-alitza participant en jocs tradicionals (jugar a fet i amagar, tocar i parar, sal-tar a la corda, etc.) tam-

bé augmenta la despesa energètica i millora la condició física.

No tots els nens neixen amb la mateixa predisposició en-vers la pràctica esportiva, per tant la família ha d’ac-tuar com un model positiu.

Menjar, envellir, bellugar-seBellugar-nos i menjar és d’allò més quotidià. Fem activitat física des que obrim els ulls al matí fins que anem al llit a dormir. Rentar-nos la cara, qualsevol feina laboral o domèstica, passejar el gos… tot és moviment. I fem un mínim de tres àpats al dia. Però cal fer-ho bé.

Gent granwww.fersalut.org 9

Activitat física, exercici, esport i gent gran

La vida se’ns ha facilitat molt: transports per desplaçar-nos, ascensors, electrodomèstics… i la TV i d’altres pantalles que ens ocupen tant temps. Perdem oportunitats de mou-re’ns i les hem guanyat per estar-nos quiets. Això es diu sedentarisme.

Per combatre el sedentaris-me, per salut o per altres motius, tenim l’opció de fer exercici: caminar a bon rit-me, assistir a una classe de tai-txi, ioga o gimnàstica,

anar a nedar o participar d’una activitat d’aquagym, fins i tot ballar.

També podem fer esport. Cór-rer, fer muntanya o bicicleta amb la colla, jugar a pàdel, futbol o bàsquet… aquí hi entren aspectes de tècnica o de regles de joc, competitius o de repte personal, que fa que aquell exercici tingui una significació diferent. No hi ha límit d’edat ni tipus d’ac-tivitat: maratons, alpinisme, natació en aigües obertes…

Però amb més de 70 anys és possible córrer maratons? I tant que sí. Encara que, com a missatge genèric de salut, no sigui la recomanació més adequada per a tothom. És important endinsar-se en el món de l’exercici o la pràc-tica esportiva, per tot el que això suposa: millora de molts paràmetres de salut i de la condició física, socialització, marcar objectius i il·lusio-nar-se en projectes, tenir més cura del propi cos, millorar el funcionament cognitiu…

Gent granwww.fersalut.org10

Nutrició, alimentació de l’esport quan envellimLa nutrició és el pro-cés amb el qual acon-seguim que matèria i energia s’incorporin al nostre cos, amb l’objec-tiu de garantir les funci-ons vitals i que puguem relacionar-nos amb el nostre entorn. Nutri-ents són vitamines i minerals, hidrats de carboni, proteïna i greix. L’organisme obté els nutrients a partir dels aliments que triem de forma voluntària, transformats o no, tals com un bocí de pa, un plat de cigrons o una simple poma.

Si fem exercici o esport, l’ali-mentació que necessita el nos-tre cos hauria d’adaptar-se a aquest fet. I no només es tracta de calories, ja que els requeri-ments de proteïna, greixos i carbohidrats, de vitamines i minerals, també esdevenen di-ferents.

En envellir, el cos pateix canvis substancials en la seva compo-sició: tendim a perdre muscula-tura i a guanyar greix corporal. I en el cas de les dones, també a perdre massa òssia. Una ali-mentació que segueixi el patró de la dieta mediterrània és sufi-cient per si mateixa per cobrir les necessitats nutricionals de qualsevol persona, sigui més o menys activa.

Els carbohidrats actuen com a principal font energètica, i provenen dels cereals (millor integrals) i els seus derivats, dels llegums i d’alguns tuber-cles i fruites: pasta, arròs, pa, cigrons, llenties, patata, pomes i plàtans.

Les proteïnes, imprescindi-bles per mantenir la nostra musculatura i sistema im-munitari en bon estat, les trobem a la carn, peix, ous, llegums i làctics.

Els greixos ens aporten ener-gia i alguns d’ells intervenen en el funcionament del sis-tema nerviós i immunitari; l’oli d’oliva i altres greixos d’origen vegetal (fruits secs) o animal (peix blau) cal que estiguin representats a la nos-tra dieta.

El ferro de les carns; el calci dels làctics, fruits secs i cereals integrals; el magnesi, el potas-si i un munt de vitamines de les fruites i verdures; la fibra (soluble i insoluble) dels ali-ments vegetals en general, o dels integrals en particular… Fixeu-vos que cal menjar de tot per no patir falta de res, però en la seva mesura.

La hidratació és fonamental per la nostra salut. Metabolis-me, digestió, funció renal..., depenen de l’aigua. A mesura que ens fem grans la sensació de set es perd, per la qual cosa cal esforçar-se a beure sovint per no deshidratar-nos: aigua, infusions, sucs diluïts, brous... i menjar molta fruita i verdura. Sobretot si fem exercici o fa ca-lor, doncs en suar perdem més líquid del normal.

Gent granwww.fersalut.org 11

Si mengem incorrectament, per excés, defecte o mala qua-litat, podem estar malnodrits i emmalaltir. Afortunadament, el cos és tan savi, que en mol-tes ocasions ens avisa que no fem bé les coses: tenir exces-siu cansament, tendència a refredar-nos, malestar gàstric o intestinal, poden ser senyals de que no mengem bé. Però

hi ha altres malalties relacio-nades amb l’alimentació i el sedentarisme, que inicialment cursen en silenci (hipertensió, diabetis, aterosclerosi, osteo-porosi, certs tipus de càncer) i quan avisen de la seva pre-sència, potser ja és tard per posar-hi remei. Menjar bé i be-llugar-nos és fonamental per mantenir-nos sans.

Àlex Pérez CaballeroDietista-Nutricionista

CAP Vallcarca – Sant Gervasi@aprimariavsg

Menjar és social

Intentem sempre menjar amb gent, amb la família, amics… Els àpats són un fantàstic instrument de relació social i per gaudir: menjar genera benestar, i més en companyia. El nos-tre cos premia amb bones sensacions allò imprescin-dible per mantenir-se viu.

En el camí del benestar i la salut, l’exercici i l’alimentació saludable són ideals companys de viatge

Podreu trobar informació addicional d’interès a:http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/etapes-de-la-vida/gent-gran/alimentacio/Canal salut. Alimentació gent gran.

http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/ciutadania/vida_saludable/activitat_fisica_nou/com_ser_actiu_quan/pdf/10_Trucs_per_ser_actius___Gent_Gran.pdfCanal Salut. Trucs per ser actius, gent gran

12Família

www.fersalut.org

Quan parlem d’esport hauríem de tenir en compte que sem-pre s’ha d’adequar a l’edat i la forma física del pacient, i que tant en els iniciats com en els no iniciats s’haurien de fer una revisió amb el metge de famí-lia o bé amb un especialista en medicina esportiva per avaluar possibles riscos per la salut.

Abans de fer esport s’hauria de menjar lleuger i esperar unes dues hores mínim a ini-ciar la pràctica.

Destaquem també la impor-tància d’estirar la muscula-tura després de fer esport, sobretot si aquest ha estat intens. Recordeu que s’ha d’estirar cada grup muscular per separat i mantenint la posició 20 segons sense re-botar. I recordar també com és d’important la hidratació posterior a exercicis llargs i intensos, per recuperar de la pèrdua de sals, sodi, mag-nesi i potassi sobretot.

Per prevenir lesions i millorar el rendiment és recomanable escalfar abans i fer estiraments després

Fem esportamb seguretatEls estudis de l’OMS ens diuen que el 23% dels adults i el 81% dels adolescents no fan una activitat física adequada. Volem subratllar la importància de l’exercici físic en la prevenció de la morbimortalitat cardiovascular i d’altres patologies com el càncer. Però cal tenir en compte que aquest exercici s’ha de fer amb seguretat per no posar en risc la nostra pròpia salut.

Fem esportamb seguretatEls estudis de l’OMS ens diuen que el 23% dels adults i el 81% dels adolescents no fan una activitat física adequada. Volem subratllar la importància de l’exercici físic en la prevenció de la morbimortalitat cardiovascular i d’altres patologies com el càncer. Però cal tenir en compte que aquest exercici s’ha de fer amb seguretat per no posar en risc la nostra pròpia salut.

13www.fersalut.orgFamília

Podríem dividir l’activitat física en tres blocs que clara-ment es complementen i que es poden practicar inclús en una sola sessió:

• Activitat física aeròbica. És aquella activitat física moderada que augmen-ta la freqüència cardíaca però que ens permet par-lar si vas acompanyat.

• Activitat física intensa en les seves diferents mo-dalitats, com entrenament per intervals, sèries o HIIT (High Interval Intensity Training). S’utilitzen per millorar la forma física de cara a competir o com a cremador de greix efectiu. Es treballen amb freqüèn-cies cardíaques entre el 80 i el 100% de la freqüència màxima.

• Entrenaments de força. Estan indicats sobretot en

gent gran per la prevenció de la pèrdua de força mus-cular, però és positiu tre-ballar-ho a totes les edats.

Aquests tres tipus d’activitat en cap cas s’exclouen, i tre-ballar els tres tipus d’entrena-ments és molt efectiu de cara a tenir una bona salut cardio-vascular.Tenir clar quin tipus d’acti-vitat farem serà important de cara a fer escalfament o no. A l’activitat física de

caràcter aeròbic, aquest no seria important i n’hi hau-ria prou amb començar a ritme una mica més lent i augmentar el ritme progres-sivament. En els altres dos tipus sí que és important fer un bon escalfament per evitar lesions musculars. En el cas de córrer recomanem fer exercicis de tècnica per escalfar bé la musculatura, o bé treballar cada grup muscular per separat fent contraccions curtes.

Tipus d’activitat física

Àlex RodriguezMetge de Família

ABS Alt Camp OestFacebook: CAP Alcover

Activitat física = salut!L’activitat física no té gènere ni edat i proporciona benestar emocional i social. Només cal trobar l’activitat que més us agradi o la que millor s’adapti a les vostres necessitats. I pro-curar ser constant i regular en la seva pràctica perquè esde-

vingui un hàbit integrat en la vostra rutina diària.

Apuntar-se al gimnàs, a nedar o a classes de Pilates són bones opcions però cal tenir present que al llarg del dia hi ha mil i una maneres on podeu apro-

fitar per moure-us i mante-nir-vos actius: anar a la feina o a fer encàrrecs caminant, fer servir les escales en comptes de l’ascensor o fer tasques do-mèstiques... tot suma minuts cap a l’objectiu dels 30 minuts diaris!

Sempre actius, a qualsevol edatAconseguir una població més activa per gaudir d’una bona salut és l’objectiu del Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES), promogut des del 2005 pel Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport.

Salutwww.fersalut.org 15

+ actius cada dia!El Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) té com a finalitat difondre recomanacions d’ac-tivitat física com a eina de pro-moció de la salut. El passat 6 d’abril de 2018, Dia Mundial de l’activitat física, PAFES ho va ce-lebrar sota el lema “+actius cada dia!” donant a conèixer més de 150 trucs per ser més actius. Us donem alguns exemples:

• Infants o joves (5-17 anys): activitats moderades/inten-ses com anar caminant a l’escola, en bicicleta, saltar a corda o practicar esports.

•Adults (18-64 anys): Activi-

tats diàries de forma activa com jugar amb els nens, fer desplaçaments a peu, fer tasques al jardí...

•Persones grans (+ 65 anys): Caminades pel barri, passe-

jar el gos, tai-txi, aquagym...

Com a recomanació, cal apro-fitar qualsevol moment de la vida quotidiana per moure-us i escollir activitats de lleure actiu amb la família i els amics.

Podreu trobar informació addicional d’interès a:Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES)http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre_lagencia/Plans-estrategics/pla-dactivitat-fisica-esport-i-salut-pafes/

Trucs per ser més actius.http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/activitat_fisica/com-ser-actiu-quan.../

Test “Soc una persona activa?” .http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/activitat_fisica/soc-una-persona-activa/

Cercador de rutes saludables per comarques i municipis.http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/activitat_fisica/rutes-saludables/

Aixequeu-vos i

moveu-vos

cada hora!

minuts al dia!SUMEU

Feu alut!

la setmana

2 dies o ms a

30 minuts al dia a bon ritm

e

Inac

tivita

t i

tem

ps a

sseg

ut

Forç

a i e

quili

bri

Activ

itat f

ísic

a m

oder

ada

Estil

de

vida

act

iu

s

é

Entrevista a:

Entrevista a Angelina González, Programa PAFES, Agència de Salut Pública de Catalunya.

L’entrevista

Trobareu l’entrevista al Canal YouTube - Revista FerSalut

16 www.fersalut.org El teu CAP t’informa

Alguns pacients ja hauran vist que, des de fa un temps, el professional d’atenció primària que els atén a la consulta no està sol. Això és fruit de la col·laboració del nostre centre amb diferents

institucions docents amb la finalitat de participar en la formació dels futurs professionals sanitaris.

Els usuaris dels Centres d’Atenció Primària sou

una part fonamental en la formació d’aquestes persones, ja que sense vosaltres i la vostra complicitat no seria possible i, des d’aquí, us en volem donar les gràcies.

La docència ens corre per les venesUn total de 29 persones han rebut docència a l’EAP VIC SUD al llarg de l’any 2017: 12 de postgrau i 17 de pregrau.

17www.fersalut.orgEl teu CAP t’informa

EAP Vic Sud forma part, juntament amb l’EAP Sardenya, el CAP Sagrada Família, el CAPI Baix-a-mar i l’EAP Dreta de l’Eixample, dels centres docents que conformen la Unitat Docent ACEBA que forma especialistes en Medicina Familiar i Comunitària des de l’any 2004.

També forma infermers en l’especialitat d’Atenció Familiar i Comunitària des de l’any 2013, quan la nostra unitat docent va ser acreditada com a multiprofessional. Per a més informació podeu accedir a: www.udaceba.cat

Actualment al nostre centre hi estem formant 9 MIRs (Metges / Metgesses interns residents) i 2 IIRs (Infermers /Infermeres

interns residents). Els MIR estaran 4 anys amb nosaltres fins que assoleixin l’especialitat i les IIRS 2 anys.

EAP Vic Sud disposa de 10

tutores i tutors acreditats pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per a poder donar una bona docència a totes aquestes persones en formació.

Per altra banda, també rebem estudiants de medicina i infermeria de diferents Universitats. Majoritàriament són procedents de la Universitat

de Vic, però també n’hem rebut de la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona.

En aquests casos, el període de temps que estan amb nosaltres és més curt i s’adapta a les pràctiques curriculars que han de fer al llarg del grau que estan cursant.

Formació de residents de medicina i infermeria familiar i comunitària

Formació d’estudiants del grau de medicina, infermeria i del grau superior d’higiene bucodental

18 www.fersalut.org El teu CAP t’informa

Finalment, també rebem estudiants procedents de l’IES Vic que s’estan formant per assolir el grau superior d’higienista bucodental. En aquest cas, estan físicament ubicats a les dependències d’odontologia.

Roger Codinachs AlsinaMetge de Família

Coordinador docent de l’EAP VIC SUDEAP Vic

@EAPVIC

19www.fersalut.orgEl teu CAP t’informa

Canvis d’interès per l’usuari durant l’estiu

Com molta gent ja sabeu, durant els darrers anys hem pres mesures durant l’estiu que afecten el centre de pedi-atria i atenció a la dona.

Alguns anys, hem reubicat totes les consultes al taulell principal. Aquesta mesura ens ha permès un estalvi en aire condicionat i neteja però, d’al-tra banda, ha incomodat als usuaris i professionals al no poder fer ús, en molts casos, de la seva consulta habitual.

Una altre avantatge que ens va proporcionar el tancament del centre de pediatria i atenció a la dona era que la gent d’aten-ció a l’usuari no havia de cobrir

els dos taulells i, d’aquesta ma-nera, facilitava les cobertures en períodes de vacances.

Ja fa 2 anys vam adoptar una nova mesura que anava en detriment de l’estalvi però permetia que tothom man-tingués la seva consulta habi-tual i internament també ens facilitava les cobertures de personal:  TANCAR NOMÉS EL TAULELL UBICAT A PEDIATRIA I ATENCIÓ A LA DONA PERÒ DEIXAR EL CENTRE OBERT.

Tota persona que precisava ser atesa al taulell havia de creuar al Centre Principal i allà podia fer els tràmits pertinents.

Ens consta que  aquesta me-sura té l’aprovació de tothom, professionals i usuaris, ja que el professional manté la seva consulta habitual i l’usuari ens manifesta que no els hi suposa cap contratemps.

Per aquest motiu, aquest any repetim fórmula.

L’equip de professionals del CAP El RemeiEAP Vic

@EAPVIC

Aquest estiu tota l’atenció a l’usuari la farem des del taulell del Centre principal.

Del 25 de juny al 16 de setembre només atendrem al taulell ubicat a la zona que anomenem “principal” o “centre d’adults”.

Gràcies per la comprensió. Recollirem un any més totes les opinions que ens feu de cara a facilitar el servei que tots ens mereixem.

Entitats proveïdores del Servei Català de la Salut (CatSalut)

Clica al teu centre de salut i consulta les revistes interactives

www.fersalut.org

ABS DE PERALADAALBERA SALUT

@revistafersalut Entrevistes al canal de FerSalut