Tornaveu 14.indd 1 16/6/14 10:30:58

SumariLa comissió número 14Vaig sortir entusiasmat de la darrera assemblea de l’AMPA: “Tothom és benvingut a formar part de l’AMPA”, “L’AMPA són les seves comissions”, “Participa de l’AMPA!”... i convençut que m’havia d’integrar en una comissió. Però quina triava de les 13 actuals? Totes podien ser interes-sants. Finalment, com que a l’assemblea es va crear la comissió número 14 amb la missió de redactar l’editorial de la revista i veient que s’hi apuntava aquella mare de P3 tan guapa, d’ulls profunds i pell de préssec, em vaig decidir a afegir-m’hi.

La primera reunió de la comissió número 14 va ser fan-tàstica. Quina pluja d’idees. És que aquesta AMPA és tan creativa! Tants projectes, tantes iniciatives! Però a la quarta reunió estàvem encallats: després de tres sessions encara no havíem decidit el tema de l’editorial. I el que era pitjor, s’havien format dos bàndols dins de la comissió. Un sector volia escriure sobre el tricentenari:

· És una oportunitat única, un moment històric. Celebrem els 300 anys del 1714. Tenim un compromís amb la nos-tra societat que no podem defugir. A més, som la comis-sió 14 i aquest número de la Tornaveu és el 14. Això és un senyal.

I l’altre sector volia que el tema de l’editorial fos l’amor:

· És un tema universal i atemporal. I del tricentenari ja se’n parla molt. A més, en aquest número de la Tornaveu us oferim les imatges de l’enllaç de la Dulsirena i el Quixot.

Els arguments de les dues faccions, la compromesa i l’hedonista, eren irreconciliables. I es feia molt difícil acos-tar posicions. En aquesta situació tan tensa només em consolava veure que la mare de P3 estava per l’amor, com jo.

Vam votar, però érem parells i va sortir el mateix nombre de vots per cada opció. Finalment la vocal de la comis-sió va dir que el seu era un vot de qualitat, de manera que va guanyar el tema compromès: faríem l’editorial del tricentenari.

Quina pena, jo que m’havia apuntat a la comissió número 14... per amor!

Editorial 3Benvinguts i benvingudes 4

Nens nous 6Inaugurem el curs 10

Què pasa quan sona la música? 12Freinet. La pedagogia que va revolucionar... 14

Elsa. Auxiliar de vuelo 16Pictoescriptura a l’escola 18

Argenters 20El cervell 22

Festa Tornaveu 24Ampa? Què és l’Ampa? 30

T’estimo 34Cantània 2014 36Tots a classe 40El meu país 42Les dents 43

Teatre Els Miquelets 44Què sopen els nens i nenes del Cervantes? 46

Records del Cervantes? 48 Calaix del tornaveu 50

Equip de redacció i disseny:Laia Arnal, Cristina Ferrer,

Rut Sol, Gemma Salas, Sonia Abilleira, Michele Pauncz,Maria José Herrera, Daniela Trapasso, Miguel VegaJuanjo Barrantes, i l’equip de mestres de l’escola.

Moltes gràcies a tothomque ha col·laborat!

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevolidea per a un proper número envieu-la

a la nostra adreça electrònica:revistatornaveu@gmail.com

El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevolidea per a un proper número envieu-la

a la nostra adreça electrònica:http://ampacervantes.blogspot.com/

5

benvingudes i benvinguts

M’agrada jugar amb la cuineta i amb els cotxes. Jugo amb l’Asha i la Dounia.

Los juguetes del patio: los patinetes y el columpio. Jugar con los dinosaures.

Me gusta jugar i treballar. El número 1.

Cotxes i parking.

Pintar.

Cotxes, nines. La pizarra.

Jugar amb les nenes.

Els cotxes, dibujar a la pizarra y jugar en el patio.

Juguetes, cotxes, camión, niños. Cotxes.

M’agrada jugar amb la Lili. El menjar de la dori.

Me gusta jugar con el Logan i el Clarenz a dinosaurios.

Jugar con los niños.

La bici y pintar a la pizarra.

M’agrada jugar a pilota mb el johan.

M’agrada pintar amb els retoladors.

Jugar a cotxes.M’agrada dibuixar amb retoladors.

Los legos y cantar.Me gustan les nines porqué las cuido.

Los coches porqué juego con mi amigo lucas.

El pati.

benvinguts i benvingudes

Benvinguts a la història del Cervantes

Nil Schirato P4 Els CastellsJo no m’enrecordo del cole que anava abans. No sé com es diu. Del Cervantes m’agrada la música! I al què més m’agrada jugar és als cotxes del Lorenzo.

Idir Zennou P5 Els trensEl meu cole d’abans era el Drassanes. M’agrada el Cervantes perquè porta tots aquests dibuixos. M’agrada i és molt divertit dibuixar coses. Em va agradar moltíssim l’excursió al Parc de la Ciutadella perquè vam jugar a un columpi molt divertit. El meu amic a la classe és el Ruggero. M’ho vaig passar molt bé al Carnestoltes, que jo anava amb caixes…

Shanaina Ibarra P4 Els CastellsAbans anava a l’escola Mediterrània. M’agrada molt el Cervantes y me siento al lado

del Max. El que més m’agrada és pintar!

Andy Fabricio Jamal 2n Els OlímpicsFins a aquest any anava al Pere Vila. Els dos coles m’agraden però trobo a faltar els amics. D’aquest cole m’agraden més els profes. Vaig canviar perquè aquest em queda més aprop. El què més m’agrada és fer música i també educació física. Tinc un cosí a l’escola, que és el Luidgi, de P3. Els meus millors amics són el Nassim, el Mohamed Amine i el Samuel.

Renz Bradley 2n Els OlímpicsAnava al Mediterrània (amb 2 erres). Em van canviar perquè era molt lluny. Tinc una germana al cole, la Sanaia, de P4.

M’agrada més aquest cole per tot el què fem a la classe.El meu millor amic és el Bià. La meva cançó preferida que hem treballat amb el Tono, la que ens va portar el Toni, de la Xina.I el que trobo més a faltar són els 2 patis del Mediterrània.

Ana Sulaberitze 2n Els OlímpicsQuan tenia 5 anys anva al cole Charlie Rivel però no m’agradava. Tot el dia feiem su-mes i restes… tot el dia, matemàtiques, sense pati… menys un dia que va ser divertit: el Sr Joan va venir disfressat de Charlie Rivel. Del Cervantes m’agrada el menjador i el menjar que més m’agrada de la Dori són els spaghetti. El que més m’agrada de fer són els tallers.

Giada Asia Trapasso 1r PiràmidesAbans anava a l’escola Diputació, allà tots els nens i nenes es quedaven al menjador. A mi m’agradava molt el menjar d’allà, sobretot els spaghetti. Del Cervantes m’agrada molt que fem moltes excursions. M’agrada tot del Cervantes. I m’agrada més que el Diputació.

Piers 5è Els fotògrafsI come from the USA, Iowa. I arrived in November to Barcelona and today it is my 3rd day at school. I came to this city, from America, because of football. The reason to be in Barcelona is just football. I would like to live in “la Masia, del Barça”, because you have everything there, school included. I live in Born, near Picasso Museum. I like this school but it’s very different from US schools. All the classmates are very nice to me, but they are stearing at me. From the US I miss my friends and the big and free spaces to play football because in the “patio” at Cervantes, there’s no space enough to play with no mess.

I preffer teachers here. In the US they do a lot of writing and reading. We did a project so that all the children had to write a letter to each of a group of homeless. And there were 25 homelesses and we put each of our letters to ther own jacket pocket… it was a lot of work writing this 25 letters!! In my school there were 3 grades toghether, and just 4 teachers… I preffer just 1 grade together for 1 or 2 teachers.

What I liked from America is that we had special pizza party every Friday at the class.What I Liked more from Cervantes is that we go out very often… from my first 3 days, We were ou 2 of them!!

Melissa Ruelas 1r PiràmidesCuando era un poquito más petitona iba a otro colegio, no me acuerdo del nombre.

Después fui a la Salle, y mi curso se llamaba “Los árboles” pero luego ganó “la moto”. Me gusta más el Cervantes, mi mamá me cambió. Lo que más me gusta són los “ra-cons” y piscina. Una vez fuimos a jugar con las “joguines” de P3, y fue muy divertido.

Raúl Barrios 6è Els MiqueletsAntes iba al cole Barón de Viver, entre Santa Coloma y Trinitat Vella, pero prefiero el Cervantes porqué aquí ahcemos el SEP y además hay el equipo de basket. En el otro barrio jugaba a basket en la calle. Pero lo que más me gusta del Cervantes es el patio y las actividades para el viaje de fin de curso de 6º… mi preferida fue la del cine con palomitas. En la obra de Sant Jordi yo seré la reina y también el sonido del dragón.

Yasmine Ruys P5 Els trensJo abans anava al Pere Vila però vaig venir al Cervantes perquè m’agradava. He anat

a 5 coles i el que més m’agrada és el Cervantes. La meva amiga és la Lorena.

Gastón P4 Els CastellsYo iba a la clase de los soles, al cole Licée Français. Del otro cole me gustaba todo y del Cervantes, todo. Pero no me gustan los dibujos en la escuela, me gusta dibujar en casa. Solo me gusta conocer las cosas que conozco, no me gusta pintar las cosas que no conozco!

Faye 2n Els OlímpicsAbans anava al cole de la Muntanyeta, lluny d’aquí. M’agrada més aquest cole perquè és més gran. I tinc un germà bebé (que encara nova la cole). A l’altra escola no tocàvem el xilòfon. El primer dia de cole aquí no tenia vergonya, estava molt contenta. Les me-ves millors amigues són la Sohana i la Lina. Juguem a “la casita y a los gatitos”…

Asul Ortiz 3r Dracs i caballersAbans vivia a un poble que es deia Sant Jaume, a prop de Vilafranca i després vaig anar a Ecuador (país del marit de la tieta). Allà anava a un cole que es deia Cotopaxi. M’agradava. Prefereixo viure aquí perquè allà hi havia menjars que no m’agradaven. Estic contenta al Cervantes i el que més m’agrada és anglès i música. A Ecuador feiem altres coses: havíem de comprar un quadern per tot i fer deures: tornar a copiar el ma-teix tots els dies. Aquí, els deures són més fàcils. Allà a 2n feiem el “plano caretesiano” i fraccions….

Faig piano a casa i classes de violí amb la Desi, que és la meva amiga, juntament amb la Iman.

Inauguremel curs

escola...

10

11

Com cada any, el curs comença i els mestres ja tenim pensat un tema que el treballarem a totes les classes.

Un dia de setembre doncs, celebrem la festa d’inauguració. En aquest mo-ment, cada classe presenta el nom que ha triat a la resta de nens i nenes de l’escola i donem la benvinguda a tots aquells que comencen a formar part de la família Cervantes: els nens i nenes de P3, a alumnes d’altres cursos i als mestres nous.

Per la Castanyada, quan ja hem estu-

diat molts aspectes del tema escollit, cada classe decora una columna del vestíbul amb motius representatius del seu nom. Tothom es llueix perquè la seva columna sigui molt bonica i d’aquesta manera durant tot el curs tenim el vestíbul ambientat amb el tema de l’any!

Aquest any vam pensar que se-ria interessant treballar el concepte d’evolució i canvi històric, tenint en compte que la comissió de ciències havia estat revisant els conceptes de ciències socials, de coneixement de

l’entorn social i cultural i que havia situat la línia del temps en el vestíbul del segon pis.

Partint d’això, totes les classes ha-vien d’escollir un moment històric per estudiar i que els hi donaria nom al seu grup durant tot l’any. D’aquesta manera va sorgir el nom que actual-ment te cada classe.

Ara presentem als lectors i lectores del Tornaveu el nom triat per la nostra classe.

LA CLASSE DELS GLADIADORS

Ens vam fer aquesta foto a princi-pi de curs per que l’Amine va por-tar el seu vestit del correfoc!

Ens diem la classe dels gladia-dors perquè aquest any ens to-caria estudiar els romans, vam fer una pluja d’idees amb totes les coses que tenien a veure amb els romans.

Vam fer una votació i va sortir guanyant el nom dels gladiadors!

Els gladiadors eren persones rap-tades d’altres països, per lluitar. Lluitaven als amfiteatres de la ciu-tat a vida o mort. Si guanyaven moltes vegades podien aconse-guir la llibertat.

escola...

12

13

Que passaquan sonala musica?

Les 9:00! Sona la música, pugem les escales xerrant amb els amics i quan entrem a classe, shhhh... comença l’estona de lectura. Voleu saber com ho fem, què n’opinen els nens i ne-nes de l’escola o quins llibres estan en el “top 10” en aquests moments?

Nosaltres, els alumnes del cicle su-perior, de dilluns a dijous fem tant lectures individuals en silenci com col·lectives en veu alta. Els de 5è els divendres, a l’arribar a l’escola, anem directament a la biblioteca i llegim uns altres llibres que són diferents als de la classe. Els alumnes de 4rt els hi agrada llegir en veu alta i han d’anar alternant entre els còmics i els contes. Hi ha alumnes que no els hi agraden els 30 minuts de lectura i passen el temps xerrant. Per contra, hi ha d’altres que sí els hi agrada molt aquesta estona i aprofiten per llegir aquells llibres que més els interes-sen. Cada classe canvia els llibres en diferents dies, nosaltres ho fem els dilluns i dimarts. Si acabem un llibre un altre dia de la setmana, agafem una revista de la classe o un com-

pany ens deixa un. Als alumnes de 6è els relaxa llegir individualment. Els llibres preferits d’aquest curs són “els Simpson”, novel·les i “El gato que en-señó a volar a una gaviota”. Tot i que també els atrau la ciència i aprofiten aquest temps per aprendre una mica llegint. Tot el cicle superior llegeix lli-bres de tota mena.

Els nens i nenes del cicle inicial es barregen, els de 1r, 2n i 3r, i fan 5 grups. Alguns de P5 s’han engrescat i també llegeixen amb un d’aquests. Per parelles vam entrevistar-los. En general, tots els grups comencen llegint en grup o individualment, tex-tos o paraules, depenent del nivell de lectura que tenen. Alguns, l’última es-tona, fan jocs per aprendre, i d’altres els divendres amb l’ordinador. El que més els hi agrada és mirar els di-buixos dels llibres, llegir en grup, en veu baixa, portar coses, descriure-les i llegir-ho després en veu alta, cons-truir paraules i llegir-les... El Vitalik prefereix llegir en grup, però no li cri-da massa l’atenció fer jocs educatius a l’ordinador. A la Nayeli no li agrada

llegir es deixen portar per les emo-cions que els provoquen els del cicle superior.

Hem preguntat a l’Anna quin tipus de llibres es llegeixen més, i ens va respondre còmics, sobretot els dels Simpsons. També ens va explicar que cada dia baixen de 10 a 15 alumnes per canviar els llibres, la majoria de 4t. Hi ha gent que canvia sovint de llibre i altres que triguen més. Hem desco-bert que des de 1r fins a 6è apuntem els llibres que llegim, els dies que el comencem i els que l’acabem en una fitxa. Cada any es perden entre 5 i 10 llibres. Després de llegir tot això, demanem si us plau que entre tots tinguem cura dels llibres perquè tots continuem gaudint-ne.

La classe dels fotògrafs

que els altres parlin quan llegeixen in-dividualment.

Els d’infantil quan arriben a l’escola es treuen l’abric, deixen la motxilla al penjador i fan racons o lectura, depèn del dia. Si un llibre o lectura agrada a més d’un nen o nena es poden posar en parelles o grups per llegir junts. Majoritàriament els hi agrada mirar les fotos i els dibuixos perquè no sa-ben llegir. Els de P3, seuen en rotlla-na al terra i la professora els hi explica contes variats. També els hi agrada mirar aquesta revista perquè surten fotos d’alumnes de l’escola i de ve-gades els seus germans i germanes. El llibre preferit d’aquest curs és “La rateta que escombrava l’escaleta”. Els de P4 i P5 a vegades llegeixen junts. Aprofiten aquesta estona per a conèixer-se millor. Els seus llibres preferits són els d’animals i són ells els que individualment els miren. Un dia a la setmana el cicle superior fa l’activitat “padrins de lectura” amb els alumnes de cicle infantil (P3, P4, P5). Aquesta activitat diverteix molt als petits, perquè com ells no saben

escola...

14

15

Freinet

A propòsit de l´estrena del documen-tal: “El retratista”, en motiu de la pre-sentació del “Diari de l´Educacació.Dimecres 20 de noviembre a les 20h Cinemes Girona (Barcelona)

“A finals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desa-peràixer el mestre català Antoni Be-naiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar, a la seva petita escola rural, la tècnica Freinet, una innovadora metodología peda-gògica basada en la participació dels alumnes i l´ús de la impremta. Durant més de 75 anys, la feina i la perso-nalitat del mestre van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la familia conser-vava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador.

L´agost del 2010, amb motiu de l´exhumació d´una fossa comunna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria del mestre va emergir i

Sergi Bernali Alberto Bougleuxa la presentació oficial de “El Retratista” als Cinemes Girona

es va iniciar una investigació que ha descobert una història única, emoti-va i poètica. Una història, gairebé al límit de l´oblit, que s´ha pogut recu-perar gràcies als testimonis dels qui el van conèixer o van sentir a parlar d´ell, però també a partir dels textos del mestre i de les redaccions dels seus alumnes que es van editar a l´escola.” (del llibre “Antoni Benaiges, el mestre que va prometre al mar”, amb textos de Franncesc Escribano, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé i fotografíes de Sergi Bernal, a partir del qual s´ha filmat el documental “El retratista).

Célestin Freinet (1896-1966), un mestre francés de poble, va ser un dels referents innovadors més im-portants de la pedagogía moderna i popular, tant per les seves teories. radicalment antiautoriàries i demò-cràtiques, com per l´aplicació d´un ampli ventall de tècniques que li con-deixen a l´alumne un grau notable de llibertat i protagonisme i que li per-meten adquirir un aprenentatge més sòlid, crític i eficient. Tècniques que

estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la coopera-ció i la investigació de l´entorn.

A les aules Freinet els infants s´organitzen en assemblees que ser-veixen per regular la vida del grup, revisar el treball, proposar projectes i prendre decisions; preparen confe-rències que es documenten a la bibli-oteca de treball on disposen de llibres de consulta, monografies, articles de prensa i arxius fotogràfics; i elaboren textos lliures que, després de corre-gir-los col-lectivament, els imprimei-xen i formen part de la revista o peri-òdic escolar que es distribueix entre les famílies i s´intercanvia amb alum-nes d´altres centres. La pedagogía Freinet va generar un ampli moviment coperatiu de metres arreu del món. A Catalunya, l´inspector d´ensenyament Herminio Almendro anima a un ampli ventall de mestres rurals , entre els quals hi ha Patricio Redondo i José de Tapia, a que experimentin les tèc-niques Freinet. I dos anys més tard publica “La Imprenta en la escuela”. Antoni Benaiges també va utilizar la

imprempta escolar i encara es con-serva una revista escolar dels seus alumnes de Bañuelos de Bureba so-bre el mar, de l´any 1936. En un dels textos es diu: “El mar será muy gran-de y muy ancho. Y hondo. La gente irá allí a bañarse. Yo no he visto el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos.” El mestre, en efecte, els hi va prometre que a l´estiu els por-taría a veure el mar, un desig que no va poder complir perquè, pocs dies després de l´aixecament feixista, el van fer desaperèixer. Van ser molts els mestres assassinats, empreso-nats, exiliats i depurats. El seu amic Patricio Redondo, exiliat a Mèxix, va crear una escola Freinet i sempre va mantener viu el record de Benaiges.La pedagogía republicana va quedar radicalment escombrada durant el franquisme. A partir dels anys seixan-ta, però, es recupera la filosofia i la pràctica Freinet, aplicant-se a diver-ses escoles cooperatives de caire re-novador. I encara avui, moltes de les seves tècniques, amb diverses ada-pacions, s´apliquen a un bon nombre d´aules.

La pedagogia que va revolucionar l'escola

escola...

17

Elsa

16

explica’m què fas...

Siguiendo nuestra serie de entrevis-tas sobre los padres y madres del Cervantes, Tornaveu celebra la opor-tunidad de conocer historias sobre el fascinante mundo de la aviación de la mano de Elsa (madre Victoria, P3) que trabaja como auxiliar de vuelo en la compañía Air France. No olviden sus objetos personales y abróchense los cinturones!

¿En qué momento decidiste hacerte auxiliar de vuelo? ¿Qué formación es necesaria?A través de una amiga que me infor-mó de que había una vacante. Yo era profesora de deporte y me gustó la idea de cambiar de trabajo. Tuve que hacer unas pruebas de selección y me cogieron. Creo que mi buena pre-paración física me ayudó bastante.

¿Qué formación es necesaria?Cada compañía tiene un sistema de selección diferente, aunque en Eu-ropa hay un diploma de seguridad homologado que tenemos todos los auxiliares de vuelo, cosa que no pasa en otras partes del mundo. Tenemos formación en primeros auxilios, segu-ridad técnica y seguridad personal. Es importante mantenerte en forma para hacer bien tu trabajo, ¿no?Sin duda, el deporte es una parte muy importante de mi vida.¿Qué aspectos de tu trabajo te gustan más?Me gusta no tener rutina. En mi com-pañía no trabajamos nunca con las mismas personas lo que convierte cada día en una aventura distinta. Pasas cuatro o cinco días con com-pañeros nuevos y luego te vas a casa

sin volver a verlos. Esto se hace para dar más profesionalidad y eficacia a la tripulación. Es extraño al principio, pero luego evita conflictos porque todos conocemos el sistema y nos centramos más en lo profesional.Pero es menos divertido, ¿no? No vas con gente con la que tienes confianza ni hablas de cosas en común.Bueno, ya llevo muchos años y cada vez conozco a más gente. Tenemos una mentalidad parecida. Somos muy abiertos con los compañeros y establecemos relaciones rápida-mente.En el trabajo no tienes la rutina que supone la vida familiar con dos niñas.Así tengo mi rutina en la vida familiar y un poco de variedad en la vida pro-fesional.¿Cuál es el vuelo más largo que ha-céis?A Santiago de Chile, 14 horas! Es duro pero tenemos momentos de descanso. Otra cosa buena de mi compañía es que la tripulación tiene camas para descansar.¿Cuántos días sueles estar fuera?Mínimo 3. A veces 5. Mi último vuelo fue a Ciudad del Cabo, Sudáfrica.¿Pierde el encanto visitar sitios tan exóticos cuando vas a trabajar?

Todavía me gusta. Aunque noto que cada vez tenemos memos tiempo para disfrutarlo. Ahora tenemos me-nos escalas y con menos tiempo de estancia, con lo cual intento siempre hacerme una idea de las cosas que se pueden hacer en la siguiente visi-ta. Yo soy una persona muy curiosa y me gusta conocer a gente de otros países. Es lo más bonito de este tra-bajo.¿Notáis cambios en la empresa de re-cortes o aumento de horarios?De momento han tocado más la gen-te de tierra. Hay menos oficinas de la compañía en los aeropuertos por-que hoy en día se puede hacer todo por internet, cosas como reclamar la maleta o comprar billetes. También han contratado servicios con profe-sionales de los aeropuertos en lugar de tener personal de la compañía. A la tripulación nos han aumentado la jornada con el mismo sueldo.Nos puedes contar alguna cosa diver-tida que te haya pasado en algún viaje. ¿Algún famoso que hayas conocido?Hace poco coincidí con el campeón mundial de judo, que es francés y me hice una foto con el! Era muy simpáti-co. A veces coincidimos con muchas estrellas de cine en el vuelo París Los Ángeles. Actores como Jean-Marc Barr, Brad Pitt y muchas estrellas de series. En una ocasión iba muy cansada por el aeropuerto de París y me paré a saludar con un beso a una chica que me sonaba mucho. Le dije que tenía prisa y no me podía parar. Al llegar a casa la vi por la tele y resultó ser una actriz francesa muy conocida.¿Recuerdas algún momento duro?A mí no me ha pasado nada grave. (Elsa toca madera) En caso de inci-

dente nos avisan y ya no nos asus-tamos y siempre sabemos lo que te-nemos que hacer. Casi siempre que hay alguna incidencia se resuelve antes de que pase nada. Pero lo que nos ha afectado mucho es el vuelo de Air France que ha desaparecido haciendo la ruta Rio Paris. No solo me afectó que fuera un avión de la compañía, sino que además conocía a algún compañero. Pensábamos que nuestros aviones eran perfectos pero algo siempre puede pasar.

¿Ya se ha resuelto el misterio de ese vuelo?Ha sido un problema técnico del avión. Los sistemas electrónicos dieron información errónea. En este caso ha habido un problema de la máquina. Tardaron dos años en en-contrar la caja negra, que es donde se almacena toda la información del vuelo. A veces me preguntan qué ha pasado con el vuelo que ha desapa-recido en Malasia. Yo contesto que no soy del servicio secreto!¿Es verdad que hay condiciones que la seguridad no puede cubrir?La tecnología no es infalible pero la aviación sigue siendo el transporte más seguro ¿Qué opinión tienes de las compañías low cost que tratan tan mal a la gen-te? Si añadimos las incomodidades que ya tenemos los pasajeros en los aeropuertos?

Es la manera que tienen de ganar dinero. Los billetes son muy baratos pero ganan con todo lo que hay al-rededor. Facturan un cargo de visa, comida a bordo, maletas. Las com-pañías de bajo coste han afectado a Air France y al resto de compañías en Europa, lo que ha forzado a muchas compañías a competir con una rama más barata o a buscar fusiones, pero no pueden competir en vuelos inter-nacionales.

¿Qué hacéis en caso de tener un pasa-jero problemático?Tenemos una formación específica para tratar ese tipo de situaciones. Eso ha cambiado mucho desde los atentados de las torres gemelas. Cada año tenemos una formación con expertos en seguridad que nos enseñan cómo reducir pasajeros en caso de problemas. La última técni-ca que aprendimos la hacíamos tres chicas. Una utiliza una maleta vacía para aturdir a la persona y dos lo re-ducen con cuerdas y esposas por detrás. Parece difícil pero funciona!(En este momento de la entrevista aparece una amiga compañera de Elsa que confirma la técnica descrita. Tornaveu le pide a la entrevistada un video ilustrativo para colgar en la ver-sión electrónica de la revista que no estamos muy convencidos de poder conseguir!)

Auxiliar de vuelo

“Yo soy una perso-na muy curiosa y me gusta conocer a gente de otros países. Es lo más bonito de este trabajo”

19

escola...

18

Pictoescripturaa l'escola

escola...

El programa de pictoescriptura que realitzem a l’escola les classes de 3er, 4t i 5è és iniciativa del Consor-ci d’Educació de Barcelona per les escoles del districte de Ciutat Vella. A través de l’elaboració d’un conte col·lectiu es fomenta la creativitat li-terària.

La primera part consisteix en la for-mació del professorat que intervé amb aquest grups. La segona part ja es desenvolupa amb els alumnes amb la col·laboració d’escriptors i il·lustradors del Vox Prima. A conti-nuació els alumnes ens expliquen com ho han viscut.

“Els de 3er anàrem al CCCB, quan vam entrar a dins vam conèixer a dues persones: una escriptora i l’altra il·lustradora i, quan estàvem asse-guts, vam pensar els personatges

per fer un conte. Com era el perso-natge, quin aspecte tenia, etc. Men-trestant, la Cristina ho dibuixava i una altra persona ho escrivia a l’ordinador. Després vam votar el protagonista i el vam anomenar Cata-Catarro. Des-prés vam fer tres sessions a la classe per fer més o menys la història del conte entre tots. Cada dia fèiem una mica i anàvem avançant. El títol del nostre conte és El misteri de la selva negra. Anna, l’escriptora, es va em-portar les nostres idees per escriure el conte i l’últim dia que va venir al “cole” ens el va portar fet i nosaltres el vam il·lustrar amb l’ajuda de la Cristina i de les mestres. ”

“Els de 4t i 5è havíem d’anar al CCCB per inventar-nos una història entre tots. Vam anar fins el CCCB que es-tava creuant la Rambla. Ens van rebre dues persones a cada grup: dos es-

criptors i dues il·lustradores. Després ens havíem d’inventar un títol i una història tots junts. Primer vam escollir els noms dels personatges i el títol. El protagonista de 4t es deia Senyor Bigotis i el títol era El senyor Bigotis i l’aventura dels senyors estranys. La protagonista del conte de 5è és la Maya i es titula La Maya i l’aventura del temps. No vam acabar del tot la història perquè havíem d’inventar el final tots sols, cadascú el seu. La res-ta de dies treballarem a la classe i a la Biblioteca Bonnemaison. La Mireia es va portar un llibre per cadascun. La meitat de la història l’havíem es-crit al CCCB i ara l’havíem d’acabar. Primer vam començar a dibuixar en el pictomapa dibuixos per donar-nos les idees per acabar el conte. Els al-tres dies fèiem jocs literaris i exercicis per donar-nos més idees i trucs per acabar el nostre conte”.

Us deixem ambalgunes de les valoracions que han fet els nens

“Ha estat súper xulo!!! Hem tingut moltíssima sort d’haver tingut aquesta oportunitat”.

“No pot haver cap cosa que inspiri més que fer un llibre, se’ns ha obert la imaginació per com-plert!!!”

“ Ens ha agradat quan la Cristina dibuixava els personatges perquè eren molt divertits. També quan dibuixàvem nosaltres les parts en blanc del conte”.

“En Cata-Catarro és el protagonista del conte de 3r. És un moc ple de vida. És molt divertit i bromista. Viu en una casa-nas plena de mocs. Té un amic que es diu Nas Nassurut, és un nas ple de vida, gegant i amb cames. Sempre ha de rebre les bromes del seu millor amic, en Cata-Catarro, i quasi mai s’enfaden”.

“El Senyor Bigotis és el protagonista del conte de 4t. És un ratolí molt llest, valent i tossut. Té unes ulleres i corbata de colors. El seu pelatge és gris i té una cua llarga com un espagueti. És amable, li agrada molt llegir i tenir amics. També és respec-tuós, li encanta el formatge Roquefort i el Gruyere”.

“Hola, sóc la Maya, la protago-nista del conte de

5è. Tinc els ca-bells llargs i rinxo-lats. Porto ulleres rodones i tinc els

ulls marrons. Tinc el nas petit, com

les orelles. Sóc molt prima i una

mica coixa”.

Si voleu saber-ne més sobre els protagonistes de les seves històries, els nens i les nenes us els presenten ara.

21

Elsa

20

el nostre barri

ArgentersAl costat de l’Escola hi tenim el carrer Argenter. I no massa lluny, el carrer Argenteria. Son noms que ens recor-den la presència, al nostre barri, d’un ofici quasi desaparegut però que fou molt important no fa tant de temps.

Els argenters es dedicaven a l’art de treballar metalls preciosos, especial-ment l’argent. També se’ls coneixia com a orfebres. Aquest luxós ofi-ci pren importància a Catalunya al temps del gòtic i la seva confraria ja està documentada a finals del segle XIV.

Com en el cas de la majoria dels oficis que treballen el metall, el patró de la confraria és Sant Eloi. Se’l venerava en una de les capelles de l’església del convent de la Mercè. Als inicis, la casa gremial es trobava al número 9 del carrer Basea. Malauradament, fou enderrocada a inicis del segle XX per fer la Via Laietana. La casa del gremi

també estigué un temps al carrer o placeta dels Argenters (1671) i més tard al carrer Fenosa, on perdurà fins a la fi de la Corporació.

En els seus primers temps la confraria és governada per dos Cònsols o pro-homs i dos Majordoms, els més an-tics de la mestria. Després s’afegiran els càrrecs de Clavari, Contrast, Arxi-ver, Almoiner i Fusiner.

La funció dels Cònsols és vetllar pel compliment de les Ordinacions de la confraria. Són els encarregats de re-conèixer els obradors on es treballa l’argent, podent prendre’n mostres per contrastar-ne el pes i comprovar així si es treballa segons la llei. Tam-bé els correspon vigilar els aparadors perquè ningú que no sigui de l’ofici vengui objectes d’argent. Estan au-toritzats a imposar multes als qui en siguin mereixedors per haver rea-litzat fraus o produït moneda falsa i

fins i tot a destruir obres falsificades. Així mateix, vetllen perquè es posin les marques corresponents als pro-ductes indicant-ne quirat i qualitat i, en cas de trobar algú cometent frau sense haver jurat les ordinacions de la Confraria, se’ls permet fins i tot en-derrocar els forns i prendre totes les eines als infractors.

També són els encarregats de rebre jurament als nous membres de l’ofici, de lliurar albarans als aprenents que canvien de mestre, d’intervenir en els exàmens de passantia i d’expedir permisos per establir-se. Segons consta als Llibres de Passanties del Gremi, l’aprenentatge de l’ofici co-mença en qualitat de fadrins i s’estén al llarg de sis anys, passats els quals se sotmet a l’aspirant a un examen on se li demana, a més d’un domini absolut de la tècnica, l’execució d’un “ joiell d’or, argent i pedreria, dissen-yat pel mateix aspirant”.

I per acabar, però no menys impor-tant, son els custodis de la caixa de la confraria, tancada amb quatre claus, distribuïdes entre el Cònsol en cap, el Clavari, el Majordom Major i el Majo-ral del Misteri del Sant Ecce-Homo.

Des d’un primer moment els argenters s’instal·len al carrer que avui encara du el nom de l’Argenteria. Aquesta ubicació resulta tan important que a les Ordinacions manades a observar en el Consell ordinari de 27 d’agost de 1588 s’arriba a considerar que no pot ser Cònsol Major ni Menor cap argenter que no tingui casa al carrer de l’Argenteria o travessies confins a ell. També s’exigeix haver practi-cat durant sis anys l’art amb botiga i obrador obert i es prohibeix marcar, reconèixer peces i pesar a aquell que no sàpiga... llegir i escriure!

A finals del segle XVII l’argenteria barcelonina gaudeix d’una època de gran efervescència i abundància de producció. A inicis del segle XVIII al carrer de l’Argenteria hi tenen obra-dor una vuitantena d’argenters i els seus treballs tenen un gran prestigi in-ternacional. Moltes cases de la ciutat son plenes d’objectes elaborats per ells : coberts, escudelles, plats, gots, copes, tasses, sotacopes, gerros, safates, salers, sucreres, pebreres, canelobres, palmatòries, llumeneres, botons, sivelles, anells, arracades, cadenes, gargantilles, agnus, creus, rosaris, medallons, penjolls, campa-netes, capses, escopidores, palan-ganes...

Els objectes d’argent donen prestigi social a qui els posseeix i acompan-yen els barcelonins en els moments

essencials de la seva vida (naixe-ment, casament...) alhora que també son una inversió.

Durant molts anys, els argenters malden per aconseguir la titulació de col·legi, categoria reservada a les arts que treballen més l’enteniment que no pas el cos. Argumenten que el seu ofici te molta relació amb la geometria i l’aritmètica i que, per tant, mereix ser considerat més un art lli-beral que mecànic. El fet de treballar amb forja, enclusa i martell però, fa que les pretensions del col·lectiu no siguin ateses fins el 1752, any en que finalment se’ls atorga la denominació de col·legi, congregació i art.

Com tots els altres gremis, els argen-ters pertanyen a la Coronela, la milícia gremial de Barcelona. L’any 1714 els Argenters nodreixen la 2ª compan-yia del 4art Batalló (Santa Madrona). L’Onze de setembre la companyia defensa el Baluard de Llevant, en-frontant-se a quasi tota l’ala esquerra de l’atac franco-espanyol. És un dels primers punts on es lliura batalla i el quart batalló és un dels que pateix més baixes. Uns seixanta mestres hi deixen la vida, entre ells el seu capità Gaspar de Berart i Cortada. Després de la Guerra, l’eliminació del Consell de Cent i el control de les autoritats borbòniques sobre els gremis fa que desaparegui la seva presència a les institucions de govern de la ciutat. Els darrers argenters que havien os-tentat el càrrec de conseller foren en Miquel Rigal (1710-1711) i l’Antòn Mateu (1711-1712).

Els argenters però, encara viuran anys de reconeixement. Finalment la

producció de peces a nivell industrial els arraconarà i els farà quasi des-aparèixer. Avui, molts joiers, recollint l’herència dels antics argenters, en-cara treballen les peces manualment i amb les mateixes eines, tal i com havien fet els seus antecessors.

Oriol Garcia Quera

Fotografia centenària, feta al carrer Basea, on hi podem identificar la finestra gòtica de la desapareguda casa gremial.

22

23

aprenem sobre...

De tots els òrgans del cos humà, el cervell és el més complex. Tot i la seva importància, encara desco-neixem molts aspectes del seu fun-cionament. El pes promig d’un cer-vell humà adult és d’uns 1.300-1.400 grams i el 75% del seu pes és aigua. Tot i representar només el 2% del pes corporal, el cervell consumeix el 20% de l’oxigen que el cor bombeja al voltant del cos cada minut. Això significa que el cervell és un òrgan noble, amb un consum energètic molt elevat. A més, el cervell no té capacitat d’emmagatzemar ener-gia per la qual cosa necessita que aquesta energia (glucosa o sucre) li arribi de forma constant mitjançant la circulació cerebral per garantir-ne el bon funcionament.

La cèl·lula fonamental del sistema nerviós és la neurona i el primer cien-tífic que la va fer visible mitjançant tin-cions de plata va ser el premi Nobel de Medicina, Santiago Ramon i Ca-jal. De neurones en tenim al voltant de 100.000 milions, i si les poséssim una darrera l’altra la filera arribaria a fer uns 1.000 kilòmetres! Cada neu-rona es connecta amb entre 1.000

del llenguatge i de les operacions lògiques. Per contra, l’hemisferi no dominant controla les emocions, l’orientació espaial i les capacitats artístiques.

En la capa més externa del cervell, el que coneixem com escorça ce-rebral, hi ha representades dues fi-gures humanes distorsionades: una a l’escorça cerebral motora (la que genera les ordres motores) i l’altra a l’escorça sensorial (la que rep els es-tímuls sensorials). Aquesta figura es coneix com l’homuncle de Penfield.

L’homuncle sensitiu constitueix una representació de les nostres parts corporals on els llavis, les mans, els peus i els òrgans sexuals tenen una mida considerablement més gran que altres parts del nostre cos. Aquest homuncle sensorial és molt similar en cadascun de nosaltres. L’homuncle motor, però, es configura i evoluciona en cadascun de nosal-tres segons l’ús que en fem. Així, per exemple, les mans d’un pianista te-nen una representació més gran que les mans d’un nen en el seu homun-cle corresponent.

Algunes malalties del Sistema Ner-viós Central i la seva causa

PARkiNSoN Malaltia neurodegenera-tiva produïda pel dèficit d’una subs-tància química (dopamina) impres-cindible per modular la finesa dels moviments. En la seva absència, els moviments es tornen poc fins i un del símptomes principals és la tremolor. AlzhEimER Malaltia neurodegene-rativa i la forma de demència més freqüent entre les persones majors. La demència es un trastorn cerebral que afecta greument la capacitat de l’individu de desenvolupar les seves activitats quotidianes. És el procés invers al desenvolupament psico-motriu d’un nen, de manera que es van perdent capacitats de forma pro-gressiva (memòria, continència orina, llenguatge, etc).

ESClERoSi múlTiPlE Malaltia neuro-degenerativa de base inflamatòria produïda per la pèrdua de la bei-na de mielina dels nervis del cer-vell i medul·la espinal. La pèrdua d’aquesta capa protectora ocasiona l’alentiment de la velocitat de l’impuls elèctric i, en conseqüència, la pèrdua de funcionalitat. A llarg termini pot afectar la neurona, perdent-se defini-tivament la funció.

iCTuS Alteració sobtada de la circula-ció de la sang al cervell. Dos meca-nismes bàsics: tamponament arterial (= ictus isquèmic) i trencament arte-rial (= hemorràgia o vessament ce-rebral). Els símptomes apareixen de cop, sobtadament, i varien segons l’àrea cerebral afectada.

Sònia Abilleira Castells

i 10.000 altres neurones i aquestes connexions es coneixen amb el nom de sinapsis i són la base de la trans-missió de l’impuls elèctric nerviós i del funcionament cerebral. Les si-napsis que no s’utilitzen es descon-necten i deixen de funcionar en edats precoces. Per això és tant important estimular i mantenir el cervell actiu!! D’aquesta manera ens assegurem la pervivència d’un major nombre de sinapsis.

El cervell està format per diferents àrees o lòbuls (frontals, parietals, temporals, occipitals), cadascun d’ells amb funcions específiques, i tots plegats conformen els hemisferis cerebrals (dret i esquerre). Els hemis-feris tenen una estructura simètrica però algunes funcions intel·lectuals diferenciades. L’hemisferi esquerre controla la part dreta del nostre cos i a la inversa. Així, per exemple, una lesió a la part esquerra del cervell causarà trastorns de la mobilitat i/o sensibilitat de la part dreta del nostre cos. L’hemisferi cerebral dominant, generalment l’esquerre en la majoria dels dretans i en menor proporció en els esquerrans, és el que s’ocupa

El cervell

Com pots cuidar el teu cervell?

1 Mantén-lo actiu: LLEGEIX,ESTUDIA, CREA...

2 Fes esport: MENS SANA IN CORPORE SANO

3 Evita els tòxics: NO FUMIS, NO PRENGUIS DROGUES, BEU AMB MODERACIÓ

4 Vigila la tensió arterial, la glu-cosa i el colesterol

25

Em demanen que escriga una crò-nica personal de la nit de la Festa Tornaveu. Ja han passat uns quants dies així que, primer que tot, agafe paper i llapis i comence a fer qua-tre notes que m’ajuden a recordar l’ordre dels esdeveniments. Instants després, senc un xicotet calfred re-córrer el meu cos a pesar de ser un dia calorós d’abril. Comence a ser conscient de la dramàtica situació en la que me trobe a l’adonar-me que la meitat d’imatges naveguen bo-

ta: Què puc explicar d’aquella festa? I aquest darrer interrogant em remet, inexorablement, a recordar certs moments d’aquella nit i un somriure nostàlgic es dibuixa en la meua cara. La veritat és que va ser una festa molt especial per mi, la meua prime-ra festa Tornaveu. I la primera festa d’escola en la que no intente fugir per alguna finestra a mitjanit, escapant de l’avorriment i els paripés. Els records d’aquella nit s’entrebanquen ara en la meva ment...

rroses en la memòria. Què faig ara? Els dic que no ho puc fer? Que no m’enrecorde de moltes coses? Quina mestra més irresponsable, pensaran. Bé, em sembla que ara ja no em puc tirar enrere. I sí, supose que ja m’he embolicat altra vegada. Socors!!!Què hi puc fer? Què hi puc dir?Què hi puc escriure? Tanque els ulls esperant una resposta il·luminada a la meua pregunta agònica. Però en compte d’una revelació divina en forma de resposta m’assalta una altra pregun-

Veu en off: Y en el transcurso del ir y venir de los cuantiosos y emotivos recuerdos que revoloteaban en la mente de la joven maestra, una voz le asaltó desde el interior de sus en-trañas. Era una voz frágil pero firme, sencilla y literaria, remota y a su vez cercana. Y emergió nítida de entre su borrosa memoria: “La vida no es lo que uno vivió, sino lo que uno recuer-da y cómo lo recuerda para contarla”Així que, arribats a aquest punt, es-pere que ningú volgués llegir una crò-

festa tornaveu

27

nica objectiva d’allò més ajustada als fets en ordre d’aparició. Aquesta és una crònica vivencial. No d’allò que vaig viure, sinó d’allò que recorde. I recorde que quan aquell vespre vaig arribar al cole carregada amb el saxo (això va ser fruit d’un altre embolic) i vaig veure la meticulosa decoració de l’entrada, els convidats riguent, disfressant-se i fent-se fotos, ja vaig pensar que això era l’entrada no no-més de l’escola, sino el preludi d’una cosa gran. Preparada amb molta cura i il·lusió, com només es preparen les coses que un estima.

L’entrada al gimnàs decorat amb es-pelmes, globus i mil filigranes va ser la confirmació de que aquella ana-va a ser una gran nit. Aquell gimnàs anodí i dessaborit que hi havia hores abans en aquell lloc s’havia convertit en una espècie de sala de banquets del s.XVIII, més pròpia del noble edi-fici que va ser en altra època aquesta escola, el Palau Dou. La gent anava entrant, tothom se saludava, tothom estava especialment content de tro-bar-se. Això em va sobtar, al princi-pi. De què estaran tan contents si es veuen cada dia a la porta de l’escola? Però a mesura que anava avançant la nit la resposta va arribar sola. Estan contents de celebrar l’escola junts. I

aquesta alegria s’escampava màgi-cament per tota la sala fins no deixar cap racó desert.

La resta de la nit va ser d’allò més artística: espectacles de varietés, música en directe, humor, monòlegs, karaoke... Tot conduit per pares i ma-res entusiasmats i amb moltes ganes de passar-ho bé. Tampoc faltaren a la cita els mestres, gent del bàsquet i personal de l’escola que cantaren i ballaren molt. Ah! I els ex-alumnes que ens sorprengueren amb un sú-per concert de rock.

De com va anar la recta final de la nit té gran responsabilitat la meravellosa barra que, sempre sota el meu cri-teri, molt encertadament van decidir posar. Però al final vaig aconseguir eixir d’aquella festa com m’agradaria sortir de la vida: ni assedegada, ni beguda.

Gràcies per l’experiència família Tornaveu!

Bé i fins aquí la meua crònica. O les conseqüències d’encomanar una crònica personal a algú.

Begoña Martínez

festa tornaveu

Ampa?Que es l'ampa?

Funcionament de la junta ampliada

ampa

30

31

l’aglutinador de les propostes i de les activitats que fan que l’AMPA exis-teixi. Quin paper juguen els càrrecs habituals de tota associació? Doncs són estructures i càrrecs que donen suport i eines perquè les comissions puguin dur a terme les seves tas-ques, els seus projectes. Així, la se-cretaria, la tresoreria, la comunicació, les relacions i les funcions represen-tatives estan organitzades per facili-tar les feines de les comissions i per donar suport a la mateixa necessitat organitzativa de l’AMPA.

CoMisión RELACionEs ExtERnAsVocal núria GarciaLa idea de esta comisión es repre-sentar al AMPA en los diversos foros de participación que existen en el ám-bito educativo y de Distrito. También recoger la información que facilita la administración u otras organizacio-nes. Así, un objetivo fundamental es estar informado de las diversas ini-ciativas e inquietudes que hay en la escuela para poder comunicarlas en estos foros.

CoMissió DE RECiCLAtGE DE LLibREsVocal Gemma PauneLa comissió de reciclatge de llibres és la comissió més antiga de l’AMPA. Neix l’any 2000 fruït del convenci-ment que el reciclatge representa uns valors i uns avantatges de caràc-ter educatiu, social, ecològic i econò-mic molt superiors a l’adquisició in-dividual tradicional dels llibres de text. Els objectius són: socialitzar els llibres de text, educar en el valor de l’equitat, contribuir a la sostenibilitat, i disminuir la pressió econòmica de les famílies. Amb el reciclatge de llibres la mitjana d’estalvi és d’uns 90 euros a l’any per alumne.

CoMissió 6è En ACCióVocal: Rut solEs la Comissió del Viatge de 6è, for-mada per mares i pares del curs de 6è, amb el suport de l’Ampa. La vo-luntat és que tots els nenes i nenes de la classe de 6è és puguin acomia-dar fent un “viatge fi de curs” sense que la qüestió econòmica sigui un impediment. Es realitzen activitats com: Cinema, Berenars singulars, Obra de Teatre, Tòmbola, Fira arte-sana al barri.

CoMissió DEL CAsAL D’EstiuVocal Gemma PauneAmb l’objectiu d’ajudar a la con-ciliació de la vida familiar i laboral, l’AMPA promou des de fa gairebé 10 anys la realització d’un casal d’estiu a l’escola. Aquesta activitat comença cada any quan s’acaba el curs, la da-rrera setmana de juny, continua du-rant el juliol i es reprèn al setembre fins al començament de les classes. La Fundació Catalana de l’Esplai és l’entitat que se n’ocupa, i la comissió els supervisa.

CoMissió DE LA toRnAvEuVocal Cristina FerrerActualment està formada per unes 12 persones i ens encarreguem de publicar la revista i organitzar una fes-ta a l’any amb l’objectiu d’aconseguir finançament per a la seva edició im-presa, tenint cura de representar al màxim la realitat de l’Escola. La Tornaveu és la revista que publica l’AMPA de l’Escola Cervantes i que es realitza en estreta col·laboració amb l’Escola. És un extraordinari ca-nal de comunicació i un altaveu que permet conèixer i compartir expe-riències, activitats, treballs i celebra-cions que es fan a l’escola amb les famílies, amics i entitats del barri.

La idea clau és que com més gent siguem més riurem, és a dir, més farem. La idea és sumar pel projec-te de la nostra escola, sumar idees, procedències i maneres de fer dife-rents. Tot suma, res resta. Tothom és i pot ser AMPA només pel fet de ser a l’escola. Aportem el nostre temps de manera desinteressada i ens mou participar en un model d’escola obert i integrador. L’AMPA és res-ponsabilitat de tothom i tothom pot fer-hi coses. Aquesta visió condueix a una estructura horitzontal i àmplia, formada per les comissions, que són

33

Comissió FiresVocal: Eulàlia ArmengolLa comissió de fires organitza al llarg de tot el curs un seguit de mercats de segona mà de roba, joguines i lli-bres on es venen tot tipus d’articles que porten les famílies del Cervantes amb la idea que altres nens de la es-cola ho puguin aprofitar i reutilitzar. Els preus son molt familiars, ja que la finalitat principal es fomentar la reuti-lització, el reciclatge i l’intercanvi de coses. Els diners es destinen a mun-tar activitats dintre del marc escolar.

CoMissió ELs MusiCAntEsVocal Raquel FigaEls Musicantes, o els músics del Cer-vantes, neix amb la idea de crear una banda de timbalers per acompanyar a la nostra geganta Dulsirena i es-devenir un projecte musical, artístic i plàstic de creació d’instruments de percussió i nous elements de com-parsa. L’any passat amb la subvenció rebuda durant el 2013, vam poder comprar instruments de percussió per formar aquest grup de Timbalers i poder crear un nou espai lúdic i ar-tístic per posar en comú els coneixe-ments musicals dels alumnes, mares i pares, mestres i familiars.

Comision delegadosVocal: Cesc SauLos delegados, que se escogen a ini-cios de curso, crean un vínculo entre los padres, a quienes representan y la escuela. La comisión de delega-dos del Ampa es un puente entre es-tos delegados y el Ampa. El vocal de esta comisión debe facilitar la coordi-nación entre ambas estructuras y la transferencia de la información entre el Ampa y los padres de la escuela.

CoMissió ExtRAEsCoLARsVocal Luís RojoEl projecte actual d’Extraescolars “Temps extra” va començar al 2013 amb una oferta de tres tallers dife-rents que parteixen del mateix con-cepte: l’art i el cos com instrument privilegiat per integrar al nen amb el seu entorn cultural i social mitjançant l’ensenyament de la Dansa i l’Aikido. El projecte es realitza en col.laboració amb l’Associació Cultural Bacantoh que s’ha convertit en una de les en-titats dinamitzadores del Barri amb la seva iniciativa Festival TUDANZAS.

CoMissió HoRtVocal Purita MendezL’any passat varem realitzar al pati de l’escola un hort urbà efímer i portàtil a on es va plantar diferents plantes comestibles (incloent enciams i ma-duixes) a partir de materials reciclats i fent servir una paret mitgera de l’escola. Aquest projecte va permetre que els infants que viuen a Ciutat Ve-lla i en un entorn urbà aprenguessin de forma activa i directe el procés de plantació, el creixement de maduixes i hortalisses, la comprensió de les se-ves necessitats fitológiques i les se-ves propietats i usos nutricionals.

CoMissió bàsquEtVocal Rocco nayaA través de l’Escola de bàsquet del Cervantes volem fomentar l’esport a l’edat escolar, dinamitzant les re-lacions interpersonals i interculturals entre les famílies dels nens i nenes que hi participen. Els bons hàbits i una vida saludable entre els alumnes i les famílies també són aspectes a aconseguir amb aquest projecte. Promovem i gestionem la partici-pació dels equips del Cervantes, a partir de 3er (prebenjamins), en la lliga CCEB, la sol.licitud de beques i ajuts per aconseguir finançament, l’organització dels desplaçaments col·lectius dels nens i nenes que competeixen a la lliga, les “Colònies de bàsquet del Cervantes”, el “Dinar de diumenge en família”, el “Trofeu de bàsquet del Cervantes” (enguany, el 10è!), el “Bàsquet de mares”, i la “Patxanga de bàsquet de pares”.

37

Cantania 2014

escola...

36

Els nens i nenes de quart han participat, com cada any al projecte Cantà-nia, que posa en comú més de 38.000 nens i nenes de més d’un centenar d’escoles, la cantada col·lectiva d’una partitura i text creats expressament per l’ocasió (representada a 17 ciutats de Catalunya, Espanya i Alemània).

El projecte inclou la formació del professorat especialitzat de música de cada escola, el treball intens dels alumnes de 4rt durant tot el curs al voltant de les diverses cançons i coreografies i finalment el concert d’estrena, en el nostre cas, a l’Auditori, que enguany es dugué a terme el dia 4 de juny, a 2/4 de 5 de la tarda.

Aquest any es commemora el 25è Aniversari de Cantània i per celebrar-ho s’ha encarregat i el text a l’autor i dramaturg Marc Rosich. “Rambla Llibertat és un barri on

l’alegria es respira arreu i la con-còrdia es viu de manera genuïna.Aquest cas tan especial desperta l’interès d’Estela, una atrafegada periodista de la televisió, sempre a la recerca de notícies insòlites, i ara disposada a descobrir quin secret hi ha al darrere d’un fet tan inusual. Gómez, el seu nou càme-ra, li farà obrir els ulls i, passejant pels carrers del barri, l’ajudarà a entendre que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals. La “nostra” Rambla Llibertat és, doncs, un espai essencialment plural, divers i cosmopolita, on s’hi respira un sentiment de fraternitat, concòrdia, respecte i dedicació a

QUÈ EN DIU L’AUTOR?

la comunitat, però al mateix temps és un espai eminentment lúdic, on la diversió i la disbauxa també tenen cabuda i la festa té lloc al carrer amb la participació de tots els veïns, ja sigui en forma de llaminera xocolatada infantil o d’esbojarrada paella popular.També hem volgut que aquest sentiment amarés tota la música de la cantata. Això s’ha traduït en la partitura en una barreja de gèneres eminentment urbans (rap, beatbox, blues, dixieland o reggae) amb músiques del món, (el da-bke àrab, els ritmes africans o la samba brasilera), tots passats pel tamís d’un tractament musical eminentment contemporani” (Marc Rosich, autor de Rambla Llibertat).

Rambla Llibertat

38

39

Doncs justament, al marge d’explicar-vos que bé ho van fer els nostres alumnes i també de donar les gràcies a l’Anna, la Begonya i la Direcció de l’escola per fer-ho possible, d’això us volia parlar.... del text escollit per aquesta edició de Cantània:

Un text senzill, directe, fresc, però a la vegada profund i ple de metàfores on cada cançó és en ella mateixa un missatge dirigit a petits i grans, en el qual se’ns recorda la importància d’un mot en desús en la societat ac-tual: la llibertat. L’exaltació de la mateixa ve sempre condicionada a no trepitjar la llibertat del del costat, utilitzant el símbol del “peu del del costat”, títol d’una de les cançons principals (ritme àrab seguit d’un “rap” ben simcopat):

Aquesta “rambla” em féu pensar des del primer moment en el nostre barri, la nostra escola, el nostre col·lectiu. Tan “divers, plural, cosmopolita, fra-ternal i respectuós”, com el món petit i especial que ens descriu l’autor de la Cantània. La comparació era inelu-dible.

Aprofito l’ocasió per recordar-nos a tots plegats, com diu en Gómez, que “una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals i que el que fa

la Rambla tan especial és que els seus veïns gaudeixen de la pròpia llibertat sense oblidar mai el res-pecte als altres”.

En aquest enllaç hi trobareu els videos, text i partitures de cada cançó.... cadascuna, un petit tresor:http://musicaipedagogia.blogspot.com.es/p/cantania.htmlhttp://www.auditori.cat/ct/concert/cantania-rambla-llibertat-2946.aspx

Cristina Ferrer

El gust, olor i color de la llibertat resulta ser finalment la suma de tots els colors i sentits que en resulten ... la Xocolata (pel meu gust, la cançó més emocionant, a ritme de “samba”:https://www.youtube.com/watch?v=td6Hw4ytrac):

L’”himne” on Tothom hi és comptat.ens recorda que la diversitat d’opinions no hauria d’excloure a les persones:

L’argument situa l’existència d’aquest “barri lliure” com un fet tan inusual que esdevé noticiable per a la reportera de moda, Estela, que preten fer alçar, amb gran preocupació pel seu ego, els índexs d’audiència a costa del repor-tatge que hi va a fer. En Gómez, el càmara que l’acompanya, actuarà d’alter-ego, tot recordant (i acabant convencent) a la seva col·lega que la primera cosa que cal fer per obtenir un bon reportatge és escoltar,no tenir perjudicis i poder reflectir la diversitat dels seus actors.

“Aquí, a Rambla Llibertat,cadascú és lliure de fer el que vol,sempre que no es trepitgiel peu del del costat (...)Aquí, a Rambla Llibertat,tothom fa volar coloms com li plau,sempre que no es fiquiel dit a l’ull del del costat”

“Si tu penses groc,i jo ho veig vermell.Pintem tots junts, pintem tots junts,una llibertat taronja!Cor i Gómez: Si tu penses blau,I jo ho veig vermell.Pintem tots junts,Pintem tots junts,Una llibertat violeta”

“Aqui, a Rambla Llibertat, tothom hi es comptat...Tothom qui està d’acord,Tothom qui està en desacord,(o els qui ni una cosa ni laltra, Ni fred, ni calor...)Aqui a Rambla Llibertat qui vol dir la seva hi es comptat.Tot és debatut i parlat,I en una sola veu tot acaba consensuat”.

LLIBERTAT I SANT PERE

40

41

proJecte

Totes les mares i els pares podem compartir amb els nostres fills/es i els companys/es de la classe les nostres habilitats, interessos, profes-sions, contes preferits, jocs, recep-tes dolces i salades, cançons d’aquí i d’allà...Aquest és el que han estat fent les mares i pares de P4 i P5 durant aquest curs en el Projecte “Tots a Classe”.

Petits i grans hem estat molt con-tents de participar-hi, ens hem sor-

a Classe” a les vostres respectives classes !I potser, el dia que el projecte es re-alitzi de P3 a 6è, podem començar a pensar en fer intercanvis entre clas-ses per compartir els tresors.

No podem publicar imatges de totes les activitats que s’han fet , però us en mostrem unes quantes us en po-gueu fer una idea i us inspireu...

près, ens hem conegut una miqueta més i hem après uns dels altres.

Arriba divendres a la tarda i ja sents les veuetes que pregunten... i quina mare o pare ve avui a la classe i què farà... ? La valoració és tan bona, que no ens en podem estar d’animar a les vostres delegades/ats a organitzar el proper curs 2014-2015 un “Tots

aTots

ClaSsE JuAN (pare Paolo), viatge familiar a Colòmbiai proven bombons típics de Colòmbia.

JuAN (pare Gastón), històries de Venezuelai construcció màscares.

CRiSTiNA (mare Lorenzo ), mandala gegant.

SoNoE i AmY (mares de la Amy i el tomás),expliquen conte de l’oruga en anglès.

NoRA i mERCÈ (mare del sirag),taller de cures a ninos i nines.

SANAE (mare Luaï), parla de les diferents culturesi països que tenim a la classe.

mANuElA i CAmilA (2 amigues de la Maria Kali i la seva mare), taller de piruletes de xocolata.

43

42

Pakistan

el meu pais...paquistán

Today I got a chance to represent my childhood and also represent my children childhood. It is great pleasu-re to discuss my childhood with the world and my starting days of school and how my school was and also the teachers who taught me earlier edu-cation.

When I was born me and my parent live in Pakistan and after my birth I go to school when I was almost five years old. When I started my school it was 1990s decade. I was frightened to go school in start. But after some time my teachers taught me develop interest for study and also school, and I was enjoying to go school and also love my teachers because of their superb behavior and also for creating love for education and deve-lop me a good sense of human. They taught me to respect the elders and also to love the children. It was great place because I knew the meaning of life and the purpose of life. Every room is well decorated with charts and also quotes written on the every wall of my school when I read them I couldn’t understood what there means. But with the passage of time I knew the meaning of those quotes. In my school there were more than

six teachers and also five rooms and one staff room and also principal offi-ce where all the parents met her. It was great atmosphere and I got my earlier education there from the great teaching staff and I was loving it but unfortunately I stopped my schooling because my parents shifted abroad and I stopped my schooling there. But after sometime I started school there in abroad. In the starting I found some difficulties because of langua-ge I was new and not knew the lan-guage but with the passage of time I understood the language and over-come my problems. After sometime I got married. I got married earlier and also stopped schooling and unable to get higher education. Now I have two children my younger son is seven years old and he star-ted his school when he was almost three years old. His name is Umar Zia Naz and as he is live in this country and started school there. That’s why he didn’t face any difficulties but as usual children didn’t like to go school. He also didn’t like to go school but after some time he was enjoying the school. He likes his school very much. His school was very beautiful. The building of his school very beau-tiful and most important thing all the

teacher are very qualified and well educated. They taught him to make him a good person and groom his personality with the help of educa-tion. His school was well decorated and he is doing best in the school and it’s the result of his teachers. All because I love to choose the school for my younger son name Abubaker Zia Naz to go the same school. He also enjoy the school because of his younger brother and love to go school with his brother. All the teachers are very hard working they work hard with him. That’s why he is well going in study and also in extracurricular activities. They love their school and also their teachers.Umar loves alot her teacher Lili and Abubaker also loves her alot... And finally as all know whe-re we live we love that place and our love for that place is natural pheno-mena. That’s why I love my childhood and my childhood school and also love my country. My children live in this country and they love this cou-ntry and also love to live there and love the school where they get his education. Same I like my childhood school and my country.I love Barce-lona i am so happy to be here.thats a my little story...Thankyou

Les Dents

recomenacions i recordatoris per totHom

Obrim una nova secció de recome-nacions i orientacions d’hàbits salu-dables de tota mena, com: la higie-ne, l’alimentació, l’esport, l’amistat... i tots els temes que ens volgueu pro-posar.

Si vols compartir algun consell que t’hagi servit, no dubtis en fer-lo arri-bar a la redacció de la Tornaveu.

Comencem amb, les DENTS.

Sabeu per què i com cal cuidar les dents i la boca ?, quines malalties podem prevenir ? quan començar a respallar-les i com ?, quina pasta utiltizar ?, quins aliments afavoreixen les càries ?

Mantenir les dents sanes és molt im-portant, evitarem dolors, molèsties i reparacions molt cares que mai se-ran millors que la dentadura original.

Si ens les cuidem bé, evitarem malal-ties com: la càries dental, la malaltia preriodental (afecta a les genives i pot acabar amb la pèrdua de les dents),

i el càncer oral (provocat pel tabac, l’alchol i el mal estat de les dents).

Cal començar a respallar-se a partir que surt la primera dent del bebè, cap els 6 mesos, però sense pasta. A partir dels 3 anys, ja podem co-mençar a respallar-nos amb pasta. És recomenable respallar-se després de cada àpat durant uns 3 minuts, netejant-ne totes les cares i especial-ment la zona propera a la geniva. Si respallem la llengua, eliminem bacte-ris i afavorim un millor alè.És important que els adults supervi-sin el respallat fins als 6-8 anys per tal de fer-ho correctament i prevenir les càries.

A partir que les nenes i nens comen-ceu a utilitzar la pasta, recordeu que s’ha d’escupir i encara que tingui gust a “xuxe”,mai s’ha d’empassar ! Alhora de triar quina pasta utilitzar, podeu escollir la que més us agra-di, lo important és utilitzar la pasta de dents que correspongui a la teva edat (que conté el fluor que necessita cada edat).

Mengueu molts dolços al llarg del dia? Com que els aliments rics en sucres, tant si són natuls com elaborats, afavoreixen les càries, hauríem d’intentar controlar el seu consum, es-pecialment entres els àpats, de: llaminadures, pastissets, begudes refrescants, sucs de fruites, cereals, xocolata, gelats, salses, mel...

Què en penseu de la possibilitat i dels beneficis de respallar-nos les dents després de dinar, a l’hora del menjador escolar?

Pensem-hi, compartim, i fem una proposta a l’escola !

Una tardade teatre amb els

Miquelets

escola...

44

45

Divendres 25 d’abril, la setmana de Sant Jordi i els Jocs Florals, la clas-se de 6è va oferir a tota la gent del Cervantes un espectacle teatral, La Llegenda de Sant Jordi, un text que coneixen tots els nens i ne-nes de l’escola perquè el llegeixen i l’interpreten a classe.

Al gener, quan les mares i pares vam anar a la classe a parlar amb la tutora i els Miquelets sobre quines activitats volien realitzar per treure calés i que tota la classe pogués anar de viat-ge de final de curs, va sortir aquesta possibilitat: aprofitar aquest text per muntar una obra de teatre de veritat, per representar-la davant del “gran públic”.

Els adults de seguida vam veure que era una oportunitat no de “fer saltar la banca” (perquè el preu de les en-trades seria discret) però sí de fer una cosa nova per a ells, creativa, diverti-da i en grup. Estaven disposats a fer d’actrius i d’actors i l’obra sens dubte

La representació al gimnàs de l’escola va ser un èxit total. El públic més exigent, els nens més petits que ocupaven les primeres files, van se-guir l’obra amb molt d’interès i ad-miració, només badaven boca per llepar les piruletes que els havíem repartit i per riure. I no és tan sorpre-nent, els grans de l’escola estaven jugant a fer d’artistes. I què bé que ho feien!

El making of dels assaigs, com podeu imaginar, està ple d’anècdotes diver-tides i corredisses finals. L’autèntic assaig general, tota l’obra seguida, amb els números musicals, les llums i els efectes de so, va ser la represen-tació que tots vam veure.

Com dèiem, l’èxit va ser total. Els Miquelets i les Miqueletes van jugar i van aprendre molt: van ser partí-cips de tot el procés per construir l’espectacle i van sentir l’emoció i els nervis de sortir a escena a fer el “más difícil todavía”. Apagats els llums, sota la mirada atenta de tota la gent de l’escola, cadascú va agafar el “focus” (el protagonisme a escena) quan li tocava i va fer el que calia. Al començament amb una mica de por, al final amb alegria.

Llàstima no poder organitzar una se-gona representació. Estaria bé per al proper muntatge el proper curs… Perquè a la segona ja se sentirien com “professionals”.

Ha esta un procés força engrescador, el d’involucrar els nens en la prepa-ració del viatge. I l’escola ha trobat temps i mestres per acompanyar-los. A l’hora de tutoria, han fet un taller de galetes, han debatut entre ells i han parlat amb les mares quan hem anat a l’aula, han pres decisions; han fet manualitats en el temps de menjador; han calculat preus de viatges i cases de colònies a la classe de matemàti-ques, a banda dels decorats i la mú-sica esmentada.

I, sobretot, ells han estat magnífics. Hem de confiar en els nens i les ne-nes i ajudar-los a trobar la manera de mostrar tot el que saben i poden fer.

Elena Calvo

es convertiria en un espectacle si afe-gíem uns bons decorats i música…

La tutora va repartir els papers entre tots els nens i nenes de la classe i van treballar a l’aula el sentit de les frases, la dicció, tot estimulant la me-morització. Un actor professional va anar a l’aula a ajudar-los a visualitzar els seus personatges i trobar la mi-llor manera d’interpretar-los. Després van començar els assaigs, per es-cenes soltes, quan els horaris de les mares i dels actors ho permetien, a algunes cases o molt millor! al Palau Alòs. Paral·lelament, a l’escola, a les hores de plàstica i música, amb un pare molt “moti” (motivat) i la mestra de música, molt “moti” o molt pro-fessional, van elaborar uns decorats molt macos i uns números musicals que incloïen cançons i un ball del fo-lklore català i fins i tot una tarantel·la del sud d’Itàlia! Fins i tot vam gaudir d’un equip de llums i so (el rugit del drac) per donar a l’obra un acabat d’obra de teatre real!

ingredientsper 6 persones

600 g de carn (costella de porc, vedella)500 g de remolatxa500 g de patata200 g de pastanaga200 g de ceba200 g de col300 g de tomàquet3-4 dents d’allMongeta blanca cuitasal, pebre negra molta, pebre vermella dolça, llorer, vinagre.

ingredients per la massa2,5 gots de farina1/2 got d’aigua1 ou (opcional)Pessic de sal

ingredients pel farcit400 g de carn de porc picada400 g de vedella picadaCeba trituradaPebre negra molta i sal

Preparació Fem brou de carn amb la costella i el llorer i deixem bullir 1,5 hores al menys.

En una paella fem un sofregit amb les cebes, les dents d’all, les pastanagues, els tomàquets i la remolatxa i una mica de vinagre. Salpebrem i també hi podem posar la pebre vermella dolça (opcional).

Un cop el brou estigui fet, coem la patata feta a bocins i la col dins del brou. Quan la patata i la col estiguin cuites hi afegim el sofregit i les mongetes blanques. Ho deixem coure 2-3 minuts més. En servir, hi afegim un rajolí de crema de llet. També hi podem afegir la carn del brou feta a bocins.

PreparacióPer fer la massa, barregem l’aigua, la farina i l’ou i un pessic de sal. Quan estigui tot barrejat, s’ha d’estendre damunt una superfície neta i estirar-la amb un corró. Quan estigui ben estirada, anem marcant rotllanes amb un got petit. En cadascuna hi posem, al mig, un petita porció de la carn picada barrejada i tanquem en forma de mitja lluna i després aproximem les puntes de la mitja lluna cap al centre.

Un cop fets tots els pelmeni s’han de bullir uns 5 minuts.

boRsHCH [БОРЩ]

PELMEni[ПЕЛЬМЕНІ]

VITALIK PIRÀMIDES (1er)

BORSHCH (SOPA DE REMOLATXA)I PELMENI (RAVIOLI DE CARN)

UCRAÏNA

QUI? CLASSE?

QUÈ?

ORIGEN

Que sopenels nens i

nenes del Cervantes?

49

Recordsdel Cervantes

els meus anys al cervantes

Jo he estat des de P3 a l’escola. Recordo moltes coses. De quan anàvem a infantil no me’n recordo molt, només sé que sempre pin-tàvem i jugàvem. A 1er demanàvem deures perquè ens feia molta il.lusió. A 2on vaig tenir una gran experiència quan va nevar a Barcelona: em va agradar molt! A 3er una experiència molt divertida que vaig tenir va ser quan vam fer un treball i vam obrir un peix. Li vam veure el cor, els intestins, el cervell, etc. A 4rt ja vam començar a treballar com els grans i aprenia moltes coses i m’ho passava molt bé amb els companys. A 5è em va fer molta pena que moltes companyes marxessin de l’escola. Així va ser que només en vam quedar 5 però tot i així em va agradar molt la nostra mestra. I ara, a 6è, tindré records inoblidables quan marxi cap a l’institut.Mai oblidaré les festes de final de curs, quan celebràvem el Carnaval, el Dia de la Pau... Però sobretot, mai no oblidaré els meus companys per-què he viscut moments inigualables amb ells. Ja s’acaba el meu temps a l’escola però estic ben segura que mai us oblidaré.

Lídia Carmona

Calaixdel To

rnaveu

Basquet mares filles!

Campions de lliga!

Campions Trofeu Ibercaja

50

A l,abril, els Olimpics van

participar al Dansa Ara, una trobada de petits dansaires. El Palau Sant Jordi va acollir centenars de nens i nenes de segon de primària de diferents escoles de Barcelona. Els temes: “Pa amb oli i sal”, “la cançó de les menti-des”, “la noia de porcellana”, entre d’altres, van ser part del repertori amb què ens varen obsequiar. El Sant Jordi es va convertir en un mosaic de colors, de moviment i d’alegria i els nens van executar les danses amb molta gràcia, desimboltura i amb un somriure constant a la cara. Endevineu quins eren els nostre? FELICITATS OLÍMPICS!

Cançó TornaveuL’escola Cervantes té Tornaveu.Això vol dir que eeeses es es al carnavalal carnaval al carnananaval!I així es diu l’escola Cervantes!!!!!Voleu una escola amb carnaval?!Pues veniu.Festa festa festa festa festa!Així es el...Tornaveu!!!!!

ANIMEU-VOS!

Envieu-nos les fotos

i/o dibuixos de l’estiu

a la adreça

revistatornaveu@gmail.comLa revista Tor

naveu

ha estat finalis

ta

dels premis Fapac

,

enhorabona !

Musics a la fira al carrer de

sant pere mes baix

Jocs olimpics

Gael

Cor Calypso