revista ond'ara 15

Núm

. 15

- Abr

il/A

gost

201

2 - 5

eur

os

La SisquellaLa caminada a Montserrat

Maria BergadàEl colom de vol català

2

núm

. 15-

5 €

abril

- ago

st 2

012

D i r e c c i ó : L a u r a Puig, Sots-Direcció: Elisabet Jové, Asses-sorament lingüístic: Lluís Sarri, Con-sell de redacció: Marta Augé, Alba Prat, Montse Tor-res, Montse Car-bonell, Sílvia Sarri, Maria Cisteró, Aida Bonet, Carles Bru-fal, Teresa España, Elisabet Jové i Lau-ra Puig, Disseny i maquetació:Art Au-diovisual Dipòsit Legal: L-1123-2007, ISSN: 2013-0457

Índex

Info 4Entre tu i jo 10De tot 14Saludablement 16Moments musicals 17Iuris et de iure 18Fotos vostres 20Exteriors 22Un racó per tots 24Apunts de fauna 28Dossier fotografic 31Paraules 34Fotos vostres 36Què bo! 42Una pinzellada 44Col·laboracions 54Fem memòria 58

En algunes seccions del present núme-ro, hi trobareu el logo que veieu aquí. Aquest logotip correspon al servei mu-sical Spotify. En aquesta aplicació hi trobareu una llista amb el títol “Revista OND’ARA 15” on hi ha recopil•lades les cançons que els redactors i col·laboradors d’aquest número us pro-posen per acompanyar la lectura del seu article. Esperem que en gaudiu!

editorial

abril 2012 - agost 2012

Aquesta vegada no volem tornar a parlar de retallades, d’economia, ni de subven-cions mal promeses, o mal repartides, però si que ens veiem amb l’obligació d’informar-vos que el present número de la revista OND’ARA no va acompanyat del DVD “20 anys darrere l’objectiu de Josep Prat 4” com correspondria, per un qüestió pressupostaria. La nostra intenció era edi-tar-lo i regalar-lo, però ens hem vist obli-gats a prorrogar la seva entrega per més endavant.

Dit això, també volíem aprofitar aquest es-pai, altaveu de la revista, per alçar la veu en pro dels animals; i especialment en aquest cas, a favor dels gossos. Volem to-car aquest tema, arran dels fets ocorreguts a la vila de Torà a principis d’aquest mes d’abril, on el tinent d’alcalde, acompanyat per l’alcaldessa, va matar a trets i posteri-orment a cops de bastó, a un indefens gos abandonat que rondava pel poble

Aquest fet ha provocat un debat encès; a televisions, radios, Internet, etc. sobre la defensa dels animals, entre animalistes i els qui no ho són. Nosaltres no volem actuar en aquesta binomia, sinó que simplement

editorialvolem ajudar, un xic més i a la vegada expressar la nostra postura, respecte a aquests animals que gairebé tots tenim, ho hem tingut la sort de tenir; i que tant estimem.

A partir d’aquest número, veureu que la revista col·labora quadrimestralment amb el Refugi la Segarra a difondre els gos-sos abandonats que esperen ser adoptats. Aquesta col·laboració, va ser sellada molt abans dels lamentables fets de Torà, però arran de la cruel actuació del Consistori toranés, hem pensat intensificar la nostra col·laboració amb la Protectora.

Volem dignificar, demanar empatia, esti-mació, comprensió, pàciencia i sobretot caritat ja que la fidelitat d’un gos, en oca-sions, sobrepassa la bona voluntat de qual-sevol persona.

Us demanem que us uniu a nosaltres, que entre tots donguem exemple i demostrem que som nosaltres els “animals racionals”,, que compartim les paraules de Mahatma Gandhi quan deia que un poble, una civi-lització, o simplement una societat es pot jutjar per la forma com tracta els seus ani-mals. Una bona reflexió per pensar-hi.

4

INFO

La Marató de TV3 a Ribera d’Ondara

El passat mes de desembre de 2011, Ribera d’Ondara va tornar a ser solidària amb La Marató de TV3 dedicada a la regeneració i trasplantaments d’ òrgans i teixits.Es van organitzar un seguit d’actes amb l’objectiu de recaptar fons, van ser tot un èxit. El diumenge 11, es va fer la tradicional caminada, aquest cop, fins a Montlleó. La setmana següent, es va programar una desfilada de vestits de núvia i comunió que va ser tot un èxit; abans es va fer una demostració de la dansa del ventre i una actuació del Cor de Gospel Ondara. A con-tinuació, el Dr. Ramon Segura va parlar so-bre els tractaments i, finalment, part dels assistents van jugar al bingo i van sopar. Es van col·lectar 2.150 euros.

abril 2012 - agost 2012Em dónes força, Sergio Dalma i l’Escolania de

Montserrat

6

Presentació d’Instants eterns a Ribera d’Ondara

Unes dues-centes cinquanta persones van omplir la sala-teatre del Local Social l’Amistat de Sant Antolí i Vilanova (Ribera d’Ondara) el diumenge 30 de gener per assistir a la presentació del llibre Instants eterns. El passat de Ribera d’Ondara a través de les fotografies. 1860-1979. Els responsables de la publicació, amb les au-tores al capdavant, Elisabet Jové i Laura Puig, van preparar una emotiva presen-tació per explicar a tots els veïns el llibre recentment publicat.

La publicació, finançada exclusivament gràcies a fons privats, explica el passat de l’actual municipi de Ribera d’Ondara (La Segarra) des de finals del segle XIX fins a l’any 1979, moment en què les fotografies en color es comencen a generalitzar. És un repàs, a través de gairebé 600 fotografies – cedides per les famílies del municipi - dels records i les experiències més personals, que els veïns dels pobles han volgut com-partir amb les autores.

El mateix dia de la presentació, tots els veïns que l’havien reservat el van poder recollir i començar a endinsar-se en els re-cords de generacions d’avis i besavis plas-mats entre les 324 pàgines del llibre. Se n’ha realitzat un tiratge de 300 exemplars i es distribuiran per llibreries i biblioteques, per fer-lo accessible a tothom. Per a més informació es poden dirigir a la següent adreça electrònica: [email protected]

8

Carnestoltes 2012

Imatges del Carnestoletes que es va ce-lebrar a Sant Antolí i Vilanova i a Els Hos-talets el passat 19 de febrer.

Les fotografies han estat cedides per la Marta Bacardit dels Hostalets.


Visita de bisbe a Sant Pere dels Ar-quells

El passat 11 de març, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, va realitzar la visita pas-toral a Sant Pere dels Arquells. Va oferir una missa juntament amb Mossèn Jaume i després es va fer una aperitiu al local del poble on es va mostrar molt proper a tots.

El bisbe va destacar la importància de mantenir l’església del poble, ja que està en molt mal estat, i que per la seva part faria tot el possible per reformar-la. Tot i amb això, també va demanar la col·laboració de tothom.

Aquesta visita va permetre el retrobament entre tots els veïns del poble, els que hi viuuen durant l’any i els que ja no.

Maria Cisteró

Club tenis Taula

El Club Tenis Taula de Ribera d’Ondara, creat el 2009, es dedica a la promoció i pràctica d’aquest esport des dels més petits fins als més grans, amb un equip a la 2a B Provincial de Barcelona. Hi ha dos dies a la setmana d’entrenament al Local del Club a Sant Antolí i Vilanova.

L’escola està dirigida a tothom que li agradi el Tenis Taula. Tant si es té la intenció de competir a nivell federat com si no es vol competir i només gaudir del joc de forma amateur. S’ofereixen monitors qualificats, instal·lacions en perfecte estat, competició federada a nivell provincial i participació en tornejos durant tot l’any, i també, torne-jos per a no federats. El material esportiu i l’equipament també van a càrrec del Club. Per poder fer les inscripcions cal dirigir-se a l’adreça [email protected]

10

ENTRE TU I JO per Montse Torres

Una pel·lícula: Em va agradar molt La Vida és Bella.

Un llibre: M’agraden molt les novel·les de misteri.

Quin autor destacaria dins d’aquest gènere? Mary Higgins Clark.

Un viatge que hagi fet o que li agra-daria fer: M’agradaria molt anar a Itàlia.

Per què Itàlia? Ho trobo molt romàntic.

Quin plat em cuinaria? Una paella.

Maria BergadàTreballadora de la farmàcia de Sant Antolí


ENTRE TU I JO per Montse Torres

La Maria Bergadà es va jubilar el pas-sat mes de desembre, tancant així una etapa de gairebé 20 anys, en els quals, d’una manera o d’una altra, ha estat vinculada a la farmàcia de Sant Antolí, primer amb la Rosa Miró, amb qui va començar a fer hores en moments puntuals i, després, amb la Lluïsa Pont, amb qui ha mantingut una relació pro-fessional i personal fins a l’actualitat. Una farmàcia en què no es fan guàrdies ni s’ha d’agafar torn, però on tots els clients són cares conegudes, on s’obre quan algú necessita un medicament i on la relació entre cap i empleat és una història d’amistat que perdura més en-llà de les relacions laborals.

P. –Feia molts anys que treballava a la farmàcia? Quan va començar?R.- Vaig començar amb la Rosa Miró, quan la farmàcia era al costat de Cal Manel. Lla-vors només hi anava quan la Rosa em ne-cessitava, no tenia un horari fix, sinó que ella m’avisava quan tenia molta feina o havia de marxar i jo hi anava.

P.- I ja va continuar amb el canvi de propi-etària…R.- Després, quan la Rosa va marxar i va agafar la farmàcia la Lluïsa vam fer el mateix, ella m’avisava quan em necessitava i jo hi anava. Aleshores la Lluïsa va muntar la farmaciola de Pallargues i al tenir més

feina, jo vaig començar a anar-hi dues hores al dia, tres dies a la setmana i els dissabtes, tot el matí. En total, quatre dies cada setmana. És l’horari que vaig fer fins al passat desembre.

P.- Quan va començar li va costar aprendre el funcionament de la farmàcia?R.- No, perquè està tot col•locat en ordre alfabètic i en un lloc hi ha el que són me-dicaments i en un altre el que no ho són (cremes, sabons…), de manera que, des del principi, em va resultar molt fàcil aprendre el funcionament. També hi ha un catàleg d’especialitats farmacèutiques amb tots els medicaments, les marques, els genèrics… que ajuda molt a resoldre dubtes, sobre-tot abans. A més, si tenia algun problema trucava a la Rosa o, després, a la Lluïsa i elles m’ho solucionaven per telèfon.

P.- Amb l’arribada de la recepta electrònica i la informatització de les farmàcies va notar un canvi molt gran?R.- Sí, però un canvi positiu. La recepta electrònica va molt bé, ja que sempre saps el medicament exacte que has de donar i quan l’has de donar. També és molt pràc-tic per al client, ja que pot anar a buscar el medicament sense haver de passar pel metge a renovar les receptes.

P.- La irrupció dels genèrics va suposar tam-bé un canvi en la manera de funcionar de les farmàcies?R.- Jo crec que sí, perquè abans el metge receptava els medicaments que vo-lia. Ara ha de receptar el que té el preu

12

més baix dins un mateix principi actiu. Abans, hi havia només unes marques i ara hi ha un ventall més gran de medicaments i has de donar el més barat, sempre que tingui el mateix principi actiu.

P.- Va descobrir una professió que li agra-dava?R.- Sí, a més, sempre he tingut molt bones companyes, amb qui m’he portat molt bé i això m’ha fet més fàcil i agradable la feina. Des que vaig començar a treballar amb la Rosa, he tingut una molt bona relació amb totes les persones que han passat per la farmàcia i, de fet, la Lluïsa Pont és, per a mi, més una bona amiga que la meva cap.

P.- De la mateixa manera, els clients de la farmàcia són també veïns i coneguts. Això també es nota, no?R.- Sí, sempre que algú ha necessitat algun medicament quan la farmàcia estava tan-cada i m’ho han demanat, he obert per do-nar-l’hi. De fet, els primers dies que estava jubilada encara hi vaig anar 5 o 6 vegades, perquè la gent no sabia que ja no treballava i em continuaven demanant coses. De tota manera, encara tinc les claus per si algú necessita res.

“La Lluïsa més que la meva cap és la

meva amiga”P.- A nivell general, què és el que més es ven en una farmàcia com la de Sant Antolí?R.- Sobretot, es venen medicaments per malalties cròniques (diabetis, hiperten-sió…), medicaments per a la pressió, cal-mants (com el paracetamol) i antiinflama-toris (com l’Ibuprofèn). També es venen molt les cremes solars i cremes corporals i els gels de bany i xampús, ja que ara hi ha moltes ofertes i són marques que fun-cionen molt bé.


P.- Pel que fa als medicaments, suposo que n’hi ha un ventall molt gran…R.- Sí, però el vademècum que acostuma a receptar el metge, generalment, sempre el tenim en estoc. Quan hi ha un metge substitut o la gent va a urgències, sí que es nota, perquè es recepten especialitats diferents, que, en cas de no tenir, es poden aconseguir amb rapidesa, ja que a la farmà-cia de Sant Antolí ens serveixen comandes dos cops al dia.

P.- Ha parlat d’ofertes. Segons la seva ex-periència, creu que les farmàcies també noten la crisi econòmica?R.- Jo crec que sí. Perquè ara als metges els costa molt receptar medicaments cars i es venen més genèrics. Els medicaments són molt més barats, han baixat els mar-ges i no sempre s’han complert els terminis de pagament... En el cas de Sant Antolí i d’aquests poblets, en ser molt petits, també es nota molt que es va morint la gent gran, que són els que prenen més medicaments, perquè els joves estan sans i forts i gairebé no prenen res.

Piú bella cosa, de Eros Ramazzotti i La Bambola de Sergio Dalma

Lluïsa Pont, Maria Bergadà i Anna Rodríguez a la Farmàcia Pont.

14

DE TOT

“Fight Fire With Fire” de Apocalyptica

“La copa rota” de José Feliciano

“Music for Summer Evening” (V part II) de George Crumb

Entra al bloc i podràs escoltar les nostres cançons preferides! www.ondara.blogspot.com

Què escoltem?per Marta Augé

La Revista OND’ARA col·labora amb el Refugi Cervera - Segarra cedint un xic d’ espai per donar a conèixer els gossos que hi viuen i que han estat aban-donats. Aquesta vegada us pre-sentem el Xarli, un dàlmata sord, de cinc anys, afectuós, intuïtiu i juganer, que espera al Refugi una oportunitat per tenir una llar.Si us agradaria adoptar-lo, a ell, o a qualsevol altre gos del Refugi, podeu posar-vos en contacte a l’email [email protected] o us podeu acostar al refugi els dissabtes i diumenges al matí.


MOMENTS MUSICALS per Marta Augé Pe

tita

his

tòri

a de

la

músi

ca (1).

La P

rehis

tòri

a i

l’An

tigu

itat

Petros Tabouris Ensemble- Epi-taph Of Seikilos [Pyktis, Krotala]

Quan comença la història de la música? Doncs, s’inicia conjuntament amb la història de la humanitat. De la mateixa manera que l’ésser prehistòric neces-sita crear eines per treballar al camp o armes per caçar, va descobrint que pot imitar els sons de la naturalesa i que d’un os o una branca sorgeix una flauta, o en tensar una pell s’aconsegueix un tambor. A l’antic Egipte, ja fa 5000 anys, ja es cantava mentre es treballava i en les ce-rimònies religioses... Es pensa que els Assiris tenien una notació musical per conservar les melodies de les celebracions.Mil anys abans de Jesucrist, David, rei dels hebreus, poeta i compositor, for-ma un cor de 300 persones acompanyats de trompetes, lires, arpes, etc.

La música, en la societat grega, va tenir una importància molt gran. El cant i el so anaven lligats a moltes activitats de la vida civil, militar, religiosa o, sobretot, intel·lectual. El ciutadà grec rebia formació musical des de ben petit. La música estava en relació orgànica amb l’ànima, es considerava com una disciplina matematicofilosòfica tal com queda reflectit en els diferents estudis que realitzaren Pitàgores, Plató i Aristòtil.Pitàgores va crear uns sistemes d’escales anomenats modes fent referència a les distàncies que hi havia entre els astres. Ells parlaven d’”harmonia” fent referència a les distàncies que hi havia entre les esferes (teoria de les esferes) i amb això van determinar distàncies entre els sons, que vindrien a ser, amb evolució d’ara, els intervals. D’aquí en sortirien els modes (dòric, jònic…) que després s’usarien a l’Edat Mitjana.Molts mites vinculen la poesia amb la música, des del d’Orfeu fins als d’Apol·lo, Dionís, etc. I als teatres grecs la música també tenia acte de presèn-cia amb cors, solos, interludis instrumentals, etc.

A l’Orient Mitjà, queda reflectida la música en les Sagrades Escriptures per mitjà de petits signes musicals anomentats neumes: la música vocal religiosa que es convertirà en la base del desenvolupament de la música occidental.

16

SALUDABLEMENT per Aida Bonet

L’anomenat muguet o fongs bucals és una patologia molt freqüent sobretot en lactants o gent gran. Es manifesta en forma de plaques blanques a la llengua que no cedeixen al rentar la boca com se sol fer habitualment. És un problema molest, do-lorós i que pot, fins i tot, provocar que una persona deixi de menjar. La sensació que solen explicar els pacients que la pateixen quan ingereixen nutrients és que “estan mastegant vidre”. Normalment, abans d’aparèixer les plaques blanques, la llengua es torna molt vermella i amb sensació de se-quedat. Evidentment, si es comença a trac-tar el problema en aquesta fase, és més fàcil eradicar-lo. També, pot anar acompanyat de “bocaneres”, és a dir, les comissures la-bials irritades i macerades. Si el problema es va agreujant, els fongs poden arribar a afectar boca, llengua i esòfag. El muguet acostuma a presentar-se després d’una tanda d’antibiòtic, de nebulitzacions (trac-taments amb mascareta), d’alguns tipus de medicaments o tractaments invasius.Hi ha medicaments específics per aquest problema, encara que també funciona sa-ber alguns remeis naturals que ens poden ajudar. En cas de rebre tractament mèdic, normalment acostuma a ser en pasta o xa-rop. Si és pasta, s’ha d’aplicar a la boca i a la dentadura postissa, en cas que la persona

en dugui. Si és xarop, es recomana usar-lo després de menjar, glopejar-lo i escopir-lo o tragar-lo si els fongs afecten l’esòfag. És important recalcar que si la persona porta pròtesi dental, ha de tirar una mica de me-dicament al pot de la dentadura juntament amb l’aigua de netejar; en treure’s les dents a la nit. Si no el fong mai desapareixerà i quedarà incrustat a la dentadura.

Per començar a millorar el problema si encara no hem pogut acudir al metge, hem de conèixer que els rentats amb be-gudes amb gas el milloren, sobretot els que porten cola. I que, fins i tot, propicien l’apetència als aliments. També se solen fer barreges de suc de llimona i camamilla ben fresques per a netejar-se la llengua. Una al-tra solució seria preparar glaçons amb sucs àcids: de llimona o pinya i triturar-los fins a agafar la textura d’un granissat. Aquesta solució millora la sensació de sequedat i és un dels trucs més apreciats pels pacients, sobretot a l’estiu.

Però, com es diu sempre, el millor és la prevenció, i, per això no hi ha res com rentar-se la boca bé i sovint: Tenint espe-cial compte si s’acaba de prendre antibiòtic o mascaretes per a la respiració. Els bons hàbits eviten molts patiments.

muguetRespira, Pets

Gracias a la vida, Mercedes Sosa

18

IURIS ET DE IURE per Carles Brufal

Tipus d’Estats

Un Estat podem definir-lo com un or-ganigrama d’institucions que emana de la voluntat d’un poble que el legitima per ges-tionar les aspiracions d’un país. Un Estat no és només organització, també compta amb un substrat de tipus personal, el poble, i amb el territori delimitat per terra, aire i mar.

Avui ens fixarem en les diferents estruc-tures estatals que coexisteixen en els nos-tres temps per mirar de trobar-hi les dife-rències. En aquest tema inabastable -per-què podríem partir de les estructures de poder més remotes que ens explicarien el perquè de moltes coses- no pretenc ser ambiciós en absolut i amb tota la humilitat tractaré d’explicar breument les caracterís-tiques bàsiques que marquen les diferèn-cies entre una i altra forma d’Estat.


Deixant de banda les formes imperials ro-manes i del llunyà Egipte, on uns pocs que governaven a molts amb mà de ferro per preteses raons divines, saltarem a l’època de la Constitució americana del 1787, on es comença a documentar el moviment constitucionalista que aplica les idees de pensadors com Locke, Montesquieu i Rousseau. Aquests autors van començar la reacció contra els Estats monàrquics ab-solutistes, on la societat estava dividida en classes, el poder del Rei era pràcticament il·limitat i la noblesa i l’església aglutinaven el monopoli de tota font de riquesa, els drets de l’home pràcticament inexistents i les aspiracions de qualsevol persona de prosperar, fútils esperances que s’esvaïen amb el temps.

Aquests autors van propagar per primer cop, sense complexos i amb valentia, que tots som iguals i que tenim drets pel sol fet de néixer, drets que es deriven de la condició humana. I heus ací que la ploma i la tinta, la misèria i la Revolució Fran-cesa de 1789, on tot un poble es va aixecar amb l’ànim encès contra els luxes i excessos d’una monarquia indolent, van crear els primers Estats liberals.

Un Estat liberal implica que tot individu té drets i és lliure sense estar per sota d’altri, això trencava els fonaments de la societat de classes precedent. En la Declaració del drets del ciutadà i de l’home, en l’article 2 es reconeixien els primers drets humans a Europa, com per exemple el dret a la lli-bertat, a la seguretat i a la resistència contra l’opressió. En l’Estat liberal, l’Estat no inter-venia en gairebé res i, ben aviat, es va veure que certes persones que ostentaven una posició econòmica dominant s’aprofitaven

de la pobresa i la desigualtat social. De res servia una carta de drets, si un treballador havia de treballar 11 hores per guanyar-se tot just el pa. Allò no era llibertat i ben aviat les grans masses van veure l’Estat com una eina útil per a limitar els abusos i establir certes regles de joc. Marx i Engels van eri-gir els fonaments teòrics dels Estats comu-nistes que, al contrari dels Estats liberals, sostenien que la propietat no havia de ser per a l’individu sinó per a l’Estat.

Actualment, en la majoria d’Estats eu-ropeus inclòs l’espanyol, ni es considera que la propietat hagi de ser il•limitadament de l’individu ni tampoc de l’Estat, sinó que s’afirma que la propietat té una funció so-cial per acomplir, i aquest bé comú està per sobre dels interessos individuals. Aquesta idea permet regular la propietat, limitar-la o, si convé, en casos excepcionals expropi-ar-la. El propi article 33 de la Constitució afirma: “Es reconeix el dret a la propi-etat privada i a l’herència. La funció social d’aquests drets delimitarà el seu contingut, d’acord amb les lleis”.

Per la forma en què es reparteix el poder, hi ha d’altres modalitats d’Estats:

Unió Monàrquica: En què un sol Rei ocu-pava el tron de diversos Estats.

Estat Confederat: Estats que conservaven la seva sobirania, és a dir, la potestat ab-soluta de decidir per si mateixos, però que mantenien polítiques comunes en moltes matèries. Els Estats Confederats han desa-paregut o bé s’han convertit en Estats Fe-derals.

U2 – Sunday Bloody Sunday - Live Version 1983 - Remastered

20

Estat Federal: Estats que voluntàriament cedeixen la seva sobirania per a formar un Estat comú. Un Estat Federal es composa pels Estats membres que tenen grans cotes de poder i per l’Estat federal central, que té certes potestats en matèries d’interès gen-eral. El repartiment de poders es plasma en una Constitució (cas dels EUA).

Estat Unitari: Es parteix de la idea (sigui o no certa) que només hi ha un poble que habita en la demarcació territorial de l’Estat i, per això, només hi ha d’haver un sol Es-tat. Ara bé, l’Estat Unitari pot ser centralit-zat o descentralitzat. En el primer, només hi ha un nucli de poder polític o un sol Par-lament. En el descentralitzat, hi ha diversos nuclis de poder o parlaments coexistents, però en cap cas els poders descentralitzats tenen sobirania, de fet admeten diverses modalitats com per exemple l’Estat Re-gional italià o l’Estat Autonòmic espanyol.

Estat Republicà: Estat en el qual el cap de l’Estat és elegit democràticament.

Monarquia: Estat en què el cap de l’Estat és el successor de la corona i es designa en base als vincles de parentiu.

Monarquia parlamentaria: Monarquia en què el president del govern designa els ministres però no el rei (cap de l’Estat). Espanya es configura com una monarquia parlamentària, on hi ha tres pilars fona-mentals:

-El Rei; que no pot actuar sense el suport dels ministres o el president del govern.

-El Govern; que necessita la confiança de les cambres parlamentàries per governar.

La confiança pot ser retirada per mitjà d’una moció de censura o una qüestió de confiança fracassada.

-Les Corts Generals; que poden ser dis-soltes pel Rei a proposta del president del Govern. Estat de Dret: És l’Estat que es va començar a forjar en la Revolució Francesa de 1789, es caracteritza per sotmetre els poders públics a les normes creades pel poble, així el poble es va imposar al poder i no el poder al poble, com havia succeït en els Estats absolutistes regnats per monarquies que reunien tot el poder. D’altra banda, aquests Estats també es caracteritzaven per establir i garantir cartes de drets fona-mentals per als ciutadans, així es crea una esfera d’autodeterminació per a cadascú i, en cas d’ingerència per part dels poders públics, es podia impetrar l’auxili judicial que funciona com a poder independent. El poder, per tant, queda dividit entre: Poder legislatiu – els representants del poble elegits democràticament.Poder executiu – el govern -. Poder judicial – que controla l’aplicació de les Lleis i, alhora, resta vinculat a les pròpies Lleis que aproven els representants del poble-.

Estat Social: Ultrapassa l’Estat de Dret per-què no es limita a reconèixer una sèrie de drets, sinó que els poders públics han de fer mans i mànigues per a fer-los eficaços per a tots els ciutadans, amb independèn-cia de la seva condició econòmica o social. Un exemple d’Estat social democràtic i de dret és el model que adopta l’Estat espa-nyol a partir de la Constitució del 1978 on hi trobem normes molt significa-


tives en aquest sentit, com per exemple:

l’article 9.2: “Correspon als poders públics promoure les condicions per a que la lli-bertat i la igualtat de l’individu i els grups en que s’integra siguin reals i efectives, re-movent els obstacles que impedeixin o di-ficultin la seva plenitud…” o en l’article 41 quan s’obliga als poders públics a man-tenir un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i les prestacions suficients en situacions de necessitat..”

En definitiva, els Estats són formes no pe-rennes que han anat canviant i evolucio-nant, adaptant-se a les aspiracions ciuta-danes i a les seves vindicacions més el-ementals derivades de la dignitat humana. Malgrat tot, s’ha de reconèixer amb desga-na que la majoria de canvis són fruit de revoltes i guerres amb comptades excep-cions, com va succeir en la transició espan-yola on la necessitat imperiosa de renovar els aires d’un Estat hermètic i les pors d’uns i altres van fer que el pacte esdevingués re-alitat, llavors l’Estat espanyol va esdevenir, pacíficament, un Estat Democràtic de Dret.

El llibre d’aquest

SANT [email protected]

973 550 088 (Laura)973 55 01 29 (Elisabet)

També el pots trobar a:

Llibreria Rossich a CerveraLlibreria Estel a Tàrrega

Llibreria Figueres a TàrregaAjuntament Ribera d’Ondara

En blau es poden observar els estats de la unió euro-pea que tenen monarquia i en vermell els estats amb república

22

EXTERIORS per Alba Prat


Neon old schoolEl món dels accessoris és gairebé tan important com el del disseny de peces de roba. La gent amb un poder adquisitiu normal no es pot permetre el luxe dels preus desorbitats de la roba dels grans dissenyadors que des-filen a Nova York, París, Londres i Milà. És aquí on els accessoris prenen importància, ja que són l’única forma que aquesta gent entri en contacte amb els dissenyadors. Però, malauradament, els preus segueixen sent elevats.

Els accessoris també són importants pel fet que comple-menten léstil dúna col•lecció de roba. Unes sabates, una bossa… adequats poden arribar a transformar com-pletament láspecte de la roba. Dáixò es tractava en el meu últim projecte, de transmetre un estil o una història només a través dels complements, deixant la roba en un segon terme.

Així que, basant-me en dos únics materials, la pell i el feltre, vaig realitzar els accessoris de la col•lecció. Sabates, bosses i accessoris típics de l´hivern van ser el que em van mantenir ocupada tot el semestre. La història que inspira la col•lecció se centra en nens dels temps de la guerra freda, els quals, per anar a léscola, anaven equipats amb carteres de pell i amb la bufanda, gorro i manyoples que les àvies els havien teixit. En els tres conjunts de la col•lecció es troben representats alumnes dis-ciplinats amb un fort i brillant esperit de la seva infància representat pel color groc fluo-rescent.

EXTERIORS per Alba Prat

24

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS AMICS DE SANT ISIDRE DE RIBERA D’ONDARA


I

Trobar-nos aquí una estona, tot de dones ben diferents d’edat, mentalitat, afinitats, no deixa de ser agradable ja que, si més no per un dia, totes i tots hem trobat una estona per celebrar aquest 8 de març.

Volem dedicar aquesta jornada a dues dones que han desta-cat d’una manera molt especial. Són dones joves, emprene-dores, que han sabut fer un gran treball. Amb pocs recursos econòmics, amb una gran voluntat, amb molta discreció i gairebé sense fer soroll, com dues ratetes, han regirat les golfes de mig municipi i han aconseguit fer sortir els nostres Instants eterns.

Llegir el seu llibre és com un passeig per la història del nostre municipi. Pensem que cal transmetre l’emoció d’allò viscut… els esdeveniments que van marcar les nostres vides, donant l’oportunitat a les joves generacions de conèixer una mica més les vivències i l’evolució dels nostres pobles en tota la seva di-mensió humana i mostrant uns fets que, d’altra banda, que-darien oblidats i, segurament, ignorats. Demostren prou bé, a les fotografies del llibre, l’evolució de la dona a les nostres con-trades. Dones, abans silenciades, ara obrim nous camins cap al futur. Un futur que aprenem a escriure en femení.

Laura i Elisabet, gràcies perquè amb la vostra feina, el vostre esforç i la vostra professionalitat heu fet possible que la resta de dones ens enorgullim de formar part d’aquest món i dels seus avenços.

Dones, diguem:UN MÓN MILLOR SENSE VEU DE DONA, NO ÉS POSSI-BLE.

UN RACO PER TOTS

Amb veu de dona

Tot i així ,Whiskyn’s

26

PLATAFORMA PER LA DEFENSA DE LA RI-BERA DE L’ONDARA


Ens llevem al matí i rebem una allau de notícies negres. Fa pocs dies vàrem re-memorar els atemptats de Madrid i el tsunami del Japó. Difícilment trobarem notícies positives, el periodisme tendeix a amagar-les.

Però cal dir que de notícies bones n’hi ha. I de les que fan que el país millori.

Avui us vull parlar de SOM Energia(www.somenergia.coop): una iniciativa popular que va sorgir a Girona i que, a poc a poc, s’ha anat estenent. Es tracta d’una coope-rativa d’usuaris d’ELECTRICITAT VER-DA, és a dir, que només fa servir electrici-tat generada a partir de fonts renovables com solar, vent, biogàs, etc. O sigui, que no procedeixen de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural.

El primer pas de Som Energia va ser fer-se comercialitzadora d’electricitat per als seus socis. Ara tothom que vulgui pot fer servir electricitat “neta”de Som Energia. I el segon pas ha estat posar en marxa la seva planta fotovoltaica per convertir-se en productor d’energia verda. Això s’ha fet amb l’enginyeria lleidatana “AE3000 SL”, que ha instal·lat els panells sobre una coberta industrial a Lleida.

Actualment, la Cooperativa compra als productors d’electricitat (Endesa, Iberdro-la, etc.) una part dels kilowatts-hora

produïts amb el certificat d’energia reno-vable. L’altra part, la produeix la pròpia Cooperativa. Així, els seus socis poden ser consumidors d’electricitat verda.

Som Energia té projectes per invertir en les següents tecnologies:

• Solar fotovoltaica: d’entre 10 i 1000kW, sobre teulada o integrades en edificis. • Eòlica: miniparcs 3-4 eòlics (2,5 MW / molí) i minieòlica de fins a 200kW.• Biogàs: Cogeneració amb plantes de bi-ogàs fins 500kW.• Biomassa: Producció per ACS i calefacció segons necessitats. Només projectes amb un rendiment energètic superior al 85%. Instal•lacions propietat de Som Energia fins al venciment del contracte (Venda de kWh de calor).

Dóna gust veure com es llancen bones iniciatives des de la societat civil. Avui estem patint haver confiat que les admi-nistracions i les grans empreses actuarien en favor del bé comú. Però aquestes han actuat molt sovint amb prepotència i no-més per afavorir una minoria de polítics o accionistes.

Això no vol dir que pel fet de ser una cooperativa ja estigui tot fet. Caldrá es-merçar molt esforç i dedicació, però amb l’avantatge que seran els socis els protago-nistes de l’aventura.

Cap a un país autònom i modern, Xavier Ferrer

28

Òscar Pérez,Hostalets“L’amor per totes les criatures vives és el més noble atribut de l’home”.Charles Darwin

ls pobles i ciutats ja fa molts anys, millor dit segles, que els coloms domèstics ens acom-panyen a la nostra vida quo-tidiana. Com en moltes altres

espècies de coloms domèstics, hi ha moltes races que s’han anat seleccionant amb dife-rents finalitats. En aquest número de la re-vista, us volem presentar o, potser recordar, el colom de vol català, una raça autòctona de Catalunya que per desgràcia ha patit una forta regressió.Sembla ser que l’intens comerç marítim dels segles XII, XIII i XIV, va propiciar l’arribada a les nostres costes de diverses races de coloms provinents de diferents punts del Mediterrani, principalment de l’est: Tur-quia, Síria, Líban, Jordània i nord d’Egipte.Aquests coloms arribats a Catalunya es van creuar amb races ja existents a casa nostra, especialment el colom roquer (Columba liv-ia), conegut com el característic colom blau. L’aportació genètica d’aquests coloms orien-tals era tan especial i variada, que en creuar-la amb l’esmentat colom blau va propiciar l’aparició de coloms amb unes variacions de patrons de color molt i molt àmplies.Aquests entrecreuaments van acabar do-nant un colom únic al món amb una espec-tacular riquesa de colors, essent una de les races amb més variabilitat que existeix, el colom de vol català.S’han trobat referències bibliogràfiques sobre el colom de vol català, escrites per diversos autors, des de principis del segle XVII, com ja documenta Gerónimo Cortés el 1603, fins pràcticament la data actual, en què ja es parlava dels colomars ubicats als

A

Cap de frare blau rovellat

APUNTS DE FAUNA per Teresa España

EL COLOM DE VOL CATALÀ


Cap de frare blau rovellat

què ja es parlava dels colomars ubi-cats als terrats de les cases. Va ser durant els segles XVIII, XIX i fins a la primera meitat del s. XX quan la nostra raça va obtenir el seu màxim esplendor.Durant molts anys, aquests coloms es van criar a les cases, principal-ment per la seva aptitud de vol, que el feia un colom esportiu, i per la seva apreciada carn amb la qual es feien suculents brous amb què es guarien les malalties. L’ època daurada de la raça va ser el segle XIX i la primera meitat del s. XX. En aquest període, els colo-mistes feien competicions de vol, consistents a deixar volar els coloms dels seus respectius colomars. Els diversos estols es barrejaven en el cel i després d’haver estat volant tots junts, entrava en joc l’habilitat de cada colomista per cridar-los i fer-los tornar al seu colomar atraient-los amb l’oferiment de menjar.Sovint hi havia algun colom, so-bretot colomins joves, que es des-pistava i entrava en el colomar del veí. Això era com una mena de joc que consistia a veure qui acon-seguia “emportar-se” més coloms. El colom capturat era retornat al seu propietari a canvi de diners. Hi ha constància que a la primera meitat del segle XX estava estipulat el pa-gament de mitja pesseta. Si el colom estava molt ben pintat, és a dir, amb una molt bona distribució de colors

podia ser segrestat pel colomista per fer-lo reproduir amb algun dels seus exemplars per obtenir la seva genètica. Fins i tot es donaven casos de rivalitats extremes entre colomistes que acabaven amb el sacrifici del colom capturat.Hi havia una gran competitivitat per a-conseguir les millors distribucions de color, d’estampa, i per la picardia de saber fer tornar l’estol de coloms reclamant-los amb el gra. Per això els colomistes es pas-saven moltes hores als terrats de les seves cases fent mil cabòries sobre les seves aus, mentre els contemplaven i ensinistraven.Arran de l’inici de la Guerra Civil Espa-nyola, les competicions de vol van desa-parèixer, i el colom de vol català va passar a ser un animal per al consum humà, ini-ciant-se així la regressió de la raça. El Club del Colom de Vol Català, que reuneix un ampli grup d’aficionats colombòfils, treba-lla amb la intenció de recuperar no només la raça, sinó també les diferents varietats de color desaparegudes i de les quals es té constància escrita que van existir.

El colomer de Pallerols, mitjans segle XX.

APUNTS DE FAUNA per Teresa España

30

I com és aquest colom? Basant-se en els coloms de vol català que han arribat als nostres dies i en les referències històriques de què es disposava, el 1994 es va elaborar un estàndard de raça (Antonín), document base amb què treballa el “Club del Colom de Vol Català” per seleccionar i reconstru-ir totes les varietats (colors i patrons) que té la raça.Es tracta d’un colom de mides més aviat petites, pesa entre 250 i 320 grams, de pit ample i fort, i postura dreta que el fa un colom molt elegant. Té el cap petit, amb la part superior plana, de forma d’avellana se’n diu; el bec curt i els ulls vius, coll llarg i amb plomes tornas-solades entre el verd i el lila segons li inci-deixi la llum. És un colom molt fidel al seu colomar, quan surt a volar mai s’atura a la teulada del veí, sempre ho fa dalt del seu colomar. Però una de les característiques que el fa més especial és la gran varietat de colora-cions que poden presentar les seves plomes brillants i vellutades, colors que van del groc al negre passant per moltes tonali-tats intermitges que es poden distribuir de molt diverses maneres pel cos sempre que siguin nets, brillants i guardin un patró es-tablert, podent ser d’un sol color tot el cos sencer, els enters, o de colors combinats en diferents parts del cos, com per exemple la varietat cap de frare, que pot tenir el cos de qualsevol color però sempre amb una mena de boina blanca al cap que no pot baixar per sota de l’ull. Nosaltres participem intentant recuperar el fraret, que és una d’aquestes varietats ja desaparegudes i amb la que tindrem molta feina abans d’aconseguir aquest coloms ben pintats, com es deia llavors. El nostre fraret és un animal que pot tenir el cos de color variat, però sempre ha de presentar la boina i la cua blanques, i també blanques

de set a deu plomes primàries a cada ala. Aquesta distribució del color fa al fraret tan diferent als coloms que estem acostu-mats a veure, que qualsevol de vosaltres que els vegi sobrevolant la Ribera els podrà identificar sense cap tipus de dubte. A causa d’aquesta gran varietat de colors, un esbart d’aquests coloms en vol és un espec-tacle digne de veure.Qui vulgui ampliar coneixements sobre aquesta raça de coloms o, fins i tot, fer un colomar a casa seva, pot trobar la infor-mació necessària al web del nostre club, www.clubcolomvolcatala.org/Per acabar, vull agrair la valuosa col·laboració d’en Benet Juncosa, secretari del CCVC (Club del Colom de Vol Català), en la millora del text original i l’aportació de fotografies.

Colom piu


Dossier fotogràfic-La Sisquella-

la gran desconegudaColom piu Marc Mora

32

Els Nuix de Cervera va edificar, el 1480, el mas que porta el seu nom, amb una gran casa de tipus senyorial, amb ba-luards i llotgetes a la part superior de les cantonades. Foto anterior.

34

Declaració d’amor desesperada

Em llevo al matí i ja penso en ella,la tinc present dia i nit i només espero el dia que la tornaré a veure.Quan quedo amb ella, em poso les meves millors gales, vaig a buscar-la i ella tranquil•la i pacient m’espera, com m’agrada.....L’agafo suaument per la cintura, amb les meves mans i anem els dos junts a passeig.De vegades correm massa i d’altres gaudim del nostre temps junts.Però no tot és tan bonic, quan s’enfada em deixa sol i jo enyoro la seva companyia i els mo-ments compartits i intento arreglar-ho ràpidament.I el millor és quan ens reconciliem, quin moment! Altre cop fent camí junts!Som com un equip, si caiem ens aixequem, ens divertim quan tot ens va bé, intentem ac-ceptar els temps difícils i superem totes les barreres i, si algú s’oposa a la nostra història, anirem contracorrent.Però una cosa també diré: si en trobo una de més jove, també l’agafaré!Aiiii! Moto del meu cor! Tants moments hem passat i tants en passarem, que no et deixaré mai!

Dedicat al meu pare, al meu germà i al meu tiet. Aficionats trialers.

PARAULES per Maria Cisteró


L’ Ajuntament de Ribera d’Ondaraus desitja una bona Festa Major

FOTOS VOSTRES d’ara

Imatges de les extraordinàries estructures de gel al pont de Sant Pere dels Arquells que es troba al camí entre Sant Pere i Sant Antoli i Vilanova. Ens comenten que feia anys que no veien aquestes quantitats de gel.Fotografies cedides per David Ubach de Sant An-tolí i Vilanova.

Segueix-nos...

36

FOTOS VOSTRES d’abans

E En aquesta secció, us mostrarem les fotografies que ens heu dei-xat per posar al llibre Instants eterns però que, finalment, per motius d’espai, repetició o per

ser massa actuals, hem hagut de descartar. Aquesta vegada el protagonista és l’esport i, especialment, el futbol.

1- Inauguració del camp municipal d’esports de Ribera d’Ondara el 25 d’abril de 1982. D’esquerra a dreta: Ma Àngels Grasset, Imma Rosinés, Lourdes Soriguera, Emília Gassó, Dolors Ribera, Mercè Sarri i Gemma Jové. Fotografia de Maria Costa

1

El partido de futbol,Rita Pavone

3- L’ equip de joves del municipi. Any 1982. D’ esquerra a dreta: Josep Canela, Carles Tous, Jordi Torres, Miquel Àn-gel Vila, Albert Ribera, Toni Cruz, Josep Maria Clària// Josep Gassó, Lluís Sarri, Fernando Tous, Josep Graset, Josep Solé i Francesc Sarri. Fotografia de Cal Prats


2- Desplaçament a Ber-na (Suïssa) per presen-ciar la final de la Recopa d’Europa, el 10 de maig de 1989. D’esquerra a dreta: Desconeixem el nom, Miquel Bergadà, Josep Ma. Riera i Pau Pont. La final la va dis-putar el FC Barcelona amb la Sampdoria al Wankdorfstadion, a Berna, on va vèncer el Barça per 2-0 (gols de Julio Salinas i López Rekarte), convertint-se així en el primer i únic equip en guanyar tres Recopes europees. Foto-grafia de Miquel Bergadà.

1

2

3

38

4

5


4- Partit solteres contra casades. Les casa-des. Maria Bosch, Ma Rosa Companys, Rosa Ma Miralles, Montse Ribera, Es-perança Rosell, Laia Marimon, Júlia Cid, Paquita Prat, Judit Marimon i Pepito Ortíz //Glòria Farré, Dolors Ribera i Montse En-cabo. Fotografia de Núria Malleu

5- Les solteres: Gemma Carbonell, Núria Muntané, Núria Puig, Sílvia, Sílvia Sarri // Contxita Orós, Elena Bach, Esther Clària, Magda Castells i Sònia Oròs:. Fotografia de Sònia Orós

6- L’ equip juvenil del Ribera d’ On-dara. Principi dels anys 90. D’ esquerra a dreta: Joan Canela, Àngel Carulla, Albert Puig, Pere Pané, Jordi Prat, Jordi Riera, Joan Puig, Ramon Canela, Ramon Torné, Pepito Ortíz// Jordi Puig, Eduard Ribera, Enric Sandoval, Pep Andreu, Toni Nogués i Franc Martínez. Fotografia de Josep Canela

7- Descansant durant la pujada a Mont-serrat. Hi veiem Paquita Prat, Anton Ma Orós, Ramon Ribera, Josep Gassó i Ramon Segura. Fotografia de Ramon Tomàs.

6

7

40

8

9


10

8- El Ribera d’Ondara. Anys 70. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Josep Castells, Jose Ángel Sánchez, Josep Ma Vallès, Joan Prat, Anton Puig i Xavier Cortina // Ramon Rius, Joan Rossinés, Josep Prat, Francisco Esteve i Miquel Bergadà. Davant, el nen Jaume Casanovas.Fotografia de Cal Pubilla

9- Començant la marxa cap a Montser-rat. A quarts de cinc de la matinada de l’any 1997. Reconeixem: Jordi Vilaltella, Xavier Sarri, Jordi Puig, Josep Prat, Jaume Sisquella. Podreu trobar més records de les cami-nades a Montserrat, en aquest mateix número, en les pàgines següents.Fotografia de Cal Pubilla

10- FC Ribera d’Ondara en una visita al camp del Berga, any 1982.Part superior i d’esquerra a dreta: Enrique Castro, Ramon Gual, Jordi Cos, Francesc Sarri, Joan Ribas, Jacint Lladó, Josep Ma Clària, Jordi Torres, Santi Farré, Toni Cruz, Anton Puig // Part inferior i d’esquerra a dreta: Martí Roca, Genís Lloreta, Marià Bernaus, Òscar Balcells, Antonio Balcells, Josep Gassó, Joan Roca, Eduard Gutiérrez; Lluís Sarri, Josep Grasset i Josep Solé. Fotografia de Maria Pereta de Cal Tomàs

Per què aquests records es puguin man-tenir i en un futur continuar disposant de fotografies futbolístiques, us animem a que us acosteu, cada quinze dies, al camp d’esports a seguir el Ribera!


Pa de pessicIngredients:

4 ous1 iogurt natural o del gust que ens agradi3 mesures del iogurt de sucre4 mesures de farina1 sobre de llevat2 cullerades d’oli d’oliva

Abans de fer res, encenem el forn a 180 graus perquè ja estigui calent quan acabem de preparar la massa.

Posem en un bol els 4 ous, el iogurt, el sucre, la farina i amb l’ajuda del braç elèctric ho barregem ben barrejat. Finalment, hi afegim el llevat i les dues cullerades d’oli d’oliva. Ho barregem una miqueta més. Si teniu temps o ganes, es poden muntar les clares prèviament i surt una miqueta més esponjós però, si no, hi posem simplement el llevat i també surt molt bé.Quan ja tenim la massa preparada, la tirem a un motlle apte per al forn i la coem durant ¾ d’hora.Es pot decorar obrint-lo pel mig i posant-li melmelada a dintre i xocolata per sobre.

Desitjo que us agradi!

Què bo!per Elisabet Jové

Bruce SpringsteenGlory Days

44

1

UNA PINZELLADA per Laura Puig

UNA PINZELLADA per Laura Puig

Fins a MontserratcaminantEnguany farà vint-i-vuit que un grup de veïns any rere any s’anima, quan arriba la primavera, a emprendre camí cap a la muntanya sagrada de Montserrat. Una tradició que ha acabat per solidificar unes fortes arrels i que, de moment, manté una salut i il·lusió intactes.

LA VETLLA DE MONTSERRAT: La Basílica de Montserrat acull cada any, des de 1947, la vetlla de Santa Maria, una celebració que es fa tradicionalment a la vigília de la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. En aquest acte, a més de diverses lectures i salms, el pare abat de Montserrat rep l’ofrena de l’oli simbòlic de les llànties que cremen durant tot l’any a la basílica.

Josep Prat i Ramon Segura, juntament amb Ramon Tomàs, van ser els primers caminaires.

L’arrelada tradició popular del municipi de Ribera d’Ondara, de pujar a Montserrat caminant, una vegada a l’any, va comen-çar ara farà 28 anys d’una forma força anecdòtica. Hem pogut parlar amb els pi-oners que van pujar per primer cop fins al santuari de la Mare de Deú i he pogut descobrir força curiositats, de les quals us en volem fer partícips.

Als anys 80, el capellà d’algunes parròquies del municipi era mossèn Francesc. El 1984 va ser l’encarregat d’organitzar un autocar per anar a la celebració de la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat a la vigília del dia 27 d’abril. Ens explica el Josep Prat (cal Pubilla) que va demanar a mossèn Francesc que l’apuntés al viatge, i amb un to de juguesca, molt concorde amb el seu caràcter, el mossèn li va proposar que li pagaria el viatge de tornada si s’animava a pujar fins a Montserrat a peu. I aquí va començar tot...

i

L’ endemà, el Josep va comentar l’anècdota a dos veïns de Sant Antolí i Vilanova i Els Hostalets, al Ramon Tomàs i al Ramon Se-gura que, ràpidament, es van apuntar i ani-mar a començar la caminada. “Ens trobem al Monestir, Mossèn” - van dir al mossèn Francesc-, ens explica Ramon Tomàs.

Els tres, amb l’única companyia de la lluna, van sortir de casa ben d’hora, a quarts de cinc de la matinada, per començar el camí i arribar a l’hora de la vetlla a Montser-rat. Recorden aquella primera pujada amb alegria i divertiment, en tenen un record extraordinari, i se senten orgullo-sos d’haver estat valents d’aventurar-se a aquella fita força desconeguda en aquell moment.

El Virolai, Escolania de Montserrat

46

Un nombre, que va en augment, de veïns es reserva un dissabte del mes de maig per mantenir la tradició. Però el fet d’anar-hi el dissabte no ha estat sempre així! Durant els primers anys, la caminada s’organitzava a la vigília de la Mare de Déu de Montser-rat, fins que a l’any 1992 aquest dia va caure en dissabte, i el nombre de caminants va augmentar considerablement, fins a 28! Aquesta bona acollida va fer pensar als or-ganitzadors a canviar el dia, fer-ho sempre en dissabte, i així permetre força més per-sones apuntar-se al costum. Va ser la clau de l’èxit.

Des de llavors, any rere any, s’ha complert la tradició, sense excepció. Dels pioners de l’any 1984, alguns continuen - el Josep Prat- i altres no, però un bon nombre de persones ha agafat el relleu i el respecte vers aquest fet tan nostrat. A l’any 2005 més de 200 persones es van aplegar al monestir!

Aquestes xifres considerables de persones s’han anat repetint durant els últims anys, ja que la diada s’ha convertit en una cita, també, per a tots aquells que, per diversos motius, no poden pujar caminant, però que també s’apleguen davant la Moreneta.

La família Prat Piqué (Cal Pubilla) es van encarregar de l’organització de la caminada fins a l’any 2008. A partir de l’any següent (2009) va passar-se a organitzar des de l’Agrupació d’Esbarjo Municipal.

Per conèixer una mica més aquesta tradició, us emplacem a la lectura de l’article de la Maria Cisteró aparegut a la revista OND’ARA número 12. Hi tro-bareu més informació de com és el dia de la pujada a Montserrat. Des d’aquest breu article, solament hem volgut explicar-vos els orígens, assenyalar-ne els culpables i, alhora, donar-los el reconeixement que es mereixen. Felicitats per la iniciativa.

Josep Prat i Ramon Tomàs refrescant-se els peus en una parada del camí (any 1985). Foto-grafia de Josep Prat.


A sobre: Fotografia de grup (any XXXX) jkfjk-sjfjfjñkfjkfjñkajf. Fotografia de Josep Prat

A sota (any 1991). D’esquerra a dreta: Ma Àn-gels Grasset, Tomàs Sarri, Ramon Segura, Joan Roca, Montse Casanovas i Josep Prat.


A la pàgina següent, diferents in-stantànies, del final de festa:1- La missa en homenatge als caminaires i a la verge de Montserrat.2- El tradicional comiat cantant “L’hora dels adeus”3- Fotografia de grup a l’atri d’accés a l’ interior de la Basílica.

Sobre: Joan Roca, Jordi Torres, Ramon Tomàs, Ramon Segura i Josep Prat (any 1988).Sota: Fotografia de grup (any 1996).Dreta: Josep Prat, artífex de la caminada a Montserrat durant molts anys (fins al 2008).

Pàgines següents: Preciosa fotografia de l’interior de la Basílica de Montserrat durant la celebració religiosa que cada any es fa a l’arribada (any 2007).Al costat: Comiat comunitari cantant “L’hora dels adéus” a l’esplanada de davant de la Ba-sílica (any 2006).I sota: Una altra fotografia de grup, en aquest cas més recent (any 2010).

52

Subsc

ripto

r on

d’a

ra!

Victòria CaballéAnna CisteróFelip CisteróCal CadetJosep Gassó CisteróCal FernandoEmilia Gassó CisteróMagda CastellsCal SeguraElvira GassóGemma GraitCal AugéJiménez NavasJoan JunyentIsidre JunyentNavas BoschCal PeretaCal PeróJosep Ma VallesEmilia Prat GassóPastor RebolloMontse RiveraCal GramanetRamon CanelaMercè Cisteró JovellMa Carme Cisteró JMiquel BergadàXavier FerrerAntoni BofarullJaume JovéCal Teixidor

Francisca FarréMiquel FontRicard CeperoPere FontLa Casanova 2Angel AsbertMa Glòria BoriaDavid FernándezJoaquim AguileraCal BatlléNela CocaPaquita EstebanSònia OròsRamon PinósJordi RieraJordi VilanovaRoser VilaplanaFrancisco SánchezGlòria FarréPilar QuirogaMarc BarellaMontserrat EncaboMaria Farré PedróCarme CampsM. Teresa BoschFrancesc Segura Ramon SeguésRoser SalgadoMa Mercè TronéRamon TousClaudina Sentanyes

Marta PuigJosep Ma PuiggrósMa Carme GraellsRosita FarréJosep VilaltellaJosep M. BofarullBenita BergadàJoan Solé PeretaAntonio ParetaCal PepetAntonio GutierrezCal TabolaNarcis BachJosep Graells PedrósPaquita Prat GassóPaquita Costa FarréRamon TomàsMontserrat UbachMario PuigJaume MoyaAlbert MartínezNúria Puig GarciaTeresa Garcia CarullaCal MarinaCa la LluïsaCarles OlmedoMa. Teresa Pareta F.Alícia Roig

El llistat de subscriptors que teniu a continuació són els subscriptors que, quan hagin obtingut aquest exemplar, els haurà caduca la subscrip-ció a la revista OND’ARA.Per tant, si volen continuar rebent la publicació haurien de renovar la quota de 15 euros/anuals.

Hi ha dues maneres de fer-ho:

1) Fent un ingrés al número de compte:2107-0067-82-3256345066 UNNIM. (o en-tregant la quantitat a qualsevol membre de la revista)

2) Donant-nos el vostre número de compte i nosaltres, anualment, carregarem l’import au-tomàticament. OPCIÓ RECOMANADA.

Els noms que veieu de color verd són els sub-scriptors que durant les properes setmanes els carregarem en compte els 15 euros, ja que, ja disposem del seu número. L’entitat bancària ja s’encarregarà de gestionar la quota de subscrip-tor.

Telefon contacte: 615 410 604 (tardes)[email protected]


Marta PuigJosep Ma PuiggrósMa Carme GraellsRosita FarréJosep VilaltellaJosep M. BofarullBenita BergadàJoan Solé PeretaAntonio ParetaCal PepetAntonio GutierrezCal TabolaNarcis BachJosep Graells PedrósPaquita Prat GassóPaquita Costa FarréRamon TomàsMontserrat UbachMario PuigJaume MoyaAlbert MartínezNúria Puig GarciaTeresa Garcia CarullaCal MarinaCa la LluïsaCarles OlmedoMa. Teresa Pareta F.Alícia Roig

54

COL·LABORACIONS dels lectors

El JOSEP PERETA de Briançó ens ha fet arribar aquesta informació que ens complementa l’article que va aparèixer a l’anterior número de la revista respecte a la figura de Joan Simón Padrós. Li agraïm la seva col•laboració, ja que les seves explicacions ajuden a fer-nos una idea més diàfana d’aquesta home rela-cionat amb el poble de Briançó. Aquí teniu la primera part.

MEMÒRIES D’ENGRACIA PADRÓS. SEGLE XX (I)

A finals del segle XIX, l’Engràcia tenia divuit anys. Estava molt enamo-rada del Joanet, un noi que treballava en una adoberia de pell a Igualada, i tenien plans d’un casament proper. Però el destí, els va obligar a canviar d’idea. L’esclat de les guerres a Cuba i Filipines va provocar que el Joanet fos cridat per incorporar-se a files, i ja que ell no podia pagar-se la quota – com feien alguns per lliurar-se de l’exèrcit- va decidir escapar-se, per evitar haver de marxar. Va deixar la feina d’Igualada i va partir cap a Briançó, a Cal Seguet, a la casa dels seus pares. A partir d’aquell moment, va començar un autèntic calvari per al jove Joanet.

A Briançó, amagat de la justícia, va intentar continuar amb la seva vida, però un dia les autoritats policials es van presentar al poble. Van regis-trar la casa i el poble sencer, però el Joanet va tenir temps d’amagar-se sota la palla a la pallera de Cal Castellé. Salvat d’aquest primer escull i veient que la policia li tenia ben seguida la pista, va decidir marxar cap a Barcelona.

L’ Engràci

a P

adrós


COL·LABORACIONS dels lectors

Va marxar a Barcelona amb el carro del Josep Vallès de Cal Petit d’Els Hostalets, que feia de transportista fins a la ciutat Comtal. En passar per Igualada, es van aturar per visitar l’Engràcia, la seva enamorada, que li va prometre que tindria notícies seves ben sovint, per mitjà del Josep Vallès.

Quan van arribar a Barcelona, el Joanet es va instal•lar a casa d’un germà del Josep Vallès, que era fotògraf a la Rambla de les Flors, cantonada amb Portaferrissa. Ben aviat, quan va arribar a Barcelona, va trobar feina amb un important comerciant de pell que es deia Pompeyo Sans. El món de l’adoberia ja era força conegut per ell i per això no va tenir cap problema per, a poc a poc, guanyar-se la confiança del seu cap. Però, tot i així, la seva situació aquí no era tranquil•la. Continuava buscat per la policia i per aquest motiu, quan Pompeyo li va oferir la possibilitat de marxar a Argentina, per convertir-se en proveïdor de pell al nord del país, el

Joanet no s’ho va pensar dues vegades

Aquest exili cap a terres sud-americanes va ser un cop molt dur per a l’Engràcia, que veia com el seu estimat marxava molt lluny. El comiat va ser trist, però també ho va ser el viatge fins a l’Argentina. Com que no podia embarcar-se en un transatlàntic, ja que era pròfug, el Sr. Pompeyo el va ajudar a embarcar-se en un vaixell mercant que transportava pells. Però l’accés fins al vaixell va ser complicat i es va fer de nit per evitar ser vist.

Van ser molts dies de viatge, rodejat d’un im-mens mar sota els seus peus, i un imponent cel sobre el seu cap. Sol, lluny de la seva família i deixant enrere la seva dolça Catalunya...(CONTINUARÀ)

Joan Simón Riba, el pare del Joanet

56

Agraïment

Cal unes paraules d’agraïment a les dues noies que varen tenir la brillant idea de fer-nos gaudir d’una forma molt maca i amena dels temps passats que a tots ens agraden recordar. Gràcies pel vostre esforç! Moltes felicitats! Una veïna que se sent orgull-osa de pertànyer a la comunitat de Ribera d’Ondara.

M.P.R.

Segarra, terra estimada

Qualque lector interessatper la Segarra, en mes rimes

trobarà un bon grapatde pobles, poblets i viles.

Crec conèixer aquesta terra,d’esme, quasi amb l’ull ben cluc,

vull fer la llista sencera,dels pobles, vegem si puc.

Cervera, Torà i Guissona,Sanahuja i Sant Ramon,fan una comarca bona,

amb dos Sant Guim, fe de món.

Els Sants Guims de la comarca,fan festes a tort i a dret,

“El Rostoll” fan a La Plana,i “De l’Ou” a Freixenet.

Montroig, Ribera d’Ondara,Ratera i Pallerols,

La Mora i La Curullada,Talavera i El Canós.

La Rabassa i El Castell,Granyanella i Briançó,Montoliu i Gramuntell,Sisteró i Plans de Sió.

Sant Martí de la Morana,Pavia, Ivorra i Portell,

també Viver de Segarra,i Sant Pere dels Arquells

Vallfogona de Riucorb,Talteüll i Florejacs.

Palou, Selvanera, El Llor,Rubinat i Pelagalls.

Massoteres, L’Aranyó,La Cardosa i Cabestany,

Bellvei, El Far i Sedó,Riber, Vicfred i Ferran.

Bellmunt, Civit i Pomar,Cellers, Llanera i Claret,

Concabella i Montfar,Comabella i Fontanet.

Les Oluges, Guardia Lada,i Montfalcó Murallat,

Gaver, Santa Fe i Tallada,i Montpalau i Malgrat.


Sant Domí i Montlleó,Estaràs i Freixenet,

Vilagrasseta i Vergós,Biosca, Gra i Palouet.

També son a la Segarra,L’Ametlla i Torreflor,

Granyena i La Morana,i Messies de Melió.

Tordera i La Prenyanosa,Fonolleres i Hostafrancs,

Lloberola i Tarroja...Me n’ hauré deixat uns quants...?

El Segarrenc que no trobiel seu poble en eixa llista,

que no ho tingui com oprobi,també un rimaire es despista.

I si em diu el nom omès,l’afegiré amb gran prestesa,

i, com sempre, amb la mà estesa,desfarem el malentès.

Josep Ma. Poblet, St Guim de Freixenet

Agraïment

Volíem mostrar el nostre etern agraïment a tots els que vàreu assistir ahir a la pre-sentació del llibre “Instants eterns”, i també

a tots aquells que sabem que us hagués agradat ser-hi, però no vareu poder venir. Moltes gràcies per convertir la tarda d’ahir en un instant per l’eternitat i regalar-nos la vostra càlida companyia. Moltes gràcies per les vostres mostres d’efecte i felicitació, de ben segur que les portarem sempre al nostre cor.

Mercès per haver volgut formar part d’aquest projecte, l’envergadura del qual ha superat qualsevol previsió inicial. Per la vostra comprensió, per la vostra il·lusió i sobretot, per la vostra amistat. Per la con-fiança que ens vareu transmetre fa mesos quan el llibre era no-res i el vàreu voler vostre sense saber-ne el resultat últim.

Moltes gràcies al Lluís Sarri Capdevila per trobar-se sempre darrera nostre ajudant-nos i per haver-nos regalat al pròleg. A l’escola, i especialment, a la mestra Montse, per ser la “primera” culpable. A la Cala-manda per haver-se esforçat a venir i ha-ver-nos transmès tanta força i emoció. A tantes i tantes persones que ens han ajudat, que sempre que les hem necessitat les hem tingut a prop. Al Marc Mora i al Carles Brufal.

A tots els que vareu convertir el diumenge 29 de gener en una fotografia imperdible i eterna. GRÀCIES.

Laura Puig i Elisabet Jové

58

FEM MEMORIA diferent

I

La Missió. 1956 Una de les Caramelles més multitudinàries. Any 1947.Els coneixes?

Solucions número anterior:

SAPS ON ÉS?PomarSAPS QUI ÉS?Laia Ingla dels Hostalets


maig, juny, juliol i agost 2012Agenda quadrimestral

5 de maig: CAMINADA A MONTSER-RAT - (vegeu programes a part)

Tot el Juliol: CASAL D’ESTIUA l’Escola Vall Ondara

Festes Major28 i 29 de juliol a Montpalau4 d’ agost a Briançó16 d’agost a Pomar18 i 19 d’ agost a Llindars 18 d’agost sardinada a Sant Pere

RECOLLIDA D’ALIMENTS Cada dimarts i dijous, de 10 a 11h a l’Antic Consultori a Sant Antolí i Vilanova.606 790 223 - 973 540 0211

TREBALLS MANUALSCada dimecres, de 16 a 18 h a la Sala d’Activitats de l’Ajuntament.

COSIR I LABORSCada dijous, de 16 a 18 h a la Sala d’Activitats de l’Ajuntament.

DANSA DEL VENTRECada divendres, a les 20:30 h al Local so-cial de Pallerols. Erika Bondia 667550669

GÒSPEL ONDARA Assajos, tres dissabtes al mes, de 12 a 14 h a l’Ajuntament o Tàrrega. 636505429

CORAL VALL ONDARACada divendres, de 21:30 a 22:30 a l’Ajuntament o Lokal a Sant Antolí.

GIMNÀSTICADimecres, de 18 a 19 h: Grup gent granDimecres, de 19 a 20 h: Per tothom

Associació de Veïns d’Amics de Sant IsidrePl. Constitució, 7 - Sant Antolí i Vilanova

Associació d’activitats culturals i d’esbarjo de Vall d’OndaraC. Major, 3 - Sant Antolí i Vilanova

Associació de dones de Sant RocPl. Major, 1 - Llindars

Plataforma per a la defensa de la Ribera d’OndaraCarretera NII- Sant Pere dels Arquells

Associació juvenil Revista OND’ARAPl. Constitució, 19 - Sant Antolí i Vilanova

Associació Sociocultural AimericsCarrer Amics , 16 - Els Hostalets

Associació Ondara GòspelC. Raval, 2 - Els Hostalets

Altres

Associacions:

revista ond'ara 15

Documents