2381

GENER-FEBRER 2014 - Nº 254

“Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al P. Esqué)

És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva l’Obra Cultural Mariana en totes les seves activitats.

SUMARI EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial LA TENDRESA P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

Pàg. 2 L’ALEGRIA DEL PATI P. Xavier Moix C.M.F.

Pàg. 3 EL GRAN SILENCI Alex Pastor

Pàg. 4 LA JUSTÍCIA ENTRA EN TOT Ferran Blasi

Pàg. 5 ANY NOU 2014 Montserrat Llompart

Pàg. 6 ELS PUBLICANS, ELS FARI- SEUS, ELS SADUCEUS, LA MANCA DE VALORS I LA CO- JUNTURA ACTUAL Jordi Morillas

Pàg. 8 L’AMOR TOTPODERÓS Xavier Garralda

Pàg. 9 FELIÇ ANY NOU Francesc A. Picas

Pàg. 10 VIOLÈNCIA DE GÈNERE Pastor Cea

Pàg. 11 CARLES SARTHOU CARRERES Josep Mª Vilarrúbia

Pàg. 12 PRESENTACIÓ DE JESÚS P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F.

OBRA CULTURAL MARIANARevista i portaveu de l’Associació.

Publicació bimensual de Pastoral Catòlica

Fundac ió Pare Esqué

En la celebració recent del Nadal, hem sentit el missatge dels àngels a la cova: “Glòria a Déu a dalt del cel i pau als homes que estima el Senyor”. També el fragment de la

Carta de Sant Pau a Titus: “Quan s’ha revelat la bondat de Déu, Sal-vador nostre, i l’amor que Ell té als homes no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva pura bondat...”

Quina gran afirmació que Déu ens estima! Això és molt diferent de l’idea d’un Déu venjatiu i fins i tot gelós d’altres temps. I no és una bondat abstracta, sinó que s’ha concretat en l’Encarnació del Fill de Déu i que nasqué com un infant tendre que atreu l’afecte i estima dels qui el contemplen, tan pobret i mig mort de fred.

Bé podríem parlar de la tendresa de Déu. Algunes nadales ho reflexen

“Sos ulls que somriuen i ploren d’amor jo no sé què diuen que roben el cor.”Està clar que Déu ens vol guanyar pel camí de la tendresa. Quan

Jesús serà home adult ens voldrà atreure amb aquelles paraules: “Apreneu de mi que sóc mansuet i humil de cor”.

I aquest missatge de tendresa també ens l’ha volgut transmetre l’actual sant Pare Francesc. Des d’aquella homilia en la Missa del seu inici de Pontificart, en la festa de Sant Josep ja va declarar a pròposit de la funció de Custodi de Jesús i Maria que el Sant tenia encomanada. “Custodiar vol dir vigilar sobre els nostres sentiments sobre el nostre cor, perquè d’aquí és d’on surten les intencions bo-nes i les dolentes, les que construeixen i les que destrueixen”.

I encara va afegir una altra anotació: “Custodiar demana bon-dat, viure amb tendresa. En els evangelis, St. Josep apareix com un home fort i valent, molt treballador, però en el seu cor es veu una gran tendresa, que no és pas la virtut dels dèbils, sinó més aviat tot el contrari: denota una fortalesa d’ànim i una capacitat d’atenció, de compassió de veritable obertura envers l’altre, és a dir: d’amor. No n’hem de tenir por de la bondat i de la tendresa”.

“Mai no hem d’0blidar que el veritable poder és el servei i que també el Papa, per tal d’exercir el poder, ha d’entrar cada vegada més en aquest servei que té el seu cimal lluminós en la creu. Ha de

LA TENDRESA

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.comTwitter: @fupaesqueRevista electrònica: www.issuu.com/fupeFacebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

Passa a la pàgina 2383

2382

fa d’estable, amb gallines, ovelles, alguna cabra i el ruc. Un o dos esglaons do-nen accés a l’unica estan-ça o cova, amb un esdolcit olor a oli d’oliva. Serveix de menjador i dormitori.

La vida es fa al pati. Al pati es treballa -allí hi te-nia Josep la fusteria-, al pati es cuina i es prepara el pa, entre la piuladissa de les gallines. Tots els patis solien tenir un arbre fruiter, una figuera princi-palment.

Maria vivia d’una fe llu-minosa; però no tenia la companyia dels àngels, que li fessin la feina. Con-tinuava baixant a la font,

repetides vegades al dia, i apanyant els cal-çons d’en Josep i escombrant les serradures, perquè en aquella casa hi havia qui-sap-la de serradures.

Maria era pobra, Josep era pobre i vivien d’un treball pobre en una casa pobra. Gent ordinària que feien una vida ordinària. Això era l’extraordinari.

Com a dona israelita, Maria té els costums de la gent del país, i, quan surt a la font o a comprar, s’abilla amb collars i polseres sobre el llarg i ample vestit.

Natzaret era un poblet agrícola, de pocs mitjans, i les dones a casa filaven i brodaven roba que després venien. Pels carrers sense pavimentar, sovint no gaire més amples que l’envergadura d’un camell carregat a les ban-des amb bales de lli, corrien lliures la maina-da i l’aviram.

En un racó del pati, Maria tenia cura de sis pams enjardinats, on els floquets semblaven voler gastar fatxenda davant la mestressa. Ella els feia amoretes: “Les flors sou les cria-tures més dolces que Déu ha creat, i això que es va oblidar de donar-vos ànima”.

Descalça sobre la terra nua, contemplava les meravelles de Déu en el més insignificant floratge, i ella era un verger on creixia el cla-vell diví.

Xavier Moix, C.M.F.

Les matinades de Natzaret tenien una monòtona sonoritat: trepig de les dones amb els càn-tirs camí de la font, trots de ru-quets, mugits de vaques, cridò-ria a l’escola de la sinagoga, on cinquanta veus infantils memo-ritzaven fragments de la Bíblia.

La melodía més dolça dels ma-tins de Natzaret era, però, la veu de Maria, l’esposa sempre alegre d’en Josep, cantant i netejant el casot, mentre al seu marit se li esclaria la cara escoltant-la des de la fusteria. A mig matí, Maria li portava una gerra d’aigua i unes quantes olives. Al brancatge de la figuera del pati era fressós el rebull de moixons i pardals.

“Estic content de sentir-te can-tar, Maria.”-”Canto i prego agra-int-li a Déu el bé que ens ha fet a tots dos.”-”Em sento l’home més afortunat del món per poder estar vora teu i protegir-te. Compliré la meva promesa de respectar-te, perquè estic enamorat de tu, i viure al teu costat i estimar-te és per a mi més que suficient.”

Maria somrigué, tornant a l’interior de la casa. Josep somrigué també, afanyant-se amb el xerrac. Al cap de poc, Maria tornava a cantar, i els ocells de la figuera guardaren silenci.

Dins de la seva senzillesa, la casa de Natza-ret gaudia de la inavaluable fortuna de la fe i de l’amor, del treball i de la pregària.

A estones, Maria s’asseia, per cansament i per parlar amb el seu fill, que, dintre d’ella, ja tenia set mesos i mig. Bocabadat, Josep restava contemplatiu de la tendresa d’aquell quadre, que els pinzells intentarien inútil-ment reproduir.

A Galilea fa bon temps la major part de l’any, i es viu a l’aire lliure o al terrat. La ma-joria de les casetes tenen un pati reduït, tan-cat amb parets de pedra enguixades, de tres metres d’alçada, al qual s’entra des del carrer per un portaló, que només es tanca a les nits, i, adossat al seu bastiment, hi ha una caixeta de fusta que guarda un fragment de la Bíblia, demanant la protecció de Déu.

Dins el pati, a peu pla, s’hi troba un clos que

L’ALEgRiA DEL pATi

2383

EL gRAN SiLENCi

És el títol d’una pel·lícula que es va projectar

a Barcelona amb molt d’èxit per la gran as-sistència de públic. Per altra banda, també s’ha projectat al local de la nostra Obra Cultural Mariana el diumenge día 17 de novembre a les 5 de la tarda. L’ar-gument és la vida dels monjos d’una cartoixa de França i reflexa ben bé tot allò que fan.

Això té particular relació amb nosaltres perquè el passat dia 19 d’octubre l’Obra Cul-tural Mariana va realitzar una Ruta Mariana precisament a l’antiga Cartoixa de Santa Ma-ria d’Escala Dei, al Priorat. Un cop allà s’ens va mostrar, a través d’una guia molt afable i entesa, com vvien els monjos en aquell in-dret i com s’hi varen instal·lar.

Primer de tot, buscaven uns espais llu-nyans enmig de la natura i que tinguessin afluents d’aigua per als seus regadius i téc-niques agrícoles. Construieren una Esglé-sia per a la pregària, una sala capitular i les habitacions on meditaven, menjaven i feien vida.

Cada monestir constava de tres grups de persones: sacerdots, llecs i donats, que eren uns voluntaris que no estaven vinculats a l’Orde. Tots els monjos estaven consagrats a la solitut i al silenci. Però, a més, practica-ven molts oficis manuals que els feien per al

seu sosteniment, com també feien serveis d’hostalatge per als pelegrins.

Tanmateix, aquesta tranquil·litat fou es-troncada per revoltes polítiques. Fins i tot el monestir fou incendiat i la gent del voltant va robar els seus tresors i àdhuc derivaren l’ai-gua per als propis re-gadius.

Per sort, la Genera-litat de Catalunya amb

el seu Departament de Patrimoni Cultural està fent una tasca molt interessant, per tal de deixar el Monestir tal com era, encara que es troben serioses dificultats en la re-construcció.

En la nostra visita, també ens van oferir poder veure una filmació, tota en silenci, en què apareixia clarament la vida dels car-toixos. Quan entraves pels arcs principals d’aquest lloc, podies com respirar el silenci d’aquells monjos, a més d’imaginar com era llur vida i fins i tot somiar com serien els seus cants gregorians i la fressa de les eines dels seus treballs.

L’excursió, doncs, fou una d’aquelles que t’omplen plenament, tant en l’aspecte religi-ós com en el cultural. Fou un dia molt benig-ne en el clima i en la convivència d’amistat dintre del marc d’aquell lloc tan meravellós

Àlex Pastor

Vé de la pàgina 2381

posar els seus ulls en el servei humil, concret, ric de fe, de St. Josep i, com ell, obrir els braços per a custodiar tot el poble de Déu i acollir amb afecte i tendresa tota la humanitat, especial-ment els més pobres, els més febles, els més petits. Tan sols qui serveix amb amor sabrà cus-todiar”.

I acabava dient: “Heus aquí el servei que al Bisbe de Roma li pertoca de fer, però al què tots també hi estem cridats, per tal de fer bri-llar l’estel de l’esperança i protegir amb amor

tot això que Déu ens ha donat”.Clarament, doncs, tal com diu el Sant Pare,

tots hi estem cridats. Potser sí que, en un món de tanta fredor i desconfiança una mica de ten-dresa ens vindrà bé i no ens n’haurem d’avergo-nyir. Podríem aplicar-nos el missatge d’aquella dita popular que afirma que s’agafen més mos-ques amb una gota de mel, que no pas amb un barril tot ple de vinagre. Es fàcil de comprovar.

Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F

2384

Molts estarien d’acord –potser la majoria-en el fet que, entre els valors de convivència o les normes i criteris de conducta, un dels més apreciats, tal vegada el que més, és el de la justícia: el ferm propòsit de donar a cadas-cú allò que li pertany, i també el dret a reivin-dicar-ho. Tota relació humana, en efecte, té una dimensió que toca la justícia: en el tracte entre les persones, o quan és la societat la que, en un sentit o altre, queda afectada per drets i obligacions concrets. Així, si tot home o tota dona ha de contribuir al bé de tots i de cadascun, i per tant, al de la col·lectivitat, en contrapartida, aquesta no ha de negar als ciutadans els auxilis convenients.

Als que integren una comunitat humana –i als qui la representen legítimament– no els ha de resultar indiferent que els pares, i els que, per encàrrec seu, col·laboren en l’edu-cació dels infants i nois, tinguin o no tinguin els instruments adients per formar ciutadans que puguin rejovenir la societat i fer-ne acréi-xer la riquesa. I que els joves que, tal vegada, han vist fustrades les seves aspiracions per causa d’aquelles mancances, han sofert una injustícia de part dels responsables de la seva educació. I com més valuosos siguin els ele-ments menystinguts o certament deformats, en el llarg procés de la seva creixença física i moral, més greu serà aquella injustícia.

I així, podrà realitzar un veritable apre-nentatge per a la vida normal el fill que veu que els seus pares contínuament s’escridas-sen? I tampoc no ha de ser irrellevant la situ-ació d’uns nois que, pel fet d’haver perdut els pares, han estat adoptats per una família en un ambient inestable i sofreixen el perill

LA JUSTÍCiA ENTRA EN TOT

de perdre l’equilibri emocional. I això també pot succeir (i sens dubte encara més) en el cas que s’arribi a poder produir legalment una adopció per part d’una parella que seria un succedani estrafet, que no podria oferir a aquells infants l’exemple de l’amor afectiu que s’expressa entre un home i una dona, en la vida conjugal, encaminat a aquella compe-netració admirable entre els sexes, gràcies a la qual el món continuarà la seva marxa i evitarà el perill d’extinció. Altrament se’ls oferiria, ni que fos inconscienment, un mo-del anormal que els podria portar a una vida anormal.

La dedicació a la criança a a l’educació d’un infant no és cosa que es faci per a la personal satisfacció, sinó que és un servei –a la persona jove i a la societat– i consisteix en bona part a donar, i sobretot a fer sortir de l’educand, les potencialitats que la natura ha posat en ell per al seu bé i al de l’entera societat. I per això, el fet d’educar nens i ne-nes, i enparticular el d’adoptar-los, no és pas sempre un dret pròpiament dit –no parlem ara dels propis fills, en les circuntancies nor-mals– sempre s’ha de tenir en compte, en primer lloc el bé dels adoptats i el de tota la societat, i després el dels qui voldrien assu-mir aquella responsabilitat.

És cert que hi ha d’aver igualtat en el reco-neixement dels drets personals, però en ma-tèries com aquesta, els drets no serien tals si en el seu exercici es produís un perjidici a altres persones o a la societat. Aquesta, i els qui legítimament defensen el seu bé, ho han de valorar.

Ferran Blasi,Pvre.

CALENDARi ACTiviTATS gENER-FEbRER 2014

Aquests mesos de Gener i Febrer organitzem diverses xerrades i festivals de música. Estigueu atents al web de la Fundació i també als cartells anunciadors per conèixer dia i hora de cada acte.

pELEgRiNATgE A LOURDES

Superades les dificultats de l’any passat, obrim les inscripcions per al 4 fins al 7 de juliol.

Cal adreçar-se a la Secretària que atén en la nostra oficina els divendres de 11h a 13h. i de 16 a 19 h.

2385

Un Any Nou ens arriba!...És com un infant recent nat;ens porta aires nous de vidaaquest any just estrenat.

Amb joia, doncs, encetem un any;un any d’incògnita i d’esperança,un any ple d’il·lusions,un any amb records i enyorança.

Enrere deixem l’any vell...Qui se’n recordarà jade tot el que ha passat per ell?Ara sols somiem en el demà.

Aquest demà, que dia a dia,mes a mes i pas a pas,tots volem que amb alegriaens vagi acompanyant.

Déu, que ens conserva la vida,ens anirà encaminant,si a les seves mans, sense mida,hi posem els nostres afanys.

Ell amb mà ferma i serenagoverna el pas del temps.Som els homes, quina pena!,els que fem les coses malament.

ANY NOU 2014

Cada home té el seu lloc,com l’arbre el forat adient.El sol, la tasca encomanada,i la terra ser el nostre sosteniment.

No pensem que és un any més.És un Any Nou per a la joia,si donem amor amb escreixi en sabem gaudir a tot hora.

Si cada dia és una festa,donem-ne gràcies a Déu i aprofitem l’avinentesaper lloar-lo sempre i arreu.

Si hi ha tristor i sofrimentmirem de posar-hi bàlsam d’amor,per tots bonança destigemi ens sentirem molt millor.

Si algú queda pel camí...no plorem pel qui se’n va.Segur que ha arribat al Paradís,Déu l’ha sortit a buscar.

Any d’esperança, amor i pau,fes que ens respectem mési que quan hi hagi algú que cau,no descansem els demés.

Els homes són una gran cadena;cada argolla és un ser viu,desterreu, doncs, odi i guerra,i a tots el cor obriu!...

Davant el Pare som igual;Ell ens estima amb escreixi això és el que ens valen aquest any que avui neix.

“Any Nou, Vida Nova”...Tant de bo! ho sigui, amics,i quan arribi l’últim dian’esperem un altre amb delit.

Montserrat Llopart

2386

La figura dels Publicans surt força so-vint mencionada al Nou Testament i és sempre criticada amb connota-

cions negatives degut a la manca de valors amb què executaven la seva funció. I no és per menys, perquè exercien una tasca que no era ben rebuda per la població. Els Pu-blicans eren les persones encarregades de cobrar una part dels impostos en nom dels governants del moment, els Romans ales-hores. D’això en fa més de dos mil anys, dos mil. Poca broma. Ara bé, aquell cobrament d’impostos tenia una peculiaritat que és la següent. Els Publicans pagaven als Romans la totalitat de l’impost per avançat i des-prés ells la cobraven a la població. Dit d’al-tra manera, els Romans subcontractaven el cobrament d’impostos. Altres dirien que els Romans, l’estat aleshores, havien liberalitzat el mercat de cobrament d’impostos. D’això, a dia d’avui, alguns anomenaríen aquestes actuacions pròpies d’una política econòmica neoliberal, tot i que de nova no en té res si ja fa dos mil anys que altres feien el mateix.

Evidentment, no cal dir que en aquella època, amb cap protecció jurídico-legal per la població, sense cap seguretat, on hi havia força diferències socials entre les diferents castes de la població, entre els que exercien el poder econòmic i militar i la resta de la po-blació, no cal dir doncs que es produein molts abusos en la tasca del cobrament de l’im-post, fins al punt que els Publicans cobraven quanties significativament més elevades que les que després traspassaven als Romans. És a dir, no només no es conformaven amb el que hagués estat una comissió justa i equita-tiva pels serveis realitzats; sinó que a més ex-primien a la població fins a límits insufribles, amb un abús de poder que feia empobrir més a la població, i especialment a aquella

part de la població més desfavorida, els més pobres, els que menys tenien i els que menys possibilitats de defensar-se tenien. Tal fou el poder econòmic que van tenir, que alguns Publicans van arribar a amassar fortunes tant importants que multiplicàven per 35 la fortuna mitja d’un senador romà. No fòra ex-trany, doncs, que hi haguéssin revoltes cada dos per tres, per molt que ens hagin parlat de la Pax Romana. I no parlem de tota la cor-rupció que hi havia d’haver en aquella època. No seria gens d’estranyar que els propis co-mandaments militars romans fessin la vista grossa dels abusos a canvi de substancioses comissions dels Publicans. En aquella època, tots els poderosos s’enriquien a base de l’es-forç dels més desfavorits, sense miraments. Tot s’hi valia.

En aquella època també hi havia altres per-sonatges que mereixen una menció especial, com ara els Fariseus i els Saduceus. Els Fari-seus eren els guardians de la llei jueva. Els Saduceus eren un subgrup dels Fariseus i es-taven considerats l’èlit de la societat, perquè tenien el suficient poder econòmic i social. Tots dos eren bastant immobilistes a l’hora de fer canvis en les lleis i força conservadors a l’hora d’interpretar-la.

Per tot això sovint emprem la figura dels Publicans, dels Fariseus i els valors que exer-cien com exemple del que NO S’HA DE FER. A tenor per la forma com exercien la seva tasca, poca consciència tenien dels valors de l’Amor, de la Generositat, de la Llibertat, de la Solidaritat i d’altres.

Com ens podem imaginar, l’aparició del Fill de Déu, Jesús, va fer tremolar tots els cercles de poder polític, econòmic i classista de l’èpo-ca. Com algú s’atreveia a desafiar la situació social del moment! Com algú alçava la veu en contra del sistema construït, esvalotant a la població i posant en perill la seva font de riquesa! Com algú gosava dir que tots érem iguals davant la llei! Ja sabem com va acabar la història. Jesús, traït per un dels seus deixe-bles, va ser detingut, jutjat de forma injusta i poc ortodoxa i condemnat a morir a la creu sota el somriure còmplice dels poderosos del moment, els Saduceus els primers.

Afortunadament, aquest tipus d’històries formen part del passat. No oblidem que ja han passat dosmil anys des d’aleshores. Dos

ELS pUbLiCANS, ELS FARiSEUS, ELS SADUCEUS, LA mANCA DE vALORS i LA CONJUNTURA ACTUAL

2387

mil anys. I aquestes coses ja no pasen, oi que no? Ara, i gràcies a l’esforç i lluita de molta gent, s’ha pogut construir una societat demo-cràtica i més justa on tothom pot dir la seva. I ara, com deia, aquestes coses ja no passen. O potser sí? Ja no existeixen personatges te-nebrosos com els Publicans i els Saduceus. O potser encara sí? ¿Ara hi ha suficient llibertat i diàleg obert i temperat per debatre canvis en les normes fonamentals per adaptar-les als nous temps? Ara, amb el nostre vot, podem canviar el signe de les coses? O potser no? ¿Exercim adequadament la força del nostre vot o en canvi continuem fent seguidisme als Publicans i Saduceus actuals? Que cadascú de nosaltres arribi a la seva pròpia conclusió.

Dèia a l’inici del paràgraf anterior que aquest tipus d’històries formen part del pas-sat. I així és, en part. També formen part del present. Però la història de Jesús, com sabeu, no va acabar amb la seva crucificció; sinó que va ser un punt d’inflexió que va donar pas a un nou corrent social, que ha evolucionat, progressat i que perdura en els nostres dies, amb els seus punts forts i amb els seus punts de millora. Crec sincerament que està en les nostres mans continuar construïnt una soci-etat on els valors cristians estiguin presents en totes les actuacions de la societat, a tots els nivells. Sempre m’agrada i insisteixo en recordar que aquests valors cristians no són diferents als valors humans més elementals. De fet són els mateixos, i són els mateixos que fomenten qualsevol de les religions que estan al nostre voltant. Són valors que per-meten la convivència, que exerceixen la soli-daritat, que miren pel bé comú de les perso-nes, especialment de les més desfavorides, que són equitatius, que afovereixen la lliber-tat de les persones, que cuiden l’entorn, que lluiten contra els abusos i els egoismes. TOTS hem d’exercir el nostre paper de Jesús, fill de Maria. TOTS hem demfer una miqueta de Je-sús, hem de ser un trosset d’ell. Hem de con-tinuar lluitant contra aquestamevident man-ca de valors que oprimeix la nostra societat actual. Hem de continuar lluitant envers una correcta interpretació i aplicació de la llei, doncs l’important de la llei és l’esperit d’ella i no la interpretació errònia o interessada que es pugui fer paraula per paraula.

Aquests dies previs al dia de Nadal, que és quan estic escrivint aquestes ratlles, estan sortint molts exemples de la manca de valors de les persones que ens governen, de les persones en les quals hem dipositat la nostra

confiança amb el nostre vot per a que gesti-onin adequadament el nostre entorn comú. I que voleu que us digui, en moltes de les actu-acions i decisions que prenen veig similituds amb les actuacions dels Publicans, Saduceus i Romans. Què no ha canviat res en els últims dos mil anys? Tant hem de tornar a retroce-dir? Personalment, em nego que així sigui. Molta gent ha lluitat i continua lluitant per a que això no sigui així. Molta gent ha lluitat i lluita per a que els bons valors imperin en les actuacions de les persones i especialment en les persones que ens governen, indepen-dentment del seu color polític i del seu objec-tiu de nació. Perquè, abans de tot, es gover-na per a les persones.

La Fundació Pare Esqué, a través de l’Obra Cultural Mariana, continuarà difonent amb reiterat afany els valors cristians en la socie-tat d’avui. Continuarem ajudant al missatge de Jesús, el missatge de la concòrdia. Conti-nuarem apostolant i educant en els valors, ajudant en la construcció d’una societat més justa i millor, on tothom hi tingui cabuda i no només unes castes privilegiades, siguin políti-ques, econòmiques o inclús socials. Per això, durant l’any 2014, la Fundació augmentarà els seus esforços de difusió dels valors cris-tians en la societat d’avui. A tots els nivells. I un d’aquests nivells és els dels infants i els joves. Per això impulsarem unes beques edu-catives, d’ajuda a l’estudi i de material esco-lar, per premiar aquells treballs dels escolars del nostre país que millor utilitzin, expliquin i difonguin els valors cristians en la societat d’avui. Perquè ells seran els adults del futur i les persones que gestionaran la nostra soci-etat en el futur. I requereixen tenir els valors adequats. Requereixen tenir consciència de quins són els valors adequats i saber-los em-prar sàvia i curosament.

Tots els estudiants d’entre 6 i 18 anys de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de totes les escoles, instituts i centres de for-mació professional del pais estan convidats a participar. Si us plau, feu-ne difusió entre les escoles, instituts, centres de formació pro-fessional i estudiants del vostre entorn, i que es possin en contacte amb nosaltres, perquè ben aviat publicarem les bases de participa-ció a través de la nostra pàgina web, www.FundacioPareEsque.org.

Us desitjo el millor per l’any 2014.Afectuosament

Jordi Morillas President Obra Cultural Mariana

2388

veritable.

I Sant Pau ens ve a expressar gràfica-ment: Ja puc donar la meva vida i les meves riqueses, si no tinc amor, de res em val, res no sóc.

I en afirmar amb Sant Joan que Déu és Amor, estem di-ent, que el Déu viu, l’Amor, es totpo-derós.

Afirmar que l’a-mor tindria limits, que no ho pot tot,

seria posar limits a Déu, a l’Ésser de qui procedeix tot altre ésser. Ara bé ¿poden posar límits a l’Ésser primer i necessari altres éssers que procedeixin d’Ell? Ja es veu que no és possible, perquè aquests éssers segueixen existint únicament perquè són sostinguts per aqueix Ésser suprem.

Així podem afirmar que Déu no té limits. I si Ell és Amor, que l’amor no té limits, ni en la seva intensitat, l’amor de Déu és infinit, ni en la seva durada, l’amor de Déu és etern.

Déu sols pot tenir els límits que es posi Ell mateix. I és oportú comentar que Déu vol respectar la llibertat que va concedir a l’home. Tot just perquè és amor, sols desitja amor per part de la criatura humana. I aquest no pot sorgir per tal que sigui veritable sinó d’un ésser que sigui lliure. Així, Déu respecta la nostra llibertat per amor, per amor a no-saltres i per amor a Si mateix, a la seva infini-ta santedat.

Però això comporta–misteri de la iniqui-tat–que l’home, usant la seva llibertat, pot rebutjar Déu, aqueix Ésser infinitament dig-ne d’amor, pot pecar: és a dir, anar contra l’amor.

Xavier Garralda

En front de filòsofs pobres o teòlegs deso-rientats (que es veien impotents per a con-ciliar omnipòtencia de Déu amb l’existència del mal) Benet XVI reafirma que l’Amor és totpoderós, que Déu és omnipotent (en un escrit que no preciso però la substància del qual és com segueix). I diu que si no cregués-sim que el seu Amor tot ho pot, no podríem creure en l’amor. Seria una creença en un amor amb límits, ja no seria fe en la plenitud de l’amor: La nostra esperança esdevindria il·lusòria, buida.

Existeix una intuició que ens diu que l’amor és superior a tota obra de la intel·ligència hu-mana: ¿de què em serveix saber-ho tot, si no sé estimar? La intuició es confirma en la ple-nitud de l’amor humà entre home i dona: per un amor veritable es deixa tot, se sacrifica tot.

I es confirma també per la raó: una ciència sense amor pot servir fins i tot per a fer més infeliços els homes, es pot emprar per al mal. Ja que l’ús que es doni a la ciència dependrà del cor del científic.

L’amor és com la llum que permet veure els bells colors del quadre: sense llum l’art més preciós no és sinó tenebres.

L’amor ens planteja els fins de la nostra vida. Sense amor sols queda viure vegetant sense meta, sense horitzó, sense companyia

QUE DÉU ÉS TOTpODERÓS: AmOR TOTpODERÓSbenet Xvi rebatia teòlegs que havien perdut el nord i que negaven la omnipotència de Déu

2389

FELiÇ ANY NOU A TOTS ELS AmiCS

El dia 1 de gener girem el full del calenda-ri i apareix l’any 2014 somrient, carregat de promeses i de bones esperançes. Hem dei-xat endarrera el mes de desembre amb les festes de Nadal, la més popular del calendari cristià. Nadal la celebren tots els països de la terra que han rebut la paraula de l’Evangeli. És Nadal a Europa, Amèrica, l’Àsia occiden-tal, Filipines, gran part de l’Àfrica, Oceania i als Pols nord i sud. Fins les persones que han deixat les creences religioses consideren Na-dal com una festa especial.

Els catalans, fidels a la Fe i a les tradficions, hem celebrat la passada festa de Nadal amb il·lusió i esperança. Hem assistit a la Missa del Gall. Molts centres culturals van organitzar concerts nadalencs, teatre de “Pastorets” i Pessebres vivents. Moltes famílies van fer un pessebre digne, il·luminat com un altar. De suro i molsa o amb construccions artísti-ques.

Nadal fou un dia propici per reunir-se les famílies; avis, pares, fills i néts. Per passar-la junts amb els familiars malalts...Quin goig si les persones grans poden celebrar Nadal rodejats de fills i de néts. Tothom s’alegra quan la mainada fa cagar el tió i amb il·lusió recullen un bon esplet de regals. Llavors, vam recordant els milers de nens i nenes de diferents parts del món que no tenen pares, que viuen abandonats, molts d’ells malalts, i que ningú no els ha parlat mai de pessebres, ni de l’estrella de Nadal. Què podem fer per aquests pobres infantons? Recordem, amics, la gran tasca de les Missions. També dintre

de Catalunya i d’Espanya moltes famílies sofreixen per arribar a finals de mes. Quan-tes s’han oblidat d’ensenyar als seus fills el parenostre?.

Nadal vol dir Pau. Pau era la consigna de les veus angelicals a tots els homes de la terra, fa més de dos mil anys. En els nos-tres dies la pau continua essent el gran absent. Absent en molts cors, en diferents matrimonis, i més greu encara, en algunes nacions.

En arribar el mes de gener, a l’espai s’hi flaire un perfum d’encens. Tres reis de l’Orient guiats per una estrella s’acosten per adorar Jesús Infant, nat a la falda d’una donzella de Natzaret.. la Verge Maria. Un infant fill del Déu-Pare, creador del cel i de la terra.

Què demanarem aquest any als Sants Reis per a les famílies catalanes? Els demanarem que Catalunya trobi el camí de la prosperitat i de la pau social i política. Que la crisi eco-nòmica no ens faci més pobres. Els dema-narem que retorni el treball a les fàbriques i als tallers en crisi i paralitzats. Que inspirin a empresaris a obrir noves indústries i nous llocs de producció industrial i agrícola. Que les famílies trobin feina per guanyar-se la vida. Que els jubilats i les viudes obtinguin unes pensions dignes. Que la joventut trobi feina després dels estudis i un habitatge fà-cil per fundar-hi una família. Que en cap casa no falti pa a taula i un menú abundant. Que l’any 2014 sigui un any de Fe, de Gràcia i de prosperitat. Per molts anys a tothom, salut i un bon any nou.

Francesc A. Picas

RUTA mARiANA AL SANTUARi DE LOURDES DE LA NOU (bERgUEDà)

Està prevista per al dia 22 de febrer. Sortida a les 9 del matí i preu 42.-€.

Els interessats que s’apuntin els divendres a la nostra Secretària o telefonant al 93 347 68 23 o bé al

mòbil 691 530 391

2390

En els darrers anys Espanya s’ha con-figurat com un país receptor d’una gran quantitat de població estrangera proce-dent de diverses parts del món, que re-presenta un 12,2% sobre la població total resident a Espanya (INE, 2011). Si bé les dones espanyoles comparteixen amb les estrangeres el risc de ser maltractades o assassinades per la seva parella o expare-lla, en els últims deu anys hi ha hagut una sobreexposició d’aquestes darreres, ja que la proporció de dones estrangeres a Espanya víctimes de violència de gènere suposa una sobrerepresentació respecte al seu pes demogràfic. En altres paraules, la dona immigrada és més procliu a patir violència de gènere que la dona espanyo-la.

Amnistia Internacional Espanya (2007) ha estat categòrica en indicar que la pro-babilitat d’una dona immigrant de morir assassinada a mans de la seva parella o exparella superava en quatre cops i mig la d’una dona espanyola.

Fa poc a Espanya va ser assassinada una dona immigrada d’origen romanès. El presumpte assassí, parella de la vícti-ma i sense antecedents penals, també va amenaçar en matar la germana petita d’aquesta quan arribés a casa, una nena

viOLèNCiA DE gèNERE i DONES immigRADES A ESpANYA

de tan sols tretze anys.Antigament l’assassinat d’una

dona a mans de la seva parella o exparella s’atribuïa a les caracte-rístiques internes de l’home, és a dir, als seus trets de personalitat. Avui s’utilitza el terme «femicidi» com l’assassinat evitable de dones pel sol fet de ser dones, el qual –segons Rico (1996)– reflecteix l’asimetria existent en les relaci-ons de poder entre homes i dones, i que perpetua en la seva màxima expressió la subordinació i deva-luació del que és femení davant el que és masculí. Al mateix temps la violència exercida respon al patri-arcat com a sistema simbòlic que determina un conjunt de pràcti-ques quotidianes concretes, que

neguen els drets de les dones i reproduei-xen el desequilibri i la inequitat existents entre els sexes.

Aquesta concepció enfoca l’anàlisi als factors històrics i estructurals per com-prendre el fenomen de la violència de gè-nere, i des d’aquesta perspectiva s’inten-ta intervenir en el fenomen; tot i això, les dones estrangeres a Espanya continuen sent víctimes d’una doble discriminació, pel fet de ser dones i –a més– estrange-res.

Les diferències idiomàtiques en el mo-ment de sol·licitar informació o demanar ajut, la manca de xarxes de contacte (fa-mília, amistats locals), la dependència econòmica de l’home, la por de la depor-tació, o la desestructuració de la família en els casos en què el procés migratori va tenir com a objectiu la reagrupació familiar, són factors que podrien estar determinant el gran augment dels casos de femicidi en els col·lectius de dones im-migrades. Les dones immigrades es tro-barien en una situació de vulnerabilitat econòmica, judicial, cultural i política, a diferència de les autòctones..

Pastor Cea Merino (Psicòleg)De l’Àmbit Maria Corral

2391

Dues àvies i un avi de la meva àvia materna van néixer en terres castellonenques. Potser per aquest motiu Borriol i La Jana formen part dels meus “pobles d’adopció.

No lluny de Borriol, el 4 de novembre de 1876 va néixer a Vila-real dels Infants Carles Sarthou Carreres. Els seus avant-passats al ser nobles van fugir de França quan la Revolució.

Va morir a Xàtiva el 21 de juliol de 1971.

Des de l’any 1903 aconseguí la carrera de Dret, jutge a la seva població nadiua (1905-9), secretari del jutjat de Borriana de 1909 a 1920, any que es traslladà a Xàtiva. En aquesta ciu-tat la seva actuació per a salvar el patrimoni religiós, durant el període bèl·lic va ser decisiva. És en aquesta població on treballarà de valent com a arqueòleg, historiador i publicis-ta.

Avui no us parlaré dels càrrecs que tingué al llarg de la seva llarga vida, però sí de les publicacions que, nosaltres com a seguidors de l’Obra Cutural Mariana, hem de conèixer. Tam-bé indicaré la data d’edició.

- Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón. (1909).- Una excursión al Peñagolosa (1910).- El monasterio de Piedra (1919)- El arte cristiano retrospectivo. Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón (1920)- El arte cristiano retrospectivo en la provincia de Castellón (1921)- Monasterios sebatianos (1922)- Capitalidad y catedralidad de Játiva (1922)- Las ermitas góticas de Játiva (1923)- Devociones sebatenses (1925)- El ex-monasterio de Santa María y las maravillas de piedra. (1928)- El arte cristiano del período ojival en el Reino de Valencia (1935)- Efemérides sebatenses (1936-1939), on ell comenta la seva actuació `per a salvar el patrimoni religiós. (1939)- Monasterios valencianos (1943)- Catedrales de España (1946)- San Onfre el Vell. San Pascual en Játiva (1946)- Crónica del Congreso Eucarístico-Mariano de Játiva (1948)- San Félix (1948)- La Colegiata (1948)- Santa Tecla o La Merced (1948)- Monasterios monumentales de España (1r. volum, 1950)- La Semana Santa en Játiva (1952)- Monasterios monumentales de Galicia (1953)- Iconografia mariana (1957)- Patronatos de la Virgen en cien pueblos de España (1960)

Per no fatigar al lector no indico la premsa i revistes on ell va col·laborar. Ben cert que la Revista de l’Obra Cultural Ma-riana l’hagués tingut com a col·laborador.

Josep M. Vilarrúbia-EstranyP.D. És un deure agrair al meu amic Francesc Garcia Roé la

seva constant col·laboració

CARLES SARThOU CARRERES, hiSTORiADOR QUE hAgUÉS ESTAT bON AmiC DEL pARE ESQUÉ

Nemesi Argemí, TerrassaFrancesc A. Picas, La JonqueraMaria Francisca Salvat, La Selva del CampJavier Cabré, BarcelonaPilar Lladó, BarcelonaNeus Verdaguer, ManlleuMarta Bonet, BarcelonaLaura Barron, Newton Aycliffe, AnglaterraColoma Rovira, BarcelonaRosa Maria Girona, Premià de MarPilar Campins, BarcelonaMaria Luisa Vidal, BarcelonaCarmen Alonso, BarcelonaRamon Vidiella, BarcelonaTeresa Selles, BarcelonaCarme Ballesteros, BarcelonaCarme Andreu, BarcelonaGlòria Matas, BarcelonaFrancesca Sagras, BarcelonaFamília Batet-Casal, CapelladesAmadeu Rosell, ManresaBenet Cardó, BarcelonaLluís Bargalló, BarcelonaLluís Maria Vallès, LleidaJoan Naboa, CerveraRafael Font, ManresaJosep Maria Sebastià, ManresaDolors Calull, PuigpelatNeus Pàmies, La Selva del CampMercè Figueres, La Sentiu de SióMontserrat Melich, Sant Vicenç dels HortsRita Palau, NavàsRosa Castellà, CastelladralTrinidad Pérez, BarcelonaCorti Art, Sant Carles de la RàpitaPastisseria Montserrat, BarcelonaPastisseria Del Roc, BarcelonaMercè Garrote, BarcelonaCarmen Criado, BarcelonaRosa Maria Esqué, BarcelonaJosé Antonio Morillas, BarcelonaAna Morillas, BarcelonaTeresa Cols, BarcelonaImpremta Gimeno, BarcelonaManolita Donadeu, BarcelonaRamon Soriano, BarcelonaConcepció Bordes, BarcelonaAlbert Martínez, ViladecansSusana González, BarcelonaAnna Maria Torras, CerdanyolaPilar Gràcia, BarcelonaSandra Buisán, Lloret de MarLourdes Franquet. BarcelonaManuel Esqué, Barcelona

EL mÉS SiNCER AgRAÏmENT

2392

pRESENTACiÓ DE JESÚS AL TEmpLE

Vós habiteu entre nosaltres, oh Déu: el Temple és l’estança de la vostra Majestat.

Anirem al Temple de Jerusalem, que és la casa del Déu Altís-sim, deia la Verge: tot acaronant el seu ten-dre Fill.

Oferirem al Pare aquest Fill seu: que Ell engendrà des de tota l’eternitat.

Pare celestial, que habiteu en les altures i ompliu de santedad el clos, sagrat de la vos-tra casa, us adorem, Senyor.

Pare celestial, que en el Temple ompliu els cors amb la vos-tra gràcia divinal: que santifica la nostra ànima, us adorem Senyor.

Pare celestial, que en el Temple espereu les nostres ofrenes: allò mateix que hem re-but de les vostres mans, us adorem Senyor.

La casta Verge ca-minava amb el Fillet als braços: Josep duia els colomins, ofrenes del rescat.

Déu del cel, mai no hi ha hagut tanta ex-pectació de part vos-tra en aquest Temple: mai un fill d’Israel no us ha causat tanta complaença.

Esperit sant, que sou flama d’amor: aflameu també els cors dels qui habiten la vostra casa.

Quan la dolça Mare lliurà en les mans sa-cerdotals el Fill del seu cor: Simeó sen-tí el seu esperit il-luminat amb una llum encisadora.

Ja puc morir, ja puc morir, Senyor: perquè els meus ulls ja han vist Aquell que el meu cor enyorava. Al·leluia.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral CatòlicaL’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1990, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝

Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Edita: Fundació P. Esqué Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau Manuel Esqué i Esqué Agustí Miarnau, C.M.F. Alex Pastor

Ferran Blasi, Pvre. Lourdes Franquet Xavier Moix i Bressolí, C.M.F. Francesc A. Picas

Mn. Antoni Mª Bausili. Xavier Garralda Alonso Manuel Esqué Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú Montserrat Llopart Joan Naboa Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

FUNDACIÓ PARE ESQUÉ - President del Patronat: Sr. Ramon Mª Soriano Camps

Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el n.º 797. N.I.F. G-60.572.211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justicia el 10 de juny del 1994.

Sant Antoni Mª Claret, 50-62 interior. 08025 BARCELONA. Tel. i Fax: 93 458 59 35.Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.comTwitter: @fupaesqueRevista electrònica: www.issuu.com/fupeFacebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

Per fer donatius compte corrent ˝La Caixa˝ 2100-0856-93-0200401214. C/. Nàpols, 342, 08025 BarcelonaEls donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.