revista escolar tardor 2014

of 105/105
Revista Tardor 2014

Post on 06-Apr-2016

226 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

CFA Palau de Mar Número de tardor del 2014 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar

TRANSCRIPT

  • Rev

    ista

    Tar

    dor 2

    014

  • RevistaTardor 2014

    Bon Nadal

  • Crdits

    Edita:

    CFA Palau de Mar / Consorci dEducaci de BarcelonaCarrer Urgell, 187 Edifici 20 - 08036 Barcelona

    www.xtec.cat/cfapalaudemar

    Maquetaci i compaginaci: Joan Carbonell, Gerard Lpez (ex-estudiants del CFA Palau de Mar) i Joan Padrs (professor de cincies i informtica)

    Guiatge i correcci de textos: Sabela Labraa (professora de catal i informtica), amb la collaboraci de Magda Bosch (ex-estudiant de Catal 3), Neus Montaola (estudiant de Francs), Anna Cambon (estudiant de Francs i de Catal 3) i Ramon Poch (estudiant de Catal 3)

    Illustraci de la portada:Maria Quesada (estudiant de Competic 1 i de Catal 3)

    ndex

    Editorial (5) Espurnes de llindar (7) Experincies (17) Reflexi i opini (57) Contorn i entorn del pas (77) Viatges (85) Literria: Poesia i Relat (93).

    Les imatges dels articles Quan surti de l'hospital em far independentista (pg. 9), Podria ser la teva histria (pg. 22), Un lloc de trobada (pg. 27), Catalana per casualitat (pg. 34), Ikebana (pg. 37), Un dia memorable (pgs. 53 i 54), La fora del costum (pgs. 55 i 56), Berlin (pgs. 87 i 88), El viatge somiat (pgs. 89 a 91) i Els atabalaments... (pgs. 101), han estat aportades pels autors i autores dels articles. Les imatges de l'article Quan surti de l'hospital em far independentista (pg. 9 i 10) han estat cedides per AFANOC. La resta sn extretes de http://flickr.com amb llicncies Creative Commons i de www.viquipdia.com. Es pot consultar lautoria de les imatges en la versi digital de la revista: http://cfapalaudemar.cat

  • 5Editorial

    Hem comenat aquest curs amb la illusi destar vivint un moment histric en qu Catalunya sentesta en decidir el seu futur. Enmig duna crisi econmica i social de proporcions inabastables i dmbit mundial, bona part del poble catal ha dipositat lesperana duna veritable transformaci social en el procs sobiranista. I en aquesta conjuntura, la llengua catalana esdev un element decisiu ja que suposa un poders vehicle de cohesi social.

    Els darrers anys, a lescola CFA Palau de Mar, les sollicituds per a estudiar els nivells segon i tercer de catal han augmentat de manera continuada. Els nostres alumnes sn majori-triament persones que han hagut de fer el seus estudis en castell mentre a casa seva noms es parlava el catal. Per enguany, a ms, observem com sincrementa de manera significativa el nombre destudiants dorgens diversos darreu de lEstat espanyol; persones que han viscut bona part de la seva vida a Catalunya i que mai no han tingut necessitat ni de parlar ni descriure la llengua prpia del pas. I s ara, un cop jubilats, que no volen que passi ms temps sense poder utilitzar el catal i poder escriurel amb correcci. Tamb hem de fer esment del petit percentatge dalumnes de procedncia europea o llatinoameric, que vnen a estudiar catal en un desig dintegrar-se de ple a la comunitat.

    Aix, les classes de catal esdevenen petites mostres duna societat que sidentifica a travs de la llengua, i laula es converteix, dia rere dia, en un espai collectiu on el respecte, la confiana mtua i la llibertat dexpressi afavoreixen i potencien la creativitat individual, imprescindible per elaborar els textos de la nostra publicaci.

    La revista de lescola compleix el seu des aniversari. La tardor de 2004 sortia el nmero 1 amb el nom de Taller de Lletres, de la m d'en Josep Oliveres en Tero. Leditorial feia explcits els objectius i les intencions:

    El nostre propsit s crear un ambient que fomenti el gust per la lectura i lescriptura en catal. Pensem que la revista ser un element dinamitzador de la llengua catalana [...] Creiem que pot ser una eina que millorar a tots els nivells, ja siguin els dassolir coneixements, de participaci, culturals, personals, etc

    Doncs b, crec que podem afirmar que en aquests deu anys hem estat fidels als principis inicials i hem complert els objectius proposats. Ledici actual ns un bon exemple. Comena amb lapartat Espurnes de Llindar on sapleguen uns quants textos de tipologies variades. El nom de la secci prov de la denominaci anterior del curs de Llengua Catalana 3 principal responsable domplir de contingut la revista que anys enrere es deia Catal Llindar. Segueix Experincies, amb un nombre molt important descrits sobre les vivncies passades o actuals dels nostres estudiants que, daquesta manera, comparteixen amb tota la comunitat escolar. Val a dir que alguns daquests articles sn veritables documents socials, fins i tot, sociolingstics. Tamb la secci Reflexi i opini ocupa bona part de la present edici amb temes que es distribueixen, majoritriament, entre lanlisi crtica de lactualitat poltica i el procs catal. A continuaci tenim els apartats Contorn i entorn del territori i Viatges en els quals els autors ens ofereixen la seva mirada sobre diferents indrets de Catalunya i del mn. Completa la revista la secci ms creativa en si mateixa, la Literria, amb Poesia i Relat.

    Un cop ms volem felicitar els autors dels textos i lautora de les illustracions, i agrair-los que comparteixin les seves creacions amb la resta de lalumnat de lescola. Tamb hem dagrair als equips de collaboradors la seva importantssima tasca. Tot plegat fa de la nostra Revista un punt de trobada de tota la comunitat escolar del CFA Palau de Mar.

  • Espurnes de Llindar

  • 9 I al cap de dos dies va morir. Era a lhospital Vall dHebron, al pavell doncologia infantil on lhavien traslladada un any i mig abans per fer-li un trans-plantament de medulla. Aquell 11 de setembre, la meva nta de 9 anys i jo viem la Via Catalana a la televisi. La nena va passar el dia mirant la pan-talla perqu volia veure el tiet Carles que lhavia de saludar des del tram de Tortosa que li havia tocat. Ella tamb hauria volgut ser-hi, volia ser indepen-dentista. Estava contenta i sex-pressava amb contundncia, tal com era ella. Tenia el seu ca-rcter.

    La malaltia de lAnna va comen-ar als cinc anys. Quan a lhos-pital Joan XXIII de Tarragona li varen diagnosticar leucmia, la famlia va trontollar. A partir daquell moment la vida girava a lentorn de la nena, tots amunt i avall, entre lhospital i casa. Els avis hi anvem cada diumenge.

    Als set anys li van dir que estava curada en un 80% i els metges creien que si alg de la famlia fos compatible, es podria assolir una curaci completa. Va resul-tar que el seu germ tenia aquesta possibilitat i els pares van decidir que es fes el trans-plantament. Aix havia de ser a l'Hospital de la Vall dHebron. Les perspectives eren excellents i el nostre optimisme, total.

    Quan surti de lhospital em far independentista

  • 10

    Com que ells vivien a Miravet, i les proves de la nena eren continuades, els van oferir un XuKli. Els xuklis sn aparta-ments a cinc minuts de lhospi-tal on pot viure la famlia el temps que sigui necessari men-tre els nens sestan medicant. Sn espais molt bonics, on les famlies tenen zones comunes per compartir afectes i emo-cions, i tot en un ambient alegre i ldic que millora de manera considerable la qualitat de vida de nens i pares en situacions tan dramtiques.

    La vida a l`Hospital de la Vall dHebron transcorria amb sen-saci de normalitat. LAnna se-guia els seus estudis, igual que la resta dels nens, amb lajut de persones voluntries. Latenci per part dels professionals era immillorable; i tamb les fam-lies ens sentem molt acollides. La nostra nena, tant de temps all, sabia ms que els amos...

    i li deixaven prendre decisions. Per exemple, quan shavia de punxar a causa de la diabetis que se li havia desenvolupat arran de la malaltia, es punxava ella mateixa perqu deia que sho feia millor que les infer-meres.

    Per a ms de laltssima quali-tat humana dels professionals, hi ha moltes altres persones que contribueixen a fer la vida da-quests malalts ms quotidiana. Van, habitualment, a entretenir els nens. El mgic Andreu hi anava cada dijous i quan ell no podia venir, enviava la seva filla amb tot lequip de mgia.

    La nena en general estava b, i jo tamb volia contribuir a les-barjo; feia el cor fort quan hi entrava a l'Hospital de la Vall dHebron hi anava cada dia i all, a lhabitaci, feia de pa-llassa: cantava, ballava i feia es-pectacle... Les nenes reien molt i la meva jove ho gravava tot. Altres vegades en arribar, em treia el mocador del cap i li deia: Vida meva, la iaia com tu: les dues pelades.

    LAnna no ha pogut viure el 9 de novembre, per jo em far in-dependentista per ella, per la meva nta.

    Margarita Gimeno

  • 11

    Existeix el present? Potser no, s molt breu.

    Vivim el present, queda enrere el passat i entrem en el futur.

    Cal aprofitar el temps per a construir un mn millor, rpi-dament, sense treva.

    Vells savis digueren: "Tenim pressa, molta pressa".

    Amb defectes i virtuts, condi-cionats per un passat individual o collectiu, ai daquell o da-quells que no lluitin contra els que impedeixin un futur millor, ms prsper, ms just, ms...

    Que quedi lluny "gent ufana i superba".

    El present s nostre.

    Si no s el nou o el nou nou, sense gaire enrenou quan vingui juny o en altre moment, res ha dimpedir canviar el nostre dest. Si conv "segarem cadenes.

    "Ara s lhora! "Som i serem" el que volem.

    El present existeix, aprofitem-ho!No annim, sortosament, del se-gle XXI.

    Passat, present i futur

    Jordi Sol

  • 12

    Immersos en un mn tan obsc que empesta, anem prenent nota de com els rics roben els pobres, mentre salta la notcia: El Bara va nu. Resulta que lequip est descontrolat.

    La pregunta pertinent fora que, si ms enll del procs catal cap a lindependncia, hi ha al-guna cosa controlada. El cert s que la boca closa i aprimada de Rajoy s ms aviat una mena de descontrol delirant, aix com la boqueta de Soraya deixant anar anatemes.

    El PP va de blit buscant ma-neres de distreure els mitjans que no paren de destapar el cas de les targetes opaques i dels mltiples delictes de ses senyories i de la casta, mot en-cunyat pel lder de Podemos, grup que arrasa en les enques-tes sobre voluntat de vots, tot i que sembla que ning acaba de tenir clar que s, a part de nou i per tant sense motxilles.

    El benemrit Depardieu, auto-exiliat de Frana per evitar complir amb els impostos, pre-para una srie de televisi sobre gastronomia. Potser fun-cionar si amaga la seva cr-pora.

    Cauen els dies, un per un, i creix la irritaci de Catalunya quan, en lloc duna resposta poltica a la demanda de saber, per mitj dun Referndum, la voluntat del poble catal respecte el seu futur, lEstat espanyol reacciona parapetant-se rere el tribunal Constitucional.

    En nom duna Constituci, que nosaltres vam votar i ells no, i de la qual no ens van deixar tocar ni un punt ni una coma, no fos cas que perills la sacrosanta i petrificada uni de la Ptria.

    A propsit del que seran Petites crniques dun procs

    Magda Bosch

  • 13

    Silenci total al barri, aquest fragment de ciutat on visc. Ser que tothom se nha anat al camp buscant un silenci que all no inquieta?

    Al carrer ni un nima. Ms enll, ja en direcci a Sant Juan Bosco, lloc de votacions per a la zona, comeno a creuar-me amb algun vianant. Tots amb cara de murris i un mig som-riure cmplice. Complicitat que em mancava anit, on la meva era lnica casserola, acom-panyada amb penes i treballs per un remoreig de fons, lluny.

    Un cop creuada la Via Augusta i ja en la proximitat del local, el moviment sanima, tot i marcant la proximitat de la Cosa.

    Enfilada lavinguda, un principi de cua marca el local de par-ticipaci. El cor palpita en entrar a la grandria dun pati d'escola de nois, o de pres, de pel-lcula americana. Tot lentorn est rodejat per una doble filera de dos a tres persones per anella, desplaant-se, ambdues cadenes en sentits oposats, vers portes diferents. En tras-passar cada llindar, darrere la porta, aules espaioses plenes de taules amb cues de votants.

    Al centre de la plaa, grups di-versos consulten els nmeros de taula i signen la denncia inter-nacional sobre la carrera dobs-tacles a qu ha estat sotmesa Catalunya per lEstat espanyol per arribar a votar.

    I aix, per un vot sense con-seqncies plebiscitries. O s que el vot tamb ha deixat de ser una de les garanties demo-crtiques ms paradigmtiques?

    Com diem, a mal tiempo buena cara, perqu tamb coneixem, molt b, els proverbis en llengua castellana. Cares alegres, som-riures, relaxaci i cap entrebanc, una perfecta, espontnia, coreo-grafia, envejable per a qualsevol professional. Acte que es repe-tia, amb moviments diferents per a diferents melodies, en cada Centre de votacions.

    Al final del dia, el resum en la petita pantalla ens ho ha retornat

    El dia 9N

  • 14

    aquell mirall del qual en Mas president, diu: Aquest, 9 del 9 ens hi po-dem mirar.

    La nova cara dun President, figura, que ha anat creixent durant el procs i que es ratifica, amb el gest de nomenar-se, com a nic responsable, als ulls dels fiscals i daltres denunciants, amb el meu govern, afegeix.

    Amb la potent i emotiva abraada amb David Fernndez lder de la CUP i, dit sia de pas, daquesta cronista segellen la coresponsabilitat amb tots nosaltres, daquest dia mgic, un dia, senyores i senyors, de relativa desobedincia civil.

    En la crnica segent parlarem de les Dues dones.

    Magda Bosch

  • 15

    Avui dia s ben coneguda la tradici nadalenca catalana del Ti, per quan jo era petita a casa meva el que es feia era una variant que es diu la tronca i que procedeix d'Arag i del Pirineu catal.

    El meu pare era de la comarca del Pallars Juss. Celebrvem la tronca la viglia del dia de Nadal, un cop els pares havien deixat de treballar i abans de sopar. Els pares ja ho tenien tot preparat. Treien una caixa de fusta de 40x50 cm aproxima-dament, la posaven a terra i ens donaven unes maces de fusta per picar-hi, a les quatre germa-

    nes que som: la Conxita, la gran, que t nou anys ms que jo; l'Antnia, que s sis anys i mig ms gran; i la Merc, que t un any menys.

    El pare es posava l'abric i co-menava a fer mgia. Ens reu-nem la mare i les quatre filles al voltant de la caixa i comenvem a picar amb les maces, tot can-tant caga tronca, neules i tur-rons, xampany i vi bo, i tot el que vulguis. En aixecar la caixa, apareixia la primera ampolla de cava i tot corrents la deixvem damunt la taula del menjador i tornvem a picar. Aix anaven sortin ms ampolles i turrons...

    La tronca

  • 16

    En un moment donat, el pare deia:

    Espereu un moment que tirar els polvos de la Maria Celestina.

    Es posava la m a la butxaca i treia amb els dits un pessic de polvos i els tirava sobre la caixa tot dient:

    Polvos, polvorinatis, cagatis pasatis per l'altre portatis. I ara, a picar.

    Nosaltres picant i cantant, i continuaven sortint ms ampolles, llaunes de prssec, dtils, olives, confits, pinyons..., tot el que fiem servir per passar les festes. Quan ja tenem la taula plena amb tot el que havia cagat la tronca, nosaltres encara en volem ms. Aleshores el pare ens feia picar i ens deia:

    Aviam si trenqueu la caixa.

    Quan la caixa s'esquerdava, llavors l'aixecvem i apareixia un grapat de monedes. I encara en volem ms. Al final ens posaven un fregall.

    I aquest conte s'ha acabat.

    Bon Nadal a tothom!

    Beatriz Gasp

  • Experincies

  • 19

    Quan la meva professora de catal ens va demanar que fs-sim una carta de reclamaci per explicar qualsevol problema que hagussim tingut, a l'instant em va venir a la memria un viatge que vrem fer a Alemanya dos cunyats, les seves mullers, la meva dona i jo.

    Recordo molt b que noms quedaven dos o tres mesos per a fer el trasllat de la capital del pas de Bonn a Berln. L'agn-cia que va organitzar el viatge va ser Viatges Baixes, crec que ja no existeix.

    Jo l'esperava amb moltes ex-pectatives i per damunt de tot amb una illusi inusual, ja que visitvem gaireb tot el pas i, bviament, confiava en poder conixer llocs molt emblemtics per a mi, com ara Berln ciutat, la catedral de Colnia o la ciutat de Nuremberg.

    Durant tot el viatge, que vrem fer en autocar, van sorgir dos en-trebancs imprevistos; el primer, el ms feixuc, fou que el guia va venir de molt mala gana, perqu ens va dir que no li tocava a ell el servei.

    Una reclamaci atesa

  • 20

    La seva actitud al llarg del viatge va ser denigrant. El segon con-tratemps que vrem tenir va ser que tots els edificis emblemtics de Berln estaven amb bastides per obres.

    Ja des del principi, per un contratemps o per l'altre, em vaig adonar que dia darrere dia anaven minvant la illusi i les expectatives que havem dipositat en aquest viatge. Aix que en tornar a Barcelona els passatgers van acordar per unanimitat fer una reclamaci formal de retirada de la llicncia turstica al guia, per la manca de professionalitat.

    No s si Viatges Baixes li va retirar la llicncia turstica al guia esmentat, per s que puc dir que tots els passatgers vrem rebre un tal nominatiu bancari, per un import equivalent a la meitat del que havia costat el viatge a Alemanya.

    Manel Bellart

  • 21

    Varen venir de llocs diferents.

    Ella, la Mara, va emigrar cap a Barcelona quan tenia setze anys, des d'un poblet d'Anda-lucia on va deixar la mare i els seus quatre germans que ms tard s'incorporarien a la llista dels immigrants arribats a Catalunya des del sud d'Es-panya.

    L'Antonio va nixer en un poble d'Osca des d'on, al cap de dos anys i per raons de la feina del seu pare, tota la famlia es va traslladar a terres lleidatanes.

    Com que era tan petit quan va arribar a Catalunya, es va im-pregnar de la influncia d'a-quella terra que tants bons mo-ments li va donar, i que perdu-

    ren gratament en la seva me-mria.

    Tot i ser baixet, era un jove molt ben plantat, amb cabells ondu-lats i uns ulls tan, tan blaus, que en mirar-lo podies imaginar-te un dia d'estiu duna profunda i clara serenor. Li agradava molt jugar a futbol i xutava la pilota d'una manera extraordinria, amb tal agilitat, que despertava l'admira-ci dels seus companys. Llsti-ma que llavors la seva poca es-tatura i la imprudncia d'haver-se inscrit en dos equips a la vega-da, van fer que no avancs en aquest esport, on tenia moltes possibilitats.

    La Mara, que va venir a Bar-celona per ajudar la seva famlia, era una jove guapssima que fa

    Podria ser la teva histria

  • 22

    pensar quan mires les seves fotos dels anys cinquanta en blanc i negre en alguna d'a-quelles actrius de Hollywood, com ara Greta Garbo o Rita Hayworth.

    Com tantes altres noies, en arribar a Barcelona va comen-ar a treballar de minyona en una famlia burgesa, prop de la Travessera de Dalt. Anava a comprar el pa a una fleca del carrer Escorial, i all va conixer el seu futur marit, l'Antonio, que havia estat recomanat pel for-ner del seu poble, on ja havia mostrat el seu domini per fer pa.

    L'Antonio i la Mara van formar una famlia. Van tenir tres noies: la Montse, la Glria i la Roser.

    Montserrat Cacho

  • 23

    Amb quina illusi buscvem pis, segurs que la nostra relaci era per sempre, per a tota la vida. Per amb el pas del temps lenamorament sha esfumat i hem decidit plegar veles.

    I ara estem desfets tant lun com laltre. La casa desmun-tada i embalada en caixes eti-quetades amb uns rtols que hi diuen: coses teves, coses me-ves, molt frgil, cuina, llibres, joguines... Teu-meu, quin ab-surd!

    A ms a ms, per enllestir la feinada, llences moltes coses que hauries guardat de record, per que no necessites i que en el nou espai on vas a parar probablement no hi caben o no saps on posar-les.

    Ja est tot embolicat i embalat; les lmpades, les cortines, i les barres despenjades. A les pa-rets hi queden les marques dels mobles ja desmuntats; s una sensaci estranya, hi han que-dat impreses les formes dels armaris, dels prestatges i dels objectes que feien de casa nos-tra un espai acollidor. Ara sem-bla que miris una radiografia; intentes comprendre-la per en realitat no hi veus res i, per ms que te la mires, no lentens.

    Uns homes de lempresa de mu-dances, que no coneixes de res, arriben i et diuen que ja tenen el cami a baix i semporten les caixes, els mobles desmuntats, la nevera, la rentadora... La teva roba, els meus vestits... Les plantes dinterior i les del balc, que em fan patir, que no es facin malb en el trasllat. Mires amunt i avall, per assegurar-te que no hi queda res.

    Les habitacions buides, amb els balcons despullats, et fan venir esgarrifances. Tanques el llum, la porta, poses la clau al pany i saps que s lltim cop. Al coll shi fa un nus que no et deixa empassar la saliva, tennuegues, i als ulls set formen unes enor-mes llgrimes que intentes re-tenir perqu no et vegin plorar, per pesen tant que rellisquen galtes avall i per uns moments tens la sensaci que tests des-muntant tu tamb.

    Tancar la porta de casa per ltim cop

  • 24

    Fas el cor fort i baixes cap al cami, per indicar-los, a aquests senyors desconeguts, cap a on han danar a descarregar i muntar de nou. En arribar al nou domicili, per acabar-ho dadobar, en el moment de pujar les coses cap al piset, es posa a ploure a bots i barrals, quin desastre!

    Amb tot aquest rebombori, sha fet fosc. I dem a treballar com si res no hagus passat. Quan et cases, les empreses et donen quinze dies de vacances, per quan et separes, noms un dia pel trasllat. Potser s millor aix, ja que en estar tan enfeinada no et queda temps per arrugar-te.

    Sha acabat una etapa de la vida i en comena una de nova. Ara cal posar-hi ganes, i collocar-ho tot ben rpid, de manera que en el nou piset, que s molt ms petit, hi estiguem ben a gust.

    Anna Cambon

  • 25

    La finalitat daquest text s veure en quina situaci es tro-bava la llengua catalana en el marc escolar de la meva poca, i quin era el seu context so-ciopoltic, cultural i econmic.

    La meva escolaritzaci tingu lloc dins del rgim franquista, a mitjans dels anys cinquanta i seixanta, en una escola de monges, a Sant Boi de Llo-bregat.

    Cal recordar que leducaci du-rant el franquisme fou un model dorganitzaci de lensenyament durant la dictadura del general Francisco Franco. El franquis-me va imposar una poltica lin-gstica que tenia com objectiu fer desaparixer el catal. La repressi del rgim es va apli-car amb duresa al professorat a partir de lactuaci de Las Co-misiones Depuradoras de Ins-truccin Pblica. Es revisava lactuaci del professorat i sau-toritzava la seva continutat en el cos docent, o b la seva sanci. Es calcula que el mar de 1939, a Catalunya, on sha de dir que la repressi fou molt dura, ms dun miler de mestres foren exclosos de lensenya-ment i que per suplir-los sen-viaren mestres procedents dal-tres indrets d'Espanya. A les aules, els materials lectius o els

    mitjans emprats havien de pas-sar la censura. Els llibres de text havien de ser fidels als Prin-cipios del Movimiento. Lescola, com a la resta dEspanya, es tro-bava immersa en una autarquia cultural, on una de les intencions principals era la uniformitzaci de la societat*.

    Els canvis industrials, socials i culturals dels anys seixanta van evidenciar unes noves neces-sitats educatives relacionades amb el creixement industrial, que requeria m dobra ms qua-lificada. Aquesta nova situaci exigia introduir millores en lestructura educativa. Sabando-n, paulatinament, la ideologia tradicional amb fora connotaci catlica, i sinici un ensenya-ment ms tecnocrtic amb nous criteris pedaggics, per sempre sota lautoritarisme del rgim.

    Tornant al tema del comena-ment, que era el de fer una des-cripci del meu pas per lescola,

    La meva escola

  • 26

    me nadono, que el context so-ciopoltic daleshores era el duna fase ms moderada. La intrusi del rgim franquista a lescola no era tan estricta, pot-ser perqu era una escola reli-giosa i privada, ja que a les es-coles de lEstat, anomenades Escoles Nacionals, la censura va ser ms acusada. El que s vull descriure s el tema de la llengua.

    Lorde religiosa que regentava el centre era genunament cata-lana. La seva fundadora nas-cuda a Barcelona va crear lorde a Vic, i com a con-seqncia la gran majoria de les monges eren de parla ca-talana. Gran part de lalumnat de lescola tamb rem de parla catalana, i per tant la llengua

    vehicular era el catal, entre la-lumnat i entre les alumnes i el professorat, en aquest cas, les monges. Cap als ltims anys, va caldre la incorporaci de profes-sors seglars, ja que lescola es va haver danar ampliant atesa la major demanda de sollicituds dalumnes que generalment pro-cedien de les primeres expan-sions immigratries.

    Tal com he dit ms amunt, la llengua de comunicaci era el catal, per i amb aix queda palesa la influncia del rgim franquista tot lensenyament era estrictament en castell, la llengua castellana travessava totes les rees curriculars.

    Aquesta imposici lingstica va ser intensa i efica ja que es va aconseguir all que es pretenia que era la castellanitzaci de la poblaci, en perjudici de les al-tres llenges nacionals. Lescola, i tamb els inicis de la televisi en van ser dos agents de pri-mera magnitud, en un rgim de monopoli absolut. Els resultats de lescolaritzaci exclusivament en castell encara ara sn ple-nament visibles en la poblaci catalana daquella poca, ja que una majoria declara no saber escriure correctament el catal.

    *La pedagogia catalana al segle XX, Jordi Mons.La quotidianitat lingstica durant el franquisme.Culturcat, Generalitat de Catalunya.

    Montserrat Capdevila

  • 27

    Sc de lpoca de la B.B., C.C., F. F. (B. Bardot - C. Cardinale - F. Franco), aquest ltim era pit-jor que el senyor Wert en aix de espaolizar a los catala-nes, ja que en F. F. a les nos-tres escoles no permetia ni par-lar ni escriure la llengua catala-na, res de res.

    B, mhe apuntat a classes de catal, perqu s una de les assignatures que tinc pendents.

    El primer dia va ser de tanteig: conixer la professora, els com-panys, les normes de lescola, canvi dhorari, etc. El segon va ser ms o menys, i el tercer vaig veure un company, el fsic del qual no mera desconegut i aix li ho vaig fer saber. Ell va respondre que la meva veu tamb li era coneguda.

    El quart dia, abans dentrar a la classe, vrem comentar la juga-da i en Manel va donar de ple a la diana en preguntar si jo tenia

    relaci amb la seva professi; llavors vaig saber de qu ens coneixem.

    Jo havia anat als seus esta-bliments feia molts anys quan rem ms joves. Aleshores em vaig posar contentssima, en comprovar que la topiane (el cap) encara em funcionava re-cordant adreces i detalls.

    Trobar en Manel, ara com com-pany de classe, em va donar seguretat. Ja no tinc tanta por destudiar el catal que tanta illusi em fa poder escriurel amb correcci ja que no mho varen deixar fer en el seu mo-ment, tot i que reconec que no s gens fcil per a mi. Per en Manel en sap molt, s de lo Segre.

    Un lloc de trobada

    Nria Carb

  • 28

    Vaig nixer al carrer Valncia cantonada Balmes, per als sis mesos ens vam anar a viure a Osca. All els meus pares con-tinuaven parlant amb mi en ca-tal i, com s obvi, la resta de persones ho feien en castell.

    Vet aqu que passava el temps i jo no parlava res. Els pares pen-saven que era per aquesta dupli-citat lingstica que no arrencava a parlar. Aleshores van prendre la decisi de dirigir-se a mi en castell i, efectivament, vaig co-menar a parlar. No cal dir que a lescola i desprs a la universitat, on vaig estudiar Cincies Eco-nmiques, es feia tot en castell.

    Em vaig incorporar al mn laboral amb una filosofia prpia: un cop havia aprs la feina, canviava de treball, cosa que acostumava a passar al cap dun any. Mho podia permetre perqu llavors era molt fcil trobar feina. Un dia vaig contestar un anunci de treball que millusionava molt i desprs de fer els correspo-nents tests psicotcnics i unes quantes proves de domini de la matria, vaig arribar a la final, i va tindre lloc lltima entrevista. El director de la casa de selecci es va quedar bocabadat, ja que era la primera vegada que par-lava en catal i com podeu com-prendre,no ho vaig fer gens b.

    Com vaig aprendre a parlar el catal

  • 29

    La resposta del director va ser contundent; em va dir que era una llstima, que era la persona ideal per a la feina per no podia accedir-hi perqu en fallava el catal. Lempresa era una filial de Banca Catalana i jo havia de ser el director de gesti de patrimonis.

    Tan bon punt vaig arribar a casa, la primera cosa que vaig dir, fins i tot abans de saludar, va ser:

    Paps, a partir d'ara no entenc el castell, o sigui que feu el favor de parlar-me en catal.

    El mateix li vaig dir a la meva xicota, avui la meva dona. Tamb em vaig apuntar a un curset intensiu de catal.

    Passat un mes em va tornar a cridar el director de la casa de selecci, i quan va comenar lentrevista, un altre cop es va quedar bocabadat. Quan va reaccionar en va dir:

    Vost s un altre, la feina s seva, i si vol pot comenar a treballar dem mateix.

    Joan Caus

  • 30

    El nostre gran patriota i millor persona Mart Gasull, nascut al 1969, va perdre la vida al cim de lHimlaia el 23 de setembre de 2012. Persona de gran bonhomia, va dedicar moltes hores a la Pla-taforma per la Llengua fent de secretari. Una persona molt for-ta que no reparava en la seva gran dedicaci de temps, de sentiments i dillusi, en tre-ballar per fer del nostre pas una naci com cal.

    El passat 15 de gener, al Teatre Nacional, li van retre homenat-ge els seus entranyables amics i companys de la Plataforma per la Llengua. Va ser un acte ple de sentiments, sensacions i vivncies de la seva vida que, duna forma molt humana i con-siderada, ens va envoltar a tots els presents. Hi rem tots reu-nits i crec que, Mart, estaries

    molt orgulls de tota la gent que la teva curta per intensa tasca va aplegar.

    Crec que s un dia que mai oblidarem, mai!: la teva persona, la teva famlia, els teus amics i tamb lemoci i el sentiment de la nostra estimada Mnica Ter-ribas a la seva presentaci de lacte. Mart, noms voldria dir-te que la feina de la Plataforma per la Llengua i de la nostra entitat, La Roda, far que sempre restem al teu costat, i ara ms que mai. Seguirem en aquest cam que tu tant b vas marcar i que, com tu, molts joves de diferents entitats segueixen. Hem de ser ms forts i ara ms que mai, no podem defallir. Estic segura que dall on siguis ens enviars forces per aquest nostre pas, malms per una gent a la que li falta molt damor i sensibilitat per acceptar la rea-litat duna llengua i una cultura de ms de 1.000 anys. Quina pena em fa aquesta gent, man-cada darrels, cultura i saviesa. Mart, volem que la nostra Naci no sigui malmesa dia rere dia i per aix seguirem treballant i llui-tant, i quan arribi el dia de les re-trobades farem una gran festa per celebrar el nostre triomf.

    Recordant a Mart Gasull

  • 31

    nim a tots els joves i no tan joves de Plataforma per la Llengua, i tu rep la nostra estimaci, admiraci i respecte per tot el que has fet en la teva curta malaurada vida.

    Llusa Celades

  • 32

    Mes de juny de 1970 i vacances destiu.

    Aquell any havia acabat el bat-xillerat i la revlida, i tenia per endavant unes bones vacan-ces. Un bon mat el pare em diu:

    Hauries de venir al despatx per donar-me un cop de m, estic molt atrafegat i necessito ajuda.

    Jo no mho vaig pensar gens, guanyaria uns dinerets, que b!!!

    I aix vaig comenar al mn laboral, en una empresa familiar on jo era la nena.

    Els principis varen ser molt difcils. No sabia res de la feina de despatx, i el pare, sempre molt enfeinat, no tenia temps per ensenyar-me gaireb res. Per les ganes daprendre, la voluntat, el temps, i ms duna llgrima... i la feina va comen-ar a rutllar!

    El negoci era una impremta, en aquells anys dedicada al mn de les discogrfiques. Fiem les eti-quetes i les portades dels discs de vinil, els singles i els Lps.

    Al comenament, les etiquetes sempre anaven en tinta negra i cap a finals dels anys 60 ja en colors. Aix dels colors va resul-tar ser molt complicat ja que la tinta sescalfava i quan letiqueta passava a la premsa quedava enganxada al vinil i es feia malb.

    Aconseguir realitzar tot aquest procs amb xit va fer que ens convertssim en un referent en el mn de les discogrfiques. Aix vaig conixer un grapat de grups musicals de moda formats per nois grenyuts, melenuts i peluts, com deien els pares i avis, per que a mi magradaven i molt!!!

    El temps va anar passant i varen arribar a Espanya les primeres eleccions sindicals desprs de la dictadura, un fet que espantava molt a les fbriques de lpoca.

    Senyoreta, que ens entn?

  • 33

    Tot havia destar a punt i en per-fectes condicions.

    Nosaltres havem de fer, per a la empresa Philips, les pape-retes daquelles primeres elec-cions sindicals. El pare havia quedat de recollir lencrrec el dia dabans, per la mala for-tuna va fer que aquell mat pats una lumblgia que el va deixar postrat al llit durant una set-mana.

    I qui va haver danar a buscar lencrrec? Doncs la nena.

    Vaig entrar a una sala de reu-nions amb una taula molt gran on hi havia reunits tots els delegats de les fbriques per decidir el color, les mides i el text exacte de les paperetes que lendem al mat, molt dho-ra, havien destar a punt. I jo all, al mig, per rebre lencrrec: la nena.

    Senyoreta, i el seu pare?

    Esta malalt.

    Per vost potser no ens en-tendr.

    I un altre cop.

    Senyoreta, que ens entn? Segur que ens entn?

    Pobrets, aquella nit segurament que ms dun dells no va dormir.

    Doncs s, i molt b que els vaig entendre! Tot va anar de pri-mera; de fet era un encrrec molt fcil, per jo era jove i era una noia.

    I aix van passar uns anys fe-lios, per he de dir que em re-sultava molt dur sentir sovint all de: Senyoreta, que mentn?

    Rosa Cuso

  • 34

    El pare era madrileny i de pro-fessi, escultor. La mare, astu-riana, era infermera. Es van co-nixer a Madrid on la mare vivia amb un germ. Es van casar i es van quedar a viure all. Al poc temps, al pare el van contractar per a fer un pante a Barcelona. La seva estada sendevinava llarga i la mare no el volia deixar sol tan de temps noms feia tres mesos que shavien casat. Aleshores va demanar a lhospital on tre-ballava si li podien facilitar un canvi de feina en algun hospital de Barcelona. Va tenir sort i li van poder trobar plaa a lHos-pital de Sant Joan de Du.

    Quan els pares van arribar a Barcelona noms tenien lloc per

    a una persona, ats que la fam-lia que lhavia contractat noms havia reservat habitaci per a ell. Com que la mare tenia allot-jament a lhospital, no es van amonar gaire. Lendem de larribada, el pare va anar a presentar-se al seu lloc de treball i la mare que no havia dincorporar-se a la feina fins al dia segent, es va anar junt amb una companya tamb nova com ella a fer un tomb per la ciutat i, bviament, a conixer les famoses Rambles. La mama era molt bufona i tenia unes cames molt boniques. Men-tre passejava amb la seva amiga i sexplicaven les seves coses, van escoltar que un senyor li deia una floreta referida a les seves cames.

    Ella que, lgicament, no sabia res de catal, va escoltar la pa-raula "camas" i ja podeu imagi-

    Catalana per casualitat

  • 35

    nar-vos lenrenou que es va produir. El malents va quedar aclarit quan li van explicar que li havien dit que tenia les cames molt boniques. Ella sempre reia molt quan ho explicava.

    La feina del pare es va allargar ja que desprs del pante li van sortir ms encrrecs. La mare es va quedar embarassada i en conseqncia van decidir quedar-se a viure a Barcelona. Van llogar un pis i aix jo vaig nixer a la Ciutat Comtal. Sc la primera catalana de la famlia, de la qual cosa nestic molt orgullosa.

    Jlia Ma Gil

  • 36

    Quan em pregunten per qu faig ikebana, sempre em ve al cap la gran sort de tenir una amiga que m'ha ajudat a entrar en aquest mn tant especial.

    En els inicis, quan ella va co-menar ara far uns deu anys, jo em quedava bocabadada en veure els treballs que feia, ja que a un ram de flors diferents li donava una simplicitat a aque-lles flors i branques, que t'ena-moraven. Agafava el material i ho transformava en un centre precis, elegant i simple. Temps desprs vaig descobrir que fer-ho no era tant simple com sem-blava..L'ikebana s un art floral japo-ns que es regeix per tcniques i normes de composici esttica establertes fa centenars d'anys (1336). La dificultat est en el seu aprenentatge. s molt im- portant seguir les pautes de l'escola o de la persona que hagi aprs b la tcnica i pugui transmetre les lnies que li do-nen un aire d'elegncia i sim-plicitat.

    Ara, per qu faig ikebana? Doncs aqu ve la resposta:

    En les trobades que fiem, i fem habitualment, ja coment-vem que quan serem vies ens ajuntarem i farem Ikebanes.

    La meva amiga t molta ex-perincia i s molt generosa. L'ikebana t una filosofia que et fa valorar les coses tant senzilles com una petita flor o una branca. i, envoltada de flors i natura, passen unes hores fantstiques sense adonar-te'n. I entre rialles, bon humor, imaginaci i reflexi ens ho passem molt b. He da-clarir que encara no som vies.

    Ens trobem a les nou i, per co-menar, anem a la Casa Horlan-dai a fer un te i una petita xerra-da mentre gaudim d'aquest lloc immillorable. A les deu ens diri-gim a casa de la nostra amiga per comenar a preparar l'ikeba-na. A partir d'aqu, ens facilita el material i cadascuna interpreta el projecte seguint la seva intuci. Ella ens deixa fer i ens dna consells segons el seu punt de vista.

    Ikebana

  • 37

    El fet s que, tenint el mateix material, cadasc li dna una forma diferent. s aqu, on jo veig la grcia de l'ikebana, ja que mai no nhi ha dos d'iguals perqu la personalitat i el gust de cadasc hi queda reflectit en l'originalitat de cada treball.

    A travs dels anys es va agafant habilitat, i cal destacar que sovint es representa el nostre estat d'nim. Les estacions de l'any defineixen molt el treball, nhi ha que cada una d'elles t les seves flors carac-terstiques.

    En la cultura japonesa es practica el ritual d'oferir l'ikebana als visitants. Estaria molt b que tamb els occidentals ho practiqussim, per de moment aqu encara no hem arribat a aquest grau de sensibilitat; aqu quan reps una persona que t'estimes li fas una abraada, que tamb esta molt b, i al Jap ni es toquen. Penso que totes les cultures tenen coses bones i coses dolentes, i fora bo copiar les bones i afegir-les a les a les que ja tenim.

    Quan et conviden a casa a un sopar, primer de tot t'ofereixen un ikebana que han fet pensant en tu. s una cerimnia que es fa per demostrar que s una vetllada molt especial i entranyable, i el situen en el lloc preferent perqu, abans de sopar, el gaudeixis en tota la seva delicadesa. Ho agraeixes perqu saps que l'han fet per a tu i que, en pocs dies, el bonic ikebana haur desaparegut.

    Conxita Fbregas

    Aquest any sha celebrat el vin-t aniversari del Sal del Man-ga on hi havia un departament de cultura japonesa. L'escola de la meva amiga hi va parti-cipar en una gran exposici d'ikebanes.

    I per acabar, un ikebana fet per mi.

  • 38

    Quan vaig arribar a Barcelona, rpidament em van contractar al Barcelona Bus Turstic. Jo sempre havia somniat amb treballar en un lloc on em sents realitzada, s a dir, poder pas-sar tantes hores que dediquem a la feina en alguna cosa que realment magrads. I aix s el que sento al bus, i a sobre em paguen. Ara sc informadora tu-rstica i mencanta. Tinc lopor-tunitat dorganitzar les vacances de milers de persones que arriben cada dia a Barcelona; i a ms tinc loportunitat de expli-car-los la histria i curiositats de la ciutat. Quan acabo dexplicar-ho, miro la cara de les persones profundament agrades, i aix no t preu.

    Al Bus Turstic tenim tres lnies que distribum en zona nord, zona sud i zona frum.

    La zona nord o lnia de color blau s la ms cultural, i en aquesta ruta s'hi concentren els monuments ms emblemtics de Gaud com la casa Batll, la Pedrera, la Sagrada Famlia o el Park Gell; desprs ens en-dinsem als barris de Sarri i Pedralbes i acabem al Camp Nou que, sorprenentment, lany passat va ser el museu ms visitat de tota la ciutat.

    La ruta sud, o de color vermell s ms panormica. En aquesta ruta podem visitar la plaa dEs-panya, la muntanya de Montjuc, el port i el barri Gtic.

    I a la ruta Frum, o de color verd explotem la costa, s a dir, les diferents platges que hi ha a la ciutat. Nosaltres hi estem acos-tumats, per s una cosa que fa a Barcelona distinta daltres ciu-tats europees, ja que no s fcil trobar una ciutat on les seves platges siguin a pocs minuts de la catedral gtica.

    El bus funciona amb una audio-guia disponible en deu idiomes. A part daix, a les nits destiu es pot pujar a bord del bus per gau-dir de les nits clides de Barcelo-na, i veure tota la ciutat illumi-nada.

    Barcelona, Bus Turstic

  • 39

    Aquesta guia es fa en viu, s a dir, parlem nosaltres amb micro, i per raons prctiques noms en tres llenges: angls, castell i catal. Aquests moments, el tracte directe amb els clients mentre els transmets els teus coneixements i amb els edificis de fons illuminats, fan lefecte duna postal i esdevenen una experincia meravellosa!

    Sobre la professi sha de dir que no noms es tracta de tenir els coneixements i reproduir-los. Sha de saber transmetre el nostre patrimoni histric-artstic de manera amena ja que el client vol gaudir de las seves vacances. I per aix s molt important conixer el perfil del visitant per adaptar el discurs, perqu no s el mateix un grup de senyors i senyores de certa edat, que un grup jovenet destudiants universitaris, per exemple.

    Arantxa Felipe Marante

  • 40

    Jo era ben petita, devia tenir uns 9 anys, quan va arribar a casa la primera rentadora, que tot just s'estava comercialitzant a l'Estat espanyol. Nosaltres rem una famlia humil per com que el meu germ treba-llava a l'empresa Uralita, vam poder gaudir d'aquest electro-domstic.

    Era una mquina elctrica molt senzilla; solament polsar un bot, i ja funcionava. A casa va ser rebuda amb molta alegria perqu rem quatre germans i la mare havia de rentar molta roba.

    Aquestes rentadores han estat una bona ajuda per a les fam-lies, ja que rentar a m era molt pesat. Tenia un tambor, on es posava laigua amb galledes, i tot seguit el sab, i la roba es netejava per lefecte de lagita-ci. No centrifugava, per s te-nia un rodet amb una maneta, a la part de dalt, que servia per escrrer la roba. Shavia danar molt en compte perqu sovint algun bot sortia trencat.

    Per buidar-la s'obria un tap i re-collem l'aigua amb un cubell. Un cop buida, es posava aigua neta per esbandir i tornar a passar la roba pel rodet, per escrrer una segona vegada. Temperatura de laigua, no nhi havia. Als anys seixanta, es van co-menar a vendre les rentadores automtiques, i als noranta, ja estaven al mercat les mquines amb programes de rentat. Les categories de les A+++ que hi ha actualment, aleshores no exis-tien, ni tampoc els programes per a diferents tipus de roba. Amb aquest electrodomstic, les dones es van lliurar duna feina molt feixuga. Desprs dels cin-quanta i sis anys que han pas-sat, la vida ha fet un tomb molt gran per a b. I aquesta s la histria de la nostra primera rentadora!

    Magda Martnez

  • 41

    A la meva famlia sempre es celebraven les festes tradicionals de Barcelona, i entre elles la castanyada, amb els moniatos, castanyes i panellets el vi dol, etc., i el dia de difunts.

    Aquest dia, i amb els meus pares, desprs dassistir a una celebraci religiosa, anvem al cementiri a posar flors als nnxols on hi tenem algun familiar, i neren tres o quatre. En cada u es feia la neteja, es posaven les flors i es resava una pregria.

    A mi no magradava gens anar-hi, i sempre li deia a la meva mare que jo quan fos gran no hi aniria, i aix ho he fet fins ara.

    Per, encara que penso igual que llavors, cada vegada entenc ms el que feien els meus pares, potser perqu ara hi tinc familiars ms directes per a mi. Amb el gest de posar flors i netejar els nnxols, sembla que tapropis una mica ms als ssers estimats. Potser aquest any hi anir.

    Trini Martnez

    Una tradici

  • 42

    Una vida sense lectura s una vida sense fantasia; aix s el que sempre vaig pensar. Des de la meva infncia i fins ara, no he deixat d'amarar-me de paraules. Magraden els llibres, magrada tocar-los, sentir-los, ja siguin nous o vells.

    Els llibres vells tenen una olor molt especial i em fan somiar; molts em van donar una sen-saci de fugida, com si la meva presncia en aquesta terra es torns inexistent, desaparegus entre els nvols creats per mi, i em transports a un altre mn imaginari on hi havia criatures estranyes que minventava, les quals em contemplaven o, sim-plement, em metamorfosava en la pell dels meus personatges. De vegades, jo era una fada, un monstre, o b un detectiu, o so-lament una herona amorosa. Tot aix era surrealista, fants-tic, una utopia.

    El meu primer llibre inoblidable va ser Tom Sawyer; amb ell anava a les ribes del Mississip on els meus passos es barre-javen amb els seus. En lado-lescncia van ser El Comte de Montecristo i Els Miserables.

    Aquestes histries ens mostra-ven la justcia infernal del b i del mal, el romanticisme.

    Desprs, hi va haver molts al-tres; seria incapa danomenar-los, per puc dir que vaig de-vorar una bona part de la bi-blioteca; comenava per la col-lecci rosa de les nenes, con-tinuava amb la verda dels nens i acabava per la blava.

    De tot aix va ser responsable la meva estimada mare, qui em va inculcar lestimaci pels llibres fins i tot abans que pogus llegir-ne un per mi mateixa. Potser perqu ella sabia llegir als tres anys i jo vaig comenar-hi als cinc anys. Recordo que sempre em deia: No vull que esdevin-guis una burra!, aix que per fora calia aprendre a llegir i a parlar b. Quan parlava mala-ment, rebia una bufetada i en vaig rebre ms duna. Actual-ment, sem posarien les galtes ben vermelles perqu amb la barreja dels tres idiomes, de paraules, s que en dic moltes malament.

    Els llibres i la seva mgia

  • 43

    El temps va passar i les meves lectures es van multiplicar. Poc desprs de la meva arribada a Barcelona daix en fa uns quants anys vaig descobrir el catal, i aleshores vaig pensar que seria interessant poder lle-gir directament en aquest idio-ma. Per la llengua catalana era fora complexa, fins i tot per a una francesa com jo. s ve-ritat que el francs i el catal tenen parallelismes, per se-gueixen sent dos idiomes dife-rents i amb les seves dificultats.

    El meu fill gran t un amic, en Marc, que s el fill de Maria Carme Roca, autora de qua-ranta nou llibres publicats, com ara El monestir proscrit, Intri-gues de palau, Barcino, L'enig-

    ma Colom, i lltim, Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Amb els anys ens hem convertit en bones amigues i un dia em va dir que si volia llegir els seus llibres i els daltres escriptors hauria daprendre el catal.

    Llavors, vaig fer un curs de dos anys al CNL de Barcelona, i el primer llibre que vaig llegir en catal va ser una intriga molt bona, El darrer buit, de Maria Carme; tamb Els ponts de Ma-dison de R. J. Waller, amb el qual vaig plorar tant que veia tot borrs, i el ms complicat de la llista que em va deixar va ser Solitud, de Victor Catal, per que vaig apreciar moltssim.

    Per va arribar un moment que a ms de llegir el catal, volia par-lar-lo. Per aix vaig tornar a fer un curs per aquesta vegada a lEscola dAdults Pere Calders, que es troba a la cantonada del meu carrer. I all vaig conixer la Conxi que es va convertir en una bona amiga i que majuda molt. Actualment continuo els cursos a Palau de Mar on tinc professores fantstiques.

    La meva amiga Maria Carme no va aturar-se aqu, ella volia ms. Em deia que hauria dampliar una mica els meus coneixe-ments i va comenar a portar-me

  • 44

    a presentacions de llibres, conferncies i, sobretot, al club de lectura Meteora. Jo ja sabia com funcionava perqu participava en un altre club de lectura en francs a la biblioteca Joan Mir; en francs era un joc de nens, per en catal... Magafaven suors fredes abans dentrar-hi. I confesso que al principi em sentia molt petita perqu em vaig trobar davant de gent que parlava tan b la llengua que pensava que mai podria adaptar-mhi, potser per la meva timidesa i la falta de conversa en catal. Al principi vaig parlar castell i tamb francs que alguna persona tradua. I a fora de voluntat ara puc participar una mica en catal, cosa que va sorprendre a tothom. Ara ja fa cinc anys que hi sc i voldria destacar la bona acollida que vaig tenir com a nou membre del club.

    En aquest moment estem fent una altra activitat, una ruta literria per Barcelona. Laltre dia vam acompanyar lautor Sebasti Bennasar, seguint el seu llibre Sant Felip Neri, pels carrers de la ciutat i va ser fantstic. Tamb vam fer una altra ruta amb el llibre de la meva amiga Maria Carme Roca, Lenigma Colom, i vam recrrer molts carrers del barri Gtic.

    Trobo que les rutes literries sn experincies fantstiques, que et fan descobrir llocs de Barcelona desconeguts, molt antics i et porten a un altre temps on la imaginaci els converteix en un mn propi per cadasc.

    Aline Patoraux

  • 45

    A finals de la tardor, al meu poble, com a tants daltres, es feia la matana que consistia en sacrificar el porc i preparar totes les seves carns per conservar-les, i daquesta manera, poder aprofitar-les en la seva totalitat. Era una ocasi per reunir tota la famlia, gaudir i collaborar en el treball que aix comporta.

    En primer lloc, calia preparar tots els estris i eines de cuina neces-saris com ara: ganivets, tisores, mquina de picar i embotir carn, agulles, fil fort, caldera de coure, caixa de fusta, etc. Tamb es tallava el pa en rodanxes fines, perqu lendem pogussim tirar la sang del porc a sobre.

    A continuaci sagafava lanimal entre unes quantes persones i es sacrificava, de tal manera que la sang vessada caigus sobre el pa que tenem en la pastera petita, per poder ms tard fer les botifarres. Tot seguit es colloca-va el porc en la pastera gran i hi tirvem aigua calenta, que ja tenem preparada en la caldera de coure, per treure-li la capa superficial i el pl fins deixar-lo completament net. Desprs es penjava de les potes i sobria per la meitat per treure lestmac, els intestins, els pulmons, el fetge i el cor. Aix quedava fins el dia segent, per assecar.

    Desprs de tot aix, era im-prescindible tallar uns petits tros-sos de carn de diferents parts del cos de lanimal per portar-les al veterinari que havia danalitzar el seu estat.

    A la tarda es feien les botifarres. Es barrejava el pa, la sang, su-cre, canyella i una mica de man-tega i, amb la mquina dembotir, somplien els trossos dintest gros, que prviament shavien rentat i tallat; desprs es coen durant vint minuts en la caldera de coure, es treien i es penja-ven perqu sassequessin.

    Lendem es procedia a espe-cejar el porc, separant les dife-rents parts del cos: llom, coste-lles, pernil, paleta, cansalada i carn magra. A continuaci es pi-cava la carn magra amb la m-quina i samania amb pebre ver-mell, sal i all, perqu queds pre-parada per fer els xorios el dia segent.

    La matana tradicional del porc

  • 46

    La resta de peces de carn es collocava en la pastera gran i se li tirava sal per al seu salament. Desprs duns dies, es treien de la sal i es penjaven per assecar-les.

    Finalment, com que ja tenem la carn adobada del dia abans, fiem els xorios. Aquesta operaci consistia en introduir la carn en trossos iguals de lintest prim, cosa que es feia amb la mquina dembotir. Desprs els xorios es penjaven perqu maduressin.

    Aix s, amb la matana, la famlia comptava amb bona part del menjar de tot lany.

    Clemente Prez

  • 47

    El meu nom s Vicente i sc dun poble de la provncia de Sara-gossa que es diu Jaraba i s conegut per les seves aiges i balnearis.

    La meva famlia es dedicava a lagricultura i a la ramaderia, i a casa meva sempre hi havia treball. s per aix que des de petits ja vam estar acostumats a treballar en tot, camps, ramat i horta. Jo, igual com els meus germans, vaig fer tot el que ens manava el nostre pare a casa. Prcticament no hi havia des-cans, la paraula vacances no existia, i quan afluixava una mica la feina, podia anar a lescola.

    El meu pare un dia em va dir:

    Vicente he pensat que haurs danar-ten amb cent ovelles a una muntanya que he arrendat amb bona bulli paraula amb que es definia una bona pas-tura perqu mengin b i crin bons xais.

    En aquesta muntanya no veia ning i la meva i nica distracci era jugar amb la gossa i, de tant en tant, em distreia buscant nius de perdiu per agafar els ous i donar-los a la meva mare que, amb ells, feia unes natilles bo-nssimes. Fora daix, el dia es feia llargussim, avorrit, i em trobava molt sol.

    Un dia el meu pare em va dir:

    Vicente, han vingut uns pares salesians buscant nois amb vo-caci salesiana i mhan pregun-tat si vols anar-ten a estudiar amb ells.

    La meva resposta va ser molt rpida:

    S, i quan?

    La meva mare va dir que mho penss, que tenia temps.

    Est pensat, me nhi vaig!

    He fet aquest prembul per explicar una mica com va sorgir en mi una rpida vocaci. Tenia dotze anys.

    Desprs de fer els divuit i da-cabar els estudis, havia de de-cidir entre seguir i fer-me salesi o abandonar el collegi i comen-ar una nova vida a l'exterior fora

    Un canvi de vida

  • 48

    de la bombolla on els coadjutors salesians estaven acostumats a viure.

    La meva decisi en principi, amb certes i raonables dubtes, va ser continuar. Mhavia acostumat a la vida dintern i no veia ms. Recordo que abans danar-nos al noviciat dAlacant ens van donar quinze dies de vacances per descansar. El meu pare, com de costum, em va dir que ans al poble que hi havia feina per fer.

    Una tarda quan anava a casa de la meva via a passar una es-tona amb ella i explicar-li una mica la meva vida, em vaig tro-bar de front una noia molt maca que em va saludar: Hola Vicen-te. Jo em vaig quedar boca-badat; em va semblar el ms bonic que havia vist en molts anys. No s si sn coses del dest o pura casualitat per aquella noia, en uns segons, va aconseguir esvair tots els dubtes que hi havia en el meu cap.

    A partir daquest moment tenia dues coses per fer; la primera era dir-li al meu cos, que tamb hi era amb mi al noviciat, que no tornava amb ell, i la segona par-lar amb els pares salesians.

    La primera va ser trista. Li ho vaig dir el mateix dia que havem de tornar junts al collegi; per a

    ell va ser una sorpresa forta, ja que feia sis anys que estvem junts i rem com germans. Ell va preguntar-me amb tristor qu havia de contestar quan li de-manessin per mi. Digues que ja hi anir a explicar els motius perqu no torno.

    Finalment va arribar el dia danar al collegi a explicar les meves raons i agafar la maleta. Vaig en-trar a la porteria i el senyor Jos va dir-me:

    Vicente quina alegria de veu-ret!

    Em va fer una abraada i em va preguntar qu mhavia passat.

    He vingut a parlar amb la di-recci.

    El senyor Jos va agafar el te-lfon i va trucar al director. Al cap duns minuts van aparixer el pare director, el pare catequista, i el conseller. Ens vam saludar, i seguit, la pregunta del mili:

  • 49

    Qu tha passat?

    Doncs que he vist una noia al poble que mha agradat.

    Rpidament el pare director va dir:

    A mi tamb magraden les dones! Per mira, Vicente, si en una balana jo poso en un costat lamor a Du i lentrega als altres per fer el b a la joventut, i en laltre poso lamor per una dona, la balana sinclina cap a lamor a Du i lentrega als altres.

    Aquest exemple em va venir com caigut del cel, jo li vaig contestar:

    Senyor director, la meva ba-lana sinclina al costat contrari i com jo no vull enganyar-los a vosts i sobretot a mi mateix, he pres aquesta decisi que a dia davui no t marxa enrere.

    Es van mirar els uns als altres com dient no podem fer-hi res. Em van donar la m i em van desitjar molta sort en el cam que a partir daquest moment havia de recrrer.

    Em van convidar a dinar amb ells i es van oferir a donar-me ajuda

    quan la necessits. Jo els hi vaig donar les grcies.

    Noms em quedava pujar a buscar la maleta. Amb ella a la m em vaig dirigir cap a la por-teria i vaig acomiadar-me del senyor Jos, un bon home.

    En sortir per la porta principal, dels meus ulls van caure algunes llgrimes. Darrere meu quedava el collegi que mai oblidar, sis anys all i un munt de vivncies de tota mena, unes bones i dal-tres no tan bones, per dins meu estava molt content perqu es-tava fent el que havia de fer.

    Vicente Prez

  • 50

    Els meus pares sn immigrants del sud dEspanya, tot i que el meu pare va arribar a Barce-lona quan tenia tres anys, la meva mare ho va fer ja dadulta. Desprs de tant de temps, tots dos estan tan completament integrats, tant s el cas que la gent creu que el meu pare s nascut a Catalunya. s amb ell i en la feina on practico ms el meu catal i, lgicament, tamb quan veig la tele.

    La meva mare s diferent. Entn el catal perfectament, per per vergonya no el parla, i el que encara s ms fort, el llegeix amb mitjana soltesa, tot i que ning no li ho ha ensenyat. Ella, sobretot, volia que jo ans a una escola catalana ja que tenien clar que de Barcelona o de Catalunya no ens havien de moure.

    Llavors, jo vaig comenar lEGB en un collegi pblic on tot lensenyament es feia en catal. En aquest cole vaig estar fins a sis de lEGB, per al set el meu pare va pensar que una escola concertada seria molt

    millor per acabar aquesta poca escolar. I em va canviar. La ve-ritat s que no va ser gaire bona idea perqu les installacions no eren tan bones i, a ms a ms, es feia lensenyament en cas-tell.

    Quan vaig ingressar-hi, el meu nivell era ms alt que el dels meus companys, aix que set per a mi va ser un reps. A vuit em vaig treure el Graduat Es-colar amb nota mitjana, i com que els profes noms em conei-xien des de feia dos anys, em vam recomanar que fes lFP. Jo no volia fer Formaci Profes-sional. El que jo volia estudiar era biologia marina, perqu si en mates no era gaire bona, en naturals era una crack.

    Els profes van parlar amb els meus pares i tot i que jo tamb vaig parlar-hi, al final vaig acabar en lFP dadministratiu. Era jove i influenciable, i la veritat s que, segons el meu pare, la meva famlia no tenia recursos per en-viar-me a la universitat desprs dacabar BUP i COU.

    Aix que vaig comenar aquesta segona etapa escolar sense ga-nes de res. s una llstima que abans no comptssim amb tan-tes opcions per poder estudiar com hi ha ara. Recordo que no-

    Com s que sc aqu?

  • 51

    ms estava ben vist que les noies fessin administratiu, llar dinfants o auxiliar dinfermeria. Noms vaig fer un any dFP ad-ministratiu. Jo ja ho sabia, que all era una prdua de temps i de diners, aix que em vaig po-sar a treballar i em vaig quedar noms amb el ttol dEGB. Per abans no hi havia crisi i els caps no es fixaven en res.

    Com a conclusi he de dir que per a mi han suposat una de-cepci molt gran tots els profes que he tingut des de set fins a linstitut, sense cap motivaci per ells mateixos, ni gens dinte-rs densenyar o motivar lalum-nat en poques de canvis tan importants per a un adolescent,

    que no sap cap a on anar. Amb aquest panorama no s estrany que a Espanya tinguem la major taxa dabsentisme estudiantil. s dur dir-ho daquesta manera, pe-r s la realitat. Aix doncs, ara no em queda una altra opci que ser constant i esforar-me al m-xim per aconseguir treurem lESO, i crec que ho aconse- guir.

    Anabel Pontes

  • 52

    La Malaltia de Dent s una ano-malia gentica molt rara lligada al cromosoma X.

    Hi ha noms catorze casos a tota Espanya, i el del Nacho s lnic a Catalunya. Afecta exclu-sivament el rony, en produir prdues de substncies neces-sries per al bon funcionament daquest rgan, com ara prote-nes, calci, fsfor o glucosa, i pot arribar a danyar-lo i, fins i tot, a la fallida renal crnica.

    Alguns dels principals smpto-mes daquesta malaltia, per a la qual no hi ha tractament defini-tiu, sn: set extrema, excs do-rina, i prdua de glucosa per lorina.

    El Nacho, de tres anys, t dues germanes sanes: la Maria i la Marta, de vuit i cinc anys res- pectivament. El tractament per-qu el nen pugui tenir una bona qualitat de vida, s molt car.

    Quan va comenar a la televisi una campanya en qu demana-ven taps de plstic per a reunir diners per ajudar-los, vaig deci-dir participar-hi. Ara ja fa molts anys que vaig comenar a reco-llir taps per ajudar els nens que tenen malalties denominades ra-res.

    Aquests taps els portava a di-ferents llocs de recollida i no tenia cap preferncia per a un nen en concret. Ara fa dos anys que els recullo per al Nacho. Els porto a un lloc determinat on els agafen per a ell.

    Grcies a la collaboraci de moltssima gent, es van arribar a recollir 100.000 dels taps. I aix va permetre que fa uns me-sos, a la Vall dHebron de Bar-celona, varen comenar amb la investigaci de la malaltia del Sndrome de Dent.

    Taps de plstic per al Nacho

    Victria Rodrguez

  • 53

    Fa uns dos mesos, dinant amb la Cristina, de cop em diu:

    Papa, the de dir una cosa

    Diguem?

    LIvan i jo ens casem el dia 4 doctubre.

    Ostres! Felicitats! Doncs ja saps, compta amb mi pel que calgui... Quina bona notcia, i a on?

    A lEmpord, a una ermita romnica del segle X molt petita que hi ha als afores de Sant Sadurn de lHeura, a uns 15 km de La Bisbal.

    Tot en marxa, preparatius, llistes,

    paperam, ctering..., per, una nova trucada de la Cristina:

    Papa, haurem danar a ler-mita per assajar i conixer b el cam que s fora complicat.

    Assajar? Qu vols dir?

    Magradaria fer larribada a lermita caminant des de lluny, ambds de bracet.

    I tant! Que b! Encantat de la vida, Cristina.

    s que, papa, aquest dia no ens podem perdre, eh!

    Som-hi! A finals de setembre ja ens tens voltant per aquelles es-planades de lEmpord, amb el

    Un dia memorable

  • 54

    perfil de la serralada del Montgr al fons, assajant el passeig, repassant tos els trencants, dels camins de terra i pedra, fins a lermita i buscant un lloc on amagar el cotxe..., tot b!

    Dia 4 doctubre. El temps esplndid. Tot a favor. A bona hora, vaig a buscar la meva filla. Preciosa, vestida de nvia, a casa seva al Masnou i cap a lEmpord. Els convidats esperen que arribem amb cotxe fins a lermita Per nosaltres tenim un altre pla: ens acostarem en cotxe fins a uns 200 metres, damagat, per on ning ens vegi, per a arribar caminant de bracet, lentament i cerimoniosa, per aquell buclic cam de carros, noms acompanyats de la mirada altiva, per serena i callada, duns majestuosos pollancres de gran alada.

    Men vaig voler assegurar i vam arribar a l'amagatall tres quarts d'hora abans, per va ser aquella una espera dola, emotiva, de complicitat compartida. Arribada lhora convinguda, la meva filla i jo, sols enmig daquella natura exuberant, a poc a poc, comencem a caminar en direcci a lermita. Alguns convidats ens veuen de lluny i avisen de la nostra arribada. Ens vnen a esperar, i es van posant darrere nostre, creant aix una comitiva inesperada, festiva, familiar... La porto, ben cofoi, fins al peu dels quatre escalons de la porta dentrada a lermita on lespera, somrient i feli, lIvan. Fantstic!

    En el meu record ja tinc gravades les cares de felicitat dels nuvis, les de sorpresa dels convidats, i aquell caminar nostre presidint una comitiva entre senyorial i casolana per aquell cam pedregs. Cam sobre el que vaig fer, segurament, els passos ms felios de la meva vida.

    Ramon Poch

  • 55

    A pesar dhaver nascut a Bar-celona, mai no havia parlat el catal. Els pares eren cas-tellans.

    Vam passar alguns anys a Valncia, per motius de la guerra, i all vaig adquirir alguns coneixements de la parla va-lenciana, per durant tota l-poca destudiant, parlava ni-cament en castell. Tampoc a les feines em va caldre parlar en catal, i aix van anar pas-sant els anys.

    En un moment de la meva vida, vaig voler canviar de feina i havia de fer una entrevista de treball en un bufet dadvocats. Em van acceptar per amb una

    condici sine qua non, que par-ls catal. Lempresa era cata-lana i els socis i els clients tots eren catalans de pro i no volien sentir una altra llengua que no fos la prpia del pas. Li vaig dir al meu cap que no es preocu-ps, que aix ho faria.

    Havien transcorregut uns dos mesos de la meva arribada a loficina i un dia el cap em va cridar:

    Senyoreta, si us plau, vol venir un moment?

    Molt diligent, vaig anar al seu despatx.

    Segui, si us plau.

    Una vegada asseguda, em va dir amb el rostre molt seris:

    Quan la vaig contractar, li vaig posar una condici, sen re-corda?

    La fora del costum

  • 56

    No s... En aquest moment...

    Li vaig posar com a condici primera i nica de la seva contractaci que parls catal.

    Ah, s senyor. I perqu mho recorda ara?

    Perqu quan he entrat a loficina no tan sols vost no parlava catal, sin que els seus companys tots parlaven castell.

    Em vaig quedar de pedra, sense paraules. Desprs dun moment li vaig demanar disculpes i li vaig assegurar que mai ms tornaria a passar.

    A partir daleshores, continuava parlant castell amb les amigues i a casa, per a la feina mhi esforava al mxim per a no caure en el mateix error. I ho vaig aconseguir.

    Desprs de casada, quan treballava en lAssociaci de Dirigents de Mrqueting de Barcelona, vaig tenir la sort que el meu cap havia fet tots els seus estudis en catal i mensenyava a parlar-lo amb ms fludesa.

    Com que fins ara no he estudiat mai gramtica catalana, vaig proposar-me de fer algun curs. Per aix vinc a Palau de Mar, a veure si tamb ho aconsegueixo, amb lajut del bon professorat de lescola.

    Jlia Ma Gil

  • Reflexi i opini

  • 59

    De res no serveix dir mentides, a la fi el que preval s la veritat.

    De tots s sabut que hi ha persones, males persones, que es dediquen a tergiversar les coses, a canviar el veritable significat de les paraules, per tal de crear dubtes, i, per tant la inseguretat en la bona relaci dels ssers humans.

    Sn persones menyspreables habitualment envoltades dindividus daquesta mena, s a dir, com ells, que no tenen respecte per res, ni per ning, ni tampoc els interessa la bona harmonia que pugui regnar entre la humanitat.

    Afortunadament, tamb hi ha persones com cal, que fomenten la bona relaci entre els ssers humans, les bones maneres, socupen i es preocupen dels altres i creen un ambient cordial i el seu comportament s modlic i envejable.

    Maria Rosa Forns

    Les persones

  • 60

    Hom creu que l'obligaci de tot poltic, i ms quan ha estat triat pels ciutadans, s gestionar de manera adequada els recursos de qu el pas disposa, no in-crrer en despeses exagerades o prescindibles i aconseguir fer la vida del ciutad el ms agra-dable possible, elevant els ni-vells de benestar de la poblaci en el seu conjunt.

    La realitat constata que res s aix aqu, al nostre pas. Ens adonem, atnits, que la des-pesa que decideixen fer els po-ltics s escabellada:

    inversions en trens, aeroports, palaus desports, palaus firals, etc., sense cap utilitat;

    El llegat dels nostres poltics

    nefasta gesti de les Caixes dEs-talvis, que ells controlaven, amb la concessi de crdits milionaris a qui no els pensava retornar, i que han hagut de ser rescatades amb diners prestats per las Entitats Europees i que tard o dhora pagarem entre tots;

    aprovaci duna reforma laboral, que noms ha servit per permetre a las grans empreses del pas aco-miadar a milers i milers dempleats a baix cost. Aix van traslladar la des-pesa, que els hagus tocat de pagar a elles, a la resta de la comunitat mitjanant el finanament del sub-sidi de latur.

    Aquest excs incontrolat de des-pesa ha provocat un endeutament

  • 61

    monstrus de lEstat al qual hem dafegir els prstecs pel rescat dels bancs i caixes.

    Tot junt suposa un pagament d'interessos descomunal que, per decisi dels mateixos pol-tics, des de fa pocs mesos, han esdevingut pagaments prioritaris.

    s a dir, aquests politics han decidit que abans de la sanitat, leducaci o daltres necessitats de la poblaci que els ha vo-tat, abans de tota la despesa de carcter general, repeteixo abans, el Estado Espaol pa-gar els interessos del deute. I no sols els interessos, tamb haur, tard o dhora, de retornar el deute i afegir-li limport del rescat bancari.

    Tots aquests pagaments hauran de sortir dels impostos que tribu-tarem a la Hacienda Pblica Es-paola tots els ciutadans durant les properes dcades.

    Aquest s el llegat que ens han deixat aquests poltics a nosal-tres, als nostres fills i als nostres nts.

    Ens carregarem durant desenes danys amb la hipoteca que ha suposat tanta disbauxa inversora i tanta mala gesti, quan no frau-dulenta.

    Haurem de restringir les despe-ses en salut, educaci, depen-dncia, cultura, investigaci, etc. durant desenes danys, grcies a la seva desafortunada, per qua-lificar-la dalguna manera, gesti.

    Podeu creure, que, a pesar da-questa realitat, que tots conei-xem i que tan mal ens fa, i ens far en el futur, encara hi haur qui els votar en las properes eleccions!!!

    Albert Enrich

  • 62

    La Taula de Canvis va aparixer durant el regnat de Jaume I El Conqueridor (1213-1276) quan les legislacions romana i goda, que regien aquest negoci fins aquesta data, varen ser subs-titudes.

    Us nassabento dalguns detalls d'aquesta legislaci bancria.

    Si b a lpoca anterior la majo-ria de canvistes i prestadors actius a Catalunya eren jueus, durant letapa dexpansi els cristians participaren cada cop ms en el negoci. L'any 1217 Jaume I autoritz prestar amb inters als ciutadans del domini reial com es feia des del temps de Ramon Berenguer IV i ms endavant hagu de reglamentar un sistema en plena creixena a fi devitar que els canvistes-

    banquers actuessin impunement.

    No obstant aix, els canvistes-banquers aviat van comenar a enganyar els seus clients o a invertir els seus dipsits en negocis arriscats, malgrat que la legislaci de les Corts des del 1299 es preocups devitar el risc i de castigar els abatuts. El comte-rei ho afirma aix en la llei:

    quiscun cambiador quis aba-tr que null temps tinga taula de cambi, ne algun offici nostre, mes que sie hat e cridat per infame e per abatut per la ciutat e per lo loc hon haur usat del offici, e que sie detengut fins que haja satisfet, e no menje sin pa e aygua

    El febrer del 1300 es va establir que qualsevol canvista-banquer que es declars en fallida seria humiliat per tot el poble, mit-janant un pregoner pblic, i for-at a viure en una estricta dieta de pa i aigua fins que torns als seus creditors la quantitat com-pleta dels seus dipsits.

    En un captol de cort del 1301 sestabl que els canvistes-ban-quers, abans dexercir el seu ofici, estarien obligats a asse-gurar la seva taula amb 1.000 marcs dargent, especialment a les ciutats de Barcelona i Lleida i

    Taula de Canvis. Un exemple a implantar avui dia?

  • 63

    amb 300 a les altres poblacions catalanes. Noms lassegurat tindr dret a posar un drap o tapet sobre la seva taula i a obtenir fiances i garanties de terceres parts per poder operar, i a aquells que no ho fessin no se'ls permetria estendre uns draps o teles sobre les seves taules de treball. El propsit d'aix era advertir a tothom que aquests canvistes-banquers no eren tan solvents com aquells que posaven drap o tapet, s a dir, que estaven recolzats per fiances. Qualsevol banquer que trenqus aquesta regla per exemple, que opers amb uns draps o tapetes, per sense fiana seria declarat culpable de frau.

    Amb el temps continuaren els enganys i, el 14 agost del 1321 es va establir que a aquells banquers que no complissin immediatament els seus compromisos se'ls declararia en fallida, i si no paguessin els seus deutes en el termini d'un any, caurien en desgrcia pblica, fet que seria pregonat per totes les ciutats i els pobles. Immediatament desprs, el banquer seria decapitat davant del seu taulell, i les seves propietats venudes per pagar als seus creditors.

    Existeixen evidncies documentals que aix es complia. Per exemple, el banquer catal Francesc Castell, va ser decapitat directament davant el seu taulell en 1360, en estricte compliment de la llei. Prenguem-ne nota. I, respectant la Llei de la nostra poca que no ens permet decapitar ning, per s posar-ne alguns a la pres, per qui comencem?

    Joan Carbonell

    Text basat en el contingut del volum III de la Histria de Catalunya, pgs. 147 a 150, Edicions 62, dirigida per Pierre Vilar, i escrit per la Sra. Carme Batlle. Transcripci literal de la legislaci de les corts del 1299 (catal antic).

  • 64

    Feia temps que en sortir de casa mamonava la quantitat de gent que es veu pel carrer demanant almoina, aix que em vaig decidir a fer un article so-bre aquest tema per a la revista de lescola. Un cop acabat li vaig fer arribar a la professora per revisar i corregir, com sem-pre.

    Desprs duns dies, sem va passar pel cap enviar-lo a La Vanguardia a lapartat de Car-tes al director i, sense esperar-me a les correccions ni dir res del meu atreviment, tot duna, cerco ladrea de La Vanguar-dia i lenvio.

    Amb una estranya sensaci de

    misteri, vaig pensar... qu pas-sar? Si no passa res, no ho explicar a ning, almenys de moment. Abans denviar-lo, vaig fer una trucada per informar-me i em van dir que potser trigarien uns dies. I van afegir: Senyora, si en quinze dies no sha publi-cat, oblidi-sen. Aix va ser el dijous dia 26 de juny, i el dis-sabte dia 28, a la pgina 23, i com article central de El lector exposa, sortia lescrit signat per servidora.

    El cas s que aquell dia al mat havia estat repassant La Van-guardia mentre prenia un caf amb llet com gaireb sempre i no mhavia parat en les dues pgines de les 'Cartes al director'

    Mendicitat

  • 65

    donant per suposat que en cas que sorts, trigaria uns dies. A la nit em truca una companya i em comenta que ho ha vist. Vaig pensar, dona de poca fe, hauries de revisar la convicci en tu mateixa.

    A vegades passen coses estranyes, i tampoc s que sigui res de l'altre mn, per com les primeres vegades d'una novetat inesperada, dentrada et deixen una mica de dolor que, per sort i com el bon sucre, va desapareixent.

    En aquesta ocasi jo no sc l'nica culpable, nhi ha ms: per suposat el CFA Palau de Mar i, per descomptat, l'estimada professora Labraa que, junt amb la Revista escolar, han fet que molts alumnes que mai havien pensat a escriure dues lnies, ens veiem publicats a La Van-guardia. El meu reconeixement ms sincer.

    Concha Vilar

    La Vanguardia, dissabte 28 de juny de 2014.

  • 66

    Sovint es busquen similituds histriques entre els escocesos i els catalans per, abans de comentar la histria dels dos pobles, jo crec que fora inte-ressant veure algunes breus pinzellades de caire cultural. Algunes semblances es podrien

    trobar en actituds extremada-ment estalviadores de les dues comunitats, sobre les quals s'ha frivolitzat amb massa facilitat. Tamb s'hi pot trobar equivaln-cia en certes festes tradicionals escoceses, on l'esfor d'un col-lectiu assoleix objectius sor-prenents i que podrien ser equi-parats als castellers catalans.

    Tamb podria haver-hi algun paralellisme en begudes molt representatives com ara el cava

    per part catalana i el malt, des-tillat per excellncia a Esccia.

    Anant a buscar similituds histri-ques ens trobem que Esccia i Catalunya han tingut experin-cies diferents, ja que la uni po-ltica d'Esccia amb Anglaterra

    al segle XVIII va ser ms o menys consensuada i va voler ser una associaci entre iguals, mentre que Catalunya va ser in-tegrada per la fora a Espanya i hi segueix estant constitucional-ment subordinada.

    s possible que aix expliqui la posici relativament cooperadora que el govern britnic t amb el cas escocs i l'enfocament molt menys collaborador del govern espanyol.

    Catalunya i Esccia, semblances i diferncies

  • 67

    L'nic punt en com entre les dues situacions s la respectable posici d'una part de la societat escocesa i catalana que reivindiquen la seva independncia, uns la d'Esccia amb el Regne Unit i els altres la de Catalunya amb Espanya, fins i tot en aquest aspecte les dues propostes tenen fora punts diferencials.

    Per un cant els escocesos han rebutjat la independncia i els catalans semblen preparats per rebre-la si ens deixen ells i ens posem d'a-cord entre nosaltres. El periodista escocs Jamie Maxwell diu que en alguns aspectes els nacionalistes escocesos tenen bones raons per envejar els seus collegues catalans.

    Es podria concloure que, a part d'algunes pinzellades culturals i de l'anhel de part de les societats per la independncia, no hi ha gaire similitud entre ambds processos.

    Joan Lpez Mir

  • 68

    Ja fa dies que escoltant les notcies de la tele o de la rdio, em transporto a quan era nen a lInstitut Jaume Balmes de Bar-celona on vaig cursar el bat-xillerat.

    La professora de literatura ens parlava dels antics grecs i so-bretot dHomer, que va escriure lOdissea, coneguda familiar-ment per moltes persones com Les aventures dUlisses.

    Escoltant, doncs, les notcies daquests ltims temps, em re-fereixo a les de corrupci Ban-kia, ERES, caixes, targes opa-ques se macut que tots els personatges immersos en a-quests processos consideren que viuen a lOlimp, com els dus mitolgics; s a dir, que estan molt per sobre dels po-bres humans, els ciutadans de a peu, o sigui, de tots nosaltres.

    Pobres desgraciats, aquests humans, que habiten all baix deuen pensar, tal com feien els dus mitolgics.

    Saben que ens poden fer anar de corcoll, i menystenir-nos tot el que els vingui en gana, sense sentir cap tipus de culpa i molt menys de responsabilitat pels seus actes. Creuen que gau-deixen duna impunitat TOTAL.

    Atnits, ens adonem com aquets mateixos personatges, amb un quart dhora de diferncia, sn capaos de signar desnona-ments de famlies amb tres fills dEducaci primria, i els con-

    demnen a la ms pura de las misries. I amb el mateix bolgraf encara calent signar crdits a inters ZERO i venciment final a 30 anys (s a dir, que no es re-tornaran mai) per a ells, o per als seus familiars o coneguts. O b, i encara amb aquest mateix bol-graf, signen sous i plans de pen-sions hipermilionaris, fora de tota lgica per a ells i per als seus coreligionaris, mentre aplaudei-xen una reforma laboral que condemna a molts humans a la pobresa, tot i tenir la sort, en el millor dels casos, de gaudir dun lloc de treball.

    Em pregunto: De quina fusta es-tan fets els cervells dels actuals personatges de lOlimp?

    L'Olimp dels dus

  • 69

    Caldria estudiar-ho a fons, encara que, si per un moment ens parem a rellegir els cognoms de la majoria, veiem que els hi deuen venir per via gentica.

    Consideren que sn impunes, que no sels ha de jutjar. Sestan a lOlimp, se senten com dus. Molts dells ni tan sols creuen que estan fent actuacions punibles, i el pitjor, no tenen cap inters en conixer el dolor que diriament ens estan causant a nosaltres, als humans, amb el seu malfic bolgraf.

    Albert Enrich

  • 70

    Qu bonica i despietada pot ser la soledat!

    A tots ens agrada estar sols de vegades. Per, hi ha persones que malauradament no suporten la soledat quan aquesta ve imposada.

    Quan tenfades amb alguna persona del teu entorn que testimes de veritat, o ten distancies per algun motiu, o se ten va daquest mn de sobte, tenvaeix la tristesa i es produeix un buit tan gran, que la soledat es presenta a la teva vida irremeiablement.

    s un moment crtic, perills, que si no el pots controlar com cal, pot derivar en una depressi.

    La famlia i els amics de tota la vida adquireixen un rol important, poden ajudar-te a passar aquest mal trngol, fer-te veure que la vida continua, que tu ets molt important pels teus, i que cal tirar endavant.

    Aix de vegades s aix, i de vegades no. Quan el dolor s tan profund, que no et permet continuar amb la teva vida dabans, s el moment de posar-hi remei i consultar un bon especialista que pugui fer-te reaccionar.

    El ms important s adonar-sena temps!

    Maria Rosa Forns

    La soledat

  • 71

    1. Fets recents: El 2006 la ma-joria (75%) de la poblaci cata-lana va aprovar en referndum un nou Estatut dAutonomia. El 2010 el Tribunal Constitucional espanyol va retallar substancial-ment aquell Estatut, a banda daltres competncies auton-miques. Una trista frase dAl-fonso Guerra, Vamos a dejar bien cepillado ese Estatut, va ser prou grfica. Aquella gota va fer vessar el got a Catalunya. De llavors en el suport popu-lar a la independncia ha pas-sat del 14% al 50%, com a m-nim, i un 80% es mostra parti-dari del Dret a decidir si cal que Catalunya sindependitzi dEs-panya. Des daleshores lactiva societat civil catalana ha portat a terme impressionants mani-festacions pacfiques, on mi-lions de persones han sortit al carrer reclamant un referndum dautodeterminaci. El Govern de la Generalitat, un 95% dels Ajuntaments, una mplia majo-ria de partits del Parlament, i la societat civil, hi donen suport.

    2. Ampliem-ho una mica ms: Catalunya ha anat fent, durant els darrers 35 anys, un llarg cam dins lEstat espanyol, aportant recursos i propostes per a equilibrar el seu territori econmicament, i tamb social i cultural.

    Els resultats d'aquesta aportaci i esfor durant 35 anys, han estat decebedors i fora intils. No m'agrada que es faci de la injustcia econmica i fiscal la principal causa de la reclamaci d'independncia. Les diferncies en sn moltes, com ara costums, carcter, idioma, manera de fer, escala de valors, tradicions... A ms a ms, aquesta nostra aportaci contnua ha estat fora malbaratada, aprofitada per cre-ar camins radials per enaltir la centralitat de Madrid i enterrada en moltes grans obres absurdes. Si b es just que una regi ms rica ajudi a una ms pobra, tamb ha desperar-ne algun retorn, per exemple un bon s de les ajudes i una certa demos-traci de respecte i consideraci. No ha estat aix. Madrid i bona part dEspanya han mostrat Ca-talunya com una regi pro-blemtica, victimista, i a ms a ms, poc solidria. A les xarxes volta una foto del 2010 dun Mariano Rajoy, complaent,

    Catalunya, cap a un nou estat

  • 72

    mostrant les capses blaves amb 4 milions de firmes recollides amb leslgan: Vote contra el Estatuto de Catalunya. Daque-lla sembrada, ve aquest fruit amarg Doncs b, i ara aix qui ho parar?

    3. La situaci actual: Una gran majoria del poble catal, ja can-sat dincomprensions i negati-ves, ha comenat seriosament a dir prou. Volem desempa-llegar-nos d'una parella amb qu no volem seguir convivint, perqu no ens entenem. Estem decidits a crear un Estat propi, per tenim davant loposici frontal d'Espanya, que avui per avui, disposa del control eco-nmic, financer, jurdic, militar i

    administratiu. Els nostres argu-ments: la democrcia, la voluntat d'un poble, una llista de greuges, maltractament econmic cons-tant, dest absurd dels recursos, etc Els arguments dEspanya: unes lleis antiquades, no pensa-

    des per a la defensa de la demo-crcia, sin per a la Unidad de Espaa. I segurament tamb, veure en la independncia cata-lana una prdua irreparable de recursos, runosa per a la resta de lEstat aproximadament el 20 % del PIB. 4. La creaci dun nou Estat: Crear un nou Estat per a situar-lo al mn en condicions ha de ser ms un projecte a mig termi-

  • 73

    ni que no pas immediat. Ignoro les intencions que puguin tenir el president Mas i el Govern, per de ben segur que rep pressions i advertncies de tots costats, impossibles de satisfer alhora. Molts voldrien que fos un procs urgent, per cal abans esgotar totes les oportunitats de dileg amb Madrid davant de l'opini internacional i part de lopini espanyola moderada amb una acci democrtica impecable. I, sobretot, no cometre cap errada estratgica greu. Insisteixo en no basar la petici de la independncia en la injustcia fiscal. Aix, a Espanya, sempre s'interpretar com una manca de solidaritat.

    5. La crulla: El cam del dileg i la separaci negociada amb Espanya ja veiem que s impossible. Laltre cam s omplir-nos de raons davant dEuropa i del mn, fer les coses molt ben fetes, aguantar les embran-zides que tindran lloc des dEspanya i les que mouran per via diplo-mtica, treballar amb constncia pel dem, pensant ms en els qui vnen que en nosaltres. Crear amb pacincia i temps estructures bsiques dEstat i treballar les relacions internacionals. s evident que a Europa li fa molta mandra enfrontar ara lentrada dun nou estat que vingui del trencament dun altre, per les coses sn com sn, i ho hauran dacabar posant damunt la taula. Jo no tinc cap dubte que Catalunya esdevindr, ms tard o ms aviat, en un nou Estat del mn. Volem, i podem fer-ho. Espanya no sha adonat que amb la seva prepotncia i visi centralista ens ha anat portant a una crulla dun nic cam de sortida. El no a tot ens ha avocat cap a un nic cam.

    Ramon Poch

  • 74

    He arribat de votar eufrica, con-tenta pel que representa aquesta consulta. I no he pogut treurem del cap que tot el que sha acon-seguit fins ara ha estat grcies a dues dones molt especials. Bsi-cament grcies a elles.

    Caram... dones!

    Perqu desprs diguin que les dones no fem el pes. Molts homes nhaurien daprendre de la insistncia, serenor, resoluci i

    convicci amb que totes dues han portat el procs.

    S, avui s un dia per a sentir-se orgullosa. I sense pensar-m'ho

    Dues dones i un dest

  • 75

    gaire, mhe assegut a lordinador, amb una sensaci democionada alegria, combinada amb la necessitat de tributar el meu petit home-natge a aquestes dues dones: Carme Forcadell i Muriel Casals, en forma de quatre lletres.

    Un cop escrit, lenvio a La Vanguardia. Sn les sis de la tarda del diumenge. L'endem, dilluns, com un petit miracle, vaig veure publicat el meu agrat article.

    Concha Vilar

    La Vanguardia, dilluns 10 de novembre de 2014.

  • 76

    Si comencem per lentrebanc, els dos supers de lindependentisme han enlairat les espases pels dos criteris no coincidents:

    ERC, que aposta per la declara-ci unilateral dindependncia, i/o per accelerar la convocatria electoral i de cap manera amb llista nica, com proposa Mas. Seguretat partidista de la victria o pura reivindicaci, de Jonque-res, dels drets histrics dERC sobre la defensa independen-tista?

    CIU, que est en vies de canvis renovadors i refundaci, propo-sa la llista de pas. Mas ha ge-nerat lexpectaci, duns i altres davant la seva propera disserta-ci, dimarts que ve, i amb el ttol Desprs del 9N: temps de deci-dir, temps de sumar.

    Mentre, la CUP, sempre atenta a

    les qestions socials, invita a for-mar una llista de lesquerra inde-pendentista. Una candidatura dunitat popular per tal darticular un procs constituent amb lob-jectiu de ruptura, en clau nacio-nal i en clau social, que permeti avanar cap a un sistema eco-nmic ms just.

    Pel que fa a la querella contra Mas, contra la vicepresidenta Joana Ortega, i contra la de-fensora a ultrana del sistema educatiu, la consellera Rigau, ha despertat linstint de defensa de la tribu.

    Tots els mbits de la societat civil shan encarat a la biliosa gesti del fiscal Torres Dulce, i al seu posat danyell, amb la resposta: Jo tamb vaig votar, tots hem votat.

    Ah! I el Bara ha guanyat, crec que en diuen, per golejada.

    Duel despadatxins i linici duna nova esquerra

    Magda Bosch

  • Contorn i entorn del territori

  • 79

    Escric aquesta redacci quan encara tinc els sentiments re-cents. Acabo darribar del poble on tota la vida he passat lestiu, Vimbod i Poblet.

    s el mes de setembre i en aquest indret cada cinc anys es celebra la festa de la Mare de Du dels Torrents, en memria duna Verge que va trobar un pags, lany 1550, en un canyis-sar.

    La festa consisteix a guarnir tots els carrers del poble amb flors de paper, catifes amb productes naturals com ara pinyes, flors seques, serradures tenyides de colors, etc.

    La gent del poble i estiuejants, creients i no creients, tothom hi collabora. Mesos abans es re-uneixen en algunes entrades de les cases i comencen a fer flors de paper, fanalets, o retallen car-tolina per fer les tiges.

    El dia sis de setembre, a la nit, van a buscar la Verge a la sev