Judit FerrandoMeritxell Company

Arantxa CoboMaría García-Faria

Merche OliveraMarta Ferrer

Necessitats bàsiques MENJAR - Nadó: - 1 any: - 2 anys: El nen comença a voler menjar sol, vol fer conèixer a la mare que

ell ja és gran per poder fer-ho tot sol i quan no ho aconsegueixen es frusten. DORMIR - Nadó: - 1 any: - 2 anys: Etapa difícil on els nens comencen a prendre consciència de que han de

dormir sols a una habitació. Moment en que es produeixen malsons que un cop es desperten no saben si continua sent fantasia o és la realitat i per aquest motiu necessiten que estigui amb ells la mare.

CONTROL D’ESFÍNTERS - Nadó: - 1 any: - 2 anys: Inici del control d’esfínters durant la nit un cop ja han assolit durant el

dia. Molts nens pot ser que encara durant el dia no ho tinguin controlat, simplement vol dir que encara no estan preparats a nivell maduratiu.

Relació amb els pares/família Nadó: 1 any: 2 anys: El nen d’aquesta edat està molt lligat a la mare, però en

aquesta etapa s’adona que hi ha una altra persona important per a ell que també és important per la mare: el pare.

A més a més, moltes parelles decideixen tenir un segon fill quan el gran té aquesta edat i és en aquest moment que comencen els conflictes relacionats amb la gelosia.

Els pares han de tractar al nen de la mateixa manera fins que ell pugui entendre que, primer de tot, que comparteix la mare amb el pare i que els pares poden estimar a dos nens alhora.

Desenvolupament del cos i de la ment

Nadó: 1 any: 2 anys: Pel que fa al desenvolupament motor, el nen ja camina,

córrer, comença a pujar i baixar escales i salta. Quant al desenvolupament del llenguatge, comença a construir oracions que primer seran holofrases o paraules idiosincràtiques però a mesura que el segon any es vagi desenvolupant el seu llenguatge també augmentarà. A més a més, el joc és molt important en aquest primer cicle i quan el nen juga pensa. Finalment, pel que fa al desenvolupament cognitiu el nen en aquesta etapa comença a diferenciar la realitat de la ficció o fantasia.

El joc Nadó: 1 any: 2 anys: Com ja he esmentat anteriorment, el joc és molt important en

aquesta edat, sobretot el joc simbòlic. La pràctica d’activitats de la vida quotidiana els ajuda a pensar, i a exercitar la ment. Els nens imiten allò que la mare fa a casa i potencien la memòria.

A més a més, en alguns llocs comencen a introduir-se conceptes claus que els serviran per a tot el procés acadèmic com per exemple cançons populars, veritats universals com el color de les coses, aprendre a organitzar i a classificar...

Relació amb els pares i germans

3 anys: 4 i 5 anys: És totalment normal que hi hagi rivalitat entre fills i pares, en

el sentit de que els fills pensen que serien una parella molt millor per al progenitor del sexe oposat que els seus propis pares o mares. Pel que fa als germans podem trobar entre ells tant emocions agressives i hostils com mostres de lleialtat i amistat. En situacions de rivalitat dels germans grans cap als petits, els grans solen fer una regressió a un estat en que necessiten la mare. Tenir germans fa que els nens tinguin unes experiències que els proporcionen fonaments sòlids per poder afrontar després les inevitables rivalitats que apareixeran a l’escola.És molt important que els pares acceptin la diferència entre germans i la consideri com a part de les seves individualitats i personalitats específiques.

Vida a l’escola 3 anys: 4 i 5 anys: La manera de com afrontin aquest període dependrà, en

part, de l’experiència que hagin tingut amb el seus pares durant els primers quatre anys de la seva vida. Per tal d’establir vincles entre el que succeeix a l’escola i el que succeeix a casa, alguns nens tenen necessitat de portar alguna cosa de casa, tot i que en aquesta edat ja poden evocar la imatge dels seus pares mitjançant el llenguatge oral. Pel que fa l’amistat, els nens es senten atrets per aquells que se’ls semblen d’alguna manera (per exemple, els tímids amb els tímids) i la majoria de les amistats importants que s’estableixen solen ser entre nens del mateix sexe. A aquesta edat els nens poden entendre com es senten els seus amics, perquè poden estar tristos i els que pot consolar-los.

Establir límits 3 anys: 4 i 5 anys: Els nens necessiten que els adults els hi marquin i posin uns

límits, unes normes. Això ha de succeïr tant a casa com a l’escola. En l’àmbit familiar, el pare o la mare han de posar uns límits al nen, perquè no faci la seva, en el cas contrari els nens al sentir la mancança d’aquests, els aniran a buscar a fora. Els nens són molt intel·ligents i en tot moment posen a prova als adults per obtenir una resposta, per saber fins a quin punt poden arribar.És important que a casa els pares ensenyin que a part del profund amor que existeix i senten els uns pels altres, també han d’incloure l’odi perquè els nens apreguin totes dues emocions.

El joc 3 anys: 4 i 5 anys: En aquestes edats el joc és bàsic i essencial per els nens.

Generalment dónen molta importància al joc simbòlic, al joc cooperatiu i al joc en solitari.Respecte al joc simbòlic, els nens deixen de demostrar les emocions envers els seus pares, però a la vegada els tenen molt presents en el joc fins al punt de representar-los mentre juguen. El joc és una bona eina perquè els nens busquin respostes a les seves preguntes, tot escenificant el que està bé o malament.Un aspecte important és que els nens mostren les seves inquietuts, les seves preocupacions a través del joc i aquest fa despertar la imaginació i curiositat.Pel que fa al joc cooperatiu o en solitari, alguns nens volen jugar tots sols i no és dolent si per contra després són capaços de jugar amb la resta d’amics. Sempre hi ha algú que dirigeix, mana, però en aquestes edats és molt important que els nens juguin junts perquè això facilita i millora la relació amb els altres, compartir idees, obtenir uns millors resultats.

Temors i preocupacions 3 anys: 4 i 5 anys: A vegades els adults pensen que els nens de 4 o 5 anys són

massa petits per poder afrontar la pèrdua, el canvi o les malalties, però les fantasies dels nens solen ser molt pitjors i més aterradores que la realitat, i solen sentir-se culpables del que passa. Davant de defuncions hem d’ajudar als nens a mantindre els bons records de la relació perduda i no a eliminar-los de la seva ment, com si la persona mai hagués existit, ja que així podrà començar a pensar en noves relacions amb confiança i esperança.

Llibres 3 anys: 4 i 5 anys: A través dels llibres els nens poden identificar les emocions

que els atemoreixen, assignar-les un nom i pensar sobre elles. Són una manera eficaç de reduir l’ansietat que produeix una situació real o imaginada on el nen pot explorar els seus temors amb seguretat i a distància i, el que és més important, pot descobrir que les emocions que pot estar sentint són normals i que no és l’únic en sentir-les.