prova

3
Mestre Educació infantil (Curs 2010-2011) Didàctica de la Llengua en l’etapa 0-6 Marta Tena Subirats Exercici mètodes Adrian Segarra Bellmunt Maria Casabó Martín

Upload: maria-casabo-martin

Post on 27-Mar-2016

212 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Fitxer de prova (issuu)

TRANSCRIPT

Mestre Educació infantil (Curs 2010-2011)

Didàctica de la Llengua en l’etapa 0-6

Marta Tena Subirats

Exercici mètodes

Adrian Segarra Bellmunt

Maria Casabó Martín

MO'TESSORI

DECROLY

FREI'ET

P-3

Per a Decroly en el desenvolupament del llenguatge és molt important la

significació , és a dir, s’ha d’entendre primer el significat abans que el so.

Exemple de la metodologia a l’aula:

Els alumnes disposen d’una fotografia a la perxa amb la corresponent

targeta amb el seu nom. D’aquesta manera aprenen que el que està escrit en

la targeta és el seu nom i per tant aprenen el significat del concepte abans

que la descodificació de les grafies.

Altra activitat a destacar:

A partir del treball de les vocals la mestra escrivia el nom dels alumnes que

contenien la vocal treballada. Per exemple si treballaven la /i/ copiava tots

els noms que tenien aquesta lletra i els alumnes, per experiència, llegien el

nom, entenent el significat del concepte però no la descodificació.

MO'TESSORI

DECLORY

FREI'ET

P-5

Per a Montessori en el desenvolupament del llenguatge oral el més important és la

descodificació,és a dir, treballar del particular al general ( Model “Bottom up”).

Exemple de la metodologia que hem pogut observar a l’aula:

La mestra presentava certa grafia ajudant-se d’una paraula que els resultés familiar. A

continuació començava la descodificació donant molta importància al so de la grafia

treballada. Després es feien repeticions del so de la lletra i més tard afegien les vocals

en diferents posicions (p.ex.: ma, am, me, em).

En la propera sessió es treballava la localització del so, la mestra deia diferents

paraules que contenien el so treballat i els nens identificaven que la paraula contenia

aquest so. Tot seguit treballaven els trets fonètics distintius, la mestra escrivia les

paraules amb el so treballat i els nens havien de llegir la paraula i identificar la grafia.

I ja per últim amb les mateixes paraules de la pissarra, un per un, els alumnes anaven

llegint en veu alta la paraula assenyalada per la mestra. Una vegada treballat bé el so,

els alumnes passaven al treball escrit on predominava la grafia treballada. La majoria

d’aquesta fitxes eren de cal·ligrafia on els alumnes havien de resseguir la lletra

treballada i reconèixer en diferents paraules el so.