Procediment idoni per establir un diagnòstic de “salut esportiva”, valorar l’estat de forma, i

determinar els llindars d’entrenament i competició.

Consisteix en la valoració de la resposta de l’organisme durant l’exercici. Cal seguir un procediment estandarditzat per tal de poder

comparar resultats entre esportistes i l’evolució individual

Observació de l’estat físic de l’organisme (individu

sa, sospita o detecció de malaltia)

Detecció d’alteracions morfològiques i funcionals

Mesurar el progrés d’un programa de rehabilitació

mèdica

Recerca de contraindicacions per la pràctica de

l’activitat física.

Mesurar el progrés d’un programa de pèrdua de

pes

Mesurar l’evolució del rendiment físic d’esportistes

• Historia clínica

• Exploració física

• Exploració cardíaca: electrocardiograma en repòs,

ecocardiograma

• Exploració respiratòria en repòs

• Cineantropometria

• Ergometria

• Prova d’esforç

• Dinamometria

• Analítica Clínica

Amb totes les dades obtingudes es realitza l’informe

mèdic o mèdico-esportiu

Historia clínica

• Història social, acadèmica, laboral

• Història esportiva

• Història familiar (antecedents patològics)

• Antecedents patològics

• Simptomatologia i estat actual

• Medicació prèvia i actual

• Estat psicològic

Exploració física

Exploració física general incloent l’examen ocular, cutani,

estomatològic, toràcic, abdominal, vascular, neurològic i de

l’aparell locomotor (amb podoscòpia)

Exploració cardíaca

Es realitza un electrocardiograma en repòs i cada vegada és

més freqüent la realització d’un ecocardiograma dins dels

protocols d’avaluació mèdica..

Exploració respiratòria en repòs

L’espirometria és la més comuna de les proves de funció

pulmonar. Específicament mesura la quantitat i/o la velocitat

d’aire que pot ser inhalat i exhalat. S’utilitza un espiròmetre.

CICLE RESPIRATORI

Una inspiració i una expiració

FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA

Quantitat de vegades que respirem en un minut (aprox.12)

VOLUM CORRENT (VC)

Quantitat d’aire inspirat i espirat en un cicle respiratori (en repòs 500ml)

VOLUM RESIDUAL (VC)

Quantitat d’aire que queda en els pulmons després d’una expiració forçada (1200ml)

VEMS (FEV1)

Quantitat d’aire espirat en el primer segon d’una espiració forçada i explosiva (després d’haver fet una inspiració forçada). Ha de ser el 80% de la capacitat vital (en atletes pot arribar al 90%: força dels músculs respiratoris i menys resistències).

ÍNDEX TIFFENEAU (IT)

CAPACITAT VITAL FORÇADA (CVF)

Màxim volum d’aire espirat partint d’una inspiració màxima

Relació en % entre el VEMS/CV . Per sobre del 75% és correcta.

UNA CURIOSITAT…EL POWERBREATHE

Cineantropometria

Algunes de les mesures realitzades o dades obtingudes són: · Pes· Talla· Índex de massa corporal· Superfície corporal· Envergadura· Perímetre toràcic superior· Perímetre toràcic inferior· Perímetre abdominal· Perímetre panxell· Perímetre braç· Longitud extremitats inferiors· Diàmetre biacromial· Diàmetre bitrocanteri· Diàmetre bihumeral· Diàmetre biestiloideo·

Plec subescapular· Plec tricipital· Plec supraíliac· Plec subadominal· Valoració del Somatotip:§ Endomòrfic§ Mesomòrfic§ Ectomòrfic· Percentage gras· Percentatge ossi· Percentatge muscular

La mesura antropomètrica de l’individu més utilitzada és el pes, tot i que aquesta dada per si sola ens diu poca cosa del subjecte.

Fins i tot l’índex de massa corporal no deixa de ser un

valor poc fiable. Hem de tenir en compte que

l’important no és el què peses, sinó el què et pesa.

ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)ÍNDEX DE MASSA CORPORAL (IMC)

IMC= pes/talla2

kg m

Valors normals: H= 22-24 D= 21-23

Valors malaties cardiovasculars: H= >27,8 D= > 27,3

Primesa: H= <20 D= <19

El percentatge de greix corporal és l’índex més emprat per avaluar la composició corporal. Els percentatges òptims de greix corporal es situa al voltant del 15% en homes i en un 22% en les dones. (es consideren

obesos quan es troben en més del 25% i del 33% respectivament).

SOMATOTIPUSSOMATOTIPUSÉs l’estudi de la forma del cos en un moment determinat

La representació del somatotipus es determina per tres components:

-Endomòrfic

-Mesomòrfic

-Ectomòrfic

Endomòrfic

Ectomòrfic

Mesomòrfic

Cos de formes rodones, amb predomini del component de

greix.

Cos amb predomini de la massa muscular.

Cos alt, prim i fràgil. Longilini.

Com s’obtenen aquestes dades?

El mètode més habitual és el del Health-Carter, a partir de les següents dades:

- Talla – Pes – Plecs cutanis (tricipital, subescapular, suprailíac, medial de la cama) – Diàmetres ossis (biepicondiliar de l'húmer, biepicondiliar

del fèmur) –Perímetres musculars (braç flexionat i contret, cama màxim de relaxada)

Balances de composició corporal

SOMATOCARTASOMATOCARTA

És la representació gràfica del somatotipus a partir d’un eix de coordenades.

Cada component s’organitza en 9 estadis, essent l’1 en menor i el 9 del major.

És imposible trobar una forma pura de somatotipus...per

exemple 1-1-9.

La lectura es fa a partir deX = ECTO - ENDO

Y = 2 MESO - (ECTO + ENDO)

Mesomorfia

Endomorfia Ectomorfia

CLASSIFICACIÓ DE SUBJECTE EN FUNCIÓ DE LA LOCALIZACIÓ.

• Endomorfos, Mesomorfos i Ectomorfos balancejats.

• Mesomorfo-Endomorfo.• Mesomorfo-Ectomorfo.

• Endomorfo-Ectomorfo.• Prefix del component més

allunyat + Sufix del més proper.– Meso-Endomorfo– Endo-Mesomorfo– Ecto-Mesomorfo– Meso-Ectomorfo– Endo-Ectomorfo– Ecto-Endomorfo

Ergometria

Equipament bàsic per tal de realitzar una prova d’esforç.

Cinta rodant , tapís rodant (Eng: treadmill)

Cicloergòmetre o altres

Mesurador de la tensió arterial

Aparell de detecció de gasos i paràmetres respiratoris

Aparell d’electrocardiograma (ECG) i accessoris per a la fixació d’elèctrodes

Material de estandarització: baròmetre, termòmetre, higròmetre

Material de calibració dels aparells

Equip de reanimació : material habitual de reanimació (d’acord amb les

disposicions legals i amb els protocols interns d’intervenció): ambú o similars,

defibrilador, màscara i aparell d’oxigen, etc

Altres: analitzador de lactats, dispositius per a la simulació d’alçades (aviació,

muntanyisme,...) o fondàries,...

Valors que ens aporta la prova d’esforç

VO2 max

El consum d’oxigen reflexa la capacitat per captar, transportar i utilitzar oxigen, implicant per a tal fet les funcions respiratòries, hemàtiques,

cardiovasculars i musculars.

És un paràmetre excel·lent per valorar la capacitat de transport d’oxigen i

permet una estimació del rendiment físic. Els esportistes d’elit en esports

on la resistència és important tenen valors alts de V02 màxim i per aquesta

raó és un paràmetre molt valorat , si bé és sols un dels valors d’interès de

les proves d’esforç.

La intensitat de l’exercici o de treball físic per sobre de la qual comença a incrementar de forma progressiva la

concentració de lactat en sang, a la vegada que la ventilació

s’intensifica també d’una manera desproporcionada.

Llindar aeròbic

Es defineix com el valor (llindar a partir d’on el Volum d’oxigen inicia una contribució anaeròbica i/o el lactat sanguini inicia un increment. A nivell subjectiu de sensació d’esforç es pot dir que per sota del llindar aeròbic és té la sensació de realitzar un exercici amb comoditat.

Llindar anaeròbic

Freqüència cardíaca

El nombre de batecs per minut que fa el meu cor. S’estableix la FC en repòs, durant l’exercici (establint la FC del llindar...eina útil per l’entrenament), la FC màxima assolida, i la FC després de 1’ i de 3’ de recuperació.

Treball

Si realitzes la prova amb cicloergòmetre s'establiran el watts de treball, i amb cinta rodant pots determinar la velocitat (km/h) i els graus de pendent.

Test de Wingate

Test per avaluar la potència anaeròbica. Es tracta de pedalar a màxima intensitat durant 30” amb una resistència constant.

Freqüència respiratòria, tensió arterial...

Dinamometría

Mesura de la força de l’individu. Es pot fer a través d’un dinàmetre, valorant diferents parts del cos, o bé utilitzant els protocols dinamomètrics de Carmelo Bosco