memoria de prova

Projecte G01 - Mòdul 12. Projecte d'atenció a la infantesa

1


2

"Els contes de fades són ben certs, però no perquè ens diguin que els dracs existeixen,

sinó perquè ens diuen que podem derrotar-los" .

G.K.Chesterton


3

INDEX

1. Components del projecte ....................................................................................................... 5

2. Sobre la unitat de programació o unitat didàctica ................................................................ 7

2.1 Descripció .................................................................................................................... 7

2.2 Tipus de programació .................................................................................................. 7

2.3 La unitat dins la programació del curs.......................................................................... 7

3. Punt de partida per a la programació .................................................................................... 13

3.1 Capacitats ................................................................................................................... 13

3.2 Objectius del cicle – Primer nivell de concreció ........................................................... 13

3.3 Continguts del cicle – Segon nivell de concreció ......................................................... 14

3.3.1 Continguts de l'àrea 1. Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres. ............ 14

3.3.2 Continguts de l'àrea 2. Àrea de descoberta de l'entorn .................................. 14

3.3.3 Continguts de l'àrea 3. Àrea de comunicació i llenguatge .............................. 15

3.3.4 Els continguts transversals ............................................................................ 15

3.4 Objectius per al PPC – Segon nivell de concreció ....................................................... 16

4. Components de la programació o unitat didàctica ............................................................... 17

4.1 Nom i grup d’infants al qual es destina ........................................................................ 17

4.2 Objectius d’aprenentatge – Tercer nivell de concreció ................................................. 17

4.3 Continguts de la unitat didàctica .................................................................................. 22

4.4 Metodologia ................................................................................................................. 23

4.4.1 Activitats: seqüència didàctica i proposta d’activitats .................................... 25

4.4.2 Materials necessaris ...................................................................................... 26

4.4.3 Temporalització ............................................................................................. 29

4.4.4 Agrupament de l’alumnat ............................................................................... 30

4.4.5 Paper de la persona educadora .................................................................... 30

4.5 L’atenció a la diversitat ................................................................................................ 31

4.6 Avaluació ..................................................................................................................... 33

4.6.1 Valoració del progrés i evolució dels infants. ................................................. 33

4.6.1.1 El criteris i els instruments d'avaluació ............................................ 33

4.6.1.2 El procediment d'avaluació. El com, El quan i el Perquè. ................ 33

4.6.1.3 La comunicació de la informació ..................................................... 35

4.6.2 Valoració de la unitat didàctica ...................................................................... 35


4

5. Annexos ................................................................................................................................... 38

Annex 1 ............................................................................................................................. 38

Annex 2 ............................................................................................................................. 39

Annex 3 ............................................................................................................................. 61

Annex 4 ............................................................................................................................. 62

Annex 5 ............................................................................................................................. 62

Annex 6 ............................................................................................................................. 62

Annex 7 ............................................................................................................................. 63

6. Bibliografia i pàgines web consultades ................................................................................ 64


5

1. COMPONENTS DEL PROJECTE

Fotografia, Cognoms i Nom Perfil professional

Domínguez Soto, Montse

Estudis de ceràmica a l'escola Industrial, i de seguida, professora de ceràmica a l'escola privada “Xamot” a Barcelona amb persones de totes les edats i infants amb NEE.

Tallerista o monitora de ceràmica durant més de 10 anys per infants a diferents escoles (extraescolars).

Monitora de menjador en els últims 7 anys i actualment coordinadora de menjador.

Galdeano Sardà, Vanesa Formació en auxiliar d'infermeria, naturopatia, medicina tradicional xinesa i gestió i administració d'empreses per a hostaleria i restauració.

Vaig treballar més de 10 anys com auxiliar de clínica al Centre Mèdic Teknon a la unitat de neonatologia i UCI pediàtrica però actualment tinc un negoci propi dedicat a l'alimentació i la restauració que compagino com a professora de tai chi chuan, chi kung i també dono cursos de cuina japonesa per adults i infants.

Grifoll Tuset , Mar

Grau superior en gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics. Monitora de lleure infantil i juvenil. M'he dedicat molts anys professionalment a l cultiu i manteniment de planta ornamental.

He tingut empresa pròpia de producció de planta aromàtica. Actualment exerceixo com a professora especialista d'un programa formatiu de transició al treball per a nois i noies que no han obtingut l'ESO en el perfil d'auxiliar de vivers i jardins que s'imparteix en l'Institut de secundaria del meu municipi.

Montalban Vilar, Susanna

Grau superior d'Administració i Finances. Vaig treballar quatre anys en una gestoria i després vaig seguir formant-ment com a Mediadora d'Assegurances Titulada. Treballo des de fa set anys en una Corredoria d'Assegurances, com a tècnica d'Assegurances, principalment faig l'assessorament i tramitació de sinistres de tots els rams.

Piñol Sendra, Carme

Grau superior d’Anàlisis Clínics. He treballat en diferents departaments del laboratori d’un hospital, fins fa vuit anys. Actualment estic fent de monitora de menjador en una escola i també servei de l’acollida pels matins.


6

Riera Trias, Montserrat

La formació que tinc és d’auxiliar administratiu, monitora i directora del lleure infantil i juvenil. També tinc certificats com primers auxilis a nadons i infants, cuidador de guarderia, cura de gent gran, manipulador d’aliments...

Vaig treballar durant sis anys com a bibliotecària i vaig ser responsable en la zona infantil i juvenil explicant contes, fent tallers, club de lectura per adults i infants, préstec de documents,... Actualment estic treballant a una fleca familiar de dependenta i ha l’estiu, caps de setmana i alguns dies de la setmana m’ho compagino per fer de monitora de menjador, monitora de transport escolar i directora de lleure d’una casa de colònies.


7

2. SOBRE LA UNITAT DE PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA I JUSTIFICACIÓ DE LA UNI-TAT DIDÀCTICA. 2.1 Descripció

La unitat didàctica "Un nou món màgic" és un projecte d'atenció a la infantesa que ha estat creat per treballar el període d'adaptació en una aula de P-1 i s'adreça a infants en edats compreses entre els 12- 24 mesos.

Amb aquesta unitat ens plantegem treballar com objectiu principal la necessitat de la participació i la implicació de les famílies durant el període d'adaptació dels infants a l'escola bressol o llar d'infants, per tant es durà a terme a l'inici de curs, on les estones dels infants a la llar seran més curtes i compartides amb les famílies. Prèviament també es programaran unes trobades entre els educadors i les famílies perquè aquestes puguin conèixer els espais, els educadors i els seu funcionament general. En aquest moment, ja sigui en reunions grupals així com amb entrevistes individuals, podrem conèixer les circumstàncies de cada infant, quan i com s'incorporaran i quines seran les persones que acompanyaran i recolliran als infants.

La proposta educativa “Un nou món màgic“, és temporal i la seva durada serà d’un mes, concretament el primer mes inclòs dins el primer trimestre del curs, però es flexibilitzarà segons el grau d'adaptació de l’Infant a la llar. La durada de les sessions o activitats també serà flexible, adaptant-nos sempre a les necessitats dels infants. Igualment tindrà un horari adaptat que es farà amb una entrada esglaonada dels infants i s'adequaran a les necessitats familiars per afavorir un clima col·laborador i de confiança mútua perquè es produeixi una bona adaptació de l’Infant a la nova situació.

En aquest projecte s'inclouen propostes que afavoreixen la participació de les famílies, convidant-les a gaudir amb els seus fills i filles. Per a l’Infant el principal agent de socialització és la família, i per tant, és molt important crear un vincle afectiu família/escola/infant, per tal de garantir-li un clima de seguretat i estabilitat emocional necessària per créixer i desenvolupar-se. Alhora el nostre objectiu també serà treballar en vers la creació de vincles afectius amb les educadores.

Així, treballant conjuntament família i escola, el que pretenem es crear i consolidar el procés d'adaptació dels infants i aconseguir un desenvolupament integral dels infants en els diferents àmbits de desenvolupament com ara els aspectes cognitius, afectius, motrius, etc. 2.2 Tipus de programació

La unitat de programació que portarem a terme i que va dirigida, com hem esmentat anteriorment, als infants de l’aula de P-1 “Fades dels arbres”, serà de tipus temporal perquè es donarà en un període específic que compren el primer mes del primer trimestre de curs, més concretament durant el període adaptatiu dels infants a la Llar.

La temàtica de la nostra unitat de programació està basada en la fantasia d’un món màgic protagonitzat per les fades. Aquesta ens servirà com a element de motivació, per fomentar la imaginació, la creativitat i l’atenció dels infants i també d’ajuda vers els infants a l’hora d’expressar les seves emocions i la seva afectivitat.

2.3 La unitat dins la programació del curs A les aules es treballarà a partir de centres d’interès, diferents cada mes, i sempre relacionats amb les necessitats dels alumnes i el nostre entorn més proper. Per treballar aquests centres d’interès s'utilitzarà una metodologia activa i experimental, on tots els infants hi puguin participar. Es portaran


8

a terme activitats més dirigides per l’educadora i d’altres més lliures, deixant que cada nen/a progressi al seu ritme. Aquests centres d’interès per aquest curs seran:

– setembre: l’escola – febrer: carnestoltes – octubre: els sentits – març: la família i el mercat – novembre: la tardor – abril: la primavera i l’hort

– desembre: el Nadal – maig: la granja – gener: el hivern – juny: l’estiu

Quadre de la programació del curs on està ubicada la unitat didàctica:

1er trimestre 2on trimestre 3er trimestre

UD1: L’adaptació UD2: El propi cos UD3 UD4 UD5 UD6 UD7

UD8: L’ acollida i l’acomiadament

UD9: Taller d’imaginació i creativitat UD10

UD11: Expressió d’emocions

UD12: El musical UD13 UD14 UD15

CALENDARI 1er TRIMESTRE 2014

setembre octubre

DL DM DC DJ DV DS DG DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5

8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12

15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19

22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26

29 30 27 28 29 30 31

novembre desembre

DL DM DC DJ DV DS DG DL DM DC DJ DV DS DG

1 2 1 2 3 4 5 6 7

3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14

10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21

17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28

24 25 26 27 28 29 30 29 30 31

Festius a la llar UD 9

UD 1 UD 11

UD 2 UD 12


9

HORARI DIARI GENERAL

Horari Treball

7h a 9h UD 8 – Horari no lectiu d'acollida i acomiadament. Joc lliure.

9h a 9:30h Acollida dels infants a l'aula, joc lliure.

9:30h a 9:45h Dinàmica de grup: passar llista i cançons de bon dia.

9:45h a 10:30h Activitat de la unitat didàctica.

(UD1, UD2, UD8, UD9, UD11, UD12)

10:30h a 11:15h Hora del pati.

11:15h a 11:45h Treball d'hàbits ( control d'esfínters, bolquers, netejar cara i mans, beure aigua).

11:45h a 12h Preparar dinar, muntar taules i posar els pitets.

12h a 15h Dinar, treball d'hàbits i migdiada.

15 a 15:30h Joc Lliure

15:30h a 16:45h Activitat programada: Psicomotriu (octubre), la castanyada (Novembre), el Nadal (desembre).

16:45h a 17h Acomiadament dels infants.

17h a 19h UD 8 – Horari no lectiu d'acollida i acomiadament. Joc lliure.

UNITATS DIDÀCTIQUES

Desripció Activitats

UD 1

L’adaptació: A l’inici de curs i per tal que el nen s’acostumi més fàcilment a la llar d’infants, hi ha un horari especial d’adaptació. El mes de setembre els nens tenen un horari flexible. En aquest projecte enfocarem el començament del curs com un procés durant el qual hem d’acompanyar l’infant fent-li costat. Aquest procés serà diferent per a cada nen/a. Pares i educadores es posaran d’acord per fer-lo el més fàcil possible.

L'acompanyament familiar: La primera setmana els infants estaran acompanyats per algun dels seus familiars durant tot l'horari d'adaptació. Els primers dies d'assistència, els infants i les famílies, participaran tots junts descobrint l'escola així com en algunes de les activitats que es realitzaran perquè l'infant comenci a familiaritzar amb l'espai en un

- Horari del període d'adaptació (*Taula 1)

- Horari de la segona setmana: De 9h a 12h fins la següent setmana que es començarà amb horari normal de 9h a 17h.

La fada Xiela, la fada dels somriures, serà el fil conductor d'aquesta unitat didàctica i guiarà als infants pel nou món màgic que comença a l'escola. Aquestes activitats seran un apropament a les següents unitats didàctiques:

– Dia 1, 2, 3 i 4: Dinàmiques de grups: salutacions, cançons de Bon dia, presentacions, etc.

– Dia 9 i 10: Guarnim l'aula per ambientar-la amb els infants i fem la presentació de les fades i el seu nou


10

entorn segur a prop dels seus familiars o cuidadors. Els dies següents, els acompanyants, estaran progressivament menys estona i marxaran una mica abans de l'hora de sortida segons l'adaptació de cada infant. També es concretaran unes hores amb les famílies perquè puguin acompanyar al seu fill/filla en les estones del dinar i descans o canvi de bolquers durant la segona setmana. Aquests moments serviran a tothom per conèixer-nos una mica més i donarà continuïtat i coherència a la tasca educativa i col·laboradora entre la família i l'escola.

món màgic.

– Dia 16: El conte de la Xiela.

– Dia 17: La Xiela viatgera.

– Dia 18: La fada Xiela i tu.

– Dia 23: Viatge al bosc màgic de les fades.

– Dia 24: Llums i colors.

– Dia 25: Visitem el bosc (petita excursió) i pintem amb la natura.

– Dia 30: Construïm un mural a l'aula.

UD 2

El propi cos: Consta de dos sessions setmanals de 45 minuts on els infants experimenten.

El fil conductor d'aquesta unitat serà la fada Tianna, la reina de les fades, que anirà conduint als infants per les diferents activitats que es realitzaran.

SETEMBRE:

– Dia 8: La cançó de la Tianna sobre el teu cos.

– Dia 15: Els sons del cos.

– Dia 22: Ens mirem al mirall com la reina Tianna.

– Dia 29: Coneixem les làmines de parts del cos.

OCTUBRE, NOVEMBRE i DECEMBRE es continuarà la unitat amb les sessions de coneixement del propi cos.

UD 8

L’acollida i l’acomiadament: L’escola ofereix un servei d’acollida de 7 a 9 del matí i de 17 a 19 per a tots aquells pares que ho necessitin ja sigui habitual o esporàdicament. Els acomiadaments haurien de ser curts i decidits.

El fil conductor d'aquesta unitat didàctica serà la fada Nerida, la fada de les Flors,que estarà present a l'aula en l'ambientació de tota la classe.

Durant l'acollida i l'acomiadament els infants tindran joc lliure a l'aula.

UD 9

Taller d’imaginació, creativitat i experimentació: consta de una o dos sessions a la setmana depenent de si es fa una o dos sessions de la UD11.

El fil conductor d'aquesta unitat didàctica serà la fada Brucie, la fada del bosc, que conduirà als infants amb la seva inspiració per totes les activitats.

OCTUBRE:

– Dia 2 : Pintem el bosc de la Brucie.

– Dia 7: Les titelles de les fades del món màgic.

– Dia 8: Taller de pintura de dits màgica.


11

– Dia 15: Taller de manualitat. Dibuixar a la fada Brucie i guarnir-la amb diferents materials

– Dia 23: El viatge màgic amb el pols de les fades.

– Dia 30: Taller de les fruites del món màgic.

NOVEMBRE i DECEMBRE es continuarà la unitat amb les sessions de imaginació, creativitat i experimentació.

UD 11

Expressió d’emocions: consta de una o dos sessions a la setmana depenent de si es fa una o dos sessions de la UD9.

La fada Campaneta, la fada dels Pirates, serà el fil conductor d'aquesta unitat didàctica i introduirà als infants al món màgic de les emocions.

OCTUBRE:

– Dia 13: Coneixem l'alegria, la por i l'enuig amb la fada Campaneta.

– Dia 20: Faig com si...

– Dia 22: Parlem de l'escola

– Dia 29: Joc simbòlic al món màgic.

NOVEMBRE i DECEMBRE es continuarà la unitat amb les sessions de desenvolupament d'expressió d'emocions.

UD 12

El musical: Consta d'una sessió setmanal de 30 minuts on nens, pares/mares i mestra comparteixen el gust per a fer música en un moment en què els infants són especialment receptius a aquest llenguatge.

La fada de l'aigua, Naida, serà el fil conductor d'aquesta unitat didàctica portant als infants pel món màgic de la música.

SETEMBRE:

– Dia 5: Coneixem els pals d'aigua del món màgic.

– Dia 12: Toquem instruments de percussió.

– Dia 19: Mira com ballo Naida!

– Dia 26: La Naida ens canta la cançó sobre anar a l'escola.

OCTUBRE, NOVEMBRE i DECEMBRE es continuarà la unitat amb les sessions de música.


12

TAULA 1: Horari esglaonat dels infants de la primera quinzena

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9:00-10:30h. Grup A Grup A i B Grup A. B i C Grup A, B, C i D Grup A, B, C, D i E

11-12:30h. Grup B Grup C Grup D Grup E Alumnes Nous

– Grup A: 3 infants

– Grup B: 2 infants

– Grup C: 2 infants

– Grup D: 2 infants

– Grup E: 2 infants

– 2 infants nous.


13

3. PUNT DE PARTIDA PER A LA PROGRAMACIÓ.

3.1 Capacitats

Les capacitats que els infants han de desenvolupar durant aquesta unitat de programació són les següents:

Progressar en el coneixement i el domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats

Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones

X

Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia

X

Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques

Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges

Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals

X

Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana identificant-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència

Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes

Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social

X

3.2 Objectius del cicle - (Primer nivell de concreció)

Els objectius de cicle que es tenen en compte de manera més significativa en la programació del període d’adaptació de l’Infant a la Llar són els següents:

Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments

X

Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup

X

Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través dels moviments, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral

X

Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià

Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives

Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic

Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic


14

3.3 Continguts del cicle – (Primer nivell de concreció) El punt de partida ha de ser trobar resposta a una pregunta bàsica i important: Què cal ensenyar als infants perquè puguin assolir les capacitats plantejades? Un cop resolt, formalitzarem la redacció d'aquests continguts interrelacionats entre ells per crear espais d'aprenentatge globalitzats.

Les àrees d'aprenentatge en les que es troben agrupats són:

– Descoberta d'un mateix i dels altres.

– Descoberta de l'entorn.

– Comunicació i llenguatge.

Dins les àrees d'aprenentatge trobarem tres tipus de continguts amb estratègies i recursos d'ensenyament i aprenentatge.

Els podem classificar en:

1 - Continguts conceptuals: aquells que fan referència a els fets senzills i a les primeres nocions que serveixen perquè els infants puguin comprendre i interpretar la realitat. És a dir, perquè puguin construir “el saber”. Es tracten d'informacions a les que els infants s'acosten de forma intuïtiva i globalitzada.

2 - Continguts procedimentals: inclouen habilitats, destreses i/o estratègies ordenades i orientades a la consecució d'un fi. La seva finalitat és que els infants puguin aprendre “el saber fer”. Els infants han de poder arribar a desenvolupar habilitats i/o capacitats bàsiques, a les accions que s'han de dur a terme per arribar a la resolució de problemes diversos, a activitats sistematitzades que tenen relació amb un aprenentatge concret, com per exemple: l'exploració, la creació, la imitació, etc.

3 - Continguts actitudinals: aquells que fan referència a “el saber fer, estar i conviure”. Saber ser i comportar-se d'una manera estable i duradora davant determinades situacions, objectes, successos o persones.

Basant-nos en la proposta pedagògica de centre (PPC), a continuació detallem algun exemple més concret per a els continguts de cada una de les àrees.

3.3.1 Continguts de l'àrea 1. Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres:

Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana

– Parts del cos i percepció de canvis físics de l'infant i dels companys

– Control de la postura i treball de l'esquema corporal.

Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc.) mostrant un control progressiu d'aquestes.

– Creació d'hàbits de neteja, la higiene personal i el vestir

– Reconeixement i iniciativa en la satisfacció de les pròpies necessitats bàsiques

3.3.2 Continguts de l'àrea 2. Àrea de descoberta de l'entorn:

Comprensió i apreciació progressiva de l'entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l'adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa.

– Elements característics de les tradicions i el folklore

– Identificació d'elements i característiques dels components de l'entorn sociocultural habitual


15

Treball de l'adquisició d'autonomia en els espais habituals i quotidians així com en la iniciació de l'ús de termes relatius a l'espai (aquí, allà, dins, fora, amunt, avall).

– Nocions relacionades amb l'ordenació temporal

– Nocions relacionades amb l'orientació estàtica i dinàmica: a davant - a darrera, dalt - baix, amunt - avall, a dins - a fora , junt - separat.

3.3.3 Continguts de l'àrea 3. Àrea de comunicació i llenguatge:

Iniciació en la descoberta i l'ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.

– Domini progressiu i utilització dels diferents tipus de comunicació

– Sensibilitat davant l'expressió dels diferents llenguatges

Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació.

– Utilització d'instruments i materials seleccionats

– Iniciació de tècniques: dibuix, pintura, modelatge, collage, construccions

3.3.4 Els continguts transversals:

Per altra banda i de manera transversal treballarem els següents continguts: educació per a la salut, educació per a la igualtat, educació per al consum, educació ambiental i educació moral i per a la pau. De forma general, els treballarem directa o indirectament en cada una de les tres àrees d'aprenentatge. Es consideren continguts funcionals i estan connectats amb situacions rellevants de tipus personal i emocional i en relació amb la realitat immediata. De forma més concreta proposem:

– Treball de l'educació per a la salut: Es fomentarà l'adquisició d'uns hàbits adients per a una bona salut, higiene i nutrició. Aquests hàbits es desenvoluparan amb les diferents activitats de la vida quotidiana com ara aprendre a rentar-se les mans abans i desprès de menjar, sentir-se net, etc. així com amb diferents recursos, activitats i tallers especialment dedicats a desenvolupar la presa de consciencia i el sentit de la responsabilitat en matèria de la salut la higiene i la nutrició com ara tallers d'alimentació, d'activitat física o sobre l'àmbit hospitalari i les malalties.

– Treball de l'educació per a la igualtat: Es treballarà utilitzat formules del llenguatge no sexista, intentant referir-nos personalment amb termes que incloguin els dos sexes sempre que sigui possible (els nens i les nenes, la mare i el pare, els avis i les avies, etc) amb la finalitat de fomentar una valoració igualitària. Es proposaran activitats, materials, recursos i jocs que ens permetin treballar en vers la disminució d'estereotips per qüestió de gènere (jocs de “cuinetes”, botigues, cotxes, nines, colors, pilotes, etc.) treballant aquest aspecte també, amb les famílies proposant xerrades i tallers educatius per tal d’incidir en els condicionats estereotipats des de casa en vers els infants i el seu gènere.

– Treball de l'educació per al consum: Es treballarà per tal d’assolir actituds responsables pel que fa al consum, proposant activitats i treballs en els que s’utilitzin materials reciclats sempre que ens sigui possible. Sol·licitarem la col·laboració de les famílies, en molts dels casos, per tal de recollir aquest tipus de materials. Les disciplines de treball que establirem en l’aula i els altres espais de l’escola estaran sempre encarats a fomentar l’adquisició d’hàbits de respecte i cura en vers els materials i recursos didàctics i les joguines.

– Treball de l'educació ambiental: Per tal de sensibilitzar els infants vers un respecte creixent cap a l'entorn natural i el medi ambient es proposarà realitzar treballs exteriors i en l'aula que fomentin l’hàbit de mantenir l’ordre i de tenir cura dels diferents elements que en formen part. Treballarem la recollida dels materials un cop acabat el joc lliure i la neteja i


16

l’ordre dels recursos utilitzats en les diferents activitats. Utilitzarem els contes com a recurs per tal d’introduir als infants en el coneixement del medi ambient i iniciar-los en la presa de consciència de la seva protecció i conservació.

– Treball de l'educació moral i per a la pau: Per tal d’incidir en la importància educativa de valors propis com la justícia, la cooperació i la solidaritat es treballarà amb els infants i les seves famílies en la promoció per a la participació de campanyes de solidaritat promogudes des de la mateixa escola (recollida de roba, recollida d’aliments, recollida de joguines, etc.). Les activitats diàries com el bon dia, el joc lliure i els tallers seran utilitzades per treballar l’adquisició de responsabilitat, empatia, sentiment de cooperació, solidaritat i equitat estimulant a la vegada el treball en equip que ens ajudarà a impulsa la comunicació i el diàleg.

3.4 Objectius per a la proposta pedagògica de centre (PPC) – (Segon nivell de concreció) En aquesta unitat didàctica per treballar les capacitats seleccionades es tenen en compte els objectius del primer cicle d’educació infantil següents que ha d’assolir l’infant:

1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.

2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.

3. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

Objectius del centre (PPC) – Segon nivell de concreció

Àrea 1: descoberta d'un mateix i dels altres

1. Formar-se una imatge positiva d'un mateix i descobrir les pròpies capacitats en un ambient de confiança i seguretat que respecta i accepta la seva singularitat.

2. Establir relacions afectives i positives amb els altres per tal de sentir-se segur i actuar amb iniciativa.

3. Iniciar-se en l’adquisició progressiva dels hàbits i en l’autonomia personal , mediant el treball conjunt família-escola, gaudint amb els seus avanços.

Àrea 2: Descoberta de l'entorn

1. Descobrir i aplicar totes les seves capacitats per interactuar i interpretar l'entorn amb curiositat i a través del joc i la seva acció.

2. Iniciar-se en comportaments socials que facilitin la integració en el grup valorant el respecte cap a ell i cap als altres i en un clima càlid i acollidor.

3. Reconèixer els seu entorn ampliant la descoberta a nivell social i cultural.

Àrea 3: Comunicació i llenguatge

1. Expressar sentiments i emocions explorant diferents llenguatges avançant en la comunicació amb els adults i els altres infants, sentint-se escoltat.

2. Mostrar interès per comprendre el llenguatge adult i dels altres i responent als missatges segons les seves possibilitats.


17

4. COMPONENTS DE LA PROGRAMACIÓ O UNITAT DIDÀCTICA. 4.1 Nom i grup d'infants al qual es destina

La unitat de programació va dirigida al grup d’infants de l’aula de P-1 “Fades dels arbres”.

A l’aula hi ha 13 infants, d’un a dos anys d’edat i dues educadores.

Dins del grup hi ha un infant amb una NEE de tipus motriu, concretament pateix una afecció d’espina bífida de mode lleu, el que fa que presenti certes dificultats en la seva mobilitat funcional i també limi-tacions en la postura i el desplaçament.

Per tant haurem de preveure la manera d’acollir les seves diferències individuals que millor s’adeqüin a les necessitats d’aquest. 4.2 Objectius d'aprenentatge – (Tercer nivell de concreció)

Relacionant de forma específica i concreta els objectius proposats en el segon nivell de concreció per a dur a terme la Proposta Pedagògica de Centre (PPC) s'han determinat de forma més definida tres objectius d'aprenentatge a treballar per a cada Unitat Didàctica plantejada dins la programació del curs. A continuació i mitjançant taules trobareu recollida tota aquesta informació.

En la primera taula s'expressen de forma conjunta i relacionada els objectius designats des del primer nivell de concreció fins al tercer.

En la segona taula s'han recollit els objectius d'aprenentatge establerts per cada una de les Unitats Didàctiques planificades per al curs i en relació a les àrees d'aprenentatge que estableix el currículum.

En la tercera taula trobem relacionats els objectius proposats per assolir en el tercer nivell de concreció amb les capacitats que els infants han de desenvolupar durant la unitat de programació.

TAULA 1.

Objectius del cicle - (Primer nivell de concreció)

Objectius per a la proposta pedagògica de centre (PPC)

– (Segon nivell de concreció)

Objectius d'aprenentatge – (Tercer nivell de concreció)

Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments

Àrea 1: descoberta d'un mateix i dels altres 1. Formar-se una imatge positiva d'un mateix i descobrir les pròpies capacitats en un ambient de confiança i seguretat que respecta i accepta la seva singularitat. 2. Establir relacions afectives i positives amb els altres per tal de sentir-se segur i actuar amb iniciativa. 3. Iniciar-se en l’adquisició progressiva dels hàbits i en l’autonomia personal , mediant el treball conjunt família-escola, gaudint amb els seus avanços.

– Treballar de forma individualitzada i durant els primers dies l'entrada a l'escola de l'infant i els seus familiars acompanyants

– Desenvolupar seguretat emocional i física per mitjà de propostes d'activitats de treball en petit grup (sessions de massatge, circuits psicomotrius, etc.)

– Potenciar l'expressió simbòlica proposant racons de joc temàtics establerts de forma temporal (segons l'interès dels infants)

– Experimentar les seves emocions i sentiments a través


18

dels seus dibuixos i pintures, així estimulen molt més la seguretat i al mateix temps els fa més sensibles i creatius

– Ajudar als infants a entendre, controlar, canalitzar i expressar emocions pròpies mitjançant l’activitat lúdica

– Identificar les emocions bàsiques pròpies i en els altres

Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup

Àrea 2: Descoberta de l'entorn 1. Descobrir i aplicar totes les seves capacitats per interactuar i interpretar l'entorn amb curiositat i a través del joc i la seva acció. 2. Iniciar-se en comportaments socials que facilitin la integració en el grup valorant el respecte cap a ell i cap als altres i en un clima càlid i acollidor. 3. Reconèixer els seu entorn ampliant la descoberta a nivell social i cultural.

– Introduir de forma progressiva materials, jocs i recursos en el nou espai, l'aula

– Fomentar l'expressió corporal i el reconeixement de l'esquema corporal propi per mitjà de la dansa i les cançons tradicionals

– Estimular l'ús de jocs, joguines, recursos i materials que permetin apropar-nos a la realitat (materials reciclats, materials d'ús quotidià, etc.)

–Experimentar amb diferents materials (aigua, sal, fang,…) amb la finalitat de potenciar la seva curiositat

–Expressar lliurament a través de l’art perquè desenvolupin les seves capacitats experimentant, tocant, inventant

– Afavorir el gust i sensibilitat envers el coneixement de la cultura i el folklore popular a través de les seves músiques i cançons

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través dels moviments, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral

Àrea 3: Comunicació i llenguatge 1. Expressar sentiments i emocions explorant diferents llenguatges avançant en la comunicació amb els adults i els altres infants, sentint-se escoltat.

– Utilitzar suports visuals (imatges, dibuixos, materials concrets) per a fomentar el vocabulari emocional (com et sents? Trist, alegre, preocupat, etc.)

– Treballar l'aprenentatge de les

parts del cos per mitjà


19

2. Mostrar interès per comprendre el llenguatge adult i dels altres i responent als missatges segons les seves possibilitats.

d'activitats psicomotrius – Impulsar l'aprenentatge de nou

vocabulari per mitjà del racó del conte (àlbums il·lustrats) i cançons

– Utilitzar la llengua oral, el gest i

les imatges per expressar desitjos, sentiments i emocions

– Descobrir, experimentar,

reconèixer, diferenciar i reproduir les qualitats del so (educació de l’oïda)

– Estimular el ritme de la música

on s'interpretarà petites danses amb moviment a la regularitat de diferents estímuls sonors

TAULA 2.

Objectius d'aprenentatge per cada Unitat Didàctica – (Tercer nivell de concreció)

UD1 L'Adaptació

– Treballar de forma individualitzada i durant els primers dies l'entrada a l'escola de l'infant i els seus familiars acompanyants.

– Introduir de forma progressiva materials, jocs i recursos en el nou l'espai,l'aula.

– Utilitzar suports visuals (imatges, dibuixos, materials concrets) per a fomentar el vocabulari emocional (com et sents? Trist, alegre, preocupat, etc.).

UD2 El propi cos

– Treballar l'aprenentatge de les parts del cos per mitjà d'activitats psicomotrius.

– Fomentar l'expressió corporal i el reconeixement de l'esquema corporal propi per mitjà de la dansa i les cançons tradicionals.

– Desenvolupar seguretat emocional i física per mitjà de propostes d'activitats de treball en petit grup (sessions de massatge, circuits psicomotrius, etc.).

UD8 L’acollida i l’acomiadament

– Potenciar l'expressió simbòlica proposant racons de joc temàtics establerts de forma temporal (segons l'interès dels infants).

– Estimular l'ús de jocs, joguines, recursos i materials que permetin apropar-nos a la realitat (materials reciclats, materials d'ús quotidià, etc.).

– Impulsar l'aprenentatge de nou vocabulari per mitjà del racó del conte (àlbums il·lustrats) i cançons.


20

UD9 Taller d’imaginació, creativitat i experimentació

– Experimentar amb diferents materials (aigua, sal, fang,…) amb la finalitat de potenciar la seva curiositat.

– Experimentar les seves emocions i sentiments a través dels seus dibuixos i pintures, així estimulen molt més la seguretat i al mateix temps els fa més sensibles i creatius.

– Expressar lliurament a través de l’art perquè desenvolupin les seves capacitats experimentant, tocant, inventant.

UD11 Expressió d’emocions

– Ajudar als infants a entendre, controlar, canalitzar i expressar emocions pròpies mitjançant l’activitat lúdica.

– Utilitzar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar desitjos, sentiments i emocions.

– Identificar les emocions bàsiques pròpies i en els altres.

UD12 El musical

– Afavorir el gust i sensibilitat envers el coneixement de la cultura i el folklore popular a través de les seves músiques i cançons.

– Estimular el ritme de la música on s'interpretarà petites danses amb moviment a la regularitat de diferents estímuls sonors.

– Descobrir, experimentar, reconèixer, diferenciar i reproduir les qualitats del so (educació de l’oïda).

TAULA 3.

Objectius d'aprenentatge Capacitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Treballar de forma individualitzada i durant els primers dies l'entrada a l'escola de l'infant i els seus familiars acompanyants.

x x x

Introduir de forma progressiva materials, jocs i recursos en el nou l'espai,l'aula.

x x

Utilitzar suports visuals (imatges, dibuixos, materials concrets) per a fomentar el vocabulari emocional (com et sents? Trist, alegre, preocupat, etc.).

x x

Treballar l'aprenentatge de les parts del cos per mitjà d'activitats psicomotrius.

x x x x

Fomentar l'expressió corporal i el reconeixement de l'esquema corporal propi per mitjà de la dansa i les cançons tradicionals.

x x x x x

Desenvolupar seguretat emocional i física per mitjà de propostes d'activitats de treball en petit grup (sessions de massatge, circuits psicomotrius, etc.).

x x x x

Potenciar l'expressió simbòlica proposant x x x x


21

racons de joc temàtics establerts de forma temporal (segons l'interès dels infants).

Estimular l'ús de jocs, joguines, recursos i materials que permetin apropar-nos a la realitat (materials reciclats, materials d'ús quotidià, etc.).

x x x x

Impulsar l'aprenentatge de nou vocabulari per mitjà del racó del conte (àlbums il·lustrats) i cançons.

x x x

Experimentar diferents materials (aigua, sal, fang,…) on és potenciar la seva curiositat.

x x

Experimentar les seves emocions i sentiments a través dels seus dibuixos i pintures, així estimulen molt més la seguretat i al mateix temps els fa més sensibles i creatius.

x x x

Expressar lliurament a través de l’art. Desenvolupin les seves capacitats experimentant, tocant, inventant…

x x x

Ajudar als infants a entendre, controlar, canalitzar i expressar emocions pròpies mitjançant l’activitat lúdica.

x x x x

Utilitzar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar desitjos, sentiments i emocions.

x x x x

Identificar les emocions bàsiques pròpies i en els altres.

x x x x

Afavorir el gust i sensibilitat envers el coneixement de la cultura i el folklore popular a través de les seves músiques i cançons.

x x

Estimular el ritme de la música on s'interpretarà petites danses amb moviment a la regularitat de diferents estímuls sonors.

x x x x

Descobrir, experimentar, reconèixer, diferenciar i reproduir les qualitats del so (educació de l’oïda)

x x x x

Les capacitats que els infants han de desenvolupar de forma específica durant aquesta unitat de programació són les següents:

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.


22

4.3 Continguts de la unitat didàctica Els continguts generals seleccionats per a la nostra unitat de programació quedarien concretats en cada àrea de desenvolupament, i segons la seva tipologia (conceptuals, procedimentals o actitudinals) de la següent manera:

Area de descoberta d’un mateix i els altres

Continguts conceptuals

– Els sentiments i les emocions.

– Expressió i consciència corporal.

– El joc com a font de plaer, relació i aprenentatge.

Continguts procedimentals

– Creació e iniciació en els hàbits d'autonomia personal.

– Experimentació del propi cos i de l'expressió corporal.

– Expressió creativa i espontània de la realitat i la fantasia.

Continguts actitudinals

– Esforç per adquirir confiança en si mateix i en les seves pròpies possibilitats expressives.

– Interès per adquirir pautes de comportament adequades, establint relacions socials que el portin a una autonomia personal.

– Satisfacció explorant les possibilitats cognitives i motrius, mostrant interès per les dels altres.

Area de descoberta de l’entorn


– L’aprenentatge en les relacions amb els altres, tant amb els adults com la resta d’infants.

– Expressió emocional de les seves vivències

– Participació activa en el grup


– Observació i exploració de l’entorn físic i social i establir relacions entre la pròpia actuació i les conseqüències que se’n deriven.

– Reconeixement i diferenciació dels elements característics de les activitats.

– Comprensió progressiva de l’entorn immediat iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportament social que faciliti la integració en el grup.


– Interès per participar en les activitats.

– Interès per comprendre la realitat que l’envolta, establint una relació interactiva com a font d'aprenentatge.

– Curiositat en relació amb les informacions que rep, partint del respecte als altres.


23

Area de comunicació i llenguatge


– Normes socials que regeixen l'intercanvi lingüístic: esperar torn...

– Llenguatge afectiu: to de veu, inflexions, intencions.


– Emissió de missatges referents a les seves necessitats, emocions i desitjos

– Utilització de vocabulari ajustat a les seves possibilitats d'expressió

– Comprensió de les intencions comunicatives dels adults


– Gust per escoltar i mirar un conte que l'adult explica.

– Curiositat per l'exploració de les propietats sonores del propi cos i de tot allò que l'envolta

– Interès per comunicar-se i representar la realitat tot establint relacions amb els altres.

4.4 Metodologia

Per a dur a terme aquest projecte d'atenció a la infantesa en el període d'adaptació és important que totes les persones implicades tinguin en compte les característiques de l'infant, les necessitats de la família, així com també, conèixer la metodologia que es seguirà al llarg d'aquest període.

Els horaris s'organitzaran en funció de les activitats quotidianes que estaran lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques dels infants. Aquestes activitats tindran sempre amb una visió flexible i reconeixedora del paper i el valor de les diferències, per part dels educadors i educadores, que permetin una consciència major de les possibilitats de cada infant.

Per tal d'assolir els objectius generals i específics plantejats, aquests principis metodològics han de seguir les característiques que defineixen el projecte «Un nou món màgic» i seran els següents:

– Principi de globalització: aquest principi estarà present en la formulació dels objectius, en la seqüenciació de la planificació i la presentació dels continguts d'aquest projecte. Això farà que totes les situacions, activitats, problemes, fets i esdeveniments formin part del mateix context i permetrà als infants experimentar allò que aprenen en les diferents situacions de la vida a l'escola, establint relacions, que construiran mica en mica la seva realitat.

En el Decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil, es parla de la interrelació de les diferents àrees per crear uns espais d’aprenentatge globalitzats que contribuiran al desenvolupament integral dels infants, donant significat al que fa i facilitant la participació activa ajudant-los en la interpretació del món.

– Aprenentatge significatiu: és aquell que permet que l'infant pugui establir relacions entre les experiències i coneixements previs i els nous continguts d’ensenyament. Això s’aconseguirà afavorint una intensa activitat de l’infant a través de l’observació directa, la manipulació i l’experimentació. D’aquesta manera,afavorirem també la iniciativa, l'interès, la motivació i la espontaneïtat dels infants.

També es tindrà en consideració les aportacions del psicòleg Lev Vigotsky (1896-1934) que va considerar l’aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals per al desenvolupament dels infants. Segons la seva teoria el context de cada individu ocupa el primer lloc de


24

desenvolupament i la interacció social es converteix en el motor d'aquest desenvolupament. També introdueix el concepte de “zona de desenvolupament pròxim”,on s'hauran de tenir presents tant la importància del context social com la capacitat d’imitació, on l'aprenentatge i el desenvolupament seran dos processos claus que interactuaran constantment. D’altra banda, l'autor també va fer referència a l’aprenentatge escolar com una etapa molt important per al desenvolupament de l’infant on aquest es facilita i es produeix més fàcilment en situacions col·lectives juntament a la interacció dels pares.

– Afectivitat. L’escola ajuda els nens/es a eixamplar les seves relacions amb altres persones i complementa l’àmbit familiar en la tasca educativa. Així que la interacció de l’infant amb els seus companys/es i el joc constitueixen uns importants recursos metodològics ja que les relacions amb els altres l’ajuden en el seu procés social, afectiu i intel·lectual. Així, una metodologia socialitzada i vivencial aporta els avantatges del treball en comú i l’aprenentatge cooperatiu, que en aquesta etapa evolutiva afavoreix l’assoliment d’actituds de col·laboració, respecte, reciprocitat, etc.

– Metodologia activa que es realitzarà a través de l'observació i experimentació durant tot el període. Les activitats o experiències s'organitzaran a partir dels interessos de cada nen i nena per tal de què els infants participin directament i de manera vivencial.

– Mediació educativa. En aquestes edats, l'educador/a serà qui farà de mediador i donarà exemple amb les solucions que es prenguin davant d'un conflicte, educant per la convivència, mediant el diàleg i la cooperació per aconseguir un clima pacífic, on tothom es acceptat.

– El joc com a recurs didàctic. Utilitzarem el joc per al desenvolupament i l'aprenentatge dels infants, com una activitat instintiva i espontània, on els infants practicaran el que saben i experimenten . També, les situacions de joc planificades poden ser molt diverses segons les capacitats que es vulguin potenciar o afavorir en cada moment. El material que s'ofereix determinarà l'estil de joc que es desenvoluparà en cada situació i per tant els educadors i educadores tindrem molt en compte el joc dels infants i proporcionant elements i materials per potenciar uns o altres jocs, depenent de les capacitats que es volen desenvolupar.

– Tractament a la diversitat. Cada infant té una sèrie de característiques físiques, socials o psicològiques que els fan diferents. Per tal d’assumir la diversitat dels infants, definirem plantejaments i s'adequaran les actuacions atenen a la diversitat de l’alumnat adaptant la programació a les necessitats per aconseguir que els nens i nenes desenvolupin al màxim les seves capacitats.

– La família com a factor clau en el procés educatiu. La participació de les famílies en aquesta etapa és molt important i en l'adaptació, què és el nostre propòsit, encara és més imprescindible ja que els infants d'aquestes edats necessiten ser acompanyats per les persones de referència quan comencen en un entorn nou. Amb la participació de les famílies es donarà continuïtat a l'entorn familiar dins l'escola i seguretat als infants per minimitzar la sensació de canvi d'entorn. També fomentarà la confiança i la comunicació, tant individualment com col·lectiva, entre escola-família on es donarà suport en aquest moment tant delicat per a tothom.

Tots aquest principis estan molt lligats amb els aprenentatges essencials que es pretén que els infants adquireixin amb la forma natural que aquests tenen d'aprendre i amb els recursos que els hi hem proporcionar per desenvolupar de forma equilibrada les seves capacitats. A més les activitats que es proposen seran:

– Motivadores i engrescadores. Totes les activitats que es vagin realitzant promouran la participació dels infants juntament amb les famílies. Això s'aconseguirà a través d'activitats lúdiques que permetran a tots els infants participar-hi activament potenciant la cooperació entre tots els infants i les famílies a través de la diversió. El fet d'emmarcar totes les activitats del llarg del projecte dins d'un centre d'interès ens permetrà mantenir l'expectació de tots els


25

infants, és a dir, el nou món màgic que presentarem i la consecució d'un objectiu final ens permetrà emmarcar totes les activitats dins d'un context motivador i engrescador.

– Reparadores, terapèutiques i/o assistencials. A través de totes aquelles activitats que es proposen es realitzarà una intervenció per al període d'adaptació dels infants, centrant-se principalment en la necessitat de la participació de les famílies durant aquest període, on totes les activitats presentades estaran encarades a treballar la seguretat, la confiança i l'adaptació a l'escola. Així la metodologia que seguirem anirà dirigida a pal·liar o solucionar els problemes que pugui generar el moment de l'entrada a l'infant a l'escola.

– Flexibles. Totes les activitats que es realitzaran han de permetre la seva modificació per tal de poder-les adaptar a les circumstàncies dels moment, i per tant, aquestes han de incloure estratègies i tècniques que permetin fomentar la participació, col·laboració i aprenentatge en-tre els infants, la família i l'escola.

4.4.1 Activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats

SEQÜENCIACIÓ DIDÀCTICA

Unitat 1: L'adaptació

ACTIVITAT D’AVALUACIÓ INICIAL

– ACTIVITAT 1 Dinàmiques de presentació:

Es faran activitats de presentació i coneixença, amb cantarella de salutacions, cançons de bon dia, quadre amb imatges dels infants que han assistit a l’escola i els què es queden a casa, etc.

– ACTIVITAT 2: Imaginem on viu la Xiela:

Es guarnirà l'aula per ambientar-la amb els infants i famílies i es farà la presentació de les fades i el seu nou món màgic.

– ACTIVITAT 3: El conte de la Xiela:

L'activitat que porta per títol "El conte de la Xiela" és una activitat per treballar les emocions viscudes els primers dies a l'escola. Consistirà en explicar una adaptació del conte "La fada Xiela"(1) i es realitzarà amb la col·laboració dels familiars d'alguns dels infants de la classe "Fades dels arbres".

(1)Robert, J. - Caupena, C. La fada Xiela. Arola Editors. Abril 2011

ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT:

– ACTIVITAT 4: La Xiela viatgera:

S'entregarà una nina de drap als infants sense decorar i un diari. L'activitat tractarà de què cada dia un infant es durà la nina a casa i la família li afegirà un complement. La nina anirà junt amb un diari on els pares juntament amb l'infant escriuran el que li han afegit a la nina i qualsevol anècdota, dibuix, sentiment o pensament que tinguin. El dia de l'activitat s'exposarà el viatge de la fada per les llars dels infants a l'aula.

– ACTIVITAT 5: La fada Xiela i tu.

L'activitat "Com sóc jo", consisteix en la descoberta d'un mateix i dels altres, mitjançant imatges/fotografies, dels propis infants i familiars, q hauran portat les famílies dels nens i nenes...

– ACTIVITAT 6: Viatge al bosc màgic de les fades:

L'activitat "Viatge al bosc màgic de les fades" consisteix en portar a terme el joc heurístic amb materials naturals relacionats amb el bosc i la tardor. Aquesta tindrà lloc a la pròpia aula ,la qual


26

estarà ambientada amb murals que il·lustraran un bosc.

– ACTIVITAT 7: Llums i colors:

L’activitat de llums i colors està pensada perquè els infants i acompanyants experimentin amb la llum i el color, observant i creant canvis en un mateix espai, estimulant la creativitat i el sentit de la vista, gaudir de la interacció en la creació d'atmosferes diferents.

ACTIVITAT DE SINTESIS

– ACTIVITAT 8: Visitem el bosc (petita excursió) i pintem amb la natura.

Els infants en l'activitat "Visitem el bosc i pintem amb la natura" hauran d'observar la natura en un parc del costat de l'escola. Una petita excursió per descobrir la natura i agafar tres fulles de plantes diferents cada un d'ells. A l'aula es farà un mural amb les diferents fulles per tal d'observar-les i comentar les diferències.

– ACTIVITAT 9: Construïm un mural:

Es construirà i es penjarà a l’aula el mural amb les fulles recollides a l'excursió.

4.4.2 Materials necessaris

A continuació indiquem la relació de materials específics necessaris per dur a terme la programació establerta dins la unitat didàctica “Un nou món màgic”. Per tal de definir de forma més precisa la relació de materials s'ha establert un llistat classificatori on es diferencia el material fungible del material no fungible.

A continuació també s'adjunta la relació de materials didàctics que s'empraran.

Material fungible

1. Material convencional

– Cartolines de colors variats

– Folre adhesiu transparent

– Retoladors de colors

– Velcro adhesiu

– Gomets de diferents formes i colors

– Ceres de colors

– Paper d'embalar per a realitzar murals

– Cinta adhesiva

– Cola en barra

– Pintures per la cara

– Llibretes

– Paper de cel·lofana de colors

– Confeti lluent (platejats, daurats, etc.)

– Pintures de gel amb purpurina de diferents colors


27

2. Material de rebuig

– Caixes de cartró de diverses mides

– Rotlles de paper de WC

– Diaris vells

– Caixes de llet

– Envasos de productes (pots de xampú, iogurts, botelles d'aigua, etc.)

Material no fungible

1.Mobiliari i equipaments

– Catifa

– Coixins

– Cadires adequades als infants

– Taules modulars adequades als infants

– Equip de música

– Retroprojector

– Prestatgeries mòbils i adequades a l'alçada dels infants

– Mirall de paret

– Caseta de fusta adequada als infants

2. Material accessori per al joc

– Robes de diferents colors

– Disfresses i complements (barrets, mocadors, perruques, etc.)

– Ninots de peluix

– Materials de casa (estris de cuina, culleres de fusta, pots de plàstic, etc)

– Nina de drap

– Llanternes per a tots els infants (es demanaran a les famílies)

– Cistell de vímet

– Bosses de recollida

– Titelles de guant

– Fotografies (es demanaran a les famílies)

– Làmines amb imatges de parts del cos

– Corda usada com a guia per a les sortides exteriors

3. Materials naturals

– Pinyes


28

– Closques de petxines

– Taps de suro

– Fulles seques

– Branquetes

– Castanyes

– Garrofes

– Glans

– Pedres

– Herbes petites

Material didàctic

– Cançó Bon dia de la Dàmaris Gelabert

www.youtube.com/watch?v=k5x58tG4ElA

– Tema musical El sueño de las hadas d'Enya

www.youtube.com/watch?v=OKStJaD3wcE

– Tema musical Wim Mertens - Struggle for Pleasure

https://www.youtube.com/watch?v=LvZQOYzycVA

– Tema musical: Alegria de Cirque do soleil

https://www.youtube.com/watch?v=smkiSJf2cHE

– Conte La fada Xiela de Judit Robert

www.youtube.com/watch?v=Ew4kW2DbI5Q

http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=978-84-92839-13-2

– Nina de drap

http://www.hadasycuscus.com/como-hacer-munecos-waldorf-paso-a-paso-diy/

http://www.youtube.com/watch?v=k5x58tG4ElA

http://www.youtube.com/watch?v=OKStJaD3wcE



http://www.youtube.com/watch?v=Ew4kW2DbI5Q

http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=978-84-92839-13-2



29

4.4.3 Temporalització

La nostra proposta educativa l'englobarem dins del primer trimestre del curs 2014-2015; es centrarà en la unitat didàctica UD1, emmarcada al llarg del mes de setembre dins el període d'adaptació i forma part de 15 unitats didàctiques programades al llarg dels tres trimestres de l'any 2014.

La temporalització de la unitat didàctica 1 període d'adaptació serà la següent:

Setembre

Primera setmana

Dilluns 1 de setembre

Dimarts 2 de setembre

Dimecres 3 de setembre

Dijous 4 de setembre

Divendres 5 de setembre

ACTIVITAT 1:

Dinàmiques de presentació i salutació (T. 15 min)

Joc lliure als racons (T. 45min)

ACTIVITAT 1:



ACTIVITAT 1:



ACTIVITAT 1:



ACTIVITAT UD12

Segona setmana






ACTIVITAT UD2 ACTIVITAT 2 : Imaginem on viu la Xiela (T. 30 min)

ACTIVITAT 2: Imaginem on viu la Xiela (T. 30 min)

Dia Festiu a la llar

ACTIVITAT UD12

Tercera setmana






ACTIVITAT UD2

ACTIVITAT 3: El conte de la Xiela (T. 30 min)

ACTIVITAT 4: La Xiela Viatgera (T. 30 min)

ACTIVITAT 5: La fada Xiela i tu. (T. 20-30 min)

ACTIVITAT UD12

Quarta setmana






ACTIVITAT UD2 ACTIVITAT 6: Viatge al bosc màgic de les fades. (T. 40 min)

ACTIVITAT 7: Llums i colors. (T. 15-20 min)

ACTIVITAT 8: Visitem el bosc i pintem amb la natura.(T. 40 min)

ACTIVITAT UD12

Cinquena setmana



ACTIVITAT UD2 ACTIVITAT 9: Construïm un mural a l’aula amb les fulles recollides (T. 45min)

* Els colors de les graelles corresponen al CALENDARI 1er

TRIMESTRE 2014, el qual, el trobareu a la pàgina 5.


30

El temps de realització, segons l'espai que s'utilitzi (aula, sala polivalent), serà de 20-45 minuts apro-ximadament, sempre tenint en compte l'estat i la implicació dels infants i les seves famílies. Per les activitats programades com sortides o representacions el temps de realització serà més ampli, se-gons cadascuna de les activitats.

4.4.4 Agrupament de l'alumnat

Els infants s'agruparen per edat homogènia i amb poca diferència de mesos entre el més petit i el més gran. El fet de formar els grups de nens per edats i que en un grup hi pugui haver diferències de pocs mesos d’edat i tenir un nivell de competències similar fa que s’organitzin amb més facilitat les activitats de grup.

La ràtio serà de 6 infants per educadora, ja que cal que els grups siguin reduïts perquè es pugui fer una atenció individualitzada, perquè el nen pugui conèixer altres infants i l’adult i perquè no es trobi perdut en un espai massa gran per a ell. I amb l’infant amb NEE que tenim a l’aula hem trobat con-venient reduir el nombre d’infants del grup segons l’article 12.1 del Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres a Catalunya.

Els agrupaments dels infants per a cada activitat són els següents:

Dia i nom de l’activitat Agrupacions

Dinàmiques de coneixença Serà en petits i grans grups (infants-famílies-escola)

Activitat d'ambientació de l'aula

Es farà en gran grup (infants-famílies-escola)

Dia 16: El conte de la Xiela. L'activitat es portarà a terme en gran grup amb la totalitat dels 13 infants que conformen l'aula de P1 “Fades dels arbres”

Dia 17: La Xiela viatgera. Tots els infants s'agruparan junts en rotllana a l'aula “Fades dels arbres.

Dia 18: La fada Xiela i tu Els infants s’agruparan junts a l'aula i es faria una rotllana

Dia 23: Viatge al bosc màgic de les fades.

Es faran dos grups diferenciats, un de 7 infants i l'altre de 6. D'a-questa manera, l'activitat es desenvoluparà en dues fases, primer amb un grup i després amb l'altre. L'edat dels infants és homogè-nia, ja que tots fan P1.

Dia 24: Llums i colors L’activitat serà amb tots els infants, a més dels acompanyants dins la sala de psicomotricitat,

Dia 25: Visitem el bosc i pin-tem amb la natura.

L’activitat serà en grup conjuntament amb els pares/mares.

4.4.5 Paper de la persona educadora

Cal esmentar primer de tot que la incorporació de l’infant a un centre educatiu, en aquest cas, la Llar, comporta un canvi en la seva vida, perquè passa d’un entorn reduït i conegut a un altre més ampli i diferent per a ell. I dins aquest context educatiu l’educadora passa a ser per a l’infant el seu referent afectiu, i com a tal, el paper que ha d’assolir és el següent:

– Ha de proporcionar-li seguretat, afectivitat, punts de referència i establir un vincle amb ell, però sense treure importància al paper de la mare, perquè només així iniciarà la seva relació amb els altres.


31

– Ha d’aportar una atenció adequada, de qualitat i una acollida emocional, creant d’aquesta manera un vincle afectiu amb l’infant, el qual li facilitarà el desenvolupament de la seva seguretat i autonomia.

– Ha d’establir amb l’infant una relació de comprensió, comunicació i d’escolta basada en l’empatia.

– Ha de conèixer els interessos i necessitats de l’infant i també del grup, per tal de poder adequar la intervenció als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge.

– Ha de promoure la manipulació i experimentació en l’infant a partir del material que posi al seu abast.

– Ha d’afavorir la socialització a l’aula.

– Ha d’observar comportaments i situacions que es donin durant l’activitat per poder tenir més eines de treball i comprensió.

– Les activitats que proposi han de ser motivadores, significatives, socialitzants i lúdiques ( característiques específiques per el període d’adaptació dels infants) i que afavoreixin el coneixement del seu entorn proper, és a dir, dels companys,de les educadores i de l’espai que l’envolta.

– Ha de participar en les activitats però sense dirigir-les ni coartar-les.

– Ha de ser responsable de tot allò que succeeixi a l'aula.

– Ha de conèixer i disposar dels instruments de treball necessaris per a portar a terme les diferents activitats.

– Ha de planejar, programar i avaluar les activitats, tant a nivell individual com de grup.

– I per últim, ha d’organitzar els estímuls ambientals per així afavorir les situacions d’aprenentatge i de comunicació.

4.5 L'atenció a la diversitat

Dins del nivell d’educació infantil, és on juga un paper molt important el tractament de la diversitat. Partint de la base que cada infant és diferent com a persona, la pràctica educativa s’ha d’organitzar tenint en compte els elements bàsics d’una pedagogia de la diversitat: flexibilització en l’organització, diversificació de situacions d’aprenentatge, adequació de materials...

Per això, tant el projecte educatiu com les programacions didàctiques han de ser flexibles, per tal de que permetin portar a terme concrecions individuals i ajustades a les característiques, als ritmes de desenvolupament i a les singularitats de cada infant.

Per dur a terme a la pràctica la diversitat com a tal, a l’aula es preveuen activitats en: racons, tallers, petit grup, entre altres coses, que permeten l’atenció més individual, ampliant o reforçant els apre-nentatges segons sigui més convenient.

Les mesures d’atenció a la diversitat que es tindran en compte en el nostre projecte són:

– Proposar objectius d’aprenentatge a diferents nivells i ritmes.

– Prioritzar els continguts procedimentals.

– Programar activitats amb la utilització de diferents llenguatges, ritmes i estils d’aprenentatge i en diferents espais i amb diferents tipus de recursos.

– Utilitzar materials variats per a diferents ritmes, nivells i interessos.

– Coordinar els equips docents.

– Fer el seguiment del procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes.

– Utilitzar metodologies diverses com el treball per projectes, el treball cooperatiu, el treball


32

individualitzat, etc., metodologies totes elles que faciliten l’atenció a la diversitat.

– Fer avaluacions inicials.

– Fer el seguiment dels alumnes.

– Diversificar les maneres d’avaluar.

Aquells infants que presenten necessitats educatives especials (NEE) han de rebre l’atenció adequada a les seves capacitats individuals i els objectius a assolir des del moment en què aquestes necessitats són detectades.

Un aspecte que cal tenir en compte és la necessitat d’assessorament d’un professional, que poden tenir tant els pares com educadores, ja que aquests conten amb uns coneixements i recursos necessaris per poder complementar la feina realitzada per les educadores.

Així doncs integrar a un infant amb NEE comporta:

– Dotar a la Llar de recursos humans i materials adaptats als infants.

– I un procés d’avaluació i seguiment de les seves necessitats partint de les seves característiques individuals.

Per altra banda cal destacar també que l'Atenció a la Diversitat ha de ser enfocada en proporcionar un ambient de treball igualitari per a tots els infants. Així doncs caldrà treballar en favor de millorar les necessitats de l'infant que presenta la necessitat especial però sense oblidar en cap moment la resta d'infants i les dificultats adaptatòries que pot suposar per ells compartir hàbits, rutines, activitats de forma diària amb un infant amb NEE.

En aquest projecte es tractarà a un infant amb una NEE motriu, i per tant, acomodarem l’organització de l’espai i de tot allò que l’envolta a les seves possibilitats motrius i de desplaçament tenint especial atenció a les barreres arquitectòniques tan dins l'aula com a la resta de l'escola. Al principi de curs es farà una avaluació psicopedagògica per valorar quines necessitats específiques tindrà l'infant. D'altra banda a l'hora d'abordar l'avaluació cal considerar determinats aspectes de crucial importància:

– Conèixer el quadre motor davant del qual ens trobem, sobretot per saber si estem davant d'un retrocés en el desenvolupament evolutiu.

– Demanar tota la informació possible dels serveis sanitaris i socials que han vingut atenent a aquest infant.

Les avaluacions han de ser multi-professionals i inter-institucionals i a través d'aquesta avaluació, s'intentarà respondre a les següents preguntes:

– Com es desplaça l'infant?

– Com manipula?

– Com es comunica?

– Com anem a asseure'l?

– Requerirà adaptacions en el seu mobiliari escolar?

– Controla esfínters?

– Té crisis convulsives?

– Té altres deficiències associades?

En el cas futur que l'infant tingués dificultats i necessités recolzament es demanaria una nova consulta psicopedagògica i si calgués ens adreçaríem al CDIAP per treballar conjuntament amb ells i la família les dificultats detectades. El CDIAP és un servei gratuït d'atenció precoç públic integrat en el Sistema Català de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya on poden accedir les famílies i professionals interessats o preocupats per algun aspecte relacionat amb el desenvolupament de l’infant.


33

4.6 Avaluació 4.6.1 Valoració del progrés i evolució dels infants 4.6.1.1 El criteris i els instruments d'avaluació.

Per tal de dur a terme l'avaluació i el seguiment del infants de forma adient i el més objectiva possible cal definir en primer lloc els criteris establerts per realitzar aquestes valoracions.

Els criteris seran comuns per a totes les àrees treballades a l’etapa d’Educació Infantil, puntualitzant que en l’avaluació dels alumnes, es seguiran els criteris que estableix el Decret 181/2008 de 9 de setembre pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments.

Donat que ens trobem en el primer cicle d'Educació infantil, l'avaluació serà global, contínua i formativa. I per tal de realitzar aquesta avaluació acomplint els criteris esmentats s'utilitzaran els següents instruments d’avaluació:

– Observació directa i sistemàtica, considerada la tècnica principal del procés d'avaluació en aquesta etapa.

– Treball diari de classe: observació i coneixença

– Execució d’ordres donades

– Esforç en la realització de les activitats

L'avaluació ens ha de servir per identificar els aprenentatges adquirits, el ritme i les característiques evolutives de cada nen o nena així com l’assoliment de les capacitats bàsiques (sobretot en finalitzar l’etapa) que es desenvolupen entorn els eixos següents:

– Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma

– Aprendre a pensar i a comunicar.

– Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

4.6.1.2 El procediment d'avaluació. El com, El quan i el Perquè.

1- L'avaluació Inicial o avaluació durant el procés d'adaptació: Per tal de poder avaluar de forma específica el període adaptatiu i per tant valorar infants, familiars i educadores, tots ells protagonistes en el procés, creiem oportú fer un plantejament concret en vers aquest aspecte.

Durant el temps establert que comprendrà aquest període, el primer mes de curs, plantegem seguir una avaluació que ens sigui útil per treballar en la millora d'aspectes fonamentals que conformen aquesta etapa d'inici a l'escola dels infants.

Les educadores realitzaran, per mitjà de l'observació directa dels infants i els seus familiars participants, anotacions en unes graelles d'observació preestablertes (“annex 4”) de forma expressa per a avaluar aquest procés on comentaran aspectes rellevants, de forma individual, per cada un dels infants i els seus familiars. Per altra banda s'autoavaluaran exposant en un altre document (“annex 5”) les sensacions que han viscut en aquells dies i els aspectes més destacats de forma personal.

Entenem que aquesta tipologia d'avaluació realitzada de forma específica a l'inici de curs ens servirà per documentar-nos, a l'hora, d'aspectes referents a les característiques dels infants, els seus nivells de coneixement, habilitats, característiques i idees. Informació útil per enfocar amb més seguretat el treball posterior de la resta de unitats didàctiques programades.


34

2- L'avaluació continua: L'avaluació pròpiament dita que es durà a terme durant el curs de P1 es començarà a fer després del període d’adaptació dels alumnes. Mitjançant l’observació directa dels nens/es, les educadores podran anar obtenint la informació més rellevant per analitzar el procés dut a terme i reconduir-lo amb l'objectiu d'obtenir un millor resultat.

L'avaluació continua es realitzarà per tal de conèixer els progressos que efectua cada alumne en el desenvolupament de les seves capacitats i el grau d’assoliment dels objectius establerts. Les educadores tutores del curs seleccionaran les activitats d’ensenyament i aprenentatge que faran servir amb finalitats valoratives. Els instruments d’avaluació dels alumnes poden ser variats: observació d’un procés, comprovació d’una producció concreta, etc. Les educadores elaboraran unes graelles o fulls de seguiment (“annex 6”) on registraran el procés que segueix l’alumne en l’adquisició dels continguts programats, el seu interès, el seu esforç i la seva participació.

A l’avaluació sempre es tindrà en compte el progrés personal de l’alumne i l’actitud mostrada durant tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Per altra banda aquest tipus d'avaluació ens ha de permetre valorar l'adequació de materials, espais, activitats proposades i l'acompliment dels objectius proposats inicialment. A l'hora serà també en aquesta avaluació on haurem de valorar la nostra pròpia motivació, implicació i actitud personal i els seu condicionament vers els infants.

Un altre punt a tenir en compte és que en el grup d'alumnes hi ha un infant amb NEE. Aquest aspecte caldrà reflectir-lo també en l'avaluació i es proposarà una avaluació individualitzada en concordança a la NEE de l'infant i el seu pla individualitzat (PI) ja establert. Caldrà recollir informacions rellevants del que pugui comportar tan de forma individual pel nen com per a la resta de companys que composen el grup.

3- L'avaluació final: Es durà a terme al final del procés i ens permetrà recopilar informacions referides a:

– El grau d'assoliment de les capacitats establertes per a l’etapa

– La concordança o discordança dels resultats amb els objectius de cicle

– L'adequació dels objectius proposats

– El context d'ensenyament

– El procés de l'aprenentatge

Totes les tipologies d'avaluació proposades ens han de permetre recollir la informació necessària per tal d'elaborar els informes individuals (“annex 7”).

Amb una periodicitat quadrimestral, l’equip docent de l’etapa d’Educació Infantil elaborarà un informe de cada infant que entregarà a les famílies. L'informe s’ajustarà als continguts treballats al llarg del quadrimestre i reflectirà el progrés aconseguit pel nen o nena, juntament amb les pertinents observacions individuals del seu procés d’aprenentatge, on es valoraran els aspectes personals i evolutius que es considerin oportuns esmentant -hi les mesures de reforç que s’hagin pogut adoptar.

Els informes estaran estructurats en diferents apartats. Uns referents de forma concreta a les àrees curriculars, altres enfocats a destacar informacions referides a hàbits i rutines i uns altres que expressaran punts concrets a destacar en relació a l'adaptació, el comportament i l'actitud de l'infant.

La redacció dels informes es farà de forma planera, clara i concisa per tal de que la informació arribi a les famílies de forma senzilla i entenedora.


35

4.6.1.3 La comunicació de la informació El centre informà als pares i mares o als tutors dels infants de l’evolució escolar dels seus fills/es per mitjà de:

1- Entrevistes Personals: A banda de l'entrevista individual prèvia a l'inici de curs, durant el curs es realitzarà, com a mínim i obligatòriament, una entrevista amb cadascuna de les famílies de cada alumne per tal de mantenir als pares informats del procés d’ensenyament i aprenentatge i de l’avaluació.

En el cas que observem que un alumne presenta algun tipus de dificultat en el seu procés d’ensenyament i aprenentatge, el mitjà de comunicació que utilitzarem amb les famílies serà l’entrevista i se n'efectuaran tantes com sigui convenient.

2- Reunions col·lectives amb els pares: Se'n realitzarà una a l’inici del curs i una altra en finalitzar-lo amb la finalitat de mantenir els pares informats del procés d’ensenyament i aprenentatge, de l’avaluació dels seus fills i de la classe a la que pertanyen.

3- Informació diària: La comunicació diària amb les famílies es realitzarà de forma personal entre educadores i pares a les entrades i sortides de l'aula sempre que sigui necessària i mitjançant un suport escrit com és l'agenda de seguiment de l'infant. En l'agenda, que anirà i vindrà cada dia des de casa a l'escola i de l'escola a casa, les educadores anotaran informacions rellevants referents als hàbits, l'alimentació i el descans de cada nen o nena. D'igual manera l'agenda serà una eina molt útil per fer arribar informacions puntuals des de les famílies cap a la llar.

4.6.2 Valoració de la unitat didàctica

Per tal de valorar la intervenció que durem a terme a través del nostre projecte, creiem de vital importància dur a terme una bona avaluació de l'aplicació d'aquest mateix. Per aquest motiu, tant abans com durant i després de l'aplicació del projecte, durem a terme una acurada avaluació. A través d'aquesta avaluació podrem veure quins han estat els punts forts del projecte i quins els punts dèbils, fet que ens permetrà millorar-los en posteriors projectes.

Durem a terme tres avaluacions en moments diferents.

Per una banda, una avaluació inicial, la qual ja hem dut a terme durant la fase de diagnòstic i per tant no matisarem en aquest apartat. També durem a terme una avaluació contínua durant la qual es farà durant l'aplicació del projecte i que ens permetrà veure com evoluciona aquest i si s'han de fer modificacions. I per últim, durem a terme una avaluació final, a través de la qual podrem veure si hem assolit tots aquells objectius que ens havíem proposat i quins han estat els resultats finals de la nostra intervenció.

Com educadores valorarem tot el projecte i la nostra feina:

– El desenvolupament de les activitats.

– La idoneïtat de l'espai, el temps i dels materials.

– El paper de l'educadora durant la realització de les activitats.

– L'adequació del procés ensenyament-aprenentatge als objectius i continguts fixats i també a les necessitats dels infants.

– I la participació i la implicació per part de les famílies en les activitats. Per fer de manera operativa l'avaluació de la unitat, és important establir criteris coherents amb la definició dels objectius, continguts i activitats que tenen com a referent el desenvolupament de les


36

competències bàsiques. Els criteris d’avaluació són els referents per al disseny dels instruments i graelles d’avaluació. En relació al funcionament general de la unitat didàctica:

Si No Observacions

Les activitats proposades han afavorit la integració en el grup de tots els participants.

Les activitats han fomentat l'expressió i comunicació entre infants-famílies i educadores.

El procés d’ensenyament-aprenentatge ha estat adequat a les capacitats dels infants.

L'organització del temps de les activitats ha estat suficient i flexible adaptant-se a les individualitats dels infants i de grup.

Les activitats programades han fomentat la participació i interacció dels infants

Els espais escollits per les activitats han estat segurs i adequats per les activitats treballades.

Els espais han estat acollidors i accessibles creant un clima agradable.

Els recursos que s'han posat a disposició dels infants han estat suficients i adequats a les necessitats.

En relació al paper de les educadores:

Si No Observacions

La intervenció per part de les educadors ha estat de guia però deixant temps suficient als infants per iniciar-se en les activitats.

Les propostes d’activitat han respost als interessos i les necessitats dels infants.

S'ha facilitat i fomentat una relació afectiva positiva i segura contribuint al desenvolupament des infant.

S'han dirigit les activitats adequant-les a diferents nivells segons les necessitats dels infants.

S'han acompanyat i valorat els aprenentatges dels infants encoratjant-los amb amabilitat i confiança.

S'han fet totes les observacions que calen al llarg de tot el procés


37

En relació a les famílies:

Si No Observacions

Els mecanismes de relació família-escola: han estat suficients i adequats als objectius.

S'ha aconseguit crear un clima de confiança on les famílies es sentin escoltades i acceptades.

La participació de les famílies ha estat significativa respecte a la assistència.

L'organització del temps ha estat assequible a les famílies.

Les famílies han gaudit del temps d'estada a l'escola.


38

ANNEXOS

Annex 1: Justificació de la necessitat seleccionada La incorporació dels infants a l'escola bressol o llars d'infants, suposa un canvi molt important en les vides de les famílies i una base educativa per l'infant. És per l'infant la primera sortida de l'àmbit familiar i, per tant, un allunyament dels models de referència. Fins i tot als nens i nenes que ja han assistit amb anterioritat a la escola bressol o llar d’infants, els exigeix un esforç d'adaptació a uns espais, ritmes, rutines, companys i adults amb els que hauran d'establir noves relacions.

Per tant a l'hora de planificar el període d'adaptació cal guiar-se per dos criteris fonamentals: realis-me i flexibilitat que permetran adaptar-se a les característiques personals i familiars dels alumnes facilitant una integració més idònia i amable. I no tan sols els infants són els únics implicats en aquest procés, la família i l'escola inicien també una relació, i és molt important, que aquesta relació arribi a una bona entesa, per tal de garantir la seguretat i l'estabilitat afectiva dels infants, tan neces-sària per al seu aprenentatge i desenvolupament.

Per aquesta raó, proposem una programació on es demana la participació activa de les famílies du-rant el procés d’adaptació, donant temps als infants, famílies i educadors, per a sentir-se més desin-hibits i confiats amb els altres.

Tanmateix gairebé la totalitat de les necessitats detectades amb anterioritat per totes les membres del grup, han coincidit envers la seguretat i l'estat emocional dels infants.

– Conscienciar als pares de la importància que té el període d'adaptació dels seu fills a la Llar.

– La manca d'educadores durant aquest període.

– Treballar la separació dels infants i els seus pares, després de les vacances i el inici de curs.

– Preparar als pares per aconseguir una bona manera de deixar als seus fills a la acollida.

– Preparar als infants a l'hora de dinar, perquè sàpiguen què han de menjar, de quina forma i com respectar als companys.

– Regularitat en l'assistència de l’Infant a la Llar.

– La puntualitat en la recollida de l’Infant de la Llar.

– Establir relacions de confiança i coneixement entre família-Llar.

– La importància de la participació de les famílies en referència a l'assistència i l'adaptació de les activitats i espais per part de la Llar.

– Treballar la inseguretat emocional de l’Infant oferint un acompanyament individualitzat tant per l’Infant com per les famílies.

Després de debatre entre totes aquestes necessitats, la següent frase expressa en conjunt el que creiem més important.

La importància de la participació i la implicació de les famílies en l'acompanyament dels in-fants durant el període d'adaptació.

Amb el nostre projecte, volem donar resposta a aquesta necessitat, on es portaran a terme tota una sèrie d'activitats, objectius, denominacions, reunions familiars, etc., les quals estaran programades per explicitar amb els infants junt a les seves famílies en les primeres setmanes, fins que progressi-vament els infants, es trobin més segurs i comencin a crear vincles afectius amb les educadores i els seus companys de l’aula.


39

Annex 2 . Fitxes de les activitats de la Unitat didàctica Activitats Inicials

ACTIVITAT 1 (1, 2, 3, 4 de setembre 2014)

Nom de l'alumne/a: Grup

Títol de l'activitat:

Bon dia, salutacions i presentacions.

Temporalització: 15'

Espai on es durà a terme:

Es durà a terme a l'aula de “Les fades dels arbres” i els infants es distribuiran asseguts en rotllana a terra.

Nombre d'infants i edat:

13 infants de P1 (1 a 2 anys).

Objectius d'aprenentatge:

– Adquirir valors com l’amistat i crear confiança entre els infants, la família i les educado-res

– Gaudir del joc a través de les activitats proposades.

– Adquirir nocions i mostrar habilitats socials a través de l'activitat.

– Respectar els companys, els objectes, el material i l'espai durant l'activitat.

Continguts:

Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres:

1. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

2. Disposició per establir relacions afectives positives amb els educadors, la família i els altres infants.

Àrea de descoberta de l'entorn:

1. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les relacions que s’hi estableixen.

2. Participació i escolta activa en la presentació, les salutacions i la cançó de bon dia durant l'activitat.

Àrea de comunicació i llenguatge:

1. Utilització de diversos tipus de comunicació: sons, gestos, actituds...

2. Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres.

Materials:

– Un reproductor de Cd.

– La cançó de Dàmaris Gelabert «Bon dia»

– Cartolina, fil i rotuladors.


40

Recursos:

– La cançó al canal de l'autora i la cançó mimada:

http://www.youtube.com/playlist?list=PLw1xHYr_oNTFykdj6fAWgxdqma7AfGb68

Desenvolupament de l'activitat:

Dia 1:

– Després de rebre als infants el organitzarem en rotllana i es presentaran les educado-res.

– A continuació les educadores portaran a terme les presentacions de cadascun dels in-fants, i els familiars que participin en l'activitat també ho faran, fent menció, a més a més, de l'infant que acompanyen.

– Per finalitzar l'activitat posarem la cançó de bon dia i seguidament la cantarem dos cops deixant que els nens ballin lliurement

Dia 2:

– Després de rebre als infants el organitzarem en rotllana i es presentaran les educadores


– Finalment posarem la cançó de bon dia i seguidament la cantarem un cop i després es cantarà amb els gestos que té la cançó.

Dia 3 i 4:

– Després de rebre als infants el organitzarem en rotllana i es presentaran les educadores


– Finalment posarem la cançó de bon dia i seguidament la cantarem dos cops amb els gestos que té la cançó.

Adaptació de l'activitat amb l'infant amb NEE: A l’aula de P1 hi ha un infant que presenta una discapacitat de tipus motriu (concretament espina bífida lumbosacra), que li suposa només, certes dificultats de mobilitat d’una manera bastant lleu. Per tant, haurem de tenir presents uns criteris d’adaptació, de manera que ens permetin facilitar-li així, la seva participació en l’activitat de joc:

– Delimitar l’espai per tal de compensar les seves dificultats de mobilitat.

– Que el terra sigui llis i pla per afavorir els seus desplaçaments.

– La presència d’una persona de suport, ja sigui familiar o la pròpia educadora per facili-tar-li seguretat en la seva participació durant la sessió de joc.

– Si a l'infant li calgués es podria utilitzar la seva cadira per posar-lo a la rotllana i seure a tots els infants en cadires perquè tots estiguessin a la mateixa alçada.

Avaluació dels infants:

– Ha adquirit valors com l’amistat i mostren confiança entre els infants, la família i les edu-cadores

– Ha gaudit de l'activitat.

– Ha mostrat interès per l'activitat.

http://www.youtube.com/playlist?list=PLw1xHYr_oNTFykdj6fAWgxdqma7AfGb68


41

– Ha desenvolupat les habilitats relacionals i socials esperades.

– Mostra respecte pels companys, els objectes, el material i l'espai durant l'activitat.

Avaluació de l'activitat:

– Els materials han estat suficients per realitzar l'activitat.

– La supervisió de les activitats i els recursos humans han estat suficients.

– L'activitat exercita les habilitats de relació amb les famílies, els infant i l'escola.

– L'activitat permet una millor adaptació dels infants durant el període d'adaptació.

– La participació de la família ha estat activa.


42

ACTIVITAT 2 (9 i 10 de setembre 2014)



Imaginem on viu la Xiela.

Temporalització: 30'


Es durà a terme a l'aula de “Les fades dels arbres” i els infants es distribuiran segons l'activitat que es durà a terme (més detall l'apartat on es descriu el desenvolupament de l'activitat)




– Adquirir habilitats motrius a través del dibuix, els colors i les manualitats.

– Gaudir del joc i dels treballs en equip.

– Exercitar la capacitat de concentració en l’activitat pròpia durant uns minuts

– Adquirir hàbits socials de relació i de respecte envers els altres infants

Continguts:


1. Satisfacció explorant les pròpies possibilitats cognitives i motrius a través de les manualitats.

2. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social



2. Observació, exploració i manipulació dels materials per guarnir l'aula


1. Interessar-se i apreciar les manifestacions artístiques de l’entorn i donar-lis un significat proper.

2. Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives utilitzant tècniques i recursos bàsics.

Material fungible:

– Cartolines de colors variats, retoladors de colors, gomets, ceres de colors, paper d'em-balar mural, cola en barra, pintures, paper de cel·lofana, pintures de gel amb purpurina de diferents colors.

– 13 làmines amb una fada per decorar i pintar.


43

Material no fungible:

– Pinyes, branquetes, castanyes, pedres, fulles seques i qualsevol material natural que els familiars puguin aportar per crear el bosc màgic.


Dia 9:

– Asseurem als infants en rotllana i s'explicarà l'activitat. Es mostraran els materials, es distribuiran els infants en tres grups i cada un farà una tasca juntament amb una educa-dora i algun familiar de suport. Es tractarà d'una activitat força dirigida per les educado-res i els familiars participants. L'edat dels infants condiciona aquest fet.

– Tasques a realitzar:

1. Grup 1: amb materials naturals guarniran l'aula com si fos un bosc.

2. Grup 2: amb les branquetes i fulles es farà l'arbre de les fades.

3. Grup 3: es farà un petit mural on prèviament haurem escrit «Un nou món màgic» i es pintarà i guarnirà com els infants vulguin amb els materials que disposaran al seu abast: ceres, pintures, retoladors, gel purpurina, trossets de cel·lofana, etc.

– Es recollirà l'aula i tots els materials.

Dia 10:

– Asseurem als infants en rotllana i s'explicarà l'activitat. Es mostraran les làmines de les fades i cada infant la guarnirà i pintarà com vulgui. En aquest punt l'ajut dels familiars i les educadores serà important per tal de realitzar la tasca.

– Un cop finalitzat penjarem les fades per l'aula i per l'arbre de les fades juntament amb el mural que van fer el dia anterior.

– Es recollirà l'aula i tots els materials.

Adaptació de l'activitat amb l'infant amb NEE: A l’aula de P1 hi ha un infant que presenta una discapacitat de tipus motriu (concretament espina bífida lumbosacra), que li suposa només, certes dificultats de mobilitat d’una manera bastant lleu. Per tant haurem de tenir presents uns criteris d’adaptació, de manera que ens permetin facilitar-li així, la seva participació en l’activitat de joc:



– I la presència d’una persona de suport, ja sigui familiar o la pròpia educadora per facili-tar-li seguretat en la seva participació durant la sessió de joc.



– Ha adquirit habilitats motrius i socials adequades per la seva edat.


– Ha mostrat interès per l'activitat..

– Ha mostrat concentració durant l'activitat.






44





45

Activitat 3. (Dimarts 16 de setembre de 2014)

Nom de l'alumne/a: Mar Grifoll Tuset

Títol de l'activitat: El conte de la Xiela Temporalització: 30 minuts


L'activitat es durà a terme a l'aula de P1. Els infants s'asseuran en el racó del conte. Aquest espai està organitzat de tal manera que els infants poden seure en diferents llocs. Disposa d'una catifa, coixins, cadires adaptades a l'edat dels nens i un petit sofà. Està situat prop de la rotllana central de l'aula i per tant hi ha prou espai per tot el grup, educadores i familiars participants.


13 infants d'edats compreses entre 1 i 2 anys


– Adquirir seguretat emocional per part dels infants fent participar a les famílies de forma di-recta en l'activitat .

– Adquirir hàbits socials de respecte en vers els iguals i els adults participants

– Assolir la identificació dels sentiments d'alegria i tristor mitjançant el que ens transmet la protagonista del conte

– Exterioritzar per mitjà del gest les emocions principals que conté la història

Continguts:


1. Exteriorització de les emocions i els sentiments en front experiències noves. 2. Motivació de les expressions creatives i espontànies que permeten els contes del món de la

fantasia.


1. Iniciació en la socialització i pertinença de grup. 2. Treball de motivació i participació en l'activitat de forma activa.


1. Adquisició de nou vocabulari relacionat amb els sentiment i les emocions 2. Treball de la comunicació no verbal per mitjà del gest

Materials i recursos:

– Els set dibuixos extrets del conte original que ens faran de suport visual de l'explicació

– Cartolina on enganxarem les set escenes de l'adaptació del conte que explicarem

– Folre adhesiu transparent per plastificar les làmines dibuixades

Recursos:

– Adaptació del conte La fada Xiela


46

– Conte La fada Xiela de Judit Robert i il·lustracions de Cristina Caupena

www.youtube.com/watch?v=Ew4kW2DbI5Qhttp://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=978-84-92839-13-2

Desenvolupament de l'activitat: Durant la primera setmana de curs informarem, per mitjà d'una circular anotada a l'agenda de seguiment diari dels infants, la nostra intenció de portar a terme l'activitat d'explicar un conte de fantasia amb la col·laboració de dos familiars dels nens i nenes de l'aula. En el panell d'informació ubicat a l'entrada de l'aula penjarem un full on els familiars voluntaris puguin anotar els seus noms durant la setmana. El divendres en cas que la llista de voluntaris sigui molt extensa farem un sorteig i en triarem només dos. Un cop escollits els col·laboradors els deixarem una copia de l'adaptació del conte (annex 3) de la fada Xiela perquè durant el cap de setmana en puguin fer alguna lectura i practiquin com han fer l'explicació el dia de l'activitat. L'adaptació del conte s'ha realitzat acord amb les làmines extretes del conte original per fer servir com a suport de l'explicació. Consta de 7 punts d'explicació per tal de fer més fàcil d'entendre la història als infants d'aquesta edat. Designarem uns quant punts a cada familiar que col·labora i així planificar millor l'explicació.

Dimarts, 16 de setembre. Expliquem el conte de la Xiela

Convidarem als infants a seure en el racó del conte, procurarem que tots puguin visualitzar la part frontal on es col·locaran l'educadora i els dos familiars. Els nens i nenes podran seure a la catifa, als coixins o al petit sofà que hi ha en aquest racó. Educadora i familiar seuran en cadires petites i si ho desitja algun infant també.

Per tal d'introduir la història l'educadora farà una petita introducció explicant als nens i nenes que faran a continuació i el ben acompanyats que estan. Els familiars iniciaran l'explicació del conte i ho faran punt per punt als torns que prèviament haguem acordat. L'educador s'encarregarà d'anar mostrant els dibuixos (annex 3) que facin de suport a cada punt de l'explicació i s'intentarà que els familiars utilitzin gestos concrets per fer l'explicació de forma més fàcil i visual. En acabar l'explicació i per concloure l'activitat, l'educadora preguntarà als infants si els ha agradat i els nens i nenes podran manipular i observar de més aprop els dibuixos si així ho desitgen.

Adaptació de l'activitat: Adaptacions de l'espai: L'aula on es durà a terme l'activitat degut a les activitats de dies previs estarà decorada i ambientada en el món de les fades. Adaptacions per a l'infant amb NEE:

L'infant amb NEE que forma part del grup té una deficiència lleu de locomoció. Per dur a terme l'activitat no requerirà de cap adaptació en especial. L'infant sempre està acompanyat, si li cal, de l'educadora de suport i si és convenient podem facilitar-li que segui a la seva cadira adaptada perquè se sentir més còmode.


– L'infant s'ha mostrat motivat per participar en l'activitat?

– La presencia de familiars durant l'activitat ha provocat algun canvi en els seu comportament habitual?




47

– Durant i desprès de l'activitat ha expressat alguna emoció, sensació o sentiment respecte a la història?

– Ha interactuat amb els companys, educadora o familiars?

– S'ha mostrat interessat/a en descobrir les imatges del conte de forma més propera quan se li ha donat la oportunitat?


– L'espai escollit per portar a terme l'activitat ha estat apropiat?

– El temps previst per portar a terme l'activitat ha estat l'idoni?

– Els suports visuals i gestuals de l'explicació han estat un reforç positiu i idoni per facilitar l'-explicació?

– La col·laboració de familiars ha facilitat que l'activitat ens permetes treballar a favor d'esta-blir vincles entre tots els participants?

– L'activitat ha permès als infants exterioritzar les seves sensacions sentiments i emocions respecte la història?


48

Activitats de desenvolupament Activitat 4. (Dimecres 17 de Setembre)

Nom de l'alumne/a: Vanesa Galdeano Sardà

Títol de l'activitat: La Xiela viatgera Temporalització: 30'. (15' per llegir el diari i jugar amb la nina i 15' de conversa).


El durà a terme a l'aula de les fades del bosc i els infants es distribuiran asseguts en rotllana al terra o amb una cadira.




– Crear i mostrar un vincle entre els altres infants, l'escola i la família.

– Gaudir del joc a través de la nina viatgera.

– Adquirir nocions i mostrar habilitats d'afectivitat i de relació a través de l'activitat.

– Respectar els companys, els objectes, el material i l'espai durant l'activitat.

Continguts:


1. Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments i adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions.

2. Disposició per establir relacions afectives positives amb els educadors, la família i els altres infants.



2. Participació i escolta activa en la conversa del final de l'activitat.

Àrea de comunicació i llenguatges:

1. Adquisició i expressió de missatges orals, narracions, descripcions i vivències.

2. Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres.

Materials i Recursos:

– Una nina de drap sense decorar.

– Una llibreta que decorarem amb un dibuix de la Xiela a la portada que farà de diari viatger.

– Pintures de gel amb purpurina de diferents colors.

– Per fer la nina artesanalment: http://www.hadasycuscus.com/como-hacer-munecos-waldorf-paso-a-paso-diy/


Activitat prèvia:

– El dia de l'entrevista amb els pares de principi de curs se'ls hi explicarà una mica les activi-






49

tats que es duran a terme en aquest període d'adaptació i d'entre elles la fada Xiela viatge-ra.

– El primer dia de classe explicarem als infants en què consisteix l'activitat i els engrescarem per motivar-los a dur-la a terme.

– Després lliurarem a algun infant una senzilla nina de drap sense decorar, sense cara i sen-se roba. També els hi donarem un diari que anirà junt amb la nina on escriurem de què es tracta l'activitat i les instruccions per vestir a la fada Xiela perquè els pares puguin seguir-la. (Prèviament l'educador/a haurà fet la nina i decorat la portada del diari).

– L'activitat tractarà de què cada família afegeixi un element a la nina cada dia, per exemple, uns botons d'ulls a la cara, li pintin un nas, li posin un somriure, un jersei, faldilla, unes ales, etc. Els pares amb l'infant també hauran d'escriure al diari el que li afegeixin a la nina i qualsevol anècdota, dibuix, sentiment o pensament que tinguin escrivint-lo al diari. Si la ni-na ja té molts complement les famílies poden posar més complements encara que repetits per després poder canviar a la Xiela amb diferents models.

Desenvolupament de l'activitat el dia 17 de setembre:

– Presentarem a la Xiela i veurem tots els complements que les famílies han portat.

– Llegirem en veu alta tot el que s'ha escrit al diari i el deixarem als infants perquè el manipu-lin.

– Després deixarem la nina als infants perquè la puguin vestir, desvestir, abraçar, etc.

– Finalment parlarem una mica amb els infants sobre si els ha agradat la nina, el que senten i pensen i recollirem l'espai i deixarem la nina en el lloc escollit perquè sempre puguin tenir-la present i l'agafin quan la necessitin.

Adaptació de l'activitat:

En aquesta activitat no serà necessària cap adaptació per l'infant amb NEE de l'aula.

Adaptació: Si a l'infant li calgués es podria utilitzar la seva cadira per posar-lo a la rotllana i seure a tots els infants en cadires perquè tots estiguessin a la mateixa alçada.


– S'ha creat un bon vincle entre la resta de companys, l'escola i la família. – Ha gaudit de l'activitat. – Ha mostrat interès per la nina viatgera. – Ha desenvolupat les habilitats relacionals esperades i mostren afectivitat, més seguretat i

confiança a l'escola. – Mostra respecte pels companys, els objectes, el material i l'espai durant l'activitat.


– Els materials han estat suficients per realitzar l'activitat. – La supervisió de les activitats i els recursos humans han estat suficients. – L'activitat exercita les habilitats de relació amb les famílies, els infant i l'escola. – L'activitat permet una millor adaptació dels infants durant el període d'adaptació. – La participació de la família ha estat activa.


50

Activitat 5. (Dijous 18 de setembre)

Nom de l'alumne/a: Susanna Montalban Vilar

Títol de l'activitat: La fada Xiela i tu Temporalització: 20- 30 minuts

Cantar la cançó i recordar parts del cos: 10 minuts.

Mostrar fotografies/imatges ( dir noms, qui són): 15 minuts.


L'activitat la farem a l'aula polivalent de l'escola. Els infants trobaran un espai lliure d'obstacles, per tal de poder-los facilitat l'accés i el moviment. Tot i que aquesta activitat es realitzarà amb els infants al centre de l'aula i formant una gran rotllana.

Nombre d'infants i edat: 13 infants de 1 a dos anys.


– Aplicar de forma individualitzada i durant els primers dies l'entrada a l'escola de l'infant i els seus familiars acompanyants.

– Aplicar l'aprenentatge de les parts del cos per mitjà d'activitats psicomotrius.

– Utilitzar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar desitjos,sentiments i emocions.

– Ajudar als infants a entendre, controlar, canalitzar i expressar emocions pròpies mitjançant l'activitat lúdica.

Continguts:


1. Expressió i consciència corporal.

2. Experimentació del propi cos i de l'expressió corporal.


1. L'aprenentatge en les relacions amb els altres, tant els adults com la resta d'infants.

2. Reconeixement i diferenciació dels elements característics de les activitats.


1. Curiositat per l'exploració de les propietats sonores del propi cos i de tot allò que l'envolta.

2. Comprensió de les intensions comunicatives dels adults.


– Fotografies (es demanaran a les famílies).


51

– Làmines amb imatges de parts del cos.

– La veu de les educadora, per cantar la cançó d'en Joan Petit, però adaptada a la fada Xiela.


– Col·locarem a tots els infant, primer drets i desprès asseguts en una rotllana (inclosa l'edu-cadora).

– L'educadora comença cantant la cançó d'en Joan Petit, però adaptada a La Fada Xiela, i senyalant les parts del cos. Els infants l'aniran seguin amb la cançó.

– Un cop fet de manera rotativa cada infant assegut mostra les seves imatges al grup.

– L'educadora encamina i guia l'activitat amb preguntes simples. (Qui és? Com es diu? Etc.)


– Aquesta activitat, l'infant que tenim a l'escola amb una NEE de tipus motriu, la podrà realit-zar col·locant-se amb la seva cadira especial a la rotllana. Prèviament les educadores, hauran retirat tos els objectes com, cadires, taules o qualsevol altre element per deixar el centre de l'aula un espai ampli i accessible. També apartaran joguines de la vista perquè no hi hagin distraccions.

– Podrà seguir la cançó i la identificació de les imatges.

– L'educadora de reforç estarà al seu costat per ajudar-lo amb la identificació de les parts del cos i amb les imatges.


Ítems d'avaluació:

– Li agrada l'activitat proposada.

– Ha respectat les pautes donades per escoltar la cançó.

– Ha respectat les pautes donades per mirar les imatges.

– Ha mostrat interès per l'activitat.

– Ha participat verbalment quan calia.


Ítems d'avaluació:

– L'activitat esta adequada al nivell d'edat dels infants.

– L'espai ha estat l'adequat per realitzar l'activitat.

– La temporalització ha estat correcte

– La intervenció de l'educadora ha estat bona i suficient

– S'han aconseguit els objectius proposats.


52

Activitat 6. (Dimarts 23 de setembre)

Nom de l'alumne/a: Carme Piñol Sendra


“ Viatge al bosc màgic de les fades”

Temporalització: L’activitat es desenvoluparà en dues sessions, ja que el joc heurístic és aconsellable portar-lo a terme amb un nombre reduït d’infants. Per tant es treballarà en grup partit. Es faran dos grups diferenciats, un de 7 infants i l’altre de 6.

Durada total activitat: 40 minuts

1era sessió de joc: Amb 7 infants

Durada: 20 minuts

2ona sessió de joc: Amb 6 infants, i un d’ells amb NEE

Durada: 20 minuts

Espai on es durà a terme: A la pròpia aula, la qual ja estarà prèviament ambientada amb uns murals penjats a les parets simulant un bosc. A terra hi hauran catifes que ajudaran a reduir el soroll i delimitar l’espai de joc

Nombre d'infants i edat: L’activitat va dirigida als 13 infants de l’aula de P1 “Les fades dels arbres”. Per tant les seves edats estan compreses entre 1 i 2 anys


– Experimentar estímuls sensorials diferents en la manipulació dels materials posats al seu abast

– Adquirir iniciativa i certa autonomia en l’acció de combinar els materials



Continguts:


1. Control en els desplaçaments i canvis posturals

2. Participació amb iniciativa en les activitats


1. Iniciació al coneixement de les propietats dels objectes: color, textura, forma i mida

2. Nocions espacials relacionades amb l’orientació estàtica dels objectes respecte al propi cos i respecte a altres objectes: dins, fora, davant, darrere, damunt, sota...

Àrea de comunicació i llenguatges:

1. Utilització de diversos tipus de comunicació: sons, gestos, actituds...

2. Interpretació del significat dels senyals de comunicació emesos per la educadora mitjan-çant el gest, la paraula i l’actitud


– Materials naturals: pinyes, fulles, branquetes, castanyes, garrofes, pedres, herbetes...


53

(La recollida d’aquest material l’hauran fet les famílies juntament amb els seus fills, i per tant la quantitat es basarà en el que bonament portin).

– 4 cistells de vímet

– 5/6 caixes de cartró de diferents mides

– Una titella de mà que sigui una fada

– 5 bosses

– El decorat: Consisteix en dos murals que il·lustraran talment un bosc


Abans de començar l’activitat amb el primer grup d’infants, la educadora prepara l’espai de joc; distribueix els diferents materials naturals que han aportat les famílies, els cistells de vímet i les caixes de cartró, en quatre o cinc focus repartits per a tota l’aula.

L’inici de la sessió té lloc amb la rebuda dels infants i de les seves famílies per part de la educadora i de la titella “La fada Xiela”.

Aquesta serà la que explicarà en què consistirà el joc que portaran a terme tots junts en el bosc màgic de les fades.

A partir d’aquí els infants s’asseuran a terra o bé s’aniran desplaçant amb l’ajuda dels familiars, i començaran a experimentar, explorar i manipular lliurement amb els materials que es troben en el seu entorn. I també viuran el descobriment de la infinitat d’accions que poden fer amb ells: apilar, posar en fila, separar, llançar, fer girar, posar dins/fora, classificar...

I per últim, l’hora de la recollida de tots els materials cadascun d’ells en les seves respectives bosses, i que realitzaran amb el suport de les famílies.

Aquest moment l’aprofitarem per a treballar el llenguatge: anomenant els materials, verbalitzant les accions...

Un cop finalitzada la sessió, la fada Xiela s’acomiadarà d’ells amb petonets i abraçades màgiques!!!

Adaptació de l'activitat: Les adaptacions a portar a terme durant l’activitat seran les següents:

– L’espai: Aquest haurà d’estar prèviament ambientat i delimitat. A l’abast dels infants no-més hi hauran els materials necessaris, per tal d’evitar que es puguin distreure amb al-tres objectes.

– Organització: L’activitat es durà a terme en dues sessions de joc, per tal d’aconseguir un nombre reduït d’infants. Hi haurà dos grups diferenciats:

Grup 1: Amb 7 infants

Grup 2: Amb 6 infants, un d’ells amb NEE

– Infant amb NEE: A l’aula de P1 hi ha un infant que presenta una discapacitat de tipus motriu (concretament espina bífida lumbosacra), que li suposa només, certes dificultats de mobilitat d’una manera bastant lleu. Per tant haurem de tenir presents uns criteris d’adaptació, de manera que ens permetin facilitar-li així, la seva participació en l’activitat de joc.




54

– I la presència d’una persona de suport, ja sigui familiar o la pròpia educadora per facilitar-li seguretat en la seva participació durant la sessió de joc.


– Ha participat de manera activa en l’activitat?

– Expressa les seves necessitats de manera gestual o verbalment?

– Es relaciona amb els altres companys?

– Es mostra observador i receptiu?

– Reclama la presència constant de la persona adulta de referència?


– Ha despertat l’interès i curiositat dels infants?

– L’espai ha reunit les condicions òptimes per a portar a terme l’activitat?

– Els materials han estat suficients?

– La intervenció de la educadora ha estat l’adient?

– La implicació dels pares ha estat positiva?


55

Activitat 7. (Dimecres 24 de setembre)

Nom de l'alumne/a: Montse Domínguez Soto

Nom de l'activitat:

Llums i colors

Temporalització:

Tindrà una durada de 15-20 minuts.


L'activitat la farem a l' aula de psicomotricitat ja

que serà un grup gran. Estarà lliure d'obstacles

per tal de facilitar el moviment dels assistents i

també, l’observació, la manipulació i

l’experimentació de manera vivencial.

El grup començarà fent una rotllana, després

es mouran lliurement per la sala, i acabaran en

rotllana de nou.


13 infants de P1 acompanyats per un familiar

Objectius: .

– Gaudir de l'activitat mostrant seguretat emocional gràcies a la companyia d'un familiar.

– Manifestar i expressar emocions pròpies mitjançant l’activitat lúdica.

– Utilitzar recursos i materials per conèixer la realitat (en aquest cas, sobre les qualitats de la llum).

– Experimentar amb les qualitats de la llum i el color.

Els continguts:

Àrea: Descoberta d'un mateix i dels altres:

1. El joc com a font de plaer, relació i aprenentatge. (Contingut conceptual)

2. Satisfacció explorant les pròpies possibilitats cognitives i motrius, (Contingut actitudinal)

Àrea: Descoberta de l'entorn:

1. Observació i exploració de l’entorn físic i social i establir relacions entre la pròpia actua-ció i les conseqüències que se’n deriven. (Contingut procedimental)

2. Interès per comprendre la realitat que l’envolta, establint una relació interactiva com a font d'aprenentatge (Contingut actitudinal)


1. Interès per comunicar-se i establir relacions amb els altres.(Contingut actitudinal).

2. Emissió de missatges referents a les seves necessitats, emocions i desitjos (contingut procedimental).

Materials:

– llanternes per a cada nen/a i familiar


56

– retroprojector

– papers de cel·lofana de colors

– confeti platejat i daurat

– equip de música

Recursos:

– Tema musical El sueño de las hadas d'Enya:

www.youtube.com/watch?v=OKStJaD3wcE

– Wim Mertens - Struggle for Pleasure:


– Tema musical: Alegria de Cirque do soleil:



Un cop tots dins l'aula de psicomotricitat, infants i familiars seuran formant una rotllana.

Apagarem els llums si estan encesos i baixarem persianes deixant l'aula de psicomotricitat en penombra, sense enfosquir-ho del tot.

Sonarà la música i amb el retroprojector i els papers de cel·lofana de colors, il·luminarem l'aula de diferents colors, afegint un efecte màgic amb el confeti brillant i lluent.

Seguidament, es repartiran les llanternes i papers de colors a cada infant i acompanyant, deixant que manipulin i observin de manera lliure durant una estona, il·luminant l'espai, les persones i els objectes, en un ambient càlid, màgic i acollidor, fomentant els sentits de la vista i l'oïda, amb la música i les llums.

Per acabar, traurem la música i tornarem a aixecar les persianes o encendre els llums.

Convidarem als infants i acompanyants a desar i recollir els materials d'una manera ordenada i tornarem a seure en rotllana, on animarem als participants a expressar i compartir els sentiments envers l'activitat que acaben de realitzar.


No serà necessària cap adaptació especial ja que l'activitat és de caire lliure i respecte els ritmes individuals i diferents de cada infant.

A més, l'infant amb NEE que té lleus problemes de locomoció va acompanyat per un familiar que li ajudarà si hi ha la necessitat.

Avaluació dels infants

– Es mostra segur durant l'activitat. – Gaudeix i mostra curiositat amb aquest tipus d'activitat sensorial. – Expressa les seves emocions i sentiments durant l'activitat. – Investiga i experimenta amb els materials. – Observa les actuacions dels altres infants i adults.

Avaluació de l'activitat

– L'ambient ha estat adequat per a transmetre relaxació al grup i acompanyants. – La temporalitat ha estat suficient sense que es cansin. – El material ha estat suficient i motivador per l'activitat. – L'activitat ha permès assolir els objectius plantejats inicialment per donar seguretat i

confiança als infants. – L'activitat ha servit perquè els infants i acompanyants es relacionin amb el grup.

http://www.youtube.com/watch?v=OKStJaD3wcE



57

ACTIVITATS DE SINTESIS

Activitat 8. (Dijous 25 de setembre)

Nom de l'alumne/a: Montserrat Riera Trias

Nom de l'activitat:

Visitem el bosc (petita excursió) i pintem amb la natura.

Temporalització:

40 minuts aproximadament.


El durà a terme al parc del costat de la llar d’infants i també dins de l’aula de P1.


13 infants de 1 a 2 anys.

Objectius:

– Utilitzar aquesta activitat per conèixer la gravetat, el pes, la textura, la duresa i la idea de conjunt i semblança.

– Vetllar per a proporcionar un ambient afectiu adequat.

– Fomentar l’amistat entre els infants i entre els pares.

– Reforçar el coneixement i la confiança entre els membres.

Continguts:


1. Descobrir l’entorn natural amb experiències noves.

2. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autono-mia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.


1. Potenciar la comunicació entre ells a través de la recerca de fulles de la natura.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge posi-tiva d'ell mateix i dels altres.


1. Interessar-se i apreciar les manifestacions artístiques de l’entorn i donar-los un significat proper.

2. Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives, utilitzant tècniques i recursos bàsics.

Materials:

– Celo (aquest apartat ho faran els pares)

– De la natura: tres fulles per a cada infant

– Rotllo transparent per folrar llibres (també ho faran els pares)

– Retolador negra de punta gruixuda

– Cartolina gran blanca

– Corda perquè els infants s’agafin per fer la petita sortida al parc


58

Procés de l'activitat:

– L’activitat serà en grup conjuntament amb els pares/mares.

– Primer: L’educadora explicarà les dues parts de l’activitat i com portar-les a terme.

– Segon: És farà la sortida al parc del costat de la llar per buscar cada infant tres fulles de diferents formes i/o colors, textures,...

– Tercer: S’anirà a l’aula de P1 per fer el mural amb les fulles, s’observarà i es comentarà.

Desenvolupament:

– Col·locarem a tots els infant dins l’aula per tal d’explicar l’activitat.

– Desprès es farà una fila de tots els infants amb la corda per tal de que no es perdin o es distreguin i els seus acompanyants (pares, mares,...) els acompanyaran en el seu vol-tant.

– Un cop els infants tinguin les seves tres fulles amb un màxim de 20 minuts es tornarà a la llar.

– Ens reunirem tots a l’aula de P1 i allà els infants es seuran al terra al voltant de la cartoli-na blanca i els seus pares darrera de cada infant.

– L’educadora començarà a explicar que les fulles s’han d’enganxar amb el celo a la carto-lina cobrin l’espai que ells desitgin de la cartolina blanca.

– Els pares posaran em el retolador negra el nom de l’Infant sota de les fulles.

– Un cop finalitzat l’educadora amb els pares folraran la cartolina amb el paper de folro i el penjaran a la paret de l’aula.

– Els infants es seuran en grup davant la cartolina.

– L'educadora encaminarà i guiarà l'activitat amb preguntes simples. (Quins colors hi han? Quina textura te? Quina es la mes petita?...)


Aquesta activitat, l'infant que tenim a l'escola amb una NEE de tipus motriu, la podrà realitzar amb l’ajuda de l’adult tot ajudant-lo amb la cerca de les fulles.


– Entén la finalitat de l'activitat. – Ha gaudit de l’activitat relacionada amb la natura i el taller. – Ha mostrat interès per la naturalesa. – Ha desenvolupat les habilitats relacionals esperades. – S’ha mostrat confiats davant dels altres infants.


– El temps ha estat l’adequat en fer l’activitat?

– S’han obtingut els objectius plantejats?

– L'activitat permet una bona comunicació entre infant-educadora-família?

– L’ intervenció de la família ha estat correcte davant dels infants?

– Han après nous continguts a partir de l’experimentació sobre el món que ens envolta?


59

ACTIVITAT 9 (30 de setembre 2014)


Títol de l'activitat: Construïm un mural Temporalització: 45'


Es durà a terme a l'aula de “Les fades dels arbres” i els infants es distribuiran segons l'activitat que es durà a terme (més detall l'apartat on es descriu el desenvolupament de l'activitat)




– Adquirir habilitats motrius a través del dibuix, els colors i les manualitats

– Gaudir del joc i dels treballs en equip



Continguts:

Descoberta d'un mateix i dels altres:

1. Satisfacció explorant les pròpies possibilitats cognitives i motrius a través de les manuali-tats. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una au-tonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social



2. Observació, exploració i manipulació dels materials naturals per guarnir el mural.


1. Interessar-se i apreciar les manifestacions artístiques de l’entorn i donar-lis un significat proper.

2. Diversificar i enriquir les seves capacitats expressives i comunicatives utilitzant tècniques i recursos bàsics.

Material:

– Les fulles recollides durant l'excursió.

– Ceres de colors per pintar els noms dels infants i posar el títol al mural

– Cola en barra


– Asseurem als infants en rotllana i s'explicarà l'activitat. Es mostraran els materials, es distribuiran els infants al llarg del mural i per ordre cada un afegirà la seva fulla amb la


60

cola en barra. Degut a la dificultat que suposa l'activitat per els infants d'aquestes edats, aquest part de l'activitat la realitzaran amb l'ajut de l'educadora o dels familiars partici-pants.

– Després amb l'ajuda de una educadora escriurem el nom de l'infant a sota de la fulla que hauran enganxat.

– Finalment asseurem als infants en rotllana i parlarem una mica de tot el que ha passat durant la UD1.

Adaptació de l'activitat amb l'infant amb NEE: A l’aula de P1 hi ha un infant que presenta una discapacitat de tipus motriu (concretament espina bífida lumbosacra), que li suposa només, certes dificultats de mobilitat d’una manera bastant lleu. Per tant haurem de tenir presents uns criteris d’adaptació, de manera que ens permetin facilitar-li així, la seva participació en l’activitat de joc:



– La presència d’una persona de suport, ja sigui familiar o la pròpia educadora per facili-tar-li seguretat en la seva participació durant la sessió de joc.



– Ha adquirit habilitats motrius i socials adequades per la seva edat.


– Ha mostrat interès per l'activitat..

– Ha mostrat concentració durant l'activitat.









61

Annex 3. LA FADA XIELA. Adaptació i dibuixos

Hi havia una vegada a la ciutat de les coses màgiques una fada molt especial, el seu nom era Xiela.

La Xiela no sabia quin era el seu poder per fer màgia i va anar a preguntar-ho als estels i la lluna.

Els estels li van explicar que només ho descobriria si viatjava pel món i coneixia molta gent però que

el seu gran poder era en el seu interior.

Viatjant pel món va descobrir que tothom tenia molts problemes, vivien capficats en ser feliços i

estaven molt tristos.

La Xiela els escoltava i els intentava ajudar. I sempre ho feia oferint-los un bon somriure que els feia

sentir molt bé.

Quan la gent se sentia bé la Xiela estava molt contenta.

I així va se com la fada va descobrir que de vegades només amb un somriure podem ajudar aquells

que ens envolten a sentir-se millor. I conte contat, ja s'ha acabat.


62

Annex 4: Graella d'observació per a complementar durant l'avaluació inicial en el procés d'adaptació

Nom de l’infant: Classe:

Curs: Tutora:

Data:

Reaccions a l'entrada a l'escola:

En relació a l'espai i els materials:

Comportament amb el familiar acompanyant:

Relació amb l'educadora:

Comportament en vers els companys:

En relació als coneixements mostrats per l'infant:

Nivell d'adquisició d'hàbits i rutines:

Annex 5: Document d'autoavaluació per a educadores durant l'avaluació inicial en el procés d'adaptació

Nom de l’infant: Classe:

Curs: Tutora:

Data:

Actitud davant la rebuda del infants:

En relació al familiars acompanyants:

En front l'espai i el materials:

En referència a la implicació personal:

En vers la transmissió de motivació als infants i familiars acompanyants:

En relació al sentiment de protecció:

Annex 6: Graella o full de seguiment per complementar durant l'avaluació continua

Nom de l’infant: Edat:

Grup: Activitat:

Data:

INDICADORS GS DV GM

1. Durant l'activitat l'infant es mostra integrat en el grup?

2. Entra content a l’escola?

3. Interacciona amb els companys?

*GM: Gairebé mai DV: De vegades GS: Gairebé sempre


63

Annex 7: Informe individual

Llar d’infants: Nom:

INFORME INDIVIDUAL Curs:

Classe:

Aspectes referents a l'adaptació, el comportament i l'actitud a la llar d'infants:

Aspectes referents a l'alimentació:

Aspectes referents al descans:

Aspectes referents als hàbits d'higiene:

Aspectes referents al canvi de bolquers / control d'esfínters:

Descoberta d'un mateix i dels altres:

Descoberta de l'entorn:

Comunicació i llenguatges:

Actitud davant dels racons i materials de joc:

Nom i signatura de l'educadora Data i segell del centre


64

BIBLIOGRAFIA (referències bibliogràfiques i electròniques)

Lleis sentències, resolucions i altres normes

– DECRET 101/2010, de 3 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l'edu-cació infantil. [Data de consulta 26 d'octubre de 2014]

Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres de Catalunya

– Currículum i orientacions educació infantil primer cicle [Data de consulta 26 d'octubre de 2014]

<http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Curriculum/curriculum_infantil.pdf>

Llibres

– Bassedas, E.; Huguet, T.; Sole, I.(1996). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelo-na: Graó. Criteris generals de l'actuació educativa a l'escola infantil (pàg. 145-156)

– Diversos autors (2010) CFGS.EDI.M02/0,10. Didàctica de l'educació infantil. Planificació del període d'adaptació (Unitat 3 pàg. 113-114)

– Robert, J. - Caupena, C. 2011. La fada Xiela. Arola Editors

Citació de documents electrònics i publicacions en línia:

– Mille Galán, Jose Manuel. Útils pràctics 13. Manual bàsic d'elaboració i avaluació de pro-jectes (5a. ed. ) Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Consell Municipal d'Associacions de Barcelona / Torre Jussana Serveis Associatius [Data de consulta octubre 2014] <http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/pdf/Utils_Practics/UP13.pdf>

– Servei d'ordenació Curricular d'Educació Infantil i Primària (2012) Currículum i orienta-cions educació infantil primer cicle (1a. de. ) Servei de comunicació i Publicacions. Departa-ment d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. [Data de consulta novembre 2014] <http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Curriculum/curriculum_infantil.pdf>

– El model educatiu de les escoles bressol municipals (3a de.) Institut d'Educació de l'A-juntamentde Barcelona Direcció de Centres Educatius Municipals [Data de consulta novem-bre 2014] <http://w110.bcn.cat/PortalBressol/Continguts/Fitxers/model_educatiu_eb_mballarin.pdf>

– Disseny, elaboració i avaluació de les unitats didàctiques (punt 3, Programació en l'àm-bit formal del Material del mòdul de Didàctica d'EDI. [Data de consulta novembre 2014] <http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u5/a3/continguts.html>

– Criteris lingüístics: Referències bibliogràfiques del Servei Lingüístic de l'UOC. [Data de consulta novembre 2014] <http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html>

– Torre Jussana, Centre de Serveis a les Associacions. Publicacions de documents per a l'elaboració de projectes. [Data de consulta octubre 2014] <http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/utilspractics.php>

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Curriculum/curriculum_infantil.pdf


http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/pdf/Utils_Practics/UP13.pdf



http://w110.bcn.cat/PortalBressol/Continguts/Fitxers/model_educatiu_eb_mballarin.pdf

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u5/a3/continguts.html

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/WebContent/u5/a3/continguts.html

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html

http://tjussana.entitatsbcn.net/tj/utilspractics.php


65

– Sanchez Martínez,Carmen (2006) La programación en educación infantil. Revista digital de investigación y educación número 22. ISSN 1696-7208. [Data de consulta octubre 2014] <http://www.csi-.es/archivos_migracion_estructura/andalucia/modules/mod_sevilla/archivos/revistaense/n22/ni-vel_educacion_infantil_titulo_programacion_de_educacion_infantil_autora_carmen_sanchez_martinez.pdf>

– Bernal Calleja,Marta; Garciía Ramos, Elisa; Jiménez Moreno,Fermin (2014) Programa-ción anual de infantil curso 2014/2015. Liceo español Cervantes. [Data de consulta octubre 2014]<http://www.educacion.gob.es/exterior/centros/cervantes/es/proyectoeducativo/programaciongeneralanual/pgainf.pdf>

– Diversos autors (2014) Grups d’educadores de llars d’infants i escoles bressol que han participat de la formació “Currículum i programació 0-3” organitzada pel Departament d’Ensenyament [Data de consulta octubre 2014] <https://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants>

– Miró Cubias, Mª Teresa (2014) Recursos generals per a l'elaboració del projecte,programar a la Llar. [ Data de consulta octubre 2014] <http://sites.google.com/a/xtec.cat/educació-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants>

– Institut Municipal d'educació. Mataró (2009) Projecte Educatiu Escoles Bressol Munici-pals i serveis a la petita infància.[Data de consulta 24 d'octubre de 2014] <http://mataro.cat/portal/contingut/document/originals/educacio/PEC_EB.pdf>

– Diversos autors (2005) Projecto aprender. Recurs multimèdia interactiu per a infants amb NEE. [Data de consulta 22 d'octubre de 2014] <http://recursostic.educacion.es/aeduc/aprender/web/discapacidades.html>

– Diversos autors (2012) Activitats Primer trimestre P1 12-13. Llar d'infants Pessigolles. [Da-ta de consulta 13 de novembre de 2014] http://www.jornadeseducacioemocional.com/wp-content/uploads/mat_anterior/vi_jornades/web_com/creant_vincles_i_seguretat_afectiva.pdf

– Diversos autors (2009) CFGS Educació Infantil. Competències de l'educador [Data de con-sulta novembre 2014] <http://eduinfantil.wordpress.com/2009/09/29/competencies-de-leducador>

– Diversos autors (2014) Emoteis. Presentació de la unitat didàctica. [Data de consulta octu-bre 2014] <http://emoteis.blogspot.com/p/avaluació.html>

– Escola Proa. Guia general. [Data consulta desembre 2014]

http://www.escola-proa.cat/documents_web_proa/guies/guiaEIgeneral.pdf

– Georgina Reverter. El nostre Conte. Practicum IV. [Data consulta novembre 2014]

http://gent.uab.cat/teresa_creus/sites/gent.uab.cat.teresa_creus/files/UD_GeorginaReverte_PIV.pdf

– Fase 2ona estratègica Esquema PMK PAS 4 OBJECTIUS [Data consulta desembre 2014]

http://www.xtec.cat/~jbalart1/C1_marketing/objectiuswebis.pdf

– Fer de mestres. L'hora del conte. [Data consulta novembre 2014]

http://ferdemestres.blogspot.com.es/2013/03/lhora-del-conte.html

http://www.educacion.gob.es/exterior/centros/cervantes/es/proyectoeducativo/programaciongeneralanual/pgainf.pdf

http://www.educacion.gob.es/exterior/centros/cervantes/es/proyectoeducativo/programaciongeneralanual/pgainf.pdf

https://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants

https://sites.google.com/a/xtec.cat/educacio-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants

http://sites.google.com/a/xtec.cat/educació-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants

http://sites.google.com/a/xtec.cat/educació-infantil-0-3/novetats-1/programaralallardinfants

http://mataro.cat/portal/contingut/document/originals/educacio/PEC_EB.pdf

http://recursostic.educacion.es/aeduc/aprender/web/discapacidades.html

http://www.jornadeseducacioemocional.com/wp-content/uploads/mat_anterior/vi_jornades/web_com/creant_vincles_i_seguretat_afectiv

http://www.jornadeseducacioemocional.com/wp-content/uploads/mat_anterior/vi_jornades/web_com/creant_vincles_i_seguretat_afectiv

http://eduinfantil.wordpress.com/2009/09/29/competencies-de-leducador

http://eduinfantil.wordpress.com/2009/09/29/competencies-de-leducador

http://emoteis.blogspot.com/p/avaluació.html


66

– Pepa Òdena. UD Joc de la descoberta d'objectes. Educació Infantil 0-3 [Data de consulta novembre 2014]

htpp://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/spacesstore/30eadd18-f3b4-48aa-a614-20f4883f88e9/

– Roser Escuriet Marco i Isabel Martínez Giménez. [article en línia] Passar de la llum a la foscor Escola Catalana. Revista editada per Òmnium Cultural. {data de consulta 26 de no-vembre del 2014}

www.omnium.cat/docroot/omnium/imgs/images/3027.pdf

– Servei educatiu del baix Llobregat 7. Departament d’ensenyament, Dinamització. Experi-ències. Aprenem amb la llum. {data de consulta 26 de novembre 2014}

http://sebaixllobregatnord.cat/index.php/experiencies/49-aprenem-amb-la-llum

– Formació, Educació i Expressió. Alegria, somriure i abraçades. {data de consulta 25 de novembre 2014}

http://alegriasonrisasabrazos.blogspot.com.es/search/label/TALLERS%20AMB%20FAMILIES

– Asociación de Espina Bífida. El Aprendizaje en los Niños con Espina. Lollar, Ed.D.{Data de consulta¨27de novembre del 2014}

http://www.spinabifidaassociation.org/atf/cf/%7BEED435C8-F1A0-4A16-B4D8-A713BBCD9CE4%7D/sp_learning_among_children.pdf

http://www.omnium.cat/docroot/omnium/imgs/images/3027.pdf

http://sebaixllobregatnord.cat/index.php/experiencies/49-aprenem-amb-la-llum

http://alegriasonrisasabrazos.blogspot.com.es/search/label/TALLERS%20AMB%20FAMILIES

http://www.spinabifidaassociation.org/atf/cf/%7bEED435C8-F1A0-4A16-B4D8-A713BBCD9CE4%7d/sp_learning_among_children.pdf



memoria de prova

Education