model de prova b2

7/24/2019 Model de Prova B2

1/15

Certificat de nivell B2 (nivell avanat)

REA DE LLENGES

CERTIFICAT DE NIVELL B2(NIVELL AVANAT)

MODEL DE PROVA

Nmero dexaminand:

Puntuaciobtinguda

Puntuacimnima

BLOC1. COMPRENSIORAL(15 punts)

7,5

BLOC2. COMPRENSIESCRITA

(15 punts)

7,5

BLOC3. DOMINIPRCTICDELSISTEMALINGSTIC(15 punts)

7,5

BLOC4. EXPRESSIESCRITA(30 punts)

15

BLOC 5. EXPRESSI ORALI INTERACCI(25 punts)

12,5

PUNTUACI TOTAL(100 punts) 50

QUALIFICACI


2/15


2

BLOC 1. COMPRENSI ORAL (15 PUNTS)1

1. A continuaci escoltareu dues vegades un enregistrament relatiu a la notcia de lestudiLes llenges a les Illes Balears. Anys 2008-2010 realitzat per Linguamn-Casa de les

Llenges i la Universitat de les Illes Balears (UIB). Desprs, encerclau lopci correctadacord amb el contingut del text que heu escoltat. (7,5 punts)

udio 1

1.1. A les Balears, segons la notcia:

a) Es parlen fins a 160 llenges diferents noms a lilla de Mallorca.b) Els immigrants parlen fins a 160 llenges diferents.c) Es parlen fins a 160 llenges diferents.

1.2. El wlof:

a) s una llengua parlada a la Xina, entre altres dialectes.b) Es parla al Senegal, pas on es parlen ms llenges i dialectes.c) s un dialecte que es parla al Camerun.

1.3. La diversitat de llenges que hi ha a les Balears:

a) Es deu sobretot a la poblaci russa, alemanya i xinesa.b) Es deu a la presncia de la poblaci immigrada.c) Es deu a la presncia daltres llenges a ms de les oficials de larxiplag.

1.4. Entre la poblaci immigrada:

a) Quasi 8 de cada 10 persones parla fins a 3 llenges.b) Ms de la meitat de les persones parlen entre 3 i 4 llenges.c) Hi ha persones que arriben a parlar entre 3 i 4 llenges.

1.5. El desconeixement del catal entre els immigrants de les Balears:

a) s superior entre les persones ms grans de 25 anys.b) s inferior entre les persones ms joves de 20 anys.c) s inferior entre les persones que tenen entre 25 i 34 anys.

Encerts 5 4 3 2 1-0Punts 7,5 5,5 4 2 0

1 Els enunciats dels exercicis de comprensi oral sn a tall dexemple. Aquests exercicis poden tenir altres

tipologies, dacord ambels continguts avaluables del certificat de nivell B2.
http://www.youtube.com/watch?v=fw74J5KC5XUhttp://www.youtube.com/watch?v=fw74J5KC5XU


3/15


3

2. A continuaci, escoltareu dues vegades un enregistrament del Canal Illes Balears,relatiu a la campanya Sempre segurs del Govern de les Illes Balears. Desprs, indicausi les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F) dacord amb el contingut deltext que heu escoltat. (7,5 punts)

udio 2

a) La campanya Sempre segurs t lobjectiu detractar els riscs de les noves tecnologies i de lainformaci entre els joves majors dedat de lesBalears.

V F

b) La primera acci de la campanya consisteix en laformaci dels 58 policies tutors, a fi que transmetinla informaci als centres educatius.

V F

c)

Sha creat un protocol dactuaci per als casos derisc, de manera coordinada amb els tribunals dejustcia, per garantir la seguretat jurdica i leficcia.

V F

d) Els policies tutors seran formats per lEscola BaleardAdministraci Pblica i oferiran xerrades noms aalumnes i a pares.

V F

e) Si els policies tutors identifiquen un delicte o un risc,han dactuar dacord amb les normes establertes.

V F

Encerts 5 4 3 2 1-0Punts 7,5 5,5 4 2 0
http://www.youtube.com/watch?v=C4kVphFlWB0http://www.youtube.com/watch?v=C4kVphFlWB0


4/15


4

BLOC 2. COMPRENSI ESCRITA (15 PUNTS)2

1. Llegiu el text que hi ha a continuaci i indicau si les afirmacions segents sn vertaderes(V) o falses (F). (7,5 punts)

Els peixos verinosos

Aranyes

Sn peixos que viuen als fons arenosos i que elspracticants de pesca recreativa capturen sovint. Sagafenen totes les modalitats de pesca amb volant. Sha danarmolt en compte amb les aranyes, perqu les espineslaterals i les de la primera dorsal sn verinoses. El ver deles aranyes s txic, molt semblant al de les serps. A ms

de dolor fort, pot causar febre, vmits, alentiment cardac, dificultats respiratries i, fins itot, la mort. Es recomana tallar-los les espines verinoses en el mateix moment decapturar-les o, en tot cas, amollar-les vives a la mar.

Ferrasses, bonjesusos i afins

Les ferrasses i els bonjesusos sn peixos semblants a lesrajades i sn comuns en aiges litorals, sobretot en fonsarenosos. Sn espcies poc capturades pels pescadorsrecreatius, encara que en la modalitat de pesca submarina sensolen agafar algunes, i tamb amb canya al vespre. Vanprovets duna, dues o, fins itot, tres pues verinoses a la coa,

amb les quals poden produir picades doloroses i feridesconsiderables. El seu ver es desactiva amb la calor. Esrecomana amollar vives les ferrasses i els bonjesusos, ats

que sn espcies en perill dextinci.

Escrpores i cap-roigs

Les escrpores viuen sobretot en fons de posidnia, arenososo de pedra. Els cap-roigs viuen en aquests mateixos fons itamb poden habitar en fons corallgens. Els pescadorsrecreatius no solen capturar escrpores, per s cap-roigs, quesagafen en la pesca amb volant. Tamb els pescadors

submarins en solen agafar. Les espines del cap i les dorsalsdaquests peixos estan provedes de ver i poden provocarpicades extremadament doloroses.

Pesca recreativa a les Illes Balears 2012. Palma:Direcci General de Medi Rural i Mar.Conselleria dAgricultura, Medi Ambient i Territori, 2012(adaptaci)

2 Els enunciats dels exercicis de comprensi escrita sn a tall dexemple. Aquests exercicis poden tenir altres

tipologies, dacord amb els continguts avaluables del certificat de nivell B2.


5/15


5

a) Les aranyes i les ferrasses viuen en fons arenosos; lesescrpores i els cap-roigs es poden trobar en fons deposidnia, darenao pedra.

V F

b) Totes les espines de les aranyes sn verinoses; el seu

ver s semblant al de les serps i poden causar lamort.

V F

c) El ver de les ferrasses actua amb el fred; elconcentren a les tres pues de la coa, amb la qualpoden picar i ferir.

V F

d) Cap-roigs, ferrasses i bonjesusos solen capturar-se,entre altres modalitats, en la pesca submarina.

V F

e) Les escrpores i els cap-roigs solen pescar-se en lamodalitat de volant.

V F

Encerts 5 4 3 2 1-0Punts 7,5 5,5 4 2 0


6/15


6

2. Llegiu els texts segents i indicau a quin taller didctic del Museu dHistria deManacor corresponen. Relacionau cada ttol amb un fragment. (7,5 punts)

Ttols dels tallers:

1. Jugant amb els romans2. Taller de xilografies3. Jugant entre pedres4. Trencaclosques de pedra5. Gimcana en el Museu

Descripci dels tallers:

a) A lantiguitat, el mosaic era un element decoratiu de luxe que permetia construirpaviments ms frescos per combatre la calor de lestiu. Es tractava de catifes molt

valuoses que imitaven el realisme i la perspectiva pictrica. De fet, eren pintures depedra. Per a la gent que tenia mosaics cars i estticament imaginatius, constitua unsmbol de riquesa i servia per fer ostentaci. Amb aquest taller descobrim la colleccide mosaics dpoca tardoromana de Son Peret que hi ha al museu, coneixem la feinadels restauradors que els salven de loblit i cada alumne pot fer un petit mosaic perendur-sen a casa.

b) El joc s una forma de representaci social i els nins i nines sn, amb els seus jocs, unreflex del mn que els envolta. La paraula llatina ludussignifica joc, i com a tal s unaactivitat que han fet els ms petits des de temps immemorials. A partir de lexposici delany 2008, shan recuperat els jocs romans per explicar en aquest taller la forma de vidadels romans.

c) El gravat s una tcnica dimpressi mitjanant pressi per la qual es transfereix a unasuperfcie de paper o tela una imatge dibuixada, amb instruments punxants o ambprocessos qumics, sobre una matriu o suport. Amb aquest taller aprenem una de lestcniques mecanitzades ms antigues en el procediment dimpressi. A ms, podemconixer de primera m la collecci de xilografies que hi ha en el Museu dHistria deManacor i que formen part dels esdeveniments de la histria contempornia del poble.

d) El taller es basa en el jaciment de sHospitalet Vell. s en aquest jaciment on es trobendos habitatges navetiformes excavats i restaurats recentment que ens serveixen de marcper desenvolupar la nostra activitat ldica. El tema escollit s la cultura pretalaitica odels navetiformes; concretament, la vida quotidiana dels pobladors de Mallorcadaquesta poca de la prehistria i la seva relaci amb les coses ms quotidianes.

e) A partir dun itinerari que recorre les diferents sales del Museu, els participants coneixenels objectes que formen les sales i aprenen quins sn els perodes histrics querepresenten. Els alumnes, a travs dun joc de pistes i endevinalles, van superant diversesproves que els ajuden a conixer tamb els professionals que treballen en el Museu.

Web del Museu dHistria de Manacor (adaptaci)


7/15


7

Ttol 1 2 3 4 5Fragment

Encerts 5 4 3 2 1-0

Punts 7,5 5,5 4 2 0


8/15


8

BLOC 3. DOMINI PRCTIC DEL SISTEMA LINGSTIC (15 PUNTS)

1. Feis els exercicis que hi ha continuaci dacord amb cadascun dels enunciats. (6 punts)

1.1. Collocau, si cal, accent o diresi a les paraules subratllades del text segent:

Lluc te una pluviometria generosa que permet que hi hagin prosperat extraordinariament

els plataners i les alzines gegantines, una especie que es dona poc a Mallorca. Els puigs de

la serra formen una frontera muntanyosa que tanca la contrada i que fa que el sol proposi

cada dia un paisatge diferent, carregat dun heroisme de pedra.

1.2. Completau els espais en blanc amb la vocal que hi pertoqui:

El director h__ngars, com a tit__lar de lempresa, obr__ lacte de presentaci del

n__ix__ment del nou producte amb el caca__ com a ingredient.

1.3 Completau els espais en blanc amb les consonants que hi pertoquin:

Mentre pa__e__ava vora la riera plena doms, pel torrent ba__ava aigua neta. Ell seguia les

e__pre__tes del ca, que corria amb i__usi. De sobte, son el m__il.

1.4. Encerclau lopci correcta de les que hi ha entre parntesis:

Va jugar amb el seu (io io / io-io / ioio) i el va amagar. Es va tallar (la ungla / lungla) del dit

polze i va veure, sorpresa, com un cotxe sense (paraxocs / para-xocs / para xocs) queia pel(penya-segat / penya segat / penyassegat) a causa de (linrcia / lainrcia).

Encerts 20 19-18 17-16 15-14 13 12 11-10 9-8 7-6 5-4 3-0Punts 6 5,5 5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0


9/15


9

2. Encerclau lopci correcta de les tres que hi ha entre parntesis. (6 punts)

a) Digueren a (lactora / lactriu/ lactoressa) que passs a recollir el seu premi.

b)

No he pogut passar de la pgina (trenta-un / trenta-u / trenta-una) del llibre que emdeixares.

c) Les millors (bilegs/bilogues/bilegues) rebran els ajuts a la investigaci.

d) Haurs dexaminar-me la m (esquerre/esquerr/esquerra), perqu em fa mal.

e) Reparau (el canal / la canal), perqu quan plou vessa aigua dins el garatge.

f) De vegades conv no tornar a passar el cam (pel qu / pel qual / pel que) ja hem

passat.

g)

Seria necessari que tots vosaltres (estssiu/estigussiu/estssiu) ms atents a les mevesexplicacions.

h) Ja els (coneixies / has conegut / coneixes): sempre arriben a lhora de dinar.

i) (Quant abans pugui / Com ms aviat pugui / Tan aviat com pugui) us enviar la tcnica per

valorar els danys de laccident.

j) Vares veure els futbolistes davant la porta dels vestidors? No, no

(les hi / els hi / els els) vaig veure.

Encerts 10 9 8-7 6 5-4 3-2 1-0Punts 6 5 4 3 2,5 2 0


10/15


10

3. Encerclau lopci correcta per completar les oracions segents. (3 punts)

a) Sembla que hagin falsificat el (segellat/segell) daquesta carta oficial.

b)

Habitualment es poden observar molts (delfins/dofins) en aquestes aiges.c) Si us plau, (eixugat / secat) els cabells al sol.

d) Millor que (us proveu / us assageu) les peces de roba abans de comprar-les.

e) El palau de la reina estava decorat i tenia les parets folrades de (mrmol/marbre).

f) Lequip no ha pogut (assaborir/saborejar) la victria daquest cap de setmana: lhan

eliminat en el partit segent.

g) Han treballat amb tanta lentitud que el seu cap els ha retret el (retard/retrs).

Encerts 7 6 5 4 3 2-0Punts 3 2,5 2 1,5 1 0


11/15


11

BLOC 4. EXPRESSI ESCRITA (30 PUNTS)3

1. Com a president o presidenta duna associaci cultural del vostre municipi o barriada,redactau una invitaci de 80-100 paraules per als membres de lassociaci en la qual els

convidau al cicle de cinema que heu organitzat. (15 punts)

3

Els enunciats dels exercicis dexpressi escrita sn a tall dexemple. En aquests exercicis es pot demanar quees redactin altres tipus de text, dacord amb els continguts avaluables del certificat de nivell B2.


12/15


12

full per fer-hi esborranys




13/15


13

2. Heu decidit posar a la venda un conjunt de llibres que teniu a casa i, per aix, heu decontactar amb la responsable comercial duna llibreria especialitzada en lacompravenda de llibres de segona m. Escriviu-li una carta formal, de 150-180paraules, en la qual exposau les vostres intencions, descriviu breument el lot de llibres

que voleu vendre i demanau detalls per dur a terme la venda. (15 punts)


14/15


14





15/15


15

BLOC 5. EXPRESSI ORAL I INTERACCI (25 PUNTS)

1. Presentaci. (no puntua)

2. Interacci. (15 punts)

Una persona encarregada de les tasques de la llar es presenta per primera vegada a undomicili i mant una conversa amb el propietari de la casa sobre les tasques concretesque cal fer-hi.

Examinand A: ha dinformar sobre els detalls de la casa i les tasques que cal dur-hi aterme.

Examinand B: ha dinformar sobre elseu estil de treball, els utensilis i els productes quenecessita o el temps que invertir en la tasca, i ha de demanar informaci sobre lescondicions laborals (horari, sou, dies lliures, vacances...).

3. Intervenci individual. (10 punts)

En un dinar amb uns quants companys de feina, decidiu organitzar una excursi.Descriviu diferents propostes ditineraris o llocs i argumentau breument perqu podenser una bona opci per al grup de companys.

model de prova b2

Documents