programació educació física
DESCRIPTION
programació educació física institut escola de VergesTRANSCRIPT
Docent: Isidre P. 1
INSTITUT ESCOLA FRANCESC CAMBÓ I BATLLE.
ÍNDEX. 1.- Consideracions generals. 2.- Les competències bàsiques. 2.1.- Generalitats. 2.2.- Competències de la matèria. 2.3.- Aportacions de l’Educació física a les competències bàsiques. 2.4.- Relació de l’Educació Física amb altres àrees. 3.- Els principis metodològics. 3.1.- Educació en valors. 3.2.- Atenció a la diversitat i al tractament personalitzat. 3.3.- Criteris de funcionament i mètodes. 4.- Objectius. 5.- Continguts. 5.1.- Consideracions sobre el desenvolupament del currículum. 5.2.- Seqüenciació per cursos. 6.- Temporització. 6.1.- Per blocs de continguts a 1 r. d’ESO. 7.- Criteris d’avaluació. 7.1.- Generals. 7.2.- Per cursos. 8.- Materials i recursos. 9.- Annexos. 9.1.- Esdeveniments esportius curs 2010/2011. 9.2.- Fitxa programació sessions. 9.3.- Taula de visites i xerrades.
PROGRAMACIÓ GENERAL
D’EDUCACIÓ FÍSICA.
Docent: Isidre P. 2
1.- CONSIDERACIONS GENERALS
El desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida són finalitats fonamentals de l’educació obligatòria. La matèria d’Educació física ha de tenir un paper primordial en el desenvolupament de les competències centrades en la cura del cos i de la salut; en la millora corporal i la forma física, i en l’ús constructiu del temps lliure mitjançant la pràctica d’activitats esportives individuals i col·lectives.
Al final de l’etapa els nois i noies han de comprendre els beneficis de la pràctica d’activitat física sistemàtica i permanent i han d’adquirir les eines necessàries per a organitzar la pròpia pràctica de forma autònoma. Per a assolir aquesta autoregulació és fonamental vincular la pràctica d’activitats físiques a una escala de valors, actituds i normes i al coneixement dels seus efectes sobre la salut, el creixement personal i la millora de la qualitat de vida.
En aquesta etapa, en què els nois i noies experimenten grans canvis a nivell corporal, afectiu i social, pren importància la consciència del propi cos i l’acceptació d’un mateix i dels altres. El cos ha de ser entès com a mitjà de comunicació, de creació, interpretació i expressió, tal com ja es planteja en l’etapa de primària. Els nois i noies han de ser capaços d’utilitzar el cos i el seu moviment per a expressar sensacions i sentiments davant diferents situacions. Les activitats de la matèria han de potenciar les actituds i valors propis d’una societat solidària, sense discriminació, respectuosa amb les persones i l’entorn.
Els referents normatius que regulen aquesta programació són:
o DECRET 143/2007, de 26 de juny, pels quals s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria.
o LOE 2/2006, de 3 de maig. Llei d’Educació. o LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació. Llei d’Educació de Catalunya.
2. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES. 2.1.- Generalitats. En els decrets publicats recentment sobre els ensenyaments mínims de l’Educació Primària i de l’Educació Secundària Obligatòria s’estableixen les anomenades competències bàsiques que els alumnes han d’haver adquirit al fi nal de les etapes de l’educació obligatòria. Com és sabut, la incorporació de les competències bàsiques al currículum deriva de la reflexió sobre l’educació al segle XXI que s’ha anat fent en l’àmbit dels països de la Unió Europea. La UNESCO va encarregar un estudi sobre aquest tema a una comissió internacional presidida per l’antic president de la Comissió Europea, Jacques Delors, i que aplegava experts d’arreu del món, no solament occidentals. L’informe, presentat el 1996 amb el títol Educació: hi ha un tresor amagat a dins –tot i que es coneix com informe Delors–, estableix els quatre grans pilars de l’educació: Aprendre a conèixer.
Cal dominar els instruments del coneixement. Remarca el fet que no tots els mètodes són adequats per aprendre a conèixer i considera que, al capdavall, hi ha d’haver el plaer de conèixer, comprendre i descobrir. Aprendre a fer. Les persones es formen per desenvolupar una feina, encara que de vegades no puguin fer-la. En comptes d’aconseguir una qualificació personal (habilitats), cada cop és més necessari adquirir competències personals, com ara treballar en grup, prendre decisions, relacionar-se, crear sinergies, etc. En aquesta tasca és molt important la creativitat.
Docent: Isidre P. 3
Aprendre a conviure. Cal saber conviure i treballar en projectes comuns. En l’informe s’afirma que aquest és un dels reptes més importants del segle XXI. En la història de la humanitat mai no s’ha tingut el poder destructiu que es té ara. Davant aquesta situació, cal aprendre a descobrir els altres; apreciar que som diferents però que, sobretot, som interdependents. I, per descobrir els altres, ens hem de conèixer a nosaltres mateixos («quan sàpiga qui sóc, sabré plantejar-me la qüestió de l’empatia, entendré que l’altre no pensi igual que jo i que les seves raons són tan justes com les meves»). En aquest sentit, l’Informe Delors proposa que s’afavoreixin els treballs en comú, que es presti atenció a l’individu com a ésser particular i únic, i que es destaqui la diversitat com a element necessari i creador. Aprendre a ser. Aquest punt fa referència al desenvolupament total i màxim de cada persona, a l’educació integral de què s’ha anat parlant des del fi nal del segle XIX i el començament del XX: l’educació del pensament autònom. Es tracta que cada persona sigui conscient de la seva pròpia realitat com a ésser amb capacitat de reflexió i actuació. Cada ésser és una individualitat irrepetible. Cada ésser és important. Cadascú ha de ser conscient del seu valor i, per tant, del valor dels altres, i ha de conrear la capacitat de tenir un pensament propi i una voluntat d’actuació lliure. En el marc de la Unió Europea, els consells europeus d’Estocolm (el 200) i de Barcelona (el 2002) van adoptar els futurs objectius específics dels sistemes d’educació i formació europeus i un programa de treball (Educació i Formació 2010), que s’han de complir en el transcurs dels anys que falten fins al 2010. Entre els objectius s’inclouen el desenvolupament de capacitats per a la societat del coneixement i altres de més específics encaminats a promoure l’aprenentatge d’idiomes, desenvolupar l’esperit d’empresa i potenciar la dimensió europea en l’educació en general. En aquest context de reflexió educativa, la Comissió sobre l’Aprenentatge Permanent (2001) i la posterior Resolució del Consell (27 de juny de 2002) van determinar el caràcter prioritari de «les noves competències bàsiques» i van insistir que l’aprenentatge permanent ha de començar en l’edat preescolar i seguir més enllà de la jubilació. La Llei Orgànica d’Educació (LOE), aprovada el 2006, també s’hi refereix en un dels annexos, on apunta que «la incorporació de competències bàsiques al currículum permet posar l’accent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels coneixements adquirits. D’aquí ve el seu caràcter bàsic. Són aquelles competències que un noi o una noia ha d’haver desenvolupat en acabar l’ensenyament obligatori per aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida». En definitiva, tenint en compte les consideracions i les directrius educatives bàsiques que sorgeixen dels òrgans institucionals de la Unió Europea, s’han identificat les vuit competències bàsiques que esmentàvem a l’inici d’aquest text: 1.- Competència en comunicació lingüística. 2.- Competència matemàtica. 3.- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 4.- Tractament de la informació i competència digital. 5.- Competència social i ciutadana. 6.- Competència cultural i artística. 7.- Competència per aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal. Cal tenir present que les competències bàsiques no es poden considerar sempre de manera aïllada, perquè sovint s’encavalquen i s’entrellacen: determinats aspectes essencials en un
Docent: Isidre P. 4
àmbit permeten assolir la competència en d’altres. La competència en les capacitats bàsiques de la llengua (lectura i escriptura), el càlcul i les TIC constitueixen el fonament essencial per a l’aprenentatge, mentre que totes les activitats d’aprenentatge es basen en la capacitat d’aprendre a aprendre. Hi ha una sèrie d’elements aplicables a la totalitat del marc i que intervenen en les vuit competències bàsiques: el pensament crític, la creativitat, la capacitat d’iniciativa, la resolució de problemes, l’avaluació del risc, la presa de decisions i la gestió constructiva dels sentiments. 2.2.- Competències de la matèria.
El desenvolupament personal esdevé una competència central de la matèria d’Educació física, que s’assoleix amb el treball i la cura del propi cos i la motricitat, i la reflexió sobre el sentit i els efectes de l’activitat física, tot assumint actituds i valors adequats a la gestió del cos i la conducta motriu. Els continguts de la matèria pretenen donar resposta a necessitats que portin al benestar personal i promoguin una vida més saludable i de més qualitat. La competència en la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada contribueix a sentir-se bé amb el propi cos, a millorar l’autoestima i a desenvolupar el benestar personal. La competència comunicativa s’assoleix amb l’experimentació del cos i el moviment com a instruments d’expressió i comunicació; l’expressió i la comunicació de sentiments i emocions individuals i compartides per mitjà del cos, el gest i el moviment i la valoració crítica dels usos expressius i comunicatius del cos. Aquesta matèria també desenvolupa la competència social centrada en les relacions interpersonals per mitjà de l’adquisició de valors com el respecte, l’acceptació o la cooperació, que seran transferits a l’activitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura…). Les possibilitats expressives del cos i de l’activitat motriu potenciaran la creativitat i l’ús dels llenguatges corporals per transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal. Cal tenir sempre present les competències bàsiques. Això vol dir que es tracta, d’aplicar el coneixement en situacions reals i quotidianes, que orienti i fomenti la presa de decisions i la responsabilitat de les eleccions adoptades. La simulació d’una situació competitiva en un esport col·lectiu per exemple, és una gran oportunitat per reproduir mecanismes de la societat en què vivim i reflexionar sobre determinats valors positius i negatius. Podem fer una correspondència entre els objectius de l’àrea d’educació física comentats en el punt 6 i les competències bàsiques. Aquesta relació es reflecteix en la següent taula:
OBJECTIUS DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
1.- Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
2.- Valorar la pràctica regular d’una activitat física com a mitjà per millorar la salut i la qualitat de vida.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
3.- Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la millora de la condició física per respondre davant diferents situacions.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
4.- Manifestar autonomia en l’organització i la planificació de l’activitat física, consolidada com a hàbit de vida saludable.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 6.- Cultural i artística. 7.- Aprendre a aprendre.
Docent: Isidre P. 5
8.- Autonomia i iniciativa personal.
5.- Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i cura de l’entorn en les activitats en el medi natural.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 6.- Cultural i artística. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
6.- Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i en el temps de lleure per millorar la condició física.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 6.- Cultural i artística. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
7.- Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 6.- Cultural i artística. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
8.- Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de millora personal.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 6.- Cultural i artística. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
9.- Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 5.- Social i ciutadana. 6.- Cultural i artística. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
10.- Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.
3.- Coneixement i interacció amb el món física. 4.- Tractament de la informació i competència digital. 5.- Social i ciutadana. 6.- Cultural i artística. 7.- Aprendre a aprendre. 8.- Autonomia i iniciativa personal.
2.3.- Aportacions de l’educació física a les competències bàsiques.
La matèria d’Educació física contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques, essencialment a la de coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. També contribueix essencialment en la competència social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. El reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana col·laboren amb la competència cultural i artística. Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d’informació i comunicació contribueixen al desenvolupament de la competència en comunicació i al tractament de la informació i competència digital. El coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i carències, l’auto superació, la perseverança i l’actitud positiva, i l’organització individual i col·lectiva contribueixen a la competència per aprendre a aprendre i a l’autonomia i la iniciativa personal.
Docent: Isidre P. 6
2.4.- Relació d’Educació Física amb altres àrees.
o Ciències Naturals i Socials.
Respecte per les normes de conservació del medi.
Hàbits de vida saludables.
Activitats esportives a la natura.
Estudi del passat a través del moviment olímpic.
o Llengües.
Interacció oral en jocs i esports.
Desinhibició en activitats comunicatives.
Presentació individual o col·lectiva d’expressions orals.
Escoltar, exposar i dialogar.
o Música.
Improvisacions individuals i col·lectives amb suport musical.
Danses tradicionals i d’arreu del món.
o Educació ètico cívica.
Reflexió sobre les conductes de risc que afecten la pròpia salut i la dels altres.
o Matemàtiques.
Comprensió de nombres, símbols, operacions bàsiques (càlcul de freqüències
cardíaques, consum de calories, velocitats, temps de reacció ...)
3. ELS PRINCIPIS METODOLÒGICS.
Els objectius educatius establerts en el punt nº 6 tenen com a eix central l’adquisició d’aquestes competències bàsiques. Els principals recursos didàctics que inclou la meva proposta són els següents: 3.1.- Educació en valors La importància de la transmissió i l’assimilació de valors universals en el conjunt de tasques educatives ens ha portat a donar un tractament rellevant a aquesta qüestió amb un espai propi en el nostre projecte. Vull fer-hi notar la importància que el treball en equip té com a recurs pedagògic en el tractament de l’educació en valors. La importància que, des del punt de vista essencialment educatiu, té el treball en equip mereix uns comentaris particulars. Treballar en equip, aprendre a fer-ho, comporta, intrínsecament, un alt contingut d’educació en valors. L’assoliment d’una tasca en comú permet fer viure tot un reguitzell de valors, i, vivint-los, contribuïm a fer-los arrelar entre l’alumnat. Pel fet de treballar en equip posem en joc i activem els valors següents: - L’esperit de col·laboració. Moltes iniciatives són més fàcils i més gratificants de dur a terme si es resolen en equip. Altres actuacions requereixen, per força, la cooperació de diverses persones.
Docent: Isidre P. 7
- La voluntat de participació. La pràctica constant en feines de col·laboració i el resultat gratificant que se’n deriva han de promoure la voluntat de participació de nois i noies. - La implicació social. Les qüestions que necessiten la intervenció de moltes mans ens fan veure que sovint cal implicar-se personalment en un entorn social o grupal per aconseguir solucions o millores, o per assolir un objectiu. Hi ha molts aspectes de la realitat o de la vida que són cosa de tots. - Les actituds solidàries. Els problemes que pugui tenir qualsevol membre de l’equip en la seva tasca són els problemes de tot l’equip. Tots tenim habilitats i «inhabilitats». Allà on no arriba un, hi pot arribar l’altre/a, i viceversa. La solidaritat, l’ajut compartit, respon en el fons a una idea de relació més justa i més humana. - L’afany de cooperació en contraposició a la competitivitat individualista. Treballant en cooperació sorgeix i es consolida el gust de treballar-hi. El treball en equip és un antídot de les actituds individualistes i poc o gens solidàries. - L’aprenentatge col·lectiu autònom i, en definitiva, l’aprendre a aprendre. Els aprenentatges significatius no es transfereixen, sinó que es construeixen. La col·laboració en una tasca de grup és un bon mitjà per afavorir la construcció personal d’aprenentatges. Cada membre del grup pot actuar, sense saber-ho, com a estímul edificant de la construcció. - L’esperit democràtic. Treballar en grup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasques o funcions, prendre decisions consensuadament… En definitiva, el treball en grup conté l’essència de l’organització democràtica. - La transversalitat de l’educació en valors. Treballant en equip de forma continuada fem, per tant, que tots aquests valors que acabem de relacionar siguin presents de manera permanent en la dinàmica ordinària de l’aula. El treball en equip, la dinàmica de treball de grup, té, com acabem de mostrar, unes bondats pedagògiques implícites. Val la pena ser-ne conscients i crear periòdicament situacions de treball cooperatiu. El docent és qui ha de formular els treballs de grup de manera articulada respecte al conjunt de les activitats pròpies del dia a dia escolar. En aquest sentit, el que us proposem és que el treball en equip no sigui un recurs esporàdic, sinó, ben al contrari, una manera habitual d’aprendre continguts i, a la vegada, un camí realment efectiu perquè l’alumnat arribi a interioritzar els valors proposats. 3.2.- Atenció a la diversitat i al tractament personalitzat.
Cal tenir en compte que, actualment, a l’aula de 1 r. d’ESO conviuen alumnes amb necessitats educatives ben diferents. No és una cosa exagerada però sí el suficient com per tenir-ho present. Sigui perquè el seu entorn sociocultural o la seva escolarització prèvia són molt diversos, sigui per les característiques individuals de cadascú, el fet és que els mètodes i els continguts educatius han de ser tan adaptables com sigui possible a cadascun dels estudiants. A part d’això, és perfectament constatable que no tots els alumnes aprenen igual. Els aprenentatges previs, el nivell de maduració, la situació personal així com els factors genètics de desenvolupament són alguns dels aspectes que poden marcar diferències amb els alumnes en el moment d’aprendre.
Docent: Isidre P. 8
En aquesta atenció a la diversitat no només hem de centrar-nos en aquells casos que suposin un retràs en l’aprenentatge respecte la mitja sinó també en tots aquells que presentin una millor facilitat per a l’assimilació i realització de tasques. En certs moments, caldran activitats de reforç i fins i tot d’ampliació per alguns casos (alguns alumnes fan activitats extraescolars esportives). 3.3.- Criteris de funcionament i mètodes. Caldrà vetllar pel compliment d’aquests criteris de funcionament:
o Flexibilitat. Ajustada el més possible a cada alumne/a. o Actiu. L’alumne/a és el protagonista en funció de les seves capacitats. o Participatiu. Potenciar la participació i la companyonia. o Integrador. Partim del fet que tot està en funció de les capacitats i possibilitats de
l’alumnat. o Inductiu. Sabent en cada moment quina part del cos es treballa. o Lúdic. Fonamentat totes les activitats en els principis del joc.
Els mètodes utilitzats seran:
o Descobriment guiat. o Resolució de problemes. o Instrucció directe. o Assignació de tasques. o Grups de nivell (mesura d’atenció a la diversitat). o Ensenyança recíproca (permet treballar per parelles a ritmes diferents).
4.- OBJECTIUS. La matèria d’Educació física de l’Educació Secundària Obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1.- Conèixer els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat física comporta per a la salut individual i col·lectiva.
2.- Valorar la pràctica regular d’una activitat física com a mitjà per millorar la salut i la qualitat de vida. 3.- Realitzar activitats físiques dirigides a la millora de l’eficiència i la riquesa motriu i la millora de la condició física per respondre davant diferents situacions. 4.- Manifestar autonomia en l’organització i la planificació de l’activitat física, consolidada com a hàbit de vida saludable. 5.- Conèixer les normes principals de seguretat i mesures preventives i actuar amb respecte i cura de l’entorn en les activitats en el medi natural. 6.- Practicar diferents activitats físiques, esportives i recreatives, en l’àmbit de la competició i en el temps de lleure per millorar la condició física. 7.- Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació. 8.- Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferències individuals i potenciar l’afany de millora personal. 9.- Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.
Docent: Isidre P. 9
10.- Adoptar una actitud crítica davant el tractament del cos, l’activitat física i l’esport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius. 11.- Valorar l’esforç, la constància i la col·laboració com a valors imprescindibles en tota activitat esportiva productiva i beneficiosa.
5.- CONTINGUTS. Els continguts d’Educació física de cada curs s’organitzen en quatre apartats:
o Condició física i salut. o Força, resistència, flexibilitat i velocitat. o Hàbits saludables (escalfament inicial, estiraments finals, control postural,
higiene corporal, respiració, relaxació, hidratació, alimentació, prevenció de lesions ...
o Jocs i esports. o A 1 r. d’ESO entesos com a mitjà de treball per a la millora de la condició física
i les relacions interpersonals. o Classificació dels esports.
Individuals.
Sense oposició (esquí ...).
Amb oposició (judo ...). Col·lectius.
Sense oposició (natació sincronitzada ...).
Amb oposició indirecta o sense contacte (voleibol ...).
Amb oposició directe o amb contacte (bàsquet ...).
o Expressió corporal. o Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.
o Activitats en el medi natural.
o Contacte amb el medi natural (terrestre, aquàtic o aeri) per a valorar-lo, conservar-lo i respectar-lo.
L’estructuració dels continguts reflecteix cada un dels eixos que donen sentit a l’Educació física en l’Educació Secundària Obligatòria: el desenvolupament de les capacitats cognitives, físiques, emocionals i relacionals vinculades a la motricitat, l’adquisició de formes socials i culturals de la motricitat, l’educació en valors i l’educació per a la salut. 5.1.- Consideracions sobre el desenvolupament del currículum.
En aquesta etapa cal fer un treball específic per a la millora de la condició física. A partir de la valoració i l’acceptació de les capacitats individuals, cada alumne ha d’esforçar- se per millorar el seu nivell de condició física i contribuir al desenvolupament corporal harmònic. Aquesta millora s’ha de produir en un marc saludable, per això és important que els nois i noies coneguin els beneficis de l’activitat física regular sobre l’organisme. Ha de treballar- se específicament l’anàlisi i la valoració crítica de determinats models presents en la nostra societat, amb especial incidència en problemàtiques que es poden donar en aquestes edats, com el sedentarisme, els trastorns alimentaris i les pràctiques de risc. Els jocs i esports es presenten com a mitjans de treball, tant per a la millora de la condició física i el desenvolupament de les relacions interpersonals com per al coneixement de formes d’activitat física aptes per a la competició, la recreació i el temps de lleure. En aquestes pràctiques és fonamental la valoració i respecte per les normes, pels companys i adversaris, així com el respecte pel material i les instal·lacions.
Docent: Isidre P. 10
El treball d’equip per a la consecució d’un objectiu comú en els esports col·lectius i l’afany de millora en els individuals i d’adversari són aspectes que cal tenir en compte. Evidentment, en aquesta etapa l'esport ha de tenir un caràcter obert a diverses especialitats, amb una participació que no estigui supeditada a les característiques de sexe, nivells d'habilitat o altres criteris de discriminació, i ha de respondre a plantejaments més enllà dels competitius. En conseqüència, cal fomentar l’esperit crític en el tractament d’alguns esports i activitats físiques en els mitjans de comunicació i en la societat en general, i valorar-ne els aspectes positius com l’esforç o el treball en equip. Les activitats en el medi natural s’han de presentar com una forma més d’activitat física saludable que permet, a més del contacte amb el medi natural terrestre o aquàtic, una possibilitat d’utilització del temps de lleure. Les activitats a la natura han de ser també una eina per a la valoració del medi natural i per fomentar-ne el respecte i la conservació. En les activitats, no s’han de perseguir rendiments esportius ni resultats concrets en proves físiques. S’ha de valorar la millora i l’esforç individuals, així com la cooperació activa amb el grup, tenint sempre molt present que l’objectiu final de l’educació física en l’Educació Secundària Obligatòria és la formació de persones físicament actives, saludables i participatives mitjançant la pràctica d’activitats físiques individuals i col·lectives . El primer curs de l’ESO servirà per fixar les bases comunes als diferents esports (individuals, col·lectius i d’adversari) i conforme avancen els cursos es proposa l’ensenyament de disciplines esportives diferents per tal d’aprofundir en els aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris. 5.2.- Seqüenciació per cursos. 1 r. ESO.
Condició física i salut.
o Identificació de les parts d'una sessió: escalfament, activitat física i exercicis de baixa intensitat.
o Realització d'exercicis apropiats per a l'escalfament general.
o Caracterització de la condició física i de les qualitats físiques.
o Realització de jocs per a la millora de la condició física.
o Atenció a la higiene després de fer activitat física.
o Pràctica de posicions corporals adequades per a les activitats físiques i la vida quotidiana.
o Pràctica d'exercicis per a la millora del to muscular i postura corporal.
o Control de la respiració i consciència del cos en relaxament.
Jocs i esports.
o Aplicació de les habilitats motrius als esports individuals i col·lectius.
o Execució de jocs per a la comprensió de les fases del joc col·lectiu: atac i defensa.
o Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels esports col·lectius.
o Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels esports individuals.
o Acceptació del nivell individual i la disposició de millora.
o Respecte i acceptació de les normes de joc, les activitats i els esports practicats.
o Valoració de l'esport individual i col·lectiu com fenomen social i cultural.
Docent: Isidre P. 11
o Valoració de les activitats esportives com una forma de millorar la salut.
Expressió corporal.
o Identificació del cos expressiu: postura, gest i moviment. Aplicació de la consciència corporal a les activitats expressives.
o Experimentació d'activitats expressives orientades a afavorir una dinàmica positiva del grup.
o Disposició favorable a la desinhibició en les activitats d'expressió corporal.
Activitats en el medi natural.
o Realització d'activitats fisicoesportives en el medi natural.
o Acceptació i respecte de les normes de conservació dels medi urbà i natural.
2 n. ESO.
Condició física i salut.
o Realització de jocs d'escalfament, tot reconeixent els objectius que es persegueixen.
o Reconeixement de les qualitats físiques relacionades amb la salut: resistència aeròbica i flexibilitat.
o Realització d'activitats i de jocs per a la millora de la condició física, amb especial incidència en la resistència aeròbica i la flexibilitat.
o Control i valoració de la freqüència cardíaca com a indicador del grau d'esforç.
o Valoració de la importància d'adoptar una bona postura corporal en la pràctica de les activitats físiques i en la vida quotidiana.
o Reconeixement de la relació entre hidratació i activitat física.
o Valoració d'hàbits saludables com una bona alimentació, el descans i l'activitat física, i identificació d'hàbits de risc.
o Coneixement i vivència de diferents tècniques de respiració i relaxació, i aplicació en situacions quotidianes.
Jocs i esports.
o Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d'un esport individual.
o Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris d'un esport col·lectiu.
o Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris d'un esport d'adversari.
o Autocontrol en les situacions de contacte.
o Cooperació en les funcions atribuïdes en un equip per a la consecució d'objectius comuns.
o Valoració de l'esportivitat per sobre de la consecució de resultats.
o Valoració dels esports d'adversari com a fenomen social i cultural.
Docent: Isidre P. 12
Expressió corporal.
o Recerca de diferents maneres de comunicar-se, per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant les diferents parts del cos alhora i separadament, amb i sense suport musical.
o Disposició favorable a la desinhibició en les activitats comunicatives.
o Acceptació de les diferències individuals i respecte davant l'execució dels altres.
Activitats en el medi natural.
o Reconeixement i realització d'activitats en el medi natural com a activitats per a la millora de la condició física i la recreació.
o Respecte i valoració del medi natural com a espai idoni per a la realització d'activitats físiques.
o Cerca prèvia d'informació sobre l'indret, natural o urbà, en el que es desenvolupin les activitats.
3 r. ESO.
Condició física i salut.
o Reconeixement dels efectes de l'escalfament i elaboració de pautes per dur-lo a terme.
o Elaboració i pràctica d'escalfaments, generals i específics, previ anàlisi de l'activitat física a realitzar.
o Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistència aeròbica, flexibilitat i força resistència general, mitjançant la posada en pràctica de sistemes i mètodes d'entrenament.
o Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del cos humà.
o Coneixement de la freqüència cardíaca màxima, la freqüència en repòs i càlcul de la zona d'activitat.
o Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana.
o Reconeixement de la relació entre l'alimentació, la salut i l'activitat física. Equilibri entre ingesta i despesa calòrica.
o Execució de mètodes de relaxació amb l'objectiu d'alliberar tensions.
o Valoració de l'efecte positiu que la pràctica d'activitat física produeix en l'organisme.
Jocs i esports.
o Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d'un esport individual.
o Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris d'un esport col·lectiu.
o Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva com a condició indispensable per aconseguir un objectiu.
o Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats.
o Demostració d'una actitud crítica davant el tractament del cos i l'activitat física als medis de comunicació i en la societat en general.
Docent: Isidre P. 13
Expressió corporal.
o Realització d'improvisacions individuals i col·lectives, amb i sense suport musical.
o Disposició favorable a la pràctica de les activitats d'expressió corporal amb tots els companys i companyes.
Activitats en el medi natural.
o Realització de recorreguts en el medi natural, utilitzant l'equipament, les eines i tècniques d'orientació adients.
o Coneixement i pràctica de les normes de prevenció i seguretat per a la realització d'activitats al medi natural.
4 t. ESO.
Condició física i salut.
o Realització i pràctica d'escalfaments autònomament segons l'activitat a realitzar.
o Valoració de l'escalfament com a prevenció de lesions.
o Reconeixement dels efectes del treball de resistència aeròbica, de flexibilitat i de força resistència sobre l'estat de salut: efectes beneficiosos, riscos i prevenció.
o Aplicació dels sistemes d'entrenament de les qualitats físiques.
o Presa de consciència de la condició física individual i predisposició per millorar-la.
o Planificació autònoma de l'activitat física a partir de pautes bàsiques.
o Constància en l'adopció de postures correctes en l'activitat física i consciència de la importància d'evitar postures inadequades.
o Aplicació de les normes bàsiques de seguretat i prevenció de riscos durant la realització d'activitat física.
o Reconeixement de les actuacions bàsiques a prendre davant un contratemps o una lesió durant la pràctica d'activitat física.
o Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits sobre la condició física i la salut. Actitud crítica envers aquests hàbits.
o Valoració i utilització de la respiració i la relaxació de forma autònoma al servei d'una millora en la qualitat de vida.
Jocs i esports.
o Realització de jocs i esports individuals, d'adversari i col·lectius, d'oci i recreació.
o Realització d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics i reglamentaris d'un esport individual i d'un esport d'adversari.
o Pràctica d'activitats i jocs per a l'aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris d'un esport col·lectiu.
o Acceptació de les funcions atribuïdes dins d'una tasca d'equip i cooperar-hi.
o Participació en la planificació i l'organització de campionats en que s'utilitzin sistemes de puntuació que potenciïn les actituds, valors i respecte de les normes.
o Valoració dels jocs i esports com a activitats d'oci i temps de lleure.
Docent: Isidre P. 14
o Acceptació de les normes socials i democràtiques que regeixen en un treball d'equip.
Expressió corporal.
o Creació de composicions coreogràfiques de grup amb el suport d'una estructura musical, incloent els elements: temps, espai i intensitat.
o Participació i aportació del treball en grup en les activitats rítmiques.
o Disposició favorable a la desinhibició en la presentació individual o col·lectiva d'exposicions orals i rítmiques en públic.
Activitat física en el medi natural.
o Planificació i realització d'activitats en el medi natural per a la millora de la condició física.
o Presa de consciència de l'impacte que tenen certes activitats físiques sobre l'entorn.
o Valoració de la relació entre l'activitat física, la salut i el medi natural.
o Cerca d'informació sobre l'indret on es vol realitzar la sortida i l'itinerari.
6.- TEMPORITZACIÓ. 6.1.- Per blocs de continguts a 1 ESO.
o Condició física i salut.
o Condició física:
Força, resistència, flexibilitat i velocitat.
o Salut:
Hàbits saludables (escalfament inicial, estiraments finals, control
postural, higiene corporal, respiració i relaxació, hidratació, alimentació,
prevenció de lesions ...). Visita prevista de Miquel Sunyer i Escola
d’educació especial d’Alella (paralítics cerebrals) durant el 2 n. T.
(nedador de fons).
Al començament de curs s’hi farà una especial incidència. Després, durant
tot el curs es treballarà de forma seqüenciada segons la programació
(condició física, beneficis de l’exercici, l’escalfament, les capacitats físiques
bàsiques, les qualitats motores, els hàbits positius i negatius per a la salut i
l’alimentació).
o Jocs i esports.
o 1r. ESO. Entesos com a mitjà de treball per la millora de la condició física i les
relacions interpersonals.
1 r. trimestre:
o Jocs i esports tradicionals.
o Fer una classificació d’esports.
o Esports adaptats i específics per a discapacitat. Visita de MIFAS
(Manu fent bàsquet adaptat i sensibilització) i Miquel Orobig
(atleta paralímpic de tir amb carabina).
o Bàsquet (col·lectiu amb invasió). Visita de l’Uni Girona i
assistència a un partit.
Docent: Isidre P. 15
2 n. trimestre:
o Esport col·lectiu.
Futbol. Visita del CF Girona i assistència un partit.
o Esports de raqueta.
Tennis taula i bàdminton (esports d’adversari). Visita del
club tennis taula de Torroella de Montgrí i de la
federació gironina de bàdminton.
3 r. trimestre:
o Voleibol (col·lectiu sense invasió).
o Atletisme (individual). Visita Erik Pairet (triatleta).
o Expressió corporal.
o Utilitzar el cos com a eina de comunicació, expressió i creació.
2 n. trimestre. Danses tradicionals catalanes per Sant Jordi.
o Activitats al medi natural.
o Contacte amb el medi natural (terrestre, aquàtic o aeri) per a valorar-lo,
conservar-lo i respectar-lo.
Atletisme, bicicleta i piragua (crèdit de síntesi).
7. CRITERIS D’AVALUACIÓ.
7.1.- Generals.
Caldrà procurar que en tot moment, es compleixin aquest criteris:
o Ús de la roba i calçat adequats.
o Hàbits higiènics assolits. Dutxa al final de cada sessió i canvi de roba.
o Participació de l’alumnat buscant el bé individual i del grup.
o Acceptació de les normes, valoració del joc net i respecte en totes les dinàmiques.
De manera general, s’estableix que l’àrea té continuïtat durant tota l’etapa. És a dir, l’alumne/a que superi els continguts, l’actitud i els hàbits de salut del trimestre/curs superior, està en condicions de superar automàticament les del curs/trimestre inferior. Això és degut a que l’aprenentatge motor d’habilitats més complexes es realitza sobre la base de feines més senzilles (cosa que indica un grau de maduració física i motriu).
Puntualment, el docent podrà encarregar la realització d’un treball de recerca i la seva posterior exposició als casos que consideri oportuns, per acabar de recuperar el trimestre/curs no superat.
També hi haurà la possibilitat de recuperar el curs a través d’una prova teòrico-pràctica o d’un treball (a criteri del docent) a final de curs, en el cas d’arribar-hi amb l’àrea suspesa.
Els percentatges utilitzats per el càlcul de la nota trimestral són:
o 50 %. Treball diari d’aula. Participació i qualitat en el treball fet.
o 30 %. Actitud, predisposició i relacions personals.
Docent: Isidre P. 16
o 20 %. Hàbits de salut, material i higiene.
Cal un mínim del 50 % en cada apartat per superar el trimestre. Aquestes percentatges es controlaran a través de les notes del docent en el seu registre personal de la matèria.
7.2.- Per cursos.
1 r. ESO.
o Identificar les parts d'una sessió d'activitat física i l'objectiu de cadascuna.
o Realitzar de manera autònoma, activitats d’escalfament, preparant el seu organisme per les necessitats pròpies de l’activitat física posterior.
o Analitzar el grau d’implicació de les diferents capacitats físiques que s’estan emprant en les activitats realitzades.
o Conèixer el significat de la condició física i reconèixer les qualitats físiques com a qualitats de millora.
o Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut pròpia.
o Millorar l'execució dels aspectes tècnics bàsics d'un esport individual, acceptant el nivell assolit.
o Millorar l'execució tècnica i tàctica d'un esport col·lectiu, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.
o Elaborar i expressar missatges de forma col·lectiva utilitzant tècniques com el mim, el gest, la dramatització o altres, i mostrar desinhibició en les activitats d'expressió corporal
o Mostrar habilitat i respecte per a la realització d'activitats en el medi natural.
o Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l'activitat física i la vida quotidiana.
2 n. ESO.
o Identificar els objectius de l'escalfament i recopilar activitats, estiraments i exercicis de mobilitat articular apropiats per a l'escalfament.
o Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut.
o Valorar la freqüència cardíaca com a indicador de la intensitat de l'esforç.
o Millorar l'execució dels aspectes tècnics d'un esport individual.
o Manifestar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.
o Mostrar autocontrol i participació en les activitats d'oposició.
o Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviments corporals a partir d'un ritme triat.
o Conèixer la importància de la pràctica d'activitats a la natura.
o Cercar informació de diferents mitjans i recursos per planificar les sortides al medi natural.
Docent: Isidre P. 17
3 r. ESO.
o Planificar i posar en marxa un escalfament general.
o Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà, especialment amb aquells que són més rellevants per la salut.
o Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, participant en les activitats que es proposen i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora. Reconèixer a partir de la mesura de la freqüència cardíaca la intensitat del treball realitzat.
o Reflexionar sobre la importància d'una alimentació equilibrada i les variacions de demanda segons l'activitat física que es desenvolupa.
o Realitzar de forma autònoma recorreguts en el medi natural, utilitzant l'equipament, eines i tècniques d'orientació adients. Mostrar una actitud de respecte pel medi natural. Resoldre situacions de joc en un o més esports col·lectius, aplicant coneixements tècnics i tàctics.
o Millorar l'execució dels aspectes tècnics d'un esport individual.
o Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l'esport i l'activitat física en la societat actual.
o Crear i posar en pràctica seqüències de moviments, individualment i col·lectiva, amb i sense suport musical.
o Utilitzar els tipus de respiració i les tècniques i mètodes de relaxació com a mitjà per a la reducció de desequilibris i minimitzar les tensions produïdes en la vida quotidiana.
4 t. ESO.
o Planificar i posar en pràctica escalfaments autònoms per a una activitat concreta.
o Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir del coneixement de sistemes i mètodes d'entrenament.
o Participar en l'elaboració d'un pla de treball per a la millora de la condició física.
o Realitzar exercicis d'acondicionament físic atenent a criteris de correcció postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.
o Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d'adversari.
o Participar en l'organització i posada en pràctica de torneigs o competicions esportives.
o Participar de forma constructiva en la creació i realització de coreografies amb suport musical.
o Utilitzar la respiració i la relaxació com a mètodes d'alliberament de tensions.
o Planificar una activitat en el medi natural, seleccionant l'equipament adient, seguint les normes bàsiques de seguretat i cercant informació significativa de la zona en relació amb les activitats a realitzar.
Docent: Isidre P. 18
8.- MATERIALS I RECURSOS. Els llocs previstos per poder donar aquesta àrea són:
o Pavelló de Verges. o Entorn del centre. o Aula ordinària. o Equipament esportiu de l’escola del poble (pista de bàsquet i futbol sala).
El més utilitzat habitualment és el pavelló d’esports. Allà s’inicien les classes ja que el primer que es fa és canviar-nos la roba adequadament per tal de poder realitzar amb comoditat l’activitat física. També és un lloc idoni per quan fa mal temps o per fer determinats jocs col·lectius com el bàdminton o el tennis taula. L’entorn del poble també l’utilitzem per iniciar les sessions. Molts dels escalfaments els fem en aquest lloc privilegiat que tenim. També una part de la condició física es treballa aquí (bàsicament la resistència). De moment, hem utilitzat poc l’aula ordinària. És el lloc on fem les proves teòriques escrites i on farem les presentacions (amb suport audiovisual) en posteriors cursos. També utilitzarem els ordinadors per realitzar treballs i buscar informació del tema treballat. L’equipament esportiu de l’escola del poble ens serà útil per quan faci mes bon temps i hàgim de realitzar activitats diferenciades d’esports d’equip (sempre i quan no estigui ocupada per l’alumnat d’infantil i primària). Disposem d’un material mínim per a portar a terme el programa. Tota mena de pilotes, aros, pitralls ... són suficients per poder realitzar la nostra feina molt còmodament.
9.- ANNEXOS. 9.1.- Esdeveniments esportius curs 2010/2011. Si es tracta de donar funcionalitat als continguts, és imprescindible relacionar el treball que fem amb la realitat del moment. Per aquest motiu, intentarem reflectir i parlar sempre dels esdeveniments esportius que s’estiguin celebrant durant el curs escolar. Aquests són:
1 r. trimestre.
1.- Gran premi de Fòrmula 1.
El Gran Premio de Italia de 2010 es la decimocuarta prueba de la temporada 2010 de Fórmula 1. Se disputará el 10, 11 y 12 de septiembre en Autodromo Nazionale Monza, Italia.
El Gran Premio de Singapur de 2010 es la decimoquinta prueba de la temporada 2010 de Fórmula 1. Se disputará el 24, 25 y 26 de septiembre en el Circuito urbano de Singapur.
El Gran Premio de Japón. Del 8 al 10 d’octubre. Circuito de Suzuka en Suzuka, Japón.
El Gran Premio de la República de Corea de 2010 será la decimosexta carrera de la temporada 2010 de Fórmula 1 y tendrá lugar del 22 al 24 de octubre que tendrá lugar en el Circuito Internacional de Corea.
El Gran Premio de Brasil de 2010 es la penúltima prueba de la temporada 2010 de Fórmula 1. Se disputará el 29, 30 y 31 de octubre en el Circuito de Interlagos.
Docent: Isidre P. 19
El Gran Premio de Abu Dhabi de 2010 es la última prueba de la temporada 2010 de Fórmula 1, que se disputará el 12, 13 y 14 de noviembre en el Circuito de Yas Island.
2.- Campeonato Mundial de Rally.
Rally de Japón - del 10 al 12 de septiembre (Tierra).
Rally de Francia - del 1 al 3 de octubre (Asfalto) (Aun por confirmar emplazamiento).
Rally de España - del 22 al 24 de octubre (Asfalto).
Rally de Gran Bretaña - del 12 al 14 de noviembre (Tierra).
3.- Lliga ASOBAL 2010/11. Hàndbol.
4.- Liga futbol profesional 2010/2011.
5.- Lliga LEB de bàsquet.
6.- La Vuelta a España 2010 se disputará del 28 de agosto al 19 de setiembre entre las localidades de Sevilla y Madrid.La novedad de este año el primero de la clasificación general cambia el jersey oro por el maillot rojo, igual que se utiliza el término La roja para referirse al combinado español de fútbol.
7.- El Campeonato mundial de baloncesto de 2010 tendrá lugar en Turquía. Está organizado por la FIBA, la Federación Turca de Baloncesto, y el Comité organizador del campeonato del 2010. En ella competirán 24 países. Los escenarios del campeonato serán Antalya, Esmirna, el Ankara Arena de Ankara, y el Abdi İpekçi Arena de Estambul, siendo esta última la sede de la ronda final. 37.- El Campeonato Mundial de Básquet 2010 se realizará en Turquía, entre 28 de septiembre y el 12 de octubre. En este torneo competirán 24 equipos. Las ciudades donde se jugarán los partidos serán Antalya, Esmirna, Ankara y Estambul, siendo esta última la sede de la ronda final.
8.- El XVI Campeonato Mundial de Baloncesto Femenino se celebrará en la República Checa entre el 23 de septiembre y el 3 de octubre de 2010, bajo la organización de la Federación Internacional de Baloncesto y la Federación Checa de Baloncesto. Las ciudades de Brno y Ostrava serán las sedes del evento.Las mejores 16 selecciones nacionales de baloncesto competirán por el título de campeón mundial, cuyo portador es la selección nacional de Australia.
9.- El LXXVIII Campeonato Mundial de Halterofilia se celebrará en Antalya (Turquía) entre el 18 y el 30 de septiembre de 2010 bajo la organización de la Federación Internacional de Halterofilia (IWF) y la Federación Turca de Halterofilia. Paralelamente se celebrará el XXI Campeonato Mundial de Halterofilia Femenino..
10.- El VI Campeonato Mundial de Hípica denominado Juegos Ecuestres Mundiales de 2010 se realizará en la ciudad de Lexington (Estados Unidos) entre el 25 de septiembre y el 10 de octubre de 2010, bajo la organización de la Federación Ecuestre Internacional (FEI) y la Federación Hípica Estadounidense. Las competiciones se desarrollarán en el Parque Ecuestre de Kentucky.
11.- Los XIX Juegos de la Mancomunidad se celebrarán en Nueva Delhi (India), del 3 al 14 de octubre de 2010, bajo la denominación New Delhi 2010.Participarán un total (aproximado)de 3000 deportistas representantes de 71 estados pertenecientes a la Commonwealth.
12.- Los Juegos Panamericanos nº16 tendrá como sede a la ciudad mexicana de Guadalajara y se realizarán durante el 13 y el 30 de octubre de 2011. Fue elegida entre las ciudades de San Antonio, Detroit (Estados Unidos), Río de Janeiro (Brasil), Mar del Plata (Argentina) y Cali (Colombia). Participarán 42 países miembros de la ODEPA. El Estadio Olímpico será el de Chivas y las siguientes instalaciones serán algunas de las demás sedes: las Unidades
Docent: Isidre P. 20
Deportivas Revolución, Adolfo López Mateos y Ávila Camacho, la Universidad Autónoma de Guadalajara, el Parque Metropolitano, el Parque San Rafael, el Complejo Tecnológico de la Universidad de Guadalajara y 6 estadios de fútbol
13.- El XVII Campeonato Mundial de Voleibol Masculino se celebrará en Italia del 25 de septiembre al 20 de octubre de 2010 bajo la organización de la Federación Internacional de Voleibol (FIVB) y la Federación Italiana de Voleibol.
14.- Los XVI Juegos Asiáticos se celebrarán en Cantón (China), del 12 al 27 de noviembre de 2010, bajo la denominación Cantón 2010. Participarán un total de aproximadamente 12.000 deportistas representantes de 45 países asiáticos. El total de competiciones será de 425 repartidas en 39 deportes.
15.- XV Campionat del món de físic-culturisme. Del 12.11.10. al 14.11.10. Sitges (Garraf). www.fc-culturisme.cat 16.- El XIV Campeonato Europeo de Natación en Piscina Corta se celebrará entre el 25 y el 28 de noviembre de 2010 bajo la organización de la Liga Europea de Natación (LEN).
17.- El IX Campeonato Europeo de Balonmano Femenino se celebrará conjuntamente en Dinamarca y Noruega entre el 7 y el 19 de diciembre de 2010 bajo la organización de la Federación Europea de Balonmano (EHF), la Federación Danesa de Balonmano y la Federación Noruega de Balonmano
2 n. trimestre. 1.- Pirena. La Ruta blanca del Pireneo. Trineu amb gossos. Gener 2011. Pirineus: Aragó, Catalunya, Andorra i França.
2.- El XXII Campeonato Mundial de Balonmano Masculino se celebrará en Suecia entre el 13 y el 30 de enero de 2011 bajo la organización de la Federación Internacional de Balonmano (IHF) y la Federación Sueca de Balonmano. Un total de 24 selecciones nacionales competirán por el título de campeón mundial, cuyo portador es la selección de Francia, ganadora del Mundial de 2009.
3.- El CII Campeonato Europeo de Patinaje Artístico sobre Hielo se realizará en Berna (Suiza) del 25 al 30 de enero de 2011. Será organizado por la Unión Internacional de Patinaje sobre Hielo (ISU) y la Federación Suiza de Patinaje sobre Hielo.Las competiciones se efectuarán en el pabellón deportivo PostFinance-Arena de la capital suiza.
4.- El IX Campeonato Mundial de Snowboard se celebrará en la estación pirenaica de La Molina (España) entre el 20 y el 29 de enero de 2011 bajo la organización de la Federación Internacional de Esquí (FIS) y la Real Federación Española de Deportes de Invierno.
5.- El XLIV Campeonato Mundial de Biatlón se celebrará en la localidad de Janti-Mansisk (Rusia) en febrero de 2011 bajo la organización de la Unión Internacional de Biatlón (IBU) y la Unión Rusa de Biatlón.
6.- El XLI Campeonato Mundial de Esquí Alpino se celebrará en la localidad alpina de Garmisch-Partenkirchen (Alemania) entre el 7 y el 20 de febrero de 2011 bajo la organización de la Federación Internacional de Esquí (FIS) y la Federación Alemana de Esquí
7.- 75ª edición1 de la Copa del Rey de Baloncesto se disputará en el Palacio de Deportes de la Comunidad Autónoma de Madrid durante el primer trimestre de 2011. Del 10 al 13 de febrero del 2011.
8.- El XLVIII Campeonato Mundial de Esquí Nórdico se celebrará en Oslo (Noruega) entre el 22 de febrero y el 6 de marzo de 2011 bajo la organización de la Federación Internacional de Esquí (FIS) y la Federación Noruega de Esquí.
9.- El XXXI Campeonato Europeo de Atletismo en Pista Cubierta se celebrará en París (Francia) entre el 11 y el 13 de marzo de 2011 bajo la organización de la Asociación Europea
Docent: Isidre P. 21
de Atletismo (EAA) y la Federación Francesa de Atletismo.Las competiciones se realizarán en el Palais Omnisports de Paris-Bercy de la capital gala.
3 r. trimestre.
1.- Tenis - Barcelona Open Banc Sabadell 2011
Real Club de Tenis Barcelona, del 18 al 24 de Abril de 2011. Ven al Club de Rafa Nadal a disfrutar de la tierra batida. Disfruta de una jornada VIP durante la final del torneo. Programa completo de día entero, con una recepción con champagne y canapés, comida gourmet en un restaurante cercano al Club, invitado de honor, regalos, acceso a la zona del Village, etc... Mira la final desde una ubicación preferente.
2.- Tennis. França 2011. Paris, del 22 de Mayo al 5 de Junio 2011.
Docent: Isidre P. 22
9.2.- Fitxa preparació sessions.
Temes a treballar: Temes de treballar:
.................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
Pendent a fer: Pendent a fer: .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
Deures: Deures: .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
Observacions: Observacions: .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
Temes a treballar: Temes de treballar: .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
Pendent a fer: Pendent a fer: .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
Deures: Deures: .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
Observacions: Observacions: .................................................................................................. ......................................................................................................... .................................................................................................. .........................................................................................................
DIA, DATA I HORA: .......................................... DIA, DATA I HORA: ................................................
DIA, DATA I HORA: ........................................... DIA, DATA I HORA: ............................................
Docent: Isidre P. 23
9.3.- Taula de visites i xerrades.
ENTITAT, PERSONA i ESPORT.
CONTACTE I DATA.
MIFAS.
Bàsquet adaptat. Manu.
Sensibilització amb cadira de rodes.
Afectació cerebral.
Jornada a primària ?
Albert C. Telf.: 972-23.45.02.
BASMI.
Bàsquet adaptat. Alternativa a MIFAS.
Pedro Romero: 639.379.555. [email protected]
ESPORTS PER A CECS.
Futbol.
Goolball.
Natació.
Atletisme.
Josep (Futbol): 972-29.42.41. Albert (Natació). Salvador: 93-325.9200. [email protected] Elvira: 606.88.68.88. Centre Joan Amades: 93-280.48.49.
ESCOLA D’E.E. D’ALELLA.
Boccia per a paralítics cerebrals.
Slalom per a paralítics cerebrals.
Tomàs Martín. Telf.: 93.555.02.16./650.732.498. [email protected]
Miquel Orobig (espina bífida).
Tir amb carabina.
Miquel Orobig: 972-83.03.51/80.55.80. [email protected]
FCEDF (esport per a discapacitats físics).
Telf. Girona: 972-24.01.57. [email protected] Telf. Barna: 93-340.92.00. [email protected]
FCEC (Esport per a deficients visuals).
ONCE.: 93-238.81.042/325.92.00/23.81.111
2.- Altres contactes:
Federació catalana de bàdminton: Guadalupe de Barcelona (Telf.: 93-
303.38.28./661.712.827) i Víctor Yuste de la federació espanyola
o Web.: http://badminton.es.
Escola de Tennis taula de Torroella de Montgrí.
o Mail: [email protected]. Josep Mª Gómez i Sr. Pere Gou.
Telf.: 670.861.606.
Hàndbol Bordils.
o Pau Campos. Telf.: 619.566.388./972-49.05.65.
Club bàdminton Salt.
o Albert Bataller. Mail: [email protected].
Docent: Isidre P. 24
Miquel Sunyer.
o Telf.: 630.941.843. Mail.: [email protected]. Nedador de fons.
Erik Pairet.
o Triatleta banyolí. Telf.: 660.616.700. Mail.: [email protected]
Bàsquet Uni Girona.
o Pere Puig i Borja com a cap de premsa. Telf. Borja 625.053.593.
o Mails.: [email protected]. [email protected]
Club Futbol Girona.
o Miki Albert com a secretari tècnic. [email protected]
o Oscar Buendia com a cap de màrqueting. [email protected]
Telf.: 616.780.735.