_treball educació física
TRANSCRIPT
Laura Clavero
Mar Garcia
Cristina López
Elisabet Marquilles
Aïda Vallejo
Universitat Ramón Llull: Blanquerna
1r en Educació Infantil
Educació física: Juanjo Rodriguez
[9-12-2010]
1
L’educació física a l’escola 3-6 anys.
Taula de Continguts:
Objectius del treball:...................................................................................................................3
Teoria.........................................................................................................................................3
Les característiques de l’espai físic idoni:..........................................................................4
Com modificar la manera de fer fins ara:...........................................................................4
Comportaments que poden desenvolupar-se a través del joc:.......................................5
Entrevista amb el Juanjo:.....................................................................................................5
Perquè es parla més de psicomotricitat que d’educació física en aquesta etapa vital?.................................................................................................................................................6
Visites a escoles:....................................................................................................................7
1. THAU: ·...........................................................................................................................7
Entrevista 1:..............................................................................................................................7
Observem la seva classe:..................................................................................................8
A partir d’aquesta observació de la sessió podem concloure que:...................................8
Possibles millores:............................................................................................................9
Entrevista 2:...........................................................................................................................9
Observem la seva classe:................................................................................................10
A partir d’aquesta observació de la sessió podem concloure que:.................................11
Valoració extreta de l’activitat física d’aquesta escola...................................................12
2. Escola Barrufet...................................................................................................................13
Entrevista3:.............................................................................................................................13
Observem la classe:........................................................................................................13
Conclusions:...................................................................................................................14
3. Escola Parc del Guinardó....................................................................................................15
Entrevista 4:.............................................................................................................................15
Observem la seva classe:...................................................................................................16
Com està l’activitat física actualment a les escoles? Conclusió final dels models vistos de les diferents escoles:.......................................................................................................................16
2
Dinàmica:................................................................................................................................17
Materials:..............................................................................................................................17
Continguts:...........................................................................................................................18
Dinàmica realitzada:............................................................................................................18
Conclusions:...........................................................................................................................19
3
Objectius del treball: · Tenir prous arguments per debatre les diferències entre la psicomotricitat i l’educació física.
. Analitzar i comparar el model actual de les escoles
· Proposar millores dels models de les escoles analitzades
· Portar a terme una proposta adequada i rica a una escola
Teoria
A diferència de les capacitats que pot tenir cada infant i que formen part de la genètica i
aptituds innates, les habilitats es desenvolupen a través de la pràctica continuada de diferents
tècniques, jocs i sobretot, la nostra feina com a futurs mestres ha de ser la dedicació i
l’oferiment de temps, recursos i espais necessaris per l’evolució motriu dels 3 als 6 anys. Per
tant, és important que cada infant experimenti, aprengui i s’equivoqui per tal d’enriquir el
seuconeixement; i tot aquest procediment formarà part del seu aprenentatge.
Per tal de realitzar el nostre treball amb la màxima eficiència hem de tenir presents com són els
nens, conèixer-los tant en l’àmbit psicològic com les seves possibilitats i limitacions físiques;
arrel d’aquest coneixement podrem proporcionar-los una proposta adequada i individualitzada.
En la motricitat dels 3 a 6 anys és important que les propostes que fem siguin curtes, fàcils
d’entendre i tinguin un objectiu clar que faci que els infants sentin la motivació necessària per
començar a dur-les a terme. En aquest sentit hem d’aprofitar que en aquestes edats el sistema
nerviós és més flexible i per tant està mes predisposat per al seu desenvolupament.
Els nens a aquestes edats es cansen de fer sempre la mateixa pràctica o activitat física, per
aquest motiu hem de tenir clar que el professional que imparteixi la matèria ha de tenir molts
recursos i alternatives, i anar modificant i adaptant-les a cada situació constantment.
La flexibilitat ha de ser la característica principal del mestre encarregat de l’educació física a
aquestes edats. Per tant el model d’escola s’ha d’adequar a la personalitat dels infants actuals.
Cada mestre ha de ser capaç d’adaptar les activitats físiques a la totalitat del grup classe, però
també hem de ser conscients de l’atenció individualitzada de cada infant i reflexionar bé abans
de dur-ho a la pràctica. Si identifiquem necessitats específiques o alguna falta de capacitats per
part d’algun nen/a a l’hora de realitzar la activitat proposada, farem el possible per que sigui la
resta dels integrants del grup qui s’adapti al nen/a en qüestió, d’aquesta manera ens
assegurem que l’activitat sigui enriquida per les 2 bandes i que els infants se sentin partícips i
responsables que la practica tingui una finalitat positiva. Hem de fer possible que tots els infants
puguin participar i procurar un bon equilibri.
Hem de tenir present la idea de l’escola activa i inclusiva.
4
Quan un mestre no es capaç de generar bones habilitats normalment es deu a una falta
d’estimulació i riquesa motriu en les activitats proposades. Hem de provocar que els nens/ es
resolguin les seves mancances mitjançant l’exploració lliure i la vivència de totes
lesexperiències possibles fins arribar a l’enteniment complet.
Les característiques de l’espai físic idoni:
Per assegurar-nos de portar a terme una correcta pràctica i imprescindible per una millora en
les condicions físiques dels infants hem de disposar d’espais grans, agradables i amb molta
llum. Que afavoreixin comportaments tranquils. Garantir espais còmodes, on els nens es trobin
a gust i sentin ganes d’anar-hi i aprendre. Els nens han de tenir temps i espai per aconseguir
per ells mateixos bones habilitats.
Els nens a partir dels 3 anys son capaços de seleccionar i distribuir els complements o
materials que volen utilitzar i d’aquesta manera s’estimula la participació activa del nen en la
creació i organització dels seus jocs.
Com modificar la manera de fer fins ara:
Com a futurs mestres hem de ser conscients de la necessitat d’un canvi en la concepció i el
valor que té l’educació física en els primers anys de vida; una eina imprescindible en el
desenvolupament cognitiu de l’infant.
Es requereix que els mestres encarregats d’impartir la matèria tinguin formació específica en
l’àmbit i que realment hi hagi una intenció educativa relacionada mitjançant l’activitat física, per
tant tots aquests aspectes integrants en aquesta millora són: el coneixement del professional,
ser conscient de les mancances del sistema educatiu actual en aquest nivell i oferir tot el ventall
de recursos i possibilitats per poder millorar-lo.
Els mestres son i seran els encarregats de fer Educació. I treballant per tal de fer possible
aquesta millora que reivindiquem és imprescindible conèixer i comparar la metodologia que
s’utilitza a les diferents escoles i conèixer també la diversitat del perfil professional que
s’encarrega d’impartir l’assignatura d’educació física.
Comportaments que poden desenvolupar-se a través del joc:
La competitivitat és una actitud instintiva, més o menys intensa en cada nen. Podríem dir que
tots els nens i també els adults preferim guanyar a perdre i aquests últims, són termes que
sempre han estat associats al joc i l’esport; però de la mateixa manera la forma de resoldreho
també és a través del joc i els seus diferents plantejaments; per aquest motiu cal controlar
aquests instints que poden anar augmentant. Un bon exemple per aconseguir reduir la
competitivitat en els infants és promoure l’activitat física que vulguem realitzar, on no hi ha
guanyadors ni perdedors, sinó coneixement i valorar l’esforç dels altres, respectar i sentir-nos
5
satisfets d’haver pogut ajudar als altres que pel que sigui no han tingut tanta sort a l’hora de
complir els objectius que ens plantejàvem. I en la societat actual el principal repte està en fer
que els nens s’humanitzin i ajudar-los a construir-se com a adults dignes educant en valors a
través del joc.
Tot jugant els nens entendran la importància de l’actitud que adopten i mitjançant el
reforçament positiu reconèixer l’efectivitat de la feina realitzada, recolzant i donant-se suport els
uns als altres.
Qualsevol joc motriu desenvolupa i contribueix al treball de totes les habilitats i el seu contingut
més rellevant és el fet de la sociabilitat que a través d’ell es genera. El joc en si sol és un gran
integrador de les relacions personals i com a tal l’hem d’interpretar com a recurs, sinó que
s’hauria d’entendre com a contingut; continguts que proporcionarà valors educatius i ètics
necessaris a l’etapa d’infantil que és quan els nens actuen de manera més egoista. Els jocs en
equip han de procurar que no presentin conflictes que puguin afectar a les bones relacions.
Entrevista amb el Juanjo:
En una de les entrevistes amb el Juanjo, portem un guió preparat sobre una sèrie de preguntes
que volem que ens respongui segons el seu punt de vista professional.
Ell, però, ens avança que l’objectiu d’aquest treball no és el fet de que ens empapem de la
teoria en si mateixa, sinó que mitjançant les classes magistrals dels dijous i les pràctiques dels
divendres prenguem consciència del que es pretén aconseguir mitjançant l’educació física i
pensem de quina manera ho traslladarem i aplicarem en el nostre futur professional com a
mestres.
En primer lloc parlem de si hi ha un mètode específic per ensenyar l’educació física del 3 als 6
anys. Ell manifesta que no hi ha la recepta màgica perquè cada nen és un món i per tant els
hem d’observar a cadascun en la seva individualitat i veure la manera com els podem treure el
màxim profit. Ara bé, per fer possible una educació física de bona qualitat hem de tenir present
factors, que anteriorment ja hem anomenat, com: Disposar d’un bon espai, bona amplitud i
lluminositat.
Tenir unes bones capacitats ja adquirides genèticament a nivell motriu.
Posseir unes bones capacitats tant perceptiu motrius com condicionals: la unió d’aquestes dues
farà possible bones habilitats.
Nosaltres, com a futurs mestres i havent entès totes les qüestions aquí esmentades i definides
en tot moment hem d’escoltar els interessos dels nostres alumnes i els seus gustos a l’hora de
realitzar una activitat.
6
A més de contribuir de manera molt efectiva al desenvolupament d’habilitat i capacitats motrius,
el joc constitueix com a activitat un element de regulació i compensació de les energies
potencials del nen, un medi essencial d’interacció i socialització, un element imprescindible en
el desenvolupament de les estructures del pensament, influint notablement en la formació de la
personalitat del nen.
La característica fonamental dels jocs radica en que aquests possibiliten la plena incorporació
de totes les parts del cos en el moviment que influeix de forma generalitzada en l’organisme del
nen.
Els jocs permeten una llibertat d’acció, naturalitat i un plaer difícil de trobar en altres activitats
del nen: propicia estats emocionals positius, desenvolupa la imaginació, la creativitat i les
possibilitats psicomotrius, ja que en las activitats que reprodueixen els nens durant el joc
sempre hi ha una participació del seu pensament.
Al desenvolupar els jocs els nens apliquen allò que han après a partir de les seves vivències i
això dona com a resultat que a partir dels 3 anys els propis nenes comencen a fer propostes de
com variar el seu joc i , més tard, entre els 5 i 6 anys participen en la construcció i organització
del joc.
Perquè es parla més de psicomotricitat que d’educació física
en aquesta etapa vital?
El terme psico, d’entrada té una connotació més lligada a la psicologia i sembla que sona millor
i aquest fet fa que s’associï l’educació física al treball únic i exclusiu de la part física i es pensa
que la psicomotricitat, en canvi, està més especialitzada en l’àmbit infantil.
Però avui en dia hem de trencar amb la relació d’activitat i educació física, perquè per tal que
es doni l’educació com a tal és necessari que hi hagi una intencionalitat educativa. Hem de
crear-nos aquest interès i sensibilitzar-nos.
L’educació física actual és contempla des d’una vessant integral que incideix en totes les
vessants de la persona per a educar a l’infant.
Com a mestres hem de veure les diferents finalitats i beneficis que comporta l’educació física i
integrar-la dins la varietat d’àmbits d’aprenentatge de l’escola.
L’Escola ha d’anar reciclant i reconstruint-se per a trobar el benefici dels nens i nenes.
La motricitat com a tal, comença a suscitar interès en el moment que es parla de la seva relació
directa amb el desenvolupament de la intel·ligència.
7
Visites a escoles:
1. THAU: ·
Entrevista 1:
Entrevista a Jordi Puig, professor d’Educació Física.
o Escola: Thau
o Nom del professor: Jordi Puig
o Edat: 28 anys
o Estudis realitzats: MEF a la Universitat de Barcelona.
o Nom de l’assignatura: Jocs a l’aire lliure.
o Curs dels infants: P-5
o Nombre d’alumnes per sessió: sessions de 25 infants i sovint dividides en petits grups
(aproximadament 12 alumnes).
o Hores que s’imparteixen: una hora setmanal.
o Espai que s’utilitza: al aire lliure a unes instal·lacions dins l’escola, amb un camp adequat
vallat i de terra tou.
o Recursos i materials utilitzats: Materials variats com, arcs, xanques, conus, pilotes....
durant les sessions no utilitza música.
o Objectius i valors de l’assignatura: Fomentar el respecte per l’entorn i el material,
desenvolupar valors com el companyerisme, l’esforç, constància... Saber treballar en diferents
entorns més rics i respectar les normes d’un joc.
Intenten educar a través del joc i desenvolupar alhora habilitats motrius.
o Metodologia o continguts de l’assignatura: Les classes s’estructuren a través de diferents
nactivitats: jocs tipu relleus i circuits, jocs tradicionals, jocs organitzats amb materials específics,
jocs de grup de lliure elecció (són els nens els qui organitzen i trien els seus propis jocs) i
finalment un cop a l’any van al “bosquet” un espai natural situat a la part alta de l’escola a on
treballen i juguen tot experimentant amb la natura. Adequar les activitats i la dificultat de la
classe segons el grup classe i el seu rendiment.
8
Els continguts de l’assignatura no són guiats ni estructurats des de l’escola, sinó que com a
professor ell distribueix i inclou el temari que creu necessari.
o Sabeu diferenciar entre psicomotricitat i educació física:
“La psicomotricitat és una part de l’educació física”. Coneix la errònia i habitual classificació de
psicomotricitat dins de les escoles. Reconeix que el terme psicomotricitat segueix venent més.
Ens explica que les aportacions de la psicomotricitat ja estan incorporades dins de l’educació
física. Per a ell l’assignatura que està impartint s’hauria de dir “Educació Física de Base”.
o Consell com a futur mestre: Observar i saber extreure’n el millor i el pitjor de cada mestre,
company, nen... està atents en cada moment: quan fem pràctiques, com a alumnes, com a
mestres...
Observem la seva classe: El professor arriba amb els infants a les instal·lacions i mentre ell prepara l’activitat els deixa
aquesta estona perquè s’esbargin i es tranquil·litzin a poc a poc.
Crida als infants per apropar-se al centre del camp i explicar en que consistirà la sessió d’avui.
Un cop explicada comença l’activitat, en concret, aquesta sessió s’estructura amb: coneixement
de materials a partir de petits grups, i posteriorment jocs de relleu amb diferents fileres i
materials.
A partir d’aquesta observació de la sessió podem concloure que: -Encara que la actitud del mestre no era molt energètica i es mostrava al marge de les
activitats, els alumnes estaven força motivats. Segurament aquesta resposta dels infants ve
donada gràcies a unes bones instal·lacions a l’aire lliure i a un bons exercicis motivadors, amb
objectius marcats fàcils d’assolir i sempre amb moviment i organització de grup.
-La metodologia no és molt instructiva, tot i que, en els jocs de relleu s’utilitza la filera però des
de una perspectiva de treball en grup.
-En cap moment, el professor va motivar el sentit de la competitivitat entre alumnes, és més, no
va donar importància a qui guanyava o perdia. Simplement es tractava de jugar i moure’s.
Encara que els infants per propi instint s’encoratjaven entre ells per tal de guanyar.
-Un recurs que creiem interessant, és que el mestre, s’apropava als alumnes mirantlos als ulls i
a la seva alçada, cosa que afavoreix una relació d’igualtat, on el mestre no és millor que els
infants, ni viceversa.
-L’espai on realitzaven els jocs era ampli, amb una llum natural ja que estava al aire lliure. I
creiem que això afavoreix als infants, perque al realitzar les activitats fora d’un entorn, on no hi
9
han quatre parets fa que els nens/es estiguin més motivats i gaudeixin més de les propostes
d’activitats.
-Treballa molt la responsabilitat i la resolució de conflictes fent que l’infant a la primera part de
la classe no estigui dirigit i marcat per el mestre, a més a més cada cert temps deixa que els
nens i nenes escollin ells mateixos els jocs que volen jugar.
· Possibles millores:
-El professor no motivava molt als infants, això sí, per si sols ja ho estaven. Suposem que és
per el canvi d’entorn i el fet de sortir de l’aula. Però igualment, creiem que el professor hauria
d’implicar-se més i estimular-los per tal de que no es puguin arribar a aborrir-se.
-L’activitat que van realitzar sobre relleus creiem que crea en els infants competitivitat encara
que ell en cap moment va dir res per ha crear-lo, va ser una resposta innata dels nens i nenes,
llavors creiem convenient que els hi expliqui o de que alguna forma intenti evitar aquesta
competitivitat. Cal remarcar que si utilitzes sempre aquests tipus d’activitats que enriqueixen la
comparació i la competitivitat seria un problema.
Entrevista 2:
o Escola: Thau
o Nom del professor: Lluïsa Puig
o Edat: 44 anys
o Estudis realitzats: Magisteri Infantil a la Blanquerna.
o Nom de l’assignatura: Psicomotricitat
o Curs dels infants: P-3
o Nombre d’alumnes per sessió: 25 alumnes
o Hores que s’imparteixen: 1h setmanal
o Espai que s’utilitza: una sala específica per psicomotricitat. La sala és interior, però està
envoltada d’altres classes que es visualitzen des de dins. Per tan no gaudeix de llum natural.
o Recursos i materials utilitzats: Materials variats com, arcs, xanques, conus, pilotes,
instruments de música, peluixs.... durant les session s’utilitza música cantada per la mestra i
nens/es.
10
o Objectius i valors de l’assignatura: La millor coneixença entre els companys, realitzar
activitats que desenvolupin la motricitat dels nens i les seves habilitats, crear un ambient
agradable de joc i de treball. Motivar els nens a través de jocs, de cançons i de materials.
o Continguts de l’assignatura: l’assignatura sempre s’estructura amb tres parts: jocs de
coneixença entre alumnes, Jocs de motricitat i finalment ens disposem a tornar cap a classe.
Segueix sempre la mateixa estructura perquè ens comenta que si els nens saben el guió de
treball, la classe s’agilitza i els nens es mostren més segurs.
o Sabeu diferenciar entre psicomotricitat i educació física? Ens explica que a l’escola
sempre se’n ha anomenat d’aquesta assignatura psicomotricitat, però que en realitat, no sap
quina diferencia hi ha entre psicomotricitat i educació física. Creu que la psicomotricitat va més
lligada al desenvolupament psicològic del nen i ens comenta que l’escola no dona importància
al nom de l’assignatura sinó als continguts d’aquesta.
o Consell com a futur mestre: Ser molt observador. Tenir present que cada nen és un món, i
que té una família/història diferent. Valorar els aspectes positius de cada nen. Tots tenen cops
amagats que sovint ens sorprenen gratament quan els tenim més aprop i quan ens hi fixem, si
no els observem sen’s passen moltes coses per alt.
Observem la seva classe: La professora de psicomotricitat va a buscar els infants a la seva aula i els explica que aniran a
l’aula de psicomotricitat, i que s’han de treure la bata i les sabates. Fan una fila i tot cantant se’n
van a l’aula de psicomotricitat.
Un cop allà, divideix la sessió en tres parts:
-Primer, introdueix la sessió a partir del “rei de la festa”, instrument que utilitzarà per dinamitzar
les activitats i que variarà segons la setmana. Seguidament, fan jocs per millorar la coneixença
entre els iguals, aquests jocs acostumen a anar acompanyats de cançons que ells canten.
-A continuació, desenvolupen jocs a partir de l’activitat motriu i a través del espai i els diferents
materials, també fan jocs de coneixement del cos, treball de la lateralitat, consepció de l’espai...
-Per acabar, asseguts en cercle acomiaden el “rei de la festa” i es dirigeixen cantant a la seva
aula.
A partir d’aquesta observació de la sessió podem concloure que: -La classe es desenvolupa sota l’atenta mirada de dues mestres, però només una és
l’encarregada de desenvolupar el funcionament de l’assignatura. L’altra, és la tutora dels nens i
dóna suport a l’activitat.
11
-El fet de que la tutora dels nens, malgrat no duu a terme l’assignatura, hi sigui present, és un
aspecte que considerem molt positiu ja que durant aquesta hora de classe, es pot dedicar
completament a observar i conèixer millor els seus nens/es i la relació del grup classe.
-L’actitud de la mestra de psicomotricitat en tot moment és molt dolça i agradable. El to és
l’adequat per mantenir els nens amb calma.
-Les activitats tenen un element enriquidor, i és que tots els materials i activitats estan
associades amb aspectes reals i de fàcil reconeixement pels nens i nenes. Per exemple,
d’utilització d’un cercle per simbolitzar el volant d’un cotxe o d’un camió.
-Quan es troba amb problemes alhora de realitzar l’activitat, no li dona importància i ho resolt
amb espontaneïtat.
-La primera part, de jocs de reconeixement, no té com a objectiu el moviment dels nens, sinó
mantenir calma i crear un ambient de treball agradable. Sovint utilitza cançons tranquil·les
incorporades dins del joc.
-Els objectius del joc són fàcils d’assolir i adequats a la seva edat. El fet d’haver-hi un objectiu
fa que el joc sigui més emocionant.
-El recurs del “rei de la festa” motiva i crida l’atenció dels infants. Desperta curiositat en ells. I
enllaça tota la classe. És un recurs que trobem molt interessant i original.
-El fet de que la classe estigui estructura sempre d’una mateixa manera, dóna seguretat als
nens.
-En realitat aquesta mestra no es dedica a observa els nens des d’una vessant psicòlogica ni
tampoc a través de tècniques psicomotrius, al acabar la sessió no utilitza el dibuix ni cap
construcció per analitzar i preveure possibles problemes dels infants. Tampoc té cap títol de
psicomotrista, per tan, tot i treballar i desenvolupar habilitats motrius i malgrat que l’assignatura
s’anomeni psicomotricitat, a la pràctica no s’imparteix psicomotricitat real.
· Possibles millores:
-La classe en general ens ha semblat molt enriquidora. Els aspectes treballats estan acord amb
l’edat dels nens/es i les seves possibilitats.
-Un aspecte que canviaríem seria el nom de l’assignatura, en cap moment la mestra està fent
psicomotricitat ja que no te títol de psicomotrista ni utilitza cap tècnica de cap corrent/escola
psicomotriu. Per tant malgrat el contingut de l’assignatura sigui bo el nom és incorrecte.
12
-L’espai hauria de ser més gran i amb llum natural no artificial. Seria millor que la classe no
dongués a l’interior de l’edifici, almenys no per tots els cantons. Així doncs, creiem que les
activitats són molt adequades però no l’espai.
-Ha ser possible considerem beneficiós pel nen que es pugués treballar aquesta assignatura
amb petit grup i no amb tot el grup classe.
Valoració extreta de l’activitat física d’aquesta escola A l’escola Thau de Barcelona, des de P-3 a P-5, tots els nens i nenes imparteixen cada
setmana una hora de psicomotricitat i una hora de jocs a l’aire lliure.
Després d’assistir ambdues classes hem arribat a les següents conclusions:
-Desenvolupen molt la motricitat grossa, ja que tenen dues classes a la setmana dedicades a
aquest aspecte. La motricitat fina, es desenvolupa més a la resta de classes.
-Si només es treballés la motricitat a través de l’assignatura psicomotricitat, el model d’activitat
física a l’escola seria pobre i insuficient, ja que l’assignatura de jocs a l’aire lliure complementa
molt bé la primera. L’espai és diferent, i per tant les activitats que es realitzen també són
diferents. Ambdós junts, formen un model ric i variat.
-En les dos assignatures es treballen les capacitats perceptiu-motrius i condicionals però a
l’assignatura de psicomotricitat potser es treballen més les capacitats perceptiu-motrius:
lateralitat, equilibri, percepció de l’espai, coneixement del cos... tot i que les condicionals també
hi són presents. Pel contrari, a l’assignatura jocs a l’aire lliure els infants treballen aquestes
mateixes capacitats però reforçant i treballant més les capacitats condicionals: resistència,
velocitat, flexibilitat, força...
-Creiem que el punt anterior es deu principalment a les condicions i possibilitats de cada espai,
que permet i condiciona les activitats a fer-hi. També es deu al programa de cada assignatura.
-Sota el nostra punt de vista el model d’activitat física d’aquesta escola és ric i variat, les
activitats són acurades i pensades, treballen en diferents entorns: a l’aire lliure, classe interior,
al bosquet... per tant les instal·lacions propicien molt bones activitats i grans experiències per
els nens. Malgrat tot , creiem que es podrien introduïr activitats com natació, dansa... que
acabarien de completar més l’activitat motriu dels nens.
2. Escola Barrufet
Entrevista3: o Escola: Escola Barrufet
o Nom del/ de la professor/a: Maria Alzamara
13
o Edat: -(jove)
o Estudis realitzats: Magisteri d’Educació física
o Nom de l’assignatura: Educació física
o Curs dels infants: p5
o Nombre d’alumnes per sessió: 12 més o menys
o Hores que s’imparteixen: 1 hora i mitja a la setmana
o Espai que s’utilitza: Gimnàs
o Recursos i materials utilitzats: En aquesta sessió aros
o Objectius i valors de l’assignatura: Intentar que tots i totes siguin un grup, una unió.
Treballar els continguts i treballar-los bé. Que gaudeixin i aprenguin jugant. Aprendre a
desenvolupar-se, equilibri, lateralitat...
o Continguts de l’assignatura: Treballar les habilitats perceptiu-motrius. Aconseguir
trensmetre valors a partir del joc. Un bon rendiment físic.
Sabeu diferenciar entre psicomotricitat i educació física: No m’agrada diferenciarho ni igualar-
ho, les dues coses van unides i a la vegada separades. És diu que amb la psicomotricitat es
treballa el cos i la ment, però jo amb l’educació física també el treballo, així que no sabria dir-
ho.
o Consell com a futur mestre: Cada infant és diferent i únic, t’has de saber adaptar a ells i
elles. Sobretot no et portis la feina a casa, tot i que això sigui molt complicat. Disfruta ensenyant
i apren amb ells.
Observem la classe: Quan arriben al gimnàs es treuen les bambes i entren, sentant-se tots en rotllana. La mestra els
hi explica el primer joc que faran, la taca. “Aquest joc és com el pilla pilla, però qui pilla té una
taca a, per exemple el braç, i ha d’anar amb la mà tapant-se la taca. Quan pilla a algú, depèn
d’on l’hi hagi tocat tindrà allà la taca.”
Comencen pillant dos, una nena i un nen. La mestra observa, els anima i ajuda i, de tant en
tant, participa. El joc no està anant massa bé, s’atura el joc i fan una rotllana. Parlen del que
han fet malament i la mestra explica un altre cop el joc.
Tornen a jugar i aquest cop ho fan molt bé, la mestra està molt atenta. Estan tots molt contents.
14
S’acaba el joc, fan rotllana per parlar de com havia anat el joc, si els hi havia agradat etc.
Expliquen un joc nou. La mestra parla fluix per captar l’atenció dels infants, li funciona. El joc
que faran ara és :
Equilibristes “ Van corrents per tot l’espai i quan la mestra diu esquena, han de tocar a terra
només amb l’esquena” .L’han entès molt ràpid i mostren ganes de jugar, comenten. Estan
contents, motivats i alegres.
La mestra ho va fent amb ells a estones, i els motiva molt. Els hi parla, els anima. Treballen
molt l’equilibri.
Hi ha un nen que no li surt posar només la panxa al terra, la mestra, el veu, s’apropa a ell i ho
fa ella, el nen simplement l’imita i li surt.
Juguen durant una estona, ja que els hi agrada molt.
Quan s’acaba, fan rotllana, la mestra col·loca tot d’aros en cercle, i seguidament seu a la
rotllana amb ells/es.
Explica el joc, s’han de col·locar de dos en dos dins de cada aro que estan posats en rotllana.
Un està al mig del cercle, en aquest cas la mestra, i diu una part del cop i la parella s’ha de
tocar nas amb nas, panxa amb panxa etc.
Primer els hi costa una mica entendre’l, però comenten i ho fan molt bé. S’acaba el joc, de nou
fan una rotllana, i expliquen el joc, comecocos, és una barreja entre pilla pilla i l’stop. Quan et
pillen t’has de seure al terra amb el peus endevant i per salvar-te t’han de saltar.
També el fan molt bé, però alguns estan una mica cansats. Finalment, fan una altre rotllana i
fan un joc tranquil. Com que amb el joc dels equilibris han apres a fer ponts i els hi ha agradat
molt, han de fer ponts però amb una petita condició, algú ha de poder passar per sota.
S’acaba, fan la rotllana per comentar si s’ho han passat bé i surten a posar-se les bambes.
Conclusions: -El fet de fer una rotllana abans de cada joc i que la mestra parli fluix, relaxa alsinfants i fa que
l’escoltin amb atenció.
-La mestra motiva i anima als infants des de fora, participant si fa falta.
-Treballen les capacitats perceptiu-motrius, el desenvolupament dels infants a partir del joc
15
3. Escola Parc del Guinardó
Entrevista 4: o Escola: Escola Parc del Guinardó
o Nom del/la professor/a: Pilar Escolà
o Edat: 51 anys
o Estudis realitzats: Puriculutura, licenciada en psicopedagogia, diplomada en magisteri
d’educació infantil, màster en logopèdia, postgrau d’orientació, cursos a l’escolta d’expressió de
BCN Carme Aymerich (psicomotricitat, moviment, música i moviment ...)
o Nom de l’assignatura: L’assignatura no té un nom concret.
o Curs dels infants: p-4 i p-5
o Nombre d’alumnes per sessió: Gran grup, entre 21 i 25
o Hores que s’imparteixen: 30 minuts a la setmana
o Espai que s’utilitza: Aula polivalent
o Recursos i materials utilitzats: Música, mocadors, teles, pilotes de diferents mesures,
barres, mirall...
o Objectius i valors de l’assignatura: Coneixement del propi cos i dels altres, empatia,
treballar el cos amb altres materials, aconseguir que estiguin 1 minut fent relaxació total.
Treballar la socialització, l’amistat...
o Continguts de l’assignatura: A partir de les necessitats dels i de les nens i nenes t’adaptes
cada dia.
o Sabeu diferenciar entre psicomotricitat i educació física: Per ella la psicomotricitat és el
treball del cos i de la ment, i en canvi l’educació física és fer verticals, treballar la longitud, la
força...
Diu que ella té aquesta visió perquè és el que veu que fan a la seva escola,i el que ha vist
sempre.
o Consell com a futur mestre: Paraules textuals: No fagis programació sinó que a partir de les
seves necessitats adaptat, això si, agafa tot allò que sigui bo de cada teoria i no et casis amb
cap d’elles. L’experiència és molt bona i és un punt a favor.
16
Observem la seva classe: A l’inici fan una rotllana agafats de les mans, i a partir d’aquí la mestra improvitza depenen de
les necessitats dels infants d’aquell dia. Col·loquen un peu creuat amb l’altre i deuen.
Comencen a treballar el cos, primer de tot la cara. La miren, la toquen. Fan un descobriment
individual.
Seguidament es col·loquen en parelles i fan el mateix però amb l’altre persona. Tots i totes
estant atents, motivats i amb ganes de conèixer la cara de l’altre persona, alguns fan unes
cares una mica extranya però se’ls hi passa de seguida.
Desprès agafen un mocador per treballar la part del cos, en aquesta sessió la cara, amb un
material. Se’l passen pel damunt de la cara, juguen a intentar que el mocador no caigui...
Finalment fan la sessió de relaxament, que cada dia fan igual. Primer per parelles, un de la
parella estirat al terra, i l’altre li fa massatges, es canvien, Desprès individualment, tots estirats
al terra, quiets i relaxats.
Tota la sessió va acompanyada de música.
La mestra durant tota l’estona els hi anava parlant per indicar bé tot el que havien de fer, els
motivava, i estava molt atenta a ells i elles.
Com està l’activitat física actualment a les escoles? Conclusió final dels models vistos de les diferents escoles:
-Hem vist que cada escola planteja la proposta de l’assignatura segons la professió i interès de
cada professional que l’imparteix. També depenen del context social de l’escola.
-Per realitzar una proposta de bona qualitat és imprescindible disposar d’un bon espai físic,
ample, amb llum natural... si l’espai no és molt adequat com hem vist en el cas de la
psicomotricitat de l’escola Thau, és indespensable la motivació i l’estimulació del professorat
envers als nens per compensar les mencances en aquest aspecte.
-A moltes escoles es plantegen exercicis similars.
-Ens hem donat compte que cada escola utilitza diferents recursos o jocs per adquirir les
capacitats perceptiu-motrius i condicionals per transformar-les en bones habilitats. Tot i que els
recursos són diferents, els objectius a aprendre són casi sempre els mateixos: lateralitat,
coneixença del cos...
17
-El joc s’ha de contemplar com a contingut, no com a un simple recurs fàcil. O hem pogut
observar a les classes, ja que en tot moment els/les mestres intentaven trensmetre valors com
a objectiu principal.
-A través del joc els infants es relacionen i gaudeixen dels seus companys/es. Es diverteixen
experimentant conjuntament.
-Valorem positivament el fet d’haver pogut observar diverses escoles, que ens han aportat
conexiements tot i que ja ens imaginavem com era la realitat educativa... per tal de millorar-ho..
-som conscients de que per millor les coses han de venir nous professionals enfocant
l’educació en un nou model d’escola i d’reprentatgfte global...
Dinàmica:
· Objectius:
-Números, colors, animals
-Desenvolupar les capacitats motrius
-Coneixement espai/temps
-Companyerisme: valors
-Capacitat de reacció
-Joc lliure i espontani de l’infant
-Imaginació i creativitat
-Concentració
-Reconfortar / Reforçar l’autoestima
Materials:
· Gomets
· Quatre cartolines d’animals
· Pissarra (hem decidit que ho dibuixarem a la pissarra que els hi agrada molt, farem una cara
contenta en una banda i a l’altre la trista)
18
Continguts:
-Animals
-Colors/ Números
-Motricitat grossa
“ Quatre grups, cada grup un número i un color ( col·locant gomets a la mà), Ells/es mateixos/
es elaboren els grups “ presa de decisió, resolució de conflictes, responsabilitat..” Hi ha quatre
cantonades, quatre animals ( cavall, serp, conill i granota) Cada grup es col·locarà en una i han
d’anar per la classe fent l’animal amb imaginació. Ha d’anar a relacionar-se amb un altre
animal, i quan es diu canvi ( tots els del mateix grup “gomets” ) s’ajuntes i canvien d’animal :
“espontanietat, joc lliure, socialització.
Al final tots s’aplaudeixen (augmenta l’autoestima) A la pissarra dibuix d’una cara alegre i una
trista i ells decideixen a quina van depen de si s’ho han passat bé i ho han fet bé o no.
Dinàmica realitzada:
La dinàmica es va realitzar en una classe de p4 dels conills i les conilles de l’escola Barrufet. Al
entrar a la classe es van sentar tots i totes a les seves cadires. Vam ensenyar primer la
cartolina de la serp i vam preguntar que feien les serps (ens pensavem que ens ensenyarien
que feien de moviment i van fer tots i totes els soroll, al veure això vam preguntar com es
movien i tots/es ho van saber), vam enganxar la cartolina en una cantonada de la classe, així
amb totes les altres ( conill, granota i cavall) . Vam explicar el joc.
Desprès ells/es mateixos/es van organitzar els grups de cada animal, escrivint l’adult a la
pissarra. Es van col·locar per grups davant de la cartolina dels animals, i a cada grup els hi vam
posar un gomet a la mà de diferents colors. Si eren el grup número 1, un gomet, el 2 dos
gomets...
A partir d’aixó van començar a moure’s per la classe com es movia l’animal que havia tocat.
Quan deiem canvi, s’havien d’ajuntar amb tots/es els del mateix grup, i canviaven d’animal. Es
tornaven a moure per la classe amb l’animal que els hi havia tocat. De sobte, nomès vam dir
que es movien les serps, i els altres es quedaven quiets/es.
Tots i totes van seure al seu lloc, ens vam fer un aplaudiment molt gran a tots i totes perquè ho
havien fet molt bé.
A la pissarra vam pintar una cara somrient i una trista, que volia dir si s’ho havien passat bé o
malament. Un per un es van anar col·locant a la cara que els hi va semblar. Tots/es menys dos
es va posar a la cara somrient. Es van sentar i vam parlar del perquè s’havien posat a la cara
somrient o a la cara trista. Les dues nenes que s’havien posat a la cara , una va dir que
19
perquèera “rebel” i l’altre que no li havia agradat. Ja sabia previament que aquelles dues nenes
es posarien en aquella cara. Ens vam tornar a aplaudir i vam acabar el joc.
L’endemà vam parlar del joc i dels animals a classe.
Conclusions:
A partir d’aquesta dinàmica hem pogut experimentar el fet de crear un joc per els
infants.
Ens hem hagut d’adequar a l’espai, al temps, als recursos i a l’edat dels infants.
Hem aplicat i posat en pràctica tot el que hem après durant el procés del treball.
Hem assolit els objectius plantejats de l’activitat.
20