1

PROGRAMACIÓ DEL

DEPARTAMENT DE

FÍSICA I QUÍMICA

2016-2017

2

Continguts 1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT (pag 3)

1.1. Composició del departament de Física i Química.

1.2. Metodologia i activitats

1.3. Activitats extraescolars i complementàries

1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016

1.5. Avaluació i recuperació

1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles

1.7. Recuperació d’àrees o matèries pendents

1.8. Reforç educatiu i adaptació curricular

2. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA DE FÍSICA I QUÍMICA (pag 6)

3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE FÍSICA I LA QUÍMICA EN L’ADQUISICIÓ DE

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (pag 6)

4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE FÍSICA I QUÍMICA A MILLORAR LA COMPRENSIÓ

I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA) (pag 7)

5. PLA DE SEGUIMENT D’ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT(pag 7)

6. TRACTAMENT DE LES TIC(pag 7)

7. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 2N D’ESO(pag 7) 7.1. Objectius 7.2. Continguts 7.3. Criteris d’avaluació 7.4. Temporalització 7.5. Criteris de qualificació 7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries 7.7. Atenció a la diversitat 7.8. Metodologia

8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO(pag 14) 8.1. Continguts i criteris d’avaluació. 8.2. Possibles pràctiques de laboratori 8.3. Activitats complementàries i extraescolars 8.4. Atenció a la diversitat 8.5. Metodologia 8.6. Temporalització 8.7. Criteris de qualificació

9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D’ESO(pag 17) 9.1. Objectius 9.2. Continguts 9.3. Criteris d’avaluació 9.4. Temporalització 9.5. Criteris de qualificació 9.6. Pràctiques de laboratori

9.7. Contribució a les competències bàsiques PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES APLICADES A L’ACTIVITAT PROFESSIONAL DE 4T

D’ESO(pag 24) 10.1. Objectius 10.2. Continguts 10.3. Temporalització 10.4. Criteris de qualificació

11. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT(pag 29)

3

11.1 Objectius de la materia 11.2 Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

11.3. Continguts i criteris d’avaluació 11.4 Seqüenciació i temporalització 11.5 Metodologia 11.6 Procediments d'avaluació 11.7 Criteris de qualificació 11.8 Material didàctic 11.9 Sortides extraescolars

12. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT(pag 33) 12.1. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències 12.2 Objectius específics. 12.3 Continguts i temporalització 12.4 Seqüenciació i temporalització 12.5 Principals criteris d’avaluació 12.6 Criteris de qualificació 12.7 Activitats complementàries

13 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT(pag 41) 13.1 Objectius generals 13.2 Continguts 13.3 Criteris d’avaluació 13.4 Temporalització 13.5 Criteris de qualificació i recuperació. 13.6 Activitats complementàries

1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT

1.1. Composició del departament de Física i Química.

Els membres del departament de Física i Química de l’IES Puig de Sa Font per el curs 2016-

17 són:

1) Josep M. Caba Naudí: cap de departament i coordinador d’extraescolars del centre.

Professor de: Física i Química a 2n d'ESO (2 grups) i Química a 2n de batxillerat.

2) Lourdes Mondéjar Navarro: tutora de 1r de batxillerat. Professora de: Física i Química

a 1r batxillerat, Física i Química a 2n ESO (2 grups), Biologia-Geologia i Física-

Química a 3r ESO i Matemàtiques a PISE/ALTER.

3) Trinitat Suau Tiron. Professora de: Física i Química a 4rt d’ESO, Ciències Aplicades a

l’Activitat Professional a 4rt ESO i Física i Química a 2n d'ESO.

4) Pere Joan Fuster Llull: tutor de 2n d’ESO. Professor de: Física i Química a 2n ESO,

Física a 2n de batxillerat, Biologia-Geologia i Física-Química a 3r ESO (2 grups).

5) Irene Ridaura Capellino: tutora de 2n ESO. Professora de: Física i Química a 2n ESO

(3 grups), Física i Química a 4rt d’ESO.

1.2. Metodologia i activitats

La metodologia que segueix el departament de Física i Química és combinar l’exposició dels

continguts durant les classes amb la realització d’activitats per part dels alumnes

4

Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d’aquesta programació

són:

∙ Exàmens escrits individuals per a l’avaluació i recuperació

dels alumnes

∙ Pràctiques de laboratori.

∙ Fitxes, activitats, exercicis...

1.3. Activitats extraescolars i complementàries

Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran estan incloses dins la

programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.

1.4. Llibres de text i material per al curs 2016/2017

Els llibres de text per aquest curs són els següents:

Curs Llibre Segon ESO 2ESO Física i Química. Ed. Cruilla (Construïm)

Tercer ESO 3ESO Biologia i Geologia. Editorial Cruilla (Construïm) 3ESO Física i Química. Editorial Cruilla (Construïm)

Resta de cursos No s'utilitza llibre de text

Material:

- Ordinador amb connexió a internet i pantalla projectora (vídeos, simulacions,

presentacions, ...) - Ordinadors dels alumnes per a la realitzacions de treballs, presentacions, … - Dossiers, fitxes d’activitats, guions de pràctiques, … - Material de laboratori: microscopis, muntatges d’òptica, models anatòmics, material

de vidre, reactius, ... El departament, amb l’ajuda del departament d’orientació també disposa de materials adaptats

per alumnes amb dificultats d’aprenentatge. 1.5. Avaluació i recuperació

L’avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:

- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el

procés d’ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés.

- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l’àrea o

matèria avaluada.

- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d’avaluació i a les

actuacions de reclamació que la llei permet.

Els instruments d’avaluació seran fonamentalment:

- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se’n farà un després de cada unitat

didàctica.

- Treball realitzat al laboratori.

- Deures

- Revisió del quadern de treball.

5

- Valoració de l’actitud i interès de cada alumne per l’àrea o matèria.

Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen

a la programació corresponent de cada àrea o matèria.

1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles.

Els cursos de 3r i 4rt ESO, i 1r batxillerat tenen 1 hora de desdoblament a la setmana.

Aquesta hora es pot utilitzar per a realitzar pràctiques de laboratori o activitats/exercicis a

classe. Sí s’utilitzen per a realitzar pràctiques el curs es divideix en dos grups que van als

laboratoris de Química i de Biologia.

D’alguns grups de 2n d’ESO s’han fet agrupaments flexibles. S’ha procurat que cada

agrupament tingués el mateix número d’alumnes, i hi hagués diversitat en quant a l’interès o

actitud dels alumnes. Les finalitats d’aquests agrupaments són: adaptar la metodologia a les

característiques de cada grup, que no siguin tan nombrosos i així poder atendre millor les

necessitats dels alumnes i poder realitzar pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys

nombrosos, és el professor de cada grup l’encarregat de fer la pràctica al laboratori. Durant aquest curs els agrupaments flexibles són:

● De 2n A, B i C s’han fet 4 grups

● De 2n D i E no s’han fet 3 agrupaments flexibles

● De 2n F i 2n G s’han fet 3 grups

1.7. Recuperació d’àrees o matèries pendents

Per a la recuperació de Biologia-Geologia o Física-Química pendents de 1r, 2n, 3r ESO,

s’entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar en el termini establert i

aprovar-lo. A més, han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de

Biologia-Geologia o Física-Química.

En el cas d’alumnes de 4rt d’ESO que duguin pendent Biologia-Geologia i/o Física-Química

d’algun curs, i no estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per recuperar la

matèria se’ls lliurarà un quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor, i

s’hauran d’examinar de la part o parts que no estan cursant (Física i química i/o Biologia i

geologia). Es puntuarà tant el quadern (20% de la nota) com l’examen (80% de la nota). El

professor encarregat informarà els alumnes de les dates d’entrega de feina i examen, i que

poden demanar l’ajuda que necessitin acudint als departaments.

Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de

Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon

trimestre, elaborat d’acord amb els criteris d’avaluació.

En cas que l’alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies

indicades en els paràgrafs anteriors s’haurà de presentar a l’examen de recuperació de

setembre i presentar el quadern de feina d’estiu. 1.8. Reforç educatiu i adaptació curricular Aquells alumnes que requereixen algun tipus de reforç educatiu o adaptació curricular el

departament, per mitjà del professor corresponent, els hi proporcionarà el material (fitxes,

examens, ...) que necessiten. El departament d’orientació ens ajuda en l’elaboració d’aquest

material. A més, en alguns grups de 2ESO, un membre del departament d’orientació assisteix

a les classes una hora a la setmana per a donar suport al professor en l’atenció d’aquests

alumnes.

6

2. OBJECTIUS DE LA MATÈRIA DE FÍSICA I QUÍMICA

1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que forma

part del concepte universal de cultura. 2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entre

ells. 3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l’anàlisi i la resolució de problemes i

situacions reals: observació, recerca d’informació, formulació d’hipòtesis, experimentació i/o

anàlisi de dades, càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions. 4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el material

adient i respectant les normes de seguretat i el tractament de residus. 5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica. 6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la

comunicació com a instrument de feina en la resolució de situacions i problemes. 7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre

propis del pensament científic. 8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nous

coneixements. 9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica. 10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut,

els hàbits de consum, la cura d’essers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible el

nostre planeta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim. 3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA FÍSICA I QUÍMICA EN L’ADQUISICIÓ DE

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES El primer bloc “L’activitat científica” permet treballar a fons la competència matemàtica i les

competències bàsiques en ciència i tecnologia: al primer cicle de manera més qualitativa amb

el reconeixement i la utilització dels instruments i el material de laboratori; i a quart, fent un

tractament més quantitatiu, a través del càlcul d’errors, l’anàlisi de dades, l’elaboració i la

interpretació de taules de dades, els gràfics i l’aplicació de principis i lleis. Així mateix, es treballa la comunicació lingüística a través de la comprensió i expressió, tant

oral com escrita, en l’elaboració i l’exposició de projectes d’investigació, realització i

correcció d’activitats, exercicis, pràctiques de laboratori, ... L’elaboració de projectes requereix també el desenvolupament de la competència d’aprendre

a aprendre, en la planificació i posterior revisió de la feina, així com de la competència digital

en el procés de recerca, selecció i organització de la informació. Del segon al cinquè bloc (“La matèria”, “Els canvis”, “El moviment i les seves causes” i

“L’energia”), atès el caràcter pràctic i experimental de la matèria, es treballen de nou la

competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia a través de la

resolució de problemes: aplicant-hi principis i lleis apresos, analitzant i interpretant resultats i

fomentant l’ús de recursos tecnològics (com ara simuladors, gràfics, laboratoris virtuals...). I com que també al bloc cinquè al primer cicle de l’educació secundària obligatòria i al blocs

tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, a part de la competència

matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, es treballen les competències

digital, d’aprendre a aprendre i en comunicació lingüística.

7

Igualment en aquests blocs i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor

es potencia l’esperit crític amb els processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i

social, sobretot al nostre entorn més proper que són les Illes Balears. 4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE FÍSICA I QUÍMICA EN LA MILLORA DE LA

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA)

Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió,

que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:

- Treballar el vocabulari científic.

- Lectures que es troben en cada tema en els llibres de text o en fotocòpies

proporcionades pel professor.

- Lectura i comprensió de les activitat i problemes de física i de química.

- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fan esquemes o

resums.

- Activitats on l’alumne ha d’expressar els seus coneixements mitjançant un escrit

(treballs, activitats, elaboració de possibles articles d’opinió sobre un tema concret,

...)

- Exposició oral de temes tractats a classe

- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.

5. PLA DE SEGUIMENT D’ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant

l’observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a

terme omplint un full d’ítems elaborat per caporalia. L’objectiu és dur un control més

exhaustiu d’aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per

recuperar l’assignatura

6. TRACTAMENT DE LES TIC

Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents

maneres: - Utilització de calculadora per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.

- S’utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents vídeos, gràfics,

animacions, exposar treballs, ....

- Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa

7. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 2N D’ESO 7.1. Objectius Entendre què és la matèria, de què es compon i quines propietats té. Comprendre què són les magnituds i les unitats, i quina és la seva relació amb les propietats

de la matèria. Conèixer quines són les propietats generals de la matèria i com es mesuren. Reconèixer quines són les propietats específiques de la matèria i com es mesuren. Conèixer els estats en què es pot trobar la matèria. Reconèixer les principals propietats dels estats de la matèria. Saber els diferents canvis d’estat que pot patir la matèria. Conèixer els diferents canvis d’estat que pot patir l’aigua. Classificar la matèria en funció del nombre de substàncies que la constitueixen. Agrupar les mescles en funció de les substàncies que s’hi barregen. Descriure les solucions a partir de les concentracions. Conèixer els procediments per separar els components de les mescles.

8

Conèixer què caracteritza les substàncies pures i les compostes Saber com és la matèria per dins Diferenciar els materials naturals i els materials artificials Entendre el cicle dels materials Descriure correctament el moviment d’un cos utilitzant les paraules adequades. Poder calcular la velocitat dels cossos. Analitzar i representar tant els moviments rectilini uniforme com el rectilini variat. Ser capaç d’entendre la importància d’una conducció segura, eficient i responsable. Saber què són les forces, com es mesuren i com es representen Entendre com actuen les forces i quin efecte poden produir sobre un cos Conèixer quina és la força amb què s’atreuen els cossos Comprendre els efectes que produeixen les forces sobre la superfície dels cossos que es poden

deformar Saber què és la pressió atmosfèrica i a què és deguda Reconèixer les situacions de la vida en què es produeix un intercanvi d’energia. Aprendre a calcular l’energia potencial i l’energia cinètica dels cossos. Conèixer quins són els mecanismes per transferir energia. Reconèixer enginys que faciliten la transferència d’energia mitjançant el treball. Saber i diferenciar les principals fonts d’energia. Justificar la importància de l’estalvi energètic per protegir el medi ambient. Diferenciar calor de temperatura en el llenguatge científic Entendre que la matèria tendeix a assolir l’equilibri tèrmic Reconèixer les principals escales de mesura de la temperatura i quines són les seves unitats Aprendre els diferents mètodes en què es pot propagar la calor Comprendre què són les ones i com es manifesten en la natura Entendre què és el so, quines en són les característiques, i comprendre alguns fenòmens

relacionats amb el so. Comprendre què és la llum, quines en són les característiques, i comprendre alguns fenòmens

relacionats amb la llum. 7.2. Continguts

UD1. LA MATÈRIA DE L’UNIVERS - La ciència.

- La matèria i les seves propietats. Identificar les propietats i magnituds que

serveixen per a caracteritzar la matèria així com les seves unitats

- Diferenciar entre magnituds fonamentals i derivades .

- Sistema internacional d’unitats. Saber les unitats fonamentals del sistema

internacional.

- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...).

- Factors de conversió. Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió.

- Elaborar taules i gràfics. El mètode científic.

- Manejar correctament material de laboratori.

UD2. ELS ESTATS DE LA MATÈRIA

- Propietats de sòlids, líquids i gasos. Distingir les propietats que diferenciïn

els sòlids, dels líquids i dels gasos.

- Teoria cineticomolecular. Utilitzar la teoria cineticomolecular per a

interpretar les propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.

- Canvis d’estat. Saber anomenar els canvis d’estat i interpretar-los utilitzant la

teoria cineticomolecular

- Utilitzar instruments de mesura senzills (balança, proveta, termòmetre, etc.).

9

- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. Interpretar i explicar

gràfiques de refredament i escalfament de substàncies pures

- Lleis dels gasos. Saber predir i calcular el valor d’alguna magnitud (volum,

temperatura o pressió) d’una massa de gas aplicant les lleis dels gasos.

UD3: LES MESCLES

- Substàncies pures: simples i composts.

- Mescles heterogènies.

- Mescles homogènies.

- Dissolucions

- Concentració d’una dissolució.

- Tècniques de separació de mescles: per a mescles heterogènies i per a

mescles homogènies.

- Suspensions i col·loides.s.

UD4. LES SUBSTÀNCIES PURES

- Entendre l’estructura de la matèria.Introduir el concepte d’àtom.

- El model atòmic de Bohr.

- Conèixer les partícules fonamentals que formen l’àtom.

- La formació dels ions.

- molècules i cristalls

- Calcular la massa molecular.

- Diferenciar materials naturals i artificials.

- Alaitges

- El cicle del material.

UD5. EL MOVIMENT

- Posició.

- Trajectòria, espai recorregut i desplaçament.

- Velocitat

- Representació gràfica del moviment.

- MRU

- Acceleració

- MRUA

UD6. LES FORCES

- Què és una força?

- Intensitat d’una força.

- Representació de forces: punt d’aplicació, modul, direcció i sentit.

- Tipus de forces

- Relació forces i moviment. Massa i acceleració.

- Acció i reacció.

- Forces quotidianes.

- El pes i la gravetat.

- Pressió

10

UD7. L’ENERGIA. INTRODUCCIÓ A L’ÀTOM.

- Definició d’energia

- Característiques de l’energia

- Diferenciar els tipus d’energia

- Energia mecànica. Energia cinètica i potencial.

- Conservació de l’energia

- Fonts d’energia renovables i no renovables.

- Principi de conservació de l'energia mecànica.

- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables.

- Conèixer els Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’energia.

-

UD8. LA CALOR I LA TEMPERATURA

- Calor i temperatura.

- Efectes de la calor sobre els cossos

- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.

- La mesura de la Temperatura.

- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.

- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que ens

envolten.

- Escales termomètriques

UD9. LES ONES. LA LLUM I EL SO

- Les ones i les seves característiques.

- Identificar el so i la llum com una ona.

- El so.

- Propietats i aplicació del so.

- La contaminació acústica.

- La llum.

- Reflexió de la llum i miralls.

- Refracció de la llum i lents.

- Contaminació lumínica.

11

7.3. Criteris d’avaluació UD1 LA MATÈRIA DE L’UNIVERS

● Entendre què és una magnitud i a quines propietats s’aplica.

● Distingeix entre propietats generals i propietats característiques de la matèria,

utilitzant aquestes últimes per a la caracterització de substàncies.

● Relaciona propietats dels materials del seu entorn amb l’ús que es fa d’ells.

● Descriu la determinació experimental del volum i de la massa d’un sòlid i calcula la

seva densitat.

UD2 ELS ESTATS DE LA MATÈRIA

● Justifica que una substància pot presentar-se en diferents estats d’agregació depenent

de les condicions de pressió i temperatura en les quals es trobi.

● Explica les propietats dels gasos, els líquids i els sòlids utilitzant el model

cineticomolecular.

● Descriu i interpreta els canvis d’estat de la matèria utilitzant el model

cineticomolecular i l’aplica a la interpretació de fenòmens quotidians.

UD3 LES MESCLES

● Distingeix i classifica sistemes materials d’ús quotidià en substàncies pures i en

mescles, especificant en aquest últim cas si es tracta de mescles homogènies, heterogènies

o col·loides.

● Identifica el dissolvent i el solut en analitzar la composició de mescles homogènies

d’especial interès.

● Realitza experiències senzilles de preparació de dissolucions, descriu el procediment

seguit i el material utilitzat, determina la concentració i l’expressa en grams per litre

● Dissenya mètodes de separació de mescles segons les propietats característiques de

les substàncies que les componen, descrivint el material de laboratori adequat.

UD4. LES SUBSTÀNCIES PURES ● Descriu les característiques de les partícules subatòmiques bàsiques i la seva

localització a l’àtom.

● Explica com alguns àtoms tendeixen a agrupar-se per formar molècules interpretant

aquest fet en substàncies d’ús freqüent i calcula les seves masses moleculars.

UD5. EL MOVIMENT ● Establir la velocitat d’un cos com la relació entre l’espai recorregut i el temps invertit

a recórrer-lo.

● Justifica si un moviment és accelerat o no.

● Deduir el valor de la veloxitat i l’acceleració utilitzant gràfiques espai/temps i

velocitat/temps.

● Realitza càlculs per resoldre problemes quotidians utilitzant el concepte de velocitat

UD6. LES FORCES

● Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en l’estat de moviment i de

les deformacions.

● Reconèixer les diferents forces que apareixen en la naturalesa.

● En situacions de la vida quotidiana, relaciona les forces amb els seus corresponents

efectes en la deformació o en l’alteració de l’estat de moviment d’un cos

12

● Descriu la utilitat del dinamòmetre per mesurar la força elàstica i registra els resultats

en taules i les representacions gràfiques expressant el resultat experimental en unitats

en el Sistema Internacional.

UD7. L’ENERGIA ● Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia

● Aplicar el concepte de la conservació de l’energia situacions habituals.

● Entendre com es produeix la treansferència d’energia en cada situació.

● Font d'energia. Energies renovables i no renovables

● Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi

ambient.

UD8. CALOR I TEMPERATURA

● Explica el concepte de temperatura i el diferencia dels d’energia i calor.

● Equilibri tèrmic

● Conèixer els efectes de la calor sobre els cossos

● Coneix l’existència d’una escala absoluta de temperatura i relaciona les escales

Celsius i Kelvin.

● Explica el fenomen de la dilatació

● Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.

● Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la transformació

d'un estat a un altre de la matèria.

UD9. LES ONES. LA LLUM I EL SO

● Definir amb claredat el que és una ona.

● Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de

l'ona.

● Conèixer les principals característiques d'una ona.

● Conèixer les unitats de freqüència.

● Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.

● Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.

● Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.

● Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.

7.4. Temporalització

1a avaluació UD1: La matèria de l’univers

UD2: Els estats de la matèria

UD3: Les mescles

2a avaluació UD4: Les substàncies pures

UD5: El moviment

UD6: Les forces

3a avaluació UD7: L’energia dels canvis

13

UD8: Calor i temperatura

UD9: Ones. El so i la llum

7.5. Criteris de qualificació 70% Examen 20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori 10% Actitud

● Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5,

tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

● L’alumne/a aprovarà el curs sempre que tingui les tres avaluacions aprovades o en el cas de

tenir-ne una de suspesa, amb una nota superior a 4, si la mitjana de les tres avaluacions és

superior a 5.

RECUPERACIÓ 1 Si l’alumne no supera la matèria al juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on

realitzarà una prova escrita (70%) de tots els continguts de la matèria. A més a més, haurà de

lliurar la feina d’estiu que comptarà un 30% de la nota final.

7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries Aquestes són algunes de les pràctiques / activitats que es poden fer durant el curs:

- Estudi de la velocitat.

- Construcció d’un dm3 i d’un m

3 amb canyetes. Mesurar longituds, superfícies i

- Punt de fusió i ebullició de l’aigua

- Calcul de la densitat de sòlids i líquids

- Corrents de convecció

- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi de

capses de ressonància i diapasons

- Anàlisi del consum d’energia a Mallorca

- Equilibri tèrmic

- Efectes de la calor sobre els cossos.

7.7. Atenció a la diversitat El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells

alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats

educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida

lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats

didàctiques.

Les adaptacions curriculars per a segon d’ESO s’elaboraran individualment per a cada alumne

i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament. 7.8. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un

dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats

específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes

de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes

participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.

14

8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO

Encara que aquest curs la matèria de Ciències naturals s’ha dividit en dues: Bilogia i geologia

i Física i química, és un mateix professor que imparteix les dues matèries. Per motius

pedagògics, s’ha optat per no dividir les quatre hores setmanals en les dues matèries, sinó que

s’impartirà la matèria de Biologia i geologia durant la primera meitat del curs, i la matèria de

Física i química en la segona meitat del curs. Això implica que en la primera avaluació les

qualificacions de les dues matèries seran iguals, i correspondran a la nota de la part de

Biologia i geologia. En la segona i tercera avaluació cada matèria ja tindrà la seva nota

corresponent. Els pares dels alumnes de tercer ja estan informats d’aquest fet.

Tot i que el departament de Física i química també dóna la matèria de Biologia i

geologia, en aquesta programació només s’inclou la matèria de Física i química. La

informació corresponent a la matèria de Biologia i geologia està inclosa en la programació del

departament de Biologia i geologia. 8.1. Continguts i criteris d’avaluació.

U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.

- La ciència.

- La matèria i les seves propietats. Identificar les propietats i magnituds que

serveixen per a caracteritzar la matèria així com les seves unitats

- Diferenciar entre magnituds fonamentals i derivades .

- Sistema internacional d’unitats. Saber les unitats fonamentals del sistema

internacional.

- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...).

- Factors de conversió. Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió.

- Elaborar taules i gràfics. El mètode científic.

- Manejar correctament material de laboratori.

U.2: ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA

- Propietats de sòlids, líquids i gasos. Distingir les propietats que diferenciïn els

sòlids, dels líquids i dels gasos.

- Teoria cineticomolecular. Utilitzar la teoria cineticomolecular per a interpretar les

propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.

- Canvis d’estat. Saber anomenar els canvis d’estat i interpretar-los utilitzant la

teoria cineticomolecular

- Utilitzar instruments de mesura senzills (balança, proveta, termòmetre, etc.).

- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. Interpretar i explicar gràfiques

de refredament i escalfament de substàncies pures

- Lleis dels gasos. Saber predir i calcular el valor d’alguna magnitud (volum,

temperatura o pressió) d’una massa de gas aplicant les lleis dels gasos.

U.3: COM ES PRESENTA LA MATÈRIA

- Classificació dels sistemes materials. Diferenciar elements, composts,

dissolucions i mescles heterogènies. Identificar exemples de la vida quotidiana.

- Separació dels components d’una mescla amb tècniques com filtració, decantació,

...

- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat. Fer càlculs

de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/l.

15

- Solubilitat. Explicar el concepte de solubilitat i identificar els factors que afecten

la solubilitat dels sòlids en els líquids i la dels gasos en els líquids.

U.4: PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM

- Electrostàtica. Explicar el fenòmen de l’electrostàtica a través de diferents

experiments

- L'àtom i les partícules que el formen. Models atòmics. Explicar els diferents

models atòmics. Reconèixer la importància dels models i de la seva confrontació

amb els fets empírics.

- Nombre atòmic i màssic. Calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom.

- Àtoms, isòtops i ions. Radioactivitat. Distingir entre àtoms neutres i ions.

Identificar isòtops d’un mateix element i conèixer algunes de les seves

aplicacions

- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del

coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la

Ciència.

U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS

- Els elements químics. Conèixer els símbols dels elements.

- Classificació dels elements, la taula periòdica. Explicar per què els elements

s’ordenen en períodes i grups

- Utilització de la taula periòdica. Diferenciar entre metalls, no metalls i gasos

nobles.

- Identificar els elements químics més comuns

- Conèixer com s’agrupen els elements: àtoms, molècules i cristalls.

- Nomenclatura de compostos binaris. Valoració de la utilització d'una

nomenclatura comú.

- Conèixer els compostos químics més comuns.

U.6: CANVIS QUÍMICS

- Canvi físic i canvi químic. Diferenciar entre canvi físic i químic.

- Reaccions químiques. Representar reaccions químiques senzilles i ajustar-les.

- Conservació de la massa en una reacció. Càlculs de massa en reaccions

químiques senzilles. Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.

- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques senzilles.

- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la vida

diària i en la indústria.

- Valorar la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat

mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d’increment

qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.

- Reconeixer les aportacions de la indústria química en el desenvolupament i

fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a

l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.

- Criticar els efectes positius i negatius que produeixen els productes químics

presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi ambient.

- Valorar la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de

feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les

normes de seguretat.

- Mostrar interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les

reaccions químiques.

16

8.2. Possibles pràctiques de laboratori - Materials de laboratori

- Normes de l’ús del laboratori

- Aplicació del mètode científic.

- Canvi d’unitats. Factors de conversió.

- Mesura de la densitat

- Canvis d’estat

- Activitats sobre la concentració de les dissolucions

- Preparació de dissolucions

- Tècniques de separació de mescles

- Coneixement dels elements químics

- Reaccions químiques

8.3. Activitats complementàries i extraescolars Està previst que els alumnes de 3er d’ESO facin una sortida per visitar el Banc de Sang i

Teixits de les Illes Balears durant la segona avaluació. En aquesta visita ens parlaran de les

característiques de la sang, la importància de la donació de sang, ... 8.4. Atenció a la diversitat

El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots

aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats

educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida

lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats

didàctiques.

8.5. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix,

cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats

específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en

dossiers i fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant.

8.6. Temporalització

1a AVALUACIÓ

2a AVALUACIÓ UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura. UD 2. Estats físics de la matèria

3a AVALUACIÓ

UD 3. Com es presenta la matèria UD 4. Propietats elèctriques i l’àtom UD 5. Elements i compostos químics UD 6. Canvis químics

8.7. Criteris de qualificació 70% Examen 20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori 10% Actitud

17

- Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o

superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

- La nota final de curs és la mitjana de les 2 darreres avaluacions.

- Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir

a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots

els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d’estiu. L'examen representa el

70% de la nota i la feina d'estiu el 30%. Per poder fer mitjana s'haurà d'obtenir una

nota superior a 3'5 a l'examen.

9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D’E.S.O 9.1. Objectius

- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis que

regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformement accelerat.

- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan en

moviment com sobre els que estan en repòs.

- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.

- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les forces

gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els efectes

d’aquestes forces sobre el nostre planeta.

- Reconèixer les formes d’energia i les seves transformacions, així com la seva

conservació en els sistemes físics.

- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens observables en

la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure, la pèrdua d’energia en

forma de calor en un motor, etc.

- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió, corrosió,

etc.) i explicar com es produeixen.

- Conèixer la importància de la química del carboni.

- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran importància, així

com les bases teòriques que han permès el seu desenvolupament.

- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb fets

observables en la naturalesa.

- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i

conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.

- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a motor del

desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les

persones.

- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el

comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d’aquestes lleis.

9.2. Continguts

BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics

Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.

Conceptes - L’estructura de l’àtom. El sistema periòdic dels elements químics.

- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L’enllaç químic: enllaços

iònic, covalent i metàl·lic.

- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d’enllaç. Estudi

experimental.

18

Procediments - Classificar els elements en metalls i no metalls

- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç iònic.

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç covalent.

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç metàl·lic.

Actituds

- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor coneixement

de les seves propietats.

- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les substàncies i

les seves característiques bàsiques.

Tema 2. Formulació inorgànica.

Conceptes - Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons les

normes de la IUPAC.

Procediments

- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.

Actituds

- Valoració de la utilització d’una nomenclatura comú.

Tema 3. La reacció química.

Conceptes - Interpretació d’una reacció química com a ruptura i formació d’enllaços.

- El mol com a unitat de quantitat de substància.

- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.

Dissolucions. Gasos.

- Intercanvi d’energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i

exotèrmiques.

- Velocitat de reacció. Disseny i realització d’experiències per determinar els factors

que la poden modificar.

- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers

vius i amb la indústria.

Procediments

- Identificar correctament una transformació química.

- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l’efecte dels distints

factors que afecten a la velocitat de reacció.

- Resolució d’activitats i exercicis d’aplicació.

- Resolució de problemes

Actituds

- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.

- Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.

- Mantenir unes normes de seguretat, d’ordre i de neteja en el laboratori.

19

Tema 4. Formulació orgànica.

Conceptes - Interpretació de les peculiaritats de l’àtom de carboni: possibilitats de combinació

amb l’hidrogen i altres àtoms.

- Les cadenes carbonades.

- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema de

l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.

- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.

- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.

- Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i desenvolupament de

la vida.

Procediments

- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.

- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs, alcohols i

àcids orgànics senzills.

Actituds

- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en l’obtenció de

productes útils per les nostres activitats quotidianes.

- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la seva

recuperació i el reciclatge.

Moviment i Forces

Tema 5. El moviment

Conceptes

- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.

- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi

experimental de la caiguda lliure.

- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.

Procediments - Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels distints tipus de moviments

senzills.

- Anàlisi I interpretació de gràfiques i taules.

- Estudi de fenòmens d’inducció per a l’obtenció de la llei de caràcter universal

sempre que sigui possible.

- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.

- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.

-

Actituds - Disposició científica davant el plantejament d’interrogants al voltant de fets que

ocorren al nostre entorn.

- Potenciació del treball individual i en equip.

- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.

20

Tema 6. Les forces.

Conceptes

- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d’interacció.

- Composició de forces. Equilibri de forces.

- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.

Procediments

- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.

- Composar i descomposar forces.

- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.

- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten,

tractant d’explicar els seus moviments senzills.

- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.

- Disseny i realització d’experiències que permeten comprovar una hipòtesi

determinada.

- Resolució d’activitats i exercicis numèrics

-

Actituds - Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d’experiències i

mesures, així com en la seva representació.

- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.

- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació

d’exercicis, informes, activitats, etc.

- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en

l’expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.

Tema 7. Forces gravitatòries.

Conceptes

- L’astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l’Univers.

- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.

- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de

l’enfrontament entre dogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del telescopi

de Galileu i les seves aplicacions.

- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos.

- La concepció actual de l’Univers. Valoració d’avenços científics i tecnològics.

Aplicacions dels satèl·lits.

Procediments

- Descriure els principals components cosmològics de l’Univers.

- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.

- Calcular les forces d’atracció entre els cossos.

- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.

- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.

Actituds

- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l’ordre cosmològic

universal.

21

- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre planeta, sinó

també a tot l’Univers.

Energia, treball i calor.

Tema 8.Treball i energia.

Conceptes - Valoració del paper de l’energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i

inconvenients de les diverses fonts d’energia.

- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d’energia: cinètica i potencial

gravitatòria.

- Estudi de l’eficàcia en la realització d’un treball: concepte de potència.

- Llei de conservació i transformació de l’energia i les seves implicacions.

Procediments

- Obtenció de la informació mitjançant l’observació natural.

- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l’energia i el treball.

- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen transformacions

d’energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.

- Utilització del Principi de Conservació de l’Energia Mecànica aplicant-lo a aparells i

màquines d’ús quotidià, identificant les energies transformades i comparant consums

i rendiments.

- Anàlisi d’algunes màquines simples.

Actituds - Valoració de la importància que les magnituds d’energia, treball i potència tenen en la

indústria i la tecnologia.

- Valoració de la necessitat d’explotar racionalment les fonts d’energia, sobre tot

aquelles que no són renovables.

Tema 9.Forces i pressions en fluids.

Conceptes - La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids.

- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d’experiències per posar-la de manifest.

- Principis de Pascal i d’Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.

Procediments

- Disseny i realització d’experiències amb emissió d’hipòtesis i control de variables per

a determinar magnituds com la pressió i la força de l’empenta deguda als fluids.

- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida quotidiana.

Actituds

- Disposició al plantejament d’interrogants davant els fets que passen al nostre entorn.

- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i

realització d’experiències.

- Responsabilitat i prudència en la pràctica d’esports relacionats amb la nàutica.

- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra vida

quotidiana.

22

Tema 10. Transferència d’energia: calor.

Conceptes - Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.

- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d’estat i dilatació

- Equivalència entre calor i treball

- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació

Procediments

- Canvi d’unitats de la temperatura

- Calor absorbit i cedit en un canvi d’estat

- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d’estat

- Pas de calories a joules

- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana

Actituds

- Diferenciar entre temperatura i calor

- Identificar la calor com a transferència d’energia

- Ser conscient de la importància de l’aïllament en l’estalvi energètic casolà

9.3. Criteris d’avaluació Amb els següents criteris d’avaluació s’indica quins són els objectius mínims que s’ hauran

d'assolir. 1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir d’altres

preexistents.

2. Diferenciar entre processos físics i químics.

3. Saber utilitzar la taula periòdica.

4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes numèrics.

5. Distingir els distints tipus d’enllaç i conèixer les propietats del compost format.

6. Formular correctament compostos inorgànics.

7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d’equacions químiques prèviament ajustades.

8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals.

9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i

insaturats.

10. Descriure les característiques d’un moviment a partir de gràfics espai-temps i velocitat-

temps.

11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i uniformement

accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les unitats de velocitat I

acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.

23

12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la dinàmica.

Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en relació a altres

cossos.

13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d’objectes sobre els quals actuen forces

constants.

14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l’atracció entre

masses i l’acceleració de la gravetat en els planetes.

15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució de

problemes.

16. Explicar la conservació de l’energia i la seva importància en els sistemes físics.

Relacionar la variació de l’energia mecànica que s’ha produït en un determinat procés

amb el treball que s’ha realitzat.

9.4 Temporalització Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:

BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics BLOC 2 .- Moviment i Forces BLOC 3 .- Energia, treball i calor.

La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats que es realitzaran és la

següent:

1a

AVALUACIÓ

Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. Tema 2. Formulació inorgànica. Tema 3. La reacció química.

2a

AVALUACIÓ

Tema 4. Formulació orgànica. Tema 5. El moviment. Tema 6. Les forces. Forces gravitatòries.

3a

AVALUACIÓ

Tema 7. Treball i energia Tema 8. Forces i pressions en fluids. Tema 9. Transferència d’energia: calor.

9.5. Criteris de qualificació

Examen 80 % Feina diària

Pràctiques de laboratori Actitud

20 %

● Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o

superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

● La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per

poder fer la mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part.

24

● Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de

presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on realitzarà una prova

escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar de tota la

matèria donada durant el curs (80% de la nota). A més a més, haurà de lliurar la feina

d'estiu (20% de la nota).

9.6. Pràctiques de laboratori

- Observació de propietats de diferents elements químics.

- Classificació de substàncies segons el tipus d’enllaç.

- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.

- Estudi del moviment rectilini uniforme.

- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.

- La força de fregament.

- Càlcul de g amb el pèndol.

9.7. Contribució a les competències bàsiques

1.-Comp. en comunicació

lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la

interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp

digital 5.-Competència social i

ciudadana 6.-Competència cultural i

artística 7.-Competència per aprendre a

aprendre 8.-Autonomia i iniciativa

personal

1 2 3 4 5 6 7 8

Tema 1. sistema periòdic i enllaç x x x x x x

Tema 2. Formulació inorgànica x x x x

Tema 3. La reacció química x x x x x x

Tema 4. Formulació orgànica. x x x x

Tema 5. El moviment x x x x x x

Tema 6. Les forces. Forces

gravitacionals. x x x x x x x x

Tema 7. Treball i energia x x x x x x

Tema 8. Forces i pressions en

fluids. x x x x x x

Tema 9. Transferència d’energia:

calor x x x x x x

10. CIÈNCIES APLICADES A L'ACTIVITAT PROFESSIONAL 10.1. Objectius Els objectius de la matèria són els següents:

25

1. Conèixer les normes bàsiques de seguretat i higiene en el laboratori, així com els

procediments de desinfecció habituals. 2. Tractar amb seguretat per a les persones i respecte per al medi ambient els residus produïts

al laboratori i contribuir en general a la millora de la reutilització i del reciclatge dins el centre

educatiu. 3. Efectuar mesures de manera precisa amb diferents aparells i instruments i interpretar-ne els

resultats. 4. Conèixer les principals biomolècules en els aliments. 5.Conèixer els diferents tipus de contaminants i els processos de tractament de residus. 6. Valorar la importància de l’R+D+I en el procés de millora de la productivitat. 7. Desenvolupar les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la

comunicació com a instrument de feina en la selecció, l’anàlisi i la interpretació de textos

científics senzills i de divulgació. 8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d’informació com a eina de recerca per adquirir nous

coneixements. 9. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre

propis del treball científic. 10. Adquirir hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica. 11. Reconèixer i valorar la importància de la ciència en conjunt en la millora dels hàbits de

salut i de consum i en la cura del medi ambient, necessària per fer sostenible el nostre planeta

i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim. 10.2. Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables BLOC 1. TÈCNIQUES INSTRUMENTALS BÀSIQUES Continguts Laboratori: organització, materials i normes de seguretat. Utilització de les TIC per al treball experimental del laboratori. Tècniques d’experimentació en física, química, biologia i geologia. Aplicacions de la ciència en les activitats laborals. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Emprar correctament els materials i els productes del laboratori. 1.1. Determina el tipus d’instrumental de laboratori necessari segons el tipus d’assaig que

faci. 2. Complir i respectar les normes de seguretat i higiene del laboratori. 2.1. Reconeix i compleix les normes de seguretat i higiene que regeixen en les feines de

laboratori. 3. Contrastar algunes hipòtesis basant-se en l’experimentació, la recopilació de dades i

l’anàlisi de resultats. 3.1. Recull i relaciona dades obtingudes per diferents mitjans per transferir informació de

caràcter científic. 4. Aplicar les tècniques i l’instrumental apropiats per mesurar magnituds. 4.1. Determina volums, masses i temperatures fent servir assajos de tipus físic o químic 5. Preparar dissolucions de diversa índole, utilitzant estratègies pràctiques. 5.1. Decideix quin tipus d’estratègia pràctica és necessari aplicar per preparar una

dissolució concreta. 6. Separar els components d’una mescla emprant les tècniques instrumentals apropiades 6.1. Estableix quin tipus de tècniques de separació i purificació de substàncies s’han

d’utilitzar en algun cas concret. 7. Predir quin tipus de biomolècules són presents en diferents tipus d’aliments. 7.1. Discrimina quins tipus d’aliments contenen diferents biomolècules.

26

8. Determinar quines tècniques habituals de desinfecció cal emprar segons l’ús que es faci del

material instrumental. 8.1. Descriu tècniques i determina l’instrumental apropiat per als processos quotidians de

desinfecció. 9. Precisar les fases i els procediments habituals de desinfecció de materials d’ús quotidià als

establiments sanitaris, d’imatge personal, de tractaments de benestar i en les indústries i

locals relacionats amb les indústries alimentàries i les seves aplicacions. 9.1. Decideix sobre mesures de desinfecció de materials d’ús quotidià en diferents tipus

d’indústries o de mitjans professionals. 10. Analitzar els procediments instrumentals que s’utilitzen en diverses indústries com

l’alimentària, l’agrària, la farmacèutica, la sanitària, d’imatge personal, etc.

10.1. Relaciona diferents procediments instrumentals amb la seva aplicació en el

camp industrial o en el de serveis. 11. Contrastar les possibles aplicacions científiques en els camps professionals directament

relacionats amb el seu entorn. 11.1. Assenyala diferents aplicacions científiques en camps de l’activitat professional del seu

entorn. BLOC 2. APLICACIONS DE LA CIÈNCIA EN LA CONSERVACIÓ DEL MEDI

AMBIENT Continguts Contaminació: concepte i tipus. Contaminació del sòl. Contaminació de l’aigua. Contaminació de l’aire. Contaminació nuclear. Tractament de residus. Nocions bàsiques i experimentals sobre química ambiental. Desenvolupament sostenible. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Precisar en què consisteix la contaminació i categoritzar-ne els tipus més representatius. 1.1. Empra el concepte de contaminació aplicat a casos concrets. 1.2. Discrimina els diferents tipus de contaminants de l’atmosfera, així com l’origen i els

efectes. 2. Contrastar en què consisteixen els diferents efectes mediambientals com ara la pluja àcida,

l’efecte hivernacle, la destrucció de la capa d’ozó i el canvi climàtic. 2.1. Categoritza els efectes mediambientals coneguts com a pluja àcida, efecte hivernacle,

destrucció de la capa d’ozó i canvi climàtic global i en valora els efectes negatius per a

l’equilibri del planeta. 3. Precisar els efectes contaminants que es deriven de l’activitat industrial i agrícola,

principalment sobre el sòl. 3.1. Relaciona els efectes contaminants de l’activitat industrial i agrícola sobre el sòl. 4. Precisar els agents contaminants de l’aigua i informar sobre el tractament de depuració

d’aquesta. Recopilar dades d’observació i experimentació per detectar contaminants en

l’aigua. 4.1. Discrimina els agents contaminants de l’aigua, en coneix el tractament i dissenya algun

assaig senzill de laboratori per detectar-los. 5. Precisar en què consisteix la contaminació nuclear, reflexionar sobre la gestió dels residus

nuclears i valorar críticament la utilització de l’energia nuclear. 5.1. Estableix en què consisteix la contaminació nuclear, analitza la gestió dels residus

nuclears i argumenta sobre els factors a favor i en contra de l’ús de l’energia nuclear.

27

6. Identificar els efectes de la radioactivitat sobre el medi ambient i la seva repercussió sobre

el futur de la humanitat. 6.1. Reconeix i distingeix els efectes de la contaminació radioactiva sobre el medi ambient i

la vida en general. 7. Precisar les fases procedimentals que intervenen en el tractament de residus. 7.1. Determina els processos de tractament de residus i valora críticament la recollida

selectiva d’aquests. 8. Contrastar arguments a favor de la recollida selectiva de residus i la seva repercussió en

l’àmbit familiar i social. 8.1. Argumenta els pros i els contres del reciclatge i de la reutilització de recursos materials.

9. Fer servir assajos de laboratori relacionats amb la química ambiental, conèixer què és una

mesura de pH i com s’empra per controlar el medi ambient. 9.1. Formula assajos de laboratori per conèixer aspectes desfavorables del medi ambien 10. Analitzar i contrastar opinions sobre el concepte de desenvolupament sostenible i les

seves repercussions per a l’equilibri mediambiental. 10.1. Identifica i descriu el concepte de desenvolupament sostenible. Enumera possibles

solucions al problema de la degradació mediambiental. 11. Participar en campanyes de sensibilització, en l’àmbit del centre educatiu, sobre la

necessitat de controlar l’ús dels recursos energètics o d’un altre tipus. 11.1. Aplica amb els companys mesures de control d’utilització dels recursos i hi implica el

mateix centre educatiu. 12. Dissenyar estratègies per donar a conèixer als companys i persones properes la necessitat

de mantenir el medi ambient. 12.1. Planteja estratègies de sostenibilitat en l’entorn del centre. BLOC 3. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ (R+D+I) Continguts Concepte d’R+D+I. Importància per a la societat. Innovació. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Analitzar la incidència de l’R+D+I en la millora de la productivitat i l’augment de la

competitivitat en el marc globalitzador actual. 1.1. Relaciona els conceptes de recerca, desenvolupament i innovació. Contrasta les tres

etapes del cicle R+D+I. 2. Investigar, argumentar i valorar sobre tipus d’innovació, ja sigui en productes o en

processos, valorant críticament totes les aportacions que s’hi fan ja sigui d’organismes estatals

o autonòmics o d’organitzacions de diversa índole. 2.1. Reconeix tipus d’innovació de productes basada en la utilització de nous materials, noves

tecnologies, etc., que sorgeixen per donar resposta a noves necessitats de la societat. 2.2. Enumera quins organismes i administracions fomenten l’R+D+I en l’àmbit estatal i

autonòmic. 3. Recopilar, analitzar i discriminar informació sobre diferents tipus d’innovació en

productes i processos, a partir d’exemples d’empreses capdavanteres en innovació. 3.1. Precisa com la innovació és o pot ser un factor de recuperació econòmica d’un país 3.2. Enumera algunes línies d’R+D+I que hi ha actualment per a les indústries químiques,

farmacèutiques, alimentàries i energètiques.

28

4. Empra adequadament les TIC per cercar, seleccionar i processar la informació en la

investigació o l’estudi que relacioni el coneixement científic aplicat a l’activitat professional.

4.1. Discrimina sobre la importància que tenen les tecnologies de la informació i la

comunicació en el cicle de recerca i desenvolupament. BLOC 4. PROJECTE D’INVESTIGACIÓ Continguts Projecte d’investigació. Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables 1. Planejar, aplicar i integrar les destreses i les habilitats pròpies de treball científic. 1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència. 2. Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i

l’argumentació. 2.1. Utilitza arguments i justifica les hipòtesis que proposa. 3. Discriminar i decidir sobre les fonts d’informació i els mètodes usats per obtenir-la. 3.1.

Empra diferents fonts d’informació, basant-se en les TIC, per elaborar i presentar les

seves investigacions. 4. Participar, valorar i respectar la feina individual i en grup. 4.1. Participa, valora i respecta la feina individual i de grup. 5. Presentar i defensar en públic el projecte d’investigació duit a terme. 5.1. Dissenya petits treballs d’investigació sobre un tema d’interès científic i tecnològic,

animals i/o plantes, els ecosistemes de l’entorn o l’alimentació i la nutrició humana per

presentar-los i defensar-los a l’aula. 5.2. Expressa amb precisió i coherència tant verbalment com per escrit les conclusions de les

seves investigacions. 10.3. Temporalització Primera Avaluació: BLOC 1. Tècniques instrumentals bàsiques. Segona Avaluació: BLOC 2. Aplicacions de la ciència en la conservació del medi ambient. BLOC 3. Recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). BLOC 4. Projecte d’investigació Tercera Avaluació: BLOC 4. Projecte d’investigació 10.4. Criteris de qualificació Per aprovar l'assignatura s'aplicaran els següents criteris. No es farà mitjana si un criteri és

igual a zero.

Informes de laboratori, treballs, exposicions 50%

Quadern de laboratori 20%

Feina diària 20%

Actitud, respecte i normes de seguretat 10%

El procediment de recuperació l'indicarà la professora durant el curs.

29

11.PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT 11.1 Objectius de la materia 1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models

més importants i generals de la física i de la química. Aplicar-los per explicar situacions reals

i de la vida quotidiana. 2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida i

aplicable en futurs estudis. 3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius i

quantitatius mitjançant la formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, l’elaboració

d’estratègies de resolució, el disseny d’experiments, el tractament de dades, l’anàlisi de

resultats i l’elaboració dels corresponents informes. 4. Relacionar els nous continguts de l’assignatura amb els previs i amb els d’altres matèries

per construir un cos coherent de coneixements. 5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar

de forma coherent i adequada al nivell corresponent de coneixements.

6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació per

fer simulacions, tractar dades, i extreure i emprar informació de fonts diverses.

7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parant

especial atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.

8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant la

importància del rigor i del raonament sobre les postures tancades o dogmàtiques.

9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient,

el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la seva aportació al desenvolupament del pensament

humà.

11.2 Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències Comunicació lingüística La lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes un

vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El

desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l’expressió

escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l’expressió oral. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia La resolució d’exercicis numèrics que requereix l’ús de la calculadora, el treball amb

equacions, la notació científica, els canvis d’unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de

càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats

de problemes o d’experiències, el treball experimental i la recerca d’arguments també

fomenten la competència en ciència i tecnologia. Competència digital

30

Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiques

per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar

determinats processos, i Internet per obtenir informació. Aprendre a aprendre El disseny d’estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de recerca, i la

resolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar

la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La

lectura de textos científics i la discussió de les idees, d’altra banda, fomenten l’esperit crític i

l’autonomia en l’aprenentatge. Competències socials i cíviques L’interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb el

benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l’intercanvi d’idees

antagòniques contribueixen al desenvolupament d’aquest tipus de competències. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els

alumnes hagin d’actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els

resultats i comunicar-los de forma adequada. 11.3. Continguts i criteris d’avaluació Continguts generals

- Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.

- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i

trobar respostes a qüestions més o menys obertes.

- Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.

- Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per contrastar hipòtesis.

- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una investigació o en

la resolució de problemes.

- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents

fenòmens naturals.

- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l’ús de tècniques bàsiques de

l’àmbit científic i l’aplicació de conceptes.

- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de

química i de física, com també l’adquisició d’hàbits que impliquin un maneig i una

cura correctes del material, i un comportament conforme a les normes de seguretat en

el laboratori i en el tractament de residus.

- Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per

exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.

- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.

- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.

- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el

vocabulari adequat.

- Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva conservació i

protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de

la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions

dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

31

Unitat 1. L’activitat científica.

- Estratègies necessàries en l’activitat científica.

- Magnituds i unitats, múltiples i submúltiples. Factors de conversió. Xifres

significatives. Notació científica. Errors

Unitat 2. Aspectes quantitatius de la química.

- Revisió de la teoria atòmica de Dalton.

- Lleis dels gasos. Equació dels gasos ideals.

- Determinació de fórmulesempíriques i moleculars

- Dissolucions: formes d’expressar la concentració, preparació i propietats

col·ligatives.

- Mètodes actuals per a l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia i espectrometria.

Unitat 3. Reaccions químiques.

- Estequiometria de les reaccions.

- Reactiu limitant i rendiment d’una reacció

- Química i indústria

Unitat 4. Transformacions energètiques i espontaneitat de les reaccions químiques

- Sistemes termodinàmics

- Primer principi de la termodinàmica

- Entalpia. Equacions termoquímiques

- Llei de Hess

- Segon principi de la termodinàmica. Entropia

- Factors que intervenen en l’espontaneïtat d’una reacció química. Energia de Gibbs.

- Conseqüències socials i mediambientals de les reaccions químiques de combustió.

Unitat 5. Química del carboni

- Enllaços de l’àtom de carboni

- Composts de carboni: hidrocarburs, composts nitrogenats i oxigenats

- Aplicacions i propietats

- Formulació i nomenclatura IUPAC dels composts del carboni

- Isomeria estructural

- El petroli i els nous materials

Unitat 6. Cinemàtica

- Sistemes de referencia inercials.

- Principi de realtivitat de Galileu

- Moviment circular uniformement accelerat

- Composició dels moviments rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat

- Descripció del moviment harmònic simple (MHS)

Unitat 7. Dinàmica

- La força com a interacció

- Forces de contacte. Dinàmica dels cossos lligats

- Forces elàstiques. Dinàmica del MAS

- Sistema de dues partícules

- Conservació del moment lineal i impuls mecànic

- Dinàmica del moviment circular uniforme

- Lleis de Kepler

32

- Forces centrals. Moment d’una força i moment angular. Conservació del moment

angular

- Llei de gravitació universal

- Interacció electrostàtica: llei de Coulomb

Unitat 8. Energia

- Energia mecànica i treball

- Sistemes conservatius

- Teorema de les forces vives

- Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple

- Diferència de potencial elèctric

11.4 Seqüenciació i temporalització

1a avaluació

UD1: L’activitat científica

UD2: Aspectes quantitatius de la química

UD3: Reaccions químiques

2a avaluació

UD4: Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions

químiques

UD5: Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura

UD6: Cinemàtica

3a avaluació UD7: Dinàmica

UD8: L’energia

11.5 Metodologia L’orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es parteix de

les idees prèvies de l’alumnat, i a través de les corresponents activitats, provocar una

aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat d’explicació i predicció.

Per això es tindrà en compte que: a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada tema,

sobre els diferents conceptes a estudiar. b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l’aprenentatge de

l’alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com afavorir

reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels distints

alumnes i les conclusions extretes per cada un d’ells es posaran a l’abast de la resta del grup-

classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar possibles alternatives als

problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada entre tots.

c) Es donarà importància als continguts actitudinals, ja que són els que asseguren

l’adopció de conductes respectuoses amb l’entorn.

d) S’utilitzarà l’entorn Moodle l’email o blocs per passar material a l’alumnat, exercicis

de repàs o d’ampliació, material de suport a les explicacions de classe i com a forma

d’entregar treballs de classe.

11.6 Procediments d'avaluació Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :

33

- Les proves escrites al final de cada tema (o temes)..

- L’actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe

- Els treballs encomanats.

- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.

- Les pràctiques al laboratori

Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per avaluar el

grau d’aprenentatge del grup. 11.7 Criteris de qualificació ● 85 % conceptes: proves escrites

● 15% procediments, actitud, interès, participació i realització de la feina feta a casa.

Aquest percentatge només servirà per pujar nota si la nota de les proves escrites és

superior a 4,5.

Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5,

tenint en compte els percentatges esmentats. La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per poder fer la

mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part. Si és inferior en alguna de les dues parts es

considerarà l’assignatura suspesa. Recuperació 1 Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-

se a la convocatòria extraordinària de setembre, on es realitzarà una prova escrita de tots

els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar de la part de química i la part de

física.

2 Per aprovar l’assignatura a la prova de setembre, la mitjana de les parts de física i

química d’aquesta prova ha de ser superior a 5. Per a poder fer aquesta mitjana s’ha de

treure un mínim de 4 en cada part, si la nota és inferior en alguna de les dues parts es

considerarà suspesa l’assignatura.

11.8 Material didàctic

● Fotocòpies facilitades per la professora

● Ordinador, connexió a la xarxa amb canó d’imatge.

11.9 Sortides extraescolars Està prevista la sortida a l’aeròdrom de Binissalem al mes d’abril.

12. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT 12.1. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències - Comunicació lingüística Expressar-se de forma oral i escrita utilitzant el llenguatge científic amb rigor, comprendre

textos, buscar, recopilar i processar informació, valorar el diàleg com a eina bàsica per a la

convivència. - Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia Saber usar conceptes i termes matemàtics, fer càlculs numèrics i emetre judicis sobre aquests,

interpretant els resultats i la seva validesa, resoldre problemes, emprar i manipular material de

laboratori, usar dades científiques, prendre decisions basades en proves i arguments, assumir

els criteris ètics associats a la ciència i a la tecnologia i valorar el coneixement científic.

34

- Competència digital Conèixer les principals aplicacions informàtiques, saber obtenir informació i usar-la de forma

crítica. - Aprendre a aprendre Comprendre els conceptes bàsics de la química, distingint el que es coneix del que es

desconeix, planificar i afrontar una tasca usant les estratègies adequades, seguir una línia de

raonament i saber avaluar els resultats obtinguts; motivar la curiositat. - Competències socials i cíviques Comunicar-se de manera constructiva, manifestar interès pels problemes mediambientals i

tenir consciència de la contribució de la química al benestar i al progrés de la societat. - Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Saber comunicar i presentar, fer avaluació i autoavaluació, actuar de forma creativa i

imaginativa. 12.2 Objectius específics 1. Comprendre i usar els conceptes bàsics de la química, aplicant-los tant a situacions

teòriques com de la vida quotidiana, valorant la contribució de la química a la millora de la

qualitat de vida i a la sostenibilitat del medi ambient. 2. Usar la terminologia científica per poder expressar-se amb precisió en l’àmbit científic i

interpretar expressions relacionades amb la ciència i la tecnologia en el llenguatge quotidià. 3. Interpretar els resultats d’activitats experimentals de laboratori usant els coneixements

científics adquirits i saber manipular l’instrumental bàsic del laboratori de química respectant

les normes de seguretat. 4. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, mitjançant aplicacions

informàtiques, per cercar informació o simular processos. 5. Reconèixer la química com una ciència en contínua evolució i valorar els reptes als quals

s’enfronta la recerca química de cara al futur. 6. Comprendre la relació de la química amb altres ciències i amb la tecnologia, valorant la

seva influència recíproca i la participació cooperativa de totes elles en el progrés i benestar de

la humanitat. 7. Mantenir actituds pròpies del pensament científic, com la curiositat, l’esperit crític, la

tolerància, l’absència de dogmatisme i el rigor. 12.3 Continguts i temporalització

UNITAT 1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (repàs). (2 setmanes)

CONCEPTES

● Formulació inorgànica.

● Formulació orgànica

PROCEDIMENTS

● Saber formular i anomenar els principals composts inorgànics i orgànics

ACTITUDS

● Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la química

UNITAT 2. REPÀS DE QUÍMICA. ESTEQUIOMETRIA (2 setmanes)

CONCEPTES

- Relacions entre massa, mol, nombre d'àtoms, molècules i ions, massa molecular

- Determinació de fórmules empíriques i moleculars

35

- Lleis dels gasos. Variables que intervenen en càlculs amb gasos. Relacions

qualitatives entre gasos i mescles de gasos

- Estequiometria. Reactius o productes gasosos o en dissolució. Ajustament de

reaccions. Reactiu limitant, reactiu en excés, riquesa d'un reactiu. Rendiment

d'una reacció.

- Dissolucions: expressions de la concentració, mescles i dilucions

PROCEDIMENTS

● Calcular la massa, número de mols, massa molecular, número de molècules o

àtoms, ... A partir de les dades donades.

● Determinació de fórmules empíriques i moleculars a partir la composició

centesimal o l'anàlisi elemental.

● Utilitzar la llei de gasos i les lleis de mescles de gasos per a trobar alguna de les

magnituds que caracteritzen l'estat gasós, o per a trobar el número de mols d'un

gas.

● Realitzar càlculs estequiomètrics per a trobar quantitats de productes o reactius,

tenint en compte l'estequiometria de les reaccions, la presència o no de reactius

limitants i el rendiment de la reacció.

● Expressar la concentració de dissolucions de diferents formes.

● Calcular el volum de dissolvent necessari per a fer dilucions a partir d'una

dissolució més saturada.

● Anomenar el material i conèixer el procediment necessari per a la realització de

dissolucions i dilucions a nivell de laboratori.

ACTITUDS

● Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees

● Valorar la utilitat dels càlculs estequiomètrics i altres càlculs com a fonamentals

per a la realització de treball científic en química.

UNITAT 3. ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA (3 setmanes)

CONCEPTES - Estructura de la matèria. Partícules subatòmiques. Model atòmic de Bohr. - Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesis de Planck. Efecte fotoelèctric. - Bases de la mecànica quàntica: la hipòtesi de De Broglie i el principi d’incertesa de

Heisenberg. - Introducció al model quàntic. Nombres quàntics i orbitals atòmics - Nivells energètics i configuracions electròniques: principi d’Aufbau, principi

d'exclusió de Pauli i principide màxima multiplicitat de Hund.

PROCEDIMENTS ● Anàlisi històrica sobre l’evolució de les teories atòmiques i la seva relació amb

l’experimentació i el tractament empíric d’una ciència.

● Plantejament i acotació dels problemes que planteja l’estructura de l’àtom,

formulació d’hipòtesis i d’experiències per contrastar-les.

● Càlcul d’energies de radiacions amb l’equació de Planck i localització a l’espectre

electromagnètic.

● Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.

● Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de radi de les

òrbites de l’àtom d’hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i trànsits electrònics.

36

● Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons

● Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.

● Escriptura de configuracions electròniques d’àtoms i de ions.

ACTITUDS

● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d’una

investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.

● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es

construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen

els anteriors.

● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca

de nous models teòrics.

UNITAT 4. SISTEMA PERIÒDIC (2 setmanes)

CONCEPTES

● La taula periòdica actual. Justificació electrònica.

● Propietats periòdiques: radi atòmic i iònic, energia d'ionització, afinitat electrònica i

electronegativitat

PROCEDIMENTS

● Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l’àtom i la ubicació en

la taula periòdica.

● Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva

situació a la taula periòdica.

● Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu estat

natural.

● Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves diferències.

ACTITUDS

● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es

construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen

els anteriors.

● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca

de nous models teòrics.

● Valoració dels sistemes de classificació en l’organització de la informació.

● Reconeixement de la importància de la tenacitat dels científics en el descobriment

de fenòmens i l’elaboració de teories

● Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.

UNITAT 5. ENLLAÇ QUÍMIC (3 setmanes)

CONCEPTES

● Enllaç iònic. Concepte de xarxa cristal·lina i concepte d'índex de coordinació.

Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels compostos iònics: duresa,

punt de fusió, solubilitat i conductivitat elèctrica.

● Enllaç covalent. Model de Lewis, teoria de l'enllaç de valència (enllaç sigma i pi),

geometria de molècules senzilles (p. ex. BeF2, BF3, CH4, NH3, H2O) segons el

37

mètode de la repulsió de parells d'electrons de la capa de valència i/o hibridació

d'orbitals (sp, sp2 i sp

3). Polaritat dels enllaços i les molècules.

● Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i enllaç per pont

d'hidrogen.

● Propietats dels compostos covalents moleculars i xarxes covalents: punt de fusió i

ebullició, solubilitat, conductivitat elèctrica i duresa.

● Enllaç metàl·lic. Teoria del núvol elèctronic, i teoria de bandes. Propietats dels

compostos metàl·lics: brillantor, ductilitat i mal·leabilitat, conductivitat tèrmica i

elèctrica.

PROCEDIMENTS

● Conèixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a: configuració

electrònica –enllaç, enllaç –propietats.

● Justificar la geometria de molècules senzilles.

● Aplicació del principi bàsic de l’evolució vers una situació de mínima energia en

la unió d’àtoms.

● Deducció a partir d’una teoria general de l’enllaç de les característiques més

importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.

● Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres

energètics.

● Realitzar diagrames d’estructures de Lewis per diferents substàncies.

● Descripció de la formació d’enllaços covalents senzills i múltiples i de la seva

contribució a la geometria molecular.

● Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter polar o apolar.

● Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar les

propietats que es puguin derivar.

● Utilització de models tridimensionals per representar cristalls, molècules i sòlids

cristal·lins.

. ACTITUDS

● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d’una

investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.

● Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories científiques.

● Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu rigor i les

seves aportacions.

● Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions, com en

les tasques d’aula per afavorir la concepció de la ciència com una activitat social

en equip.

UNITAT 6. CINÉTICA QUÍMICA (2 setmanes)

CONCEPTES

● Reaccions lentes i ràpides

● Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat

● Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d’activació

● Dependència de la velocitat de reacció amb la concentració

● Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors

PROCEDIMENTS

● Calcular velocitats de reacció

● Aplicació de la teoria de col·lisions a l’estudi dels equilibris.

38

● Interpretació de gràfics energètics de l’evolució temporal d’una reacció i

deducció de l’energia d’activació.

● Comentaris i lectures sobre l’interès dels catalitzadors.

ACTITUDS

● Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i conservacions

de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.

● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball

experimental.

UNITAT 7. EQUILIBRI QUÍMIC (2 setmanes)

CONCEPTES

● Aspecte dinàmic de les reaccions químiques. Equilibri químic

● La constant d’equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació

● Modificació de l’estat d’equilibri. Principi de Le Chatelier aplicació al procés de

Haber-Bosch de producció industrial de l’amoníac

● Equilibris heterogenis. Reaccions de precipitació

PROCEDIMENTS

● Resolució de problemes aplicant les lleis de l’equilibri.

● Realització de prediccions sobre l’evolució d’un procés químic lligat a una

situació d’equilibri químic, partint d’una situació de no equilibri.

ACTITUDS

● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball

experimental.

● Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions químiques i la

necessitat del seu control.

UNITAT 8. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS (4 setmanes)

CONCEPTES

● Concepte d’àcid i base. Teoria d'Arrhenius i les seves limitacions. Teoria de

Brönsted-Lowry.

● Fortalesa relativa dels àcids i les bases. Constants d’acidesa i basicitat (Ka i Kb).

Grau de dissociació.

● Equilibri iònic de l’aigua (Kw). Concepte de pH. Càlcul de pH de dissolucions

aquoses d’àcids i bases.

● Reaccions de neutralització. Corba de valoració. Indicadors.

● Estudi qualitatiu de les reaccions d'hidròlisi.

● Àcid sulfúric. Importància a nivell industrial. Pluja àcida.

PROCEDIMENTS

● Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de

cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples plantejats.

● Resolució de problemes relacionats amb el pH d’àcids i bases forts i febles i amb

les corresponents constants de ionització quan calgui.

39

● Aplicació del concepte d’hidròlisi per deduir el grau d’acidesa o basicitat de

diferents dissolucions.

● Realització experimental d’una valoració àcid/base.

ACTITUDS

● Valoració de la transcendència de l’acidesa en diferents sistemes naturals i

artificials així com de l’impacte que pot tenir la seva modificació.

● Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix a la

modificació de les condicions ambientals.

● Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de laboratori

abans del seu abocament.

UNITAT 9. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)

CONCEPTES

● Concepte d'oxidació i reducció. Substàncies oxidants i reductores. Nombre

d’oxidació. Igualació de reaccions redox pel mètode de l'ió electró.

● Càlculs estequiomètrics.

● Estudi de piles electroquímiques. Elèctrode de referència (elèctrode normal

d'hidrogen), potencials normals de reducció, força electromotiu de la pila, funció

del pont salí. Predicció del sentit de les reaccions redox a partir dels potencials

normals.

● Electròlisi.

● Corrosió del ferro i la seva prevenció

PROCEDIMENTS

● Identificació dels processos d’oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o guany

d’electrons així com de la simultaneïtat d’ambdues situacions.

● Utilització del mètode de l'ió/electró per l’ajustament de reaccions redox.

● Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.

● Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls establint

una escala relativa de la seva força reductora.

● Realització experimental d’una pila Daniell i mesura de la seva força

electromotriu.

● Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir dels

potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila corresponent.

● Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del cas

concret del ferro i les formes d’evitar els inconvenients d’aquest fenomen.

● Recerca d’informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més

significatives de les piles i acumuladors.

● Diferenciació dels fenòmens de l’electròlisi i de les piles electroquímiques.

● Avaluació d’algunes de les principals aplicacions industrials dels processos

electrolítics.

ACTITUDS

● Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses activitats de

la vida quotidiana i industrials.

● Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la protecció

del medi ambient.

40

● Valoració de l’interès social de la indústria química relacionada amb els

processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat de

correcte tractament dels seus residus.

UNITAT 10. QUÍMICA ORGÀNICA (4 setmanes)

CONCEPTES

● Compostos orgànics: característiques generals.

● Isomeria.

● Funcions orgàniques (enllaç doble i triple, compostos aromàtics, alcohols, èters,

aldehids, cetones, àcids carboxílics, èsters,derivats halogenats, nitroderivats,

amines i amides).

● Introducció a la reactivitat orgànica: reaccions de substitució, addició i

eliminació.

● Compostos orgànics d’interès biològic i industrial.

● Importància dels polímers.

● Compostos orgànics. Impacte mediambiental.

PROCEDIMENTS

● Relacionar les característiques d'un compost orgànic amb la seva estructura.

● Representar l'estructura tridimensional de diferents isòmers.

● Identificar diferents tipus de reaccions orgàniques.

ACTITUDS

● Valorar l'interès econòmic i industrial dels compostos orgànics.

● Valorar la importància dels polímers en la societat actual.

● Ser conscient de la limitacions dels recursos que permeten obtenir compostos

orgànics.

●

12.4 Seqüenciació i temporalització 1a avaluació Unitats 1-4

2a avaluació Unitats 5-7

3a avaluació Unitats 8-10

12.5 Principals criteris d’avaluació 1. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.

2. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.

3. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l’estequiometria de les reaccions

químiques.

4. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l’aspecte energètic de les reaccions

químiques.

5. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades experimentals.

6. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida quotidiana de

determinats catalitzadors.

7. Donada la constant d’equilibri d’una reacció i la quantitat inicial d’algun reactiu i/o

producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies químiques que

intervenen en el procés.

8. Calcular la constant d’equilibri d’una reacció a partir de dades obtingudes

experimentalment.

41

9. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura, pressió,

volum del recipient i concentració d’alguna de les espècies que intervenen en la reacció)

sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament d’aquest quan es varia

algun d’aquests factors.

10. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d’àcid i de base segons les teories de

Brönsted-Lowry i d’Arrhenius.

11. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les substàncies

presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com l’aplicació del concepte de

pH.

12. Identificar reaccions d’oxidació-reducció en processos que es produeixen en el nostre

entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.

13. Donats el potencials de reducció estàndard d’algunes espècies químiques, indicar com es

pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.

14. Explicar de forma qualitativa el concepte d’electròlisi i conèixer algunes aplicacions.

15. Conèixer, aplicar i relacionar:

- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques. - Configuració electrònica i enllaç. - Enllaç i propietats de les substàncies.

16. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d’hibridació i/o el

mètode de repulsió de parells d’electrons.

12.6 Criteris de qualificació La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits durant aquella

avaluació. Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el curs. Si la

mitjana és inferior a cinc, l’alumne té la matèria suspesa, a no ésser que aprovi l’examen final

del mes de maig. L’examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix per recuperar o

augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats). Els alumnes que no hagin superat l'assignatura al més de maig es podran presentar a

un examen al mes de setembre, si la nota d'aquest és inferior a 5 l'assignatura quedarà

suspesa, la nota final de l'assignatura serà l'obtinguda a l 'examen. 12.7 Activitats complementàries Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de química. És una activitat

voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes segons la

nota mitjana fins a l’hora de la inscripció. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.

13. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT 13.1 Objectius generals: La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l’alumnat les següents capacitats: 1. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes d'interès

i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i models), com

també les estratègies utilitzades en la seva construcció.

2. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats per

explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics i

experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.

3. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la Física,

tant en un context científic com en conversacions quotidianes.

42

4. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de

representació.

5. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant les seves

aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic, canviant, complex i

evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta la investigació actual en

aquest àmbit de la ciència.

6. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves relacions amb

altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del coneixement general i

de la formació integral de les persones, i les seves aportacions a l'evolució cultural de la

humanitat.

7. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves limitacions

i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot acceptant la necessitat

de preservar el medi ambient i de procurar una millora de las condicions de vida de la

humanitat, i per assolir un futur satisfactori i sostenible.

8. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context

d’investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d’assolir objectius

prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i d'acord amb les

normes de seguretat de les instal·lacions.

9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit crític, la

tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.

10. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar amb

simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-les,

fonamentar els treballs i adoptar decisions..

13.2 Continguts.

CONTINGUTS GENERALS: − Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de decisions

referents a la viabilitat i conveniència de l’estudi de determinades qüestions i problemes. − Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar

respostes a qüestions més o menys obertes. − Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis. − Planificació i desenvolupament d’experiments controlats, ja sigui per contrastar hipòtesis,

observar fenòmens o respondre a interrogants. − Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una

investigació o en la resolució de problemes. − Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents fenòmens

naturals. − Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de

física. − Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el

plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació. − Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades. − Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació. − Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el

vocabulari adequat. − Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva conservació i

protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la

nostra comunitat. − Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels

altres en la labor científica i tècnica.

43

− Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions

aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1. Interacció gravitatòria

− Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals. − Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial. − La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu. − Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal. − Forces centrals. Energia potencial gravitatòria. − Superació de la idea d’acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat per una

massa. Línies de camp. − Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp gravitatori/potencial. − Moment d’una força. Moment angular d’una partícula. Teorema de conservació del

moment angular. − Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes. − Gravetat terrestre. Determinació experimental de g. − Apreciació de la importància de la idea d’unificació en les teories físiques, i en concret la

teoria de la gravitació de Newton.

Bloc 2. Interacció elèctrica

− Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb. − Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric. − Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials. − Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.

Bloc 3. Magnetisme

− Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic. − Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força magnètica

sobre corrents elèctrics. − Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions. − Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d’Ampere. − Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.

Producció de corrents alterns. − Impacte mediambiental de la producció d’energia elèctrica. − Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell. − Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic. − Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de línies

de camp magnètic, acció d’imants sobre corrents, funcionament d’electroimants,

alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de Lenz.

Bloc 4. Vibracions i ones

− El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració. − Dinàmica i energia del moviment harmònic simple. − Propagació d’una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.

44

− Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques. − Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics. − Front d’ona. Raig. Principi de Huygens. − Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències, difracció,

polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió. − Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle límit. − So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud crítica

envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut. − Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic simple.

Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori. − Estudi experimental d’un oscil·lador harmònic. − Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris tenen en

la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.

Bloc 5. Òptica

− Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria. − Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic. − Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció absolut. − Introducció a l’òptica geomètrica. − Sistema òptic. Formació d’imatges. Característiques de les imatges. − Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i característiques de

les imatges. − Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i característiques de

les imatges. Potència d’una lent. − Estudi qualitatiu d’interferències, difracció i dispersió de la llum. − Instruments òptics. L’ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els telescopis i

el microscopi. − Realització d’un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la

refracció, i la formació d’imatges a través d’una lent prima. − Construcció gràfica de la formació d’imatges i anàlisi de les imatges obtingudes en

miralls, lents primes i instruments òptics senzills. − Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la llum entre

la corpuscular i l’ondulatòria.

Introducció a la física moderna

− Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre; experiment de

Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte fotoelèctric. − Quantificació de l’energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l’efecte fotoelèctric.

Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics. − Postulats d’Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de distàncies,

temps i masses. Equivalència massa/energia. − Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d’indeterminació de Heisenberg:

posició/moment, energia/temps. − Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d’enllaç. − Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos. Dosi de

radiació. − Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears. − Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o canviar

les teories a partir de les dades experimentals.

45

− Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos particulars de

teories més globals. − Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l’ús de l’energia nuclear. − Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.

13.3 Criteris d’avaluació. 1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les estratègies

bàsiques del treball científic (tots els blocs).

2. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la

resolució de situacions problemàtiques d’interès com ara la determinació de masses de

cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l’estudi de planetes i satèl·lits (bloc

1).

3. Conèixer els fonaments de l’oscil·lador harmònic com a resposta d’un sistema en

equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la dinàmica i

les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol simple com una

aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la gravetat terrestre (blocs 1 i

4).

4. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la seva

propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens naturals i

desenvolupaments tecnològics (bloc 4).

5. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents propietats

de la llum (bloc 5).

6. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats que

planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents

rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també justificar el

fonament d’algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).

7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns aspectes

de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d’ones electromagnètiques i la

integració de l’òptica en l’electromagnetisme; i valorar-ne les aplicacions (blocs 3 i 5).

8. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens: la

dilatació del temps, la contracció de la longitud i l’equivalència massa-energia (bloc 6).

9. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l’origen en la recerca de

solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l’efecte

fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables tecnologies;

delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).

10. Aplicar l’equivalència massa-energia per tal d’explicar l’energia d’enllaç dels nuclis i la

seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves múltiples aplicacions i

repercussions. Conèixer les aportacions dels primers investigadors en radioactivitat (bloc

6).

46

13.4 Temporalització.

1a AVALUACIÓ.

Bloc 1.Interacció gravitatòria. (4 setmanes)

Bloc 2. Interacció elèctrica. (4 setmanes)

2a AVALUACIÓ.

Bloc 3.Magnetisme. (4 setmanes)

Bloc 4.Vibracions i ones. (5 setmanes)

3a AVALUACIÓ.

Bloc 5. Òptica. (4 setmanes)

Bloc 6. Introducció a la física moderna. (3 setmanes)

13.5 Criteris de qualificació i recuperació.

La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.

Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en el cas

de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es recuperarà amb

l'examen final.

La nota final de curs s’obtindrà amb la mitjana de tots els exàmens fets. L’examen final

servirà per pujar nota o aprovar l’assignatura en el cas que no s’aprovi per mitjana.

13.6 Activitats complementàries Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat voluntària

i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb una prova escrita

que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.