1. organitzaciÓ del dep. de mÚsica. 1.1.- professors...
TRANSCRIPT
1. ORGANITZACIÓ DEL DEP. DE MÚSICA.
1.1.- PROFESSORS INTEGRANTS.
· Rafel Moragues Perelló: Llicenciat en música, cos de Secundària.Interí
· Joana Bulosa Orell: Llicenciada en música, cos de Secundària. Interina
1.2.- HORARI QUE S'IMPARTEIX.
Rafel Moragues Perelló: 19 hores
• 2 grups de 1r d’ESO (E i B) 6hores.
• 1 Tut: 1rESO E 2 hores
• 1 grup de 3r d’ESO (D) 3 hores.
• 1 grup 4rt d'ESO 3 hores
• 1 grup 1r Batx . 3 hores
• Cap del Departament 1 hores
Joana Bujosa Orell: 18 hores
• 4 grups 1r d’ESO (A,B,C,D) 12 hores
• 2 grups de 2nd’ESO (A,E,F) 6 hores
1.3.- REUNIONS DE DEPARTAMENT.
El Departament de música es reunirà un cop a la setmana, concretament, el dimecres a
les 09'00 amb la finalitat de:
1. Preparar i revisar la programació.
2. Canviar aspectes millorables de la programació.
3. Preparar activitats escolars i extraescolars.
4. Revisar necessitats de materials i la seva instal·lació, compra o reparació.
5. Estudiar conjuntament noves estratègies i noves aplicacions de les noves
tecnologies a l’àrea.
1.4.- OBJECTIUS GENERALS DEL DEPARTAMENT.
La música, com a bé cultural i com a llenguatge i mitjà de comunicació no verbal,
constitueix un element amb un valor inqüestionable en la vida de les persones. En
l’actualitat, vivim en contacte permanent amb la música, sens dubte l’art més
poderosament massiu del nostre temps. El desenvolupament tecnològic ha modificat
considerablement els referents musicals de la societat per la possibilitat d’una escolta
simultània de tota la producció musical mundial per mitjà dels discs, la ràdio, la televisió,
els jocs electrònics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. Aquest mateix desenvolupament
tecnològic ha obert, al seu torn, nous camins per a la interpretació i la creació musical,
tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada a fer música.
Des d’aquesta perspectiva, el currículum de música per a l’educació secundària
obligatòria pretén establir punts de contacte entre el món exterior i la música que s’aprèn
a les aules, obrir els camins necessaris per estimular l’alumnat en el desenvolupament de
la percepció, la sensibilitat estètica, l’expressió creativa i la reflexió crítica, per arribar a un
grau d’autonomia que possibiliti la participació activa i informada en diferents activitats
vinculades amb l’audició, la interpretació i la creació musical.
Al caràcter més global que l’àrea d’educació artística presenta en l’educació
primària el succeeix, en aquesta etapa, una aproximació més diferenciada i analítica. Això
es correspon amb les característiques evolutives de l’alumnat, en un moment en què la
seva capacitat d’abstracció experimenta un desenvolupament notable. Aquesta
diferenciació no impedeix, tanmateix, que la matèria es continuï articulant a l’entorn de
dos eixos fonamentals, percepció i expressió, vinculats, al seu torn i de manera directa,
amb l’adquisició d’una cultura musical bàsica i necessària per a tots els ciutadans i
ciutadanes.
La percepció fa referència en aquesta matèria al desenvolupament de
capacitats de discriminació auditiva, d’audició activa i de memòria
comprensiva de la música, tant durant el desenvolupament d’activitats
d’interpretació i creació musical com en l’audició d’obres musicals en viu o
enregistrades.
Per la seva part, l’expressió al·ludeix al desenvolupament de totes les capacitats
vinculades amb la interpretació i la creació musical. Des del punt de vista de la
interpretació, l’ensenyament i l’aprenentatge de la música se centren en tres àmbits
diferenciats, però relacionats estretament: l’expressió vocal, l’expressió instrumental i el
moviment i la dansa. Mitjançant el desenvolupament d’aquestes capacitats es tracta de
facilitar l’èxit del domini bàsic de les tècniques requerides per al cant i la interpretació
instrumental, així com els ajusts rítmics i motors implícits en el moviment i la dansa. La
creació musical remet a l’exploració dels elements propis del llenguatge musical i a
l’experimentació i combinació dels sons mitjançant la improvisació, l’elaboració
d’arranjaments i la composició individual i col·lectiva.
El tractament dels continguts que integren aquests dos eixos ha de fer-se tenint en
compte que, en l’actualitat més que en altres èpoques, la música és un dels principals
referents d’identificació de la joventut. El fet que l’alumnat la senti com a pròpia
constitueix, paradoxalment, un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la a
l’aula. És un avantatge perquè el valor, les expectatives i la motivació respecte a aquesta
matèria són elevats, i alhora és un inconvenient perquè l’alumnat, en fer-la seva, té
biaixos confirmatoris molt arrelats.
La presència de la música en l’etapa d’educació secundària obligatòria ha de
considerar, com a punt de referència, el gust i les preferències de l’alumnat, però,
simultàniament, ha de concebre els continguts i el fenomen musical des d’una perspectiva
creativa i reflexiva, per assolir nivells més elevats de participació a la música com a
espectador, intèrpret i creador.
L’educació musical ha de promoure en l’adolescent una postura oberta, reflexiva i
crítica davant el fet musical, ja que conviu molt freqüentment en un ambient sonor, no
sempre recomanable, i de vegades nociu. A més, la universalitat del llenguatge musical
permet una comunicació entre les persones que supera les fronteres, llengües, races,
sexes, cultures i permet, de manera adequada, unes pautes d’atenció a la diversitat de
l’alumnat.
A partir d’aquests supòsits i d’aquests dos grans eixos en els quals s’articula la
matèria, percepció i expressió, els continguts s’han distribuït per blocs.
En els continguts previstos a primer i a tercer curs, el primer bloc, Escolta, es
vincula directament amb l’eix de percepció; mentre que el segon i el tercer blocs,
“Interpretació” i “Creació”, ho fan amb l’eix d’expressió. Pel que fa al quart bloc,
“Contextos musicals”, inclou continguts relacionats amb els referents culturals de les
músiques que seran utilitzades als blocs anteriors, al costat d’altres que ajuden a conèixer
millor el món musical actual i el paper de la música en diferents contexts socials i
culturals.
En els continguts per al quart curs, en què la música és una matèria opcional, el
primer bloc, “Audició i referents musicals”, es relaciona directament amb l’eix de percepció
i recull, alhora, de nous continguts per aprofundir en el paper de la música en diferents
contextos socials i culturals del passat i del present. El segon bloc, la “Pràctica musical”,
s’insereix a l’eix d’expressió i recull tots aquells continguts relacionats amb la interpretació
vocal i instrumental, el moviment i la dansa, la improvisació, l’elaboració d’arranjaments i
la composició, així com la participació en projectes musicals de diversa índole. El tercer
bloc, “Música i tecnologies”, estretament vinculat amb els anteriors, inclou de manera
explícita una sèrie de continguts que permeten conèixer i utilitzar eines tecnològiques en
activitats d’audició i producció musical.
Aquesta organització dels continguts entorn a blocs i eixos pretén presentar-se de
manera coherent. No hi ha, tanmateix, prioritat d’uns sobre uns altres ni exigència per la
qual s’hagi de partir preferentment d’un d’aquests blocs. Val a dir que en la pràctica
educativa es produeix una interacció constant entre els diferents blocs, entre els eixos i
entre els continguts: els conceptes, els procediments i les actituds es donen suport
mútuament. Entre els diferents continguts, s’estableix una relació cíclica: uns
n’enriqueixen d’altres, els promouen, desenvolupen i consoliden. Alhora, tots es vinculen
amb els coneixements del llenguatge i la cultura musical.
El currículum, per a primer i tercer curs d’educació secundària obligatòria, recull
continguts comuns als dos cursos en els aspectes relacionats amb l’escolta atenta, la
interpretació, la creació musical i l’ús de dispositius tecnològics.
Els trets distintius entre els dos nivells els trobem al grau d’aprofundiment amb el
qual s’han d’enllestir. A primer curs es dóna una especial rellevància als elements que
intervenen en la construcció d’una obra musical, la sensibilització ambiental i l’adquisició
d’hàbits positius d’escolta i expressió, sense deixar de banda l’aproximació al context.
A tercer curs es continua el treball d’aquests continguts i s’incideix més en aspectes
que suposen una feina d’anàlisi, indagació, elaboració de judicis i propostes,
experimentació i relació de la música amb els contextos en els quals es crea, amb atenció
especial als diversos gèneres i estils de la cultura occidental, de les Illes Balears i d’altres
indrets, i també amb atenció a l’ús de les noves tecnologies i la importància que tenen
avui dia en relació a la música.
Com a matèria opcional, a quart els continguts s’organitzen més al voltant del
panorama actual, sense oblidar el passat, de la música i es fan constar aspectes relatius a
les noves tecnologies, la indústria musical, els oficis de la música, etc.
Aquest currículum recull objectius, continguts i criteris d’avaluació referits al
patrimoni musical de les Illes Balears. En el primer curs es fa referència a l’estudi i
classificació dels instruments propis de les Illes Balears i el coneixement de les
característiques de la música i la dansa de la nostra comunitat; a tercer curs es continua
en la pràctica i estudi de les danses així com dels compositors més representatius i les
principals agrupacions vocals i instrumentals de la nostra comunitat. A quart curs té
continuïtat l’apreciació del panorama actual de la música illenca en tots els seus
contextos.
La interdisciplinarietat de la música propicia i implica l’establiment de vincles amb
un gran nombre de matèries que conformen el currículum per formar el quadre cultural en
el qual les creacions musicals s’han desenvolupat al llarg del temps i afavoreix la
consecució, de manera més diversificada, dels objectius generals de l’etapa. La música,
en tota la seva dimensió, permet una doble funció en el desenvolupament de l’alumnat,
tant des del punt de vista del desenvolupament personal com per a la formació dels
fonaments tècnics i científics de l’enriquiment cultural. Així doncs, és necessària una
sòlida formació musical com a element indispensable en l’educació de les persones.
L’ensenyament de la música ha de potenciar les capacitats d’escoltar, reconèixer i
retenir les relacions que configuren les estructures musicals i, per això mateix, ha
d’orientar cap a la diversificació de gustos musicals i cap a la formació d’un esperit crític i
de foment de valors de convivència i disciplina.
1.5.- NORMATIVA DE L’ÀREA DE MÚSICA:
• No es poden tocar els instruments sense permís del professor. Si s’utilitzen s’han de deixar al seu lloc.
• Si un alumne romp un instrument o les baquetes de manera intencionada l’haurà de pagar, si no es troba el responsable ho pagarà tota la classe.
• Cada alumne tindrà el seu lloc assignat i no es podrà canviar sense permís del professor/a.
• No es poden fer pintades al mobiliari de l’aula ni a les parets.
• Després de fer les activitats es deixarà la classe ordenada i neta.
• La classe es finalitza quan el professor ho diu, independentment del timbre de canvi d’hora.
• Està prohibit menjar i beure dins l’aula, excepte amb el permís del professor/a
• No es poden tirar ni rompre les fotocòpies (exercicis, partitures...) donades pel professor/a.
• No es poden dur i utilitzar aparells electrònics i/o telèfons mòbils. Si el professor/a el veu es requisarà i es durà a Cap d'Estudis.
• 5 faltes de material obligatori (flauta, dossier, llibreta pautada...) per trimestre suposarà l’avaluació negativa de l’àrea.
• Es descomptarà 0’25 de la nota final del trimestre per cada vegada que l’alumne es comporti malament i la seva actitud sigui contrària a les normes de convivència, podent suspendre l’avaluació, malgrat s’hagin aprovat els exàmens teòrics i pràctics.
• Totes les feines, treballs..., serà obligatori lliurar-los en la data que el professor ho indiqui. Solament s’acceptarà l’ajornament en l’entrega dels mateixos amb una justificació mèdica.
A part de totes aquestes normes s’han de complir totes les del centre: mirar l’agenda de
tots els alumnes.
2- CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
La matèria de música contribueix directament a l’adquisició de la competència
cultural i artística en tots els aspectes que la configuren. Fomenta la capacitat d’apreciar,
comprendre, gaudir i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, per
mitjà d’experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents
cultures, èpoques i estils.
L’activitat creativa i l’apropament a les creacions musicals d’altres implica posar en joc
habilitats de pensament divergent i convergent, ja que comporta re-elaborar idees i
sentiments propis i aliens; trobar fonts, maneres i vies de comprensió i expressió;
planificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per assolir uns resultats, ja sigui en
l’àmbit personal o acadèmic. Així doncs facilita tant expressar-se i comunicar-se com
percebre, comprendre i enriquir-se amb realitats diferents i produccions del món de l’art i
de la cultura.
El coneixement de la música de diverses èpoques i cultures suposa un apropament a les
persones i societats que les crearen i les seves formes de pensament, que aporten
elements de reflexió en relació a l’estètica, la moda i el gust així com el paper important
que ha jugat i juga actualment.
Pot potenciar, així, actituds obertes i respectuoses i oferir elements per a l’elaboració de
judicis fonamentats respecte a les diferents manifestacions musicals, establint connexions
amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric als quals se
circumscriu cada obra. Fomenta, doncs, el interès per participar en la vida cultural i en la
valoració i preservació del patrimoni.
L’orientació d’aquesta matèria, en la qual l’expressió juga un paper important, permet
adquirir habilitats per expressar idees, experiències o sentiments de manera creativa,
especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la
composició, tant individual com col·lectiva, que, al seu torn, estimulen la imaginació i la
creativitat. Incorpora el coneixement de tècniques, recursos i convencions del llenguatge
musical, proporciona una comprensió millor del fet musical com a font de plaer i
d’enriquiment personal.
Pel que fa a la competència en comunicació lingüística, la música contribueix, igual que
altres matèries, a enriquir els intercanvis comunicatius, i a l’adquisició i ús d’un vocabulari
musical bàsic; però, a més, la música com a art proporciona un coneixement més ampli
de la comunicació, a partir dels processos de creació, expressió i escolta o percepció.
Contribueix a l’organització del pensament i del discurs a partir de la creació, i al
processament i anàlisi de la informació a partir de l’audició activa.
La relació constant entre música i text facilita la reflexió sobre la interacció de diversos
llenguatges a partir de l’anàlisi dels elements literaris i de la manera com estan presents
en una bona part de les manifestacions musicals.
D’altra banda, el fet que la música tingui un llenguatge propi permet treballar intensament
la interpretació de codis de comunicació i la reflexió sobre les normes que regeixen el
llenguatge.
Tot plegat potencia la valoració i la possibilitat d’aprendre i de gaudir-ne a partir de
l’escolta i l’expressió.
La música contribueix a la competència matemàtica, en treballar aspectes com ara les
operacions bàsiques i el sentit de la proporcionalitat mitjançant l’aprenentatge de les
normes que regeixen el llenguatge i la pràctica musical. De la mateixa manera contribueix
al desenvolupament del pensament lògic, les relacions causa-efecte i, per tant, la
capacitat deductiva, implícits en el llenguatge, la interpretació i la creació musical.
Igualment la música proporciona eines per desenvolupar la capacitat de resolució de
problemes a partir del plantejament de projectes, individuals i
col·lectius, de creació, anàlisi i interpretació que suposen la reflexió, extracció
de conclusions i elaboració de propostes de resolució.
Des del punt de vista de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic,
la música fa una aportació a la millora de la qualitat del medi ambient, amb la identificació
i la reflexió sobre l’excés de soroll, la contaminació sonora i l’ús indiscriminat de la música,
per tal de generar hàbits saludables.
A més, els continguts relacionats amb l’ús correcte de la veu i de l’aparell respiratori es
fan, no només per aconseguir resultats musicals òptims, sinó també per prevenir
problemes de salut que incideixen en el desenvolupament d’aquesta competència.
A partir de les activitats de moviment i d’interpretació vocal i instrumental la música
contribueix al desenvolupament d’hàbits saludables a partir del treball de relaxació,
observació i correccions posturals així com al coneixement d’un mateix i del propi cos i les
possibilitats de cada persona.
La música contribueix al coneixement de les normes que regeixen la ciència mitjançant
l’observació permanent del so com a fenomen físic per incidir en la concatenació causa-
efecte i l’extracció de conclusions. Suposa doncs, un treball des de l’anàlisi científic.
Pel que fa al tractament de la informació i la competència digital, l’ús dels recursos
tecnològics al camp de la música possibilita el coneixement i el domini bàsic del maquinari
i del programari musical, els diferents formats de so i d’àudio digital o les tècniques de
tractament i enregistrament del so, relacionats, entre d’altres, amb la producció de
missatges musicals, audiovisuals i multimèdia.
Afavoreix, així mateix, l’aprofitament d’aquests recursos tecnològics com a eina per als
processos d’autoaprenentatge i la possible integració d’aquests en les activitats de lleure.
A més, l’obtenció d’informació musical requereix destreses relacionades amb el
tractament de la informació, encara que, des d’aquesta matèria, mereix una consideració
especial l’ús de productes musicals i la relació d’aquests amb la distribució i els drets
d’autor.
El coneixement del fet musical ajuda al desenvolupament de l’autonomia i iniciativa
personal. La interpretació i la composició són dos exemples clars d’activitats que
requereixen una planificació prèvia i una presa de decisions per obtenir els resultats
desitjats. D’altra banda, en aquelles activitats relacionades especialment amb la
interpretació musical, es desenvolupen capacitats i habilitats, com ara la responsabilitat, la
perseverança, la responsabilitat, la crítica constructiva i l’autoestima, que són factors clau
per a l’adquisició d’aquesta competència.
El treball en col·laboració, present tant a les activitats de creació i expressió com a les de
recerca i anàlisi musical, permet desenvolupar les habilitats socials per relacionar-se,
cooperar i treballar en equip: assumir diferents rols, valorar les idees dels altres, dialogar i
negociar, desenvolupar l’assertivitat per fer saber adequadament als altres les pròpies
decisions, i treballar de manera conjunta i flexible.
Una altra dimensió important d’aquesta competència, relacionada amb aquest vessant
més social, està constituïda per les habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de
projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l’empatia, l’esperit de superació, les
habilitats per al diàleg i la cooperació, l’organització del temps i les tasques, la capacitat
d’afirmar i defensar drets o l’assumpció de riscos.
La música contribueix també a la competència social i ciutadana. Participar en
experiències musicals col·lectives dóna l’oportunitat d’expressar idees pròpies, valorar les
dels altres i coordinar-les amb les dels altres integrants del grup, tot responsabilitzant-se
de la consecució d’un resultat i afavorint la integració i valoració de la diversitat dins el
grup.
El desenvolupament de projectes d’interpretació i creació exposats al públic fomenten la
desinhibició i la participació així com l’expressió de propostes i la iniciativa personal.
La presa de contacte amb una varietat de músiques àmplia, tant del passat com del
present, afavoreix la comprensió de diferents cultures i la valoració de les aportacions que
han fet per al progrés de la humanitat i, amb això, la valoració de les altres cultures, la
tolerància i el respecte vers aquestes, així com el coneixement i valoració dels trets de la
societat en la qual es viu.
La música també contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a
aprendre, potencia capacitats i destreses fonamentals per a l’aprenentatge guiat i
autònom, com l’atenció, la concentració, la disciplina, la constància i la memòria, alhora
que desenvolupa el sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Per una part, l’audició musical necessita
una escolta reiterada per arribar a conèixer una obra, reconèixer-la, identificar-ne els
elements i apropiar-se’n. Per una altra part, totes aquelles activitats d’interpretació musical
i d’entrenament auditiu i d'auto-observació fomenten la presa de consciència sobre un
mateix, el coneixement del propi cos i de les pròpies possibilitats, la utilització de diferents
estratègies d’aprenentatge, la gestió i control eficaç dels processos individuals.
La realització de tasques pràctiques, ja siguin d’expressió o creació, que presenten un
resultat observable a curt o mig termini, així com la observació del progrés, incideixen
positivament en l’autoconfiança i en la motivació.
La matèria de música presenta continguts propers a l’alumnat que afavoreixen aquesta
motivació necessària per a la construcció d’aprenentatges.
A causa de la doble condició de ciència i art, la música està en connexió directa amb
altres camps de coneixement com la física i les matemàtiques, i contribueix al
desplegament d’altres arts com la dansa o el cinema. A més, cal destacar l’estreta relació
que s’ha establert entre la música i els mitjans de comunicació de masses com la ràdio, la
televisió o Internet.
L’ensenyament musical contribueix directament a l’adquisició de la competència cultural i
artística: «suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents
manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i de gaudi i
considerar-les com a part del patrimoni dels pobles». L’expressió d’idees, experiències o
sentiments mitjançant activitats com la interpretació, la improvisació i la composició, i
l’anàlisi de fragments i obres a través de la discriminació auditiva dels elements que els
componen són els dos eixos principals de l’aprenentatge musical en aquesta etapa
educativa; contribueixen de manera significativa a l’adquisició i al desenvolupament
d’aquesta competència. Ser competents des d’un punt de vista cultural i artístic vol dir
poder expressar-se i comunicar- se amb missatges artístics, així com adonar-se de les
diferents obres que hi ha del món de l’art i de la cultura i comprendre-les, amb
l’enriquiment personal que això comporta.
A més, la música incideix en el desenvolupament d’altres competències com ara:
Autonomia i iniciativa personal. Activitats musicals com la interpretació contribueixen a
desenvolupar aquesta competència, ja que requereixen una sèrie de capacitats com
l’autoestima (estar convençuts que el nostre treball com a intèrpret és bo i pot aportar
alguna cosa als altres); la constància (és necessari perseverar en el treball tècnic
individual per aconseguir resultats satisfactoris); l’autocrítica (aprendre dels propis errors);
el control emocional (és fonamental a l’hora de tocar davant d’un públic), saber elegir,
calcular riscos i afrontar i solucionar problemes (durant la interpretació d’una obra en
públic cal que s’aprengui a afrontar contingències com una llacuna en la memòria o una
indisposició momentània, i a buscar-hi una solució ràpida i eficaç perquè la interpretació
no quedi interrompuda). Pel que fa a altres moments del procés musical, com per exemple
la improvisació i la composició, aquestes capacitats contribueixen a desenvolupar
l’habilitat de planificar i gestionar projectes i de dur a terme les accions necessàries per
desenvolupar-los: prendre les decisions oportunes, realitzar-los i, posteriorment, avaluar-
los i extreure’n conclusions per al futur.
Competència social i ciutadana. La major part de les activitats relacionades amb
la música són de tipus col·lectiu, especialment relacionades amb la interpretació (assajos,
interpretació en públic, gravacions, etc.) i contribueixen, per tant, a l’adquisició d’habilitats
per saber desenvolupar-se socialment. Això implica relacionar-se amb els altres de
manera igualitària, respectar i valorar les seves opinions i el seu treball, així com coordinar
les pròpies accions amb les de la resta del grup per aconseguir l’objectiu comú.
Tractament de la informació i competència digital. La música ha experimentat
un gran desenvolupament tecnològic. L’aprenentatge de la informàtica musical, com ara
programes editors de partitures, en aquest nivell de continguts, contribueix al
desenvolupament d’aquesta competència i n’afavoreix, al mateix temps, l’ús com a eina
per a l’autoaprenentatge i per als moments d’oci. També s’aprendrà a fer recerca
d’informació a través de materials escrits i d’Internet.
Aprendre a aprendre. L’audició activa, l’anàlisi elemental i l’apreciació crítica
d’obres musicals de diferents estils, gèneres i cultures contribueix a desenvolupar les
capacitats per a l’aprenentatge, com, per exemple, la capacitat d’estar en silenci, l’atenció,
la concentració, la memòria, l’anàlisi i l’extracció de conclusions.
Comunicació lingüística. La música és un llenguatge amb una sèrie de codis i
unitats de significació (notes, motius) que es van ampliant fins a crear estructures formals
majors, com la frase o la secció. L’estudi del llenguatge musical contribueix a fer que les
estructures morfològiques i sintàctiques del llenguatge verbal es comprenguin més bé i,
per tant, contribueix a una comunicació més bona.
Coneixement i interacció amb el món físic. El coneixement del mecanisme de la
producció de la veu és un factor decisiu, no només a l’hora d’aconseguir desenvolupar el
potencial vocal de cadascú, sinó també a l’hora de prevenir problemes de salut com el
cansament vocal, les ronqueres o les afonies i d’utilitzar correctament la respiració. A més,
el coneixement dels paràmetres del so –com ara la intensitat, i la reflexió sobre temes
afins a aquest, com el consum indiscriminat de música–, el volum excessiu al qual se sent
la música en determinats ambients i l’excés de sorolls en la vida quotidiana contribueixen,
també, a desenvolupar aquesta competència.
Competència matemàtica. La música és un art que té una gran connexió amb les
matemàtiques; de fet, el llenguatge musical és un art abstracte i basat en dos pilars: ritme
i melodia. A la vegada, tots dos es basen en proporcions numèriques. A més, ajuda a
interpretar dades i argumentacions i a formular raonaments des del pensament abstracte.
3.- OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA.
L’ensenyament de la música en aquesta etapa té com a objectiu el
desenvolupament de les capacitats següents:
1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per expressar
idees i sentiments, enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectar
altres formes d’expressió.
2. Desenvolupar i aplicar diverses habilitats i tècniques que possibilitin la interpretació
(vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individual com
en grup.
3. Conèixer i servir-se de la dansa com a mitjà d’expressió i comunicació, amb atenció
especial a les danses tradicionals de les Illes Balears.
4. Escoltar una varietat àmplia d’obres, de diferents estils, gèneres, tendències i
cultures musicals, apreciar-ne el valor com a font de coneixement, enriquiment
intercultural i plaer personal i que provoqui l’interès per ampliar i diversificar les
preferències musicals pròpies.
5. Reconèixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de la
creació artística i del patrimoni cultural, apreciar-ne les intencions i funcions i
aplicar-hi la terminologia apropiada per descriure-les i valorar-les críticament.
6. Utilitzar de manera autònoma diverses fonts d’informació –mitjans audiovisuals,
Internet, texts, partitures i altres recursos gràfics– per al coneixement i gaudi de la
música.
7. Conèixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la
comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant-ne la contribució a
les diferents activitats musicals i a l’aprenentatge autònom de la música.
8. Participar en l’organització i la realització d’activitats musicals, desenvolupades en
diferents contextos, amb respecte i bona disposició per superar estereotips i
prejudicis, prenent consciència, com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es
produeix amb les aportacions de les altres persones.
9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i
àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents
produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.
10.Elaborar judicis i criteris personals, mitjançant una anàlisi crítica dels diferents usos
socials de la música, sigui quin sigui l’origen, aplicant-los amb autonomia i iniciativa
a situacions quotidianes i valorant la contribució que la música pot fer a la vida
personal i a la de la comunitat.
11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, i
prendre consciència dels problemes creats per la contaminació acústica i les seves
conseqüències.
12.Conèixer i apreciar la música i la dansa pròpies de les Illes Balears i contribuir
activament a la conservació, divulgació i millora d’aquest patrimoni.
El curs 2015/2016, entra en vigor la nova normativa de la nova Llei LOMQE a 1r i 3r
d'ESO. 2n i 4t continuen igual. Aquestos són els nous objectius que s'aplicaran segons la
normativa:
1. Expressar idees i sentiments utilitzant la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics amb la finalitat d’enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectant altres formes d’expressió.2. Desenvolupar diverses habilitats i tècniques que es puguin aplicar a la interpretació (vocal, instrumental, de moviment i dansa) i a la creació musical, tant individual com en grup.3. Participar en activitats musicals organitzades dins i fora del centre escolar i fer-ho de forma responsable i proactiva, amb una actitud oberta, interessada i respectuosa, a fi de superar estereotips i prejudicis i de prendre consciència, com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.4. Reconèixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de creació artística i del patrimoni cultural, apreciar les intencions subjacents a aquestes obres i les funcions que acompleixen i aplicar la terminologia apropiada per descriure-les i valorar-les críticament.5. Valorar la importància del silenci i del so com a condició prèvia per a l’existència de la música i com a part integral del medi ambient, i prendre consciència de l’agressió que suposa la contaminació acústica i les conseqüències que té.6. Escoltar una àmplia varietat d’obres, de estils, gèneres, tendències i cultures musicals diferents, apreciar-ne el valor com a font d’informació, coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal, a fi de despertar l’interès de l’alumne per ampliar i diversificar les preferències musicals pròpies.7. Elaborar judicis i criteris personals, mitjançant una anàlisi crítica dels diferents usos socials de la música, de qualsevol origen, i aplicar-los amb autonomia i iniciativa davant situacions quotidianes; valorar la contribució d’aquests usos a la vida personal i a la de la comunitat.8. Conèixer, analitzar, valorar i respectar la música i la dansa pròpies, tant del territori nacional com de les Illes Balears, i contribuir activament a la conservació, divulgació i millora d’aquest patrimoni.9. Utilitzar de manera autònoma i creativa diverses fonts d’informació —mitjans audiovisuals, Internet, textos, partitures i altres recursos gràfics— per conèixer la música i gaudir-ne.10. Conèixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical i valorar la contribució d’aquests recursos a les diferents activitats musicals i a l’aprenentatge autònom de la música.11. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i
àmbits de coneixement, així com la funció i el significat de la música en diferents
produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.
4.- CONTINGUTS.
• 1r i 2n d'ESO (Música I)
Bloc 1. Escolta.
- Aplicació d’estratègies d’atenció, audició interior, memòria comprensiva i anticipació
durant la pròpia interpretació i creació musical.
- Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i
tecnologies, texts, partitures i musicogrames.
- Elements que intervenen en la construcció d’una obra musical (melodia, ritme, harmonia,
timbre, textura, forma, tempo i dinàmica) i identificació d’aquests elements en l’audició i
l’anàlisi d’obres musicals.
- Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments, incloent
els instruments propis de les Illes Balears.
- Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d’obres vocals i instrumentals de diferents
estils, gèneres, tendències i cultures musicals.
- La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals.
- Interès per conèixer músiques de diferents estils i característiques, per ampliar i
diversificar les pròpies preferències musicals.
- Valoració de l’audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i
d’enriquiment intercultural.
- Interès per desenvolupar hàbits saludables d’escolta i de respecte als altres durant
l’escolta.
Bloc 2. Interpretació
- La veu i la paraula com a mitjans d’expressió musical: característiques i habilitats
tècniques i interpretatives.
- Exploració i descobriment de les possibilitats de la veu com a mitjà d’expressió musical i
pràctica de la relaxació, la respiració, l’articulació, la ressonància i l’entonació.
- Els instruments i el cos com a mitjans d’expressió musical: característiques i habilitats
tècniques i interpretatives.
- Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció al director o directora
i als altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt.
- Pràctica de danses variades, incloses les danses i balls de les Illes Balears.
- Interès pel coneixement i cura de la veu, el cos i els instruments.
- Acceptació i predisposició per millorar les capacitats tècniques i interpretatives pròpies
(vocal, instrumental i corporal) i respecte davant d’altres capacitats i formes d’expressió.
- Acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i l’aportació
d’idees musicals que contribueixin al perfeccionament de la tasca comuna.
Bloc 3. Creació
- Pràctica de la improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició com a recursos
per a la creació musical. Improvisació vocal i instrumental, individual i en grup, en
resposta a diferents estímuls musicals i extramusicals.
- Composició individual o en grup de cançons, peces instrumentals i coreografies senzilles
per a diferents agrupacions a partir de la combinació d’elements i recursos bàsics
presentats en el context de les diverses activitats que es realitzen a l’aula.
- Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de
creació musical.
- Enregistrament de les composicions pròpies amb l’ús de diferents formes de notació i
diferents tècniques d’enregistrament.
- Interès per la superació personal i millora de les produccions pròpies dins el procés
creatiu.
Bloc 4. Contextos musicals
- Coneixement de les característiques de la música tradicional en general i de la de les
Illes Balears en particular, valorant la importància de preservar aquest repertori musical
com a part fonamental del nostre patrimoni cultural.
- Utilització de diverses fonts d’informació per indagar sobre instruments, balls, danses
tradicionals, compositors i compositores, intèrprets, concerts i produccions musicals en viu
o enregistrades.
- El consum de la música en la societat actual. Sensibilització i actitud crítica davant el
consum indiscriminat de música i la pol·lució sonora.
- Reconeixement de la pluralitat d’estils a la música actual.
• 3r d’ESO:
Bloc 1. Escolta
- Aplicació d’estratègies d’atenció, audició interior, memòria comprensiva i anticipació
durant la pròpia interpretació i creació musical.
- Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i
tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la
comprensió de la música escoltada.
- Elements que intervenen en la construcció d’una obra musical (melodia, ritme, harmonia,
timbre, textura, forma, tempo i dinàmica) i identificació d’aquests elements en l’audició i
l’anàlisi d’obres musicals.
- Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments i de
diferents agrupacions vocals i instrumentals.
- Els instruments, cançons i danses pròpies de les Illes Balears com a manifestació
cultural i patrimonial.
- Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d’obres vocals i instrumentals de diferents
estils, gèneres, tendències i cultures musicals, incloses les interpretacions i composicions
realitzades a l’aula.
- La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals.
- Interès per conèixer músiques de diferents estils i característiques, per ampliar i
diversificar les pròpies preferències musicals.
- Valoració de l’audició com a manera de comunicació i com a font de coneixement i
d’enriquiment intercultural.
- Interès per desenvolupar hàbits saludables d’escolta i de respecte cap als altres durant
l’audició.
Bloc 2. Interpretació
- Pràctica d’habilitats tècniques per a la interpretació vocal, instrumental i corporal i
exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores.
- Pràctica, memorització i interpretació de peces vocals i instrumentals, incloent obres del
patrimoni musical balear, apreses per imitació i mitjançant la lectura de partitures amb
diverses formes de notació.
- Agrupacions vocals i instrumentals en la música de diferents gèneres, estils i cultures,
fent referència també a la de les Illes Balears. La interpretació individual i en grup.
- Experimentació i pràctica de les diferents tècniques del moviment i la dansa, expressió
dels continguts musicals per mitjà del cos i el moviment i interpretació d’un repertori variat
de danses que incloguin les danses i balls de les Illes Balears.
- Utilització dels dispositius i instruments electrònics disponibles per a la interpretació i
enregistrament de peces i activitats musicals i comentari crític d’aquestes.
- Interès pel coneixement i cura de la veu, el cos i els instruments.
- Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció al director o directora
i als altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt.
- Acceptació i predisposició per millorar les capacitats tècniques i interpretatives pròpies
(vocal, instrumental i corporal) i respecte davant altres capacitats i formes d’expressió.
- Acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i l’aportació
d’idees musicals que contribueixin al perfeccionament de la tasca comuna.
Bloc 3. Creació
- La improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició com a recursos per a la
creació musical. Improvisació vocal i instrumental, individual i en grup, en resposta a
diferents estímuls musicals i extramusicals.
- Elaboració d’arranjaments de cançons i peces instrumentals, mitjançant la creació
d’acompanyaments senzills i la selecció de diferents tipus d’organització musical
(introducció, desenvolupament, interludis, coda, acumulació, etc.).
- Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a diverses
agrupacions a partir de la combinació d’elements i recursos presentats en el context de
les diferents activitats que es realitzen a l’aula.
- Recursos per a la conservació i difusió de les creacions musicals. Enregistrament de les
composicions pròpies mitjançant diferents formes de notació i diferents tècniques
d’enregistrament, valorant la lectura i l’escriptura musical i els diferents mitjans
d’enregistrament sonor com a recursos per a la gravació i difusió d’una obra musical.
- Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de
creació musical.
- Sonorització de representacions dramàtiques, activitats d’expressió corporal i dansa i
imatges fixes i en moviment en la realització de produccions audiovisuals.
Bloc 4. Contextos musicals
- Coneixement de les manifestacions musicals més significatives del patrimoni occidental i
d’altres cultures parant atenció al patrimoni musical de les Illes Balears.
- Utilització de diverses fonts d’informació per indagar sobre instruments, compositors i
compositores, intèrprets, concerts i produccions musicals en viu o enregistrades.
- El so i la música en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies de la informació i la
comunicació. Valoració dels recursos tecnològics com a instruments per al coneixement i
gaudi de la música.
- La música al servei d’altres llenguatges: corporal, teatral, cinematogràfic, radiofònic i
publicitari. Anàlisi de la música utilitzada en diferents tipus d’espectacles i produccions
audiovisuals.
• 4rt d’ESO :
Bloc 1. Audició i referents musicals
- La música com a element amb presència constant en la vida de les persones: l’audició
de música a la vida quotidiana, als espectacles i als mitjans audiovisuals.
- Audició, reconeixement, anàlisi i comparació de músiques de diferents gèneres, estils i
èpoques.
- Utilització de diverses fonts d’informació per obtenir referències sobre músiques de
diferents èpoques i cultures, incloses les actuals, i sobre l’oferta de concerts i d’altres
manifestacions musicals en viu i divulgades a través dels mitjans de comunicació.
- La música en els mitjans de comunicació. Factors que influeixen en les preferències i les
modes musicals.
- La crítica com a mitjà d’informació i valoració del fet musical. Anàlisi de crítiques
musicals i ús d’un vocabulari apropiat per a l’elaboració de crítiques orals i escrites sobre
la música escoltada.
- L’edició, la comercialització i la difusió de la música. Noves modalitats de distribució de la
música i conseqüències per als professionals de la música i la indústria musical.
- Interès, respecte i curiositat per la diversitat de propostes musicals, així com pels gustos
musicals d’altres persones.
- Rigor en la utilització d’un vocabulari adequat per descriure la música.
- La música a les Illes Balears. La música instrumental i vocal en el passat i en el present.
Bloc 2. La pràctica musical
- Pràctica i aplicació d’habilitats tècniques amb grau de complexitat creixent i concertació
amb les altres parts del conjunt, en la interpretació vocal i instrumental i en el moviment i
la dansa.
- Interpretació de danses així com peces vocals i instrumentals apreses d’oïda i mitjançant
la lectura de partitures amb diversos tipus de notació, fent referència a la música vocal i
instrumental de les Illes Balears i a les seves agrupacions musicals.
- Utilització de diferents tècniques, recursos i procediments compositius en la
improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la creació de peces musicals.
- Planificació, assaig, interpretació, direcció i avaluació de representacions musicals a
l’aula i en altres espais i contextos.
- Àmbits professionals de la música. Identificació i descripció de les diferents facetes i
especialitats en el treball dels músics. Conèixer les possibilitats personals i professionals
que ofereix la música.
- Perseverança en la pràctica d’habilitats tècniques que permetin millorar la interpretació
individual i en grup i la creació musical.
Bloc 3. Música i tecnologies
- El paper de les tecnologies en la música. Transformació de valors, hàbits, consum i gust
musical com a conseqüència dels avenços tecnològics de les últimes dècades.
- Utilització de dispositius electrònics, recursos d’Internet i programari musical de diferents
característiques per a l’entrenament auditiu, l’escolta, la interpretació i la creació musical.
- Aplicació de diferents tècniques d’enregistrament, analògic i digital, per enregistrar i
reproduir les creacions pròpies, les interpretacions realitzades en el context de l’aula i
altres missatges musicals.
- Anàlisi de les funcions de la música en diferents produccions audiovisuals: publicitat,
televisió, cine, videojocs, etc. Sonorització d’imatges fixes i en moviment mitjançant la
selecció de músiques preexistents o la creació de bandes sonores originals.
- Valoració crítica de la utilització dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la
informació i la comunicació com a recursos per a la creació, la interpretació,
l’enregistrament i la difusió de produccions sonores i audiovisuals.
5.- ENFOCAMENTS METODOLÒGICS.
Qualsevol procés cognitiu que hagi de tenir una permanència a llarg termini ha de tenir un
lligam amb tot allò que l’alumnat ja coneix , ja que no és possible l’aprenentatge
significatiu si no es relaciona amb una estructura prèvia. En el procés d’aprenentatge, és
important esbrinar quins són els coneixements previs, aquells a partir dels quals ha de
començar la intenció educativa.
Aquests poden quedar incomplets si no s’estableixen aquests lligams entre les idees
prèvies i la informació rebuda, i dificultarà l’assoliment dels objectius proposats. Trobar
una relació directa entre allò que l’alumnat ha de fer i allò que l’envolta és indispensable
per trobar la funcionalitat del que s’aprèn.
Una de les tasques en l’educació dels alumnes és la d’aconseguir un aprenentatge
autònom. Aquest aprenentatge comença per la consciència d’allò que fa. Anticipar les
accions a l’alumnat és començar a implicar-lo en la seva feina i convidar-lo a participar-hi.
Per tant, una de les funcions dels docents és la de ser el motor del grup, el vehicle de
transmissió del pensament i motivar el procés d’ensenyament i aprenentatge i per això el
professor o la professora ha de tenir una actitud oberta a classe, cedir el protagonisme,
ajudar l’alumnat a pensar i a construir els propis criteris.
Per una part, és important adequar les activitats proposades, un fet complex ja que el
desenvolupament psicològic i físic dels alumnes és ràpid, i d’altra part també és important
trobar un equilibri en el tipus d’activitats, sense perdre el referent dels objectius didàctics
proposats.
La consecució dels objectius dependrà en part del tipus d’activitats presentades
(d’iniciació, d’exploració, de desenvolupament i de síntesi), de la presència que tinguin els
continguts en aquestes activitats i del moment en què es presenten. S’ha de potenciar la
capacitat d’aprendre per descobriment i la competència d’aprendre a aprendre amb
activitats de recerca, selecció i exposició de la informació trobada en diferents fonts.
La música contribueix i participa en el desenvolupament de la formació de la persona,
mitjançant la creativitat, la sensibilitat i la imaginació. Facilita el coneixement de la cultura
musical pròpia i afavoreix el desenvolupament auditiu, la coordinació i l’equilibri gestual,
juntament amb les capacitats expressives i el pensament lògic i matemàtic.
Els desdoblaments i/o agrupaments flexibles afavoreixen el desenvolupament dels
continguts d’aquest currículum. La principal manera d’aprendre música és escoltant-la,
comprenent-la i interpretant-la, mitjançant una metodologia activa i un aprenentatge
significatiu i funcional.
Els continguts i els criteris d’avaluació estan redactats de manera orientativa, són flexibles
perquè el professor o la professora els especifiqui a la seva programació. Al mateix temps,
estan oberts per a que el professorat pugui afrontar el següent nivell de concreció i
desenvolupar-lo mitjançant la diversitat d’activitats possibles dins l’aula.
És aconsellable treballar els continguts des de tots els aspectes possibles: no només la
teòrica, sinó que també des de la interpretació, l’audició, etc. i tot allò que faciliti la
comprensió dels conceptes, a la mateixa vegada que se propicia el desenvolupament
d’altres habilitats, fomentant l’autoestima mitjançant la improvisació, l’expressió corporal,
vocal o instrumental.
D’aquesta manera, el disseny de les activitats serà important en tant que són el vehicle
per aconseguir els objectius proposats i les competències bàsiques establertes.
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació, com a eina pedagògica, són ja un
element imprescindible que ofereix al professorat un ventall ampli de recursos. Per aquest
motiu, el seu ús ha de ser habitual per a l’alumnat dins l’aula, com a instrument de
comunicació oral i escrita, com a font de consulta, per adquirir nous coneixements,
investigar i també com a mitjà de dinamització de la pràctica docent. S’ha d’utilitzar un
repertori musical ampli i variat, en el qual tinguin cabuda obres i fragments significatius de
diferents èpoques, gèneres i estils que mostrin així la pluralitat d’estils musicals i fomentin
l’interès, coneixement i pràctica del patrimoni musical balear.
Els aprenentatges individuals serviran per a la realització del treball de grup. El treball i
l’aprenentatge cooperatiu afavoreixen la integració dels alumnes perquè poden aportar al
grup les seves habilitats i coneixements. Per aquest motiu és recomanable organitzar
l’aula per afavorir aquest treball col·laboratiu i col·lectiu.
Cal concloure, doncs, que s’ha de desenvolupar una metodologia activa, participativa,
globalitzadora i engrescadora, per aconseguir el desenvolupament integral de l’alumnat, la
seva sensibilitat, comprensió i les capacitats musicals.
LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL (1R Batx)
LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICALS (Batxillerat)
Finalitat de l’assignatura Llenguatge i pràctica musicals es concep com una continuació de la formació musical
rebuda durant l’ensenyament obligatori, que permet ampliar, desenvolupar i aplicar, amb autonomia i en diferents contextos, els coneixements i les capacitats que contribueixen a l’adquisició d’una cultura musical sòlida. El llenguatge musical, com a acte comunicatiu, se situa a la base de la pràctica musical, tant individual com en grup. Aprofundir en el coneixement del llenguatge musical ajuda a millorar la capacitat d’expressió, augmenta la capacitat de gaudir de tots els aspectes de la música i permet acostar-s’hi amb un criteri ampli, a banda d’afavorir la visió crítica i la comprensió d’altres cultures musicals, a més de la pròpia. La matèria té un doble vessant: d’una banda, la progressió en el coneixement dels elements morfològics i sintàctics del llenguatge musical i, de l’altra, el desenvolupament de la capacitat d’interpretació i de la creativitat. Les finalitats de la matèria són diverses i abasten el coneixement i la pràctica de les destreses musicals, el cant i la interpretació instrumental, l’escolta significativa i la creació, i la dimensió estètica, social i cultural del fet musical. Els alumnes han de poder prendre decisions davant situacions molt diverses: participar en projectes artisticomusicals, donar la seva opinió amb esperit crític i saber valorar l’esforç en relació amb els resultats. Aquests aspectes tan importants han de tenir un espai propi en la programació de la matèria, s’han de fer palesos i s’han de poder avaluar, no com una competència a assolir a llarg termini, sinó com a part d’un procés de millora que cal observar i incentivar. La motivació compartida, la constància, la pràctica, tant individual com en grup, el gust estètic i la comprensió de l’exigència dalt de l’escenari s’han d’anar construint des d’aquesta base. La pràctica musical en grup potencia l’autoestima dels alumnes, els quals prenen consciència del paper decisiu que tenen individualment i amb tot el grup. En aquesta àrea es treballen valors fonamentals en la societat d’avui, com són ara l’esforç, el respecte, la participació, el compromís, les habilitats socials, l’atenció, la memòria, la
constància, la presa de decisions compartida, la negociació constant durant el procés i la reflexió crítica, l’esperit emprenedor, etc. Estructura del currículum La matèria està estructurada en blocs diferenciats que han de ser presentats en les activitats d’ensenyament i aprenentatge relacionats entre si, ja que aquests àmbits es complementen, interactuen, es reforcen i desenvolupen mútuament. El primer bloc, “Destreses musicals”, engloba les habilitats necessàries per poder expressar-se musicalment tant amb la veu o els instruments com mitjançant el moviment. Inclou continguts vinculats a l’expressió per mitjà de la interpretació però també amb el desenvolupament de la capacitat creativa dels alumnes. El bloc “L’audició comprensiva” tracta de desenvolupar les destreses per discriminar, a través de l’audició comprensiva, els elements del llenguatge musical, a la vegada que es desenvolupa la capacitat per identificar-los i relacionar-los amb els símbols musicals, la lectoescriptura i la memòria. El tercer bloc, “La teoria musical”, se centra en el coneixement de diverses grafies utilitzades en la partitura musical i en les regles bàsiques que regeixen processos harmònics de la música tonal, sense oblidar l’evolució de la composició musical contemporània i dels recursos emprats en altres tipus de música com el jazz, el flamenc, etc. Pel que fa al quart bloc, “La creació i la interpretació”, desenvolupa les destreses per crear i interpretar peces vocals i instrumentals, a través de les quals es desenvoluparan les capacitats expressives dels alumnes. La pràctica vocal o instrumental, individual o de conjunt, posa els alumnes en contacte amb una literatura musical rica, àmplia i complexa. El llenguatge musical i la pràctica del llenguatge musical faciliten als alumnes la tasca d’entendre, analitzar, comprendre i aprendre el que les obres signifiquen. Totes les accions s’adrecen a potenciar unes actituds de desenvolupament de les facultats creatives i analítiques dels alumnes, així com una millora de les tècniques d’estudi, de respecte i valoració de l’obra artística i dels seus creadors, i una capacitat de col·laborar i participar en activitats de grup, basada tant en la consideració cap a l’entorn físic i humà com en el respecte i la valoració d’ells mateixos. En darrer lloc, el bloc “Les tecnologies aplicades al so” analitza els fonaments físics del so i el coneixement i l’ús dels recursos tecnològics aplicats a la música.
Orientacions metodològiques La matèria de llenguatge i pràctica musicals està orientada a despertar l’interès dels alumnes per participar de forma activa, informada i lúdica com a oient, intèrpret o compositor tant en la seva vida acadèmica com en la seva vida privada. Parteix dels coneixements previs, els gusts i els costums musicals dels alumnes, i s’aborda des de la pràctica musical activa i participativa vinculada a la reflexió sobre el que s’ha treballat. El repertori musical ha de ser ampli i variat, i hi han de tenir cabuda obres i fragments significatius de diferents èpoques, indrets, gèneres i estils, que siguin una mostra de la pluralitat social i cultural. Les Illes Balears tenen un ampli ventall de músics i agrupacions musicals, que van des de la música tradicional a la contemporània, passant pel jazz, el pop rock o la música clàssica. Tots desenvolupen una activitat creadora i interpretativa intensa que no podem deixar de banda. La pràctica musical és l’eix vertebral de la matèria, a partir de la qual cobren sentit els continguts proposats. Per assolir aquesta visió de la matèria, els professors descarten considerar els diferents blocs de continguts com a calaixos estancs que s’han de treballar cronològicament. Teoria i pràctica musical van en paral·lel: l’ús del programari musical fa més atractiva la pràctica de l’escriptura musical o els arranjaments harmònics necessaris per a la creació; l’audició referma els exemples de la teoria musical i de la pràctica interpretativa; la lectura musical es pot treballar juntament amb la interpretació vocal. Aquests exemples només són una mostra de la possibilitat i necessitat que tots els blocs de continguts s’entrellacin i es treballin conjuntament amb la finalitat que els alumnes adquireixin una visió global del fet musical i no una seqüència d’aspectes musicals inconnexos. Si, a més, l’aprenentatge es basa en la resolució de problemes que parteixin de la vida quotidiana, aquest encara resulta més significatiu. El problema compromet l’interès dels alumnes i els motiva a examinar a fons els conceptes que han d’aprendre i els objectius que han d’assolir. El problema té relació, òbviament, amb els objectius musicals proposats, però està relacionat amb situacions de la vida diària. D’aquesta forma, l’alumne troba més sentit a la feina que ha de fer. Així doncs, els alumnes construeixen el seu propi coneixement, elaboren un diagnòstic de les seves pròpies necessitats d’aprenentatge (metacognició), comprenen la importància de fer feina cooperativament, aprenen de la interacció amb altres membres del grup, desenvolupen habilitats d’anàlisi i síntesi de la informació i una actitud crítica i, en definitiva, adquireixen les competències necessàries per assolir els objectius de la matèria i del curs.
En tot moment hi ha de ser presents els principis democràtics i s’han de rebutjar les situacions d’injustícia i desigualtat i qualsevol forma de discriminació per raons de sexe, creença o qualsevol altra circumstància social o personal. D’altra banda, els treballs de recerca, individual o col·lectiva, realitzats de forma cooperativa, contribuiran a conèixer i aplicar mètodes d’investigació i a emprar diverses fonts d’informació. S’ha de facilitar que es duguin a terme treballs de recerca, monogràfics, etc. que impliquin un o més departaments de coordinació didàctica. S’ha de fomentar l’ús de les noves tecnologies tant en la composició com en l’escriptura o en l’enregistrament audiovisual. S’ha de crear un ambient propici per a l’ intercanvi comunicatiu, no tan sols a l’aula, sinó també al centre i a la comunitat en conjunt. Com que les interaccions dialògiques han de ser presents en la vida del centre, és convenient programar cicles de concerts amb públic, mostres de dansa, classes obertes, certàmens literaris, visites d’artistes, la participació en activitats artístiques externes al centre, etc. L’aula de música requereix uns recursos, materials i espais específics. A l’aula, que ha de ser espaiosa, en lloc de cadires i taules que condicionen l’ús de l’espai, és convenient disposar de cadires apilables que permetin agrupaments diversos, segons l’activitat proposada (cant, conjunt instrumental, dansa, posada en comú d’un tema, etc.). Els instruments musicals imprescindibles són: instruments de percussió Orff, bongos, bateria, teclat electrònic, guitarra elèctrica i amplificador. També hi pot haver instruments que produeixen efectes especials, com el pal de pluja, els instruments tradicionals i d’altres construïts pels mateixos alumnes amb material reciclat. Pel que fa als materials, es necessita una pissarra pautada i, per poder accedir a l’ús de les noves tecnologies, tan importants en la societat d’avui, un ordinador amb connexió a Internet, un reproductor de música, una pissarra digital, un projector, una taula de mescles, un karaoke, etc. D’acord amb la metodologia proposada, alguns recursos didàctics són: l’assistència a espectacles musicals i a concerts de caràcter didàctic; la lectura de textos de cançons, de retalls de premsa relacionats amb notícies musicals, de programes de mà de concerts, de programacions musicals, de crítiques musicals, etc.; la participació de conjunts vocals o instrumentals en recitals i concerts organitzats per l’institut i altres institucions; la col·laboració en les activitats que puguin programar altres departaments didàctics (recitals
de poesia, representacions teatrals, composició de música per acompanyar textos poètics, etc.); la visita a una escola de música; l’assistència a l’assaig d’una coral, d’una banda de música o d’una orquestra, etc. Els espais, els temps i els agrupaments han de ser flexibles. Com hem dit en apartats anteriors, l’aula ha de permetre agrupaments diversos depenent de l’activitat que s’hi ha de dur a terme, segons que es tracti d’una feina individual, col·lectiva o cooperativa. És aconsellable aprofitar els recursos que ofereixen el centre (biblioteca, sala d’actes, etc.) i l’entorn (biblioteca municipal, escola de música i dansa, famílies, concerts, sortides complementàries...). Un aspecte important del fet musical és que apareix vinculat a les festes tradicionals pròpies de les Illes Balears, les quals es poden aprofitar perquè els alumnes hi facin feina a l’aula, a fi de fer-los-en partícips i d’aportar-los referents per conèixer la cultura pròpia de les Balears. La manera de fer feina a l’aula duu a considerar diferents camins o recursos per fer front a la diversitat que s’hi pot trobar. Per aquest motiu, és indispensable considerar els diversos tractaments disciplinaris que es poden aplicar. S’han de treballar conjuntament la transdisciplinarietat i la interdisciplinarietat, ja que l’una i l’altra ajuden a consolidar aprenentatges compartits per diverses disciplines i a assimilar uns coneixements i unes destreses aplicables a la realitat quotidiana. El fet d’integrar diferents aprenentatges a les diferents àrees contribueix a l’adquisició de competències. Els aspectes relacionats amb el so i amb l’anatomia dels aparells fonador i auditiu estan vinculats a la matèria de la biologia. El coneixement d’altres cultures va lligat a la història. La dansa, el moviment, les activitats psicomotrius, les tècniques respiratòries i de relaxació tenen relació amb l’assignatura d’educació física. Les diferents textures musicals es relacionen amb les textures plàstiques. L’elaboració i la construcció d’instruments està vinculada a la tecnologia. La recerca d’informació o la utilització d’aplicacions específiques per a la reproducció, la creació o l’edició de produccions musicals lliguen amb les tecnologies de la informació i la comunicació. Evidentment la interacció amb les llengües es posa de manifest quan treballam la relació entre la paraula i la música. És imprescindible que la distribució horària de les diferents assignatures en l’horari lectiu dels alumnes sigui flexible per poder planificar projectes interdisciplinaris. L’avaluació suposa obtenir i enregistrar informació recollida per alumnes i professors amb l’objectiu de millorar la pràctica docent i l’aprenentatge. L’avaluació (inicial, formativa i final), tant dels alumnes en particular com de l’evolució del grup, requereix una observació directa, sistemàtica i planificable, amb uns ítems definits (interpretació -vocal, instrumental, moviment-, atenció, interès, participació i acceptació de les produccions pròpies i alienes), i un registre dels resultats de les activitats realitzades, individualment i en equip (audició, expressió, comprensió i recerca).
D’altra banda, és important que els alumnes coneguin els criteris d’avaluació, perquè puguin participar en l’evolució del seus avenços (autoavaluació) i dels avenços del grup (coavaluació). Des d’aquesta perspectiva, es fomenta la participació, la reflexió i la crítica constructivista davant qualsevol situació d’aprenentatge, en un ambient de llibertat, compromís i responsabilitat. El professor ha d’estar actiu i ha d’observar la forma de fer feina de cada alumne en particular i del grup en general, tant en les tasques individuals com en les que es fan conjuntament. La feina principal del professor és garantir que els alumnes progressen de forma adequada envers els objectius d’aprenentatge marcats. Cal que els alumnes sàpiguen en tot moment què és el que s’ha d’interpretar, expressar, crear, observar, cercar, criticar, etc., a fi que puguin construir el seu propi aprenentatge de forma significativa. És fonamental la reflexió sobre les sensacions i els sentiments que les manifestacions musicals, pròpies i alienes, provoquen en els alumnes. S’ha de fomentar en tot moment l’anàlisi, la crítica i l’avaluació. Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències Comunicació lingüística La competència lingüística fa referència a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, d’organització d’idees, emocions i conductes. L’aprenentatge musical contribueix al desenvolupament d’aquesta competència. La utilització de partitures adequades al nivell desenvolupa les destreses per a la lectura i l’escriptura d’obres musicals i contribueix a exercitar la capacitat d’abstracció intel·lectual quan s’empren codis d’escriptura diferents del llenguatge verbal. La dimensió universal del llenguatge musical dóna sentit, per si mateixa, a l’interès que té l’aprenentatge d’aquest codi. També es treballa el llenguatge amb la interpretació vocal de cançons i amb l’expressió d’idees, opinions i emocions relacionades amb les diferents manifestacions musicals. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia
L’anàlisi i la lectura de la partitura contribueixen a desenvolupar notablement la competència matemàtica, ja que el ritme musical està basat en les figures musicals relacionades entre si per una proporció matemàtica, la pulsació. Aquesta competència també es treballa quan es tracten els intervals, l’harmonia, el metrònom, etc. També són importants les activitats que exploren, descobreixen i utilitzen correctament les possibilitats expressives; la sensibilització sobre la necessitat de preservar la salut (correccions posturals, cura de la veu, etc.); les habilitats per emprar instruments musicals; la curiositat per comprendre els fonaments científics i tecnològics vinculats a la música; l’anàlisi dels hàbits de consum musical i de l’ús de la tecnologia de manera ètica i racional; la cura del medi ambient (renou i contaminació acústica), etc. Competència digital En l’estudi del llenguatge i la pràctica musicals, els alumnes empren les tecnologies de la informació i la comunicació per informar-se, per aprendre i per gaudir de la música (partitures, arxius de so, etc.), per dur a terme tasques de recerca o per fer una feina més atractiva aprofitant la utilització del text, la imatge i el so en un sol suport. Les aplicacions específiques per reproduir, crear o editar produccions musicals són de gran utilitat en aquesta àrea. Cal prendre consciència de la necessitat de respectar els principis ètics en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aprendre a aprendre Aprendre suposa disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de forma autònoma d’acord amb els objectius i les necessitats de cadascú. Amb les activitats d’audició, d’interpretació i de creació musicals, tant les individuals com les que es fan en grup, l’alumne pren consciència de les seves pròpies capacitats i mancances (intel·lectuals, emocionals i físiques), usa diferents estratègies com a aprenent i gestiona els seus processos d’aprenentatge. Per aprendre a aprendre, és fonamental ser perseverant en l’aprenentatge, tenir autoconfiança, posar-se metes a curt, mitjà i llarg termini, dosificar l’esforç, adquirir responsabilitats i compromisos personals, i ser capaç d’aplicar els nous coneixements a situacions similars, de resoldre problemes i acceptar els errors, o d’aprendre amb els
altres i dels altres. Competències socials i cíviques La majoria d’activitats musicals pràctiques (tocar un instrument, cantar, dansar, escoltar, analitzar, opinar, etc.) fomenten les habilitats necessàries per comprendre la realitat social i millorar les relacions amb els altres. La solidaritat, la cooperació, la feina en grup, el respecte a les produccions musicals pròpies i alienes, etc. constitueixen la base de la metodologia de l’assignatura. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Amb la interpretació musical (tant individual com conjunta) i amb la composició, l’alumne adquireix responsabilitat, perseverança, es coneix a si mateix, s’autocritica, controla les seves emocions, millora la capacitat d’afrontar problemes, aprèn dels errors, etc. Llenguatge i pràctica musicals contribueix, per tant, a preparar alumnes autònoms, amb iniciativa personal per emprendre, desplegar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític. Consciència i expressions culturals Qualsevol activitat musical contribueix a desenvolupar aquesta competència. La interpretació, individual o col·lectiva, l’escolta activa, l’anàlisi, la creació i l’expressió permeten als alumnes, no tan sols apreciar i valorar críticament les obres de diferents gèneres, èpoques i estils musicals, sinó també relacionar aquestes manifestacions amb el propi context sociocultural de les Illes Balears. Es tracta de fomentar l’interès de l’alumne per participar en la vida cultural i musical i en la preservació del patrimoni. Objectius 1. Expressar-se musicalment mitjançant la improvisació, la composició, la interpretació instrumental i vocal, el moviment i l’audició, gaudir de la vivència i compartir-la amb els companys.2. Percebre conscientment els elements constitutius del llenguatge i els distints paràmetres musicals a partir de la pròpia experiència auditiva o de la interpretació, llegida, memoritzada o improvisada, de diferents peces musicals.3. Interioritzar la pulsació musical i desenvolupar la coordinació motriu mitjançant ritmes percudits i activitats de dansa i moviment que permetin evolucionar en l’espai i construir
figures harmonioses en consonància amb el caràcter de la música.4. Utilitzar una emissió correcta de la veu per reproduir intervals i melodies en general.5. Percebre i executar amb independència estructures i desenvolupaments rítmics o melòdics simultanis, a fi d’emprar i exercitar la dissociació auditiva i motriu.6. Desenvolupar la memòria i l’oïda interna per relacionar l’audició amb l’escriptura, així com per reconèixer timbres, estructures, formes i indicacions dinàmiques, agògiques i de tempo.7. Reconèixer, a través de l’audició, de l’experimentació i de la lectura, els acords, les estructures harmòniques bàsiques, les normes que s’hi apliquen i els sons d’ornamentació i intensificació expressiva.8. Conèixer i practicar els elements bàsics del llenguatge musical relatius a la música clàssica, així com els del jazz, el pop, el rock, altres músiques urbanes del segle XX, el flamenc, les músiques procedents d’altres cultures i els més representatius del llenguatge musical contemporani.9. Conèixer i emprar algunes de les possibilitats que ofereixen les tecnologies aplicades a la música i a la dansa, tant en la composició com en l’escriptura o en l’enregistrament audiovisual.10. Ser conscient de la importància que tenen les normes i les regles que regeixen l’activitat musical de conjunt i acceptar la responsabilitat que, com a membre d’un grup, s’adquireix amb la música i amb els companys. Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables
BLOC 1. DESTRESES MUSICALS
Continguts
Utilització de la veu, individualment i en grup, a partir del coneixement de l’aparell fonador, del funcionament d’aquest, de la respiració, l’emissió, l’articulació, etc.
Pràctica de la lectura melòdica i harmònica en les claus de sol i de fa en quarta.
Entonació, individual i col·lectiva, d’intervals melòdics, arpegis, acords i escales.
Realització, amb la veu o amb instruments, de ritmes bàsics originats per pulsacions binàries i ternàries i les variants d’aquestes pulsacions, els canvis de compàs, les síncopes, les anacrusis, els contratemps, etc.
Interpretació vocal o instrumental correcta segons les indicacions d’expressió, dinàmica, tempo, articulació del so, atac, ornamentació, etc.
Interpretació col·lectiva i memoritzada d’obres vocals a una veu i a diverses veus, emprant els instruments d’aula, mantenint el tempo i respectant les indicacions de la partitura.
Interiorització de la pulsació i execució de ritmes mitjançant la pràctica de danses i activitats de moviment.
Respecte per les normes d’interpretació en grup, segons les indicacions del director.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Entonar, de manera individual o conjunta, amb una emissió correcta de la veu, una melodia o una cançó, amb acompanyament o sense.
1.1. Coneix els òrgans i les funcions de l’aparell fonador.
1.2. Fa exercicis de respiració, relaxació, ressonància, articulació, fraseig, etc. i els valora com a elements imprescindibles per adquirir la tècnica vocal.
1.3. Aplica la tècnica vocal per cantar amb bona entonació i afinació, i aplica les indicacions expressives i dinàmiques presents en la partitura.
2. Identificar i reproduir intervals, models melòdics senzills, escales o acords arpegiats a partir de diferents altures.
2.1. Reprodueix i identifica intervals, escales o acords a partir de diferents altures, utilitzant una emissió correcta de la veu.
3. Identificar i executar, amb instruments o amb la veu, estructures i desenvolupaments rítmics o melòdics simultanis d’una obra breu o d’un fragment, amb canvi de compàs o sense, en un temps establert.
3.1. Interpreta, amb la veu o amb instruments i amb tota precisió dins un temps establert, estructures rítmiques d’una obra o d’un fragment, en sent la pulsació internament i hi aplica, si cal, les equivalències en els canvis de compàs.
3.2. Executa amb independència estructures rítmiques simultànies, i empra i desenvolupa la dissociació auditiva i motora.
3.3. Practica la lectura i l’escriptura musicals, i reconeix la importància que tenen per aprofundir en l’aprenentatge del llenguatge musical.
BLOC 2. L’AUDICIÓ COMPRENSIVA
Continguts
Percepció i identificació de la pulsació, dels accents i dels compassos binaris, ternaris i quaternaris.
Percepció, identificació i transcripció de fórmules rítmiques bàsiques originades per la pulsació binària i ternària, grups especials de valors, signes que modifiquen la durada, canvis de compàs, sincopa, anacrusi, etc.
Reconeixement auditiu de melodies, reproducció i transcripció d’intervals i fragments melòdics.
Percepció i identificació auditiva i transcripció d’acords majors i menors, de les funcions tonals, dels modes i d’esquemes harmònics, així com de timbres i textures musicals en les obres escoltades o interpretades.
Pràctica de la lectura de partitures d’obres musicals.
Identificació, audició i posterior descripció de les característiques formals bàsiques d’obres musicals de qualsevol procedència (música culta, jazz, rock, etc.), amb una atenció especial a la música de les Illes Balears.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Reconèixer auditivament la pulsació d’una obra o d’un fragment, així com l’accent periòdic, i interioritzar-lo per mantenir-lo durant breus períodes de silenci.
1.1. Percep la pulsació com a referència bàsica per a l’execució rítmica, identifica l’accent periòdic base del compàs i aconsegueix una interiorització correcta de la pulsació que posteriorment li permet una execució adequada, individual o col·lectiva.
2. Reconèixer auditivament els trets característics de les obres escoltades o interpretades i descriure’ls amb posterioritat.
2.1. Percep els aspectes rítmics, melòdics, tonals, modals i formals, els timbres, les cadències, etc. de les obres escoltades o interpretades.
2.2. Utilitza la lectura i l’escriptura musicals com a suport a l’audició.
2.3. Escolta obres musicals seguint la partitura.
2.4. Escolta i reconeix els elements bàsics dels llenguatges propis de la música culta, del jazz, del rock, del flamenc, així com els més importants del llenguatge musical contemporani.
2.5. Descriu els trets característics de les obres escoltades emprant la terminologia adequada.
BLOC 3. LA TEORIA MUSICAL
Continguts
Les grafies de les fórmules rítmiques bàsiques, els grups de valoració especial, els signes que modifiquen la durada, les polirítmies, la sincopa, l’anacrusi, etc.
Les grafies i la terminologia específica relativa a la dinàmica musical, el tempo i les variacions que pot presentar, l’expressió, l’articulació, l’atac del so, l’ornamentació musical (pizzicato, etc.).
Els ritmes propis i característics de les danses.
Les normes d’escriptura melòdica, l’àmbit de les claus i el principals sistemes de xifratge harmònic.
Els signes gràfics del llenguatge musical contemporani.
Els elements bàsics del llenguatge musical: melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, tempo, dinàmica, forma, tonalitat, modalitat, funcions tonals, intervals, acords bàsics, cadències, modulació i escales.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Conèixer i aplicar, en la lectura i en la interpretació de partitures, els termes i els signes relacionats amb el ritme i amb l’expressió musical.
1.1. Identifica i interpreta els termes i els signes relacionats amb el ritme i amb l’expressió musical.
1.2. Identifica i interpreta els signes gràfics propis del llenguatge musical contemporani.
2. Reconèixer els elements bàsics del llenguatge musical en una partitura.
2.1. Identifica els elements bàsics del llenguatge musical expressats en diferents suports.
2.2. Reconeix elements bàsics harmònics i formals.
2.3. Aplica correctament la terminologia pròpia de la teoria musical.
BLOC 4. LA CREACIÓ I LA INTERPRETACIÓ
Continguts
Desenvolupament de la lateralitat mitjançant la pràctica simultània de ritmes diferents.
Creació musical, improvisada o no, emprant els elements del llenguatge musical lliurement o amb una proposta prèvia.
Realització d’arranjaments per a cançons mitjançant la selecció i la combinació dels elements del llenguatge musical.
La relaxació. Control de les emocions i dels sentiments a l’hora d’afrontar una interpretació o davant una audició.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Fer exercicis psicomotrius i improvisar estructures rítmiques sobre un fragment escoltat de manera individual o col·lectiva.
1.1. Practica variants de fórmules rítmiques conegudes, improvisa lliurement sobre aquestes i les acorda amb la pulsació i el compàs del fragment escoltat.
2. Improvisar, individualment o col·lectivament, breus melodies tonals o modals i petites formes musicals partint de premisses relatives a diferents aspectes del llenguatge musical.
2.1. Assimila els conceptes tonals i modals bàsics, i desenvolupa la creativitat i la capacitat de seleccionar i emprar lliurement els elements del llenguatge musical d’acord amb una idea i estructurats en una forma musical.
3. Interpretar de memòria, individualment o conjuntament, fragments d’obres del repertori seleccionats entre els proposats pels alumnes, valorar les aportacions del grup i desenvolupar l’esperit crític.
3.1. Coneix el repertori treballat i té capacitat de memorització, sensibilitat musical i capacitat expressiva.
3.2. Manté una actitud positiva davant la música i els companys.
3.3. Empra els instruments de l’aula amb una tècnica correcta.
3.4. Aplica la tècnica vocal per cantar amb l’entonació i l’afinació correctes.
3.5. Manté una actitud positiva per integrar-se en el grup com un membre més.
4. Improvisar o compondre i interpretar, emprant els coneixements musicals adquirits, una obra musical breu per a una melodia donada, que requereixi la participació de diversos executants, i incorporar-hi moviment coreogràfic.
4.1. Crea una petita obra musical utilitzant els coneixements musicals adquirits.
4.2. Construeix, a través del moviment, una creació coreogràfica i n’adequa la concepció al caràcter expressiu de l’obra.
5. Saber comportar-se com a espectador i intèrpret i controlar la por escènica en les actuacions.
5.1. Es comporta de manera correcta com a espectador i com a intèrpret.
5.2. Practica les tècniques necessàries per controlar la por escènica.
BLOC 5. LES TECNOLOGIES APLICADES AL SO
Continguts
El fenomen fisicoharmònic, el moviment ondulatori, la descomposició del so en harmònics.
Els fonaments dels sistemes d’afinació.
La transmissió i l’amortiment del so.
Característiques acústiques dels instruments.
El senyal analògic i el digital. Digitalització del so.
La síntesi del so: addició, subtracció i mostratge.
La interfície MIDI.
El maquinari musical: ordinadors, targetes de so, connexions, etc.
Tipus de programari musical: editors de partitures, seqüenciadors, programes generadors d’acompanyaments, etc.
Sistemes d’enregistrament analògic i digital.
Pràctica de l’enregistrament i processament del so, en interpretacions o creacions
pròpies.
Ús de la música amb suport electrònic en produccions escèniques o audiovisuals.
Sonoritzacions de textos o imatges mitjançant la improvisació, la composició o la selecció musical.
Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables
1. Fer activitats i exercicis aplicant les eines que ofereixen les noves tecnologies.
1.1. Utilitza correctament els editors de partitures, els seqüenciadors, la MIDI i el programari per a aplicacions audiovisuals.
1.2. Empra de forma autònoma els recursos tecnològics com a eines per a l’audició, la interpretació, la creació, l’edició, l’enregistrament, la recerca i l’aprenentatge del fet musical.
6.- AVALUACIÓ.
6.1.- CRITERIS D'AVALUACIÓ GENERALS
• 1r d’ESO:
1. Reconèixer auditivament i determinar l’època o cultura a la qual pertanyen diferents
obres musicals escoltades prèviament a l’aula; interessar-se per ampliar les seves
preferències.
L’alumnat ha de saber reconèixer auditivament una obra o fragment, escoltada prèviament
a l’aula, dins el seu context, incloent diferents audicions del patrimoni de les Illes Balears.
Identificar elements bàsics que intervenen en la construcció d’una obra musical.
2. Comunicar a les altres persones judicis personals sobre la música escoltada.
L’alumnat ha de ser capaç de participar en la dinàmica de la classe, contrastar opinions i
mostrar tolerància i interès davant totes les propostes musicals que es tracten i utilitzar
d’una manera adient, coherent i amb propietat la terminologia i els conceptes relatius a la
música.
3. Participar en la interpretació en grup d’una peça vocal, instrumental o coreogràfica;
adequar la pròpia interpretació a la del conjunt i assumir diferents rols. Es tracta de
comprovar si l’alumnat, independentment del grau de desenvolupament tècnic assolit,
participa activament i amb iniciativa personal en les activitats d’interpretació, assumeix
diferents rols, i intenta concertar la seva acció amb la de la resta del conjunt i col·labora
en la consecució d’uns resultats que siguin producte del treball en equip.
4. Iniciar-se en la utilització d’alguns dels recursos tecnològics disponibles; demostrar un
coneixement bàsic de les tècniques i dels procediments necessaris per enregistrar i
reproduir música i per realitzar produccions audiovisuals senzilles.
Mitjançant aquest criteri s’avaluarà si l’alumnat, mitjançant l’ús dels recursos tecnològics
disponibles (dispositius electrònics, audiovisuals i informàtics), i sense valorar el grau de
domini tècnic que se’n fa, és capaç d’enregistrar i reproduir en diferents suports les
activitats musicals realitzades a l’aula amb la finalitat d’assenyalar errors i encerts. També,
el fet de ser conscients del caràcter funcional en la utilització d’alguns dispositius
electrònics, audiovisuals i informàtics per millorar la pràctica i interpretació musical.
5. Llegir diferents tipus de partitures i reconèixer diferents paràmetres del so en el context
de les activitats musicals de l’aula com a suport a les tasques d’interpretació i d’audició.
Es tracta de comprovar si l’alumnat sap i comprèn algunes grafies, signes i símbols
utilitzats per a la interpretació de la música, si entén alguns elements i formes
d’organització i estructura musical bàsica de qualsevol peça musical, amb referència
especial a la música de les Illes Balears. També es tracta de determinar si es capaç
d’interpretar i/o seguir l’audició d’obres musicals amb l’ajuda de partitures, musicogrames i
altres representacions gràfiques i és conscient de la funcionalitat de la lectura musical.
6. Assolir les pautes de conducta, els hàbits i la disciplina que permetin el
desenvolupament adequat de les activitats musicals. Mitjançant aquests criteri s’avalua si
els alumnes i les alumnes són capaços de valorar i comprendre la importància del silenci
abans i després d’una interpretació musical, prenent consciència que és una part més de
la peça, si saben identificar el silenci (amb tots els diferents signes) en la peça o
estructura musical, el valoren i comprenen.
També es valora l’atenció i respecte al director o directora de l’agrupació musical, als
companys i companyes i al material propi, el de l’aula i el del centre educatiu en general.
7. Identificar en l’àmbit quotidià situacions en les quals es produeix un ús indiscriminat del
so, analitzant-ne les causes i proposant solucions.
Mitjançant aquest criteri s’avaluarà si l’alumnat es capaç de comprendre i ser conscient
del perill que suposa l’excés sonor per a la nostra salut. Identifica situacions de
contaminació acústica a l’àmbit quotidià, especialment aquelles provocades per un ús
inadequat de la música, analitzant les causes que la provoquen. Proposa solucions
originals a la contaminació acústica i contribueix activament a la cura de la salut i a la
conservació d’un entorn lliure de sorolls molestos.
• 3r d’ESO:
1. Reconèixer auditivament, determinar l’època o cultura a la qual pertanyen diverses
obres musicals escoltades prèviament a l’aula i interessar-se per ampliar les preferències
musicals.
Mitjançant aquest criteri s’avalua si, amb l’audició d’obres de diferents estils, tendències i
moments històrics i culturals, incloent repertori de les Illes Balears que hagi estat escoltat
a l’aula o d’altres característiques molt similars, l’alumnat és capaç de relacionar les
característiques que permeten situar l’obra musical en el seu context, escolta amb atenció
i mostra una actitud oberta i respectuosa davant propostes musicals diferents.
2. Identificar i descriure, mitjançant l’ús de diferents llenguatges (gràfic, corporal o verbal)
alguns elements i formes d’organització i estructuració musical (ritme, melodia, textura,
timbre, repetició, imitació, variació) d’una obra musical interpretada en viu o enregistrada.
Mitjançant aquest criteri s’avalua si l’alumnat és capaç d’identificar i descriure el ritme, la
melodia, textura, timbre i forma en una obra musical, distingeix i classifica tipus de veus,
instruments i danses, incloent els més característics de la música tradicional balear,
identifica la repetició, la imitació i la variació com a formes d’organització i estructuració
d’una obra musical, escolta amb atenció i mostra una actitud oberta i respectuosa davant
diferents propostes musicals.
3. Comunicar als altres judicis personals sobre la música que s’escolta.
Amb aquest criteri l’alumnat demostra que és capaç de participar en la dinàmica de la
classe, que contrasta opinions i mostra tolerància i interès davant totes les propostes
musicals que es tracten, així com que sap utilitzar de manera adient, coherent i amb
propietat els conceptes relatius a la música i que compara i emet judicis sobre diferents
composicions musicals. També es valora la seva capacitat de cercar en diverses fonts
(llibres, programes de concert, entrevistes, mitjans de comunicació, Internet i altres),
seleccionar i exposar, oralment i/o per escrit, informació sobre la música escoltada,
incloent la música tradicional balear.
4. Interpretar en grup una peça vocal, instrumental o coreogràfica, adequar la pròpia
interpretació a la del conjunt i assumir rols diferents.
Es tracta de comprovar si l’alumnat, independentment del grau de desenvolupament
tècnic assolit, participa activament i amb iniciativa personal en les activitats d’interpretació,
hi actua indistintament com a cantant, instrumentista, ballarí, director, solista, etc., intenta
concertar l’acció amb la de la resta del conjunt i col·labora en la consecució d’uns
resultats que siguin producte del treball en equip.
Adquireix i valora un hàbit de superació en les interpretacions: reconèixer i corregir
errades i perseverar fins aconseguir un resultat d’acord amb les possibilitats individuals i
col·lectives.
5. Utilitzar amb autonomia alguns dels recursos tecnològics disponibles, demostrant un
coneixement bàsic de les tècniques i procediments necessaris per enregistrar i reproduir
música i per realitzar senzilles produccions audiovisuals.
Mitjançant aquest criteri s’avalua si l’alumnat, mitjançant els recursos tecnològics
disponibles (dispositius electrònics audiovisuals i informàtics) i sense valorar el grau de
domini tècnic que en tenen, és capaç d’enregistrar i reproduir en diferents suports les
activitats musicals realitzades a l’aula amb la finalitat d’assenyalar errors i encerts,
interessar-se per utilitzar amb coherència els diferents mitjans tecnològics (ordinadors
amb els seus programes de seqüenciació, taules de so, enregistradores, reproductors,
etc.) com a suport per a la interpretació i creació musicals, així com també de realitzar
produccions audiovisuals senzilles, seleccionant imatges i escenes que acompanyen un
fragment musical i explicant les raons de l’elecció.
6. Elaborar un arranjament per a una cançó o una peça instrumental utilitzant
apropiadament una sèrie d’elements donats.
Amb aquest criteri s’avalua si, a partir d’elements prèviament treballats a l’aula i valorant
tant el procés com els resultats obtinguts, l’alumnat és capaç de seleccionar i combinar
elements musicals d’acord amb el que s’havia previst, si s’expressa de manera creativa i
imaginativa mitjançant la interpretació i la improvisació, mostra respecte per les
produccions de la resta de companys i contribueix a aconseguir un bon clima sonor de
l’aula.
7. Llegir diferents tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l’aula com a
suport a les tasques d’interpretació i audició.
Es tracta de comprovar si l’alumnat sap i comprèn la majoria de les grafies, signes i
símbols utilitzats normalment per a la interpretació de la música. Entén i practica alguns
elements i formes d’organització i estructura musical bàsics, com ara el ritme, la melodia,
la textura, el timbre, la repetició, la imitació i la variació, de qualsevol peça musical, fent
referència a la música de les Illes Balears. També es tracta de determinar si és capaç
d’interpretar i/o seguir l’audició d’obres musicals amb l’ajuda de partitures, musicogrames i
altres representacions gràfiques i és conscient de la funcionalitat de la lectura musical.
8. Identificar en l’àmbit quotidià situacions en les quals es produeix un ús indiscriminat del
so, analitzant-ne les causes i proposant solucions.
Aquest criteri intenta avaluar el grau de conscienciació de l’alumnat davant les situacions
de contaminació acústica, especialment de les provocades per un ús inadequat de la
música, i la seva capacitat per proposar solucions originals i contribuir activament a la
cura de la salut i a la conservació d’un entorn lliure de sorolls molestos.
9. Caracteritzar la funció dels mitjans de comunicació com a elements de difusió de la
música.
L’alumnat ha de ser capaç d’identificar el paper de la música als mitjans de comunicació
per desenvolupar el sentit crític, manejar els recursos que ofereixen les noves tecnologies
per ampliar els seus coneixements i la maduresa del seu criteri de selecció, conèixer les
emissores de ràdio i televisió que ofereixen diferents estils de música i elaborar judicis
sobre la programació.
• 4rt.i 1r Batx
1. Explicar algunes de les funcions que compleix la música en la vida de les persones i a
la societat.
L’alumnat ha de ser capaç d’identificar situacions i contextos on la música està present;
també descriure i diferenciar el paper de la música en situacions i contextos diversos:
actes de la vida quotidiana, espectacles, mitjans de comunicació, etc. i analitzar factors
socials i influència de la indústria musical en les preferències i modes musicals.
2. Analitzar diferents peces musicals amb el suport de l’audició i l’ús de documents
impresos (partitures, comentaris o musicogrames), i descriure’n les principals
característiques formals i estilístiques, situant-les en el seu context cultural.
Aquest criteri avalua la capacitat de l’alumnat per identificar i/o contextualitzar alguns dels
trets distintius d’una obra musical que la identifiquen amb una cultura, un moment històric,
un estil i gènere determinats, incloses les de les Illes Balears. També ha de saber
descriure aspectes relacionats amb ritme, melodia, timbre, harmonia, textura, forma,
tempo i dinàmica, usant un vocabulari adient, i escoltar amb actitud respectuosa i oberta
les diverses propostes musicals.
3. Exposar críticament l’opinió personal respecte a diferents músiques i esdeveniments
musicals i argumentar-la en relació amb la informació obtinguda en diferents fonts: llibres,
publicitat, programes de concerts, crítiques, etc.
Aquest criteri avalua la capacitat per exposar oralment i per escrit opinions fonamentades,
argumentar les idees pròpies amb correcció i coherència, participar en diàlegs i debats,
expressar opinions, mostrar tolerància i respecte davant diferents propostes i identificar i
obtenir informació sobre esdeveniments musicals realitzats a les Illes Balears.
4. Assajar i interpretar, en petit grup, una peça vocal o instrumental o una coreografia
apreses de memòria a través de l’audició o observació de gravacions d’àudio i vídeo o
mitjançant la lectura de partitures i altres recursos gràfics.
Amb aquest criteri s’avalua si l’alumnat és capaç d’assajar i interpretar en grup petit
segons les pautes donades, si és conscient de la importància del domini bàsic del
llenguatge musical, si treballa amb altres membres del grup per assolir un resultat
satisfactori, tenint en compte el grau de destresa tècnica assolit i un repertori variat d’estils
i gèneres, inclosos els propis de les Illes Balears. També s’avalua si sap usar la veu i
l’instrument correctament, adequa la pròpia interpretació a la del conjunt, resol les
dificultats presentades amb autonomia i persevera per obtenir un resultat adient a les
pròpies possibilitats.
5. Participar activament en algunes de les tasques necessària per a la celebració
d’activitats musicals al centre: planificació, assaig, interpretació, difusió, etc.
A través d’aquest criteri es pretén valorar si l’alumnat és capaç d’identificar i coordinar les
fases del procés, interessar-se per la recerca de solucions davant els problemes que
puguin sorgir i tenir iniciativa pròpia per dur a terme projectes dins el marc educatiu.
6. Explicar els processos bàsics de creació, edició i difusió musical considerant la
intervenció de diferents professionals.
Aquest criteri avalua el coneixement de l’alumnat sobre el procés seguit en les diferents
produccions musicals (discos, programes de ràdio i televisió, cinema, etc.) i el paper que
els diferents professionals que hi intervenen desenvolupen en cada fase del procés;
també si l’alumnat reflexiona i debat sobre el canvi en els hàbits musicals dels oients, i
sobre el propi concepte de creació i interpretació musical que ofereixen les noves
tecnologies.
7. Elaborar un arranjament per a una peça musical a partir de la transformació de
diferents paràmetres (timbre, nombre de veus, forma, etc.) en un fitxer MIDI, utilitzant un
seqüenciador o un editor de partitures.
Mitjançant aquest criteri s’avalua si l’alumnat, mitjançant un seqüenciador o editor de
partitures, és capaç d’aplicar tècniques bàsiques en l’ús dels recursos tecnològics al
servei de la creació musical i domini com a usuari de diferents programes d’edició i
seqüenciació, així com de crear petites peces musicals en format MIDI i de prendre
decisions en el procés de creació amb autonomia i imaginació.
8. Sonoritzar una seqüència d’imatges fixes o en moviment mitjançant l’ús de diversos
recursos informàtics.
Aquest criteri pretén comprovar la capacitat de l’alumnat per a la selecció de fragments
adequats a les seqüències que pretén sonoritzar i a l’aplicació de tècniques bàsiques per
a l’elaboració d’un producte audiovisual; també, es comprova si sap explicar el criteri de
selecció que ha seguit per escollir una música determinada.
6.2.- PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ.
A més de les proves escrites i entrevistes amb l’alumnat, s’empraran els diferents
procediments d’avaluació:
- Observació del procés d’aprenentatge centrat principalment en les habilitats d’expressió i
percepció de les actituds dels alumnes mitjançant les activitats de l’aula. Es podran
utilitzar tècniques de registre variades, com per exemple el quadern de l’alumne o
diferents propostes treballades a la classe, comentaris, partitures, etc. que el professor/a
pot mirar a classe i observar al final de cada trimestre obtenint noves dades per
l’avaluació de conceptes, procediments i actituds.
- Les gravacions d’àudio s’utilitzaran per comprovar alguns aspectes del procés i el
resultat de determinats treballs d’interpretació i composició.
- Elaboració de mapes conceptuals, quadres i informes en els que es reflecteixin les
dades obtingudes de les diferents activitats d’indagació.
- Elaboració de treballs individuals i/o en equip sobre diferent temàtica, (temes obligatoris i
temes de lliure elecció.)
- Interpretació individual i col·lectiva amb la flauta, veu i instrumentació Orff, d’una manera
clara i correcta, tenint en compte el curs en que es trobin.
6.3.-.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.
Per la qualificació es tindran en compte els següents aspectes:
a) L’educació sensorial.
b) L’entonació.
c) El ritme i el moviment.
d) L’audició musical.
e) Millora dels coneixements de cultura musical.
f) Hàbits i actituds demostrats envers l’assignatura.
g) Nom de les notes, barres de compàs, tècnica vocal i instrumental
h) Certa habilitat i tècnica progressiva de la pràctica instrumental, flauta, plaques, etc.
Es tindrà en compte la següent ponderació en quan a criteris de qualificació:
1r d’ES0:
Un 40% la part conceptual (proves teòriques i treballs d'exposició).
40% : part pràctica instrumental, flauta, plaques...
10%: deures, treballs lliurats dintre del termini establert., quadern amb totes les audicions i
activitats realitzades al curs i/o trimestre.
10 % material
Recordam que no té un % concret., doncs, cada vegada que es comportin malament (falta
de respecte cap al professor i als altres companys de classe, no escoltar, interrompre la
classe, tocar la flauta quan no toca...) es podrà descomptar 0’25 punts de la nota final del
trimestre.
EL DEPARTAMENT HA ACORDAT QUE 5 FALTES DE MATERIAL SUPOSEN
L’AVALUACIÓ NEGATIVA DE LA NOSTRA MATÈRIA.
3r i 4rt i Batx:
Un 40% la part conceptual (proves teòriques i treballs d'exposició).
40% : part pràctica instrumental, flauta, plaques...
10%: deures, treballs lliurats dintre del termini establert., quadern amb totes les audicions i
activitats realitzades al curs i/o trimestre.
10 % material
EL DEPARTAMENT HA ACORDAT QUE 5 FALTES DE MATERIAL SUPOSEN
L’AVALUACIÓ NEGATIVA DE LA NOSTRA MATÈRIA.
Es recorda que l’actitud ha d’ésser l’adequada, però per si de cas, per cada vegada que
us comporteu malament (falta de respecte cap al professor i als altres companys, no
escoltar, interrompre la classe, tocar la flauta quan no s’ha de fer...) es podrà descomptar
0’25 de la nota final del trimestre. Pels dos cursos de música obligatòria a l’ESO, (1r ESO,
3r ESO), música troncal a 4t ESO i 2n Taller Instrumental.
6.4.- CRITERIS DE PROMOCIÓ.
L’avaluació de la matèria de música és contínua, per tant aprovar la darrera avaluació pot
provocar la superació de la matèria. De totes maneres, aquesta norma està condicionada
a un anàlisi de la trajectòria de l’alumne durant tot el curs, per tant l’aprovat final és
considerat pel professor/a en base a les dades de feina de l’alumne.
Igualment, l’avaluació no serà normativa; es a dir, s’avaluarà segons les capacitats de
cada alumne/a, sense comparar-lo amb la resta del grup.
PENDENTS
Si l’alumne aprova el curs posterior es considera que ha aprovat el curs anterior.
Si un alumne/a té pendent l'àrea de música, ha de recuperar l'assignatura amb un examen
teòric que es puntuarà amb un 100% de la nota final.
Per aprovar l’àrea de Música és important que demostrin una bona actitud.
Es considerarà abandonament d’àrea: els alumnes que no participin dins classe, no facin
les tasques encomanades i no duguin el material corresponent a l’aula, (flauta, dossier,
etc.) en un 20% de les hores lectives de cada avaluació, i/o falten constantment a classe
de manera injustificada, per la qual cosa es perdrà el dret a l’avaluació contínua, tal i com
es contempla en el Projecte Curricular de Centre en l’apartat de criteri de promoció.
Si es tingués un cas d’aquestes característiques, es farà saber al tutor, i a tot l’equip
educatiu en les sessions d’avaluació.
7.- MESURES DE REFORÇ I SUPORT DELS ALUMNES PENDENTS.
Si l’alumne aprova el curs posterior o actual de Música, es considera que ha aprovat el
curs anterior i/o pendent d'altre curs.
L’alumne que ha suspès l’assignatura, però promociona o no assoleix els objectius d’ESO,
haurà de realitzar una feina, lliurada pel professor/a de música, la qual haurà d’estar
contestada amb respostes clares, correctes i coherents . Aquesta feina s’ha de lliurar
permetent preparar així les proves escrites, pràctiques i/o orals a setembre, febrer o juny,
respectivament. L’alumne/a, a més, haurà de fer una interpretació vocal o instrumental de
fragments musicals treballats a classe.
El treball es puntuarà amb un 30% de la nota final; un examen teòric que es puntuarà
amb un 35% de la nota final i un examen pràctic, (flauta, plaques, cant, dansa...) que es
puntuarà amb un 35% de la nota final.
Es farà un seguiment dels alumnes i les feines que s’aniran lliurant i corregint quan el
professor ho indiqui.
MÍNIMS.
1r d’ESO:
1. Superar amb un mínim de suficient els controls teòrics sobre els continguts
conceptuals de les unitats didàctiques.
2. Actitud i aptitud de l’alumne vers la música, participació en les activitats de la
classe. (Assaig instrumental, cantar, escoltar audicions, utilitzar els vocabulari propi
de l’àrea).
3. Dur i tenir a punt el material individual a més de presentar les feines encomanades
amb pulcritud, ben ordenades i dins de la data establerta.
4. Pràctica i millora de la pràctica instrumental, flauta dolça, plaques, veu, dansa,
etc...amb un mínim de nivell d’interpretació. S’han de saber el nom de les notes
musicals.
5. Tenir el quadern actualitzat amb els exercicis fets i corregits.
6. Mostrar una actitud positiva de cara a l’assignatura i a altres companys.
7. Participar en el concert de música que es dur a terme durant el curs.
3r i 4rt.i Batx:
1. Obtenir una qualificació superior o igual a 5 en el control que es farà al final de
cada unitat.
2. Tenir el quadern actualitzat amb els exercicis fets i corregits.
3. Mostrar una actitud positiva de cara a l’assignatura i als altres companys.
4. Demostrar certes actituds i habilitats instrumentals i vocals.
5. Presentar les feines o deures amb pulcritud, ben ordenades i dins de la data
establerta.
6. Utilitzar el vocabulari propi de l’àrea.
7. Participar en les activitats d’interpretació musical individual o en grup respectant
certes normes bàsiques. Per exemple en la participació obligatòria en els concert
de música, que es dur a terme durant el curs.
8. Reconèixer els elements musicals bàsics presents en diverses manifestacions
musicals.
8.-COORDINACIÓ INTERDISCIPLINÀRIA.
La interdisciplinarietat de la música propicia i implica establir vincles amb un gran nombre
de matèries que conformen el currículum per formar el quadre cultural en el qual les
creacions musicals s’han desenvolupat al llarg del temps, i afavoreix la consecució de
manera més diversificada dels objectius generals de l’etapa. La música en tota la seva
dimensió permet una doble funció en el desenvolupament de l’alumne o alumna: des del
punt de vista del desenvolupament personal i en la formació dels fonaments tècnics i
científics de l’enriquiment cultural. Així doncs, és necessària una sòlida formació musical
com a element indispensable en l’educació de les persones.
L’ensenyament de la música ha de potenciar les capacitats d’escoltar, reconèixer i retenir
les relacions que configuren les estructures musicals, i per això mateix ha d’orientar en la
diversificació de gustos musicals i en la formació d’un esperit crític i de foment de valors
de convivència i disciplina. Hi ha músiques d’una gran riquesa, però només poques
persones poden o saben gaudir-ne, perquè el gran públic no està capacitat per percebre
la gran quantitat de paràmetres musicals que s’ofereixen. Es tractaria, doncs, d’un
problema d’educació. No és que els agradi o no els agradi, sinó que la seva oïda i el seu
enteniment no disposen de les eines per emetre un judici de gust.
El departament de Música estarà obert a iniciatives interdisciplinàries amb els següents
Departaments:
• Llengües estrangeres: cançons amb altres idiomes.
• Plàstica: muntatge d’actuacions musicals o altres.
• C. Socials: col·laboració amb l’estudi soci-temporal de diferents èpoques
relacionant les modes i costums de cada una.
• E. Física: muntatges rítmics i coreografies.
• Tecnologia: fabricació d’instruments musicals.
• C. Naturals: estudi físic del so, aparell fonador i auditiu.
• Llengua Catalana: estudi del folklore musicalització de poemes.
• Llengua Castellana: musicalització de poemes.
9 - MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS.
Al centre es disposa de dues aules específiques, destinades exclusivament a l’àrea de
música, amb instruments bàsics per fer classe de música.
Les aules de música s’han de mantenir perfectament ordenades i netes, tenint cura de tot
el material.
El professorat de música ha de demanar la col·laboració dels alumnes per poder tenir les
aules netes i ordenades.
Els alumnes hauran de dur obligatòriament el següent material a l'aula:
• 1r d’ ESO :Dossier de 1r d'ESO, flauta de bec soprano de digitació Barroca,
marca ZENON, quadern de pentagrames.
• 3r d’ ESO :Dossier de 3r ESO, flauta de bec soprano de digitació Barroca,
marca ZENON, quadern de pentagrames.
• 4rt i Batx :Dossier 4rt ESO, flauta de bec soprano de digitació Barroca, marca
ZENON, quadern de pentagrames.
El Departament de Música ha acordat utilitzar aquestes flautes de bec, de manera
obligatòria.
Cada dia de classe el professor passa revisió de tot el material. Recordam que les 5
faltes de material suposen l’avaluació negativa de la nostra matèria.
Els treballs de lliurament obligatori serà la data acordada, i no s'acceptarà cap treball fora
del termini excepte amb justificant mèdica, amb la conseqüent puntuació negativa per el
NO lliurament.
Els alumnes cal que sempre duguin la seva agenda personal per tal de poder apuntar-hi
les tasques encomanades.
10.-TEMPORALITZACIÓ.
Amb els cursos de 1r d’ESO treballarem les unitats:
1ªAvaluació:Unitat 1: So,soroll i silenci.
Unitat 2: L'altura.
2ªAvaluació:Unitat 3: La durada.
Unitat 4: La intensitat.
Unitat 5: El timbre
3ªAvaluació:
-Unitat 6: La melodia.
-Unitat 7: El moviment
_Unitat 8: La forma musical
A més, de les unitats citades, complementarem les classes de música durant tot el curs escolar, amb exercicis de caire instrumental (flautes, plaques...), obligatoris per a tots els alumnes, repassant d’aquesta manera els conceptes bàsics de llenguatge musical.
Amb el curs de 3r. d’ESO:
1ªAvaluació:
• Unitat 1: La música fins a Johann Sebastian Bach.
• Unitat 2: La música dels segles XVIII i XIX.
2ªAvaluació:
• Unitat 3: Escolta una cançó.
• Unitat 4: La Música del S. XX.
3ªAvaluació:
• Unitat 5: Guardar el so.
A més, de les unitats citades, complementarem les classes de música durant tot el curs escolar, amb exercicis de caire instrumental (flautes, plaques...), obligatoris per a tots els alumnes, repassant d’aquesta manera els conceptes bàsics de llenguatge musical.
Amb el curs de 4rt. d’ESO:
1ªAvaluació:
Unitat 1: La Música contemporània.
Unitat 2: El Jazz.
2ªAvaluació:
Unitat 4: Els oficis de la Música.
3r Trimestre:
Unitat 5: Altres alternatives musicals del S. XX.
A més, de les unitats citades, complementarem les classes de música durant tot el curs escolar, amb exercicis de caire instrumental (flautes, plaques...), obligatoris per a tots els alumnes, repassant d’aquesta manera els conceptes bàsics de llenguatge musical.
11.- PLA DE FOMENT DE LA LECTURA. ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES.
Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de la lectura i millorar l’expressió oral, el
departament llegirà l’apartat de context musical del llibre en veu alta, així com altres textos
relacionats amb les unitats citades anteriorment, per tal de millorar la comprensió lectora i
la capacitat d’expressió dels nostres alumnes.
El departament ha de fomentar la utilització de les tecnologies de la informació i de les
comunicacions per l’aprenentatge de la nostra àrea en especial. Es poden fer recerques a
Internet per elaborar els diferents treballs proposats per a cada professor, dins la classe
podem emprar el projector...
12.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Les activitats extraescolars son molt difícil de definir, ja que moltes activitats son ofertes
per altres entitats culturals, i el departament ha d’estudiar la possibilitat de fer l’activitat o
no.
De cara a final de curs, es podrà fer un concert final de curs, per a que els nostres
alumnes, apliquin tot el que han après fins el moment.
Cal contemplar la possibilitat d'anar a veure un musical fora de les nostres Illes, en el cas
que troben una bona oferta.
13.- MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
13.1.-MESURES ORDINÀRIES.
Es pretén donar sortida a aquells alumnes amb problemes de comprensió dels conceptes
de l’àrea, o a aquells amb problemes de percepció a l’hora de treballar els concepte de la
Música d’una forma pràctica.
En el primer cas, s’intentaran explicacions complementàries i activitats adaptades que
puguin donar solucions als problemes de l’alumne en qüestió.
En el segon cas, el problema, ja que de vegades és físic, és més complicat; de totes
maneres s’intentarà fer entrar en joc la intuïció de l’alumne.
Així mateix, s’establiran activitats diverses dins classe per tal de contribuir al
desenvolupament de les diverses capacitats de l’alumne, des de l’activitat d’audició fins el
treball en grup per a la interpretació, englobant activitats de diversa dificultat.
El Departament disposa d’un document on estan els Objectius, Continguts i Criteris
D’avaluació per als alumnes amb necessitats educatives especials. Així com una extensa
gama de fitxes, i exercicis adaptades per a tots els nivells.
Tots els anys s’intenta ampliar i millorar, aquesta part.
També és tindran en compte els alumnes que progressin més aviat que els altres, perquè
no es desmotivin se’ls prepararan activitats específiques per a ells.
13.2.-ADAPTACIONS CURRICULARS.
Una vegada realitzada l’avaluació inicial, que es farà les primeres setmanes de curs, es
faran les adaptacions curriculars per als alumnes amb necessitats educatives especials,
mitjançant el treball conjunt del Departament de Música i el Departament D’orientació. Tot
el centre segueix el mateix model. Aquest està específicament centrat en les unitats
treballades amb el dossier i/o fitxes pertinents.
OCTUBRE DE 2016
IES PUIG DE SA FONT, SON SERVERA.
CAP DE DEPARTAMENT: Rafel Moragues Perelló