programaciÓ didÀctica del -...

PROGRAMACI DIDCTICA DEL

DEPARTAMENT DE CULTURA CLSSICA

IES PUIG DE SA FONT

CURS ACADMIC 2015-2016

NDEX

I. Composici i organitzaci del Departament pg.2

II. Programaci didctica de Grec 1 pg.3

III. Programaci didctica de Grec 2 pg. 24

IV. Programaci didctica de Llat 1 pg. 45

V. Programaci didctica de Llat 2 pg. 66

VI. Programaci didctica llt IV ESO pg.84

VI. Material propi del Departament pg. 91

VI. Sortides extraescolars pg. 91

I. COMPOSICI I ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT

Com el curs passat, el Departament de Cultura Clssica est integrat per Santo Marletta,

professor en prctiques al centre.

Els grups que estaran a crrec de Santo Marletta seran els que segueixen:

Un grup de Grec 1 de 1r de Batxillerat (B), 4 hores

Un grup de Grec 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores

Un grup de Llat 1 de 1r de Batxillerat (B), 4 hores

Un grup de Llat 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores

Un grup de Llat de 4t ESO (D), 3 hores.

PROGRAMACI GREC I

NIVELL: 1r. DE BATXILLERAT

Departament de Cultura ClssicaCURS 2015-2016NDEX

1. Opci Metodolgica pg. 52. Objectius generals pg. 53. Continguts pg. 64. Distribuci temporal dels continguts pg. 65. Unitats didctiques pg. 76. Metodologia i material didctic pg. 207. Seguiment de repetidors i dalumnes suspesos pg. 218. Avaluaci pg. 22

1. Opci MetodolgicaA travs de lestudi de la llengua grega es pretn mantenir uns valors duna

cultura notable que ha influt de manera evident en la histria doccident.Independentment del valor cultural, hi ha una ra lingstica encara ms poderosa: lapossibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les llenges per assolir unconeixement elemental dels elements morfolgics, fontics i lxics, la qual cosa hauriade permetre millorar laprenentatge i ls de la llengua. Mitjanant laccs als textosoriginals, que seran presentats de manera gradual i adequada, lalumnat podr descobrirels mltiples indicis duna cultura que encara perdura.

Efectivament no es tracta noms que lalumne aprengui grec i llat, sin quedaquesta manera sigui ms conscient de les arrels histriques de la prpia llengua icultura. Laprenentatge del grec i del llat en el batxillerat contribueix com a mnim entres vessants: per una banda ajuda a desenvolupar el raonament lgic de lalumnat: elgrec i el llat, llenges indoeuropees, com quasi totes les europees, permeten trobarparallelismes entre la llengua materna de l'alumne i la llengua estrangera estudiada alcentre. Per una altra banda lestudi de la llengua mitjanant textos escrits facilitalassoliment dunes estructures lingstiques prpies del llenguatge escrit, sovintdeixades de banda en els cicles educatius anteriors, ms centrats a assolir el domini oralde la llengua materna. Finalment cal recordar que la civilitzaci dOccident descansasobre tres pilars bsics culturals: Atenes, Roma i Jerusalem. No ens preocuparem gairede Jerusalem, per les dues primeres cultures forjaren amb els seus coneixements lanostra rbita mental en les cincies i la cultura; una com a innovadora, l'altra com atransmissora. El concepte de cultura i educacions occidentals es basen en la i la gregues i en lhumanitas llatina. Lestudi del grec i del llat permet alalumne de reconixer per a una banda la seva cultura com a part integrant dun sistemamolt ms ample i, per una altra banda, li facilitar una comprensi ms profunda de lesnostres arrels.

Tot i que es presentin els nuclis temtics perfectament diferenciats, aix no voldir que shagin de desenvolupar separadament, sin que es considera imprescindible lainterconnexi contnua de tots en una prctica docent que globalitzi els diversos sabers ique tengui com a fil conductor la interpretaci de textos ajustats, en la mesura possible,al nivell de coneixements de llengua del moment i als temes de cultura indicats per aaquest curs. Com que s molt difcil que els textos traduts dins laula serveixin demanera completa de fil conductor, per tal dexplicar els temes culturals que es proposenser necessari acudir amb freqncia a lectures complementries de traduccions fiablesde textos seleccionats convenientment.

2. Objectius generalsL'alumne en acabar el curs de primer batxillerat de grec haur de ser capa de:- Manejar amb fludesa la morfosintaxi grega apresa.- Aplicar la morfosintaxi grega per traduir un text de dificultat mnima.- Cercar, indagar i destriar en documents i fonts d'informaci en suport electrnic o

de paper amb la finalitat d'obtenir dades rellevants per al coneixement de lallengua, la histria i cultura estudiades.

- Reconixer en la cultura grega un element integrador de mltiples rames delsaber humanstic (histria, literatura, filosofia, etc) i fins i tot cientfic, al llarg dela histria d'Occident.

- Identificar i interpretar les principals realitzacions histriques, sociopoltiques iculturals del poble grec.

- Apreciar el contingut del nostre passat com una de les claus per interpretar elsesdeveniments histrics posteriors.

- Reconixer que laprenentatge de la llengua grega ajuda l'individu a aprofundir enel rigor cientfic i en lenriquiment humanstic.

3. ContingutsPer a facilitar la clarificaci gramatical, conceptual i histrica, el marc legal

vigent divideix els continguts de lassignatura en quatre blocs:

Bloc 1. La llengua grega- De lindoeuropeu al grec modern.- Lalfabet grec. Pronunciaci. Signes grfics. Transcripci.- Classes de paraules. Flexi nominal, pronominal i verbal.- Sintaxi dels casos. La concordana.- Sintaxi del participi.- Sintaxi de les oracions simples i les coordinades. Nexes i partcules.

Bloc 2. Els textos grecs i la seva interpretaci- Iniciaci en les tcniques de traducci i el comentari de textos.- Anlisi morfosintctica.- Lectura comprensiva dobres i fragments traduts.

Bloc 3. El lxic grec i la seva evoluci- Aprenentatge del vocabulari grec bsic.- Formaci de paraules. Prefixos i sufixos. Composici i derivaci.- Hellenismes en el vocabulari com de les llenges modernes.- El vocabulari cientfic i tcnic.

Bloc 4. Grcia i el seu llegat- Sinopsi de la geografia i histria de Grcia.- La polis grega: organitzaci poltica i social.- La vida quotidiana. Pervivncia dalguns costums.- Religi i mitologia gregues: la seva influncia en totes les arts. Especial

comparaci amb el patrimoni cultural de les Illes Balears.- Literatura grega: gneres i autors principals. Repercussi posterior i especial

esment de la literatura balear.

4. Distribuci temporal dels contingutsLa temporalitzaci de les unitats ser dinmica i amb una durada variable segons

les necessitats de lassignatura en relaci, principalment, amb la prova daccs a laUniversitat que lalumnat haur de fer lany segent. La importncia de treballar elselements procedimentals i metodolgics propis de lassignatura i la necessitat de prepararals alumnes per a la prova de selectivitat impossibiliten que es tractin amb profunditattotes les unitats programades. Aix, doncs, es far especial incs en fer una caracteritzacigeneral de cada perode i en treballar amb mfasi aquells que entren a les proves deselectivitat.

Orientativament, la distribuci temporal per trimestres dels quatre blocs suaraesmentats ser aproximadament la segent:

1r trimestre: Bloc I: Temes 1,2,3,4. Bloc II: 1,2. Bloc IV: 1,2.2n trimestre: Bloc I: 5,6. Bloc III.3r trimestre: Bloc II : tema 3, i Bloc IV: 3,4,5.

Partint de la base que el curs escolar dura aproximadament trenta-tres setmanes ique, a ra de quatre sessions setmanals, en disposam dun total dunes cent-trenta, hempreparat dotze unitats didctiques per tractar tots els continguts que hem detallat msamunt.

5. Unitats didctiquesDividirem el curs en tres blocs, que correspondran a les tres avaluacions de qu

est format aquell. Cada bloc inclour un total de quatre unitats didctiques. El contingutde les unitats s el segent:

Unitat didctica 1

Objectius didctics Llegir un text sobre lorigen mtic de lUnivers. Aprendre lalfabet de la llengua grega. Practicar lescriptura i la pronunciaci. Fer activitats detimologia. Aprendre a pronunciar paraules en grec. Transcriure alguns noms grecs al catal. Transcriure paraules gregues al catal. Conixer el mite de Cronos. Identificar el grec com una llengua flexiva. Estudiar larticle, els noms de la segona declinaci i el present dindicatiu. Memoritzar la conjugaci del present dindicatiu dels verbs temtics i atemtics. Identificar el clima i el marc geogrfic de Grcia.

ObjectiusContinguts

El Caos Lalfabet Dialectes del grec antic El grec entre les llenges indoeuropees Evoluci des del grec antic fins al grec modern Pronunciaci. Esperits i accents. Signes de puntuaci Normes bsiques de transcripci Cronos El grec, una llengua flexiva Declinaci temtica Funci dels casos Present dindicatiu temtic i atemtic Pervivncia del grec en el lxic actual Preposicions dun sol cas Geografia de Grcia

Procediments Llegir un text sobre lorigen del mn en la mitologia grega. Llegir paraules gregues i la seva transcripci. Escriure en carcters grecs. Llegir fragments de textos clssics.

Llegir un text de mitologia sobre el du Cronos. Llegir frases gregues per introduir el contingut de la unitat. Completar paradigmes nominals i verbals. Traduir frases gregues al catal, i a la inversa. Completar frases. Localitzar topnims grecs. Llegir un text de Josep Pla sobre les illes del Dodecans.

Actituds Valoraci de lescriptura com a element per a la transmissi del pensament. Estimaci de les arrels hellniques de la nostra llengua. Respecte per les diverses formes de comunicar-se. Conscincia de la relaci entre els pobles, observant el seu origen com. Valoraci positiva de la precisi del llenguatge en la comunicaci de missatges.

Criteris davaluaci Aprendre a escriure i pronunciar el grec com a primer pas per al coneixement del

grec antic. Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills dinvestigaci sobre

la pervivncia del mn grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

Adquirir conscincia de la importncia de la geografia grega per situar els principals fets histrics i culturals.

Llegir textos grecs breus. Valorar laprenentatge de la morfologia nominal i verbal com a eina de

comprensi del text grec. Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills dinvestigaci sobre


TemporitzaciTemps per a aquesta unitat: 20 hores

Unitat didctica 2

Objectius didctics Identificar Zeus i Hera com a divinitats olmpiques. Conixer els mites de Zeus i Hera i la relaci entre tots dos personatges. Estudiar els substantius femenins i masculins de la primera declinaci i limperfet

del verb. Enriquir el vocabulari a partir dexercicis detimologia. Conixer el perode primitiu dins levoluci histrica del poble grec.

ObjectiusContinguts

Zeus i Hera Substantius femenins Substantius masculins Adjectius Pretrit imperfet dindicatiu Laugment

Preposicions que regeixen dos casos Evoluci histrica del poble grec: perode primitiu

Procediments Llegir relats mitolgics sobre Zeus i Hera. Llegir frases gregues amb traducci per a la comprensi del contingut gramatical

de la unitat. Aprendre la primera declinaci. Adequar sintagmes en frases i transformar formes verbals. Traduir frases. Aplicar complements preposicionals. Buscar etimologies.

Actituds Valoraci crtica de les etapes de la histria grega. Curiositat envers les qestions detimologia. Precisi en la traducci i en la tria dels mots

Criteris davaluaci Adquirir fludesa en ls dels esquemes de la flexi nominal i verbal com a base

de la traducci. Mostrar sensibilitat per lestudi de la histria de Grcia. Llegir textos grecs breus. Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de

loraci. Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals. Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics importants de Grcia,

identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-ne lempremtaen la nostra civilitzaci.

Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills dinvestigaci sobrela pervivncia del mn grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci.


Unitat didctica 3

Objectius didctics Conixer Posid. Iniciar la tercera declinaci. Estudiar els temps de futur i de loraci dinfinitiu. Comprendre els sintagmes preposicionals. Iniciar lestudi dels gneres literaris grecs amb el poeta pic Homer.

ObjectiusContinguts

Posid Declinaci atemtica Temes en oclusiva: labials, dentals i guturals Temes en nasal

Futur dindicatiu Paradigma dadjectius Preposicions que regeixen tres casos Infinitiu: oraci dinfinitiu no concertada Homer i la qesti homrica: la Ilada

Procediments Llegir un text de mitologia sobre el du Posid. Llegir frases gregues tradudes per introduir el contingut gramatical de la unitat. Practicar la tercera conjugaci. Adequar formes verbals en la frase. Transformar temps verbals. Traduir frases. Buscar etimologies. Aplicar complements preposicionals.

Actituds Reflexionar sobre la importncia de la mitologia per a un poble determinat. Entendre per qu existeixen els mites i les llegendes en totes les societats. Ser capa de comentar el contingut mtic de determinats fragments d'obres

literries o de determinades obres d'art Reconixer la influncia de la mitologia greco-romana en la histria de l'art

occidental Demostrar inters per la lectura d'obres amb continguts mitolgic. Raonar sobre el fet que el poble rom, tamb en aquest camp, no fou gens

original, sin que es limit a copiar models grecs. Reflexionar sobre el fet que a Grcia tamb hi hagu veus crtiques amb els mites

tradicionals

Criteris davaluaci Adquirir els coneixements de la declinaci atemtica, del temps futur i de

linfinitiu que permetin comprendre un text grec. Conixer a Homer com a primer poeta de la literatura europea. Llegir textos grecs breus. Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de



Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills dinvestigacisobre la pervivncia del mn grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les tecnologies de la informaci i la comunicaci.


Unitat didctica 4

Objectius didctics Descobrir la figura mtica dHades.

Estudiar la tercera declinaci amb els temes en lquida i en sibilant. Traduir frases en imperatiu. Treballar amb lOdissea textos del poeta Homer. Conixer els relats mitolgics sobre la histria de Demter i Persfone. Finalitzar lestudi de la tercera declinaci amb els temes en vocal suau i en

diftong. Iniciar lestudi del participi i de les seves particularitats sintctiques. Continuar treballant lorigen etimolgic del vocabulari nou. Estudiar la literatura grega i la figura del poeta Hesode.

Objectius

Continguts Hades Declinaci atemtica: temes en lquida i sibilant Imperatiu Homer: lOdissea Demter i Persfone Declinaci atemtica: temes en vocal suau i en diftong Substantius irregulars Flexi verbal: el participi Construcci de genitiu absolut Hesode

Procediments Llegir textos sobre el mite dHades. Llegir frases gregues tradudes per a la comprensi del contingut gramatical de la

unitat. Aprendre els temes en consonants. Completar esquemes nominals i verbals. Adequar formes nominals i verbals en frases. Traduir frases. Buscar etimologies. Resoluci dembolic de lletres sobre divinitats gregues. Llegir lepisodi de Nausica, del cant VI de lOdissea. Descriure el rapte de Persfone. Visualitzar sarcfags paleocristians de lesglsia de Sant Flix de Girona o del

Museu Arqueolgic de Barcelona o de Tarragona. Llegir frases gregues tradudes per a la comprensi del contingut gramatical de la

unitat. Completar sries verbals. Declinar un tema en vocal. Adequar substantius de tema en vocal dins la frase. Traduir frases. Completar famlies de paraules. Buscar tims grecs. Adequar el participi de present en una oraci. Observar la concordana de participi en la traducci de frases. Traduir un text mitolgic sobre el mite de les edats dHesode.

Actituds Valorar el coneixement de les llenges clssiques per millorar la competncia en

llengua catalana Reconixer en els mots grecs objecte d'estudi els mots catalans que se n'han

derivat (etimologia) Entendre que tants de matisos diferents en l's de les preposicions i dels adverbis

significa una gran riquesa expressiva en la llengua grega Ser capaos de comparar els paradigmes estudiats amb els de la llengua llatina i

d'establir-ne semblances i diferncies Adonar-se que la fontica s una cincia universal i que hi ha parallelismes en

totes les llenges, antigues i modernes Reconixer les caracterstiques i la modernitat dels poemes lrics.

Criteris davaluaci Assimilar lesquema dels temes consonntics dins la tercera declinaci. Aprendre el valor sintctic del mode imperatiu. Sensibilitzar-se pel coneixement de la tradici pica de lOdissea. Llegir textos grecs breus. Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de

loraci. Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals. Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics importants de Grcia, i



Assimilar els temes voclics de la tercera declinaci. Comprendre el valor sintctic del participi. Valorar el mite grec com a element transmissor de cultura. Llegir textos grecs breus. Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de



Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics importants de Grcia. Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills dinvestigaci sobre


TemporitzaciTemps aproximat per a aquesta unitat: 22 hores

Unitat didctica 5

Objectius didctics Conixer les divinitats Atena i Ares. Aprendre laorist. Practicar la declinaci dels adjectius numerals.

Informar-se sobre els quatre jocs panhellnics. Llegir textos referents al perode arcaic del mn grec. Conixer el mite dAfrodita. Practicar els graus de ladjectiu mitjanant una particularitat: la reduplicaci. Practicar la sintaxi amb lanlisi de petits textos grecs. Valorar la importncia de lpoca clssica sota el comandament de Pricles i dels

esdeveniments bllics que van caracteritzar aquesta etapa.

Objectius

Continguts Atena i Ares. El temps daorist Ladjectiu , , . Numerals cardinals i ordinals Els jocs a lantiga Grcia Perode primitiu II: ledat fosca Perode arcaic: Sol Afrodita Tipus dadjectius Graus de ladjectiu: comparatiu i superlatiu Comparatius i superlatius irregulars Tema de perfet poca clssica. Guerres mdiques. Les reformes de Pricles. Guerres del

Pelopons

Procediments Llegir i comentar el mite dAtena i Ares. Llegir frases per assimilar el contingut gramatical de la unitat. Conjugar i transformar les formes verbals. Identificar formes verbals. Traduir sintagmes nominals. Recitar les taules de multiplicar en grec. Aplicar els numerals als jocs de lantiga Grcia. Traduir frases amb numerals. Aplicar els numerals ordinals als dotze treballs dHracles. Identificar els trets caracterstics de ledat fosca de la histria de Grcia. Llegir de manera comprensiva la poesia de Sol. Identificar les caracterstiques del moment histric de Sol. Llegir i comentar el mite dAfrodita. Formar i aplicar comparatius i superlatius. Adequar el grau dun adjectiu segons la frase. Traduir frases del grec al catal aplicant el contingut estudiat a la unitat. Conjugar les formes verbals de perfet. Formar temes verbals de present a partir de les formes de perfet. Completar paraules gregues a partir de la versi catalana. Reconixer adjectius grecs a partir de les paraules catalanes. Llegir textos de lhistoriador Tucdides. Identificar el moment histric de Pricles.

Actituds Valorar el coneixement de les llenges clssiques per millorar la competncia en

llengua catalana. Reconixer en els mots grecs objecte d'estudi els mots catalans que se n'han

derivat.

Criteris davaluaci Conixer els mites dAtena i Ares com a dus de la saviesa i de la guerra,

respectivament. Assimilar i utilitzar el temps daorist com a instrument de traducci. Prendre conscincia del valor cientfic dels numerals. Conixer letapa primitiva i arcaica. Llegir textos grecs breus. Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de




Llegir textos grecs breus. Traduir textos grecs senzills. Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals. Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de

loraci. Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics i culturals de Grcia,




Unitat didctica 6

Objectius didctics Identificar Dions com el du del vi i de la inspiraci mstica i com a protector del

teatre. Classificar les veus activa, passiva i mitjana de la llengua. Familiaritzar-se amb els pronoms. Entrar en contacte amb els orgens de la tragdia i amb els principals autors

daquest gnere.

ObjectiusContinguts

Dions La veu mitjana

Pronoms personals Pronoms i adjectius possessius Pronom relatiu Orgens de la tragdia Parts de la tragdia squil Sfocles Eurpides

Procediments Llegir i comentar el mite de Dions. Conjugar formes verbals de veu mitjana. Traduir frases i aplicar la veu mitjana. Traduir al grec les formes pronominals. Completar les frases amb el pronom personal adequat. Traduir frases que inclouen el contingut pronominal de la unitat. Llegir i traduir un text de la Ciropdia, de Xenofont. Fer activitats detimologies. Llegir i traduir un text adaptat dApollodor sobre els reis micnics que van anar

a la guerra de Troia. Comentar un fragment dAntgona, de Sflocles, sobre la llei divina i la llei

humana. Comentar un fragment de Medea, dEurpides, sobre el paper de la dona en la

societat grega.

Actituds Valorar la importncia que va tenir el gnere dramtic dins l'Atenes democrtica. Relacionar l'evoluci del gnere amb l'evoluci de la mentalitat a la ciutat. Mostrar inters per la lectura d'obres dramtiques de totes les poques.

Criteris davaluaci Llegir textos grecs breus. Traduir textos grecs senzills. Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals. Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de

loraci. Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics i culturals de Grcia,

identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer lempremta enla nostra civilitzaci.



Unitat didctica 7

Objectius didctics Conixer els mites drtemis i Apollo.

Estudiar la veu passiva i lexpressi del complement agent. Fer activitats de lxic, de formes verbals i de traducci de textos. Conixer laspecte satric i burlesc de la literatura a travs de la comdia

dAristfanes.

ObjectiusContinguts

rtemis i Apollo Veu passiva Pronoms i adjectius demostratius Pronom i adjectiu interrogatiu i indefinit Pronom relatiu indefinit Orgens de la comdia Parts duna comdia Comdia antiga Aristfanes: caracterstiques de la seva obra Comdia mitjana Comdia nova

Procediments Llegir i comentar els mites drtemis i Apollo. Conjugar i analitzar les formes verbals de la veu passiva. Completar frases amb complement agent. Traduir frases passives i convertir-les en actives. Seleccionar una forma verbal passiva adequada a una frase. Traduir i analitzar un text sobre ol, rei dels vents, i contestar un qestionari

sobre aquest text. Fer activitats sobre etimologies. Completar sintagmes amb els pronoms demostratius adequats. Traduir frases amb demostratius. Convertir frases enunciatives en interrogatives. Substituir larticle pel pronom indefinit. Traduir frases amb pronoms indefinits. Practicar etimologies sobre termes mdics. Llegir i comentar fragments de la comdia Els nvols, dAristfanes.

Actituds

Establir semblances i diferncies a la vida poltica dAtenes i Espart. Valorar la importncia que va tenir la democrcia per a la histria d'Occident. Reflexionar sobre les limitacions que, des del nostre punt de vista, va tenir all

que ha estat qualificat de democrcia.

Criteris davaluaci Llegir textos grecs breus. Reconixer en textos grecs els elements bsics de la morfologia i la sintaxi de

loraci. Traduir textos grecs senzills. Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals.

Situar en el temps i en lespai els esdeveniments histrics de Grcia ms importants, identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-nelempremta en la nostra civilitzaci.



Unitat didctica 8

Objectius didctics Llegir les aventures dHefest i saber qu representa el progrs de la tcnica. Entendre qu s la concordana, distingir entre oraci simple i oraci composta i

reconixer la subordinaci i la tipologia de les oracions subordinades. Conixer les institucions duna ciutat grega a travs de les ciutats dEsparta i

Atenes.

ObjectiusContinguts

Hefest Verbs contractes en , , . Mode subjuntiu i optatiu La concordana: diferents tipus de concordana Oraci simple: oraci nominal i oraci verbal Oraci composta: oracions juxtaposades, oracions coordinades i sinopsi de les

oracions subordinades amb els exemples corresponents Institucions de la ciutat grega: Atenes i Esparta Llei i justcia Tribunals de justcia a Atenes

Procediments Llegir i comentar el mite dHefest. Conjugar, analitzar i traduir formes de verbs contractes. Traduir frases que presenten verbs contractes i identificaci daquestes formes. Completar formes verbals contractes dins duna oraci i traduir-la. Buscar etimologies de paraules que contenen un verb contracte. Rellegir exemples de les oracions subordinades i comprovar-ne la traducci al

catal. Extreure els nexes de subordinaci emprats en els exemples. Buscar etimologies relacionades amb la terminologia poltica de la unitat.

Actituds Apreciar que el fet que en grec hi hagi tantes possibilitats d'expressar matisos

diferents implica una gran riquesa expressiva. Criteris davaluaci

Llegir textos grecs breus. Traduir textos grecs senzills.

Reconixer en textos grecs els elements bsics de la morfologia i la sintaxi de loraci.

Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals. Situar en el temps i en lespai els esdeveniments histrics de Grcia ms

importants, identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-nelempremta en la nostra civilitzaci.



Unitat didctica 9

Objectius didctics Identificar Hermes com a missatger dels dus. Completar la traducci dun text. Fer exercicis de comprensi de la llengua grega. Conixer la vida privada, leducaci, la famlia i els costums grecs.

ObjectiusContinguts

Hermes Textos dEstrab, Apollodor, Isop, Longus i Plat Desenvolupament de la vida privada: infncia i educaci El matrimoni, instituci familiar. La casa El vestit, el calat i el pentinat Un dia en la vida dun atens. Els pats

Procediments Llegir i comentar un text sobre el du Hermes. Llegir textos de diferents autors i fer activitats de comprensi i danlisi

delements morfolgics i gramaticals. Identificar i analitzar elements de la vida quotidiana de lantiga Grcia.

Actituds

Ser capa de fer comparacions amb altres llenges, sobretot la llatina. Aprofitar all que s'hagi aprs per enriquir l'expressi i per millorar l'ortografia

en la prpia llengua. Actitud crtica envers la civilitzaci grega Reflexionar sobre la igualtat o la desigualtat entre els grecs a partir del fet que a

Grcia existia l'esclavitud. Reflexionar sobre la desigualtat entre homes i dones a Grcia. Valorar la importncia que t conixer la vida quotidiana dels grecs i no noms

les seves principals manifestacions culturals.

Criteris davaluaci Llegir textos grecs breus. Traduir textos grecs senzills.

Reconixer en textos grecs els elements bsics de la morfologia i la sintaxi de loraci.

Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals. Situar en el temps i en lespai els esdeveniments histrics de Grcia ms

importants, identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-nelempremta en la nostra civilitzaci.



6. Metodologia i material didcticPensam que s necessari treballar sempre a partir dun llibre de text, per la qual

cosa hem triat, pel que fa el grec, el que ha editat en catal Edicions Castellnou amb elttol Grec1. Amb tot, procurarem complementar-lo amb material daltres procedncies,com poden ser altres llibres (de text, enciclopdies, llibres de consulta, etc.), material fetnostre (esquemes, resums), el material audiovisual de qu disposi el centre (fins i totdaltres departaments, com el de Socials) i, s clar, material procedent dinternet.Tindrem en tot moment present ser el llibre dexercici de Jaume Berenguer Amensque, tot i ser un material molt vell, es presenta ben abundant de recursos i exercicis.Daltra banda, procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llati de grec. Pensam que s molt til fer veure els parallelismes i les divergncies, tant enla llengua com en els aspectes culturals, amb laltra assignatura, que tamb impartim.

La nostra metodologia, sobretot pel que fa a lestudi de la llengua grega i lallatina, fa que no ens acabin dagradar determinats aspectes del llibre de text i sobretot laseva distribuci. Estam avesats a seguir un mtode ms tradicional en lestudi de lesdeclinacions (sempre hem comenat pels temes en , llavors hem seguit per ladeclinaci temtica, i aix successivament), i pensam seguir fent-ho aix. Aix far quehgim demprar esquemes delaboraci prpia i que no puguem seguir el llibre en unordre lineal. Seleccionarem, per tant, els continguts del llibre que sadiguin amb lesnostres explicacions, evitant, aix s, de de saltar dun lloc a un altre del llibre perevitar de confondre lalumnat.

Comenarem les sessions corregint les activitats que shavien de fer a casa (i queproposarem gaireb diriament). Aix ens ocupar, ms o menys, una quarta part de lasessi. Tot seguit farem una explicaci terica dels continguts prevists per a aquell dia(tant si sn de llengua com si sn de cultura), per a la qual cosa necessitarem, calculam,uns vint minuts. La resta de la sessi es dedicar a realitzar activitats a fi de fer msentenents els conceptes. El llibre de text disposa dun vocabulari adaptat: ser el queutilitzaran els alumnes per fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem ala seva disposici per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.

Com s natural, estarem davant un grup heterogeni dalumnes: uns tendran unsconeixements previs majors que els altres i els resultats tamb seran diferents.Tanmateix, seran objecte datenci especial aquells que tenguin majors dificultats,sobretot de caire lingstic, per assimilar els continguts. Farem un seguiment ms atentde la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els donarem feina extra, queaugmentar progressivament en dificultat, ja des del primer moment que detectem quemostren dificultats.

La gran majoria de les sessions es faran a laula del grup. Tanmateix, hemproposat fer-ne unes quantes a la biblioteca i a laula daudiovisuals del centre i al nostredepartament. Com a sortida extra escolar anirem a visitar el parc arqueolgic dePollentia. Tamb estem treballant per organitzar un viatge destudi a Roma perpromoure les nostres rees.

Considerem necessari tractar amb deteniment com fer servir les noves tecnologiesde la informaci i de la comunicaci. Internet ha esdevingut una font inesgotable derecursos, i pot esser molt til tamb per a les nostres classes. A ms a ms ls dins laulade recursos audiovisuals i informtics per una banda resulta molt engrescador per alalumnat, per una altra ens permet vncer la distncia que existeix entre la nostra illa iels museus, jaciments arqueolgics, etc. que es poden visitar virtualment. Disposam dunbon grapat de pgines web on es pot trobar tota mena de material relacionat amb el mnclssic, des dinformaci sobre literatura, mitologia o histria fins a pgines on es podenfer visites virtuals a museus o ciutats de la Grcia i Roma antigues. En una de lesprimeres sessions del curs informarem als nostres alumnes de totes aquestes adreces. Totseguit feim una petita relaci denllaos sobre el mn clssic (concretament sobre el mngrec) que es pot trobar a internet. No s una llista tancada, sen podrien trobar moltssimsms:Labyrinthvs: http://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htmPortal educatiu del mn clssic. ProyectoPalladium:http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.php rea de cultura i llenges clssiques. MEC Proyecto Chiron. http://www.chironweb.org/caEspai de collaboraci amb recursos didctics sobre el mn clssic. Vol ser unaWikipdia amb recursos clssics, enllaos, imatges, blogs, cursos, calendari. Cultura clsica.net: http://www.culturaclasica.net/Jocs sobre mitologia, cultura clssica, llengua llatina, una ciutat romana...www.culturaclasica.com: http://www.culturaclasica.net/(en castell): agenda pagana, biografies de personatges histrics, cinema, culturaclssica, gramtica llatina, exercicis, histria del llat, lxic ertic, textos llatins, literaturagrega i llatina, mitologia, mapes de l'antiguitat, msica antiga i moderna en llat, vidadels romans, teatre grecollat, vestuari antic.Cultura clssica.com: http://www.xtec.es/~rtorne/(en catal): agenda d'activitats sobre el mn grecorom, visites culturals, i novetatseditorials, informtiques i audiovisuals. Seccions interessants sobre llengua, etimologia,literatura, art, histria, mitologia, cinema.Lamoneta.it: www.lamoneta.itPgina web de numismtica en itali constantment actualitzada sobre les subastesnumismtiques que ofereixen imatges de monedes gregues antigues molt ben reeixides.www.youtube.com que ofereix una quantitat gaireb illimitada d'informacions i vdeosinherents a la Grcia clssica.

7. Seguiment de repetidors i dalumnes suspesosEls alumnes repetidors, i els alumnes amb dificultats, com a feina metodolgica

complementria a les activitats habituals del curs, hauran de dur a terme les segentsestratgies:- Mostrar els apunts al professor a la finalitzaci de cada unitat didctica. Aix

permetr fer un seguiment del registre i gesti de la informaci per part delalumne, detectar carncies i corregir-les.

http://www.youtube.com/http://www.lamoneta.it/http://www.xtec.es/~rtorne/http://www.xtec.es/~rtorne/http://www.culturaclasica.net/http://www.culturaclasica.com/http://www.culturaclasica.net/http://www.culturaclasica.net/http://www.chironweb.org/cahttp://www.chironweb.org/http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.phphttp://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.phphttp://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htmhttp://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htm

- Omplir les graelles de quadern de bitcola i lliurar-les setmanalment. Aquestainiciativa pretn comprovar i reforar la capacitat de lalumne de gestionar lesidees i estructurar la informaci.

- Omplir la graella dautoavaluaci i lliurar-la desprs de cada prova escrita. Ambaquesta iniciativa pretenem millorar la capacitat metacognitiva de lalumne, s adir, que pregui conscincia dels aspectes conceptuals i procedimentals que no estassolint, que els relacioni amb els seus hbits metodolgics i que preguiiniciatives per a corregir-los. El binomi diagnstic-intervenci lha dajudar a serpart activa del propi procs densenyament-aprenentatge.

- Treballar la reformulaci i interpretaci de preguntes: molts alumnes mostrendificultats per interpretar els exercicis de classe i els dels exmens. Per a treballaraquesta deficincia, es suggereix a lalumne que, duna llista de preguntesproporcionada, indiqui el tipus dacci demanada (descripci, exposici,comparaci, reflexi, comparaci, anlisi,...) que reprodueixi per escrit l'itinerarimental necessari per a trobar la informaci. Es busca treballar la iniciativapersonal, levocaci i lanlisi. Bona part daquest seguiment es far a travs delsinformes dactivitat de Moodle.

Es far saber a lalumne/a que lavaluaci de la seva feina a lassignatura incloucomplir amb aquest requisits, i que una valoraci negativa de la seva actitudcondicionar la qualificaci final. Lgicament, la valoraci positiva daquestes tasques ilobtenci de resultats ptims al llarg del curs el/la pot deslliurar de lobligaci decontinuar amb el protocol

7. AvaluaciAvaluarem el procs daprenentatge dels alumnes de diverses maneres. Tendrem

en compte, per una banda, linters, lactitud que demostrin per lassignatura, si fan lestasques que els proposam, tant les que shan de fer a classe com les que shan de fer acasa, i lassistncia a classe; i, per altra banda, lexpressi oral i escrita- i lortografiacorrectes en la prpia llengua (tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs quehagin elaborat).

Enguany, per primera vegada, he canviat amb contundncia el sistemad'avaluaci. Gaireb cada dia els alumnes rebran una fitxa on estan explicats elscontinguts del dia. A ms a ms aquestes fitxes presentaran unes activitats diferenciadesper a cada alumne. Els alumnes hauran de resoldre les activitats i tindran una nota per acada fitxa. Naturalment la naturalesa de les fitxes i els respectius exercicis variar cadadia: hi haur exercicis de traducci (la gran majoria), d'anlisi morfolgica, exercicis perpracticar les declinacions i les conjugacions. Cada error descomptar 0,2 punts de la notade la fitxa. Cada vegada que es demanar l'ajuda del professor per resoldre els exercicis,tamb la nota final descomptar de 0,2 punts. Les notes obtingudes diriament per partde l'alumnat seran les que farem servir per avaluar-los mitjanant una mitjanamatemtica on totes les notes tenen el mateix valor.Aquesta qualificaci final ser susceptible de modificacions ja que tendrem en comptecom a criteris davaluaci, a ms, la feina diria, a casa i a classe, lactitud, lapredisposici, lassistncia a classe, etc. Tamb tendrem en compte si un alumne haassistit regularment a classe o no. Durem un control diari de lassistncia i, si es deixadassistir injustificadament a entre un deu i un vint per cent de les sessions, esdescomptar un punt de la nota final. I si s entre un vint i un trenta per cent, dos punts; isi sha deixat dassistir a ms dun trenta per cent de les sessions, lassignatura quedarsuspesa al juny.

.

Preveim tamb un sistema de recuperaci en els casos en qu quedi suspesa lamatria desprs de seguir els procediments detallats. Considerarem necessari per poderoptar a la recuperaci, lassistncia regular a classe: si un alumne ha deixat dassistirinjustificadament a un vint per cent de les sessions o ms, no podr fer ms que larecuperaci a la convocatria de setembre. En cas contrari, es podr presentar a uncontrol extra al final de lavaluaci que hagi susps o b a final de curs. La prova serdunes caracterstiques similars a lanterior, es far just abans de la junta davaluaci, demanera que calculam que disposarem duna o dues sessions prvies per repassar. A ms,hi haur tamb la convocatria de setembre. Aix mateix, hem de tenir en compte quequalque alumne podria passar a segon de batxillerat quedant-li la matria de grecpendent. Aquest alumne gaudir de dues oportunitats de recuperaci al llarg del curssegent, una al febrer i laltra al maig. Seran proves escrites de les caracterstiques delcurs anterior de continguts lingstics, valorades fins a sis punts; els altres quatre punts espodran obtenir amb la realitzaci dun treball de recerca sobre aspectes culturals. Podriaser tamb que algun daquests alumnes provengus dun altre centre i, per tant, noconegus ni els nostres sistemes densenyament i avaluaci ni els continguts vists el cursanterior. Si fos aix, ja a principis de curs linformarem de tots els continguts icaracterstiques de les proves de recuperaci.

PROGRAMACI GREC II

NIVELL: 2on. DE BATXILLERAT

1. Opci MetodolgicaA travs de lestudi de la llengua grega es pretn mantenir uns valors duna

cultura notable que ha influt de manera evident en la histria doccident.Independentment del valor cultural, hi ha una ra lingstica encara ms poderosa: lapossibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les llenges per assolir unconeixement elemental dels elements morfolgics, fontics i lxics, la qual cosa hauriade permetre millorar laprenentatge i ls de la llengua. Mitjanant laccs als textosoriginals, que seran presentats de manera gradual i adequada, lalumnat podr descobrirels mltiples indicis duna cultura que encara perdura.

Efectivament no es tracta noms que lalumne aprengui grec i i llat, sin quedaquesta manera sigui ms conscient de les arrels histriques de la prpia llengua icultura. Laprenentatge del grec i del llat en el batxillerat contribueix com a mnim entres vessants: per una banda ajuda a desenvolupar el raonament lgic de lalumnat: elgrec i el llat, llenges indoeuropees, com quasi totes les europees, permeten trobarparallelismes entre la llengua materna de l'alumne i la llengua estrangera estudiada alcentre. Per una altra banda lestudi de la llengua mitjanant textos escrits facilitalassoliment dunes estructures lingstiques prpies del llenguatge escrit, sovintdeixades de banda en els cicles educatius anteriors, ms centrats a assolir el domini oralde la llengua materna. Finalment cal recordar que la civilitzaci dOccident descansasobre tres pilars bsics culturals: Atenes, Roma i Jerusalem. No ens preocuparem gairede Jerusalem, per les dues primeres cultures forjaren amb els seus coneixements lanostra rbita mental en les cincies i la cultura; una com a innovadora, l'altra com atransmissora. El concepte de cultura i educacions occidentals es basen en la i la gregues i en lhumanitas llatina. Lestudi del grec i del llat permet alalumne de reconixer per a una banda la seva cultura com a part integrant dun sistemamolt ms ample i, per una altra banda, li facilitar una comprensi ms profunda de lesnostres arrels.

Tot i que es presentin els nuclis temtics perfectament diferenciats, aix no voldir que shagin de desenvolupar separadament, sin que es considera imprescindible lainterconnexi contnua de tots en una prctica docent que globalitzi els diversos sabers ique tengui com a fil conductor la interpretaci de textos ajustats, en la mesura possible,al nivell de coneixements de llengua del moment i als temes de cultura indicats per aaquest curs. Com que s molt difcil que els textos traduts dins laula serveixin demanera completa de fil conductor, per tal dexplicar els temes culturals que es proposenser necessari acudir amb freqncia a lectures complementries de traduccions fiablesde textos seleccionats convenientment.

2. Objectius generals- Conixer i utilitzar els aspectes morfolgics, sintctics i lxics de la llengua

grega, i aprofundir en la interpretaci i en la traducci de textos senzills.- Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llenges,

mitjanant la relaci de la llengua grega amb la prpia i el reconeixement de components significatius daquesta herncia.

- Analitzar textos diversos, originals i en traducci, a travs de la lectura comprensiva, i distingir els gneres literaris, les seves caracterstiques essencials ila seva evoluci.

- Ordenar conceptes lingstics propis de lalumnat, i establir categories, jerarquies,oposicions i relacions entre mbits lingstics diversos.

- Reconixer alguns elements de lherncia grega que romanen en el mn actual i apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretaci.

- Cercar i indagar en documents i fonts dinformaci variades, relacionar-ne elements dispersos i analitzar crticament les seves aportacions.

- Identificar i valorar les principals aportacions de la civilitzaci grega i de la llengua com a instrument transmissor de cultura.

- Valorar les aportacions de lesperit clssic com a element integrador de diferents corrents de pensament i dactituds (tiques i esttiques) que conformen lmbit cultural europeu a qu pertany lalumnat.

3. ContingutsPer a facilitar la clarificaci gramatical, conceptual i histrica, el marc legal

vigent divideix els continguts de lassignatura en quatre blocs:

Bloc 1. La llengua grega- Revisi de la flexi nominal i pronominal. Formes poc freqents i irregulars.- Revisi de la flexi verbal. Els verbs atemtics. Els modes verbals.- Revisi i ampliaci de la sintaxi. La subordinaci.

Bloc 2. Els textos grecs i la seva interpretaci- Traducci i comentari dels textos originals.- s del diccionari.- Anlisi morfosintctica dels textos.- Lectura i comentari dobres i fragments grecs traduts.

Bloc 3. El lxic grec i la seva evoluci- Aprenentatge de vocabulari.- Camps semntics i famlies lxiques.- Hellenismes en el vocabulari com de les llenges modernes.- El vocabulari especfic dorigen grecollat present en les matries que sestudien

en el batxillerat.

Bloc 4. Grcia i el seu llegat- La transmissi dels textos grecs i el descobriment de Grcia: des de Roma fins als

nostres dies.- La literatura grega a travs dels seus textos. Gneres i autors.- Arrels gregues de la cultura moderna en la literatura, la filosofia, la cincia i lart.- Pervivncia del llegat grec en la nostra comunitat.

4. Distribuci temporal dels contingutsLa temporalitzaci de les unitats ser dinmica i amb una durada variable segons

les necessitats de lassignatura en relaci, principalment, amb la prova daccs a laUniversitat que lalumnat haur de fer lany segent. La importncia de treballar elselements procedimentals i metodolgics propis de lassignatura i la necessitat de prepararals alumnes per a la prova de selectivitat impossibiliten que es tractin amb profunditattotes les unitats programades. Aix, doncs, es far especial incs en fer una caracteritzacigeneral de cada perode i en treballar amb mfasi aquells que entren a les proves deselectivitat.

Orientativament, la distribuci temporal per trimestres dels quatre blocs suaraesmentats ser aproximadament la segent:

1r trimestre: Bloc I.. Bloc II. Bloc III. Bloc IV: Tema 1,42n trimestre: Bloc I. Bloc II. Bloc III. Bloc IV: Tema 1,2,43r trimestre: Bloc I. Bloc II. Bloc III..Bloc IV: Tema 1,2,3.

Partint de la base que el curs escolar dura aproximadament trenta-tres setmanes ique, a ra de quatre sessions setmanals, en disposam dun total dunes cent-trenta, hempreparat dotze unitats didctiques per tractar tots els continguts que hem detallat msamunt.

5. Unitats didctiquesDividirem el curs en tres blocs, que correspondran a les tres avaluacions de qu

est format aquell. Cada bloc inclour un total de quatre unitats didctiques. El contingutde les unitats s el segent:

Unitat didctica 1

Objectius didctics Conixer el mite dAtena i Aracne. Aprendre els valors sintctics dels casos. Reconixer les funcions sintctiques del nominatiu, del vocatiu i de lacusatiu. Aproximar-se al mn de lepopeia homrica i valorar la importncia de la Ilada i

lOdissea.

Objectius

Continguts Atena i Aracne Funci sintctica dels casos: nominatiu, vocatiu i acusatiu Estratgia de lluita que utilitzen els grecs en territori troi (Apollodor) Valoraci de lamistat (Iscrates) Odisseu projecta la construcci dun cavall de fusta (Apollodor) Sobre la felicitat (Aristtil) Nausica, princesa dels feacis (Homer) Dest funest dAstanax i de Polxena (Apollodor) Caracterstiques principals de la poesia dHomer Argument de la Ilada Herois homrics Argument de lOdissea La dona en lpoca homrica

Procediments Llegir textos expositius sobre el mite dAtena i Aracne. Llegir textos dautors clssics sobre el mateix mite. Resoldre activitats diverses per avaluar la comprensi del mite. Exposar la sintaxi del nominatiu, del vocatiu i de lacusatiu. Traduir textos amb freqncies elevades de nominatius, vocatius i acusatius. Completar frases amb les formes treballades en la unitat. Resoldre activitats detimologia. Llegir un text expositiu sobre lepopeia homrica i els seus herois. Fer activitats de comprensi daquest text expositiu.

Actituds Valorar les modernes claus de lectura de la mitologia clssica.

Inters pels continguts gramaticals de lunitat. Curiositat per les qestions etimolgiques presentades. Interessar-se pels mecanismes de funcionament de les llenges flexives i per les

diverses funcions de cada cas.

Criteris davaluaci Valorar les figures dAtena i Aracne i la importncia dAtena per a la mitologia i la

religi gregues. Conscienciar-se de la importncia daplicar correctament els criteris morfolgics i

sintctics estudiats en la interpretaci dels textos clssics. Adoptar una actitud positiva davant lanlisi, la traducci i la interpretaci de textos

dautors clssics. Entendre la importncia de lpica per a la literatura grega i de la pervivncia

daquesta. Manifestar una actitud no sexista en lestudi de lepopeia homrica i de les seves

herones.


Unitat didctica 2

Objectius didctics Conixer el mite dOrfeu i Eurdice. Estudiar la sintaxi del genitiu i del datiu. Traduir correctament textos de dificultat mitjana en qu hi hagi una presncia

significativa de genitius i de datius. Estudiar les preposicions, classificades pel nombre de casos que regeixen, i conixer-

ne el valor com a preverbis. Conixer la importncia de la figura mtica ddip i la seva productivitat en la

tragdia grega i en la literatura posterior.

ObjectiusContinguts Orfeu i Eurdice Funci sintctica dels casos: genitiu i datiu Preposicions que regeixen un sol cas Preposicions que regeixen dos casos Preposicions que regeixen tres casos Influncia del cant dOrfeu, fins i tot desprs dhaver mort (Pausnies) Orfeu baixa a lHades (Apollodor) Les parts de la filosofia (Digenes Laerci) Lhome i la natura (Homer) Lenigma de lEsfinx (Apollodor) dip i els seus infortunis (Apollodor) La tragdia La comdia dip, lheroi trgic

Procediments

Llegir i comentar un text expositiu sobre les figures dOrfeu i Eurdice. Resoldre activitats sobre el mite dOrfeu i Eurdice i sobre els misteris rfics. Presentar esquemticament les principals funcions sintctiques del cas genitiu. Presentar esquemticament les principals funcions sintctiques del cas datiu. Traduir textos amb una presncia significativa de genitius i datius. Completar paradigmes amb les formes verbals corresponents. Relacionar mots oposats com a mitj de coneixement del vocabulari grec. Presentar esquemticament les principals preposicions i preverbis. Indicar la veritat o falsedat dun seguit dafirmacions expressades en grec. Detectar, en un text, paraules que corresponen a una srie danlisis morfolgiques. Llegir un text expositiu sobre el mite ddip i el teatre grec. Llegir un passatge de lobra dip rei, de Sfocles.

Actituds Interessar-se pels mecanismes de funcionament de les llenges flexives i per les

diverses funcions de cada cas. Conscienciar-se de la importncia daplicar correctament els criteris morfolgics i


dautors clssics. Mostrar-se predisposat als problemes que planteja la tragdia grega i la impossibilitat

de donar- hi resposta.

Criteris davaluaci Tenir una actitud positiva envers els relats mitolgics i el sistema de

conceptualitzaci del mn que representen. Tolerar les distintes manifestacions religioses de lantiguitat i, especialment,

lorfisme. Conscienciar-se de la importncia que t conixer la mecnica dels casos per al

funcionament correcte duna llengua flexiva. Valorar les preposicions com a mecanisme complementari dels casos per expressar

determinades relacions sintctiques. Tenir una actitud participativa en la traducci de textos.


Unitat didctica 3

Objectius didctics Conixer el mite dEros i Psique. Estudiar la morfologia del participi: el participi de les veus activa, mitjana i passiva. Estudiar la sintaxi del participi: el participi atributiu, el participi apositiu i el participi

predicatiu. Ser conscients de la importncia de la poesia lrica com una de les grans aportacions

de Grcia a la literatura universal, i dels diversos subgneres que comprn.

ObjectiusContinguts Eros i Psique Participi de la veu activa

Participi de la veu mitjana Participi de la veu passiva Participi atributiu (amb article) Participi apositiu (sense article) Participi predicatiu La gallina dels ous dor (Babri) El cranc i la seva mare (Babri) Penalitats dun exrcit de mercenaris grecs (Xenofont) Les illes Balears (Estrab) Particularitat de la democrcia atenesa (Aristtil) Eros, du de lamor (Safo) Poesia elegaca Poesia imbica Poesia mlica

Procediments Llegir un text expositiu sobre el mite dEros i Psique. Contestar una srie de preguntes sobre la llegenda, per tal de valorar la comprensi

del text. Presentar esquemticament la morfologia del participi grec. Presentar esquemticament la sintaxi del participi grec. Traduir diversos textos amb una incidncia especial en els valors del participi. Solucionar activitats detimologia. Establir la correspondncia entre determinades formes verbals gregues i anlisis

morfolgiques daquestes formes. Presentar la poesia lrica grega mitjanant un text de caire expositiu. Llegir passatges significatius de poesia lrica grega. Reflexionar sobre el contingut daquestes mostres de poesia lrica, mitjanant

laplicaci de lexperincia personal de lalumnat.

Actituts Conscienciar-se de la importncia daplicar correctament els criteris morfolgics i


dautors clssics. Manifestar sensibilitat davant les principals mostres de poesia lrica grega, i valorar

laportaci cultural dels grecs en aquest mbit.

Criteris davaluaci Valorar els continguts didctics que es volen transmetre mitjanant la faula dEros i

Psique. Demostrar capacitat per comparar les diferncies entre els valors del participi grec i

els del participi catal. Tenir en compte els valors del participi grec ms allunyats per a nosaltres, com ara el

participi predicatiu, i traduir-lo correctament. Adoptar una actitud participativa en la traducci de textos de dificultat mitjana, i

interessar-se pels temes tractats.


Unitat didctica 4

Objectius didctics Conixer el mite de Narcs i Eco. Explicar la classificaci sintctica de les oracions gregues: oracions simples i

oracions compostes (juxtaposades, coordinades i subordinades). Practicar les diferents tipologies oracionals mitjanant la traducci i el comentari de

textos en qu apareixen. Estudiar la historiografia grega i, particularment, lobra de Tucdides. Estudiar loratria grega i, particularment, la figura de Demstenes.

ObjectiusContinguts Narcs i Eco Oracions simples Oracions compostes La font de Narcs (Pausnies) El prncep persa Cir fa una lloana de lexrcit grec i considera els soldats grecs

millors que els brbars (Xenofont) Filip de Macednia (Demstenes) Les formes de govern en lantiga Grcia (Aristtil) Sobre el poltic atens Pisstrat (Aristtil) Lhistoriador Tucdides (Tucdides) Contra Agorat (Lsies) La historiografia Loratria (segles V-VI aC)

Procediments Llegir un text expositiu sobre el mite de Narcs i Eco. Presentar esquemticament les classes doracions que hi ha en grec. Fer una anlisi detallada de les oracions simples i de les oracions coordinades. Analitzar i traduir textos amb una presncia elevada daquests tipus doracions. Fer activitats de composici en grec amb lajut dun vocabulari determinat. Resoldre activitats detimologia. Detectar, en una srie, la paraula que no t cap relaci de significat amb les altres. Llegir un text expositiu sobre la historiografia grega. Fer la lectura dun text historiogrfic tradut. Llegir un text expositiu sobre loratria grega. Fer la lectura dun text doratria tradut.

Actituds Conscienciar-se de la importncia daplicar correctament els criteris morfolgics i


dautors clssics.

Criteris davaluaci Saber valorar el mite dEco i Narcs i la tradici pictrica que ha generat.

Conscienciar-se dels mecanismes de classificaci oracional de la llengua grega, ipoder comparar-los amb els nostres.

Intentar reconixer els diferents tipus doraci que hi ha en grec i les conjuncions queles introdueixen.

Participar en la traducci de textos i detectar-hi les formes morfosintctiquesestudiades.

Tenir capacitat danlisi per la historiografia grega, i valorar laportaci de Tucdidesen aquest gnere.

Poder analitzar i comprendre levoluci de loratria grega, i valorar laportaci deDemstenes.


Unitat didctica 5

Objectius didctics Conixer el mite de Filem i Baucis. Conixer les oracions subordinades substantives o completives, i els recursos de qu

disposa la llengua grega per expressar-les. Aprofundir el coneixement de laorist atemtic, que completa els dos tipus daorist

que ja es coneixen (el sigmtic i el temtic). Traduir textos de dificultat mitjana, que inclouen les qestions estudiades en aquesta

unitat. Estudiar les caracterstiques de la novella grega i llegir-ne fragments.

ObjectiusContinguts Filem i Baucis Oracions subordinades substantives o completives Ampliaci del tema daorist Sol, governant i legislador dAtenes (Aristtil) La metfora de la guerra segons Herclit (Herclit) El somni dAlexandre (Plutarc) La imitaci s innata en lsser hum (Aristtil) El pastor Lam troba un nen abandonat i lanomena Dafnis (Longus) La novella

Procediments Llegir un text expositiu sobre el mite de Filem i Baucis. Fer activitats sobre el mite de Filem i Baucis. Presentar esquemticament i comparativament els diversos tipus doracions

substantives o completives. Posar atenci a les diferncies de mats que hi ha entre els diversos tipus doraci

completiva. Resoldre activitats sobre les conjuncions que es fan servir en les oracions

completives. Explicar els tres tipus daorist que hi ha en grec. Traduir textos clssics en qu apareixen les diverses formes daorist explicades en

aquesta unitat i el curs passat. Analitzar formes verbals i nominals que apareixen en els textos objecte de traducci.

Resoldre activitats detimologia. Llegir un text expositiu sobre la novella grega. Llegir un fragment de Dafnis i Cloe, de Longus.

Actituds Conscienciar-se dels mecanismes de classificaci oracional de la llengua grega, i

poder comparar-los amb els nostres. Intentar reconixer els diferents tipus doraci que hi ha en grec i les conjuncions que

les introdueixen.

Criteris davaluaci Tenir una actitud receptiva envers la histria de Filem i Baucis i aprendre la

moralitat que transmet. Estar predisposat a comprendre els mecanismes utilitzats per expressar substantives i

completives, i comparar-ho amb els mecanismes que fa servir la nostra llengua. Poder distingir entre les diverses possibilitats dexpressar la subordinaci substantiva

i els matisos que comporta cadascuna daquestes formes. Voler ampliar els coneixements sobre laorist. Manifestar una actitud favorable envers la traducci de textos i crtica envers el

contingut. Tenir voluntat daprofundir el coneixement de la literatura grega: la novella i els

seus representants principals.


Unitat didctica 6

Objectius didctics Conixer el mite dApollo i Dafne. Aprendre el funcionament de les oracions subordinades adjectives o de relatiu. Aprendre el funcionament de les oracions subordinades adverbials: finals i temporals. Conixer la morfologia i la classificaci dels verbs en -, comparant-los amb els

verbs en -. Aproximar-se a la filosofia grega i a les qestions principals que es va plantejar.

ObjectiusContinguts Apollo i Dafne Oracions subordinades adjectives o de relatiu Oracions subordinades adverbials circumstancials: finals i temporals Classificaci dels verbs en - No deixar mai de filosofar (Epicur) El principi original del cosmos segons Anaxmenes (Digenes Laerci) Principi dHerclit: tot es mou (Plat) Scrates, fill duna llevadora (Plat) El principi de lillimitat dAnaximandre (Digenes Laerci) Crit observa la calma serena de Scrates, tancat a la pres, poc abans de morir

(Plat) Scrates (469 399 aC) Plat (427 347 aC)

Aristtil (384 322 aC)

Procediments Llegir un text expositiu sobre Apollo i Dafne. Presentar esquemticament les oracions subordinades adjectives o de relatiu. Presentar esquemticament les subordinades adverbials: finals i temporals. Analitzar les formes que presenten els verbs en - i comparar-les amb les dels verbs

en -. Presentar els verbs en - ms importants. Traduir textos amb un elevat contingut filosfic. Identificar, en els textos objecte de traducci, formes que corresponguin a un seguit

danlisis morfolgiques. Resoldre activitats sobre mots oposats com a mecanisme per ampliar el vocabulari. Fer activitats detimologia. Relacionar frases gregues amb les traduccions catalanes corresponents. Llegir un text expositiu sobre levoluci de la filosofia grega. Llegir un text de Plat sobre ltica socrtica. Presentar la terminologia grega ms important relativa a la filosofia.



les introdueixen. Preocupar-se per les qestions principals que es planteja la filosofia grega, que sn

universals per a lsser hum.

Criteris davaluaci Interessar-se pel mite dApollo i Dafne i saber-lo analitzar. Poder valorar els diferents tractaments literaris del mite dApollo i Dafne. Voler conixer els mecanismes que fa servir la llengua grega per expressar la

subordinaci adjectiva, i comparar-los amb els que es fan servir en catal. Interessar-se pel coneixement dels mecanismes que fa servir la llengua grega per

expressar la subordinaci adverbial, i comparar-los amb els que es fan servir encatal.

Saber relacionar els verbs en -w amb un nou tipus de verbs, els acabats en -. Tenir una actitud positiva, participativa i creativa en la traducci de textos grecs

duna dificultat mitjana. Poder contextualitzar els continguts que sexpressen en els textos objecte de

traducci.


Unitat didctica 7

Objectius didctics Conixer el mite de Frixos i Helle.

Aprofundir el coneixement de les oracions subordinades adverbials ocircumstancials: causals, consecutives i comparatives.

Estudiar els principals verbs irregulars en grec i classificar-los segons el fenomen quehi t lloc.

Conixer els principals verbs impersonals grecs. Analitzar la colonitzaci grega i lexpansi daquesta civilitzaci pel Mediterrani.

ObjectiusContinguts Frixos i Helle Oracions subordinades adverbials circumstancials: causals, consecutives i

comparatives Verbs irregulars Verbs impersonals Helle cau a lHellespont (Apollodor) Frixos sacrifica el molt a Zeus (Apollodor) Json porta una sola sandlia (Apollodor) Per qu no hi havia homes a lilla de Lemnos? (Apollodor) Els argonautes salven Fineu (Apollodor) Les illes Cassitrides (Estrab) Els foceus arriben a Tartessos (Herdot) mbits geogrfics de colonitzaci Causes de la colonitzaci Caracterstiques duna colnia grega

Procediments Llegir un text expositiu sobre el mite de Frixos i Helle. Presentar esquemticament les oracions subordinades adverbials causals,

consecutives i comparatives. Presentar, per grups i gradualment, els verbs irregulars. Presentar els verbs impersonals. Traduir textos relacionats amb el mite de Frixos i Helle i amb la colonitzaci grega. Resoldre qestions sobre els textos traduts, amb una incidncia especial en lanlisi

morfolgica i sintctica de paraules i sintagmes. Deduir paraules catalanes a partir dtims grecs. Fer activitats sobre els usos de linfinitiu, amb una atenci especial als que regeix el

verb . Comparar enunciats en grec amb els continguts dels textos que shan tradut, amb la

finalitat de verificar que shan ents correctament. Llegir un text expositiu sobre la colonitzaci grega i els seus mbits geogrfics. Analitzar, detingudament, un mapa que permet visualitzar lmbit de la colonitzaci

grega. Actituds Conscienciar-se dels mecanismes de classificaci oracional de la llengua grega, i


les introdueixen. Sentir curiositat per labast que va tenir la colonitzaci grega i saber-ho comparar

amb altres formes de colonitzaci, antigues i modernes.

Criteris davaluaci Valorar la mitologia grega com a font inexhaurible de creaci artstica i literria. Tenir una actitud receptiva cap a la diversitat lingstica i els sistemes de qu

disposen les llenges per expressar unes categories similars (causa, conseqncia,etc.).

Interessar-se pel fenomen de la irregularitat en els paradigmes del verb grec, idedicar-se a lestudi daquests paradigmes.

Obtenir habilitat lingstica en la traducci i interpretaci de textos duna dificultatmitjana.

Estar capacitat per aplicar, en els textos objecte danlisi i de comentari, les qestionsmorfolgiques i sintctiques que shan estudiat fins ara.


Unitat didctica 8

Objectius didctics Conixer el mite dHiplit i Fedra i la tragdia que inspir Eurpides. Estudiar les oracions circumstancials amb valor condicional i concessiu. Traduir textos grecs en qu apareguin frases amb els valors circumstancials

presentats en aquesta unitat. Conixer la transmissi de la cultura grega en lpoca hellenstica i en la romana.

ObjectiusContinguts Hiplit i Fedra Oracions subordinades adverbials o circumstancials: condicionals i concessives Sobre Fedra, Hiplit i Teseu (Diodor de Siclia) Els atenesos van dedicar el temple del Teson al seu rei (Diodor de Siclia) Teseu navega cap a Creta (Pausnies) Caront i la barca dels morts (Lluci) El pastor, el llop i el gos (Babri) Alexandre i lpoca hellenstica La transmissi de la cultura grega en lImperi rom

Procediments Llegir un text expositiu sobre el mite dHiplit i Fedra. Analitzar fonts iconogrfiques i literries sobre aquest mite. Presentar esquemticament les oracions subordinades adverbials condicionals i

concessives. Analitzar, traduir i comentar textos que contenen els principals conceptes

morfosintctics estudiats en la unitat. Localitzar, en els textos grecs, formes que corresponguin a anlisis morfolgiques

indicades. Analitzar els valors de les conjuncions de subordinaci estudiades sobre la base dels

textos grecs. Reflexionar sobre els mecanismes de formaci de les oracions condicionals, a partir

de lanlisi de formes que apareixen en els textos. Cercar la veritat o la falsedat dafirmacions en grec sobre el contingut dels textos.

Llegir un text expositiu sobre la cultura grega de les poques hellenstica i romana. Llegir un passatge duna novella de Valerio Massimo Manfredi sobre Alexandre el

Gran. Actituds Interessar-se per relacionar la histria mtica explicada i traduda en aquesta unitat

amb cicles mtics ms amplis. Sentir curiositat pel descobriment dels models clssics des del Renaixement fins als

nostres dies.

Criteris davaluaci Tenir la capacitat de relacionar el tractament oral daquest mite amb el que en fa la

tragdia dEurpides. Comprendre i valorar els diferents mecanismes de qu disposen les llenges per

expressar determinades relacions (condicionalitat, concessi). Estar predisposat a lanlisi i la traducci de textos de dificultat mitjana, i a valorar-

los i relacionar-los amb els continguts culturals que shan explicat en la unitat. Relacionar els continguts apresos pel que fa a lpoca clssica amb els de lpoca

hellenstica i romana, i saber veure el fil conductor entre les diverses etapes.


Unitat didctica 9

Objectius Conixer el mite dHlios i Faetont. Estudiar ladverbi grec: adverbis de manera, de lloc, de temps, de quantitat,

dafirmaci i negaci, i dinterrogaci i dubte. Traduir textos duna dificultat mitjana amb uns continguts temtics i sintctics

relacionats amb la unitat. Analitzar la pervivncia de la cultura grega des del Renaixement fins als nostres dies,

com a font de creaci literria i artstica.

Continguts Hlios i Faetont Adverbis de manera Adverbis de lloc Adverbis de temps Adverbis de quantitat Adverbis dafirmaci i negaci Adverbis dinterrogaci i dubte La fora desmesurada dHracles (Diodor de Siclia) Els Reis Mags es van alegrar quan van veure lestel dOrient (evangeli segons sant

Mateu) Pel seu fruit es coneix larbre (evangeli segons sant Lluc) Ungents per protegir la pell (Xenofont) La cultura clssica i el Renaixement La cultura clssica en els segles XVII i XVIII La cultura clssica i el Romanticisme Els clssics i el segle XX

Poetes grecs moderns

Procediments Llegir un text expositiu sobre el mite dHlios i Faetont. Analitzar fonts iconogrfiques relatives a la llegenda de Json i els argonautes. Presentar esquemticament els principals adverbis grecs, agrupats per categories. Traduir textos grecs en qu apareixen els adverbis estudiats en la unitat. Reflexionar sintcticament sobre estructures que apareixen en els textos grecs

seleccionats. Identificar determinades estructures sintctiques, com ara la de genitiu absolut, en els

textos objecte de comentari i traducci. Resoldre activitats detimologia i de formaci de paraules. Relacionar paraules gregues de significat molt similar amb les definicions

corresponents. Llegir un text expositiu sobre la presncia de la cultura grega a Occident des del

Renaixement fins als nostres dies. Analitzar diferents obres literries i artstiques i identificar els elements culturals

grecs que hi apareixen.

Criteris davaluaci Valorar la mitologia grega com a forma daproximaci a la realitat anterior al

pensament filosfic. Interessar-se per lanlisi iconogrfica de motius relacionats amb la mitologia grega. Tenir capacitat de comparaci entre els adverbis grecs i els catalans. Entendre les arrels gregues que han arribat a la nostra llengua procedents de formes

adverbials. Participar activament en la traducci de textos grecs i en el seu contingut.



les introdueixen. Interessar-se per relacionar la histria mtica explicada i traduda en aquesta unitat

amb cicles mtics ms amplis. Sentir curiositat pel descobriment dels models clssics des del Renaixement fins als

nostres dies.


6. Metodologia i material didcticPensam que s necessari treballar sempre a partir dun llibre de text, per la qual

cosa hem triat, pel que fa el grec, el que ha editat en catal Edicions Castellnou amb elttol Grec2. Amb tot, procurarem complementar-lo amb material daltres procedncies,com poden ser altres llibres (de text, enciclopdies, llibres de consulta, etc.), material fetnostre (esquemes, resums), el material audiovisual de qu disposi el centre (fins i totdaltres departaments, com el de Socials) i, s clar, material procedent dinternet.Tindrem en tot moment present ser el llibre dexercici de Jaume Berenguer Amens

que, tot i ser un material molt vell, es presenta ben abundant de recursos i exercicis.Daltra banda, procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llati de grec. Pensam que s molt til fer veure els parallelismes i les divergncies, tant enla llengua com en els aspectes culturals, amb laltra assignatura, que tamb impartim.

La nostra metodologia, sobretot pel que fa a lestudi de la llengua grega i lallatina, fa que no ens acabin dagradar determinats aspectes del llibre de text i sobretot laseva distribuci. Estam avesats a seguir un mtode ms tradicional en lestudi de lesdeclinacions (sempre hem comenat pels temes en , llavors hem seguit per ladeclinaci temtica, i aix successivament), i pensam seguir fent-ho aix. Aix far quehgim demprar esquemes delaboraci prpia i que no puguem seguir el llibre en unordre lineal. Seleccionarem, per tant, els continguts del llibre que sadiguin amb lesnostres explicacions, evitant, aix s, de de saltar dun lloc a un altre del llibre perevitar de confondre lalumnat.

Comenarem les sessions corregint les activitats que shavien de fer a casa (i queproposarem gaireb diriament). Aix ens ocupar, ms o menys, una quarta part de lasessi. Tot seguit farem una explicaci terica dels continguts prevists per a aquell dia(tant si sn de llengua com si sn de cultura), per a la qual cosa necessitarem, calculam,uns vint minuts. La resta de la sessi es dedicar a realitzar activitats a fi de fer msentenents els conceptes. El llibre de text disposa dun vocabulari adaptat: ser el queutilitzaran els alumnes per fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem ala seva disposici per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.

Com s natural, estarem davant un grup heterogeni dalumnes: uns tendran unsconeixements previs majors que els altres i els resultats tamb seran diferents.Tanmateix, seran objecte datenci especial aquells que tenguin majors dificultats,sobretot de caire lingstic, per assimilar els continguts. Farem un seguiment ms atentde la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els donarem feina extra, queaugmentar progressivament en dificultat, ja des del primer moment que detectem quemostren dificultats.

La gran majoria de les sessions es faran a laula del grup. Tanmateix, hemproposat fer-ne unes quantes a la biblioteca i a laula daudiovisuals del centre i al nostredepartament.

Cal tamb precisar que sestudiaran amb deteniment els textos de la PAU perpreparar com millor podem els alumnes amb superar amb xit les anomenades proves.

Considerem necessari tractar amb deteniment com fer servir les noves tecnologiesde la informaci i de la comunicaci. Internet ha esdevingut una font inesgotable derecursos, i pot esser molt til tamb per a les nostres classes. A ms a ms ls dins laulade recursos audiovisuals i informtics per una banda resulta molt engrescador per alalumnat, per una altra ens permet vncer la distncia que existeix entre la nostra illa iels museus, jaciments arqueolgics, etc. que es poden visitar virtualment. Disposam dunbon grapat de pgines web on es pot trobar tota mena de material relacionat amb el mnclssic, des dinformaci sobre literatura, mitologia o histria fins a pgines on es podenfer visites virtuals a museus o ciutats de la Grcia i Roma antigues. En una de lesprimeres sessions del curs informarem als nostres alumnes de totes aquestes adreces. Totseguit feim una petita relaci denllaos sobre el mn clssic (concretament sobre el mngrec) que es pot trobar a internet. No s una llista tancada, sen podrien trobar moltssimsms:Labyrinthvs: http://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htmPortal educatiu del mn clssic. ProyectoPalladium:http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.php rea de cultura i llenges clssiques. MEC Proyecto Chiron. http://www.chironweb.org/ca

http://www.chironweb.org/cahttp://www.chironweb.org/http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.phphttp://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.phphttp://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htmhttp://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htm

Espai de collaboraci amb recursos didctics sobre el mn clssic. Vol ser unaWikipdia amb recursos clssics, enllaos, imatges, blogs, cursos, calendari. Cultura clsica.net: http://www.culturaclasica.net/Jocs sobre mitologia, cultura clssica, llengua llatina, una ciutat romana...www.culturaclasica.com: http://www.culturaclasica.net/(en castell): agenda pagana, biografies de personatges histrics, cinema, culturaclssica, gramtica llatina, exercicis, histria del llat, lxic ertic, textos llatins, literaturagrega i llatina, mitologia, mapes de l'antiguitat, msica antiga i moderna en llat, vidadels romans, teatre grecollat, vestuari antic.Cultura clssica.com: http://www.xtec.es/~rtorne/(en catal): agenda d'activitats sobre el mn grecorom, visites culturals, i novetatseditorials, informtiques i audiovisuals. Seccions interessants sobre llengua, etimologia,literatura, art, histria, mitologia, cinema.Lamoneta.it: www.lamoneta.itPgina web de numismtica en itali constantment actualitzada sobre les subastesnumismtiques que ofereixen imatges de monedes gregues antigues molt ben reeixides.www.youtube.com que ofereix una quantitat gaireb illimitada d'informacions i vdeosinherents a la Grcia clssica.

7. Seguiment de repetidors i dalumnes suspesosEls alumnes repetidors, i els alumnes amb dificultats, com a feina metodolgica

complementria a les activitats habituals del curs, hauran de dur a terme les segentsestratgies:- Mostrar els apunts al professor a la finalitzaci de cada unitat didctica. Aix

permetr fer un seguiment del registre i gesti de la informaci per part delalumne, detectar carncies i corregir-les.

- Omplir les graelles de quadern de bitcola i lliurar-les setmanalment. Aquestainiciativa pretn comprovar i reforar la capacitat de lalumne de gestionar lesidees i estructurar la informaci.

- Omplir la graella dautoavaluaci i lliurar-la desprs de cada prova escrita. Ambaquesta iniciativa pretenem millorar la capacitat metacognitiva de lalumne, s adir, que pregui conscincia dels aspectes conceptuals i procedimentals que no estassolint, que els relacioni amb els seus hbits metodolgics i que preguiiniciatives per a corregir-los. El binomi diagnstic-intervenci lha dajudar a serpart activa del propi procs densenyament-aprenentatge.

- Treballar la reformulaci i interpretaci de preguntes: molts alumnes mostrendificultats per interpretar els exercicis de classe i els dels exmens. Per a treballaraquesta deficincia, es suggereix a lalumne que, duna llista de preguntesproporcionada, indiqui el tipus dacci demanada (descripci, exposici,comparaci, reflexi, comparaci, anlisi,...) que reprodueixi per escrit ltinerarimental necessari per a trobar la informaci. Es busca treballar la iniciativapersonal, levocaci i lanlisi. Bona part daquest seguiment es far a travs delsinformes dactivitat de Moodle.

Es far saber a lalumne/a que lavaluaci de la seva feina a lassignatura incloucomplir amb aquest requisits, i que una valoraci negativa de la seva actitudcondicionar la qualificaci final. Lgicament, la valoraci positiva daquestes tasques ilobtenci de resultats ptims al llarg del curs el/la pot deslliurar de lobligaci decontinuar amb el protocol

7. Avaluaci

http://www.youtube.com/http://www.lamoneta.it/http://www.xtec.es/~rtorne/http://www.xtec.es/~rtorne/http://www.culturaclasica.net/http://www.culturaclasica.com/http://www.culturaclasica.net/http://www.culturaclasica.net/

Avaluarem el procs daprenentatge dels alumnes de diverses maneres. Tendremen compte, per una banda, linters, lactitud que demostrin per lassignatura, si fan lestasques que els proposam, tant les que shan de fer a classe com les que shan de fer acasa, i lassistncia a classe; i, per altra banda, lexpressi oral i escrita- i lortografiacorrectes en la prpia llengua (tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs quehagin elaborat).

Enguany, per primera vegada, he canviat amb contundncia el sistemad'avaluaci. Gaireb cada dia els alumnes rebran una fitxa on estan explicats elscontinguts del dia. A ms a ms aquestes fitxes presentaran unes activitats diferenciadesper a cada alumne. Els alumnes hauran de resoldre les activitats i tindran una nota per acada fitxa. Naturalment la naturalesa de les fitxes i els respectius exercicis variar cadadia: hi haur exercicis de traducci (la gran majoria), d'anlisi morfolgica, exercicis perpracticar les declinacions i les conjugacions. Cada error descomptar 0,2 punts de la notade la fitxa. Cada vegada que es demanar l'ajuda del professor per resoldre els exercicis,tamb la nota final descomptar de 0,2 punts. Les notes obtingudes diriament per partde l'alumnat seran les que farem servir per avaluar-los mitjanant una mitjanamatemtica on totes les notes tenen el mateix valor.Aquesta qualificaci final ser susceptible de modificacions ja que tendrem en comptecom a criteris davaluaci, a ms, la feina diria, a casa i a classe, lactitud, lapredisposici, lassistncia a classe, etc. Tamb tendrem en compte si un alumne haassistit regularment a classe o no. Durem un control diari de lassistncia i, si es deixadassistir injustificadament a entre un deu i un vint per cent de les sessions, esdescomptar un punt de la nota final. I si s entre un vint i un trenta per cent, dos punts; isi sha deixat dassistir a ms dun trenta per cent de les sessions, lassignatura quedarsuspesa al juny.

. Preveim tamb un sistema de recuperaci en els casos en qu quedi suspesa la

matria desprs de seguir els procediments detallats. Considerarem necessari per poderoptar a la recuperaci, lassistncia regular a classe: si un alumne ha deixat dassistirinjustificadament a un vint per cent de les sessions o ms, no podr fer ms que larecuperaci a la convocatria de setembre. En cas contrari, es podr presentar a uncontrol extra al final de lavaluaci que hagi susps o b a final de curs. La prova serdunes caracterstiques similars a lanterior, es far just abans de la junta davaluaci, demanera que calculam que disposarem duna o dues sessions prvies per repassar. A ms,hi haur tamb la convocatria de setembre. Aix mateix, hem de tenir en compte quequalque alumne podria passar a segon de batxillerat quedant-li la matria de grecpendent. Aquest alumne gaudir de dues oportunitats de recuperaci al llarg del curssegent, una al febrer i laltra al maig. Seran proves escrites de les caracterstiques delcurs anterior de continguts lingstics, valorades fins a sis punts; els altres quatre punts espodran obtenir amb la realitzaci dun treball de recerca sobre aspectes culturals. Podriaser tamb que algun daquests alumnes provengus dun altre centre i, per tant, noconegus ni els nostres sistemes densenyament i avaluaci ni els continguts vists el cursanterior. Si fos aix, ja a principis de curs linformarem de tots els continguts icaracterstiques de les proves de recuperaci.

PROGRAMACI LLAT I

NIVELL: 1r. DE BATXILLERAT

1. Opci MetodolgicaA travs de lestudi de la llengua llatina es pretn mantenir uns valors duna

cultura notable que han influt de manera evident en la histria doccident.Independentment del valor cultural, hi ha una ra lingstica encara ms poderosa: lapossibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les llenges per assolir unconeixement elemental dels elem

programaciÓ didÀctica del -...

Documents