programaciÓ del departament de fÍsica i …linux.iespuigdesafont.cat/programacions1516/... ·...

1

PROGRAMACIÓ DEL

DEPARTAMENT DE

FÍSICA I QUÍMICA

2015-2016

2

Continguts

1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT (pag 3)

1.1. Composició del departament de Física i Química.

1.2. Metodologia i activitats

1.3. Activitats extraescolars i complementàries

1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016

1.5. Avaluació i recuperació

1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles

1.7. Recuperació d‟àrees o matèries pendents

2. OBJECTIUS DE LES MATÈRIES DE CIÈNCIES NATURALS I FÍSICA I QUÍMICA

(pag 6)

3. CONTRIBUCIÓ DE LES CIÈNCIES NATURALS I LA FÍSICA I LA QUÍMICA EN

L‟ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (pag 7)

4. CONTRIBUCIÓ DE L‟ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS A MILLORAR LA

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA) (pag 9)

5. PLA DE SEGUIMENT D‟ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT (pag 10)

6. TRACTAMENT DE LES TIC (pag 10)

7. PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N D‟ESO (pag 10)

7.1. Objectius

7.2. Continguts

7.3. Criteris d‟avaluació

7.4. Temporalització

7.5. Criteris de qualificació

7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries

7.7. Atenció a la diversitat

7.8. Metodologia

7.9. Contribució a les competències bàsiques

8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO (pag 18)

8.1. Continguts i criteris d‟avaluació.

8.2. Possibles pràctiques de laboratori

8.3. Activitats complementàries i extraescolars

8.4. Atenció a la diversitat

8.5. Metodologia



9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D‟ESO (pag 21)

9.1. Objectius

9.2. Continguts

9.3. Criteris d‟avaluació



9.6. Pràctiques de laboratori


10. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT (pag 29)

10.1 Objectius de la materia

3

10.2 Contribució de l‟assignatura al desenvolupament de les competències

10.3. Continguts i criteris d‟avaluació

10.4 Seqüenciació i temporalització

10.5 Metodologia

10.6 Procediments d'avaluació

10.7 Criteris de qualificació

10.8 Material didàctic

11. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT (pag 36)

11.1. Objectius

11.2 Continguts i temporalització.

11.3 Criteris d‟avaluació

11.4 Criteris de qualificació

11.5. Activitats complementàries

12 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT (pag 45)

12.1 Objectius generals

12.2 Continguts

12.3 Criteris d‟avaluació

12.4 Temporalització

12.5 Criteris de qualificació i recuperació.

12.6 Activitats complementàries

1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT

1.1. Composició del departament de Física i Química.

Els membres del departament de Física i Química de l‟IES Puig de Sa Font per el curs 2015-

2016 són:

1) Josep M. Caba Naudí: cap de departament i tutor de 1er de batxillerat A. Imparteix

classe de Ciències Naturals a dos grups de 2n d'ESO, Biologia i Geologia i Física i

Química a un grup de 3er d‟ESO i Física i Química a 1er de batxillerat, i una hora de

desdoblament a un grup de 2n d‟ESO.

2) Bartomeu Bassa Sureda: Secretari del centre. Imparteix classe de Física a un grup de

2n de batxillerat.

3) Lourdes Mondéjar Navarro: cap d‟estudis. Imparteix classe Física i Química a 4t

d‟ESO i Ciències Naturals a un grup de PISE/ALTER.

4) Trinitat Suau Tiron: imparteix classes de Ciències Naturals a dos grup de segon

d'ESO, Física i Química a un grup de 4rt d‟ESO i una hora de desdoblament a un grup

de 2n d'ESO.

5) Pere Joan Fuster Llull: tutor de 2on d‟ESO G. Imparteix classes de Ciències Naturals a

tres grups de 2on d‟ESO, Química a 2on de batxillerat, i ters hores de desdoblament

repartides entre un grup de 3er d‟ESO, 1 grup de 4rt d‟ESO i 1 grup de 1er de

batxillerat.

6) Irene Ridaura Capellino: tutora d‟un grup de 2n d‟ESO. Imparteix classe de Ciències

Naturals a dos grups de 2n d‟ESO, Biologia i Geoligia i Física i Química a dos grups

4

de 3r d‟ESO, i dues hores de desdoblament repartides entre un grup de 3er i un de 4rt

d‟ESO.

1.2. Metodologia i activitats

La metodologia que segueix el departament de Física i Química és combinar l‟exposició dels

continguts durant les classes amb la realització d‟activitats per part dels alumnes

Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d‟aquesta programació

són:

∙ Exàmens escrits individuals per a l‟avaluació i recuperació dels alumnes

∙ Pràctiques de laboratori.

∙ Fitxes, activitats, exercicis...

1.3. Activitats extraescolars i complementàries

Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran estan incloses dins la

programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.

1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016

Els llibres de text per aquest curs són els següents:

Curs Llibre

Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”. Editorial

Santillana.

Tercer ESO 3 ESO Biologia i Geologia. Editorial Cruilla

Per la part de Física i Química no s‟utilitza llibre de text

Resta de cursos No s'utilitza llibre de text

Material:

- Ordinador amb connecció a internet i pantalla projectora (vídeos, simulacions,

presentacions, ...)

- Ordinadors dels alumnes per a la realitzacions de treballs, presentacions, …

- Dossiers, fitxes d‟activitats, guions de pràctiques, …

- Material de laboratori: microscopis, muntatges d‟òptica, models anatòmics, material

de vidre, ...

El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats

d‟aprenentatge.

1.5. Avaluació i recuperació

L‟avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:

- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el

procés d‟ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés.

- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l‟àrea o

matèria avaluada.

5

- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d‟avaluació i a les

actuacions de reclamació que la llei permet.

Els instruments d‟avaluació seran fonamentalment:

- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se‟n farà un després de cada unitat

didàctica.

- Treball realitzat al laboratori.

- Deures

- Revisió del quadern de treball.

- Valoració de l‟actitud i interès de cada alumne per l‟àrea o matèria.

Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen

a la programació corresponent de cada àrea o matèria.

1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles.

A l‟horari de Ciències Naturals de 3r d’ESO es disposa d‟una hora setmanal per desdoblar

cada grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitza una pràctica al laboratori de

biologia i l‟altra meitat al laboratori de química.

Alguns grups de 2n d’ESO funcionen amb agrupaments flexibles, agrupant els alumnes en

funció del nivell acadèmic, interès per l‟assignatura i comportament. La finalitat d‟aquests

agrupaments és la d‟adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no

siguin tan nombrosos, per tal d‟atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar

pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor de cada

grup l‟encarregat de fer la pràctica al laboratori.

Durant aquest curs els agrupaments flexibles són:

● De 2n A, B i C s‟han fet 4 grups

● De 2n D i F s‟han fet 3 grups

● De 2n E i 2n G no s‟han fet agrupaments flexibles

1.7. Recuperació d’àrees o matèries pendents

Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 1er, 2on o de 3r d‟ESO, s‟entregarà

un quadern de feina que els alumnes han de lliurar en el termini establert i aprovar-lo. A més,

han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de ciències naturals,

biologia i geologia o física i química.

En el cas d‟alumnes de 4rt d‟ESO que duguin pendent les ciències naturals d‟algun curs, i no

estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per recuperar la matèria se‟ls lliurarà

un quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor, i s‟hauran d‟examinar de la

part o parts que no estan cursant (Física i química i/o Biologia i geologia). Es puntuarà tant el

quadern (20% de la nota) com l‟examen (80% de la nota). El professor encarregat informarà

els alumnes de les dates d‟entrega de feina i examen, i que poden demanar l‟ajuda que

necessitin acudint als departaments.

Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de

Batxillerat s‟hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon

trimestre, elaborat d‟acord amb els criteris d‟avaluació.

6

En cas que l‟alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies

indicades en els paràgrafs anteriors s‟haurà de presentar a l‟examen de recuperació de

setembre i presentar el quadern de feina d‟estiu.

2. OBJECTIUS DE LES MATÈRIES DE CIÈNCIES NATURALS I FÍSICA I

QUÍMICA

- Ciències Naturals (LOE) 1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i

escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres

models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics

diversos, per tal de poder-se comunicar en l‟àmbit de la ciència.

2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les

estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals,

els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament

tecnocientífic.

3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica,

com ara la identificació de problemes, la formulació d‟hipòtesis fonamentades i

deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l‟anàlisi de resultats, la consideració

d‟aplicacions i repercussions de l‟estudi realitzat, i la recerca de coherència global.

4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts,

especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació,

transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d‟aquesta i

emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.

5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar,

individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment

controvertides.

6. Tendir a actuar en funció d‟actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut

personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d‟assumir els

riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les

addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7. Comprendre la importància d‟utilitzar els coneixements provinents de les ciències de

la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb

els problemes locals i globals que ens afecten.

8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el

medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i

especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la

necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.

9. Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves

aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat

obert i lliure de dogmatismes dins l‟evolució cultural de la humanitat, així com la

contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels

humans.

10. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes

Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors,

7

actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora

de la qualitat ambiental.

- Física i química (LOMCE) 1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que forma

part del concepte universal de cultura.

2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entre

ells.

3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l‟anàlisi i la resolució de problemes i

situacions reals: observació, recerca d‟informació, formulació d‟hipòtesis, experimentació i/o

anàlisi de dades, càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions.

4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el material

adient i respectant les normes de seguretat i el tractament de residus.

5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica.

6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la

comunicació com a instrument de feina en la resolució de situacions i problemes.

7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d‟aprendre a aprendre

propis del pensament científic.

8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d‟informació com a eina de recerca per adquirir nous

coneixements.

9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica.

10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut,

els hàbits de consum, la cura d‟essers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible el

nostre planeta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim.

3. CONTRIBUCIÓ DE LES CIÈNCIES NATURALS I LA FÍSICA I LA QUÍMICA EN

L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

- Ciències Naturals (LOE) La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i

interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament,

l‟aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la

naturalesa i l‟ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els

aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És

necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball

científic: discussió sobre problemes d‟interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia;

plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d‟estratègies per obtenir

conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació

dels resultats mitjançant l‟ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.

D‟altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d‟aquesta competència requereixen

una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions

entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats

comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments

cientificotecnològics, derivats d‟un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En

aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d‟exaltació o de rebuig del paper

de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes

als quals s‟enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la

naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de

solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta

8

competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura,

tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús

de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema

concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.

La contribució d‟aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita,

es realitza a partir del coneixement i de l‟ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per

descriure fets i fenòmens. D‟altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les

informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del

discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets,

fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l‟encadenament adequat de les

idees o en l‟expressió verbal d‟aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització

del català com a llengua vehicular en l‟estudi de les matèries científiques pot contribuir de

manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en

tots els àmbits de la seva activitat.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme

a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la

recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s‟utilitza, a més,

de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.

Així, afavoreix l‟adquisició d‟aquesta competència la utilització de recursos com són els

esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc.

D‟altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la

utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l‟aprenentatge de les

ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar

situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de

manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió

actualitzada de l‟activitat científica.

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada,

en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d‟una societat

democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat

de cada dia ens diu que l‟art, la ciència, la tècnica, la política, l‟economia i els interessos de la

societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques

sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la

cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a

l‟avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l‟evolució de la societat en èpoques

passades i el món actual.

En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució

que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el

desenvolupament científic i les seves aplicacions s‟acompanyen sovint d‟estratègies basades

en l‟observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l‟art i de les diverses

formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències

de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una

constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els

seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es

manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic

constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a

aprendre. L‟aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va

9

produint per la incorporació d‟informacions provinents unes vegades de la mateixa

experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d‟aquesta informació en

l‟estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d‟una part, els

conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d‟altra banda, els

procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat

de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes

coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb

els altres.

Finalment, la contribució al desenvolupament de l‟autonomia i la iniciativa personal pot

abordar-se des de la formació d‟un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis,

propi del treball científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l‟estudi de les

ciències com a potenciador de les capacitats d‟enfrontar-se a problemes oberts, de saber

resoldre les dificultats, d‟assumir els errors com a part del procés de descobriment, de

participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d‟implicar-se en allò que sol

anomenar-se l‟aventura de fer ciència.

Física i química (LOMCE) El primer bloc permet treballar a fons la competència matemàtica i les competències bàsiques

en ciència i tecnologia: al primer cicle de manera més qualitativa amb el reconeixement i la

utilització dels instruments i el material de laboratori; i a quart, fent un tractament més

quantitatiu, a través del càlcul d‟errors, l‟anàlisi de dades, l‟elaboració i la interpretació de

taules de dades, els gràfics i l‟aplicació de principis i lleis.

Així mateix, es treballa la comunicació lingüística a través de la comprensió i expressió tant

oral com escrita en l‟elaboració i l‟exposició del projecte d‟investigació.

L‟elaboració del projecte requereix també el desenvolupament de la competència d‟aprendre a

aprendre, en la planificació i posterior revisió de la feina, així com de la competència digital

en el procés de recerca, selecció i organització de la informació.

Del segon al cinquè bloc, atès el caràcter pràctic i experimental de la matèria, es treballen de

nou la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia a través de

la resolució de problemes: aplicant-hi principis i lleis apresos, analitzant i interpretant

resultats i fomentant l‟ús de recursos tecnològics (com ara simuladors, gràfics, laboratoris

virtuals...).

I com que també al bloc cinquè al primer cicle de l‟educació secundària obligatòria i al blocs

tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, a part de la competència

matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, es treballen les competències

digital, d‟aprendre a aprendre i en comunicació lingüística.

Igualment en aquests blocs i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor

es potencia l‟esperit crític amb els processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i

social, sobretot al nostre entorn més proper que són les Illes Balears.

4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS A MILLORAR LA

COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA)

Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d‟expressió,

que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:

10

- Treballar el vocabulari científic.

- Lectures que es troben en cada tema en els llibres de text o en fotocòpies

proporcionades pel professor.

- Lectura i comprensió de les activitat i problemes de física i de química i de ciències

naturals.

- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fan esquemes o

resums.

- Activitats on l‟alumne ha d‟expressar els seus coneixements mitjançant un escrit

(treballs, activitats, elaboració de possibles articles d‟opinió sobre un tema concret,

...)

- Exposició oral de temes tractats a classe

- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.

5. PLA DE SEGUIMENT D’ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant

l‟observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a

terme omplint un full d‟ítems elaborat per caporalia. L‟objectiu és dur un control més

exhaustiu d‟aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per

recuperar l‟assignatura

6. TRACTAMENT DE LES TIC

Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents

maneres:

- Utilització de calculadora per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.

- S‟utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents vídeos, gràfics,

animacions, exposar treballs, ....

- Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa

7. PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N D’ESO

7.1. Objectius - Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats.

- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica,

potencial, calorífica.

- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.

- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o canvia

l'estat de la matèria.

- Conèixer les diferents escales termomètriques.

- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.

- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el medi

ambient.

- Definir els diferents tipus d'energia.

- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.

- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions

mediambientals.

- Valorar els avanços científics i tècnics que han permès el desenvolupament de noves

fonts d'energia.

- Entendre que tant la llum com el so són ones.

- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona.

11

- Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.

- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.

- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient.

- Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.

- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans.

- Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.

- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de tals

catàstrofes naturals.

- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu

terrestre.

- Distingir els components d'un ecosistema.

- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers vius

de la natura són importants.

- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què en

climes distints hi ha ecosistemes diferents.

- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres.

- Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.

- Comprendre els processos que trenquen i disgreguen les roques.

- Explicar com es produeix el modelat del paisatge a través de la meteorització i

l‟erosió.

- Conèixer els agents geològics principals i la forma en què erosionen, transporten i

sedimenten els materials.

- Identificar els diferents tipus de roques i interpretar el cicle de les roques.

7.2. Continguts

UD1. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES. ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA

Conceptes - L'ecosistema, definició i components.

- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions interespecífiques.

- Les relacions tròfiques.

- Els factors abiòtics.

- Els ecosistemes aquàtics.

- Els ecosistemes terrestres.

- El sòl.

- Distribució dels ecosistemes segons la latitud

- Principals ecosistemes terrestres

- Ecosistemes aquàtics

- El sòl com ecosistema

Procediments - Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.

- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes.

- Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.

- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d‟ecosistema

- Saber explicar el paper que juga el sòl en l‟ecosistema

- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.

Actituds - Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema.

- Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components.

- Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.

12

- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears.

- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient

- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient

- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la natura i

els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.

UD2. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA

Conceptes - L'energia interna de la Terra.

- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura.

- El moviment de les plaques litosfèriques.

- El magma.

- Els terratrèmols: causes i etapes.

- Les ones sísmiques: definició i tipus.

- Localització dels terratrèmols.

- Risc volcànic i sísmic.

Procediments - Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra.

Actituds - Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra.

- Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.

- Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup.

UD3: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA. TIPUS DE ROQUES

Conceptes - Tipus de meteorització.

- Agents geològics

- La formació del relleu.

- Classificacio de les roques.

Procediments - Reconèixer les roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura externa de la Terra.

- Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.

Actituds - Reconèixer i entendre la importància de l‟acció del agents geològics en el modellatge

del relleu.

- Reconeixement de l‟interés econòmic de les roques i minerals i presa de consciència

davant la limitacio dels recursos naturals.

- Sensibilització cap al manteniment d‟una bona qualitat del sol i d‟una transformació

racional del relleu.

UD4. L’ENERGIA. INTRODUCCIÓ A L’ÀTOM.

Conceptes - Partícules fonamentals de l‟àtom.

- Definició d‟energia

- Característiques de l‟energia

- Tipus d‟energia

- Fonts d‟energia renovables i no renovables.

13

- Principi de conservació de l'energia mecànica.

Procediments - Anàlisi i valoració de les diferents fonts d‟energia, renovables i no renovables.

- Conèixer els Problemes associats a l‟obtenció, transport i utilització de l‟energia.

- Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.

Actituds - Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana; en

particular en el transport i producció d'energia elèctrica.

- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en l'ús de

l'energia per a millorar el benestar de les persones.

- Prendre consciència de la importància de l‟estalvi energètic.

UD5. LA CALOR I LA TEMPERATURA

Conceptes - Calor i temperatura.

- Efectes de la calor sobre els cossos

- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.

- La mesura de la Temperatura.

- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.

- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que ens

envolten.

- Escales termomètriques

Procediments - Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els efectes de

la calor en els cossos.

- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills.

- Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.

Actituds - Interpretar la calor com a transferència d‟energia.

- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.

UD6. LA LLUM I EL SO

Conceptes - Les ones i les seves característiques.

- El so.

- Propietats i aplicació del so.

- La contaminació acústica.

- La llum.

- Reflexió de la llum i miralls.

- Refracció de la llum i lents.

- Contaminació lumínica.

Procediments - Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques d'una

ona.

- Identificar el so i la llum com una ona.

- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció.

- Ús d'Internet per a cercar informació.

Actituds

14

- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el so

poden ser focus de contaminació ambiental.

- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament tecnològic.

- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida diària.

UD7: EL MOVIMENT

Conceptes - Trajectòria

- Velocitat

- Desplaçament

- Espai recorregut

- Acceleració

Procediments - Diferenciar entre trajectòria i desplaçament

- Saber aplicar la definició de velocitat

- Passar de m/s a km/h o a partir d'altres múltiples/submúltiples

- Saber dibuixar i interpretar gràfics posició-temps i velocitat-temps.

Actituds - Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d‟un gràfic.

- Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real

7.3. Criteris d’avaluació Unitat 1. L‟estructura dels ecosistemes. Els ecosistemes de la Terra

● Identificar els components biòtics i abiòtics d‟un ecosistema pròxim, valorar-ne la

diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius

de l‟ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels grans biomes de la

Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.

● Explicar els factors abiòtics.

● Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.

● Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.

● Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.

● Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni

natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació

d‟aquest

● Explicar les principals característiques dels ecosistemes

● Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta

● Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears

Unitat 2. La dinàmica interna del planeta

● Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.

● Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes expulsats per

ells.

● Explicar les causes que originen els terratrèmols.

● Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra.

● Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.

● Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.

Unitat 3. Dinàmica externa de la Terra. Roques i minerals.

15

● Distingir els diferents agents geològics.

● Explica el modelatge del relleu mitjançant el agents geològics que hi actuen.

● Entendre la diferència entre erosió i meteorització.

● Explicar la formació i el tipus de roques sedimentàries

● Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques.

● Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.

Unitat 4. L‟energia. Introducció a l‟àtom .

● Introduir el concepte d‟àtom.

● Conèixer les partícules fonamentals que formen l‟àtom.

● Distingir les energies renovables i les no renovables

● Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia

● Identificar els distints tipus de font d'energia.

● Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi

ambient.

● Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics

● Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució de

problemes.

● Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma

cinètica, potencial o calorífica

Unitat 5. La calor i la temperatura

● Conèixer els efectes de la calor sobre els cossos

● Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.

● Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la transformació

d'un estat a un altre de la matèria.

● Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva conversió

Unitat6. La llum i el so

● Definir amb claredat el que és una ona.

● Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de

l'ona.

● Conèixer les principals característiques d'una ona.

● Conèixer les unitats de freqüència.

● Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.

● Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.

● Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.

● Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.

Unitat 7. El moviment

● Diferenciar entre trajectòria i desplaçament.

● Conèixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills

● Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes.

● Saber classificar els tipus de moviment.


1a avaluació UD1: Estructura dels ecosistemes. Ecosistemes de la Terra (volum 2)

16

UD2: La dinàmica interna del planeta (volum 2)

2a avaluació UD3: La dinàmica externa del planeta. Tipus de roques (volum 2)

UD4: L’energia. (volum 3)

3a avaluació UD5: La calor i la temperatura (volum 3)

UD6: La llum i el so ( volum 3)

UD7: La matèria i l’energia (volum 3)


70% Examen

20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori

10% Actitud

● Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o superior a 5,

tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

● L‟alumne/a aprovarà el curs sempre que tingui les tres avaluacions aprovades o en el cas de

tenir-ne una de suspesa, amb una nota superior a 4, si la mitjana de les tres avaluacions és

superior a 5.

RECUPERACIÓ

1 Si l‟alumne no supera la matèria al juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on

realitzarà una prova escrita (70%) de tots els continguts de la matèria. A més a més, haurà de

lliurar la feina d‟estiu que comptarà un 30% de la nota final.

7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries Aquestes són algunes de les pràctiques / activitats que es poden fer durant el curs:

- Estudi de la velocitat.

- Punt de fusió i ebullició de l‟aigua

- Corrents de convecció

- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi de

capses de ressonància i diapasons

- Construcció de la maqueta d‟un volcà.

- Parts de l„ull i l‟oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del so

reflexió i refracció

- Anàlisi del consum d‟energia a Mallorca

- Equilibri tèrmic

- Efectes de la calor sobre els cossos.

A més, es realitzarà una sortida a Sa Duaia relacionant-ho amb els conceptes vistos a la unitat

dels Ecosistemes de la Terra. De manera que es cobreix l‟objectiu d‟estudiar els ecosistemes

de les Illes Balears.

17

7.7. Atenció a la diversitat El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells

alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats

educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d‟acollida

lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han previst per a cada una de les unitats

didàctiques.

Les adaptacions curriculars per a segon d‟ESO s‟elaboraran individualment per a cada alumne

i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament.

7.8. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix,

cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats

específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes

de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar contestant. Aquests alumnes

participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.


1.-Comp. en comunicació

lingüística

2.-Comp. Matemàtica

3.-Comp. en el coneixement i la

interacció amb el món físic

4.-Tract. de la infor. i comp

digital

5.-Competència social i

ciudadana

6.-Competència cultural i

artística

7.-Competència per aprendre a

aprendre

8.-Autonomia i iniciativa

personal

1 2 3 4 5 6 7 8

Unitat 1. L'estructura dels

ecosistemes. x x x x x x

Unitat 1. Els ecosistemes de la

Terra. x x x x x

Unitat 2. La dinàmica interna del

planeta. x x x x x

Unitat 3. El manteniment de la vida x x x x

Unitat 4. L'energia. x x x x x x x

Unitat 5. La calor i la temperatura x x x x x x

Unitat 6. La llum i el so. x x x x x x x

Unitat 7. El moviment. x x x x x x

18

8. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO

Encara que aquest curs la matèria de Ciències naturals s‟ha dividit en dues: Bilogia i geologia

i Física i química, és un mateix professor que imparteix les dues matèries. Per motius

pedagògics, s‟ha optat per no dividir les quatre hores setmanals en les dues matèries, sinó que

s‟impartirà la matèria de Bilogia i geologia durant la primera meitat del curs, i la matèria de

Física i química en la segona meitat del curs. Això implica que en la primera avaluació les

qualificacions de les dues matèries seran iguals, i correspondran a la nota de la part de

Biologia i geologia. En la segona i tercera avaluació cada matèria ja tindrà la seva nota

corresponent. Els pares dels alumnes de tercer ja estan informats d‟aquest fet.

Tot i que el departament de Física i química també dóna la matèria de Biologia i

geologia, en aquesta programació només s‟inclou la matèria de Física i química. La

informació corresponent a la matèria de Biologia i geologia està inclosa en la programació del

departament de Biologia i geologia.

8.1. Continguts i criteris d’avaluació.

U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.

- La ciència.

- La matèria i les seves propietats. Identificar les propietats i magnituds que

serveixen per a caracteritzar la matèria així com les seves unitats

- Diferenciar entre magnituds fonamentals i derivades .

- Sistema internacional d‟unitats. Saber les unitats fonamentals del sistema

internacional.

- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...).

- Factors de conversió. Realitzar canvis d‟unitats amb factors de conversió.

- Elaborar taules i gràfics. El mètode científic.

- Manejar correctament material de laboratori.

U.2: ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA - Propietats de sòlids, líquids i gasos. Distingir les propietats que diferenciïn els

sòlids, dels líquids i dels gasos.

- Teoria cineticomolecular. Utilitzar la teoria cineticomolecular per a interpretar les

propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.

- Canvis d‟estat. Saber anomenar els canvis d‟estat i interpretar-los utilitzant la

teoria cineticomolecular

- Utilitzar instruments de mesura senzills (balança, proveta, termòmetre, etc.).

- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. Interpretar i explicar gràfiques

de refredament i escalfament de substàncies pures

- Lleis dels gasos. Saber predir i calcular el valor d‟alguna magnitud (volum,

temperatura o pressió) d‟una massa de gas aplicant les lleis dels gasos.

U.3: COM ES PRESENTA LA MATÈRIA - Classificació dels sistemes materials. Diferenciar elements, composts,

dissolucions i mescles heterogènies. Identificar exemples de la vida quotidiana.

19

- Separació dels components d‟una mescla amb tècniques com filtració, decantació,

...

- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat. Fer càlculs

de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/l.

- Solubilitat. Explicar el concepte de solubilitat i identificar els factors que afecten

la solubilitat dels sòlids en els líquids i la dels gasos en els líquids.

U.4: PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM

- Electrostàtica. Explicar el fenòmen de l‟electrostàtica a través de diferents

experiments

- L'àtom i les partícules que el formen. Models atòmics. Explicar els diferents

models atòmics. Reconèixer la importància dels models i de la seva confrontació

amb els fets empírics.

- Nombre atòmic i màssic. Calcular els protons, electrons i neutrons d‟un àtom.

- Àtoms, isòtops i ions. Radioactivitat. Distingir entre àtoms neutres i ions.

Identificar isòtops d‟un mateix element i conèixer algunes de les seves

aplicacions

- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del

coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la

Ciència.

U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS - Els elements químics. Conèixer els símbols dels elements.

- Classificació dels elements, la taula periòdica. Explicar per què els elements

s‟ordenen en períodes i grups

- Utilització de la taula periòdica. Diferenciar entre metalls, no metalls i gasos

nobles.

- Identificar els elements químics més comuns

- Conèixer com s‟agrupen els elements: àtoms, molècules i cristalls.

- Nomenclatura de compostos binaris. Valoració de la utilització d'una

nomenclatura comú.

- Conèixer els compostos químics més comuns.

U.6: CANVIS QUÍMICS

- Canvi físic i canvi químic. Diferenciar entre canvi físic i químic.

- Reaccions químiques. Representar reaccions químiques senzilles i ajustar-les.

- Conservació de la massa en una reacció. Càlculs de massa en reaccions

químiques senzilles. Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.

- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques senzilles.

- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la vida

diària i en la indústria.

- Valorar la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat

mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d‟increment

qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.

- Reconeixer les aportacions de la indústria química en el desenvolupament i

fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a

l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.

- Criticar els efectes positius i negatius que produeixen els productes químics

presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi ambient.

20

- Valorar la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de

feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les

normes de seguretat.

- Mostrar interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les

reaccions químiques.

8.2. Possibles pràctiques de laboratori - Materials de laboratori

- Normes de l‟ús del laboratori

- Aplicació del mètode científic.

- Canvi d‟unitats. Factors de conversió.

- Mesura de la densitat

- Canvis d‟estat

- Activitats sobre la concentració de les dissolucions

- Preparació de dissolucions

- Tècniques de separació de mescles

- Coneixement dels elements químics

- Reaccions químiques

8.3. Activitats complementàries i extraescolars Està previst que els alumnes de 3er d‟ESO facin una sortida per visitar el Banc de Sang i

Teixits de les Illes Balears duran la segona avaluació. En aquesta visita ens parlaran de les

característiques de la sang, la importància de la donació de sang, ...

8.4. Atenció a la diversitat El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots

aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats

educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d‟acollida

lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han previst per a cada una de les unitats

didàctiques.

8.5. Metodologia El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix,

cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats

específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en

dossiers i fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar contestant.


1a AVALUACIÓ

2a AVALUACIÓ UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura.

UD 2. Estats físics de la matèria

21

3a AVALUACIÓ

UD 3. Com es presenta la matèria

UD 4. Propietats elèctriques i l‟àtom

UD 5. Elements i compostos químics

UD 6. Canvis químics


70% Examen

20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori

10% Actitud

- Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o

superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

- La nota final de curs és la mitjana de les 2 darreres avaluacions.

- Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir

a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots

els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d‟estiu. L'examen representa el

70% de la nota i la feina d'estiu el 30%. Per poder fer mitjana s'haurà d'obtenir una

nota superior a 3'5 a l'examen.

9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D’E.S.O

9.1. Objectius - Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis que

regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformement accelerat.

- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan en

moviment com sobre els que estan en repòs.

- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.

- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les forces

gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els efectes

d‟aquestes forces sobre el nostre planeta.

- Reconèixer les formes d‟energia i les seves transformacions, així com la seva

conservació en els sistemes físics.

- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens observables en

la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure, la pèrdua d‟energia en

forma de calor en un motor, etc.

- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió, corrosió,

etc.) i explicar com es produeixen.

- Conèixer la importància de la química del carboni.

- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran importància, així

com les bases teòriques que han permès el seu desenvolupament.

- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb fets

observables en la naturalesa.

- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i

conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.

- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l‟entorn i com a motor del

desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les

persones.

- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el

comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d‟aquestes lleis.

22

9.2. Continguts

BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics

Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.

Conceptes - L‟estructura de l‟àtom. El sistema periòdic dels elements químics.

- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L‟enllaç químic: enllaços

iònic, covalent i metàl·lic.

- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d‟enllaç. Estudi

experimental.

Procediments - Classificar els elements en metalls i no metalls

- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç iònic.

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç covalent.

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç metàl·lic.

Actituds - Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor coneixement

de les seves propietats.

- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les substàncies i

les seves característiques bàsiques.

Tema 2. Formulació inorgànica.

Conceptes - Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons les

normes de la IUPAC.

Procediments - Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.

Actituds - Valoració de la utilització d‟una nomenclatura comú.

Tema 3. La reacció química.

Conceptes - Interpretació d‟una reacció química com a ruptura i formació d‟enllaços.

- El mol com a unitat de quantitat de substància.

- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.

Dissolucions. Gasos.

- Intercanvi d‟energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i

exotèrmiques.

- Velocitat de reacció. Disseny i realització d‟experiències per determinar els factors

que la poden modificar.

23

- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers

vius i amb la indústria.

Procediments - Identificar correctament una transformació química.

- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l‟efecte dels distints

factors que afecten a la velocitat de reacció.

- Resolució d‟activitats i exercicis d‟aplicació.

- Resolució de problemes

Actituds - Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.

- Relacionar l‟evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.

- Mantenir unes normes de seguretat, d‟ordre i de neteja en el laboratori.

Tema 4. Formulació orgànica.

Conceptes - Interpretació de les peculiaritats de l‟àtom de carboni: possibilitats de combinació

amb l‟hidrogen i altres àtoms.

- Les cadenes carbonades.

- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema de

l‟increment de l‟efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.

- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.

- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.

- Valoració del paper de la química en la comprensió de l‟origen i desenvolupament de

la vida.

Procediments - Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.

- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs, alcohols i

àcids orgànics senzills.

Actituds - Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en l‟obtenció de

productes útils per les nostres activitats quotidianes.

- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la seva

recuperació i el reciclatge.

Moviment i Forces

Tema 5. El moviment

Conceptes - Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.

- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l‟estudi

experimental de la caiguda lliure.

- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.

24

Procediments - Disseny i realització d‟experiències per a l‟anàlisi dels distints tipus de moviments

senzills.

- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.

- Estudi de fenòmens d‟inducció per a l‟obtenció de la llei de caràcter universal

sempre que sigui possible.

- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.

- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.

-

Actituds - Disposició científica davant el plantejament d‟interrogants al voltant de fets que

ocorren al nostre entorn.

- Potenciació del treball individual i en equip.

- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.

Tema 6. Les forces.

Conceptes - Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d‟interacció.

- Composició de forces. Equilibri de forces.

- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.

Procediments - Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.

- Composar i descomposar forces.

- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.

- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten,

tractant d‟explicar els seus moviments senzills.

- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.

- Disseny i realització d‟experiències que permeten comprovar una hipòtesi

determinada.

- Resolució d‟activitats i exercicis numèrics

-

Actituds - Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d‟experiències i

mesures, així com en la seva representació.

- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.

- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l‟elaboració i presentació

d‟exercicis, informes, activitats, etc.

- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en

l‟expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.

Tema 7. Forces gravitatòries.

Conceptes

25

- L‟astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l‟Univers.

- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.

- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de

l‟enfrontament entre dogmatisme i llibertat d‟investigació. Importància del telescopi

de Galileu i les seves aplicacions.

- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos.

- La concepció actual de l‟Univers. Valoració d‟avenços científics i tecnològics.

Aplicacions dels satèl·lits.

Procediments - Descriure els principals components cosmològics de l‟Univers.

- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.

- Calcular les forces d‟atracció entre els cossos.

- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.

- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.

Actituds - Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l‟ordre cosmològic

universal.

- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre planeta, sinó

també a tot l‟Univers.

Energia, treball i calor.

Tema 8. Treball i energia.

Conceptes - Valoració del paper de l‟energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i

inconvenients de les diverses fonts d‟energia.

- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d‟energia: cinètica i potencial

gravitatòria.

- Estudi de l‟eficàcia en la realització d‟un treball: concepte de potència.

- Llei de conservació i transformació de l‟energia i les seves implicacions.

Procediments - Obtenció de la informació mitjançant l‟observació natural.

- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l‟energia i el treball.

- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen transformacions

d‟energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.

- Utilització del Principi de Conservació de l‟Energia Mecànica aplicant-lo a aparells i

màquines d‟ús quotidià, identificant les energies transformades i comparant consums

i rendiments.

- Anàlisi d‟algunes màquines simples.

Actituds - Valoració de la importància que les magnituds d‟energia, treball i potència tenen en la

indústria i la tecnologia.

26

- Valoració de la necessitat d‟explotar racionalment les fonts d‟energia, sobre tot

aquelles que no són renovables.

Tema 9. Forces i pressions en fluids.

Conceptes - La pressió. Principi fonamental de l‟estàtica de fluids.

- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d‟experiències per posar-la de manifest.

- Principis de Pascal i d‟Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.

Procediments - Disseny i realització d‟experiències amb emissió d‟hipòtesis i control de variables per

a determinar magnituds com la pressió i la força de l‟empenta deguda als fluids.

- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida quotidiana.

Actituds - Disposició al plantejament d‟interrogants davant els fets que passen al nostre entorn.

- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i

realització d‟experiències.

- Responsabilitat i prudència en la pràctica d‟esports relacionats amb la nàutica.

- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra vida

quotidiana.

Tema 10. Transferència d’energia: calor.

Conceptes - Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.

- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d‟estat i dilatació

- Equivalència entre calor i treball

- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació

Procediments - Canvi d‟unitats de la temperatura

- Calor absorbit i cedit en un canvi d‟estat

- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d‟estat

- Pas de calories a joules

- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana

Actituds - Diferenciar entre temperatura i calor

- Identificar la calor com a transferència d‟energia

- Ser conscient de la importància de l‟aïllament en l‟estalvi energètic casolà

9.3. Criteris d’avaluació Amb els següents criteris d‟avaluació s‟indica quins són els objectius mínims que s‟ hauran

d'assolir.

1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir d‟altres

preexistents.

27

2. Diferenciar entre processos físics i químics.

3. Saber utilitzar la taula periòdica.

4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes numèrics.

5. Distingir els distints tipus d‟enllaç i conèixer les propietats del compost format.

6. Formular correctament compostos inorgànics.

7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d‟equacions químiques prèviament ajustades.

8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals.

9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i

insaturats.

10. Descriure les característiques d‟un moviment a partir de gràfics espai-temps i velocitat-

temps.

11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i uniformement

accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les unitats de velocitat I

acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.

12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la dinàmica.

Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en relació a altres

cossos.

13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d‟objectes sobre els quals actuen forces

constants.

14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l‟atracció entre

masses i l‟acceleració de la gravetat en els planetes.

15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució de

problemes.

16. Explicar la conservació de l‟energia i la seva importància en els sistemes físics.

Relacionar la variació de l‟energia mecànica que s‟ha produït en un determinat procés

amb el treball que s‟ha realitzat.

9.4 Temporalització Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:

BLOC 1 .- L‟àtom i els canvis químics

BLOC 2 .- Moviment i Forces

BLOC 3 .- Energia, treball i calor.

28

La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats que es realitzaran és la

següent:

1a

AVALUACIÓ

Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.

Tema 2. Formulació inorgànica.

Tema 3. La reacció química.

2a

AVALUACIÓ

Tema 4. Formulació orgànica.

Tema 5. El moviment.

Tema 6. Les forces. Forces gravitatòries.

3a

AVALUACIÓ

Tema 7. Treball i energia

Tema 8. Forces i pressions en fluids.

Tema 9. Transferència d‟energia: calor.


Examen 80 %

Feina diària

Pràctiques de laboratori

Actitud

20 %

● Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o

superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

● La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per

poder fer la mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part.

● Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de

presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on realitzarà una prova

escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar de tota la

matèria donada durant el curs (80% de la nota). A més a més, haurà de lliurar la feina

d'estiu (20% de la nota).

9.6. Pràctiques de laboratori - Observació de propietats de diferents elements químics.

- Classificació de substàncies segons el tipus d‟enllaç.

- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.

- Estudi del moviment rectilini uniforme.

- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.

- La força de fregament.

- Càlcul de g amb el pèndol.

29


1.-Comp. en comunicació

lingüística

2.-Comp. Matemàtica

3.-Comp. en el coneixement i la

interacció amb el món físic

4.-Tract. de la infor. i comp

digital

5.-Competència social i

ciudadana

6.-Competència cultural i

artística

7.-Competència per aprendre a

aprendre

8.-Autonomia i iniciativa

personal

1 2 3 4 5 6 7 8

Tema 1. sistema periòdic i enllaç x x x x x x

Tema 2. Formulació inorgànica x x x x

Tema 3. La reacció química x x x x x x

Tema 4. Formulació orgànica. x x x x

Tema 5. El moviment x x x x x x

Tema 6. Les forces. Forces

gravitacionals. x x x x x x x x

Tema 7. Treball i energia x x x x x x

Tema 8. Forces i pressions en

fluids. x x x x x x

Tema 9. Transferència d‟energia:

calor x x x x x x

10. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT

10.1 Objectius de la materia

1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models

més importants i generals de la física i de la química. Aplicar-los per explicar situacions reals

i de la vida quotidiana.

2. Tenir una visió global de la física i la química i una formació científica bàsica sòlida i

aplicable en futurs estudis.

3. Emprar el mètode científic per abordar la solució de problemes teòrics o reals qualitatius i

quantitatius mitjançant la formulació d‟hipòtesis, la recerca d‟informació, l‟elaboració

d‟estratègies de resolució, el disseny d‟experiments, el tractament de dades, l‟anàlisi de

resultats i l‟elaboració dels corresponents informes.

4. Relacionar els nous continguts de l‟assignatura amb els previs i amb els d‟altres matèries

per construir un cos coherent de coneixements.

30

5. Expressar conceptes científics bàsics de la física i de la química i fer-los servir per raonar

de forma coherent i adequada al nivell corresponent de coneixements.

6. Utilitzar habitualment i amb destresa les tecnologies de la informació i la comunicació per

fer simulacions, tractar dades, i extreure i emprar informació de fonts diverses.

7. Dissenyar i dur a terme activitats experimentals, emprant els mitjans disponibles, i parant

especial atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.

8. Analitzar i comparar diferents plantejaments i hipòtesis de forma crítica, valorant la

importància del rigor i del raonament sobre les postures tancades o dogmàtiques.

9. Reconèixer la importància de la ciència en la societat, en la tecnologia i en el medi ambient,

el seu caràcter dinàmic i evolutiu, i la seva aportació al desenvolupament del pensament

humà.

10.2 Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències Comunicació lingüística

La lectura de textos i enunciats de problemes o qüestions proporciona als alumnes un

vocabulari científic cada vegada més extens i fomenta la comprensió lectora. El

desenvolupament de les respostes a qüestions teoricopràctiques incideix sobre l‟expressió

escrita, mentre que les exposicions de treballs i el debat milloren l‟expressió oral.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

La resolució d‟exercicis numèrics que requereix l‟ús de la calculadora, el treball amb

equacions, la notació científica, els canvis d‟unitats, el càlcul vectorial i les altres eines de

càlcul contribueixen a desenvolupar la competència matemàtica. La interpretació de resultats

de problemes o d‟experiències, el treball experimental i la recerca d‟arguments també

fomenten la competència en ciència i tecnologia.

Competència digital

Les tecnologies de la informació i la comunicació permeten emprar aplicacions informàtiques

per tractar dades o elaborar informes, programes específics per fer simulacions o visualitzar

determinats processos, i Internet per obtenir informació.

Aprendre a aprendre

El disseny d‟estratègies per plantejar un petit treball, sigui de laboratori de recerca, i la

resolució de qüestions teoricopràctiques o de problemes obliguen als alumnes a desenvolupar

la creativitat, raonar sobre el procediment a seguir i a avaluar els resultats obtinguts. La

lectura de textos científics i la discussió de les idees, d‟altra banda, fomenten l‟esperit crític i

l‟autonomia en l‟aprenentatge.

Competències socials i cíviques

L‟interès pels problemes mediambientals, la consciència del compromís de la ciència amb el

benestar social i el progrés, i la pràctica del debat constructiu i l‟intercanvi d‟idees

antagòniques contribueixen al desenvolupament d‟aquest tipus de competències.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

31

Les petites recerques i experiments de laboratori i la comunicació dels resultats fan que els

alumnes hagin d‟actuar de forma creativa i imaginativa en el disseny del treball, avaluar els

resultats i comunicar-los de forma adequada.

10.3. Continguts i criteris d’avaluació

Continguts generals - Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.

- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i

trobar respostes a qüestions més o menys obertes.

- Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.

- Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats per contrastar hipòtesis.

- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una investigació o en

la resolució de problemes.

- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents

fenòmens naturals.

- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l‟ús de tècniques bàsiques de

l‟àmbit científic i l‟aplicació de conceptes.

- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els laboratoris de

química i de física, com també l‟adquisició d‟hàbits que impliquin un maneig i una

cura correctes del material, i un comportament conforme a les normes de seguretat en

el laboratori i en el tractament de residus.

- Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per

exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.

- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.

- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.

- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el

vocabulari adequat.

- Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva conservació i

protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de

la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions

dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Unitat 1. Magnituds i unitats a la química. - Massa. Unitats. Massa atòmica, massa molecular. Unitat de massa atòmica.

- Volum i densitat

- Nombre d‟Avogadro. El mol. Massa molar i volum molar

- Altres magnituds i unitats, múltiples i submúltiples. Factors de conversió. Xifres

significatives. Notació científica

Unitat 2. Estats de la matèria. Els gasos - Estats d‟agregació de la matèria. Teoria cineticomolecular

- Canvis d‟estat. Interpretació segons la teoria cineticomolecular

- Lleis dels gasos perfectes o ideals. Llei general dels gasos perfectes. Principi d‟Avogadro.

Equació general dels gasos

- Aplicacions de l‟equació general dels gasos. Determinació de la massa molar i la densitat

d‟un gas

32

- Mescla de gasos. Llei de Dalton de les pressions parcials

Unitat 3. Mescles i dissolucions - Mescles homogènies i heterogènies

- Suspensions i col·loides

- Dissolucions. Tipus de dissolucions

- Composició de les dissolucions: Tant per cent en massa i en volum, grams per litre,

Molaritat i fracció molar

- Substàncies solubles i insolubles

- Solucions saturades i sobresaturades. Solubilitat, corbes de solubilitat

- Solucions de gasos en líquids. Corbes de solubilitat

- Material de laboratori per a preparar dissolucions

- Propietats col·ligatives

Unitat 4. Estructura atòmica, taula periòdica i enllaç químic - L‟àtom, evolució històrica. Teoria atòmica de Dalton

- Models atòmics (Thomson, Rutherford, Bohr)

- Ampliació de la teoria de Bohr. Orbitals atòmics

- Model actual de l‟àtom

- Nombre atòmic, nombre màssic. Isòtops i ions

- Els elements més comuns

- Ordenació periòdica dels elements. Taula periòdica

- Enllaç químic. Regla de l‟octet

- Enllaç iònic. Propietats dels compostos iònics

- Enllaç covalent. Teoria de Lewis

- Enllaç metàl·lic. Propietats dels metalls

- Llei de les proporcions definides. Determinació de fórmules empíriques i moleculars

- Mètodes actuals per a l‟anàlisi de substàncies: espectrometria, espectroscopia, difracció de

raigs X i cromatobrafia.

Unitat 5. Formulació i nomenclatura inorgànica. - Introducció. Conceptes generals

- Valències / nombres d‟oxidació

- Nomenclatura dels elements

- Compostos binaris: hidrurs i altres compostos binaris amb hidrogen, òxids, peròxids, altres

compostos binaris

- Compostos ternaris i quaternaris: hidròxids, oxoàcids, oxosals, sals àcides

- Ions: ions monoatòmics i homonuclears, ions heteropoliatòmics

Unitat 6. Reaccions químiques. - Les reaccions químiques i la seva importància. Reactius i productes

- La teoria de les col·lisions

- Factors que afecten la velocitat de reacció

- Tipus de reaccions químiques segons la complexitat de les substàncies

- Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria.

- Llei de conservació de la massa

- L‟equació química. Ajust

- Càlculs estequiomètrics amb masses

- Càlculs estequiomètrics amb volums

- Càlculs estequiomètrics en dissolucions

33

- Reactiu limitant i en excés

- Rendiment d‟una reacció

- Puresa dels reactius

- Reaccions d‟interès biològic o industrial

- Reaccions àcid-base

- Reaccions de combustió

- Reaccions d‟oxidació-reducció

- Reaccions de precipitació

-Repercussions mediambientals d‟alguns processos químics: pluja àcida i efecte hivernacle

Unitat 7. Transformacions energètiques i espontaneitat de les reaccions químiques -Introducció a la termoquímica. Sistemes termodinàmics. Variables termodinàmiques.

Treball. Calor. Equivalència entre treball i calor

- Primer principi de la termodinàmica (energia interna). Transferències de calor a volum

constant i a pressió constant (entalpia)

- Entalpia. Processos (reaccions) endotèrmics i exotèrmics. Entalpia de reacció. Entalpia de

formació. Entalpia d‟enllaç. Llei de Hess. Càlcul de l‟entalpia de reacció a partir de: les

entalpies de formació, les entalpies d‟enllaç, la llei de Hess. Altres mètodes

- Segon principi de la termodinàmica: entropia. Entropia molar estàndard. Entropia d‟una

reacció

- Espontaneïtat de les reaccions: energia lliure de Gibbs. Condicions d‟equilibri i

espontaneïtat. Energia lliure de Gibbs de formació. Energia lliure de Gibbs de reacció

- Aplicacions energètiques de les reaccions químiques. Dispositius fred-calor. Valor energètic

dels aliments. L‟energia i els combustibles (l‟hidrogen combustible del futur; combustibles

fòssils i contaminació, efecte hivernacle)

Unitat 8. Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura - Química inorgànica vs química orgànica

- Característiques del carboni i dels compostos orgànics

- La fórmula en els compostos orgànics. Geometria

- Isomeria

- Hidrocarburs. Formulació i nomenclatura. Propietats i usos

- Derivats halogenats

- Compostos oxigenats

- Compostos nitrogenats

- Elecció del grup principal i de la cadena principal

- Compostos orgànics d‟origen natural o sintètic

- Obtenció de productes orgànics per a ús industrial (carbó i petroli)

Unitat 9. Cinemàtica - Conceptes (punt material, sistema de referència, posició, trajectòria, desplaçament,

distància recorreguda)

- Sistemes de referència inercial i no inercial. Principi de relativitat de Galileu

- Velocitat mitjana i instantània

- Acceleració

- Tipus de moviment

- Moviment rectilini uniforme (MRU)

- Moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA)

- Moviment de caiguda lliure

- Combinació de dos MRU

34

- Tir parabòlic

- Moviments circulars (MCU i MCUA)

- Moviment harmònic simple

Unitat 10. Dinàmica - Forces: concepte, caràcter vectorial i unitats

- Llei de Hooke. Dinàmica del moviment harmònic simple

- Composició de forces

- Lleis de Newton

- Tipus de forces (gravitatòria, normal, fregament, electrostàtica, d‟empenyiment)

- Les forces i el moviment: Moviments MRU i MRUA en un pla horitzontal. Moviments en

un pla inclinat. Moviment de cossos penjats per un fil (tensió). Dinàmica del moviment

circular

- Quantitat de moviment o moment lineal (p). Impuls mecànic

- Principi de conservació de la quantitat de moviment

Unitat 11. L’enrgia i la seva transferència - L‟energia

- Treball

- Potència (rendiment)

- Energia cinètica i potencial

- Conservació de l‟energia mecànica (principi de conservació de l‟energia)

- Teorema de les forces vives

- Energies cinètica i potencial del moviment harmònic simple

- Diferència de potencial elèctric

Unitat 12. El corrent elèctric. - El corrent elèctric.

- Intensitat de corrent. L‟amperímetre

- Diferència de potencial. Font d‟alimentació . El voltímetre

- Llei d‟Ohm. La resistència elèctrica. Resistivitat. ‟ohmímetre

- Energia i potència elèctrica. Efecte Joule.

- Associació de resistències

- Circuits de corrent continu.

- Instruments de mesura: el voltímetre i l‟amperímetre

- Generadors. Fem, resistència interna i ddp disponible

- Associació de generadors

10.4 Seqüenciació i temporalització

1a avaluació

UD1: Magnituds i unitats a la química

UD2: Estats de la matèria. Els gasos

UD3: Mescles i dissolucions

UD4: Estructura atòmica, taula periòdica i enllaç químic

UD5: Formulació i nomenclatura inorgànica

2a avaluació UD6: Reaccions químiques

UD7: Transformacions energètiques i esponteneïtat de les reaccions

35

químiques

UD8: Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura

UD9: Cinemàtica

3a avaluació

UD10: Dinàmica

UD11: L’energia i la seva transferència

UD12: El corrent elèctric

10.5 Metodologia L‟orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es parteix de

les idees prèvies de l‟alumnat, i a través de les corresponents activitats, provocar una

aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat d‟explicació i predicció.

Per això es tindrà en compte que:

a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada tema,

sobre els diferents conceptes a estudiar.

b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l‟aprenentatge de

l‟alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com afavorir

reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels distints

alumnes i les conclusions extretes per cada un d‟ells es posaran a l‟abast de la resta del grup-

classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar possibles alternatives als

problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada entre tots.

c) Es donarà importància als continguts actitudinals, ja que són els que asseguren

l‟adopció de conductes respectuoses amb l‟entorn.

d) S‟utilitzarà l‟entorn Moodle l‟email o blocs per passar material a l‟alumnat, exercicis

de repàs o d‟ampliació, material de suport a les explicacions de classe i com a forma

d‟entregar treballs de classe.

10.6 Procediments d'avaluació Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :

- Les proves escrites al final de cada tema (o temes)..

- L‟actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe

- Els treballs encomanats.

- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.

Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per avaluar el

grau d‟aprenentatge del grup.

10.7 Criteris de qualificació ● 85 % conceptes: proves escrites

● 15% procediments, actitud, interès, participació i realització de la feina feta a casa.

Aquest percentatge només servirà per pujar nota si la nota de les proves escrites és

superior a 4,5.

36

Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o superior a 5,

tenint en compte els percentatges esmentats.

La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per poder fer la

mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part. Si és inferior en alguna de les dues parts es

considerarà l‟assignatura suspesa.

Recuperació 1 Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-

se a la convocatòria extraordinària de setembre, on es realitzarà una prova escrita de tots

els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar de la part de química i la part de

física.

2 Per aprovar l‟assignatura a la prova de setembre, la mitjana de les parts de física i

química d‟aquesta prova ha de ser superior a 5. Per a poder fer aquesta mitjana s‟ha de

treure un mínim de 4 en cada part, si la nota és inferior en alguna de les dues parts es

considerarà suspesa l‟assignatura.

10.8 Material didàctic ● Llibre de text i fotocòpies facilitades pel professor

● Ordinador, connexió a la xarxa amb canó d‟imatge.

11. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT

11.1 Objectius. 1. Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models més

importants de la química, valorant el paper que tenen en el seu desenvolupament.

2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar situacions

reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida quotidiana.

3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica

(plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i realitzar activitats

experimentals) i els procediments propis de la química.

4. Comprendre la naturalesa de la química i les seves limitacions així com les seves

relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de preservar el medi

ambient, de promoure estils de vida saludables i de treballar per la millora de la

qualitat de vida.

5. Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics de química

amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic adequat com per

explicar-los en conversacions quotidianes.

6. Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una opinió pròpia

que els permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la

química.

7. Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química mostrant una

actitud flexible i obert davant opinions diverses.

8. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les seves relacions

amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de la Terra i medi ambient, la

física i la geologia.

9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit crític, la

tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.

37

10. Reconèixer i valorar el coneixement científic en l‟àmbit de la química com a element

inseparable del coneixement general i la formació integral de les persones.

11.2 Continguts i temporalització

UNITAT 1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (repàs). (2 setmanes)

CONCEPTES ● Formulació inorgànica.

● Formulació orgànica

PROCEDIMENTS ● Saber formular i anomenar els principals composts inorgànics i orgànics

ACTITUDS ● Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la química

UNITAT 2. REPÀS DE QUÍMICA. ESTEQUIOMETRIA (2 setmanes)

CONCEPTES - Relacions entre massa, mol, nombre d'àtoms, molècules i ions, massa molecular

- Determinació de fórmules empíriques i moleculars

- Lleis dels gasos. Variables que intervenen en càlculs amb gasos. Relacions

qualitatives entre gasos i mescles de gasos

- Estequiometria. Reactius o productes gasosos o en dissolució. Ajustament de

reaccions. Reactiu limitant, reactiu en excés, riquesa d'un reactiu. Rendiment

d'una reacció.

- Dissolucions: expressions de la concentració, mescles i dilucions

PROCEDIMENTS ● Calcular la massa, número de mols, massa molecular, número de molècules o

àtoms, ... A partir de les dades donades.

● Determinació de fórmules empíriques i moleculars a partir la composició

centesimal o l'anàlisi elemental.

● Utilitzar la llei de gasos i les lleis de mescles de gasos per a trobar alguna de les

magnituds que caracteritzen l'estat gasós, o per a trobar el número de mols d'un

gas.

● Realitzar càlculs estequiomètrics per a trobar quantitats de productes o reactius,

tenint en compte l'estequiometria de les reaccions, la presència o no de reactius

limitants i el rendiment de la reacció.

● Expressar la concentració de dissolucions de diferents formes.

● Calcular el volum de dissolvent necessari per a fer dilucions a partir d'una

dissolució més saturada.

● Anomenar el material i conèixer el procediment necessari per a la realització de

dissolucions i dilucions a nivell de laboratori.

ACTITUDS ● Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees

38

● Valorar la utilitat dels càlculs estequiomètrics i altres càlculs com a fonamentals

per a la realització de treball científic en química.

UNITAT 3. ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA (3 setmanes)

CONCEPTES - Model Atòmic de Rutherford. Les seves limitacions. Model atòmic de Bohr.

- Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesis de Planck. Efecte fotoelèctric.

- Bases de la mecànica quàntica: la hipòtesi de De Broglie i el principi d‟incertesa de

Heisenberg.

- Introducció al model quàntic. Nombres quàntics i orbitals atòmic (Geometria dels s i

p).

- Nivells energètics i configuracions electròniques: principi d‟Aufbau, principi

d'exclusió de Pauli i principide màxima multiplicitat de Hund.

PROCEDIMENTS ● Anàlisi històrica sobre l‟evolució de les teories atòmiques i la seva relació amb

l‟experimentació i el tractament empíric d‟una ciència.

● Plantejament i acotació dels problemes que planteja l‟estructura de l‟àtom,

formulació d‟hipòtesis i d‟experiències per contrastar-les.

● Càlcul d‟energies de radiacions amb l‟equació de Planck i localització a l‟espectre

electromagnètic.

● Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.

● Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de radi de les

òrbites de l‟àtom d‟hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i trànsits electrònics.

● Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons

● Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.

● Escriptura de configuracions electròniques d‟àtoms i de ions.

ACTITUDS ● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d‟una

investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.

● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es

construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen

els anteriors.

● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca

de nous models teòrics.

UNITAT 4. SISTEMA PERIÒDIC (2 setmanes)

CONCEPTES ● La taula periòdica actual. Justificació electrònica.

● Propietats periòdiques: radi atòmic i iònic, energia d'ionització, afinitat electrònica i

electronegativitat

PROCEDIMENTS

39

● Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l‟àtom i la ubicació en

la taula periòdica.

● Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva

situació a la taula periòdica.

● Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu estat

natural.

● Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves diferències.

ACTITUDS ● Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es

construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen

els anteriors.

● Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca

de nous models teòrics.

● Valoració dels sistemes de classificació en l‟organització de la informació.

● Reconeixement de la importància de la tenacitat dels científics en el descobriment

de fenòmens i l‟elaboració de teories

● Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.

UNITAT 5. ENLLAÇ QUÍMIC (3 setmanes)

CONCEPTES ● Enllaç iònic. Concepte de xarxa cristal·lina i concepte d'índex de coordinació.

Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels compostos iònics: duresa,

punt de fusió, solubilitat i conductivitat elèctrica.

● Enllaç covalent. Model de Lewis, teoria de l'enllaç de valència (enllaç sigma i pi),

geometria de molècules senzilles (p. ex. BeF2, BF3, CH4, NH3, H2O) segons el

mètode de la repulsió de parells d'electrons de la capa de valència i/o hibridació

d'orbitals (sp, sp2 i sp

3). Polaritat dels enllaços i les molècules.

● Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i enllaç per pont

d'hidrogen.

● Propietats dels compostos covalents moleculars i xarxes covalents: punt de fusió i

ebullició, solubilitat, conductivitat elèctrica i duresa.

● Enllaç metàl·lic. Propietats dels compostos metàl·lics: brillantor, ductilitat i

mal·leabilitat, conductivitat tèrmica i elèctrica.

PROCEDIMENTS ● Conèixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a: configuració

electrònica –enllaç, enllaç –propietats.

● Justificar la geometria de molècules senzilles.

● Aplicació del principi bàsic de l‟evolució vers una situació de mínima energia en

la unió d‟àtoms.

● Deducció a partir d‟una teoria general de l‟enllaç de les característiques més

importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.

● Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres

energètics.

● Realitzar diagrames d‟estructures de Lewis per diferents substàncies.

● 17.Descripció de la formació d‟enllaços covalents senzills i múltiples i de la seva

contribució a la geometria molecular.

40

● 18. Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter polar o

apolar.

● 19. Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar les

propietats que es puguin derivar.

● 20. Utilització de models tridimensionals per representar cristalls, molècules i

sòlids cristal·lins.

.

ACTITUDS ● Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització d‟una

investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.

● Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories científiques.

● Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu rigor i les

seves aportacions.

● Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions, com en

les tasques d‟aula per afavorir la concepció de la ciència com una activitat social

en equip.

UNITAT 6. TERMOQUÍMICA (4 setmanes)

CONCEPTES ● Introducció a la Termodinàmica. Funcions d‟estat. Energia interna i temperatura.

● La calor i el treball. Primer Principi de la Termodinàmica.

● Reaccions a pressió constant: concepte d‟entalpia, diagrames entàlpics, entalpia

estàndard de formació, entalpia de reacció.

● Equacions termoquímiques. Processos endotèrmics i exotèrmics.

● Aplicació de la llei de Hess. Entalpia d'enllaç.

● Espontaneïtat de les reaccions químiques: entropia i energia lliure de Gibbs.

● Influència de la temperatura en l‟espontaneïtat d‟una reacció.

● Contaminació per CO2 . Efecte hivernacle.

PROCEDIMENTS ● Càlcul de l‟energia d‟un procés químic en relació a la seva estequiometria.

● Resolució de problemes de càlculs d‟entalpies de reacció a partir d‟entalpies de

formació, a partir d‟entalpies d‟enllaç o per aplicació de la Llei de Hess.

● Anàlisi experimental de la calor que es desprèn o s‟absorbeix en diferents

reaccions químiques.

● Relació de l‟espontaneïtat d‟una reacció química amb els signes d‟entalpia i

d‟entropia.

● Aplicació de l‟energia lliure a la determinació de l‟espontaneïtat d‟una reacció.

ACTITUDS ● Actitud crítica envers l‟excés de reaccions de combustió produïdes a la indústria,

valorant les seves repercussions sobre el medi ambient i el canvi climàtic.

● Valoració de la transcendència del coneixement generat per la termodinàmica i

les seves aplicacions industrials i tecnològiques.

41

● Curiositat i anàlisi crítica sobre les informacions que apareixen en els mitjans de

comunicació respecte a les repercussions mediambientals i sobre el canvi climàtic

dels diferents processos químics quotidians o industrials.

UNITAT 7. CINÉTICA QUÍMICA (2 setmanes)

CONCEPTES ● Reaccions lentes i ràpides

● Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat

● Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d‟activació

● Dependència de la velocitat de reacció amb la concentració

● Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors

PROCEDIMENTS

● Calcular velocitats de reacció

● Aplicació de la teoria de col·lisions a l‟estudi dels equilibris.

● Interpretació de gràfics energètics de l‟evolució temporal d‟una reacció i

deducció de l‟energia d‟activació.

● Comentaris i lectures sobre l‟interès dels catalitzadors.

ACTITUDS

● Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i conservacions

de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.

● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball

experimental.

UNITAT 8. EQUILIBRI QUÍMIC (2 setmanes)

CONCEPTES ● Aspecte dinàmic de les reaccions químiques. Equilibri químic

● La constant d‟equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació

● Modificació de l‟estat d‟equilibri. Principi de Le Chatelier aplicació al procés de

Haber-Bosch de producció industrial de l‟amoníac

● Equilibris heterogenis. Reaccions de precipitació

PROCEDIMENTS

● Resolució de problemes aplicant les lleis de l‟equilibri.

● Realització de prediccions sobre l‟evolució d‟un procés químic lligat a una

situació d‟equilibri químic, partint d‟una situació de no equilibri.

ACTITUDS

● Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el treball

experimental.

● Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions químiques i la

necessitat del seu control.

42

UNITAT 9. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS (4 setmanes)

CONCEPTES ● Concepte d‟àcid i base. Teoria d'Arrhenius i les seves limitacions. Teoria de

Brönsted-Lowry.

● Fortalesa relativa dels àcids i les bases. Constants d‟acidesa i basicitat (Ka i Kb).

Grau de dissociació.

● Equilibri iònic de l‟aigua (Kw). Concepte de pH. Càlcul de pH de dissolucions

aquoses d‟àcids i bases.

● Reaccions de neutralització. Corba de valoració. Indicadors.

● Estudi qualitatiu de les reaccions d'hidròlisi.

● Àcid sulfúric. Importància a nivell industrial. Pluja àcida.

PROCEDIMENTS

● Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de

cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples plantejats.

● Resolució de problemes relacionats amb el pH d‟àcids i bases forts i febles i amb

les corresponents constants de ionització quan calgui.

● Aplicació del concepte d‟hidròlisi per deduir el grau d‟acidesa o basicitat de

diferents dissolucions.

● Realització experimental d‟una valoració àcid/base.

ACTITUDS ● Valoració de la transcendència de l‟acidesa en diferents sistemes naturals i

artificials així com de l‟impacte que pot tenir la seva modificació.

● Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix a la

modificació de les condicions ambientals.

● Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de laboratori

abans del seu abocament.

UNITAT 10. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)

CONCEPTES ● Concepte d'oxidació i reducció. Substàncies oxidants i reductores. Nombre

d‟oxidació. Igualació de reaccions redox pel mètode de l'ió electró.

● Càlculs estequiomètrics.

● Estudi de piles electroquímiques. Elèctrode de referència (elèctrode normal

d'hidrogen), potencials normals de reducció, força electromotiu de la pila, funció

del pont salí. Predicció del sentit de les reaccions redox a partir dels potencials

normals.

● Electròlisi.

● Corrosió del ferro i la seva prevenció

PROCEDIMENTS

● Identificació dels processos d‟oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o guany

d‟electrons així com de la simultaneïtat d‟ambdues situacions.

43

● Utilització del mètode de l'ió/electró per l‟ajustament de reaccions redox.

● Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.

● Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls establint

una escala relativa de la seva força reductora.

● Realització experimental d‟una pila Daniell i mesura de la seva força

electromotriu.

● Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir dels

potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila corresponent.

● Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del cas

concret del ferro i les formes d‟evitar els inconvenients d‟aquest fenomen.

● Recerca d‟informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més

significatives de les piles i acumuladors.

● Diferenciació dels fenòmens de l‟electròlisi i de les piles electroquímiques.

● Avaluació d‟algunes de les principals aplicacions industrials dels processos

electrolítics.

ACTITUDS ● Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses activitats de

la vida quotidiana i industrials.

● Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la protecció

del medi ambient.

● Valoració de l‟interès social de la indústria química relacionada amb els

processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat de

correcte tractament dels seus residus.

UNITAT 11. QUÍMICA ORGÀNICA (4 setmanes)

CONCEPTES ● Compostos orgànics: característiques generals.

● Isomeria.

● Formulació i nomenclatura de les principals funcions orgàniques (enllaç doble i

triple, compostos aromàtics, alcohols, èters, aldehids, cetones, àcids carboxílics,

èsters,derivats halogenats, nitroderivats, amines i amides).

● Introducció a la reactivitat orgànica: reaccions de substitució, addició i

eliminació.

● Compostos clorofluorocarbonats (CFC, freó 012): aplicacions industrials i

impacte ambiental.

● Fermentació de la glucosa i grau alcohòlic.

● Importància dels polímers.

PROCEDIMENTS ● Relacionar les característiques d'un compost orgànic amb la seva estructura.

● Representar l'estructura tridimensional de diferents isòmers.

● Identificar diferents tipus de reaccions orgàniques.

ACTITUDS

44

● Valorar l'interès econòmic i industrial dels compostos orgànics.

● Valorar la importància dels polímers en la societat actual.

● Ser conscient de la limitacions dels recursos que permeten obtenir compostos

orgànics.

11.3 Criteris d’avaluació 1. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.

2. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.

3. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l‟estequiometria de les reaccions

químiques.

4. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l‟aspecte energètic de les reaccions

químiques.

5. Calcular entalpies de reacció a partir d‟energies estàndard de formació o de les energies

d‟enllaç.

6. Aplicar la llei de Hess per tal de calcular energies de reacció a partir de les energies

corresponents a altres reaccions químiques.

7. Deduir la possible espontaneïtat d‟una reacció química i explicar raonadament la

influència de la temperatura sobre l‟espontaneïtat del procés.

8. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades experimentals.

9. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida quotidiana de

determinats catalitzadors.

10. Donada la constant d‟equilibri d‟una reacció i la quantitat inicial d‟algun reactiu i/o

producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies químiques que

intervenen en el procés.

11. Calcular la constant d‟equilibri d‟una reacció a partir de dades obtingudes

experimentalment.

12. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura, pressió,

volum del recipient i concentració d‟alguna de les espècies que intervenen en la reacció)

sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament d‟aquest quan es varia

algun d‟aquests factors.

13. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d‟àcid i de base segons les teories de

Brönsted-Lowry i d‟Arrhenius.

14. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les substàncies

presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com l‟aplicació del concepte de

pH.

15. Identificar reaccions d‟oxidació-reducció en processos que es produeixen en el nostre

entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.

16. Donats el potencials de reducció estàndard d‟algunes espècies químiques, indicar com es

pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.

17. Explicar de forma qualitativa el concepte d‟electròlisi i conèixer algunes aplicacions.

18. Conèixer, aplicar i relacionar :

- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques.

- Configuració electrònica i enllaç.

- Enllaç i propietats de les substàncies.

19. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d‟hibridació i/o el

mètode de repulsió de parells d‟electrons.

11.4 Criteris de qualificació La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits durant

aquella avaluació.

45

Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el curs.

Si la mitjana és inferior a cinc, l‟alumne té la matèria suspesa, a no ésser que aprovi l‟examen

final del mes de maig.

L‟examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix per

recuperar o augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats).

Els alumnes que no hagin superat l'assignatura al més de maig es podran presentar a

un examen al mes de setembre, si la nota d'aquest és inferior a 5 l'assignatura quedarà

suspesa, la nota final de l'assignatura serà l'obtinguda a l 'examen.

11.5 Activitats complementàries Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de química. És una activitat

voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes segons la

nota mitjana fins a l‟hora de la inscripció. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.

12 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT

12.1 Objectius generals:

La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l‟alumnat les següents capacitats:

1. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes d'interès

i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i models), com

també les estratègies utilitzades en la seva construcció.

2. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats per

explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics i

experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.

3. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la Física,

tant en un context científic com en conversacions quotidianes.

4. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de

representació.

5. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant les seves

aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic, canviant, complex i

evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta la investigació actual en

aquest àmbit de la ciència.

6. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves relacions amb

altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del coneixement general i

de la formació integral de les persones, i les seves aportacions a l'evolució cultural de la

humanitat.

7. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves limitacions

i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot acceptant la necessitat

de preservar el medi ambient i de procurar una millora de las condicions de vida de la

humanitat, i per assolir un futur satisfactori i sostenible.

8. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context

d‟investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d‟assolir objectius

prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i d'acord amb les

normes de seguretat de les instal·lacions.

9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit crític, la

tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.

46

10. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar amb

simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-les,

fonamentar els treballs i adoptar decisions..

12.2 Continguts.

CONTINGUTS GENERALS:

− Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de decisions

referents a la viabilitat i conveniència de l‟estudi de determinades qüestions i problemes.

− Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar

respostes a qüestions més o menys obertes.

− Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.

− Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats, ja sigui per contrastar hipòtesis,

observar fenòmens o respondre a interrogants.

− Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una

investigació o en la resolució de problemes.

− Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents fenòmens

naturals.

− Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els laboratoris de

física.

− Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el

plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.

− Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.

− Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.

− Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el

vocabulari adequat.

− Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva conservació i

protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la

nostra comunitat.

− Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels

altres en la labor científica i tècnica.

− Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions

aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Unitat 0: Repàs de la mecànica d’una partícula.

− Magnituds escalars i vectorials. Components d‟un vector i vectors unitaris.

− Vector de posició i trajectòria.

− Vector desplaçament.

− Vector acceleració. Components intrínseques del vector acceleració.

− Estudi dels moviments: moviment rectilini uniforme, moviment rectilini uniformement

variat, tir horitzontal, tir oblicu i moviment circular uniforme.

− Lleis de la dinàmica

− Aplicacions de les lleis de Newton: pla horitzontal, pla inclinat i cossos units amb

politges.

− Dinàmica del moviment circular uniforme.

− Treball mecànic.

47

− Treball realitzat per una força constant i per la força resultant.

− Potència.

− Tipus d‟energia: cinètica i potencial.

− Principi de conservació de l‟energia.

− Teorema de les forces vives.

Bloc 1. Interacció gravitatòria

− Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals.

− Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial.

− La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu.

− Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.

− Forces centrals. Energia potencial gravitatòria.

− Superació de la idea d‟acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat per una

massa. Línies de camp.

− Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp gravitatori/potencial.

− Moment d‟una força. Moment angular d‟una partícula. Teorema de conservació del

moment angular.

− Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes.

− Gravetat terrestre. Determinació experimental de g.

− Apreciació de la importància de la idea d‟unificació en les teories físiques, i en concret la

teoria de la gravitació de Newton.

Bloc 2. Interacció elèctrica

− Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.

− Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric.

− Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials.

− Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.

Bloc 3. Magnetisme

− Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic.

− Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força magnètica

sobre corrents elèctrics.

− Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions.

− Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d‟Ampere.

− Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.

Producció de corrents alterns.

− Impacte mediambiental de la producció d‟energia elèctrica.

− Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell.

− Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp magnètic.

− Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de línies

de camp magnètic, acció d‟imants sobre corrents, funcionament d‟electroimants,

alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de Lenz.

48

Bloc 4. Vibracions i ones

− El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració.

− Dinàmica i energia del moviment harmònic simple.

− Propagació d‟una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.

− Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques.

− Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.

− Front d‟ona. Raig. Principi de Huygens.

− Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències, difracció,

polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió.

− Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle límit.

− So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud crítica

envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut.

− Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic simple.

Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori.

− Estudi experimental d‟un oscil·lador harmònic.

− Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris tenen en

la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.

Bloc 5. Òptica

− Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria.

− Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic.

− Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció absolut.

− Introducció a l‟òptica geomètrica.

− Sistema òptic. Formació d‟imatges. Característiques de les imatges.

− Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i característiques de

les imatges.

− Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i característiques de

les imatges. Potència d‟una lent.

− Estudi qualitatiu d‟interferències, difracció i dispersió de la llum.

− Instruments òptics. L‟ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els telescopis i

el microscopi.

− Realització d‟un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la

refracció, i la formació d‟imatges a través d‟una lent prima.

− Construcció gràfica de la formació d‟imatges i anàlisi de les imatges obtingudes en

miralls, lents primes i instruments òptics senzills.

− Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la llum entre

la corpuscular i l‟ondulatòria.

Introducció a la física moderna

− Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre; experiment de

Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte fotoelèctric.

− Quantificació de l‟energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l‟efecte fotoelèctric.

Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics.

− Postulats d‟Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de distàncies,

temps i masses. Equivalència massa/energia.

49

− Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d‟indeterminació de Heisenberg:

posició/moment, energia/temps.

− Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d‟enllaç.

− Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos. Dosi de

radiació.

− Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears.

− Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o canviar

les teories a partir de les dades experimentals.

− Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos particulars de

teories més globals.

− Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l‟ús de l‟energia nuclear.

− Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.

12.3 Criteris d’avaluació.

1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les estratègies

bàsiques del treball científic (tots els blocs).

2. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la

resolució de situacions problemàtiques d‟interès com ara la determinació de masses de

cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l‟estudi de planetes i satèl·lits (bloc

1).

3. Conèixer els fonaments de l‟oscil·lador harmònic com a resposta d‟un sistema en

equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la dinàmica i

les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol simple com una

aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la gravetat terrestre (blocs 1 i

4).

4. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la seva

propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens naturals i

desenvolupaments tecnològics (bloc 4).

5. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents propietats

de la llum (bloc 5).

6. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats que

planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents

rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també justificar el

fonament d‟algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).

7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns aspectes

de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d‟ones electromagnètiques i la

integració de l‟òptica en l‟electromagnetisme; i valorar-ne les aplicacions (blocs 3 i 5).

8. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens: la

dilatació del temps, la contracció de la longitud i l‟equivalència massa-energia (bloc 6).

9. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l‟origen en la recerca de

solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l‟efecte

50

fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables tecnologies;

delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).

10. Aplicar l‟equivalència massa-energia per tal d‟explicar l‟energia d‟enllaç dels nuclis i la

seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves múltiples aplicacions i

repercussions. Conèixer les aportacions dels primers investigadors en radioactivitat (bloc

6).

12.4 Temporalització.

1a AVALUACIÓ.

Bloc 0. Repàs de mecànica de la partícula. (4 setmanes)

Bloc 1.Interacció gravitatòria. (4 setmanes)

2a AVALUACIÓ.

Bloc 2. Interacció elèctrica. (4 setmanes)

Bloc 3. Magnetisme. (4 setmanes)

Bloc 4. Vibracions i ones. (5 setmanes)

3a AVALUACIÓ.

Bloc 5. Òptica. (4 setmanes)

Bloc 6. Introducció a la física moderna. (3 setmanes)

12.5 Criteris de qualificació i recuperació.

La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.

Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en el cas

de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es recuperarà amb

l'examen final.

La nota final de curs s‟obtindrà amb la mitjana de tots els exàmens fets. L‟examen final

servirà per pujar nota o aprovar l‟assignatura en el cas que no s‟aprovi per mitjana.

12.6 Activitats complementàries

Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat voluntària

i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb una prova escrita

que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon trimestre.

programaciÓ del departament de fÍsica i …linux.iespuigdesafont.cat/programacions1516/... ·...

Documents