1. Procs dobtencide loli doliva 1

2. IntroducciDes de fa milers danys lolivera s un cultiu tpic iquasi exclusiu de la conca mediterrnia. Loliverge sextreu directament de loliva per mitjansnoms mecnics. Els procediments delaboracisn bsicament els mateixos que sutilitzaven enlantiguitat. 2 3. Preparaci del slAbans de plantar lolivera, cal preparar el terrenyper a la sembra, Aquest procediment consisteix allaurar la terra amb el tractor per tal deliminar elspossibles obstacles que hi pugui haver en elterreny -pedres, matolls, etc.- Daquesta manera,la terra queda remoguda, cosa que afavoreix elcreixement del es arrels. 3 4. Sembra de loliveraTot i que hi ha diverses tcniques per sembrarlolivera, sembla que el sistema ms difs s elque utilitza les estaquetes semillenyoses, criadesen vivers. Es tracta dels testos dels quals estrasplanten aquestes estaquetes quan tenenentre un i dos anys, aproximadament, i fan unmetre dalt, ms o menys.La plantaci dolivera normalment es disposa enquadrats (marc real), i la densitat mitjana sdunes 100 oliveres per hectrea- 4 5. ConreuPer tal que larbre creixi fort i sa, shan de dur a terme un seguitdoperacions.-La poda consisteix a tallar i treure les branques suprflues,mortes, malaltes o mal collocades perqu larbre vagi creixent dela manera ms convenient. Quan lolivera ja sha format, no calque la poda sigui gaire intensa.- Amb ladobament es restitueixen els elements essencials que laplanta extreu del sl i que utilitza per conformar el el tronc, lesfulles, les arrels i els fruits.-s important que el sl estigui net de males herbes, ja que podencausar malalties a larbre, a banda del fet que absorbeixen part delaigua que necessita lolivera per desenvolupar-se. Per eliminar lesmales herbes sempren els herbicides.-En alguns casos les plantacions disposen de sistemes de reg. Elregatge es pot dur a terme de tres maneres diferents: reg pergravetat, reg per aspersi i reg per degoteig, tot i que els sistemesa travs dels quals saprofita ms laigua sn els dos ltims.5 6. CollitaQuan un fruit s madur, es procedeix a desprendrel de larbre. Hiha dos mtodes manuals que sutilitzen per a la recollecci deloliva: la batuda i el munyiment. El munyiment s el sistema msaconsellable, ja que no fa malb s branques; tot i aix, quanlarbre cont una gran quantitat dolives cal recrrer a la batuda,que consisteix a donar cops a les branques amb una vara perqules olives caiguin a sobre dunes malles que prviament shanests a terra al voltant del tronc.El mtode mecnic o per vibraci consisteix a fer vibrar lesbranques perqu les olives sen desprenguin. Aquesta operaci esfa amb unes mquines especfiques o un accessori (bra mecnic)que sacobla al tractor.Si es vol obtenir un oli de qualitat, abans de portar loliva a lafbrica doli s recomanable separar les olives recollectades delarbre de les que shan recollit de terra.6 7. 7 8. TransportEl transport s darrera operaci que du a terme elpags, i ha de tenir en compte que el fruit, enlactualitat, ha darribar a la fbrica en les millorscondicions possibles.Normalment es fa a lengrs, amb el tractor i elremolc. Sha devitar el transport del fruit en sacs,ja que la pressi acumulada a linterior pot fermalb les olives; a banda daix, si els sacs snde plstics, es produeix una acceleraci delprocs de fermentaci. 8 9. 9 10. Recepci, neteja i emmagatzematge del fruitQuan sarriba a la fbrica, es buida el fruitrecollectat en una tremuja i es porta a la zona deneteja i rentat, on unes mquines especfiques(netejadores i rentadores) neliminen les fulles, elstroncs, la pols, les pedres, etc.Un cop les olives ja estan netes, shan de pesar;finalment, semmagatzemen en tremuges fins almoment de la mlta.10 11. 11 12. 12 13. Tcniques dextracciEs coneix, sobretot, dues tcniques per a lextracci de loli deles olives: les tcniques tradicionals i les tcniquesmodernes, el sistema continu. A lesquema segent,mostrem les dues tcniques i els productes que sobtenen decada una. 13 14. La pinyolada s un residu pasts on quedenconcentrats la major par de slids que contloliva: la pell, la polpa, el pinyol, i una petitaquantitat doli.La morca s un subproducte lquid que no contoli. De color fosc i olor desagradable, en la sevacomposici hi domina bsicament laigua. Unavegada depurada, la morca t especial valor coma fertilitzant agrcola.Loli (del llat oleum) de naturalesa lquida icoloraci groguenca o verdosa, constitueix unproducte alimentari amb una importncia culturalexcepcional al mn mediterrani.14 15. Tcniques tradicionals dextracciPreparaci de la pasta: la mltaLoli es troba en forma de gotetes allotjades enels teixits vegetals.En conseqncia, per extreure aquestes gotessha de moldre el fruit i destruir-ne els teixitsvegetals; per fer aquesta feina sutilitzen elsmolins de pedra.Un cavall o un mul tira una gran pedra de formacircular o troncocnica que dna voltes i vatriturant les olives, que sn sobre una altra pedra,fixa, circular i horitzontal. 15 16. 16 17. Separaci de la fase slida de la lquida: lapremsadaUna vegada obtinguda la pasta mitjanat la mlta,semprem a la premsa.La ms utilitzada era la premsa de biga, queconsistia en una biga de fusta, ms o menysllarga, que transmetia la fora exercida en unextrem sobre la pasta de mlta, que es trobava alextrem contrari.17 18. 18 19. Separaci de les fases lquides: la decantaciLa manera de separar loli de la morca en teoria s unprocs senzill, ja que si es deixa la barreja dels doslquids en reps un cert temps, loli, com que s mslleuger, quedar a sobre i la morca, que es ms densa,es dipositar al fons. A la figura de la dreta mostrem unainstallaci on sefectuava la decantaci. Els lquids quevnen de la premsa entren al dipsit (A) i se separen perdiferncia de densitats.A mesura que entren lquids al dipsit, la morca puja peltub (t) fins a un altre dipsit demmagatzematge, i lolisurt pel tub horitzontal (h) i deixa la morca arrossegadaal fons del dipsit (B); aix,loli surt pel tub (s) fins aldipsit demmagatzematge. 19 20. 20 21. Sistema continuPreparaci de la pasta: la mltaQuan les olives ja estan netes, sintrodueixen en un mol metllicde martells (1), on sn colpejades per uns martells que giren a unnombre de revolucions elevat (2). La massa obtinguda passa perun garbell que es troba al voltant dels martells i que determina elgrau de mlta (3).21 22. Preparaci de la pasta: la batudaEn aquesta fase, la massa sintrodueix en un dipsit de grancapacitat (de 2000 a 3000 kg) a linterior del qual hi ha unespaletes que giren a poca velocitat, entre 15 i 20 rpm, perremoure la massa (4). Una camisa envolta la batedora, per lapart interior de la qual circula aigua calenta perqu la pastaestigui a una temperatura uniforme (sense superar els 25 o28C).El procs dura al voltant duna hora i mitja, tot i que pot variarsegons el tipus dolives i de lestat en qu es trobin. 22 23. Separaci de les tres fases al decantadorLa separaci i evacuaci de la pinyolada, la morca i loli tlloc en un aparell que sanomena decantador (5).Tal com es pot apreciar a la figura (6), el decantador constadun rotor troncocnic a linterior del qual hi ha un cargolsense fi que per dins est buit. La pasta, impulsada per unabomba des de la batedora, entra a linterior del cargol i sconduda al recinte de separaci. El fet que el cargol sense figiri a una velocitat diferent que el rotor (normalment smenor: el cargol gira a 3000rpm i el rotor, a 4000) fa que elsslids es desplacin cap a la perifria, en sentit invers al delavanament del cargol, de manera que loli queda ms aprop de leix.23 24. Separaci de les fases lquides a la centrifugadoravertical.Malgrat que en realitat ja sha procedit a la separaci de lestres frases, tant loli com la morca que shan obtingut aldecantador shan de sotmetre a un altre procs de separaci.En el cas de la morca, el fet destar en contacte tant amb lapinyolada com amb loli fa que a la centrifugadora vertical.Daltra banda, loli obtingut al decantador passa a una altracentrifugadora vertical per tal dextreuren les impureseslquides i slides (7). 24 25. Emmagatzematge, envasament i etiquetatgeEmmagatzematgeUn cop sha obtingut loli, semmagatzema en grans dipsitsdacer inoxidable installats als cellers. s molt importantdisposar sun nombre considerable de dipsits, ja que,daquesta manera, es poden emmagatzemar per separat elsolis de les olives procedents de terra o dels graners sha deseparar del que prov de les que shan recollectatdirectament de larbre, ja que loli obtingut daquestesdarreres ser de ms qualitat.25 26. 26 27. EnvasamentLenvasament s una part integrat del procs delaboraci. Tdues funcions importants: protegir loli adequadament i fer-nepublicitat. Senvasa en recipients de materials diversos, comara vidre, plstic i llaunes, i de diferents capacitats. Lesllaunes es fabriquen amb xapa dacer i es recobreixen ambuna capa destany per evitar que soxidin.Lenvasament automtic es du a terme mitjanant lesomplidores, que poden omplir simultniament diversosenvasos en funci de la capacitat que tinguin.Al final del procs, per facilitar la distribuci dels envasos, esdisposen en caixes de cartr, que solen contenir diversesunitats del producte envasat.27 28. 28 29. EtiquetatgeLetiqueta que sadjunta al producte proporciona informacirelativa a loli: el tipus doli, la marca comercial, la identificacide lempresa, la data de caducitat, el volum, el lot defabricaci, etc.El codi de barres s un codi internacional que permet laidentificaci de les principals caracterstiques del producte.Les 13 xifres del codi es reparteixen en quatre grups, amb elsignificat segent:-Pas on sha fabricat-Tipus de producte-Empresa que lha fet -Nmero de controlPas Tipus denvsProducteNm. Control 8411002 347000Es calcula a Olisa; c/ Europa, Espanya Oli doliva d1L partir dels s/n,Tarragonaanteriors 29 30. Qu he aprs?Amb aquest treball he aprs perqu s necessari alimentar-se b, que sobtenen bsicament delagricultura, la ramaderia i la pesca, i el ms essencial, el procs dobtenci de loli doliva. 30 31. BibliografiaLa informaci lhe tret del llibre de tecnologies de 2 ESO escrit per R. Martnez, E. Nogueira i S. Resa. Editorial Teide. 31 32. FiManel Cruz Silvestre 2nA 32