1. LALIMENTACI

2. ndexIntroducciLa necessitat dalimentaciLagricultura-Preparaci del sl-Sembra-Protecci del conreu-CollitaLa ramaderiaLa pescaLa indstria alimentriaMtode de conservaci dels aliments2 3. ndex (2)Procs dobtenci de loli doliva-Preparaci del sl-Sembra de lolivera- Conreu-Collita-Transport- Recepci, neteja i emmagatzematge del fruit-Tcniques dextracci-Tcniques tradicionals dextracci-Sistema continu-Emmagatzematge, envasament i etiquetatge3 4. IntroducciLa indstria alimentria actual t els orgens en laprehistria. Va ser en aquest perode que lsserhum va comenar a conservar els aliments perno passar fam.Les matries primries necessries per alalimentaci sobtenen de lagricultura, laramaderia i la pesca. 4 5. La necessitat dalimentacis necessari alimentar-se per poder desenvolupar ambnormalitat les nostres activitats quotidianes. Lenergia queperdem al fer aquestes activitats es recupera mitjanant laingesti daliments.Hi ha dos tipus daliments: els frescos que es podenconsumir directament tal com sobtenen (fruites, verdures,carn i peix), i els elaborats que han de passar per un procsde transformaci (pa, oli doliva, vi...).Lobtenci de les matries primeres la duen a terme lesempreses del sector primari. La transformaci daquestesmatries la fan empreses del sector secundari (industriesalimentries: elaboraci, conservaci, envasament ietiquetatge). I les empreses del sector terciari sencarreguende la comercialitzaci. 5 6. A Frescos L INecessitat M Comercialitzaci Consumdalimentar-se E N T Elaborats S6 7. Lagriculturas lart de conrear la terra. Consisteix en unseguit dintervencions que es duen a terme a laterra per tal de fer-la frtil i obtenir-ne plantes tilsper a lsser hum. Les plantes que sobtenen dela terra es destinen a lalimentaci de lespersones (el blat, lolivera, la vinya, etc.) i delbestiar (farratge). Podrem resumir el procsagrari de la manera segent.7 8. ProductesadquiritsLlavorsFertilitzantsCarburantsPreparaci del sl Sembra Protecci del conreu CollitaProductesobtingutsTomquet Blat Rave 8 9. Preparaci del slLa primera intervenci sobre la terra s lallaurada, que consisteix a remoure el sl per taldoxigenar-lo i renovar-ne la capa superficial. Totseguit, es procedeix al rastreig, que t la finalitatde deixar la terra plana i preparada per sembrar-la.Normalment, aquestes operacions es duen aterme amb el tractor i dues eines especfiques,que sn larada i la conreadora.Torna9 10. SembraPer tal de produir els fruits desitjats, desprs de lapreparaci del sl es precedeix a la sembra.Aquesta operaci consisteix en el soterrament deles llavors a una profunditat aproximada de 2 o 3cm. Aquesta operaci, que tradicionalment es feiaa m, ara es du a terme amb el tractor i elsaccessoris adequats, les sembradores.Algunes plantes, com els tomquets, els pebrots,etc., se sembren en vivers, i quan tenen unagrandria determinada, es trasplanten al terrenyde conreu.Torna 10 11. Protecci del conreuCal dur a terme un seguit doperacions perqu la planta creixi i esdesenvolupi correctament; daquesta manera, sobtindr un fruitabundant i de bona qualitat. Cal fer una installaci de reg en els cultius que necessiten unaaportaci daigua superior a la de la pluja. Cal triar un reg adientamb cada tipus de conreu: reg per gravetat, reg per aspersi o regper degoteig.Sha dabonar el terreny perqu la planta creixi amb ms fora isigui resistent. Aquest procediment es pot dur a terme amb adobsnaturals (fems del bestiar) o artificials.Per eliminar les males herbes que creixen al voltant del sembrat,sempren herbicides, que sn productes qumics que lesassequen.Finalment, cal evitar les malalties o infeccions que es podenproduir en les plantes a causa dels parsits animals o vegetals.Per combatrels sempren uns productes qumics anomenats 11pesticides (insecticides i fungicides). Torna 12. CollitaQuan el fruit de la planta ja est madur, esprocedeix a la collita. Segons el tipus de conreu,la collita es fa amb mquines especialitzades; encanvi, la collita de fruites, com per exemple lespomes, les taronges, els prssecs, etc., es du aterme manualment.Segueix 12 13. 13 14. La ramaderiaSanomena ramaderia el conjunt dactivitatshumanes relacionades amb la cria i el comer delbestiar, i t lobjectiu dobtenir-ne matriesprimeres, com la carn, la llet, els ous, les pells,etc.La cria intensiva del bestiar es du a terme engranges, que sn installacions on es crien gransquantitats danimals i sen t cura en un espaimolt redut. All salimenta el bestiar mitjanant elfarratge o el pinso.14 15. El farratge es pot consumir fresc-quan elsanimals sel mengen directament desprs se serrecollit- o sec- si es deixa emmagatzemat durantun temps perqu sassequi.El pinso s un compost obtingut de diferentsmatries primeres, com cereals, productes lactis,farines de carn i peix, etc. Aquest tipusdalimentaci fa que sigui possible lobtenci dems exemplars i, a ms a ms, quelengreixament del bestiar es produeix amb msrapidesa, per la qual cosa el cost general de tot elprocs i del producte final s ms baix. 15 16. Segons el tipus danimals seleccionats, lesexplotacions ramaderes poden ser: Matries Tipus dexplotaci Bestiar primeres BovinaVaques, vedells i bousLlet, carn i pell Ovina Ovelles Carn, llana i llet Porcina Porcs Carn i pell Cabruna CabresCarn, llet i pell Pollastres, gallines, Avcola Carn i ous necs, etc. Cunicultura Conills Carn i pellPer obtenir la carn i la pell dels animals, abans sha de sacrificar elbestiar a lescorxador. Desprs dhaver analitzat i comprovat queel producte s apte al consum, es porta a les carnisseries.16 17. 17 18. La pescaLa tcnica a travs de la qual sobt peix i mariscdel mar, dels llacs i dels rius sanomena pesca.s fonamentalment en lmbit de la pesca marinaon la indstria pesquera du a terme les sevesactivitats a gran escala amb mitjans tecnolgicsmoderns.Hi ha diferents tcniques o arts utilitzades en lapesca comercial:18 19. La pesca amb palangre consisteix en una corda llargaanomenada mare, de la qual pengen unes altres cordes moltprimes, anomenades braols, cadascuna de les quals va provedadun ham a lextrem lliure.En la pesca amb xarxa de deriva, sempra una xarxa vertical enqu queden atrapats els peixos que neden a poca profunditat.En la pesca amb xarxa dencerclament, tamb anomenadateranyina, senvolta el banc de peixos amb una xarxa cilndrica.Quan el peix ha entrat a la xarxa, es tanca per lextrem inferior, idesprs es va tancant lobertura superior de la xarxa per taldelevar-la i collocar-la al vaixell.La pesca amb xarxa de rssec s una tcnica utilitzada percapturar el peix que es troba al fons mar; consisteix en una xarxaque t forma de sac i s arrossegada per vaixells molt potents.Quant a la pesca a alta mar, els vaixells fan s de mitjanstecnolgics moderns, com el sonar, que s un aparell deradiolocalitzaci submarina i pot servir per detectar els bancs depeixos. Alguns pasos disposen de flotes pesqueres modernes,que tenen necessaris per congelar el peix i envasar-lo a alta mar. 19 20. 20 21. La indstria alimentriaDes de laparici de la vida humana a la Terra, lsserhum ha anat aprenent a transformar els alimentsque troba a la natura amb la finalitat de fer-los msduradors, millorar-ne el gust, laparena, i fins i totconvertir-los en productes diferents.El descobriment del foc va portar als humans a fer elprimer pas en la transformaci dels aliments, ja que,daquesta manera, van poder comenar a menjar lacarn i el peix rostits o cuits i tamb a conservar-losmitjanant la tcnica del fumatge. Altres formes deconservar la carn o el peix mitjanant la sal olassecatge al sol tamb es van comenar a practicara la prehistria. 21 22. Ms endavant, es van millorar les tcniquesdaprofitament dels productes naturals grcies ala dedicaci a lagricultura i la ramaderia. De laramaderia sobt llet, carn, formatge, etc., i delcultiu de cereals sextreu farina per a la produccidel pa, galetes, etc., i tamb pinso per alimentarel bestiar.En lactualitat s molt important lesttica en laforma de presentar-los. Per aix es fa s delsadditius, que sn substncies que safegeixen alsaliments per tal de conservar-ne lescaracterstiques fsiques i qumiques. 22 23. La transformaci de les matries primeres(agrcoles, ramaderes i pesqueres) en productesaptes per al consum hum i animal es du a termeen la indstria alimentria.A continuaci exemplifiquem la cadenaalimentria en lmbit de la pesca.23 24. Mtode de conservaci delsalimentsEls aliments frescos, en condicions normals, esdeterioren; s a dir, per lacci demicroorganismes, laspecte, el color i el gust quetenen queden modificats. Per evitar aquestdeteriorament, sinterv sobre aquestsmicroorganismes de dues maneres:Destruint-los completament: sintrodueixen elsaliments en un recipient hermtic i se sotmeten atemperatures elevades.Creant-los un ambient desfavorable: aix es potfer, per exemple, mitjanant leliminaci daigua o24amb la utilitzaci de baixes temperatures. 25. Tcniques tradicionalsLa dessecaci. Aquesta tcnica sempra amb la finalitat dedisminuir el contingut daigua dels aliments i es du a terme alaire lliure, mitjanant les condicions ambientals naturals, quedificulten la proliferaci dels microorganismes. Una variantdaquest mtode s la deshidrataci, que tamb consisteixen la reducci del contingut daigua dels aliments, persefectua mitjanant laplicaci de calor artificial.El fumatge. Consisteix a exposar laliment a lacci del fumprodut per la combusti de llenya per les propietatsantimicrobianes i antisptiques que t.Sala. Aquest procediment es basa en lefecte conservant delacci de la sal. Aquest compost (clorur sdic) t la propietatdextreure molcules daigua dels aliments sobre els qualssaplica. 25 26. 4.Conservaci amb sucre. Elsucre actua com a element deshidratant, s a dir, redueixla disponibilitat daigua dels microorganismes en laliment.5.Escabetxada. Consisteix aintroduir els aliments en unbrou doli, vinagre, sal, herbesaromtiques i algunesespcies. 26 27. Tcniques modernesConservaci amb augment de temperatura-Pasteuritzaci. Aquest mtode sutilitza sobretot en alimentslquids com la llet i els sucs de fruita, la cervesa i el vi. El lquidsescalfa durant un perode de temps dentre 15 i 30 segons a unatemperatura que pot oscillar entre 60 i 80C. Aquestatemperatura s suficient per eliminar els grmens patgens, quesn els portadors de malalties, i no altera el valor nutritiu delaliment.-Esterilitzaci. Consisteix a sotmetre els aliments a unatemperatura dentre 120 i 150C durant un temps determinat queoscilla entre 10 i 15 minuts. Aquest mtode elimina tots elsmicroorganismes nocius dels aliments i sutilitza en fruites,verdures, carn i peix. La llet s un cas especial, ja que la tcnicaemprada per conservar-la consisteix a sotmetre-la a unatemperatura de 140C durant un segon, aproximadament; aquest27mtode desterilitzaci de llet es coneix amb el nom de UHT. 28. Conservaci en fredLaplicaci de baixes temperatures als aliments no neliminaels bacteris, per atura lactivitat dels microorganismes iconserva el valor nutritiu dels comestibles. El temps deconservaci depn de la temperatura que shagi aplicatdurant el procs al qual shan sotms els aliments.-Refrigeraci. Els aliments refrigerats se sotmeten fins apocs graus per sobre 0C. Aix, sn temperatures usuals derefrigeraci les que se situen entre 1 i 4C. Segons el tipusdaliments, es poden arribar a conservar uns quants dies.-Congelaci. Els aliments se sotmeten a temperaturesinferiors a 0C, fins a -18C, i normalment es podenconservar fins a tres mesos.-Ultracongelaci. Consisteix a sotmetre els aliments atemperatures inferiors a -18C. s important que en elperode de conservaci laliment no superi aquestatemperatura de -18C, i per aquest motiu es fa necessria lacadena ininterrompuda del fred. 28 29. 29 30. AdditiusEls additius sn substncies sense poder nutritiuque safegeixen als aliments per tal de conservar-ne les caracterstiques fsiques, qumiques ofisicoqumiques, amb la finalitat devitar-nelalteraci espontnia, per donar-loscaracterstiques particulars daspecte, gust, olor oconsistncia.Els additius es classifiquen per la funci quetenen, i sels identifica amb la lletra E i un nmeroque informa del tipus de substncia emprada. Elsprincipals acceptats a la CEE sn:30 31. Conservants. Serveixen per allargar el temps deconservaci del aliments. La seva descripci comena ambel nmero 2; per exemple, ladditiu E-281 (propionat sdic)sutilitza en lelaboraci del pa de motle.Colorants. Susen noms per fer els productes msatractius. La seva descripci comena am el nmero 1; perexemple, ladditiu E-150 (caramel) saplica en lesllaminadures.Antioxidants. Eviten que els aliments, en contacte ambloxigen de laire, es tornin rancis i tinguin mal gust. La sevadescripci comena amb el nmero 3; per exemple, ladditiuE-300 (cid ascrbic) sutilitza en les olives en conserva.Estabilitzants. Serveixen per mantenir la consistnciadaliments com la margarina, la melmelada, etc. La sevadescripci comena amb el nmero 4; per exemple, ladditiuE-400 (pectina) sutilitza en lelaboraci de la melmelada. 31