60 G e r m a n o r

RECORDAMD. Francisco, una gran persona Antoni Liado

D. Francisco Bisquerra Vila funda i dirigíGermanor, la nostra revista, durant molts d'anys.Tots coneixíem la seva forma de ser i sabíem delseu nivell cultural, de les seves activitats i de laseva liuita durant tota la seva vida, amb una fortavoluntat i amb gran intensitat.

Va néixer a Palma l'any 1923. Fou el major de setgermans. Després d'acabar el batxillerat superior,es va posar a treballar durant 12 anys amb sonpare, que era representant de comer? i, al mateixtemps, va estudiar Magisteri. Va exercir de mestrea Fornells on conegué na Laia, la seva estimadaesposa. Va fer oposicions i fou destinat a un petitpoblé de Terol. Després exercí a Mercadal i aSant Cristófol. Estudia al mateix temps i obtinguéles llicenciatures de Filosofía i Pedagogía ala Universitat de Barcelona. Va aprovar lesoposicions a Inspector d'Enseyan9a Primaria i vaser destinat a Córdova; després a Maó i finalmenta Palma, on es jubila.

Tenia una gran sensibilitat artística i ens ha deixatmoltes obres de pintura i dibuix. Rebé classesdel famós pintor Joaquim Torrents i va cursarestudis a la facultat de Belles Arts de Sant Jordi deBarcelona. Ha iHustrat distints llibres. Obtinguévaris premis: el "Picarol" de dibuix, el de 1'Escoladel Mediterrani, de pintura a l'oli i també vafer múltiples exposicions a Mallorca, Menorca,Madrid i Su'íssa.

En realitat, mai no es va jubilar, sempre va ser unapersona activa: féu la revista amb els seus articlesi il-lustracions, fou professor del taller de pintura idibuix de la nostra associació durant molts d'anysi va trebailar en el seu taller de pintura a ca sevafins que ho varen permetre les seves forces. Lihem d'agrair tot el que va fer per la Germandat.Sempre estavadisposataajudardesinteressadamentel pro'ísme. Fou president de la Federació Balearde Donants de Sang. També va fer feina ajudanttots els necessitats del "Pa de Sant Antoni".

Així era D. Francisco: una gran persona, quesempre recordarem i agrairem la seva dedicació.

RECORDANDO A NUESTRO AMIGOFRANCISCO BISQUERRA VILA,

INSPECTOR DE EDUCACIÓN Y PINTOR

Un amigo no muere, aunque se vaya;permanece girando en la rueda de los ciclos.

¡Todos somos ciclos!

Verdes y grises se abren los troncos secos,arrancados por vendavales de otros tiempos,

sus raíces profundas no murieron,supieron dormir y esperar la lluvia.

¡Agua generosa!Y en las primaveras, vuelven las yemas,

terciopelo entre los nudos secos.Flores de pétalos de organdí

siembran la tierra.

¡Tenemos vocación de permanencia!Con ella, este yo insaciable

se salva de la nada.

Me iré, pero, ¿a dónde?Yo quedaré aquí, entre vosotros.

¡Mi vida ha sembrado vida!

Y volveré cada mañana con la aurora.Seré luz reverberante

desprendida de las telas que pinté.En la piel de los que me besaron

quedaré.En las pupilas de los que me miraron con amor

brillaré,y la tierra que pisé, el aire que respiré,

los árboles, los harán vida.Seguiré formando parte del ciclo inacabado

de la Creación,siendo sonrisa, lágrima y canción.

Cuando la Tierra muera,mi polvo flotará entre las estrellas.

Y al final de los tiempos,Dios me recogerá para crear otros mundos.

Gracias, amigo Francisco,por tu humor y por tus gestos de amor.

Tu alma ha volado a Dios.Pero... te encontraremos

en la Luz.

Ma Agustina Gal indo Chávela-compañera y amiga-

j

61 G e r m a n o r

RECORDAMRecordaba de Matilde Tello (6/10/2017)

La vida es frágil i quan una persona molt estimadaes mor es quan ens n'adonam d'aquesta fragilitat.Vaig conéixer na Matilde l'any 1961: era mestraa l'antiga escola Graduada, avui coHegi GabrielAlzamora, i jo una estudiant de Magisteri enpractiques. "Donya Matilde", així li deien, erajove, guapa, dinámica i, sobretot, una gran mestra!Totes les practicants volíem anar amb ella...Liagradava ensenyar!

La vaig retrobar, ja jubilada, dins la nostra estimadaassociació, la Germandat de Mestres jubiláis.

Fou una militant compromesa, activa, participativa,amiga de tots; sempre tenia la resposta adequada,la paraula correcta... passaves gust de fer feinaamb ella!

Com a persona era generosa, inteHigent, amigadeis seus amics, feinera, sensible a les mancancesdeis altres, reflexiva i divertida. No fallava mai, ales darreries venia amb el seu coixí (tenia dolor) i

amb taxi, pero... venia. Fins i tot, va venir enguanyel mes de juny a la missa de la nostra festa de finalde curs.

A mes de la Germandat, na Matilde s'omplia la bocai el cor quan parlava de la seva familia. Com vosestimava!

Era profundament religiosa i aquesta Parroquia de1'Encarnado n'és testimoni. Ajudava i participava.Era una persona responsable i compromesa.

Persones com ella mai no moren, ens quedaransempre els seus records...Matilde, i qué recordarem de tu?Recordarem el somriure, el bon fer, les converses,els viatges, l'amabilitat, la teva rialla, la teva passióper la lectura, el teu parer encertat en les Marguesreunions... RECORDAREM, L'AMIGA.La Germandat de Mestres jubilats et dona les gráciesper tanta feina feta i per ajudar a crear unes pautesfortes de respecte i convivencia. Matilde, moltesgrácies.Descansa en la PAU DEL SENYOR.

Catalina Llinás

Joana Martorell, historia d'una mestra

E l 5 de febrer se celebra a Algaida el fune-ral en memoria de Joana Martorell Garau,una celebrado a 1'alc.ada de la trajectória

humana i professional de la difunta, talmentcom Joana segur havia imaginat en vida. Homespera que quan mor algú significat peí paístot cobra un aire d'excel-léncia. Martorell Ga-rau, filia de l'apotecari Pere Martorell i d'ElisaGarau, va créixer en una familia burgesa, i re-produí durant la vida aquelles virtuts d'auste-rit.it i de senyoriu que caracteritzaven aquellesfamílies mallorquines treballadores i influents.Havia nascut durant la Guerra Civil, s'haviaformal en l'ambient nacionalcatólic deis anysde ferro, pero tingué la fortuna de participar enels corrents d'Acció Católica socialment i men-talment mes progressistes. Estudia Magisteri idurant seixanta anys ha mantingut un posat depedagoga, un senyoriu proper, amb aquelladiscreció que caracteritza les persones que noteñen cap necessitat de fer ostentació. La sevagran virtut va ser el silenci actiu. Ho haviaapres en les juntes de la Joventut d'AccióCatólica i en el moviment 'Por un mundo me-jor'. El 1957 es diploma en Magisterí i prengué

PereFullanaHistoriador

«En elterreny de{"educadoliberal i

católica, aisseixanta totestova per

fer»

part activa d'aquel! projecte innovador que vaser el Col-legi Lluís Vives. Potser a la xarxa hicirculi encara algún comentari sobre la sevaexigencia i duresa. Ningú no es perfecte i moltspocs están per sobre la mirjana deis seus con-temporanis. En el terreny de l'educació liberal icatólica, ais seixanta tot estava per fer. Joana, adiferencia de molts, ho sabia i prenia part a fa-vor d'aquells que manifestaven estar dotats decondicions per guanyar el futur. Joana aposta afavor que nines i nins tinguessin una escolarit-zació excel-lent i, grácies al seu suport, mestresi professors joves pogueren accedir a una p!ac.aal col-legi. Joana, com a membre de l'equip deSalvador Salas, fundador del Lluís Vives,forma part de 1'avanc.ada de mestres que opta-ren per la coeducackS, aposta pels mes humus ies manifestá una líder d'aquell primer feminis-me burgés que necessitava generar espais enuna Mallorca que associava catolicisme ambpietisme i hipocresía. Després de la seva jubila-ció com a mestra, Joana continua dedicada al'educació deis infants, com a catequista. La se-va vida apareix com un raig de llum d'untemps que per ventura hem enfosquit en excés.