LA TACA FEIXISTA—Tu vés badant i combatent (a democràcia

Any VI. Núm. 264-Barcelona, dijous, 22 febrer da 19 34

Haver-se dit catalanista noserveix de res si ara no

,, ,se n es mes que mai.

Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 • Tel. 11430 - Subscripció: 3`50 jessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

El ,deveniments politics d'aquesta set-mana ban vingut a confirmar les nostresapreciacions sobre el confusionisme de lapolítica espamola. No ens hem cansat dedemanar una política nacional, per tal .deconsolidar el règim. Contràriament a aques-ta exigència, que és nostra i d'una partconsiderable de l'opinió del país, hem vistproduir-se lets reveladors d'una indolènciadesconcertadora, d'una manca de nervi go-vernatriental, que qualifica-ríem de suicida si no sabéssimprou bé que al Ions no és resmés que incapacitat. Corn sino coneguéssim prou bé elsen yor Alba, l'home de l'Ho-tel Meurice, ens ha volgutesplaiar novament amb elsseus dots d'intrigant i hemassistit a combinacions i ju-^ades que s'havien arraconatfeia temps. Sembla que el se-nyor Alba, amb el cor a lanl<l, que ís la manera habi-tual de fer semblants coses,va reconèixer que el senyorLerroux corria el risc de di-luir-se del tot, i s'apressà asalvar-lo per salvar la Repú-blica. Aquests intents genero-sos foren acollits glacialmenti el famós pla Alba estavadestinat a . fer pila al recó deistrastos inútils. Però la políti-ca a Madrid és radical i lasorpresa ha estat considerablequan s'ha vist que el famóspla Alba era acollit novament.per Lerroux — aquesta vega-da amb agraïment i admira-do —, i es convenia a consi-dorar-lo corn efectivament sal-vador de la República.

Pot estar content el seny orAlba! Sigui quina sigui .lasort del seu pia, té segurd'entrar a la glòria. Qui ha- 1a sortidagoes di t mai que el presidentde la Cambra, atorgant-seatribucions que no li són reconegudes, espermetés de donar, amb aires de protector,Un pla al Govern?

Tot això faria riure molt si rera cortinesel senyor Alba i els seus hot recents amicsno preparessin un canvi d'escena truculenti genial. Gil Robles, a Salamanca, anun-ciava amb l'energia pròpia d'un futur mi-nistre de la Governació, que ells governa-rien, i per fer-ne veure la necessitat li ca-ha retreure només l'estat del país, en el qualell i els seus amics no estan pas nets .detota culpa.

Cal que remárquem 1'habilitat? El país,d'ençà de • les darreres eleccions, torna aestar en aquell marasme apropi del temps delgovernador de torn. AI camp, els amics deGil Robles practiquen la política del pitjorque els serveix d'excusa a la propaganda.Amb una inconsciència que esfereeix, els so-cialistes, als quals cap lliçó no els serveixd'ensenyança, declaren vagues a Ceuta,Jaén, i d'altres punts vitals de la nació,per tal de complir Ilurs consignes de lapresa •del poder. La desfeta de llurs com

-panys austríacs, davant la qual horn deu in-dinar-se, no els demostra encara amb prouclaredat la missió que deu complir la so-cial-democràcia per tal de mantenir la sevaorganització. Quan els capdavanters del so-cialisme a Anglaterra, Bélgica, França, de-claren l'absurditat de la alluita de classes», iorienten en um sentit constructiu i antiteòricllur actuació, els dirigents espanyols predi

-quen una solució que la majoria d'ells accep-ten per honor i sense cap convicció.

De res no serveix, però, l'abstracció po-lítica en una època corn la nostra que veuiiquidar-se tants castells a l'aire, sense quecap de les Ileis fonamentals de la políticaen pateixi gens.

Es per invocar aquestes lleis fonamentalsde la política a Catalunya que els líders dela Lliga s'irriten sovint. Ells tampoc veuenciar que el pitjor mètode de la política ésfer entrar el contrari en el seu joc. Corn silos un desti tràgic, el senyor Cambó, quees va passar la vida per convèncer Cata-lunya que el rei esdevindria amic nostre,ara s'entesta a voler-nos fer creure quequan els agraris es fan una mica republi-cans el catalanisme l'hi ha d'agrair. I el se-n' or Cambó, que tanmateix es creu avisati prudent, oblida que qui té a les mans lesregles del bon seny politic, sap corn no sónconciliables certs antagonismes de doctrina,de tradició i de comportament. Ara que ensfern càrrec dels mals de cap dels dirigentsde la Lliga. Víctimes d'una campanya elec-toral que ultrapassava la moderació del bonsod, el sem•or Cambó i acòlits es varen tro-bar, en perdre les eleccions, amb una cosaamb què no comptaven. Ells parlaven enpolitic catalanista, quan feien servir el mi-cròfon, i l'endemà es trobaven amb els seuspartidaris que parlaven d'interessos. L'or-dre públic, suprem estirabot d'estira-corde-tes sense genialitat, cobri un moment l'a-gitació. El fals maquiavelisme, pera, ha es-tat vist pdl més orb ; i ara la Lliga que hade fer per rependre la seva normalitat po-

lítica? La solució, adelerada, la busca aMadrid. Catalunya, que en tots aquests tri-pijocs ha guardat una serenitat exemplar,i que fins i tot s'ha permès mostrar-se ale-gre, Catalunva que viu el nostre momentpolític i l'aprova perquè correspon al seutemperament de mesura i de seny, viu aler-ta davant les eventualitats d'unes disposi

-cions que més que anar contra Catalunyasón fruit del confusionisme polític. La Lugo

De Dijous -- aDijous

1'n inciden! ocorren la setmana jassadaentre els repòrters nnnicipals i un regidorque, malgrat el seu caàcter;fàcilnrent sulfu-rable, ha encertat aspctes en la seva gestió,ens invita a di p quate coses sobre el con-cepte que del periodisme tenen alguns Qerio-distes i que ha contlribüt molt a l'opinió, nopas gens afalagadora, ue el públic pro fessa,amb aquell esperit degene.7alització tan cò-

mode, sobre els que §xeream aquesta pro-fessió.

Deixern de banda e. cas concret deis- re-pòrters municipals . i d senyor Vàchier, icromés de passada remrrquern el grotesc delcas de La Veu traientla caixa deis trons iafirinant, amb una exageració intempestivaque allò no era més qu: una demostració deconc odien la premsa eh règims de dictadura(que tothom - sap que sót els propugnats pertants i tants amics - de la Lliga i per moltscaracteritzats militants n'aquesta entitat.)

Aquell concepte baix de sostre del peirio-disme no és sinó una le tantes facetes del'esperit lerrouxista (parcela que a'Barcelonalé un significat, més qur polític, moral), ca-racteritzat per, l'arrelat convenciment que el-que cal és vio-re pour a paràsit, ma l que siguide les coses criés ínfimes.

1 una mica pertot, però sobretot des del'Ajuntament, que durantmolts anys ha estatun focus actiu de desmoralització, s'ha fo-mentat aquest parasitisne. El repartimentde petits favors — mesquinesa de banda del'afavoridor i de l'afavorit,— ha estat con-siderat un bon initjd, el millor, de govern.Tot regidor sabia que oisequiant els repòr-ters am.b una cistella per Nadal, algun cigarde tant en tant, una creiencialeta en el casmés avantatjós, etc., tenía els fabricantsd'opinió que podrien ésser èls periodistes, enuna actitud favorable. Si algun d'aquests und-ia gosava fer i^na petita mala passada, in-dubtablement mancava al pacte tàcit quesignava en acceptar el cigar o la cistella.

Avib el terps, la situació, en comptes demillorar, empitjorà. Aviat s'arribà al jinto-resc costum deis àpats amb'què cada dos pertres un senyor ocupant un càrrec públic ob-sequiava els periodistes als 'quals. era enco-manada la f eina inf orntativa en el depar-tament regit per l'oferidor 4el banquet.

Si això pot ésser una garantia 'de la in-dependència de l'infornadoiy és un misteninexplicnbJe- caut J ots• pls rn+steris..

1 pctr wyuest eatïl^' oaorrreu arna colla; decoses. I molts periodistes es creuen de bonafe que el periodisme és això, parasitisme,viure de franc, pescar -ganguetes... El demenys, és saber una,4iïica d'escriure, teniriras per a la recerca i captura de noticies,i, sobretot, tenir aquell míni:nuna d'inde-pendència i de caràcter, perquè són quali-tats que surten cares.

A-nr6 aquesta afició al parasittjsnae, a lesganguetes intimes, a pagar amb una gase-tilla un petit favor, en una parida, a exer-cir un chantage sòrdid que no val ni deurals, es conc rèn que surtin diaris gairebéclandestins aiub el sol fi de tenir quatrepassis i arrrencar queme quartos a un em-presani d'espectacles que sent por d'unaarma imaginària ; que hi hagi periodistesque ningú no sap ben bé on escriuen (si ésque en saben). Es compren; en resum, quemolla gent tinguin envers la classe en ge-neral un menyspreu invencible.-

Ara que, entenem-nos, molla gent d'a-questa té una moral semblant, sinó•que laposa en pràctica d'una altra manera. Per-què, fet i Jet, el clima moral és el mateix,i la mentalitat lerrouxista està més estesadel que sembla. C. R.

A la pàg. 3 : Records. El rei Albert deBélgica havia esfef dues hores a Bar.celona, per Joan Tomàs. A la pàg. 6 : "Elproblema peninsular" de Cases Carbó.

El caEalanisme i l'ideal ibèric,per Permí Bergés

La branca de piNo arriben encara a competir els nostres

gangsters amb els de Nordamèrica, ni tam-poc els escàndols de les :nostres presons ambels de les d'aquell privilegiat país, però enshi anem atansant. -

Fa poc que en un gran establiment penalnordamericà es descobrí que un deis reclo-sos es dedicava al comerç d'estupefaents ique els seus clients eren, tots, reclosos corne1L La celda estava convertida en un verita-ble fumador d'opi.

Doncs bé; quail, darrerament, a la PresóModel de Barcelona, fou coneguda l'existèn-cia d'un veritable club, les autoritats desco-briren, de més a més, que un pres haviamuntat un negoci de vins i transformat lacelda en una .mena de taverna:

Això no és tot.El taverner, perquè els clients sabessin

trobar la seva cella i no hi hagués confusió,sabeu què va fer?

Va penjar una branca de pi al defora.

Hosfe ¿'honor i... barafe4

Dorna Dlignone no és, corn el seo nomfarà suposar a molts, una cançonetista. 'Esuna doctora argentina en ciències socials,delegada en Congressos Internacionals ipresidenta de no sabem quants Comités,Molt gentil, val a dir-ho.

La senyoreta Dorita Mignone ha estatdos dies a Barcelona, abans d'embarcar capa la seva terra.

S'estatjava a l'Hotel de la Marina.—El partit radical — manifestó a un

amic —m'ha declarat hoste d'honor. ...Aquest amic deia després a oils corn-

pan-vs :—Francament : ara que són al poder,

trobo que els radicals l'haurien pogut por-tar al Colon o al Ritz!

Rectificar resulta pitjor

E1 senyor Santalú, en nom d'E. R. de C.,s'oposa, en el Parlament de la República,en discutir-se el cas del senyor Calvo So-telo, al projecte d'amnistia que el lerrou-xisme volia fer empassar al país.

—Nosotros — exclama, poc rnés o menys,el sen yor Santaló — somos contrarios enabsoluto a que puedan reintegrarse a la vi-da política .española esos dos hombres rae

-fastós de In. dictadura que fueron los se-fiores Calvo Sotelo y conde de Guadalhorce.

– 'Ex-conde ! Ex-conde ! — criden els u-cialistes.

El sen yor Santaló rectifica—Ai, sí ! Los señores ex-Calvo Sotelo y

conde de Guadalhorce..

El problema ecònomic, sobre fotEl diput -per '1•arragona senvor Man-

grané té la mania deis «problemes econà-mics», En parlo a cada moment.

Dina vegada, al tren, quan encara no eradiputat, va arribar àdhuc, en una discussióentre diverses personalitats, a empipar elsenyor Carner.

--Calleu, calleu, que mo en sabeu res!li digué aquest, en to ii iolt sec.

S AEI senyor Mangrané, aleshores, va ca-/lar, però, potser perquè té immunitat, haessuscitat ara el set tema predilecte.

Darrerament. en una reunió parlament -•ia secreta en to qual, entre altres coses.havia de discutir-se la cessió de l'edifici del'antic Senat per al Tribunal de Garanties,s'aixecà i preguntó:

—Avui que no hi ha públic ni premsaqueens destorbi, per qué no discutim elproblema econòmic d''Espanya?

Encara es senten les rialles.

Exacte!Es gran, aquest senyor Mangrané.Heus ací un<i altra anécdota que, corn

l'anterior, ens arriba de les Corts espanyo-les.

El semror Mangrané estava fent un prec,però s'havia allargat ja tant, que el presi-dent Ii observà

^Yo pediría a, S. S. que se ciiiera más alasunto. Está convirtiendo su ruego en unaverdadra interpelación.

—Exacto — confessà el diputat tortosí.I alegi—Me callo.El senyor Trabal cregué oportú intervenir.—Advierto a la Presidencia — digué

—que el señor Mangrané no ha hablado ennombre de esta minoría, sino a sus cuentasy expensas.

—Exacto, exacto — repetí l'alludit —. Seme había olvidado.

Quan el senyor Calve4 á indígnaEncara una altra anécdota del Parla

-ment de la República..aquesta és del diputat rabassaire senyor

Calvet.Estava parlant el senyor Ventosa i Cal-

yell... El senyor Calvet, indignat pels con-ceptes expressats pel diputat regionalista,pren gué tot d'una actitud d'anar-se'n i ex-clamà, en català

--aApa, home, apa.

Brunet es fa "heimwehren"Dimecres de la passada setmana,. Manuel

Brunet va arribar a la seva penya del Lionà'Or visiblement optimista. S'acabaven decobre notícies que Dollfuss havia guanyatla partida i Manuel Brunet digué amb airesde satisfacció

--Heu vist com apallissen els socialistes!Ara va bé! Ja els f...m a tot arreu 1

Un go ig que dura poc

No fa molts dies que I.a Ven del Vesprepublicava una nota encapçalada amb aquesttitular : L'enrenou de la tercera divisió dela: Lliga.

—Ja era hora — féu un ciutadà — quela Lliga es decidís a confessar públicamentel seo malestar interior. Fins ara, et vejesobligat a saber les coses que passen dins elpartit per mitjà deis diaris contraris...

El bon ciutadó va continuar llegint i elseu desanclas no es -féít _esperar. Llegia lasecció 'd'esports.

Tindrà una sorpresa

luan l'hirsut ex-escamot Forcades va co-metre aquell intent de sub-agressió a dosperiodistes que fan informació a la Genera-litat, el doctor I)encàs, que" aleshores el te-li jo de funcionani al seu departament, vadir-li que no calia„que es molestés a tornar-hi.

Forcades va pendre's al peu de la lletrael manament del conseller i no va tornar al'oficina. Va limitar-se a anar cada fi demesa Caixa, a cobrar.

Possiblement fou degut a això, que dis-cutint l'altre dïa am-b uns amics al Caféde la Rambla En Forcades deja

—.Jo de funcionani en sóc tant corn vos-.dtres ; vosaltres cobreu, jo també. Ves qui

-na diferència hi ha!Efectivament. Per haver-se extraviat la

comunicacio en la qual es donava compteal cap de la secció co rresponent que Forca

-des havia quedat cessant, aquest hauriapogut cobrar indefinidament de no produir

-se la seva indiscreció.Quan Ii ho contaren al doctor Dencàs, el

jove conseller va signar amb la celeritatpròpia del llamp, una nova comunicació.

I pensar que si .no hagués estat per aques-ta indiscreció, dimecres vinent Forcadeshauria anat tan <serio» a Caixa a cobrar!

Buidafge rapidCom que ja tothom organitza sessions

de cinema, fins La Veu del Vespre, la Jo..ventut Socialista de Barcelona presentà, alVolga, divendres passat, La Rlare, de Pu-(lovki^n, i A nous la liberté!, de René Clair,aquest darrer film, que -no té pas res desocialista, amb mutilacions imperdonables.

Acabada la sessió, l'altaveu , acomiadavael públic amb les notes de La Internacional.'lothom, lentament, abandonava la sala sa-tisfet de la vetllada (croja)) que acabava dev iure... còmodament assegut.

Un dei públic, enardit probablement perla força sediciosa i satírica deis dos filmsprojectats, no pogué evitar d'intercalar en-tre tes notes de l'himne proletari un «Vis-ca la Tercera Internacional!» que ressonàpaorós per damunt deis caps deis assistents.

Aquest crit tingué la virtut de fer perdrela lentitud del ,pas del públic i d'obtenir quela sala los evacuada amb un ritme del totrevolucionrai.

Només una micaCorn la .premsa ha fet públic, aquell he-

roic Estat Català deis bons temps dictato-rials ha canviat el nom pel de Partit CatalàProletari. Els entesos en aquestes cosesdiuen que el motiu és perquè no se'ls pu-ui confondre amb els separatistes gover-

namentals (escamots) agrupats dins les Jo-ventuts d'Esquerra d'Estat Català.

Fa uns dies que comparegué al partit<<proletaritzab: un senor ja una mica an.ciü. Volia adscriure-hi una filla seva. DeiaLa meya nena és separatista des que

va néixer ; per això he pensat afiliar-la avostès. Sinó que no estic molt decidit per-què m'han dit que vostès són comunistes...TES seritat això, que vostès són comunistestambé?

Artur Cussó — un deis de Prats de Mo-I1ó, pero aquest .autèntic—, davant l'adqui-sició d'un nou adepte, respongué :

--Veurà... Sí que ho som, però no pasgaire...

L'ACTUALITAT

Confusionisme politic

dimarts, del president cap a Madrid

a Madi id farà el paper d'adoba-disbaratsi serà un magnífic pretext per presentar-senovament al Parlament de Catalunya ambl'exigència de l'agraïment.

Seria demanar massa la tornada a la inor-malitat política? Ara ja hem fet una altraprova. Els pobres d'esperit es creien que erapossible la resurrecció de les velles concep.tions. Per un moment les hem vistes deprop, pe-rò s'han tornat a morir en quatredies. Molts deis clarividents, fins i tot entreels més conservadors, convenen que aixòno va bé i que e1 que cal és rectificar deconducta.

Una altra vegada és la realitat que s'impo-sa . Aquesta realitat és la República. Es creienque no volia dir res i 'només per amenaçarla reacció ha estat tan forta que a correcui-ta degueren fer concessions. Però el confu-sionisme que han creat s'ha d'esvair benprompte. Cadascú que declari la seva filie

-ció i que la ciutadania decideixi. A. Ca-talúnya la prova ja fou feta i el resultatés tan esperançador que no dubtem a qúa-lificar-lo d'exemplar per a les altres termesd'Iberia que vulguin copiar de Catalunya lafermesa dintre la moderació, la justiciadintre la legalitat, el patriotisme dintre laconvivència.

VIIIIIIIIIIIIIIIIIIIilllllllllllllllllllliilllllllllllllllllllllii111111111111111111111111111111111111111111111111111111111_^

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA•

ANTONI MARTI.ydY* r Màxima rapidesa 19 Màxima qualitat

t-

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

^tlnununlnlunnuunlllunlnnullnnuulucunnulululuunuluunllunmmunuunnununo-nl:^

Modest Urgell

^$hri I s Eq,,t

F'IT0•,nCCkOnp

Exit en la mida

Corbates inarrugebletPijames a bon prep

JAUME I, 11

Telèfon 11655

M1RA}DR

De les « memòries,> d'EnEs ben coneguda de tothom la intempe-

rància del conseller-regidor senyor Vàchicr.No cal descriure-la.Si calgués, amb aquesta anècdota m'hi

hauria prou.Es troba En Jaume — En Jaume, abans,

era el doctor Aguadé; ara, és el senyor Wh-chier-- a les oficies municipals de circula-ció quan, per telèfon, el demanen.

Es posa a l'aparell; cor^.ix la veu de l'in-terlocutor, que segurament és un llauna, irespon

—El senyor Vàchier no hi és.L'interlocutor, es suposa que insisteix.—Li dic que mo hi és!—repeteix, alçant

ja la veu, el propi Vàchier.L'interlocutor no es deu donar per satis-

fet o pregunta potser on pot haver aunt elsenyor Vàchier, ja que el famós conseller

-regidor, aquesta vegada cridant, exclama—El senyor Vàchier se n'ha anat afer

p...!

El comissari va de bòlidLa policia practica una inspecció a una

casa de mala nota del carrer de l'Arc delTeatre i aixeca, després, el corresponentatestat.

L'atestat ha d'ésser minuciós. Tot ha des-tar-hi ben consignat : les persones que hi ha-via, el mobiliari...

—Hi faig constar també aquesta peixera?—interroga um agent al comissari.

—No ; no cal. No l'hi posi.Quan l'atestat està llest, el comissari el

llegeix i es topa que parla d'unes meretri-ces que es trobaven a la cambra.

—Hombre!—exclama el comissari—. Nole he dicho que no pusiera nada de los e-ces?

L'agent no s'atreveix a replicar a DoiiLadislao.

Ah, l'accent!Cridada pel director d'una pellícula n.acio-

nal a punt d'ésser rodada, urna artista, ca-talaina, es presenta al despatx d'aquell.

Parlen del film, del paper que haurà d'in-terpretar l'artista, de les condicions, etc.

—Perfectament ! — fa el director —. Totva bé! Només time por de l'accent. Ah, l'ac-cent! Per als artistes catalans, l'accent, o,si vol, la pronunciació, resulta un handicapterrible, terrible. Ah ! I no cregui que exa-gero, no. Ara l'hi demostraré : Corn en di-na vostè d'un cavall, en castellà?

—Caballo.—Veu? Els castellans pronuircien cabajo.El director digué cabajo fent sonar fort

la jota i arrossegant la segona síllaba.Quan torni a ésser cridada per aquest di-

rector, l'artista alludida pensa presentar -s'hi amb un bandoneon, polaines, esperonsi mocadoret de seda al coll.

A tal pregunta...L'ex-diputat i conegut escriptor Angel

Samblancat, acompanyat d'uns seus com-panys d'El Diluvio, es presenta al Palau deis Generalitat per a demanar al Presidentque es vulgui interessar per un periodistamalalt.

A 1'avantsecretaria, un fuincionari, amb unbloc de notes en blame a la mà, el detura

--Qui és? Corn es diu?—Angel Samblancat.El funcionani apunta : An-gel Sam-blan-

cat. I pregunta:—Té algun càrrec?Em Samblancat mig s'enfurisma—Cargo? Cargas, tengo yo !

Avui... fa prop de tres anysBan punt es posen a parlar de les coses

d'ací, els periòdics francesos són una de-Ifcia.

Fa poc — el 30 del passat mes de gener —veiérem en un diari parisenc la fotografia

de Victoria Kent amb una nota al dessotaon es deia que acabava d'ésser nomenadadirectora de Presons de la República Espa-myola.

El diari en qüestió es titula : Aujourd'hui,]'robem que li aniria millor el títol de

Hier.

Enric Ga1.ioev, durant trenta anys, fre-qüentà la Sala Parés quotidianament, sem-

pre que es trobava a Barcelona. A precs del'actual yropietari de la Sala, deixà escritesmines Memòries que ara es publiquen envolum, de les quals, gràcies a l'amabilitatdel senyor J. A. Maragall, poderna publicaralguns fragments, extractats o textuals. Dis-tingina lïpogràficament els primers deis se-gons, imj^rimint-los respectivament en cur-siva i en rodó.

Dintre la sera ingenuitat i la manca d'a-

prest literam, àquests records del pintor Gal-wey seran apreciats pels aficionats a l'arti a la seva història, i àdhuc pels curiososdé barcelonisiue. Ens hem lamentat prouvegades de la manca d'aquesta mena deE yeballs de petita història, perquè no hàgimde celebrar aquesta a^oriació meritòria.

ALA SAI..' i'i ri'1'A I I.A SALA GRAN

Quan Galwey estudiava a Llotja, en 1883,el senyor Joan B. Payés organitzava expo-sicions de pintura i escultura a la sala 15e-tita, l'única que existia aleshores. Hi ex-posaven Vayreda, M4rtí i Alsina, Armen,Enric Serra, Simó Gúrnez, els Masriera, els

etcètera, etc. La inhlta va comprar iva.l'ias i Fondevila.

ENRIC SERB, PINTOR

Després d'aquella gen festa, quin esde-venidor més afalagadc per a nosaltres, elsartistes! L'art dels catalans estava ales-homes a una alçada c nsiderable, En Bal-domer Galofre, feste;a, per tota Itàlia, ob-sequiat i enlairat en to pedestal innegable.Enric Serra, atrafega amb grans creus i

ric Gaiweydel romanticisme, i no va poder deixar malla fesomia de la seva època. Havia vestitel frac de colar, guarnit de botons d'or, iaquelles corbates enroscades al coil, i cobertel cap amb barret de copa, que no va deixarfins molt tard. Jo el vaig veure moltes ve-gades amb correetíssima levita i barretlluent. Sempre va tenir una enyorança delpassat.

EN BRULL

IEn Brull va ésser el contrincant de totel que ]'Urgell manifestava, i les discus-sions foren aferrissades en pintura, litera-tura i sobretot teatre ; aquest va ésser unrepertori que no es va acabar mai. En totaconversa, ja es sabia, havia d'haver-hi unpoquet de teatre, i en aquella època tothomen parlava més que no pas ara.

Aquí Galwey s'estén parlant de l'admira-ció de Modest Uagell envers Echegaray iPitarra, les discussions amb Joan Brull...

La cultura de l'Urgell era molt exiguaera de l'època deis genis, i 'En Brull no hicreia. Era d'aquella escola segons la qualels genis sortien corn els bolets ; no calia es-tudiar .per a donar meravelles, havia desortir tot espontani,

En Llanas, que estava sempre d'acordamb 1 "Urgell en aquests assumptes, deiaque el geni era el pa fet sense farina i eltalent era el pa fet amb farina. Aquestaafirmació, tan poca-solta, va ocasionar llar-gues discussions.

L'Urgell havia tingut una passió per aésser actor i deja que el teatre era el quemuds Ii agradava del món, i que la pinturaera secundària al costat del tea/re. PassàEchegaray i vingueren Ibsen i Hauptmann.Urgell, per no donar-se, es refugia en Mae-terlinck i titula els quadros Nada, Siem-^pre, Lo mismo, Ultramort...

...Va voler fer, per últim, un gran dra-ma, i amb la nostra collaboració, que sem-pre la demanava a la penya, tocant i reto-cant, amb IEn Llanas al costat, el va aca-bar ; però no sabia quin títol donar-li. Bus-ca que buscaràs, a tots ens ho demanava,fins que IEn Riquer l'hi va endevinar : Llunydels ulls i prop del cor, lEs urna abra d'allòmés moral que es pugui escriure, d'allò mésa propòsit per a un teatre de joventuts ca-

L:U'EItITIVMae West. — 'En els films, i en el món

del cinema en general, hi ha una qüestióimportantíssi.ma que s'ha discutit molt isobre la qual probablement mai no s'ar_ribarà a un acord. Aquesta qüestió, que afee_ta l'essència mateixa de l'art del cinema, ésla següent : els actors de cinema han depescar-se directament al career o allí on si-gui, prescindinit en absolut del teatre, o elcinema pot rebre l'aportació d'aquells ele.ments que han rebut la inesborrable in.flexió que dóna el teatre en els escenarisnormals? I cas que s'accepti la collabora-ció deis actors de teatre, aquesta collaboracióbeneficia o perjudica al cinema?

Hi ha naturalment els partidaris del ci_nema corn art absolutament nou, enemiesdeis actors tradicionals, perquè creuen queaquests actors, per bons que siguin, duenal cinema una quantitat de vicis professio-nals que traduïts en el ,film s'accentuen iprodueixen deformacions lamentables.

Hi ha també els partidaris de l'aprofita-ment deis grans valors escènics, parquéaquests, valors, malgrat els seus dots perso_nals de creació, malgrat la seva originalitat,estam Ill'igats a unà tradició antiquíssima,són el producte d'una escola, que encaraque vagi evolucionant, manté amb una grà-cia, inconscient si es vol, aquella vella es-sència del teatre, aquell dens extracte d'hu-manitat, que només s'assoleix en l'artifi-cial disciplina del teatre. I això, aquest ex-tracte d'humanitat, que no pot improvisarun director de cinema per agut i complexque sigui, traduït en el film produeix unsafectes insospitats, i converteix el gran ac-tor de teatre en un ésser gairebé màgic i perara insubstituïble.

Tant un punt de vista corn l'altre sónperfectament defensables; els directors ame.ricans han produït, especialment dintre elsmés joves, actors que han anat directamental plateau sense passar per les tardes, iaquests mateixos directors, en un momentdeterminat, han aprofitatvelles o joves glò-ries escèniques que han don^it un rendi-ment immillorable..Els aficionats al cinemapur, els que aprecien especialment en el ci-nema el ritme, que naturalment és la Ca-racterística d'aquest art, arrufen el nas da-vant deis veils actors, perquè els atribvei-xen un ritme en desacord amb l'essència delfilm. Un deis casos més discutits ha estatper example el cas Jannings, que, malgrattot, jo encara continuo crereint que ha estatuna de les més fortes revelacions del cine-ma.

A mi em sembla que per segons quinamona de films és necessària la presència deles grans figures bregades en aquesta ràn-cia, meravellosa i arbitrària coya de l'es-cenari. El teatre té una historia fortíssima,aclaparant ; i aquesta història del teatro,que s'endevina només que en la manera queté d'obrir els llavis o de desplegar una màuna actriu de qualitat, jo cree que propor-ciona al cinema una droga especialïssima,urna mena de pebre diví, que no li podrédonar mai l'actor improvisat, per dúctil quesigui i ,per molt mecàinicament que obeeixila més exigent matisació del director méssagaç. IEs el perfum de 1'escena'ri damuntla intelligència dun gran actor.

Totes aquestes doses pensava jo veientLady Lou, el primer film que ens han ser

-vit a Barcelona d'aquesta actriu extraordi-nària que és Mae West. El nàstre públic fatot just mitja setmana que coneix MaeWest, i avui dia sobre el valor d'aquestaactriu s'ha encès una discussió apassionada.Jo em consideraria un cretí, si al volt dela discussió no corrés a afirmar que MaeWest em sembla l'actriu més sensacionali que d'una manera més sòlida afirma laseva poderosa personalitat. I això que LadyLou em sembla un film -pobre, sense gensde malícia i sense gens de poesia ; llàs-tima que un film tant mediocre sigui exe-cutat per tan bons elements ! Però la poe-sia i la malícia viuen d'una manera en-lluernant en la figura de Mae West. Elfilm desapareix, el que interessa és ella, iel que interessa, naturalment, és la gracianatural i el talent extraordinari de l'actriu.La primera condició de Mae West és el seaaplom, la manera corn sap posar i la mane-ra coin sap caminar; el seu ritme biològic.Aquesta forma de plantar, és a dir, plantard'una manera justa, equilibrada i amb airede grandesa, és la qualitat que distingeixles bones estàtues de les que no ho sod.

s Mae West és en aquest sentit una mera-vellosa estàtua. Poques actrius, només les

que tenen un gran instint, només les queposseeixen la terrible ciència de l "escenari,

L

saben plantar corn Mae West. Al costat dela presència hi ha en Mae West el secret ce-lestial de despendre la veu dels llavis, i totsels altres secrets referents a la manera deparlar amb un cop de parpella, amb unacontracció de 11'avi, fins amb um plec de laroba o amb una trena de cabell. Des d'a-

" . quest aspecte la malicia i la ciència de Mae' West són inesgotables. Hi ha en aquesta

actriu una personalíssima forma de mami-festar-se. Penseu de vegades corn serien

HA SORTIT:

El que he vist a Can Parésen els darrers quaranta anys

Memòries d'Enric Galwey

PTES. 4 Es ven a la Sala Para

On ha anat, el senyor Vàchier? UNA PENYA ARTISTCA BARCELONINA

MODEST URGELL

Modest Urgell fou l'ànima d'aquella reu-nió de pi-ntors. Tot seguit la seva conversa

amenitzada sempre d'anècdotes interessants,casos graciosos, xistos inesperats, i sobre-tot d'una réplica a tot el que se li deja, ensdeixava confosos. 'Era molt amic amb elsamics i molt enemic amb l'enemic. La sevafigura era d'una originalitat que destacavaa tot arreu ; qui ]''havia vist i tractat unavegada, mai més ino se n'oblidava. Era fill

encàrrecs de tot 'Espanya, Anglaterra i Amè-rica, amb una posa de gran artista, dediplomàtic i banquof ; per cert que fou l'ho-me més mimat de la cort. Els seu caràcterhi ajudava principalment, i va considerarque la fi de l'art era fer molts diners igastar-los per a tsnir la més gran repre-sentació social, i ho va aconseguir. El seutaller fou visitat pdl més alt i selecte d'IEu-ropa, i el dia de visita, els cotxes luxososquasi ocupaven tot el carrer. Res d'inquie-tuds d'art ; anava a la saya. Era un homemolt simpàtic, molt humà, amb una granpràctica per a eindevinar on tenia de ferun gran negoci.

pensionats de Boma. LA PENYA DE 'CAN PARESEn aquest salonet hi hagué exposicions

de gram èxit i s'hi vengueren quadros a L'interessant de Can Parés fou la penya é

bons preus ;s'hi crearen aficionats i col- que es va formar a la sala petita, a la qualleccionistes fanàtics i tot. acudien pintors, escultors, literats, crítics,

Val la pena de citar um cas d'entusiasme músics, actors, metges, advocats, comer-per un quadro. 'Era un diumenge al matí ciamts, etc.i a la preferència estava exposat un quadro Era cap al vespre, a les set a l'hivern,de Paco Masriera, Era prou gran parqué que s'hi reunien Modest Urgell, Brull, Gra-s'hi trobés una bailarina de tamamv na- ner, Albert Llanas, Josep M. Pascual, Rocatoral, illuminada per un focus elèctric. Del i Roca, Cusí, Tamburini i jo. Va durar,millor que va portar. 'Era un quadro de aquesta segona reunió, de x o a r^tq. S'hi;;ran efecte i va entusiasmar tant, ja de va discutir tot, s'hi va riure molt, s'hi van

primera hora, que es va vendre de seguida. desenrotllar les passions 'naturals entre els

Uln gran amateur d'a'rt, don Enric Batlló, artistes, triomfs, caigudes, enveges, cdti-em entrar a la sala, corn tenia per costum ques i xafarderies. El més rar és que ha-tots els diumenges al mati, va quedar sor- gués durat tant. :No es va reinovar gaire;près i tot seguit el va valer adquirir : feia érem mal vistos en els altres centres, on ensdeu minuts que ja era venut. Va tenir tan dejen la f enya del safareig. La mort vagran disgust, que es va ficar al llit, malalt. curar de simplificar, a poc a poc, la reunió.Al poc temps el va comprar, i va poder Sois l'Urgell no va deixar a En Parés igaudi-r-ne fins a la seva mort, es va quedar sol en aquella sala, gram, fris - Joan Brull

Temps després, En Parés va creure ha-- ta, sense vida,ra er d'engrandir la seva casa, encomanà al'airquitecte Vilaseca la construcció de la EL SENYOR PARS tbliques i parroquials. Es va estrenar alsala gran. Va inaugurar-la la infanta. donya Principal amb molt èxit i molts plors delPau; el capità general, Raison Blanco, Vareig conèixer en Parés per allà l'anv públic, perquè és el seu tema uns fi41s moltmarquès de Peñaplaia, va enviar la millor 1882 ; era jo molt jovenet, ell era jove gran, desvergonyits que maten a disgustos la se-banda militar; hi havia tot l'element ofi- em la força de la primera joventut. Alt, va mare, i tot let amb gran emoció, tallatcial i mundà. Les obres de l'exposició inau- I amb patillas negres, feia molt respecte, i a ]'estil de 1'Echegaray. Em va quedar moltaural eren de Villegas, Pradilla, Palmaroli, jo era un infeliç xicot davant d'un senyoràs content i esperançat per al teatre; la pin-Barbudo, Tusquets, Baldomer Galofre, En- que es donava tanta importéncia. tura era de banda per a ell, sense granric Serra, Simó Gómez, Mas i Fondevila, E1 seu pare 'fou d'aquells industrials tre- interès.Vayreda, Martí i Alsina, Urge/I, planet, I balladors i econòmics que a força d'estal- L'únic que l'havia preocupat de vegades

viar i mortificar-se deixen una f t era que volia fer un drama o comèdia deor una,— – En tema heterodox o herètic, pel qual volia so-Parés va .poder gaudir duna posició

molt acomodada. roll i, és ciar, guanyar diners. Ens deiaEra sodi de l'Eqüestre ; no sé si muntava que ii agradaria qua el posessin a ]'Index.

a cavall, però ho semblava. La Sala i bo- Quin negoci ! No 'ho va saber fer. Enstiga eren un entreteniment per a ell, i, és deia : oA vostè no l'ham preocupat mai elciar, ino van tenir mai aquell atractiu de problemas religiosos, ni els Coneix, i geneles coses vives. No en va treure el partit ral.ment les obres de rebellió contra els dogque, amb afició a ]es arts (que ano entenia, mes soleo ésser filies de l'estudi, del dubteque mo va entendre mai), amb ]a c¿reins- i les immorals són recergwes psicològiquestáncia d'ésser sol a Barcelona, sense cap filies també de 1 estudi, . Perd ell no eracompetidor, i amb diners sobrants er a de la pasta deis preocupats, sinó que eraempéndre negocis d'art, hauria no solament corn la papallona que xucla momentàniaesta un camí per a nosaltres, ainimant-nos ment el suc de les diferents flors. Les sei encoratjant-nos, i formant, per consegiient, ves comedietes es van representar en teaun grup selecte de l'art català, sinó que trets de les comarques fins que es va apa.també hauria centuplicat la saya fortuna. gar corn urn hum. Ningú ara no en té esAquell home tan fred, glaçat, va ésser seam- ment. Sois quedé el pintor.pre la nostra desesperació ; era el pessi- * * *misme que caminava, no tenia cap illusióni solució, ni cap entusiasme en res. L'autor, ara, ja no parla a penes del que una col'Ieccló de dones famoses que la Ins-

ha vist a can Parés, sinó del que ha vist a tbria o la llegenda els •atribueix un earàc-Olot, a casa del pintor Joaquim Vayreda ter extraordinari, i en veure Mae West usi el seu germà Marian, autor deis Records adoneu que una d'aquestes dones podriade la darrera carlinada. Explica anècdotes ésser perfectament corn ella, és a dir quede la guerra civil i fa, sobretot, un pinto- en Mae West hi ha alguna cosa molt mésresé retrat de l'anticlerical Joan Déu, bon important que la bellesa, que el sexe, quejan en la intimitat, però que n'ha.via fet el talent o que la disciplina. Hi ha això,passar de totes als capellans de la comarca. una terrible, una especlalíssima personali-DesQrés, de l'escàndol que va constituir la tat. Aquesta és la impressió que m'ha fatprimera exposició del gran Isidre Nonell en a mi Mae West, una actriu madura, corn-aquella sala pompier ; del prinntor i entere- pleta, que procedeix del teatre i que creasari Lluís Graner; de la fi de Modest Ur- una sensació nova em el món del cinema.gall... JOSEP MARIA DE SAGARRA

El nou ministeri francès. D.'esquerra a dreta, en primer terme : 1iarin, Tar-dieu, Doumergue, Herriot, Barthou, blarquet, Flandin, Sarraut; en segon ter-me : Getrmain-Martin, Laval, Queuille, Pétain, Pietri, Chéron, Berthod, Denain,

Bertrand, Rivollet,.Mallarmé, Lamoureux.

El rei Albert de Bèlgica, la tràgica mort4e1 qual ha emocionat aquests dies el mónenter, havia estat una sola vegada .. Bar-celona. Dues hores, només. Fou, exacta-ment — algun diari ho ha dit —, el i-d'octubre de i921.

E1 recordo encara. El recordo igual quesi el tingués, corn en aquella ocasió, davantmeu. El reja, Ii parlava i continuava essentper a mi un rei de llegenda...

Era alt, molt alt, i .ros, molt ros. Uneslents de professor d'acadèmia particular.Un vestit de llana ciar. Sabates de. color.A la solapa de l'americana, la cinteta ver-mella de la Legió d'Honor.

Venia el rei Albert del Marroc francès,en avió. Va deturar-se a l'aeròdrom del Pratel temps necessari per al canvi d'aparell.Jo vaig anar-hi portant la representaciód'El Diluvio i de l'Agència Hayas. A 1'ae-ròdrom, vaig trobar-me amb el companyPerman ver, de La Publicitat.

—Els representants de dos periòdics —obsegvà, en presentar-nos, el senyor Joa-

quim Carreras, delegat, de, la CompanyiaLatécoère -- qué durant la guerra han de-fensat, contra tot i contra tothom, la causadeis aliats. -

En presentar-nos, he dit?La veritat és que ens presentàrem sois.

En aterrar l'avió — les onze i minuts delmatí —, !En Permamyer i jo hi vàrem cór-rer. Un capità i un suboficial de carrabinersintentaren, però, tallar-nos el pas.

—Espereu-vos!Impossible esperar. Tant En Permanver

corn jo havíem iet el viatge a l'aeròdromen side-car i havíem sofert el que no ténom. Jo havia hagut de baixar i ajudarel motorista a treure la moto d'un fangue-ral... No podíem córrer el risc de tornar

-nos-en sense l'interviu al qual crèiem te-fir dret.

Ens separava del monarca una barreraformada pelcònsol de Bélgica, M. Char-les Bastin, i él canceller, M. Antoine Four-cade ; l'abans esmetatat senyor Joaquim Car-reras ; el vice-president i el secretani de 1'AeroClub, senyors Edüard Pujol i Lluís Foyé;els pilots catalans senyors Canudas i XuclàI el cap de l'aeròdrom, M. Bannier. Ah!, iels dos carrabiners.

Les autoritats barcelonines s'havien fetfonedisses. Ni una per remei. En Pujol ensexplicó

--Haurien d''invitar él rei Albert a donarUn tomo per la ciutat i si acceptés cis cau-ria la cara de vergon y a. No hen vist cornestà la carretera?

Al costat nostre, gent del Prat. Noies,gairebé tota. Noies boniques. Una d'ellesportava un ram de hors per a fer-ne ofrenaal rei.

Qnan el cònsol, el canceller i el senyorCarreras hagueren saludat el monarca, vaigdonar una empenta als dos carrabiners r,seguit d'E'n. Permanyer, vaig trencar la bar-rera

— Majesté !E1 rei Albert va compendie tot seguit:—La Presse... ! La tyrannie !Aleshores el senyor Carreras ens presentó.El rei Albert, dret a la cabina oberta dar-

rera la del pilot, s'havia tret l'abric de pellI una gorra avellutada d'esport i s'haviaposat un barret de feltre. D'un salt, sense

JO WElT

El que tributa menys6 HP. = 7 It. 100 K.

Sedan 4 p. molt espaiós

"GARAGE CUBANO"Corts Catalanes, 517

donar temps a ningú per ajudar-lo, haviabaixat de l'aparell.

Va allargar-nos la mà, nervuda. Va allar-gar-la al mutilat de la guerra Llorenç Roger,que amava amb En Permanyer. Va allar-gar-la a les noies, que tremolaven d'emoció,tot dient-los uns mots gentils.

—Ningú no ho dina que és tot un rei!— murmurà una d'elles a les seves corn-panes.

El rei Albert, esquiant

Mirant

El fetitxe

A I ierzon, uus quants periodistes pujarenal ràpid que duia de Toulouse a PNrís Gas-ton Doumergue, cridat a cap del govern.1lentre davant el aonrpartiment reservat delpresident, els enviats deis diaris es concer-taven a fi d'encetar l'entrevista, s'obrí laparta del conrpartiment i fou el mateix pre-sident qui dentaità noticies als visitants. Des-( rés, amb les mans a la butxaca de t'ame^ri--ana, Doumergue adopta la postura de l'ho-me disposat a respondre a les preguntes.

—El país—començà un deis periodistes—es gira envers el president d'un temps feliç

com envers un fetitxe...—Si sóc utr fetitxe—interrompé Doumer-

gue—, no us diré res. Un fetitxe es deixaadorar i no ires^on.

Però, en veure la cara que posaren elsperiodistes, el president acçentuà el seu fa-otós somriure i es josd a parlar.

Puníció enginyosaPaul Allard, autor de curiosos treballs so-

bre la censura durant la guerra, darrera-ment publicava a Les Anuales dades sobreles relacions deis parlamentaris i la buro-cràcia, amb facsímils deis models —impre-sos! -- de les recomanacians deis diputats ide les diverses fórmules de resposta de lesadministracions interessades.

L'a.utor de l'article, antic burócrata, cantaque una vegada escriví a La Tribune desFonctionnaires, òrgan ofïcial de la Federa-ció de Funcionaris.

nO bé aquestes intervencions epistolars sóareficaces, i, en aquest cas, no vull afavorirvivdrs i injustícies ; o bé no serveixen deres : aleshores no vull ésser més uú còm-plice d'una veritable estafada moral. Tauten un cas cam en l'altre, llenço aquestes car-tes al foc i espero les vostres sancions.»

Els superiors jeràrquics d'Allard, als qualsera dedicat l'article, trabaren una sanció en-ginyosa peer al rebec funcionari: Ii instabla-ren la calefacció central a l'oficina, oblicgant-la així a esquinçar les recomanacions.

I-ants a ianfsRockefeller té noranta-quatre anys i està

molt malalt. A totes les redaccions horn pre-para ja el retrat i la biografia:

Però hi ha publicacions que ja s'han preci-pitat, entre elles Maiianne, que publica unretirat del vell milionari, signet per aquellgran blufïsta d'Emil Ludwig, que fou el seuinvitat a la platja de Detona, quan Rocke-f eller tenia vuitanta-vuit anys.

Segons explica Ludwig, amb no dissimu-lada complaença, un dia, després de sotar,quedaren sols Rockefeller i ell, i el milio-nari li parlà d'un manuscrit de cent cm-quanta mil paraules, unes Memòries, quehavia dictat al seu secretani i de les qualsel biògraf alemany podria fe y ús.

«Com que jo esteva decidit a no escriureres sobre ell — die Ludwig —, perquè nohauria 15ogut sino criticar-lo, cosa que hau-ria estat una indelicadesa, li vaig pregun-tar fier qué no encarregava a aquell secre-tani d'escriure la seva vida. Rockefeller, ar-rugant el seu rostre astuciós, respongué

n—Per a aquesta feina podem trabar elInés cèlebre deis escriptors.

))No va dir : el millor, sino el més cone-gut, car només la publicitat li importava.»

Corn a Ludwig, fet i fet.

Roosevelt i Cristòfol ColomOwen Young, el gran industrial i finan

-cer americà, autor d'un bla famós, era in-vktat a dinar a la Casa Blanca, un dinatcara a cara amb el president Roosevelt, undinar d'idees...

A la tarda, els seus collaboradors li de-manen impressions.

—Què penseu del president?—0h! Es molt gros! S'assembla ben be

a Colara.—A Colom?—Si, a Cristòfol Colom. Quan Colom va

sortir, no sabia on anava ; quan va arribar,no sabia on era ; quan va tornar, encaraignorava on havia anat.

La darrera de Tristan BernardEn la presentació recent d'una obra bas-

tant ensopida, Tristan. Bernard hi era, ambUn amic.

Aviat Tristan comença a badallar i, arri-bat el primer entreacte, expressà a la ter-sana que l'acompanyava el seu desig d'a-

nar-se n.--Esteni invitats, no ens en podem anar

—féu l'amic.—Tens raó! —li respongué Tristan Ber_

nard, i acabat l'entreacte, tornà a seure•A mig segon acte, no podent més, s'alçà;

el seu amic li digué, amb inquietud—On vas?Molt seriosament, Tristan respongué—A la taquilla, a pagar l'entrada, .4ixI

Europa aquests dies ha tingut motiu depreocupacions seriases pels esdevenimentsocorreguts en dues nacions, una que té cate-goria de gran potència i l'altra que un diano llunyà no sols fou gran potència, sinóque jugà un paper de primer ordre en l'es-caquer europeu, i av ui no és més que unapobra Federació de petits Estats ex-provín-cies.

Ens referim a França i Austria, respec-tivament, i als trasbalsos interns causats perdiversos factors i que han tingut resultatsdiametralment oposats, que demostren quin

abisme ht ha entre els règims liberals i elstirànics.

^El que ha passat a Austria ha estat, perbé que de breu durada, una autèntica guerracivil, i encara que el govern semidictatorialde Dollfuss hagi acabat dominant la situa-ció, el més probable és que Austria sigui elteatre de greus esdeveniments poc tranquil-litzadors per a la pau d'iEuropa.

Però més val que parlem de França : ésmés confortant. Tot el que ha passat a Parísel 6 de febrer i els dies següents, ha desvet-Ilat viva alarma en certs medis. Peyó aques-ta alarma no era- compartida pels coneixe-dors de la psicologia del poble francès. I diemfrancés perquè avui les províncies influeixendecisivament en els esdeveniments de la Re-pública.

Si, per una hipòtesi que ha de conside-rar-se absurda, les forces reaccionàries ha-guessin guanyat a París, llur triomf hauriaestat de breu duració, perquè l'opinió de laresta de França, i també de bona part deParís, s'hauria imposat aviat.

Els que han temut, dones, per la sort delrègim republicà a França, han exagerat, in-conseientment o no. I s'han alarmat un xicmassa, també, àdhuc els que han creguten la possibilitat que s''hi instaurés un règimmenys liberal.

Tots sabem que el punt de partida de lesagitacions populars franceses ha estat l'es-càndol Staviskv. Però ara hem d'observarque si aquest ha pres gran amplitud, quepermetrà d'arribar al capdavall en la recercade totes les responsabilitats, això és deguta la llibertat de premsa i de pensamentexistent a França, demés del fet que qualse-vu'll'a cosa que pugui ocórrer a París reves-teix un caràcter universal. En països on lallibertat no existeix, corn per exemple a Ale-manva o Itàlia, no ham mancat escàndolsd'una importància semblant. Però en aquestspaïsos l'afer s"ha ofegat sense que poguésarribar al coneixement de tothom.

que hagi reeixit a fer un miracle que fins fapocs dies semblava impossible : unir enun sol ministeri Herriot i Tardieu, Marioi Marquet.

Això que ha reeixit a fer Doumergue, quehavia renunciat per a sempre a la política,després d haver estat ministre, cap del go-vern i president de la República, hauria es-tat absolutament impossible a un deis méshàbils navegants del parlamentarisme pari

-senc.El nou cap del govern francés és d'orígens

modestíssims, i ha romàs llarg temps sol-

ter. Retardà dos anys el seu matrimoni ambla soya actual mullen per no celebrar-lo enla seva qualitat de president de la Repú-blica, amb tots els honors inherents al eón

-rec. I a la seva edat`dos anys tenen un valorindiscutible.

Si hi ha comesa difícil per a un cap degovern és ]'avui confiada a l'ex-president dela I^epública, home reflexiu i exacte valo-radbr dels elements, qualitats que semprel'han fet reeixir en totes les altres missionsque li han estat çanfiades.

En resum, totes les esperances deis fran-cesos reposen 'avui en aquest gran fill delMigdia, i és de creure qué no seran dece-

budes. • •I ara sigui'ns consentit de din algunes pa-

raules, i no per a fer comparacions, sobre unaltre protagonista de l'escena parisenca d'a-quests dies. Volem dir Léon Daudet. Raonspurament professionals ens han fet conèixerel fogós director de L'Action Française endues èpoques diferents: ara fa trenta anys

i en 1928. La primera vegada — era encaraviu son pare Alphonse —, Léon era republicàdels més arborats. La segona, ja feia :mésde deu anys que era partidari de la restau-

ració deis Onléans a França. Per tant, nopot justificar el seu monarquisme. amb tra-dicions familiars. Sobre aquest home impe-tuós — però solament amb la ploma —, hemde reconèixer que està dotat d'u;n enginy ve-

ritablement àgil i poderós, potser una micaen contrast amb la seva figura massissa.Ara ens preguntem corn un home de la sevaintelligència i de la seva cultura no solamenthagi pogut convertir-se al monarquisme,sinó creure seriosament en la possibilitat del'ensorrament de la República a França ila consegüent restauració

Evidentment, no podem oseuxe en la sevaingenuïtat. Però tampoc valem parlar demala fe. Més aviat deu tractar -se d'una menade mania d'agitació, que ell, no sabent conk

esbravar d'altra manera, descabdella en elcamp monàrquic.

Cal preguntar-se si Léon Daudet, que esproclama un gran patriota, aneu haver fetobra patriótica aquests dies contribuint aten més difícil la situació política en un mo-ment en què França es troba compromesaen una greu partida amb la saya implacableenemiga Alemanya?

I, en aquests moments, de la seguretat deFrança depèn, sense exagerar, la sort d'Eu-

ropa.

• TIGGIS

Ii4J

,. r

, r

., r

r . -

. r

RECORDS

El rei Albert de Bèlgica liavia estatdues liores a Barcelona

CAL NO EXAGERAR

abast deis lets de França

Aquella ingènua trobava a faltar la pa-rada de soldats, els tocs de trompetes i laMarcha Real. Trobava a faltar també elsomriure clàssic — Saint=Granier el quali-ficaria de comercial — que tant han prodi-gat els setmanaris madrilenys illustrats.

E1 rdi Albert em semblà un home d'uncaràcter reservat, una mica adust i tot, sec.

—Qu'est-ce que peux-je vous dire? Unvoyage heureux, un -temps splendide. Voilhtout!

Afegí que havien estat tres horas des d'A-lacant; que guardava una impressió moltagradosa de la seva excursió pel Marrocfrancès; que la reina Maud havia desem-barcat a iCàdiç i continuaria el viatge, d'in-cògnit, per ferrocarril, travessant ,Espanyaque ell agafaria a Toulouse, aquell vespre,l'exprés de París, des d'on es traslladaria,en avió, a Brusselles.

—Barcelona...—En tinc excellents referències. Sé - que fs

una gran ciutat. Els catalans us la merei-xeu ; us ho mereixeu tot. Dintre d'una es-tona tindré el goig de contemplar-la, encaraque només sigui a vista d'ocell.

Uns cinematografistes Ii demanaren permísper a impressionar uns metres de film.

—.La tyrannie!... Toujours la tyrannie!--contestà.

Manifestà després que tenia pressa a mar-xar.

—Li hem preparat un dinar.— Anem a dinar, però fern via.El dinar fou servit a la Granja Casano-

vas. 'Es parió de l'aviació i els seus pro-gressos. 'E1 rei Albert es mostró entusiastade l'aviació, però insistí molt a remarcar-ne les deficiències.

—Malgré tout...Mirà el rellotge i s'aixecà de la taula.A l'aeròdrom, trepidava ja el motor del

¡loa avió.E1 rei Albert es posà l'abric de cuico, i

la gorra d'esport.Unes frases de compliment.La tyrannie cinematogràfica.Urns instants per a examinar l'aparell...I el atoo-Latécoère» arrencà el vol. Era

un quart de dues en punt de la tarda.—Ningú ino ho dina, que sigui tot un

rei! — pensava també jo, corn aquella noiadel Prat, mentre l'aparell desapareixia enl'horitzó —. Aquesta sobrietat, aquesta sen-zillesa, són d'un rei de conte d'infants.

Evocava alhora, en el meu pensament,els dies terribles, per a Bèlgica, de la guer-ra, i la conducta admirable, heroica, d'a-quell gran soidat, d'aquell gran patriota...

Era ell...Feia uns minuts que Ii havia parlat. Aca-

bava d'estrènver-ii la mà.Per qué m'havia de semblar que era men-

tida, que somiava?

Certament no es pot desconèixer que elsesdeveniments han tingut una considerablegravetat ; peyó al mateix temps cal reconèi-xer que sobre d'ells 's'ha exagerat molt. Finss'ha arribat al punt de parangonar les vio

-lències d'uns quants milers d'exaltats ambcis fets de la Commune, que loran ben di-ferents en l'origen, en el desenrotllament ien els protagonistes.

Davant de la història, les turbulències d'a-quests dies no passaran de la categoria defets diversos, pecó hauran tingut algunacosa de ho : han demostrat la poca impor-tància de les forces extremistes, d'ambduesbandes, i han permès la formació d'un mi-nisteri nacional.

S'ha observat en aquests darrers temps,en la política francesa, la manca d'homesés a dir, no és que no n'hi hagi de vàlua,però cap no semblava reunir aquelles espe-cials característiques d'un Poincaré o d'unClemenceau, per exemple.

Però quan tot semblava desesperat, vet-aquí que ve del seu recó provincià del Migdiafrancès un home veil perú d'esperit jovençà,amb el seu immancable somriure als llavis,i es disposa, al costat del president Lebrun,a resoldre amo solament la crisi ministerial,sinó també la intrincada situació políticaGaston Doumergue.

L'esdevenidor immediat ens dirà si ésl'home que avui cal a França, corn tot hodeixa preveure. Ens aconteptarem pet mo-ment de remarcar que la seva magníficaserenitat d'ànim s'ha imposat i propagat a

Jones TOMAS I me'n pocbré ana r . tot elp afs. Bastaria a demostrar-ho el let

CONTINENTALClaris, 5.: Telèfon 19163

BARCEIONA

LA GEPERUDA PEL CARRERTe la cara bonica; desperta admiració i llàstima al mateix temps.Aquests defectes tan perjudicials per a les senyoretes poden evitar -se

amb el tractament racional científic comparable al del jardiner que___'\ corregeix els defectes de l'arbre jove.

Unica casa especialitzada per als casos d'Escoliosis,Cifosis, Lordosis i Encorbats

CCiTILLERIA ORTOPÈDICA CIENTÍFICA> .

LA UCOCE1A17, Hospital, 11. - Tel, 23474 ;: 133, H ospilal, 133. - Tel. 20433

BARCELONA

Margaret Sullfavan en nOnly yesterday))ment. I aquestes són automáticament des-valoritzades. Aquesta anomalia és agreujadaper una altra de més gruix. En efectemoltes vegades, deis dos films llargs pre-sentats, el millor és projectat a la primerapart. Resultat, que, corn que el complementés insuficientment anunciat o no ho és gens,i corn que la gent arriba amb retard alcinema, pellícules bones passen completa

-ment desapercebudes. El públic no s'assa-benta ni de la seva existència.

No inventem. Hi ha exemples per donari per vendre. Ací en vain alguns. Heus adíJean de le Lune. Heus adí un film admira

-ble que fou presentat al Fémina, senseanunciar, abans d'una pellícula americanaperfectament idiota, el títdl de la qual norecordem ni ganes. Corn saben els mostreslectors, MrADoa, davant aquesta anomalia,es va tapressar a valoritzar Jean de la Luneper .mitjàd'una de les saves sessions. I se-gueix la llista; Sang jove, un film admirablede Frank Borzage, fou passat al Catalunyaa la primera part. Injustícia inqualificable.Tant, que la casa Fox, distribuïdora delfilm, va adreçar, gairebé avergonyida, alscrítics ulna lletra en la qual deja que eperexigències lamentables de programació, esveia precisada a passar Sang jove de com

-plement». I heus ací Rebecca, un film ex-cellent d"Alfred Santell. Aquest va ésserprojectat al Tivoli abans de Coses de solters,ima pellícula molt mediocre. Front page, la

— -

TIVOLINou triomf

d'ALEXANDER KORDA

amb la nova i formosaproducció

LONDON FILMS

ID f^1fKñW4f J Jr.

Una festa deisulis ide l'esperit

Realització de Decorats de

PAUL CZINNER VINCENT KORDA

Fotografia deGEORGES PERINAL

Un gran ñlm que honora el cinema contemporani

e

DISTRIBUIT PELS

ARTISTES ASSOCIATS

LES ESTRENES COSES DELS PROGRAMES

"Only Yesterday" l.es nostres sessions

Films de complementA retnolc de la novella moderna, el cinema

ens ha ofert darrerament alguns films ca-racterístics, els quals pretenien i aconse-guien, amb més o mengis afortuna, acumularel màximum d'esdeveniments en un míni-mum excepcional de temps. Vint-i-quatrehores, de Marion Guérin, resta avui peravui l'espècimen més reeixit d'aquest tipusde film.

Als antípodes d'aquesta mena de scenavi,hi ha la temptativa inversa : la pcetensiód'encloure en un film un període molt dila-

cabdals en un art de repiesentació corn és elcinema. Solament per una prudent economiaen la confrontació del que passa i del queresta, hom aconsegueix expressar la vidaamb tota la seva amplitud, produint aquellaemoció punvent que solament les obres d'em-penta que fan el procés d'una vida aconse-gueixen. Es en aquest ordre de sentimentsque ens J ) t i avui fer una especial menciódel film de John Stahl, Only yesterday, pre-sentat aquí amb e1 títol Parece que fue ayer.

I adí una declaració prèvia. La cr.tica cine-

Els mostres lectors són pregats de llegiren el número vinont els details d'interèsreferents a la nostrapròxima sessió, quetindrà hoc a primers de març, però la dataexacta de la qual avui encara no ens éspossible de fixar.

Corn ja havíem .anunciat, aquesta sessiótindrà lloc al Fantàsio i serà amb motiude presentar el film El poder i la ,glòria,de W'i'lliam K. Howard.

«El Café de la Marina»

Hem parlat més (luna vegada de les ano- famosa obra de Lewis Milestone, fou tambémalles de programació. Hem d'insistir. Per- passat de complement al Catalunya. Cornquè cada dia en surten de moves. Per Petit Cèsar, el primer film de Mervyn Leexemple, la projecció -- ara més estesa que Ro y, estrenat al Capitol de complement,mai — de dos films llargs en un mateix amb •el títol canviat i sense anunciar el nomprograma. Aquest procediment no té cap del director. Tot això passava la temporadaavantatge i molts inconvenients. darrera. Aquesta, passa el mateix. (T om més

rEn primer lloc, les cases distribuidores anem menus valem. De cara al cel, un bondestinen tots els films llargs que adquirei- film de Harry Lachman, ha estat projectat,xen a la segona pant dels programes ..Aques- sense anunciar, al Kursaal, abans d'Aniaht-ta programació illògica els obliga a passar ,xah, un .documental qualsevol. J. Palau jaIa majoria d'aquestes pellícules de cumple va denunciar ací aquesta anomalia. I Hu-

tat de temps,-dedonar-nos en el temps realque pot durar un film, la impressió verf^dica del balanç de tota una vida. Heus aquídavant d'alguina• cosa extremament difícild'aconseguir. Corn que exigeix un art delqual .pocs autors són capaços! iNo és sufi-cient juxtaposar els esdeveniments tot mar-cant-los amb una data de calendar ; calsaber-los relligar d'una manera orgánica ical saber fer _ la part — i això sí que ésdificilíssim—, d'una bando a°l'element quepersisteix, impermeable al temps, i d'altrabanda, a tots els factors variables, a tots'elsfactors que tenen història, factors que com

-prenen des de les' variacions de la iindumen-tária fims a les afeccions superficials, totpassant per lee característiques físiques; tan

Avui dijous estrenade

LA CANCION

DEL SOL

per Lauri Volpi

LA CONSENTIDA

per l'atractiva i elegant

actriu Carole Lombard

uflQšJIflflOflA

DEMÀ ESTRENA

en Sessió Especial, presentat per la

Premsa Catalana de Barcelona

•

Arguments'

Josep M: de Sagarra

Decorats:

Pere Pruna

Músicas

Mestres Demon i Gaig .

Director,

Domènec Pruna

matogràfica està avui molt, per) molt, enretard respecte al cinema. Són molts els queno s'amaguen de dir que una pelllcula elsinteressa tant corn una novella o una obrade teatre, i que, en canvi ; somriurien escép-ticament davant la temptativa de tractar unfilm .pels mitjans critics Limb la mateixaserietat i extensió amb què correntmont lacrítica solvent considera els grams productesliteraris. Ara, per conformar-se al corrent imentre no tinguem un òrgan especialitzat,Cris cal parlar .no deis films, sinó de l'om

-bra'd'ells, perquè es podrien omplir pàginesi pàgines analitzant un film de la riquesad' Only yesterday.

L'art de John Stahl és d'una precisió tancronomètrica que no pot fallar de cap de lesmaneres. Per salvar el film costi el quecosti, potser l'autor no ha vaeillat a pujarunes quantes d^cimes l'atmosfera sentimen-tal en alguns moments. No serem nosaltresels qui li' n farem un retret. La impressióde veritat aconseguida Cs prou aclaparadorra,digna de la manera magistral de King Vidor,perquè horn pugui respirar lliurement durantla projecció...

El títol del film, en el fons, no responal sentit darrer de l'obra. Més aviat corres

-pon a un comentani espontani fet al mangedeis esdeveniments, però que ano aclareix perres la significació d'aquells. El tema centralés el .motiu tràgic d'un home que descobreixcap al tard de la seva existència, que lavida que realment ha viscut no ha tingutres a veure amb ell, que ha mancat el seulloc a la vida, que ha ignorat allò que mésIi Hauria importat de conèixer, allò que eraessencialment aquell punt de- gravetat queben endebades ha cercat sense repòs en elcurs d'una vida sense solta.

^L'espectacle del que ell ha ignorat consti-tueix la major part del film. La vida d'unadona fidel a l'amor que va fecundar les sevesentrantes. !Els diferents moments d'aquestavida que és un cas extrem de fidelitat, ésel que ha procurat les escenes més verí

-diques del film. Margaret Su'llavan, amb untalent sense parió, les ha animades .amb unaccent magistral de sinceritat, component elseu personatge d'una faisó insuperable. Elfilm podrà discutir-se, però Margaret Sulla-van convencerà tothom. I en veure corn elprotagonista intervé dç Mant en tant enaquesta història, en lá ignorància més pro-funda del rol que realment hi juga, veureude quines coses és capaç . avui el cinema,capacitat que obre als autors de 1'esdeve-oidor una ruta sense fi.

Josia' PALAU

Demà, al cinema Urquinaoma, té lloc l'és•=trena del primer film català, tret del poemadramàtic. de Josep Maria de Sagarra, El Cafède la Marina.

Tota lla pr^msa acatalana de Barcelonaapareix corn presentant aquest film, patro-ctnat demés per la Generalitat de Catalunya.

Ningú no preteindrà pas que sigui una obraperfecta ; en la seva realització hi ha hagutmassa limitacions per a sostenir uña pre:tensió semblaint. Perd cal considerar l'esforç,ben reeixit en molts aspectes, que representaaquest film, concebut i executat amb una

Ramon Tor en «El Cafè de la Marina»

dignitat que fóraendebades cercar en la gro-tesca producció que fins: ara sha estilat enaquestes latituds.

El Café de la Mairina és,twe pellfcula.queesperança seriosament quant a; possibilitatd'una producció catalana, i. aquestes esperan-ces són taint més fundades que el film és jaalguna cosa més que una , promesa, corn po-drà apreciar tothom.

No ens mou pas a parlar així aquell pa-triotisme de baixa mena que carta gent soleoinvocar quan _no tenen altre argument dequè valer-se, sïnó la convicció que es tractad'una obra que, tot i els seus detectes —més que enlloc explicables en una primeraproducció —, mereix la consideració de lacrítica i 1'acoeptació del públic.

A la página 8:

EL 1900AL COLISEUM

PROXIMAMENT

F• apresento

rI 'Vo,J

a ' I 1 I

Un episodi de laconquista de Cali-f òrnia pels pares

f ranciscans

^5a4ab^J

EL

CAFE

1

«Els tres 15orquets», de Walt Disney

manital, una excellent pellícula de JohnFrancis Dillon, ha estat presentada, senseanunciar, al Capitol, abans — esgarrifeu

-vos ! — d'una pellícula d'aquell gran esta-quirot de Mojica, anunciada a so de tabals.Incoherent, aquesta programació. Des filmsllargs són massa teca en un sol àpat. I elpúblic ano els aguanta. IExem^ple : el pro-grama inaugural del Metropol. Dues pel

-licules d'hora i mitja cadascuna i molt len-tes. La distingida concurrència en va sortira les dues vomitant improperis.

De vegades, els programadors ja s'adonen'I d'aquesta durada excessiva. I mutilen un

deis dos films. I, naturalment -- tan intel-ligents corn sempre, aquests senyors —,mutilen el millor. L'esmentat Front f'agefou considerablement escurçat. Corn El jueuerrand, l'episodi de Sicilia del qual fou pu-rament i simplement eliminat.

Quan podrem elogiar una programaciólógica? Tan difícil és fer precedir el filmbàsic d 'algunes pellícules curtes? Algunscinemas ja ho fain. IEl Coliseum, 1'Urqui-naona i el Fantàsio. El complement d'a-quest darrer mereix lloances. Molt sovintens ofereix els meravellosos dibuixos en co-lors de Walt Disney, que són indiscutibloment els films curts de complement ideals.Tant, que gairebé sempre són més celebratsque els films Bangs que van després d'ells:

SEBASTIÁ GASCH

VEGIN AL

LO®n

MEJOR®' °la R^

A FALTA^• ^'

DE un chico

PIIDDY

La pròpia superació

deis protagonistes de

«Papá piernas largas»

Lc©iuiwDEMA, NIT

por ^1R SGARv HELENCOopQ NAYEJ

r ^

ES UN FILM PARAMOUNT

Tres vegades premiatPrímcr premi de direcció de 1 933 a

FRANK BORZAGE

Classificat entre els 15 filmsque majors recaptacions luanfet als FE . UU. en 1933 ientre els 10 millors de l'any

(quart hoc)

percudirien la Cambra i el cprrer. amb elgabinet Daladier el . soeprenent. indicador ar-ribava als màxims mals presagis. Es certque fou burxat barroerament el seu meca-nisme. Emile Fabre era separat sense mésni més del seu càrrec per a cedir el lloc aun director general de policia destituït. Perbé que s'invocava en favor del gendarmeuna oblidada llicenciatura en lletres, tothomresté sorprès d'aquesta combinació extrava.gant. Amb raó o sense, es creia amb l'in-tent de matar dos pardals d'un tret : endol-cir l'amargor d'un influent funcionani dis-graciat i amordassar aquell Coriolà esgarria:cries. Es cert que el Fouché refusà ell ma-teix la substitució, però, entretant, actors iempleats del Théatre Français protesten agrans crits. La nova representació batia elrécord deis escàndols, Dos dies més , tard;s'aixecaven barricades i espeternegaven lesmetralladores.

Deslligat del poder, De Monzie ha dit :«Jo m'acuso... Si un domini hi 'ha reservata la llibertat passi el que passi, és el de l'art.Cal suprimir-lo o bé reconèixer-li el dretd'ésser inoportú, d'ésser incòmode als po-ders establerts:» El bon Will trobaria unconsol en aquestes paraules sensates. Quanconegué la història romana a través d'unmodest manual traduït del francès i s'aplicàa re-crear aquell període clàssic en algunesobres d'u 'na subjecció als fets força lijare iconvencional, però sublimades pel buf delgeni, poc podia :pressentir-he aquestes con-seqüències desconcertants a llarga data. Naçen una época un el dogma democràtic notenia cap sentit ; fill del poble, però instin-tivament a'ilunvat d'ell corn és lògic per unhome enlairat pel sea talent dintre un mediautocrétic, el dramaturg inseria en Coriolàdurs retrets pels representants de les massesi per la plebs mateixa en allò que té de cruel;d'ignorant i de primària. Però amb la cai-guda del cabdill es subratlla també el justfracàs de la fatuitat, de la fredor distant ide la feblesa disfressada que fan la fustadeis dictadors. Recoñeguem amb el veil crí-tic 'Coleridge ida meravellosa imparcialitatfilosòfica de Shakespeare». Els retrets de Co-riolà són a tornajornals. L'autor anglès s'in-teressava en definitiva per la pintura de pas-sions i caràcters excepcionals. I proa.

D'altra banda, les agitacions promogudesamb Coriolà són ben bé filies d'una coinci-dència circumstancial dintre el temps. ElThermidor de ,Sardou i mil altres obres dra-màtiques contenen una dosi de demagògiamolt més virulenta: Representades en unmoment agitat provocarien, proporcional-ment, enrenous força més explosius. I noparlem ja deis ]lamps i pedregades que pu-blica diàriament la premsa extremista debanda i banda. Però és el fet anecdòtic di-recte el que sedueix sempre tots els públicsi quan consent a aplicar-hi una abstracciómés o menys definida és amb un parcialismearbitran, condescendent al traspàs de l'aiguaal molí propi.

Vàreu ensopegar bé el vostre temps, ilus-tre Shakespeare. Tres segles i mig més tard,riscarieu de veure-us un dia conduit cap elcomissariat de policia amb els pumvs emma-nillats, corn un dinamiter.

ALBERT JUNYENTParís, febrer.

CATALUNYAGran exit del film de JAMES CRUZE

CO«EKIlY M^^ti^tr ï:

OIUllHH DE lOS

P,x4x d,, d'EDOUARD SWAtt pd ARTISTES ASSOCIATS

EL. TEATREACTRIUS ALEMANYES Teatre amateur, DE PARIS ESTANT

'Fm el film La vida privada d'Enric ¡'III,el treball magnífic dun actor, CharlesLaughton, s'imposa per damunt de totaconsideració crítica. Es veu Charles Laugh-ton i res més. En Caterina de Russia, elnou film, recentment estrenat al Tivoli, dela mateixa firma anglesa, atrau també I'a-tenció, d'una manera gairebé exclusiva, un•ersonatge, millor dit : l'artista que ii dónavida. 'Em refereixo a l'actriu alemanya Eli-sabeth Bergner.

Ni a Laughton entre el públicanglès, ni a Elisabeth Bergnerentre el públic aleman y, no elscalia passar al cinema per aésser coneguts i estimats. Un ialtra ho són a bastament enllurs respectius paisos. Laugh-ton fa córrer encara avui, cadavespre, a les portes de ]'Old f'/./Vic, una multitud entusiasta deles seves interpretacions de Sha

-kespeare i Txècov. ElisabethBergner ha estat durant moltsanys l'ídol de Berlín ; amb el jseo ends, ha let aplaudir a lacapital aleman y a Shaw i \^^`O'Neill, Strindberg i Girau-doux. I\''- '

La popularitat d'ElisabethBergner data d'onze anvs enre-ra. Actuava al Lessing Theater •de Berlín ; representava la co-média de Shakespeare Corn tu,t 1em plaus. La seva simplicitat'admirà tothom. ((Ja has vist laBergner?», es .preguntaven elsberlinesos l'un a l'altre. El di-rector Barnowsky, que acaáava'de pendre-la a Max Reinhardt,després d'haver refusat un anyabans d'admetre-la al seo tea-tre, no sabia avenir-se d'aquelltriomf.

En les planes de La Publici-tat vá registrar l'enyorat JoanCrexells, aleshores, l'èxit d'Eli-sabeth Bergner. Una crònicaseva, recolzada més tard perl'emoció amb què em parlà per-sonalment d'aquesta actriu ipels elogis amb què me la vadescriure la filla de Carl Stern-heim, amiga d'ella, em ferenconèixer la seva existencia tcEli.sabeth Bergner -. escriví JoanCrexells — és una jove actriu,molt baixa, amb just la pell il'os i amb tot el posat de ma-lalta de .pit. La seva veu és d'un bon timbre,pe(ò „ 1.;r1, xic apaga4a, , !El seu rostre no ésbell, perd és fi r simpàtic. Aquesta actriudóna als seus .papers frescor i joventut, joini optimisme. °Quan la veieu representar, nosembla que l'escena que ha de venir siguiprevista per l'autor ; sembla que ella lapensi i es decideixi a fer-la en aquell mateixmoment.»

L'heu vist a Caterina de Rússia? E1 re-trat és, encara avui, exacte. A començos de1925, Mops iSternheim, dona intelligent imaliciosa, m'havia dit, de més a més : «Eslletja, però d'una lletjor agradable ; té unsulls negres, rodons i immensos, corn d'unagran nina, i unes cames boniques. Ara re-presenta Santa Joana. Equivoca el perso-natge ; fa una Santa Joana personalíssima,que molts pocs punts de contacte ofereixamb la que Bernard Shaw imaginà, peròés una Santa Joana plena de, poesia. Cornque els alemanys san uns sentimentals corn

Elisabeth Shakespeare gitador a subversiu, Contratemps comercials seriosos, corn són

ara les temperatures siberianes amb què vaencetar-se l'hivern actual i els neguits polí

-tico-socials sobrevinguts més tard, tot plegatsobre un fons econòmic de vaques trans-parents de tan magres, no han pogut pasobstruir lá carrera d'una temporada teatralparisenca singularment brillant. Dintred'ella, s'ha destacat d'una manera excepcio-nal un autor anomenat William Shakespea-re. El seu èxit ha estat tan sorollós, les ta-

Bergner per què no?S'ha anunciat per dissabte vinent la repre-

sentació d'una comèdia de Bernard Shaw, ala Sala Capsir, per uns nois i unes noiesamateurs, sota la direcció d'un conegut pos-tor en escena i amb una conferència sobreel teatre de Bernard Shaw per Carles Capde-vila. Es presenta doncs el moment oportú dedir quatre mots sobre el tema del teatre ama-teur, prou debatut a Barcelona en aquestsúltims temps.

Ens sembla que talment corn la rádio noha mort la música de concert, tampoc lapellícula podrà reemplaçar completament elteatre. Però el canviarà, això sí. El teatrea màquina, amb representacions aparatoses,amb escenografia copiosa : tot allò que costimolts dinen s, passarà probablement amb ca-ràcter definitiu a l'haver del cinema. Encanvi, les obres que no requereixen mitjansmaterials excessius i que vulguin conquistarmés bé fent apellació a sentiments més pro-funds de l'home, amb un cert to de lirisme— seriós o humorístic —, i, en fi, tot allòque sigui avantguardisme, que cerqui nousmitjans d'expressió artística, es mantindràtambé en l'avenir patrimoni gairebé exclusiudel teatre. Aimes ce que ¡'on yerra qu'uneseure Jois ; aquesta frase de Vignv és elprincipal dominant de tota l'obra — mésde tota la vida — de ]Marcel Proust. Mésque una frase de litèrat, aquestes paraulesexpressen abans que res la llei més profundade la biologia, el principi mateix de tot allòque viu : la irreversrbilltat. I amb això, ambaquesta frase, hem palpat ja el ressort mésíntim de tot art interpretatiu veritable, i elsecret que el concert sobreviurà a Pera deisdiscos f de la ràdio, i el teatre, els dies àlgidsdel cinema. E disc i el cine son irreversi-bles ; ara bé, tota irreversibilitat és meca-nicisme, és antivital, és — parlant el llen-guatge deis filòsofs vitalistes — del dimonii de Du. Una representació de teatro, unrecital de concert amb els artistes que apa

-reixen en earn i ossos;'n es podria mairepetir completament'de' lá mateixa manera;sempre hi haurà, si no itriprovisacions, al-menys canvis menuts -- i que difícil és avuidia no perdre la sensibilitat per ad petit, elmenut ! - en l'entonació, en la 'gesticulació.En canvi, en el cinema i en el disc sem-pre predomina corn element fonamental elque és mecànic, demoníac, la fatalitat d'unacreació no d'un gran màgic, sinó solameintd'un aprenent de bruixot del poder del qualescapa la seva pròpia creació.

Cal dones, ens sembla, que el teatre des-cobreixi la seva veritable vocació en aquestsdies de maquinisme. La seva tasca és la del

a sortir endavant. La feminitat, malaltissa (teatre da camera», del teatre avantguardistasi voleu, d'Elisabçth Ber+ner, la seva apa- i experimentà]. Noveurem dissabte vinent,rent ingenuïtat, que en aterir de Rússia abans que s'aixequi el télò a la Sala Capsir,traspua a cada instant, constitueixen els seus aparèixer a la llum de les sufittes el senyormillors elements de seducció. Els utilitza vestit de negre : el conferenciant, no el dra-amb art ; .aquest és el seo secret. Un co- maturg? Aquest let menut dóna una signi-mentarista del teatre alemany •ontempo- ficació especial a tota la representació. Elrani, Réné Lauret, observa, molt encerta- I públic no aniré a aquesta funció per a admi-dament, que Elisabeth Bergner «ha sabut rar la genial creació d'una artista gran i perfer una força de la seva feblesa», I a divertir-se; hi anirn també per això. Hi

Comença la historia d'Elisabeth Bergner anirà, abans que res, perquè aquesta reuniócorn artista als seus quinze anvs. S'adona- serà una reunió de cultura, en aquest sentitron ('Is seus pares que tenia molta inclinaciú I que el dramaturg apareixerà, corn ho feiaa llegir poemes i a declamar escenes de-tia- amb gust en funcions semblants a la quegòdia i la feren ingressar en una escola dt dóna actualitat a aquestes curtes considera

-declamació. Poc temps després actuava en I cions nostres, un. poeta tan fi i tart "retret delteatres de província i seguidament debuta a I món corn l'inoblidable Hugo von Hofmanns-Zuric. Ningú, però, ano creia en el seu ave- thai, per exemple..EI dramaturg s'acosta alair. La velen esprimatxada i lletja. -AI gran I públic i Ii dio : aquí no heu v ingut per aactor Moïssi, però, Ii va plaure i la va reco- ésser enganyats, aquí us posem en el secretmanar a Barnowskv, director de diversos I i abans de començar la funció us explicaremteatres berliinesos. Barnowsky no en féu que és el teatre, i què és, en el cas concret,cas. Decebuda; marxà a Munic i es posit a aquest gran pallasso de l'escena que és Geor-treballar en una escena de tercer ordre. Te- I ge Bernard Shaw...nia vint-i-quatre anys. Si el teatre de debò manca a les seves

A Munic, un actor anomenat Alexandre tasques, si a Barcelona no es pot aliar alGrenach s'enamorà d'Elisabeth Bergner i, I teatre, si horn no és un fervent d'obres enen ésser contractat per Max Reinhardt, I vers — que per a nosaltres no són teatre decuré que ella fos també enrolada, !Era en segle xx (i encara menys si es tracta d'una1923. Aquell mateix any, corn he dit abans. Santa Teresa o d'un Divino impaciente) éses produí la revelació d'Elisabeth com actriu, I un veritable gust d'assistir a una bona re-el sea triomf. Aquell mateix any, també, presentació d'amateurs. A Barcelona, hi haes produïren els primers grans escàndols de . exemple ben patent de l'èxit que potla seva vida. IEIs escàndols augmentaren. aconseguir una bona companyia d'amateurs,Un dia, és el jove escultor Lembruck que es encara que la immensa majoria deis barce-dispara un tret al cap en veure's abandonat lonins no hagi sentit mar parlar-ne: lad'Elisabeth Bergner. Un altre, intenta sal- I companyia amateur d'alemanys residents acidar-se l'amiga del famós metteur-en-scène Barcelona, creació de Paul Fabig i PaulKarl Heinz Martin, per creure que Elisa- I 'Schlesinger : Der Kothurn. Aquesta compa-beth Bergner Ii ha pres l'afecció del seu nvia treballa tan furtivament, tan amagadaamant. Un altre, són els rumors que els darrera de la paret d'una colònia estrangera,elogis del Berliner Tageblait es deuen a 1'a- que àdhuc nosaltres manquem una que altramistat molt intensa de la célebre actriu amb representació, per manca d'ésser avisats aTheodor Wolff. Un altre, són els seus amors temps de la funció. Els hem vist, al teatreamb Pau] Czinner escriptor i directo

rr d'es- de l'Orfeó Gracienc, encara que moderna-

cena hongarès, una mena de Don Jon .pel men t fan les representacions a la Sala Stu-qual

actriu igualment famosa, Maria dium, una opereta amb molt requisits i unauna Orska, s'havia suïcidat. Un altre, la seva obra dramàtica de Frank : E'Is dotze mil,estada a Davos, amb el poeta Klabucld, ti-

obra de tendència revolucionària, ambduessic sense remei, que mona al cap n poc

en unes representacions força bones, ambmés fervor i passió que en qualsevol teatretemps... Així, deu anvs. En el transcurs d'aquests que es diuen teatre de debò.d'aquests deus anys, esdeveniments escènics, per qué no podria haver-hi e BarcelonaExit de La senyoreta Júlia, de Strindberg, també una companyia d'amateurs que ensfracàs de Romeu i Julieta, de Shakespeare, doni representacions d'obres dramàtiquesque I'allunva temporalment del teatre, r re- d'alta vàlua, corn ho fa aquest grupet d'en -aparició a les taules, en 1930, amb L'estrany tusiastes amb l'obra de Shaw, i que merei-interludi d'0'Neill. xen tot el nostre ajust i simpatia?Reapareix Czinner. Reprèn aquest, amb Cal pendre doncs seriosament la recomana -Elisabeth Bergner, les aventures cinemato- ció d'Alfred de Vigny, l'ensenyança de lagràfiques. iniciades en la primera etapar gran obra de Proust : ajudem allò que nod'estar amb ella. A un succés corn El violi- es veúrà ms que una sola vegada !vista de Florència, segueix l'ensorrada de OLIVER BRACHFELDDonya Joana. Czinner presenta a Elisabeth

el president de la Danat Bank, el qual sen'enamora i Ii demana la mà. ((Qué us heucregut ?», contesta Elisabeth Bergner. Elbanquer es retira. Un nou banquer entra enescena, un banquer amb comptes pendentsamb la justicia. Czinner no sap ja cap ondecantar-se • els creditors no el deixen viure.Elisabeth Bergner li avala les lletres. Tots'enfonsa ; Czinner fuig a Viena. Passenunes setmanes, pasen uns mesos... Elisa-beth Bergner va a retrobar Czinner a Vienai sari casa.

Expulsats d'Alemanya, 'Elisabeth BergnerI Paul Czinner s'han refugiat a Anglaterra.Ha recomençat Ilur vida aventurosa? Cate-rina de Rrissia representa, en tot cas, grà-cies al talent d'Elisabeth Bergner, més quea :a direcció de Czinner, un començamentreliç.

JOAN TOMAS

de les representacions s'aclaria, s'aclaria.Seria un absurd considerar les representa -

cions de la tragèdia shakespeariana corn elfocus promotor dels episodis violents ocorre

-guts darrerament a París. En realitat, nohan representat res més que un altre tió abo-cat a la foguera. I, al mateix temps, unamesura simple dels graus de la passió pú-blica. En els darrers dies del gabinet Chau

-temps, els aldarulls de la Comédie Françaiseindicaven la intensitat deis que l'endemà

Lina escena de la tragèdia shakespea'riana uCóriold>i -

quilles enxufades al sea prestigi (i als seasescàndols) han rajat rants diners que, si hemde creare males llengües, durant els primersdies del fenomen algun empresari espavilatva apressar-se a investigar si aquest drama-turg no tindria per atzar guardat quelcoma punt d'estrenar. Anècdota insignificant,William Shakespeare se'n tenia de veure,tanmateix, de molt més fresques.

La cosa començà corn no importa quinafer artístic destinat a un públic de seleceiú.D'antuvi, ]'Atelier posà en escena Ricard 111a mitjans d'octubre amb una presentació iuna interpretació tan escollides que l'obraencara .prossegueix una cursa triomfal. Nogaire més tard, la Comédie Française 'llan-çava una nova versió de Coriolà, esca delpecat. Un escriptor sois, René-Louis Pia-chaud, autor de la traducció que ha meres-cut l'elogi deis més exigents experts en lite-ratura clàssica anglesa, havia aconseguit eldifícil accés al casal de Moliére gràcies alconcurs de Lugné-Poe i del propi De Monzie,llavors ministre de l'IEducacfó Nacional.Emile Fabre, l'autor dramàtic director delThéàtre Français, muntà l'obra en una for-ma simple, digna i ponderada, certamentrara a les escenes oficials. Tot feia semblarque l'espectacle obtindria una acollida sem-blant a la del seu collega de ]'Atelier. Resd'això. Ni ]'assaig general .ni l'estrena norutilaren precisament com una seda. Els es-pectadors infongueren tot seguit una inter-pretació propicia al reclam de certes ran-cúnies antipaglamentàries a una colla derépliques, cada urna de les quals era subrat-llada amb crits i aplaudiments entusiàstics.L'èxit evidentment excessiu, sorprenia unavegada més la mateixa empresa.

Caniolà es va trobar feta la més eficaçde les propagandes : la de la passió política.Fou en va que alguns esperits severs f docu-mentats intentessin de situar les coses alseu hoc. La tragèdia havia estat mareadades del primer moment d'una significacióarbitrària interessada i ja no hi havia res a

fer. Horn anava a veure-la amb ganes detrobar urn pretext d'abonar o de repudiarostensiblement un determinat sector de 1'o-pinió, corn en els millors temps del teatrepolitic del romanticisme. 'El govern va alar

-mar-se. Retirar l'obra del cartell hauria re-presentat una rectificació covarda. Hom optàper la diplomàcia ingènua. Es va substituirmés d'una paraula severa. Els actors obeï-ren la consigna de no comunicar un acalo-rament excessiu a algunes imprecacions.Aquests discrets arranjaments ad usum del-phini es van fer extensius a altres peces delrepertori políticament vidrioses, corn PairaP-tre de Maurice Donna y . I el cas Coriolà esreduí a poc a poc a un let divers pintoresc,fàcil als comentaris humorístics de la críticateatral. Fins que esclatà l'afer Staviskv...

La fallida de l'aventurer eslau ha estat aFrança el cop de ,picot que ha començat aenderrocar algunes coses corcades fa temps.Personatges discutibles desinflats i façanesparençoses esmicolades, mostrant les sutzu-res que dissimulaven part darrera. El malha estat d'envestir les generalitzacionsperilloses. Les febleses deis homes s'hanpenjat, corn d'habitud, als conceptes. Cornsr els xecs, per exemple, perdessin llarcaràcter de mitjà còmode i utilissim pel solfet d'esdevenir un instrument immoral po-sats en mans d'individus de pocs escrúpols.Però les multituds són així. I el pitjor ésque hi ha molta gent interessada que persis-teix essent d'aquesta manera. El cert és queel parlamentarisme demo àtic francès hapassat per un trencacolls temible. Les críti-ques als dirigents del règim aprofitaven to-tes les avinenteses de manifestar-se sorollo-sament. 'El cabdill romà, rebel imprecador dela plebs i deis tribuns, tornava a conèixerla fortuna. Si hagués pogut sortir al carrertrotant sobre un cavall blanc seguramenthauria empallidit els records del boulangis-me. Shakespeare era Fautor del dia. E1 co-mentaven apassionadament gent que finsflavors en conservava tot just un vague re-cord d'escola, satisfets de considerar liarsconviccions avalades no menys que per l'il-lustre autor de Hamlet. Per les barriadescorria la veu que un autor del morro fortno tenia por de cantar les quaranta teals quemanen», en pie teatre nacional. Les beau-tats s'esgotaven amb quatre i cinc dies .d'an-ticipació i, cosa singular, a mesura que el

públic afluïa en més quantitat la freqüència

Un temple, resten boca-badats clar ant d'ellaper la poesia i per les carnes.»

Elisabeth Bergner no és pròpiament ale-mam a. Es austríaca ; vienesa. Viena, corn éssabut, ha facilitat a les escenes berlinesesles actrius més refinades. La majoria, jue-ves. Corn Bergner. Són actrius que per llurextraordinària sensibiPtat han estat oposa-des al tipos de dona de teatre naturalistaque dominava al començament de segle. Lafinor ha estat en elles la principal arma per

-

^^

^

, ^ v ^1'¡ r

E

ULfl

Elisabet1y Bergner

r;.

:----z

^..i!► . , ► ,,t1

Pn.eia d. Gric;s. 57. — Telèfon 79681De lee 3 tarda e 6 t m.tinade

CURIOSITATS MUNDIALSIatoreu.nu rtpor tatg.r Fox M07 iet 00,

EL FERRER DEL NEU POBLEDirertlt dióeia soso, Terntoee

NOTICIARI FOX SONOR (Nonni..1'Lepuye)NOTICIARI FO%SONOR (letrreade.d)EL MUSEU DE RELLOTGES DE VIENA

Film doce.eet,I roaur

VAR IETATSReformes en la història de la

filosofiaLes proposa Crece en el darrer número

de La Critica, La primera que cal introduir,és el traspàs de ]'enciclopedisme històric almonografisme. eles històries cnciclopédi-ques, que tenon la pretensió d'informar ex-tensive sobre la història dita universal oùdhuc sobre la d'una època o dun poble,han d'ésser substituid-es per històries con-cebudes i conduli-des intensive.)) Les exposi

-cions enciclopèdiques conserv •ra-n llur valorcorn manuals escolars o de consulta. Benentès, .adverteix Croce, que per m•o^nogra-fisme no s'ha d'entendre, simplísticament,tractar d'un sol autor, sinó la unitat delproblema, que faci unitària la matèria trac-tada.

L'altra reforma Cs la d'-acabar amb lesescoles filosófiques, corn la història de lapoesia s'ha alliberat de les escoles poètiques.La pregunta : a quina escola pertany talfilòsof ?, topa amb el dilema : o el filòsofn qüestió ésreductible a una escala deter-

minada, i aleshores serà un portantveu, untransmissor, un professor, i no un filòsofo és un filòsof, i en aquest cas es relliga,no a una sola escola, sinó a totes, a totel pensament precedent, sobrepassant -lo icontinuant-lo ; és un pensament que sorgeixnou de la vida històriaament determinada.

Aquestes reformes, acaba Croce, són r e-cessàries i lògiques, però difícils de realit-zar. Cal tenir paciència si horn segueix sen-tint anomenar història de la filosofia unacrónica dels pensaments deis filòsofs, i ju-dicarane algun dient que és materialista, iun altre kantià, i tal altre hegelià o neo

-hegelià. Això sisón expedients deis que notenen capacitat i vigor d'observar i analitzari eompendre, i es paguen d'aspectes i declassificacions, o sigui de paraules».

Biologia de 1'EsfatEl baró Jakob von Uexküll no Cs pas,

literalment parlant, un cVesconegut peraquestes latituds. Fa alguns anys que a Ma-drid eren editades dues traduccions d'obresseves : Ideas para una concepción biológicadel mundo i Cartas biológicas a una dama.No té res d'estrany, dones, que ara hagiescrit una Biología de l'Estat, més que méssi es té an •ompte que el racisme vol ésseruna teoria biológica.

Von Uexküll és una mena d'executor tes-tamentari d'aquell Houston Stewart Cham-

berlain, que amb els Fonaments del se-gle XIX, obra publicada ern 5899, tanta in-fluéncia ha tingut en el nacional-socialisme.

El sistema del baró biòleg alia el cultehegelià de 1'IEstat, basat -més aviat en raonsracionals i dialèctiques, amb el principi or•gànic que ja -es troba en Goethe. Compara1'IEstat a un antre, els d'vf-ere,nts cossos delqual serien les branques i les fulles els ciu-tadans. Ha d'ésser governat, diu, seguiintles (leis naturals i no les decisions de lamajoria. Ha de vetllar sobre la salut físicai moral dels seus .membres, el mantenimenti creixença de la població, el repartimentdeis joves entre les diversos professionsaquesta tasca essencial no -pot ésser aba-n-donada als professors, que no 'hi entonenres i prenen la facilitat d'-expressió i la pre-cocitat per senyals de valor.

Naturalment, von Uexküll sosté que lallibertat de premsa, el dret de vaga i cispartits polítics són malalties de l'Estat. Voltambé que es lluiti contra gels abusos de latècnica i el regne del gran capital, i quees procuri la selecció impedint la unió deiselements inferiors amb els 'más nobles.

Però creu també que l'IEstat, perquè siguiben regit, 'ha de tenir un monarca al seucap. I vetaquí el que potser ano agradarà alsamos dei Tercer Reich, que sembla que es-tan a punt de prohibir les associacions mo-nàrquiques.

Cavaller de l'amistat i de la cortesia,J. M. Lòpez-Picó confegeix, en aquest re-cull d'assaigs, A inig aire del temps, queha vingut darrerament a afegir-se a la llistaconsiderable de les seves obres, els recordsdevots deis' amics desapareguts amb la feesperançada deis temps presents. Es total'obra i tota la personalitat de .la generacióde La Revista la que és perfilada a travésde les planes d'aquest llibre, en una enu-meració rev erent de figures illustres. Joan

J. M. Lòipes -Picó

Maragall i Xènius, dos noms distants peròdels quals prenen partença els corrents in-tellectuals dcl noucentisme, obren la marxa,i a llur darrera compareixen les tres ombresmelangioses i exemplars de tres vides pro-metedores i estroncades abans d'arribar ala maduresa : Joaquim Folguera, Joan Sal-vat-Papasseit i Joan Crexells. La publicaciórecent del primer volum de les Obres Com-pletes d'aquest darrer dóna actualitat a labreu evocació "de la seva figura malagua-nyada. I corn són de commovedores, en llursimplicitat tota ((quotidiana)), diríeu, les No-tes -per a la biografia de Joaquim Folgues-a,amb aquell epistolari que esdevé la històriadeis inicis i de les lluites de" Lá' Reziista 1Més enllà, Joan Salvat-Papasseit parla ambla seva veu angoixosa i profunda, en' uneslletres intenses. Sentiu, en 11'egïr aquests re-cords personals de Lòpez-Picó, corn és''dedoldre que 'no s'hagi esmerçat encara a es-criere una biografia completa de Folguerai de Salvat, i que ella encapçalés l'edicióde les obres completes, introbables, d'a-quests dos grans poetes desapareguts.

En aquest ]libre hi ha encara altres as-saigs ben interessants. Noteu aquells Textosper a acompanyar el balanç del primerquart de segle a Catalunya, que evoquenaquell tema de la simulació, que tam gratfou a 1'ex-Pantarca i avui glossador de dia-ris anticatal.a^ns de Madrid, amb interes-sants aportacions de l'obra jovençana deRucabado i Fan-an i Mayoral. A assenya-lar també, pel seu caràcter l'enumera-ciócompl•etíssima i d "història esquemàtica delnostre Renaixement, les Notes per a unaantologia de poetes catalans moderns, queós de doldre que no £os editada en llibredesprés d'haver estat llegida; corn fou, perla ràdio.

Contribueixen també a la implícita apor-tació a la història literària de la modernaCatalunya que Cs A mig aire del temps,l'intercanvi epistolar amb Georges Bran-des, les lletres de Joan Alcover i MiquelCosta i Llobera ; la veu amiga, una micafadigada, en to menor corn els seus llibresadmirables, de Gabriel Miró, i aquella pà-gina inédita tan interessant de GuillaumeApollin.aire, que en el llibre són reportatsamb afecte i exactitud.

I he deixat expressament per al final decomentar el Capítol de la cortesia, que nin

-gú sinó Lòpez-Picó podia escriure a casamostra. L'autor de La nova ofrena, queconrea fins a un grau heroic aquesta virtutultracivilitzada, era ('únic que podia donar

tota la soya exemplaritat a aquellos pàgi-nes en les quals són reproduïdes les gra

-cioses expansions poètiques de la seva amis-tat i de Ía seva exquisida cortesia.

Gràcia B. de Llorenç Cs una dama cata-lana, absent fa molts anys de la nostra

terra, i que des de la soya llar de Crdova,a la República Argentina, amatent a totesles vibracions de la nostra„ vida política iliterària, sap comentar amb generós afecteels llibres i les noves que li arriben ,de Ca-talunya. Els seus articles a la gran revistacatalana de Buenos Aires Ressorgiment, lacompleta revisió que damunt les seves pla-nes ella escriu dels llibres nous que es pu-bliquen a casa nostra, les mateixes lletresefusives que tramet als seus nombrososamics d'ací, fan d'ella uma antena sensi-bilíssima que recull i difon entre els ca-talans absents de la pàtria totes les espumesd'emoció que Ii pervenen des de Catalunya.

Un dia o altre caldria fer l'elogi d'aquestspatriotes exiliats que saben mantenir ambun treball constant, i sovint amb sacrificisconsiderables, les magnifiques publicacionsi els centres de cultura que, per damunt deles divisions polítiques t socials, serveixende nexo entre els catalans que viuen a Amè-rica. Gràcia B. de Llorenç és una d'aques-tes persones benemèrites que han sabuttreure del sentiment de l'enyorança la forçavital de fer tangible entre els seus compa-triotes, absents corn ella de la pàtria, lacultura catalana. Aquest mateix sentimentele l'en yorança Cs el que ha dictat el recullde versos que ara ens arriba, a través de('oceà, i que ha estat publicat en una bellaedició per la Llibreria Catalònia sota el títolde Branca florida. Tot el llibre és una ofre-na a la pàtria `-llunyana, evocada en els re-cords de la infantesa, posada de contrastamb el paisatge argentí, i fos amb els méspurs afectes familiars. La inspiració de Grà-cia B. de Llorenç Cs tota feta de tendresai d'enyor ; el poema inicial Cs el més ca-racterístic d'aquesta posició espiritual, i lesimatges, els nombrosos diminutius, àdhucles falles de lïrisme, neixen d'aquests sen-timents elegiacs. L'orgull de la maternitatcanta tumbé en els versos de Branca flo-rida. Poesia pura? Potser no, potser els sen-timens que dominen en ]''esperit de l'autoraenterboleixen un xic les deus del lirismo,tot i que podría assenyalar pàgines d'unaauténtica beilésa estética, corn Encantamenti Reininiscències. Malgrat tot, ens cal sa-ludar amb mots joiosos d'afecte aquestapoetessa que ens allarga, de mars enllà, elpresent', tan ric 'de sentiments, de la soyaBranca florida.' •

RAFAEL TASIS I MARCA

^IIIIIIIIIUUl1111lIIIIIUIIIIIllnlllllllllullulllnll!

>r1I 1111111111111:1111111111111 I I I 11111111111 i I111111I111111^

HA SORTIT:

El que he vist a Can Parésen cis darrers quaranta anys

Memòries d'Enric Galwey

PTES. q Es ven a la Sala Parés

ELS LLIBRISJ. M. Lòpez=Picó: A mig aire del femps (La Revisfa) Gracia B.

de Llorenç: Branca florida (Cafalònia)

Si voleu menjar la bu-

Ilabessa corn a Marsella

Restaurant Bell Temps

Quintana, 7 - Telèfon 12617Servei a domicili Salonets especials

LE/ LL.ETRE/«EL PROBLEMA PENINSULAR » DE CASES -CARBÓ

1 • 1 1•1'E1 catalanisme i ibèricEl ratal.anisme de les actuals promocions terilitat de (Est at estaven d'acord a as-

oblida .massa sovint que el .nostre moviment semv.alar-nela causa.fou en els seus orígens una rectificació de La tesi de Cases Carbó és, doncs, que ella història oficial d'Ibèria i que el nostre comte-duc va interrompre l'obra de l'ibe-programa politic comú ha d'ésser, enllà de cisme, l'obra d'integració de tots els terri-Catalunya, el triomf d'a.questa rectificació tons peninsulars per la formació d'un solde la història que s'ha de traduir em la rec- Estat. Però aquesta idea ha fracassat? EIstificació de 1'.Estat espanyol. La tesi de Prat que pensen que s,, són víctimes de la tra-de la Riba és la mateixa tesi d'El aldea- dioió oficial monà,qui'a, dels textos univer-rium„ de Ganivet de Manuel Azaña. El gran sitaris i els poemes de Núñez de Arce.discurs de I'emigent estadista en defensa En realitat ha fracassat la idea castellanadel nostre Estatut era el triomf de la tesi hegemònica que té per característica 1'uni-catalanista, que deixa d'ésserexclusivament catalaanista per-què és l'única que té en .compte el veritable desenrotllamenthistòric d'Ibòria. En efecte,per una d'aquelles paradoxeshistòriques diifcils d'explicar,la monarquia que desféu 1'o-bra veritablement nacional • ..d'Ibéria, ço és, la convivència ;gdintre una uinitat de les nacio- snalitats diferents, ha estat du.rant tres segles la defensorad'un ,patriotisme unintelligent ;i així corn AlbertSorel, 1''e-

_____

minent historiador francès, hapogut dir que amb la Revolu-ció francesa la nació continuàl'obra de l'Estat, la monar-quia espanvola, des de Fe-lip IV, precisament el rei queparlava totes les llengües ibè-riques i coneixia 'be la forçade les nacionalitats, desféu ,,¡l^, ," ^^l'obra de la nació em profit t

r

d'un Estat que no conresponia ,a,. —a la tradició. IEl catalanisme . c.....recolza essencialment damuntd'aquesta .base antimonàrqui- f ca. Els que, a Castella, reprc-nen les -fórmules monàrqui-ques per fer-les triomfar enla República, no fan res .mésque atacar el catalanisme enlec seves essències. IEl senyorValls i Taberner, que .per con-servadorisme sòrdid i por tm

J.mal entès catolïcisme,s'age- Cases-Carbó, per Ramon Casas

nolla als ipeus de Gil Roblesi d'El Debate l'endemà mateix d'haverse formisme. Per això l'ideal del catalanisme,publicat un extraordinari que és una dia- integració de les diverses nacionalitats entriba contra el catalanisme, desfà amb un l'Estat espanyol, pot ésser el coinducte peracte la seva fe catalanista. El senyor Valls a la forma-ció d'un gran Estat ibèric. Di-iTaberner no té dret a escriure que els ferenciació i unió, no pas assimilació niseus ideals són catalanisme i espanyolisme, separació.porqué l'espanyolisme d'El Debate es re- Cases Carbó, sense let-se illusions, passasumeix; cada dia, en petites frases plenes revista dels entrebancs que l'iberisme trobad'intenció que són copsables per qui no s'en- per acomplir-se. Hi ha la tradició políticatesti a ésser orb. Quan El Debate parla de de Castella, la millor definició de la qualles «diferencias regionales» o — a propòsit és la -carta — inserida en el llibre — de Ju-de l'aixecament socialista a Austria —diu lío Senador y -Gómez : «Lo que en Castillaque Austria ces un Estado débil por ser parece espíritu retardatario no es más quefederal», l'espanyolisme castellà demostra la eso en el fondo : la defensa instintiva delseva filiació. - que se siente acorralado. Un simple proce-

Maigrat no haver-lo esmentat, totes les dimtiento de defensa biológica del que noconsideracions que acabem de fer ens han es responsable el que le sufre.,estat suggerides per la lectura d'El proble- Hi ha l'animadversió del poble portuguèsma peninsular de l'eminent filòleg Cases- per Espanva. Aquest sentiment portuguèsCarbó. El llibre cofnprén una campanya fou obra dels Braga^nza, i per això Maga-epistolar en defensa de ]'autonomía de Ca- lháes Lima en el s• u llibre La Fédérationtalunya ien defensa de la tradició cata- Ihérïque creu que un deis entrebancs perlanista en (''Estat espanyol, l'iberisme. Mals aquesta federació són les monarquies detemps foren, els "dies de l'any 1924, en plena Barbó i Bragamza.Dictadura reial;" els que vejaren la publica- Avui, doncs, que han desaparegut amb-ció de l'article 'a El Liberal de Madi id, dues monarquies, és possible de realitzarpsr parlar de catalanisme i iberisme. Fou aquest ideal ibèric?tuii prodigi de Cases-Carbó, però, poder as- Un ideal politic tan vast ha d'ésser obrasalir que les personalitats més divergents d'un acostament espiritual i d'una pohticaparless n de l'article, Cal .reconèixer que, de prestigi. L'obra de Cases Carbó -ens mos-excepció feta de les personalitats oficials, tra fins a quin punt un home sol pot aven-l'opinió de les quals no interessa a ningú car en la feina. Les generacions catalanistesporqué no tingueren mai idees pròpies, horn d'avui trobaran en el llibre de Cases-Carbópogué constatar que els homes que s'ha- cis preliminars de la gran política de l'esde-vien encarat amb una mica de passió amb venidor.el problema espan yol — la tragèdia de 1'es- FERMI VERGES

ULTIMES NOVETATSFRANCESES oi:.

Paul VALERY - L'Idée Fixe 6'60François MAURIAC - Journal 6'60ALAINPropos de Littérature 825Iéon DAUDETUna mour de Rabelais 6'60ESSAD BeyHistoire du Guépéou 11'Antoine ZISCHKALa Guerre secrète du Pétrole 11André LEVINSONLes Visages de la Danse 2750

Librairie LOUIS BERGS

Reparació de Plomes

Estilogràfiquesde totes les marques a preu molt reduit

Llibreria Francesa

RAMBLA DEL CENTRE, 8 i ro

Sucursal: PASSEIG DE GRACIA, 87BARCELONA

Exit en la mideCorbates inarrugable.

' Piiamee e bon peen

JAUME I, ii

Telèfon 11655

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADORSocietat General Espanyola de Llibreria

Barbarà,16 ¥ Telèfon 14186

Vialges

S. „ 1Rambla Canaletes, 2 14 • BARCELONA

lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turismo.

Organitza: també: Viatges individuals a preu let, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduits del

70 °/o que corn Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

Rambla del Centre, 19Kiosque FranÇais

Rambla Estudis, 7

Es, vostè, un escèptic, i no el convencen les propagandes? Perfec-tament d'acord : estem tips d'anuncis. S'ha de desconfiar de lesparaules interessades. La persona intelligent es diferencia deis ba-baus en què vol convèncer -se de les coses per ell mateix. Ha senïitvostè anomenar la crema d'afaitar BLANCAFLOR? Dones adquirei-xi-la (en tub d'estany) i exam ni -la afaitant-se. Campan i -la amb certesmarques estrangeres, que tal vegada algun dia hagi provat i el preuelevat de les quals no prevé de la seva qualitat, sinó dels drets deDuana, i una vegada hagi fet la comparança... Vaja, que no volemdir-li res més, puix no és vostè deis que es fien de propagandes:vostè dirà el que Ii diríem ara nosaltres. Solament aclarirem queaquesta superioritat Ii prové de les substàncies de les aigües termalsde La Garriga incorporades a aquesta inimitable crema, les qualsaigües han guanyat tanta fama per llurs qualitats per a la suavitat

i conservació de la joventut del cutis.

Ramon Calsina — Retrat

sota un aspecte inèdit, una equívoca actitudque es podria con:Ipendre normalment enalguna activitat que no fos tan lenta cornla pintura ; volem dir alguna cosa d'imme-diata creació que no permetés el càlcul. Elfet que no sigui precisament així corn Cal-sina sembli voler respondre als conceptes

Eudald Serra — Torero

El.poiíptic de'l'»Anyell Místico, obert

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, grades a les acreditades

GRAGEES POTENCIÁIS DEL ORr SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia, Impo4eotia (en fofes lea seves man testadooel,m¢I de cep, c¢ns¢meo4 menE¢l, perdna de

a

. paal a , ver4íedip¢ torpor¢l, fre er s e general io•

piE¢cions, hifbí4erisme i fres4orne nerviosos enn perora

l de lea

dones i tots els 4res4ons orpwniea que tinguin Der causa o ori*en esgota.ment nerviós.

L.. Gragees potencials del Dr. Solvré,més que un medicament eón un element essencial del ce rvell, medulla I tot el sistema nerviós. repen t.rant el vigor sexual propi de l'edat. conse rvant la salut i prolongant le vida; indicadas especialment ale cago•faLs en la seva joventut per tota mena d'excessos, ala que ven9quen treballs excessius, tant Heirs corn moral.o intellectuals, esportistes, homes de ciències, finan ciers, artiste., comerclsnta, industrials, pensadors• etc..aconseguint sempre, amb les Gr¢Qees potencials del Dr. Soivró, tots ala esforços o exerd cis fidlmentI disposant l'organisme per rependce Is sovint i amb el mito resulta{, arribant a l ealreme velles. i senseviolentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.

Baafa gendre un flascó per convèncer se'n

Yaoda a 6'60 pies. flascó, en totes les principals farmácles d'Espaala, Portugal I América

NOTA. — Drdneou.I aamefe.t 025 n«• an cge/k L mreec p,, al ,roupoeig a Of'oieer Labor•4orio Sòbe•Seq. tener del Ter, 16, Barcelona. rebeca pro& un llibre rrpl/caa¢ sobre radgen. der.eraulanuer , raer..

mear d.ee.,t.e ma/ao-,t

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 I Via Laletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

LES ARTS I ELS ARTISTESLe exP© 60©r El misten deis_germans Van Eyck

metre que se l'anomeni fantasista,- perquècorn a compositor ja hi esta conforme.

Manca que pensi que la composició, ha-vent-se d'expressar segons les normes estè-tiques de cada u, pien una determinantartística. En ell aquesta determinant és unprofund culte a la literatuia decantada a unainterpretació personalíssima.

Ve a ésser, aquest desig de presentar-se

la pintura més bella de tota la cristiandat.Vasari en la primera edició de les seves

Vides d'artistes, fetes l'anv 150, elogiaJoan corn inventor de la pintura a l'oliperò en la segona hi afegeix Hubert.

Des de ]ayo:s el germà gran és afegitgairebé sempre corn autor del retaule.

Però Joan va treballar principalment aBruges i és considerat corn artista d'aquesta

gairebé tot el retaule. Amb ells s'ajuntenhistoriadors corn els autors deis voluminososudbums editats per ]'Association pour la pu-blication de l'Art Fla,nand i l'anglès Wealeque compta dotze obres exclusives d"HubertVan Eyck.

Darrerament la tesi tradicional ha estatdefensada per l'il•lustre recercador de la his-tària de l'art flamenc M. Hulin de Loo, alqual s'ajunta 'Edouard Michel en el treballque publica al darrer número de la Gazettede Beaux-Arts.

Davant d'aquesta tesi gantesa s'arbora la

tesi brugiana que té el seu paladí en Ensile

Eudald SerraQuan vàrem saber que iEudald Serra

donava el gran cop de cap de la primeraexposició, experimentàrem una sincera sa-tisfacció. Eudald Serra és un xicot de laprimera volada que al costat de Clarassóha trencat tones senceres de pedra. Primeragarantia.

Sabíem d'ell que estava fer-mament consagrat al treball,que estudiava amb un entu-siasme remarcable. Segona ga-rantia.

Darrerament Ii havíem vist,espaiadament, alguna cosa,generalment alguna obreta pe-trta. Ara, en recordar-la, ensha fet pensar que podia benbé constituir la tercera garan-tia que mancava en la presentenumeració de punts capitals.

Eudald Serra, artísticament,no està fet del tot. La sevaexposició, referint -nos sola-ment a les escultures, presental'oscillació natural en aquellque, veient-se amb prou capa

-citat per tirar pel camí quevulgui, encara no l'ha escollithem resoltament, i per aixòposa l'ofici, la sensibilitat, lagracia i el procés de la in-fluència, tant en l'obra que hoha de tenir tot conjuntament,corn en la que podria prescin-dir d'alguna d'aquestes dotsarticulades.

Davant aquest gran enigmade l'exposició primera, el no-veil escultor es creu en la ne-cessitat de versificar totes lespeces. La pràctica no ha po-gut ensenvar-li encara que elmillor de tot en tots els casosés ajuntar-se amb la prosa idipositar estratègicament en-grunes de personalitat entreelements variadíssims, quedesprés en ésser analitzatsformen el cos valorable enl'artista.

Serra, autor del retrat deClarassó i d'un cap de nen quedonatel•leja, i Serra autor dela resta d'obres, és un escultor que pro-met. Entre aquests dos fronts, ,presentats ala Sala Busquets hi ha segurament el Serraque promet i dóna. Cal que pensi en aixòi que quan torni de non a la batalla pública,sigui el Serra del mig el que exposi.

Referint-nos a aquest, en el que s'entreveudintre la llacuna que el desig de mostrar-sepolifacètic no Ii ha deixat omplir, hem deconvenir que és un artista que ha saint es-tar-se amagat en els moments que així calfer-ho i que ha tingut el gran mèrit desortir a ]a superficie en el moment just enquè devia fer-ho. Es a dir, quan s'ha sentitescultor. Això permet de parlar amb unafranquesa absoluta i dir-li, per exemple,que dintre el seu ram és una revelació ibastant més que un remarcable embrió devalor escultòric.

Serra té, dintre la formació actual cata-lana, tanta perspectiva corn voluntat en la

carrera. Si sap controlar-se corn ho ha vin-gut lent fins ara, es trobarà sense adonar

-se'n en aquell pla que tant deu haver somiattreballant al costat de les barbes patriarcalsdel seu mestre 'Enric Clarassó.

Ramon CalsinaCalsina, i no ho diem gratuitament, ha

volgut reaccionar contra el qualificatiu defantasista que ]i aplicava fa poc Joan Sac:,des de les pàgines d'una revista catalana.

Calsina, aquest esperit complex i sinuós,ric em matisos pictòrïcs i extrapictòrics,sembla profundament atordit per les parau-les de ]'admirat crític. El perquè potser noes sabré mal.

Degut a aquell temperament del qual par-làvem, Calsina argumenta la seva posicióprotestatària en un sens fi de raons quesemblen encaminades a v oler veure en l'ar-ticle d'Art un to pejoratiu pel complex oían

-tasistau. Per això ha ^ arreconat els seustemes tan estimats i ha canviat aquellestragèdies i aquells daltabaixos amb les florsde sentit més tendre que ha trobat.

Aquí segurament hi ha un error. JoanSacs no ha volgut pronunciar el mot nicorn a gènere inferior ni corn a única ca-racterística.

Hi ha un moment, i més en el cas del'expositor de les Laietanes, en qué la fan-tasia esta incrustada a la composició. Corna complement, doncs, Calsina ha de per

HA SORTIT:

El que lie vist a Can Parésen els darrers quaranta anys

Memòries d'Enric Galwey

PTES. 4 Es ven a la Sala Parés

raspalls per a tots els usos

articles de neteja—objectes per a presents

rambla catalunya, 40

Que dues poblacions es disputin la glòriad'haver infantat un gem de les lletres ode les armes, és cosa corrent. Fins hi hacasos corn el d'Homer en què els llocs as-senyalats corn patria del poeta resulten siso set i no devem oblidar la teoria segonsla qual Homer no ha existit mai, sino cornel mom donat a un recull de versos popu-laritzats pels rapsodes.

No és tan corrent, pero, el,cas debatut ara a França iBélgica, el qual, recordant unanovella francesa d'autor con-temporani, podríem anomenartel dels germans enemics».

Es tracta de saber si el re-taule de l'Anyell Místic, queavui podem contemplar sencera I'esglesia de Sant Bavon deGand, és degut als dos ger-mans Hubert i Joan VanEyck o si solament hi treballàun d'ells : Joan, si Hubert noha existit mai, corn arriben adir alguns escriptors; Hubert,si Joan no féu altra cosa queenllestir l'obra que el germàgran deixà gairebé finida.

Aquesta qüestió té una im-portància transcendental en lahistòria de la .pintura i uninterès especial .per a nosal-tres els catalans.

En efecte, el retaule de I'A-nyell Místic és la més antiga,la més voluminosa i la mésbella de les produccions deisprimitius flamencs, i alhoraés la que més influència hatingut en el desecvolupamentde la pintura universal.

Té vint-i-tres compartimentsa part del central que és totauna composició extensa, va-riada i nombrosa ; les sevesfigures posseeixen aquell rea

-lisme i aquella perfecció defactura que les 'fan actuals entots els temps ; la técnica deldibuix, color i perspectivatriomfa, al segle xv, de totesles dificultats que poden ofe-r r-se a un pintor genial. Peraixò 'Georges Lafenestre en elseu llibre Les jrtimitifs à Bru-gues et à Paris diu deis Van(Eyck : «,Llur geni, encara mal explicat,planteja i resol des del primer cop d'u'lltots els problemes tècnics, defineix l'objec-tiu de la pintura i en mesura, indica i provatots els recursos. Primers en el temps, res

-taran sempre els •primers en la glòria•,Els germans Van Eyck popularitzaren la

pintura a l'oli, ço que va dotar l'art derecursos decisius i verges. No la inventa-ren, corn s'havia cregut generalment finsahir ; dos segles abans, ja n'explicava elprocediment el monjo Teòfil en el seu As-saig sobre diverses arts. Però, el clue haviarestat una teoria eixorca en les pàgines d'unllibre que gairebé ningú no llegia, es trans-formé en una font viva i fecundadora enmans deis Van Eyck, fins a tal punt quetots els seus contemporanis els creien in-ventors del procediment.

Per a Catalunya ]'obra deis Van 'Eyck témés importància que per a qualsevulla altrepaís, car el procediment va arribar adí tande pressa i va produir obres tan perfectescam les de Lluís Dalmau que han estatconfoses amb les deis mestres belgues. Sen-se el retaule de l'Anyell Místic de Gand notindria explicació La Verge deis Consellersde Barcelona.

La tesi tradicional fa els germans Huberti Joan Van -Eyck, nascuts a la vora delMassa, a Maeseyck o bé a Alden (Eyck, po-blació del Limburg. El gran hauria treba-Ilat a Gand fins el zz de setembre de 1426que hi mona als cinquanta-sis anys d'edat.

En 1420 el patrici gantès Josse Vyt, quehavia estat conseller municipal i havia d'és-ser burgnestre, per a celebrar un èxit po-lític, va encomanar a Hubert Van Eyck laconfecció i pintura d'un retaule consagratal triomf de ]'Anyell Místic.

Hobert hi treballarïa sis anys deixant-lomolt avançat en morir. El seu germà Joan,nascut en 1390, ,fou l'encarregat d'acabar]'obra.

La finí l'anv 1432 i des de primera horafou tinguda per una meravella de ]a pin-tura.

Els 9libres deis viatgers que visitarenGand, el ressò despertat a diversos païsosd'Europa, especialment a Catalunya i Ità-lia, la tradició del país i deis pintors fla-mencs, tot ha format un char de lloancesi un ambient càlid entorn del retaule de

emesos pe] nostre maxim valor de la crí-tica, és un altre signe de la seva formacióespiritual, fortament rebdl i incontroverti-ble. Ens trobem doncs davant una colleccióde pintura en la geal, d'una vintena de te-les, m'hi ha quinze que són natures mortes.

Enfrontats amb aquest nou aspecte del'autor, podem observar unes quantes par-ticularitats. Canvi de tema que no afectaper res la paleta. Exacta visió de les coses.Es a dir, profunda subjectivitat en l'ambientdel model que vol objectivisme (moltes florsposseeixen, convenientment traduida, la in-tensa extrahumanitat de la figura que hacreat Calsina). La mateixa atmosfera d'o-riginalitat, de força i de ritme en l'estudi.On potser difereix més extensament és enl'esperit.

A desgrat del que hem dit referent a lavida artística de les flors s'endevina unacursa enorme darrera l'expressivitat.

E1 Calsina de les tempestuoses morals esposa davant els crisantems i les magnòliesamb una punta de lirisme i de delicadesamolt remarcable. 'Els quadros li queden sen-tits, amarats d'una sensació extensa, i dela batalla que ha de lliurar-se en surt gua

-mant a mitges el Calsina pròpiament Cal-sina i el Calsina que protesta del seu àlias((fantasista)). Es a dir, si en el fons és unmateix, en l'exterior és un altre pintor que,pintant tan bé corn l'altre, expressa, alhoraque una formidable técnica, un principi desentiment inclinat a parlar loquaçment d'im-p:essions sensibilistes.

Esetc F. GUAL

Renders, autor del llibre suara publicat,Hubert ¡'an Eyck, personnage de légende,segons el qual l'existència del pintor deGand és un mite inventat per la gelosialocal.

Realment les proves documentals coetà-nies, que abunden tractant-se de Joan, sónnulles o febles quant a Hubert.

Als testimonis un xic posteriors, que ad-dula més amunt, deu afegir -se la quartetaescrita a l'exterior d'una ventalla del políp-tic, la qual fou descoberta l'any 1823 ambocasió d'una neteja.

Segons aquests versos llatins, «El pintorHubert Eyck, el més gran que cap altre,començà l'obra que va finir el seu germàJoan, el segon en art, a ohs de Josse Vyt,el 6 de maig de 1432'•

***

El pol:ptic obert mostra dotze comparti-ments I, tancat, en deixa veure altres dotze,entre els quals figuren els retrats del dona

-dor i la seva muller Isabel Borlunt. A prin-cipis del segle xwl desaparegué la pradelladel retaule..Així i tot resulta excepcional deproporcions i de figures.

La llargada d'aquest article no permetafegir-hi ]'explicació del políptic, basat enel capitol VII de I'Apocalipsi de Sant Joan.

Però és imprescindible recordar les vicis-situds d'aquest magne conjunt de pintura.L'any 1781 l'emperador Josep II, que vi-sité Gand, digué que era lamentable l'ex-hibició en un retaule de les figures nuesd'Adam i Eva. Els dos compartiments fo-ron arrencats i desats a les golfes de l'es-glésia. Tretze anys després tota is part cen-tral fou segrestada pels comissaris de laRepública i, corn multes altres obres d'art,preses ad i allà, engruixí el Museu del Lou-vre. Les dues ventalles anaren a fer com

-panyia a Adam i EvaFou retornat el centre l'any 1815, però

les ventanas ja no ]i foren afegides, sinóque foren venudes l'any següent, per t,000francs, a i'holandés Van Nieuwenhuis, elqual les va revendre per ioo,000 francs aun anglès que vivia a Alemanya . Aquestles va vendre al a'ei de Prússia.

Laborde va trobar cobertes de pols l'any1847 les taules d'Adam i Eva, i l'any 1861el Conseil de fabrica del temple les cedí alMuseu de Brussel•]es.

Així el retaule tenia els seus disjectamemora a tres hoes distints.

Finida la Gran Guerra, el Tractat de Ver-íalles imposà a Alemanya el lliurament de

la part del políptic que guardava, corn unacompensació als objectes d'art belga des-truïts.

Per això nosaltres no hem hagut d'ajun-

tar els nostres plains als deis qui sospiravenper veure reunides totes les parts del po-]íptic.,

Deixant el carrer de Catalunya — ohemoció , de [robar en una ciutat grisa i so-lemne tan estranya a la nostra vida cornés Gand, el carrer més prestigiós dedicata la nostra patria f — entràvem a l'esglésiade Sant Bavon i podíem ernbadalir-nos enla contemplació del retaule de l'ilnyell il4is-tic, que té reunits tots els seus membresdispersos (fins fa poc.

MIQUEL CAPDEVILA

El políptic tancat

ciutat, i Bruges i Gand sempre han man-ti;ngut una rivalitat que dura encara avui,perquè totes dues creuen ésser la primeraciutat artística de Flandes.

Això ha enverinat el problema. Els deGand sostenen que Hubert és l'autor de

e'

S K,R

s'omplí de gent molt distingida, car essentorganitzada per La Veu, la sessió .prenguécaires d'acte de disciplina política. Poc es-perava la concurrència trobar-se amb un filmcorn Lady Lou i amb una actriu corn MaeWest !. L.a disciplina política no pogué frenardel tot la protesta, que, manifestada en for-ma lleu acab_ at el film, .prengué proporcionsmés grans entre bastidors, de tal maneraque i'endemà de la sessió, el lector de LaVeu s'assabentava que aquest diari haviapresentat el film amateur de Xavier Gvell,Ritmes d'un port, i l'evocació del igoo delJunior; •la casa Para7iount havia contribuita la sessió amb Lady Lou, film que La Vea,la qual abans de la sessió dedicava articlessencers a ell i a la seva protagonista, liqui-dava en tres rattles després de la sessió, cornsi es tractés d'un Poe important film decomplement.

No diríem que ja ho prevèiem, volent ferel viu a posteriori, si en el nostre númeropassat, abans domes de l'estrena de LadyLou, un comentarista, sorprès que La Veupatrocinés un film corn aquest, no haguésesorit quatre ratites : Lady Lou entra a laLliga, en les quals es deia, en to lleuger,el que s'havia d'haver acudit als organitza-dors de la sessió, que tothom tenia per per-sones ser ioses.

Perú aquell comentarista es va precipitaruna mica : Lady Lou, a despit d'ésser pre-sentada a la Lliga per un deis seus mésrellevants personatges, no ha estat accep-

Exit en a mide

Corbates inacrugeblee

Pijames a bon prea

JAUME I, 11

' Telèfon 11655

Mae Nest

Més val doncs que la Lliga s'hagi adonata temps de la mena de persona amb qui esjugava els diners. Un dia s'hauria trobatamb el segon film famós de Mae West, Nosóc un àngel, encara més amanit d'aquellsex appeal acanallat de- la gran actriu («at-mosphère de rut gras, épais, bestial:, ha dit,parlant d'aquest film, una revista liberal,molt més seriosa que La Veu del Vespre).Ens hem entretingut massa amb aquest ir-incident gracïós — graciós, naturalment, perals que no som de la Lliga ni de La Veu —per a parlar amb l'extensió deguda d'un filmcorn Lady Lou i, sobretot, d'una actriu cornMae West.

El film, en si nmateix, no té gran cosa mésque un deis bons films de la mala vida ame-ricana, ]'acció del qual és situada al 1900per conveniències de la protagonista, ja que,amb vestits i mobiliari actuals, es podriaigualment desenrotllar avui. (Si La Veu yo-ha evocar el rgoo, podia triar, per exemple,La dame de cheÑ tIaxivr, intrainsplantable auna altra òpoca.

E1 que dóna valor a Lady Lou és, sensecap mena de dubte, el talent de la protago-nista, aquesta Mae West plebea i esqueixada,ideal de beutat d'imaginacions sensuals decollegial i de senyors de certa edat, però,indubtablement, una de les .més grans ac-trius del cinema.

I el que ti dóna importància és la reper-cussió que ha tingut, no pas perquè plan-tegi cap problema, sinó perquè ha imprès al'estètica femenina i a les modes unes di-rectives que no s'estilaven des de la guerraençà ; es, tumbé, la introducció del 1900 enel cinema, coincidint amb un interès, enaltres aspectes, envers les coses d'aquellaèpoca

Però de tot això ja tindrem temps de par-lar-ne.

s

A1lRAIIOR

E11900 al Co1iseum M U CA I RA D I 01MÈTODES I OBJECTIUS

Y6

Amb motiu de pre,cntar l.a I eu del, Ves- tada. La sensació experimentada per les vir-pre el film Lady Lou, la pellícul'a . 'qué in- tuoses dames del casal del :passeig de Gràciatroduí (no hem d'oblidar que a Barcelona degué ésser la mateixa que tindrien si un daha estat presentada amb cert retard) el tgoo es trobaven amb -la proposta d'admissió deal cinema, el grup amateur Junior F. C. la Chelito o de la Cachavera. El casamentimprovisà damunt l'escenari del Coliseum de Lady Lou amb el pronoi de la policia,una lleugera evocació del igoo barceloní. tot i poder tenir l'aire d'una promesa d'es-

No hem dé presentar als nostres lectors mena, no fou considerat corn suficient peer aaquest rup amateur modèlic, tant pel que permetre-li d'alternar amb senyores honra-toca- a la disciplina, corn a I.a compre^tsib des.de tot el que es proposen. Divendres a4 Hem llegit en algun hoc qué una damanit obtingueren urn nou èxit davant la còn- americana, després d 'haver vist Mae West acurrència que el reclam de La Veu del Ves- la pantalla, va dir:j re i la disciplina política havien aplegat — Aquesta dona remena les anques d'unaal Coliseum.. Figuraren una escena de car- manera molt poc senyora.rer amb un tarlatan que explicava un ro- —IEs que jo no ho sóc una senyora — vamanso del temps davant deis transeünts, replicar Mae West en ésser-li reportada aque-abi!llats amb vestits autèntics de l'època que 11a opinió.feien reviure les modes oblidades I que enparelles anaven desfilant per l'escenari. Unpoeta llegí una poesia • típica del scntimcn-talisme preciosista que tant s'estilava ales- ' hores, i en acabar, acompanyats per l'or-questra del mestre Blai Net, les parchesbailaren un deis valsos més famosos d'entre ^yels que havien fet les delícies de la gene- ti_ració que ens ha precedit.

Aquesta representació del Junior tingué lavirtut d'alarmar alguna consciència d'extre-mada susceptibilitat artística. •

- Vostès creuen que pot sortir um drapaireen un escenari tan distingit corn el del Co-liseum? — preguntà.

El que no té preu, és que Pautar d'aques-ta pregunta foe el senyor Burl, que pot ferde director d'un local tan distingit coin el a,Coliseum.

Corresponent a tanta distinció, el local

N ous caminsHi ha pocs problemes que es prestin tan

poc a ésser estabilitzats, a ésser reduïts auna base sòlida o a algunes fórmules per-manents, corn ets de la pedagogia. Expo-sats no sols als canvis més o menys ràpidsde tots els valors morals i polítics dunaèpoca, els mètodes es troben a mercè alhorade les experiències i àdhuc als capricis indi-viduals de bon nombre de professors.

De bell antuvi poclem observar dues con-cepcions la diferència fonamental de lesquals consisteix en una apreciació totalmentoposada de l'objectiu de la .pedagogia musi-cal i en conseqüència del valor deis mètodes aplicats. L'una, provinent de França iestesa també per 'Espanya, corn hem pogutconstatar a través del llibre de M. Borgunyó— esmentat en aquestes mateixes pàgines, nofa gaire temps—, veu l'objectiu de tota pe

-dagogia en les escotes i en primer Hoc en elpenfeccronament de les veus infantils. L'idealés el car que sàpiga cantar de la maneramés perfecta la rica literatura coral. En elcamí que mena a aquest objectiu tota lariquesa de la vida musical deu trobar-se im-plicada. D'aquesta manera el solfeig esdevée1 centre de la pedagogia escolar. El nom il'obra del gran ,pedagog Gedalge han esde-vingut exemplars en aquest estil d'educaciómusical

La pedagogia alemanya, al contrari, haarribat a altres idees i a altres resultats. Ellatambé, corn l'escoia francesa, es preocupade propagar els coneixements principals dela comprensió musical, de l'educació del''oï^da i del desenrotllament pexfecte del cant.Però tots aquests factors, reconeguts icultivats ells també, no esdevenen mai unobjectiu ni es troben en el primer pla de

CAPITOLDEMÀ DIVENDRES

ESTRENA DE

Segons la famosa obra de

HENIRI BATAILLE

de la pedagogia ' musicalI'ensem• ament musical. La música és con- jocs d'infants dirigits pe] mestre Joan Llon-siderade corn un mitjà i potser el més per- gueres. Es a la Hum de les idees exposadesfecte de tots, per a evocar una sèrie de qua- aquí que volem tractar de demostrar la nos-litats que ultrapassen considerablement els tra disconformitat.límits estrets de l'art en el sentit artistic i Sense voter dubtar ni ]lunvanament delesotèric de la paraula. La música enclou un zel constant i de la bonn fe del mestre Llon_

El que cal per a construir una flauta de bambú (Kallmeyer)

fort element de sociabilitat humana, d'espe-rit collectiu, de comunitat superior a l'egois-me solitari de l'individu. La música per ex-cellència sap evocar alhora les forces crea-dores de l''infant i ti permet desplegar totama activitat -espontánia i gairebé sempre

d'una riquesa insospitada. El professor del'antiga escola, amb el punxó a la mà, haestat destronat i reemplaçat pel jove cama-rada de treball que viu amb els infants i noté altra missió que la de combinar, de pro-vocar i d'encoratjar els resultats i les per-cepcions trobades pets propis deixebles. Noes tracta pas de dir al deixeble el que sapel professor. No es tracta tampoc d'imputar -li solucions fetes. eMés val :cercar que tro

-bar, porqué trobar pot significar ben promp-te la fi de tot esforçn, diu Arnold Schonbergen el seu famós Tractat d'Harmonia. Laprimera frase d'aquest llibre clàssic ens re-vela tot l'esperit del pedagog modern, totala transformació del seu significat i de laseva funció : ,Aquest llibre — diu en el pre-faci — l'Ihe après dels meus deixebles.»

Pot satisfer-nos, dones, que Borgunyó, enel seu llibre ben meritori a despit de tot,parli diverses vegades dels icveritablesn va-lors, de l'esperit de depuració artística» queel professor ha de «transferir al seu deixe-ble»? Tota la concepció pedagògica queaquestes citacions revelen es troba excessi-vament influenciada per l'ideal de virtuósdel segle passat. Quin és el sentit d'un carescolar? Segurament que no és el d'ésser cminstrument que permeti al professor impu-tar-li la seva» concepció de la interpreta-ció, extreure'n efectes, matisos i impres-sions. Cantar corn un virtuós professional , cons estaven ben llunv del món deis in-no té cap valor per al jove cantaire. Un cor fonts. Es movien en reflexions metafísiquesno és un grup de solistes ambiciosos i vani- i contemplatives allu^nvades del món infan-tosos, sinó una veritable totalitat on cadascú tit o en evocacions d'inquietuds o d''ideesdeu experimentar l'emoció del conjunt del sols pròpies de persones grans. Els pobrestext i de la música, del qual es fa intèrpret. infants no podien restar en el seu món na-Es per això que avui sabem corn és d'equi- tural; corn en el meravellós Bastim unaxocat de tractor i considerar cada petit pia- ciutat d'Hindemith, sinó que es veien for-nista al començament deis seus estudis corn çats a referir-se i a comparar-se incessant-si volgués arribar a ésser un veritable pia- ment, i ben sovint d "una manera insípida,mista. Aquesta és la raó per qué els grans amb temes i idees que són ben ]luiny de laeditors de música per a la joventut, els Kall- imaginació própia de llur edat,meyer de Wolfenbüttel, els Frères Hug et Una serie d'articles completaran aquestsCie. de Zuric, cis Barenreiter de Cassel, els diversos punts de vista generals 1 prelimi.B. Schott de Magúncia i altres s'han pre- vars.ocupat de molts anys ençà d'editar no sois Orlo MAYIERper alspianistes, sinó també iper als corsescolars, els grups instrumentals, etc., urnarica literatura clàssica i moderna a l'alturadeis joves executants, donant-los la possibi- . (litat d'interpretar i d'estudiar tota la litera- T^C Majorca Juntura musical de Palestrina a Hindemith, de

IBach Schütz a Brahms en les obres d'a- andquests autors que s'adapten a les possibili-tats tècniques deis joves aficionats. I per • ^j' •ampliar les possibilitats instrumentals, s'ha T^e ^pani5^ 1(Í11]Q$començat ja a ensenyar a construir-se alspropis instruments, cosa que permet a tot- E] més important set-horn tocar la flauta i posseir aquest instru-ment per pocs diners. manara angÍes que es

Construir-se de tant en tant instruments, publica a Espanya.iñterpretar obres que no exigeixin la virtuo- [ jeglt per tots elssitat d'un Liszt o d'un Kreider, interpretarper a un mateix i fer-ho bé, sense falses anglesos i americanspretensions, sense doler competir amb elsprofessionals, sois consagrat a la música,sense cercar l'aplaudiment d'un públic, heusadí la nova manera de fer música que som- 25 eéntims en tots els quioscosbla guanyar cada dia més terreny. Prome-térem rm dia parlar més extensament deis

Societat Espanyola de Carhurs Met3I'IîcsCorreas: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburo." Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI ; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris í domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'a portació pez I; SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES i ASSAIGS GRATIS

Telèfon 73013

gueres, no podem amagar la - nostra malaisequan pensern en una d'aquelles deplorablessessions de l'Institut de Rítmica. IEl mè-tode de Jaques Dalcroze, tal corn ens foumostrat, tenia a ben segur el seu valor i :aseva importància quan aparegué. Fou elprimer método •que pnsà l'atenció sobre el .cos humà i la gran importància del seu exec-'citi per al bemestar i l'harmonia de la per- .sonalitat, Avui dia en què la gimnàstica

ha'

ha deslliurat i ha emancipat el cos i a fetseu el món, aquest mètode ano té cap raóde subsistir.

Tot el que sota l'estil de Dalcroze ens foumostrat aquell dio no era ni gimnàstica, inidansa, ni veritable acció escenica. No hi ha,dones, cap valor gim:nàstico-esportiva. 'Elvalor educatiu musical és gairebé nut, puixles melodies són gairebé totes inventades dèla mateixa manera. I encara quan les me-lodies són per a ésser cantades soles, el pia-no no té cap raó d'acompanyar. Tots elsSnoviments quasi gimnàstics id infants, (y>tots culs, gairebé, inactuals i forçats, es re-ç-ciueixon a alguns moviments fonamentalsque no admeten cap varietat. No resta mar-ge per a l'activitat improvisadora •i la col-laboració infantil, no resta cap vàlvula pera la vitalitat i l'espontaneïtat deis infantsen la qual consisteix l'únic valor de totaactivitat pedagógica. Tot succeeix sota elcontrol de les persones d'edat i és fabricatper al públic, públic que certament es di-vertia molt, aplaudia, reclamava repeti-cio nns. Els infants esperave això, puix que

no jugaven .per a ous, sinó sempre de caraal vúblic Finalment els textos de les can-

IMPRESOS COTTANOUI W • la Ramble, 46

SAR CELO NA