presentació vallromanes 1

Els refranys a través del temps: De l’oralitat al paper i del paper a la xarxa

Un repàs a la història i l’evolució dels refranys, des del seu origen (proverbis llatins i grecs) fins a l’actualitat (Internet).

Els refranys a través del temps: De l’oralitat a la Xarxa ─ Víctor Pàmies i Riudor (2010) © http://refranys.com ─ [email protected] ─ Vallromanes, setembre de 2010

Aturant-nos especialment en el paper de la dona en el refranyer i destacant les principals dones recopiladores al nostre país.

Finalment, una visió actual sobre què trobem a Internet.

http://refranys.com/

mailto:[email protected]

Els refranys a través del temps: De l’oralitat al paper i del paper a la xarxa

1. Introducció● Què és la paremiologia● Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

2. Història● Origen: oralitat i referents clàssics● Pas a l’escriptura. Primers reculls● Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme● Consol Mallofrè, Irene Rocas...● Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

• La dona en el refranyer• Internet: avantatges i principals iniciatives





1.1 Què és la paremiologia?

• Ciència que estudia els refranys.• Les unitats que estudia són les parèmies i els

qui s’hi dediquen són els paremiòlegs.• Quan comparem refranyers de diverses

llengües fem Paremiologia comparada.



1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació, Dita, Frase feta, Idiotisme, Locució, Màxima, Modisme, Parèmia, Principi, Proverbi, Refrany o Sentència...

Són el mateix? Què els diferencia?






-En sabem l’autor? Paremiologia sàvia«L’esperit viu d’allò que el cos li duu (Clementina Arderiu)»

-És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar«A la mà que no està empapada, no se li enganxa la terra (Proverbi sahrauí)»

Aforisme

ApotegmaAdagi

Axioma

Citació Dita

Frase fetaMàxima

Idiotisme

Modisme

ParèmiaLocució

Proverbi Refrany

Sentència

Principi



Què diferencia les següents expressions?

●Sense ofici ni benefici●No tenir ofici ni benefici●Molts oficis, pocs beneficis●Qui té ofici, té benefici●Val més ofici, que benefici



Significat: La inconstància té conseqüències nefastes. L’ofici com a mitjà de guanyar-se la vida.



La funció dins l’oració:

●Locucions: És un complement (nom, adjectiu, adverbi): Sense ofici ni benefici●Frase feta: locucions verbals. Hi ha un verb que indica acció o qualitats: No tenir ofici ni benefici●Refrany o proverbi: Oració sencera, inclosa entre cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis

Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.





2.1 Origen: oralitat i referents clàssics


•La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]•Los ojos son el espejo del alma [ES]•Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]

Influència? Còpia? Quin va ser primer dels tres?

Oculus animi index [LL]





• Refranyer català: prové d’una antiga tradició oral● Musicalitat i en vers (millor memorització)● Evangelis breus: ensenyaments i doctrina

• Les sagrades escriptures i la tradició grega i llatina són la seva principal font d’inspiració:

• Intelligenti pauca A bon entenedor, poques

paraules basten Lo bueno, si breve, dos veces bueno

• Qui tacet, consentire videtur Qui calla,

atorga Quien calla, otorga





Principals referents clàssics de l’antiguitat:

• Fonts d’origen bíblic: L’Antic Testament, Llibre dels proverbis, Càntic dels càntics...● «Qui amb ferro mata, del ferro mor» | «Cada cosa al

seu temps»...• Aforismes grecs, relacionats amb la medicina

(Hipòcrates de Cos).● «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada,

mig acabada»...• Tradició llatina: Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus,

Sèneca...● «Els ulls de l’amo engreixen el cavall»





Els primers reculls de proverbis catalans:

• Traducció dels Proverbis de Salomó.• S. XII ─ Proverbis, de Guillem de Cervera (1180).• S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de

Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa, els Proverbis de Ramon, el Libre de mil proverbis i els Proverbis d'ensenyament, de R. Llull.

• S. XIV ─ Traducció de De Consolatione, de Boeci, el Libre de Cató, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Libre de tres, El Libre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda (1398).



2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls


Els primers reculls de proverbis catalans:

• S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula, Vicent Ferrer, Bernat Metge...

• L’Espill, de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell,

• S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat (1647),

• S. XVIII ─ Rondalla de rondalles, de Fra Lluís Galiana o el Tratat d’adages y refranys valencians, de Carles Ros (1736)



2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme


• Romanticisme Renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris.

• Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.

• És l'època dels Amades, Farnés, Pons Lluch, Serra i Boldú o també Consol Mallofré i Irene Rocas, entre molts d'altres.

• Temàtiques tractades: ● Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i

Simorra, Ramona Violant),● Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o ● Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).



2.4 Joan Amades i Consol Mallofré


JOAN AMADES I GELATS (Barcelona, 1890 – 1959)

• Autodidacta.• Prové d’una família obrera humil.• Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis

paterns.• Converteix la draperia dels pares en negoci de

llibreter de vell.• Memòria prodigiosa, però vista deficient.• Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de

la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular .



http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R4fyPO_5gMI/AAAAAAAADOY/ITvhvfU-dw8/s1600-h/amades.gif



JOAN AMADES (1890-1959)

Costumari Català (1950), en cinc volums.Ed. Salvat (Barcelona)



2.4 Consol Mallofré


CONSOL MALLOFRÉ I COCA

(Sant Quintí de Mediona, 1902 – Barcelona, 1995)• Cunyada de Joan Amades• Ajuda Amades en les tasques de difusió del

material folklòric, sobretot arran dels problemes que Amades tenia amb la visió, agreujats posteriorment amb una salut delicada

• A la mort d’Amades, gestiona el seu llegat i s’encarrega de la publicació i difusió dels materials inèdits

“...a mi m’anaven molt millor els papers i la recerca, l’arxivar i transcriure els escrits de l’Amades ja que s’havia de fer com si es tractés de jeroglífics, dons en no veure-hi bé i no poder moure bé la ma, li saltaven els dits a la màquina d’escriure d’una lletra a l’altre i la feina era teva per entendre què hi posava, fins que vaig trobar la manera...”



2.4 Irene Rocas


IRENE ROCAS(Llofriu, 1861 – Castellar-Buenos Aires, 1947)

• Col·labora amb Mn. Antoni M. Alcover en la recollida i inventari lexicogràfic del Diccionari català-valencià-balear. Hi aporta lèxic de Llofriu.

• Col·labora també en l’inventari de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.

• Pòstumament, a través de les seves memòries i recopilacions es publica un recull de dites específiques de Llofriu





Les primeres recopilacions bilingües que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:

• el de D.J.A.X. y F. (1831) (544 refranys catalans)• el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)• el D & M (1847) (vora uns 450)• el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura

(1881) (més de 3.000 refranys)• i són de consulta obligada els primers diccionaris

catalans: Torra (català-llatí de 1640), Esteve-Belvitges-Jutglà- (català-castellà-llatí de 1830), Labèrnia (1839-40), Lacavalleria, etc.



2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris


Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar així:

● Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC, DCVB, GDLC)

● Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i Figueras)

● Recopilacions temàtiques (per tema: reedició d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o infantils)

● Recopilacions comparatives amb altres llengües (bilingües o multilingües, generalment en format diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).



3 La dona en el refranyer


Baso la meva exposició en 3 treballs:

• El Refranyer de la dona, de Joan Amades (1936)• Estereotipos y roles de género en el refranero

popular, d’Anna M. Fernández Poncela (2002)• Sexe i refranyer, també d’Anna M. Fernández Poncela

(2004)





Rols i estereotips•Les dones són: xerraires, mentideres, dolentes i perilloses.•Les dones haurien de ser: discretes, obedients, casolanes i treballadores

La dona és Eva o és MariaDiuen les dones al Born: per la boca s’escalfa el forn

Les dones només callen el que no sabenDe la mala dona, guarda-te’n, i de la bona, no te’n fiïs

Dona presumida, hisenda perdudaA la dona i a la cabra, corda llarga

Les dones, malament amb elles i pitjor sense ellesLa dona honrada, a casa amb la cama trencada





Rols i estereotips•Les dones són: xerraires, mentideres, dolentes i perilloses.•Les dones haurien de ser: discretes, obedients, casolanes i treballadores

La bona dona calla i la dolenta xerraLa fama de la dona, ni dolenta ni bonaLa dona només ha de manar a la cuina

La mestressa feinera és la clau de la casaLa dona casada, neta, sana i endreçada

Al carrer senyora, a la finestra dama i al llit bagassaDona que sap rentar, pastar i filar, ja es pot casar

Dona ociosa no pot ser virtuosa





Papers femenins•Donzelles, esposes i bagasses•Mares, madrastres i filles•Sogres, nores i cunyades

La donzella recatada serà molt bona casadaEls enemics de l’home són tres: la sogra, la cunyada i la muller

Dona del carrer, dona de tothom i ningú li vol béAmor de mare, que tota la resta és aire

Renego de la madrastra i de la seva castaCasa la filla quan puguis i el fill quan vulguis

Sogra i cunyada, val més morta que enterradaDues faldilles en una llar se solen barallar



3 La dona en el refranyer. La paremiologia psicològica


La paremiologia psicològica•El llenguatge mai és neutre•Fons moralitzador•Pensaments positius i negatius•Mostren una societat rural, patriarcal i jeràrquica

Qui bé ama, bé castigaTot lo bo costa

Qui és ton enemic? El del teu oficiNo hi ha rosa sense espines

Pensa mal i no erraràsEncara no som allà on anemEl millor encara ha d’arribar



4 Internet: avantatges i principals iniciatives


Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines: documentació, lexicografia, edició, paremiologia...

Obre un ventall de noves possibilitats que només el paper no permetia. Entre d’altres avantatges:

• Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.• Actualització en línia (constant, al moment).• Universalització de la informació.• Tasca col·laborativa. • Compartir coneixements.• Indexació de continguts.• Reordenació de la informació. Creuament de dades. • Maleabilitat dels continguts.





Principals iniciatives:

• DCVB• Badare• El Refranyer de Gargallo• Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís• Dites populars catalanes, de F. Roig• Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana





Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB)URL: http://dcvb.iec.cat



http://dcvb.iec.cat/



Lloc: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE)

URL: http://stel.ub.edu/badare



http://stel.ub.edu/badare



Lloc: El Refranyer, per José Gargallo GregoriURL: http://www.elrefranyer.com



http://www.elrefranyer.com/



Lloc: Refrans i modismes tortosins, de Federico PastorURL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor



http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor



Lloc: Recull de dites populars catalanes, de Francesc RoigURL: http://www.ditespopulars.cat



http://www.ditespopulars.cat/



Lloc: Portal de paremiologia catalanaURL: http://refranys.com



http://www.ditespopulars.cat/



Lloc: La paremiosferaURL: http://paremiosfera.blogspot.com




4 Internet: Innovació


La paremiologia tòpica amb Google Maps



4 Internet: Innovació


Top Ten dels refranys catalans

•Estudi per a intentar determinar els refranys més populars de la llengua catalana.•Més de 1.200 enquestes rebudes en 4 mesos de gent de tot el territori de parla catalana.•Tot fet i dinamitzat a partir d’Internet i les xarxes socials•De l’1 al 10 d’octubre publicaré els resultats al blog Raons que rimen.



Els refranys a través del temps: de l’oralitat a la Xarxa

Vallromanes, setembre de [email protected]://refranys.com

Víctor Pàmies i Riudor (2010) ©



presentació vallromanes 1

Documents