1.Una mica d’història...2.Siddharta Gautama.3.Rituals4.Art i arquitectura5.Festes del budisme6.Religió en l’actualitat7.Altres curiositats

Localitzada a l’Àsia

Fa 2500 anys

En els primers, els seguidors es concentraven al nord d’Índia, en petita minoria. Fins que Ashoka va

unificar quasi bé tot el territori Indi,

convertint-lo en una religió personal i

una tutela estatal.

Es va començar a expandir per tota l’Àsia i es va convertir en una religió amb el major nombre de fidels d’aquella època.

Desapareix al segle IX a la Xina, i l’Índia al segle XIII. La seva presència es va anar fent més local.

Al segle XX comença a passar els límits d’Àsia, Europa i Amèrica en petits grups.

Va néixer a Lumbini, que és l’actual Nepal. Les dates de naixement són incertes.

Va ser un mestre espiritual del budisme. Es conegut per ser el creador d’aquesta religió.

Els rituals es realitzen per

commemorar ocasions

especials, per implorar

benediccions o per agradar i

guanyar-se els Déus.

Els mites serveixen perquè la

gent comprengués el significat de

la seva vida i el seu origen.

Aquests mites són d’origen hindú.

El tambého, que és la contemplació d'una estàtua del Buda on es dóna a experimentar un sentiment de Pau i tranquil·litat.

S’inclou la recitació d'uns quantsversos tradicionals, la posada en escena d'imatges acolorides en la nostra ment i la participació d’altresen un commovedor i dramàtic ritual.

La pedra substituí el maó com a material com a material de construcció, per crear edificacions més resistents que les d’anteriors períodes.

Els primers fets els tenim al santuaris rupestres de Barabar i al Palau d’Aixoka a Pataliputra.

Són característiques les columnes monolítiques: columnes de pedra d’una sola peça.

Origen: subcontinent indi, segles posteriors vida Siddharta Gautama.

Primera etapa: preicònica, segle 1 d.C. No recorre a representacions de Siddharta Gautama.

Segona etapa: icònica, la imatge del Buda és el símbol central de les obres d’art.

Hana Matsuri: naixement del Buda. Nehan: mort del buda. Higan: veneració dels avantpassats. Obon: invocació dels avantpassats perquè siguin alliberats

dels inferns.

Losar: celebració de l’any nou. Gutor: festa dedicada a la purificació i al perdó. Monlam Chenmo: festa de l’oració. Chonga Chopa: festa de la mantega.

Actualment, el budisme, té uns 400 milions de fidels. Tant a Tailàndia com a Brimània el budisme a tingut sempre molta força.

Feia molt de temps que el budisme havia desaparegut de l’Índia, hi va haver una petita espurna d’esperança i els fidels van tornar a

creure en el Budisme.

El budisme ha afrontat períodes molt difícils...

Molts monestirs i temples van ser convertits en escoles, dispensaris i organismes públics.

A la Xina segueix existint però sota un estricte regulació i supervisió governamental.

Tant monjos com monges han hagut d’assumir funcions laborals a més de les que els pertoca com a religiosos.

El Budisme és molt reconegut per...• La seva eficaç organització.• Les seves agressives tècniques de conversió.• L’ús de mitjans de comunicació de molta gent.• El seu fort component nacionalista.

El Budisme té un partit polític propi: el Komeito, que és un Partit del Govern Net.

Sempre ha destacat per un sentiment de responsabilitat universal envers tots els éssers.

Buda no va escriure cap llibre, els seus ensenyaments volien que fossin escampats de paraula. Però igualment, els textos budistes es classifiquen en tres grups:• Sutra: són els sermons.• Vinaya: fixa les regles

monàstiques.• Adhidharma: classificacions dels

ensenyaments.

Sara Cabanas Bazaco

Carlota Espot Oliva

Carla Gonzàlez Rodríguez

Inés Navarro Villatoro

Júlia Sabaté Bonjoch

Sílvia Torres Elgarrista