Els PolièstersEls Polièsters

Carles PitarchGrup 16 1r Batx

Història dels polièsters (polímers)

L’humà va fabricar un polímer sintèticament per primer cop a l’any 1839 per Charles Goodyear. Va aconseguir canviar les propietats mecàniques de la goma natural, procedent del Jebe, un arbre de Brasil. La va barrejar amb sofre i la va escalfar. El va patentar.

A partir de la segona meitat del segle XX, posteriorment a la Segona Guerra Mundial, es van anar descobrint els diversos tipus de polímers.

Les primeres fibres sintètiques de polièster van ser aconseguides als Estats Units per Whinfield i Dickson l’any 1941, fetes a partir de l’àcid tereftàlic i etilenglicol. Anomenada “Terylene”.

Els estudis de Hermann Staudinger, que era director de l’institut de Química de Frisburg, van ser molt importants de cara al descobriment dels polièsters entre l’any 1938 i 1942, ja que allà estaven en constant estudi de nous polímers.

Whinfield i Dickson, observant el Terylene, el “seu propi polièster”

C₁₀H₈O₄

Obtenció dels polièsters

Polimerització per addició: Aquest tipus de polimerització no comporta cap pèrdua d’àtoms, ja que tots els monòmers d’un grup s’annexen per tal de formar una cadena principal, el que serà un polímer.

Polimerització per condensació: polimerització que es basa en la unió de monòmers que tinguin aigua o alcohols. Aleshores s’escalfen a altres temperatures perquè l’aigua o alcohol es condensi i resulti el monòmer pur per formar el polímer.

Polimerització per creixement per etapes: Si en l’altre tipus de polimerització la reacció era instantània, en la de creixement per etapes és més gradual. Els monòmers s’adhereixen a la cadena principal poc a poc, per “etapes” formant finalment el polímer en qüestió.

Secció d’una cadena de polièster

C₁₀H₈O₄

Propietats dels polièsters

ELS POLIÈSTERS PODEN SER PLÀSTICS, RESINES O FIBRES.

Mals conductors del corrent elèctric degut al seu enllaç fort (б)

La gran polaritat entre Oxigen I Carboni durant la formació del polièster forma una fibra molt resistent.

Els polièsters són molt resistents a la calor (temperatura de fusió d’uns 260 graus centígrads. La temperatura determina l’estat físic del polièster. Quanta més calor rep, més plàstic es torna

Els polièsters són durs, actuen de barrera contra els gasos i la humitat (impermeables)

Capaç de frenar les radiacions ultraviolades

No és biodegradable, això el fa resistent a la putrefacció.

C₁₀H₈O₄

La propietat impermeable es veu, per exemple, en una piscina feta de polièster dur.

Aplicacions dels polièstersC₁₀H₈O₄

COM A FIBRA (elàstica i impermeable)

Anys 70. Per confeccionar vestits elàstics, que no provoquessin incomoditat a l’hora de ballar la rítmica música de l’època

Actualment en peces de roba esportives: mallots de ciclistes, xandalls, roba de motor, etc…

En l’àmbit de la medicina: monos quirúrgics.

Paraigües, abrics impermeables…

Recobriment de peluixos.

Una caçadora de moto 100% polièster

COM A PLÀSTIC (rígid, dur i també impermeable)

Ampolles de plàstic dures

Joguines infantils

Usat en el camp de la construcció com a aïllant tèrmic

Piscines…

COM A RESINA (enganxosa i viscosa)

Conservació d’elements exposats al exterior

Aïllant tèrmic per a cases, especialment les d’alta muntanya

Cola molt potent