Desembre 2014

Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana

A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com

Pastoral de joves, una crida a l’autenticitat des de JesúsÉs un fet estrany trobar a missa algun jove; les enquestestambé mostren un progressiu descens en la sevaidentificació religiosa. “Quan estàs al desert, hi ha latemptació d’enfonsar-nos, perquè mana l’èxit i els números.En un context descristianitzat i accelerat, on amb proufeines podem viure al dia, la ideologia busca que no ensplantegem aquest tema. Amb els joves, ara no és època degrans projectes, sinó de viure atents i de saber mirar comJesús: el fracàs que dóna fruit”, remarca el seminarista MarcLabori.Efectivament, hi ha petites realitats de grups de joves al’arxiprestat que tenen una inquietud religiosa. I peracompanyar-ho s’ha creat un equip de les parròquies deSanta Maria, Sant Josep, Mare de Déu de Montserrat i lacomunitat dels Carmelites format per Mn. RichardTwagirimana, Mn. Esteve Espín, Marc Labori, Núria delCacho i Joana Amigó.Labori observa que la majoria de projectes pastoralsde joves que tiren endavant provenen d’inquietudsque surten d’el ls mateixos “i aquests són els quefuncionen perquè no són teus. És la manera que tél’Esperit de parlar”. Entre aquestes realitats: lacatequesi famil iar de nens que han de fer la comunióque permet acompanyar infants i pares i incorporaraltres famíl ies; un grup de joves d’11 a 14 anys; unaltre de 15 a 18 anys; i un de més de 18 od’universitaris en el qual es vol desvetl lar quina és lamissió de cadascú. També es volen promoure un grupde postcomunió i un de professionals.En les trobades s’intenta crear un clima de confiança:“En una societat on hi ha tanta individualitat, volemque el jove pugui ser el l, que no li calgui posar-se cap careta”, indica Labori. La sexualitat és undels temes que s’aborda: “Crec que aquest tema com a Església no l’hem presentat prou bé. Ésl’impuls més fort que tenim i estarem tota la vida integrant-lo, no es tracta ni de reprimir-lo nide donar-l i 'rienda suelta'”. “També tenim el repte de trobar espais de joia, música, diversió,riure, bal lar. Déu hi és a la festa. Tot això és bo, però ho hem de saber viure”, anuncia Labori.

Alguns dels joves prenen part en lespropostes de la Delegació de Joves: l’Aplecde l’Esperit, el camí de Santiago. . . S’estanplantejant també assistir-hi al Camí d’Àvilaen l’any teresià i fer alguna peregrinacióamb l’Hospital itat de Lourdes.

El seminarista Marc Labori, membrede l'equip que acompanya els joves.

Heu presentat l’òpera-

collage 'Pacem in terris' a

Santa Maria.

Va ser superbrutal, xulíssim.Els nens estaven al•lucinant;cal valorar com vanaconseguint ser autònomssense director en escena.Això els fa créixer, guanyarautoestima i implicar-se enun fet col•lectiu des del propiautolideratge. Ara preparemuna cantada de Nadal a laSagrada Família. Entre febreri març farem 'Pacem in terris'a Santa Maria del Mar. Tambépreparem un espectacle nouper primavera i estemestudiant com podenparticipar a la Setmana Santade Badalona. La idea és cadatres mesos tenir un projectegros pels Petits Cantors.Ets un promotor del cant

coral. Què en poden

treure els nens? Què li

diríeu als pares i mares

per animar els fills a fer

aquesta extraescolar?

Els nens avancen enautogestionar-se, adquireixen

els valors que comporta unaactivitat de grup i moltscontinguts musicals i escènicsels hi poden servir al l larg detota la vida. Als pares els hidiria que això és unaexperiència que la personaha de tenir: tastar el trebal lartístic i participar en unescenari. L’objectiu és arribara molta gent i engegar lacuriositat pel fet artístic, quepot tenir continuïtatapuntant-se a alguna de lesmoltes entitats que esdediquen a aprofundir.A partir de l'experiència

pilot del curs passat, voleu

incorporar algun canvi?

El projecte està en la fase dedonar-se a conèixer i que hihagi gruix suficient de participantsque permeti desenvolupar elsprojectes artístics en ladimensió massiva que tenen.Això no és fàcil, ja quetothom fa moltes coses.El curs és gratuït i facilita

l'accés a nens de famílies

amb menys recursos. Qui

ho possibilita?

És una extraescolar gratuïtaen la qual s’amalgama ungrup humà molt divers(famíl ies de classe mitjana ialtres més humils). Tambépodem omplir el buit que vaquedant a l’escola ja que lesassignatures artístiques tenenmenys pes. Som un país queno valora la creativitat. ÒpticaHispano i Anís del Mono vanser els patrocinadors delconcert de Santa Maria.També cal destacar l’apostade Mn. Jaume Aymar i Mn.Ignasi Torrent.Ajuden a promoure el cant

coral programes televisius

com “Oh happy day!”?

Li ha donat visibil itat idemostra que Catalunya ésuna potència mundial encant coral. Josep AnselmClavé, fa 150 anys, va ser unprecursor i és la mevainspiració. La música il’experiència escènica aixequenuns valors de civisme.Crees propostes musicals

que acosten els clàssics

al gran públic, has

Entrevista Joan Martínez Colás, compositor i director dels Petits Cantors de Badalona

“Volem que els nens tastin el treball artístic i surtin a un escenari”

Vaig néixer el 1972 a Terrassa. Des depetit m’ha agradat molt la música,l’escenari i veure gent contenta. Elsmeus pares ho van veure i també elprofessor de música de l’escola, peraixò em van portar al conservatori demúsica de Terrassa. Vaig estar 15 anysvenint al conservatori de Badalona perestudiar composició i cant. Els estudisteològics m’han obert capacitats dereinterpretar i donar profunditat a lainterpretació artística.

inventat el gènere òpera-

collage...

L’obra cabdal de Beethoven,la novena simfonia, la potcantar tothom. L’òpera-col lage implica artistes denivel ls molt diferents:estudiants, amateurs,professionals i un públic que éspart activa de l’esdeveniment.Quin lligam hi trobes entre

música i espiritualitat?

Quin paper pot jugar la

música per arribar a les

fronteres que indica el

Papa Francesc?

Hi ha quatre moments queordenen el discurs estètic alcostat de l’espiritual: elprimer quan Sant CarlesBorromeo va demanar a

Palestrina que fes un exercicid’estil per marcar les basesde la polifonia renaixentista ibarroca, va ser el contrapunta l’evolució que la músicaprotestant va tenir i significael pas de l’Església catòlicaper fer la l itúrgia mésatractiva; el segon és laconstitució 'Sacrosanctumconcil ium' del Concil i VaticàII, molt clarificadora pel quefa a la l itúrgia i la música; eltercer són les reflexions deJoseph Ratzinger a la 'Viapulchritudinis' sobre laimportància de la bellesa il’art i com es pot arribar acomprendre l’espiritual itatamb un llenguatge no verbali vivencial; i el darrer és la

'Carta als artistes' de JoanPau II.Una manera d’apropar-se alsvalors del cristianisme és lamúsica. És un actiu moltimportant que té elcristianisme i potser no hi hauna consciència.

Curs Petits Cantors de

Badalona per a nens i

nenes de 6 a 15 anys.

• Sant Francesc d’Assís.Dijous 17.15 – 18.30 h.• Santa Maria. Dijous 18.45 a20 h.Per apuntar-se: Laia Camps,laia@joanmartinezcolas.comi M. 656 89 34 46.

Sínode dels Bisbes sobre la famíl ia

L’acompanyament de l’Església a totes les famíl iesL’octubre passat s’ha celebratel Sínode dels Bisbes sobre lafamíl ia. En les sessions detrebal l s’ha posat especialatenció a descriure la realitatque envolta la famíl ia i lesseves circumstàncies. Totaquest trebal l s’aprofundiràen la segona part que secelebrarà l’octubre de 2015.Comunitats, moviments iparròquies van tenirl’oportunitat d’expressar-seen el document preparatori“Els desafiaments pastoralssobre la famíl ia en el contextde l’evangelització”. QuimSabater, dels equipsd’acompanyament apromesos, destaca “d’unabanda, el fet mateix d’unaconsulta de gran abast prèvia

a un Sínode, i de l’altra, lal l ibertat amb què el PapaFrancesc va demanar que esfessin les aportacions”.Sabater explica “El papa hademanat “No tingueu por deparlar” i ha fixat una actitudenfront de la famíl ia “siguiquina sigui la seva situació”que ha de ser “acoll ida”,“escoltada” i “acompanyada”,perquè l’Església té sempre“les portes obertes” a tots elshomes, per molt irregulars odifícils que siguinles seves vides, permolt properes oal lunyades de Déu”.“S’intenta conjugarla “misericòrdia” deDéu il’acompanyament

de l’Església a “totes” lesfamíl ies, sigui quina sigui laseva situació, amb ladoctrina sobre la famíl ia i elmatrimoni. Segurament noes canviarà la doctrina, peròsí que hi pot haver elementsque permetin d’actualitzar lapastoral”, constata Sabater.Podeu consultar el documentque es va elaborar ahttp: //www.vatican.va/roman_curia/synod/index_sp.htm.

Agenda

• 7 de desembre. Celebració de la vigíl ia de la Immaculada amb el res del rosari i vespresintegrats a la Missa. A l’ermita de la Mare de Déu de l’Alegria de Tiana a les 18 h.• 12 de desembre. Pregària d’Advent, de l’Arxiprestat Badalona Sud- Sant Adrià a les 20.30 ha la Capella de Sant Joan Baptista (c/ Autonomia 21, La Salut Alta).• 13 de desembre. Recés d’advent a Tiana, a càrrec de Mn. Enric Termes, rector de la P. SantJosep Oriol de Barcelona i delegat episcopal de catequesi. Inici a les 10 h amb laudes i tornadadesprés de dinar. Inscripció a la sagristia o al despatx parroquial de la Parròquia de Sant Josep.• 13 de desembre. Trobada oberta de Nadal d’ACO. “El mil lor regal per Nadal: la Fe”.Testimonis de Viqui Molins i Dolors Clotas. Parròquia de Sant Pau, 17.30 h.• 14 de desembre. Concert de la Coral Betúlia sobre Mozart amb motiu del 50è aniversari del’escola, a les 18.30 h a l’església de Sant Josep.• 14 de desembre. Arribada i distribució a parròquies de la Llum de Betlem. A Santa Maria a les 20 h.

· 16 de desembre. Presentació de l'Agenda Llatinoamericana mundial 2015, a càrrec deXavier Badia. A la parròquia de Sant Josep, a les 20.30 h. Organitza: Justícia i Pau de Badalona.• 18 de desembre. Celebració del sagrament de la reconciliació a Sant Francesc d’Assís a les 20 hi a Sant Josep a les 20.30 h.• 20 de desembre. Missa del pol let a Sant Francesc d’Assís a les 19 h.• 20 de desembre. A les 20.45 h a Sant Josep, concert del "Cicle de Cantates Solidàries deJ.S. Bach" amb una selecció d'àries de l'Oratori de Nadal i de les cantates BWV 44 i BWV 37 acàrrec del conjunt instrumental del Conservatori de Badalona i el Cor Aurica, sota la direcció deAleix Oliveras. Entrada l l iure amb aportació voluntària.· 23 de desembre. Celebració comunitària de la Reconciliació, al convent dels Carmelites, a les 20 h.· 24 de desembre. Al convent dels Carmelites, a les 23.15 h Vetl la de Nadal i nadales amb laCapella de Badalona. A les 12 Missa del Gal l .• 28 de desembre. Festa de la Sagrada Família, missa a les 11 h a Sant Josep. Es convidatots els matrimonis que enguany celebren les noces d'or (1964) i d'argent (1989). Perparticipar, inscriure’s prèviament en el despatx parroquial.· 31 de desembre. Missa de la Pau a Sant Josep a les 20 h. Organitza: Justícia i Pau Badalonaamb la col· laboració dels monitors de l'Aspirantat de Sant Josep.

Renovació dels vots de les Dominiques de la PresentacióCada any el 21 de novembre,festa de la Presentació de laMare de Déu, les dominiquesde la Presentació renoven elsseus vots. Enguany ho hanfet a la capella de laresidència Roca i Pi, on desde fa sis anys duen a termela seva tasca pastoral. Hi hanassistit els residents, famil iarsi fel igresos de la parròquia deSant Francesc d'Assís(Bufalà). D'esquerra a dreta les germanes Martina Garcia, Conxita, Carme

Sospedra, Margalida Garcías i Floren Roman. Hi ha també elrector de Sant Francesc, Mn. Ignasi Torrent i Mn. Jaume Aymarpresident de la Fundació (Foto Montserrat Sacasas).