Novembre 2014

Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana

A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com

Trobada d’inici de curs “El paper dels laics a l’arxiprestat”Laics amb propostes per evangelitzar, en comuniói amb coresponsabil itat“La gent tenia ganes de dir coses i les va poder dir en l l ibertat. Ara espereni desitgen que l’arxiprestat doni continuïtat a tot al lò que es va proposar.Destacaria la idea que el laïcat hem de tenir iniciativa;no hem d’esperar instruccions dels preveres, sinótrebal lar en comunió perquè tots tenim un compromísd’evangelitzar”, és la valoració que Francesc Giol deXarxa de Laics fa de la trobada arxiprestal que es va fer el 19 d’octubre a la parròquia de Santa Maria.El tema central va ser el paper dels laics a l’Església, al món i, més en particular, al nostrearxiprestat. “Hem dialogat i adquirit una major consciència que tots, tant els laics com elspreveres i rel igiosos, hem d’anunciar i viure l’evangeli. Aquesta reflexió i l’acció pastoral quese’n derivi ha de tenir continuïtat, per això compto amb el conjunt de l’arxiprestat i de lescomunitats parroquials i rel igioses”, indica l’arxiprest Mn. Andreu Oller.Cori Casanova, promotora de Laïcat XXI que promou el Congrés del Laïcat que ha de celebrar-se l’octubre de 2015 a Poblet, va agrair que es fes aquesta trobada.

Treball en tres grupsA la trobada hi va assistir una trentena de persones, tot i que algunes parròquies del’arxiprestat no hi van ser presents. Es van estructurar en tres grups de trebal l: "Cristians en elmón", "Laics en l'Església" i "Espiritual itat laïcal".“S’apunten temes, suggeriments, necessitats que com a laics es veu que s’han de trebal lar anivel l parroquial i interparroquial. Cal mirar detingudament les aportacions, valorar-ho en elConsell Arxiprestal i començar a trebal lar amb visió de conjunt”, subratl la Giol.“Les propostes passen per aprofitar i aprofundir més els mitjans i les oportunitats pastorals quetenim a l’abast: les celebracions i les pregàries comunitàries, l’acol l iment, la formació i lapreparació dels laics, el trebal l conjunt arxiprestal i la responsabil itat dels laics en la missió del’església en els diferents àmbits on es mouen. Hi ha feina a fer i concretar en cada comunitat iveure què es pot impulsar i afavorir des de la coordinació arxiprestal”, destaca Mn. Andreu Oller.Entre les propostes, es va parlar de la necessitat que les parròquies estiguin obertes oferint unespai per a la pregària, la meditació i el recol l iment. O també de l’espiritual itat com un punt deconnexió amb moltes persones no creients.Des de Xarxa de Laics conviden a la trobada de Laïcat XXI que hi haurà el proper 22 de

novembre a la parròquia de Santa Madrona del Poble Sec (C/ Tapioles 10, Barcelona) apartir de les 10 h. Us hi podeu inscriure i consultar el programa a www.laicatxxi.cat.

Quina vigència té el

missatge i testimoni de

Santa Teresa de Jesús

avui?

Per a l’Església té unaparaula claríssima. Per a lasocietat no creient, podríemtrobar coses importants: enaquella època comptava moltla gala, l’honra, la noblesa;com avui, importa la façanade la qual som massaesclaus, no l’interior. El la vacriticar l’honra i va posar enquarantena l’aparença, lesganes de ser honorat. Tambéva capgirar els convents queen aquella època estavenmolt massificats, amb 150-180 monges, de diferentsextraccions socials i ambpoca relació entre el les.Santa Teresa va fer un grupde 21, buscant les relacionsimmediates, sensedistincions, sense serventes:

“Aquí totes s’han d’estimar,s’han d’ajudar”. A la nostrasocietat ens trobem mésaviat amb individus aïl lats.De cara al creient, recordariael sentit d’igualtat on elprotagonisme principal no ésl’home, sinó el Crist: “Tant ésque estiguis netejant lavaboso fent una pregària íntima, siestàs servint l’Hoste”.Igualtat també en unaEsglésia on ens hem d’anarposant més a nivel l . No sóntan importants les coses quefem com la intenció que hiha en la persona. Tambéparla de la virtut de la“l laneza”, que convé aplicar-nos a la nostra Església i enles relacions humanes delscristians.La relació de Santa

Teresa amb Déu és amb

algú que t’estima i amb

connotacions ben

humanes. Això va ser

trencador llavors. També

ho és avui?

La pregària, la relació ambDéu, per Santa Teresa no ésnomés el temps quedediques materialment alSenyor: l i interessa la relacióprofunda amb Crist o ambDéu des d’una relació deconfiança i amistat cadavegada més estreta. Aranecessitem una relació ambun Déu d’aquesta mena,amable. Ha estat sempreaixí. Aprofundir en aquestDéu que és amor. “Vull parlarde la misericòrdia de Déu”,diu. Si la relació no caminaen una confiança cadavegada més gran, algunacosa no acaba de funcionarbé. Santa Teresa acabaentenent que Déu és la sevasolució.La vida ordinària comença a

Entrevista al P. Ángel Briñas, secretari de la comissió a Catalunya del V

Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús

“Volem que el V centenari ajudi a aflorar la consciència dela presència de Déu en la vida de les persones”

El P. Ángel Briñas creu que l’any teresià és una bonaoportunitat per perdre interessos més personals i locals imirar a les persones, prenent responsabil itat de la vidacristiana en la relació amb Déu i amb el Crist.

Trobem el P. Ángel Briñas atrafegatabans de l’eucaristia que el passat 4d’octubre a la basíl ica de la SagradaFamília va representar l’inici d’aquestany teresià que conclourà l’octubre de2015. Està al front de la comissió queprepara diverses activitats per apropar-nos la figura de Santa Teresa. Fins i tot,es farà un musical inspirat en el l l ibrede Victòria Molins “Si Teresa de Jesúsvolviera hoy”.

ser una referènciainconscient, actues des d’El l .Tens un bagatge fet de fe iamb això reacciones demanera diferent davant unadificultat. Vas cedint terrenyal Crist. És una oxigenació:no canvies, però sí deixes derespirar tant de fum. Aquestviatge a l’interior mésprofund de la persona és elque explica a "Castel linterior": anar d’estança enestança. De fet, a la setenaestança baixa a la vida: Déu,Església, comunitat ipersona, que són elsfonaments de la vidacristiana.“Entre los pucheros anda elSeñor” vol dir que la pregàriano et desconnecta, alcontrari, et connecta ambaquest Crist que s’haencarnat en la vida delshomes. Els místics són elsque més s’encarnen en lavida concreta i immediata.Quines activitats del V

centenari destaqueu?

El 28 de març (data concretadel V centenari) enstrobarem la famíliacarmelitana i tota l’Esglésiade Catalunya a Montserratpresidits per l’arquebisbe deTarragona, Jaume Pujol. Estàprevist també que vingui elPapa a Espanya, no estàconcretat quan, però totapunta que podria ser peraquestes dates.Farem un cicle de tresconferències al març a laFundació Joan Maragal l . A labibl ioteca de la Facultat de

Teologia es farà unaexposició de l l ibres. I a finalsd’octubre a Lleida unCongrés d’Espiritual itat sobrela figura de Santa Teresa anivel l pastoral, no tantintel•lectual.Què us agradaria que

quedés de tot l’esforç que

hi poseu en aquest any?

Que l’Església de Catalunyaentrés en l’espiritual itat deSanta Teresa i en la sevavida, per recuperar unarelació amb Déu mésprofunda i confiada i unservei concret a l’Església i almón més eficaç. Hem deperdre interessos méspersonals i locals i mirar lespersones.Què pot representar per

les comunitats

carmelitanes i teresianes

la celebració d’aquest V

centenari?

La carència de vocacionscontinuarà més o menysigual, probablement hauremde tancar més cases. Però lafinal itat no és provocar unarevifada vocacional, sinóaconseguir aflorar laconsciència de la presènciade Déu en la vida de lespersones.Com podem iniciar-nos

en el coneixement de

Santa Teresa de Jesús?

El mil lor és començar ambuna biografia senzil la perentrar en sintonia amb elpersonatge. I despréscomençar a l legir-la, sabentque és un castel là difícil,amb frases molt l largues,

però quan hi entres en el seuestil, és una delícia. El laescriu tal com parla i tégràcia narrant. Destacaria enla part històrica el "Ll ibre deles fundacions". I els deucapítols primers del "Ll ibrede la vida" en què narra laseva vida. I a partir d’aquídepèn de cada persona. Elsl l ibres més madurs són"Castel l Interior" i "Camí deperfecció". En aquest darrerexplica els passos previs a lapregària: amor als altres(distanciament de lespersones, no el posseeixis),despreniment (no estarenganxat a les coses),humil itat (l l ibertat de tumateix) i espiritual itat(al l ibera’t de la teva manerad’entendre Déu).Més info sobre els

diferents actes a

www.stj500.cat.

Artistes badalonins han fet elpòster commemoratiu (RafaelPujals) i l ’himne (Joan Soler iAmigó, l letra amb estrofesinspirades en el Càntic delscàntics i la tornada és d’una deles poesies de Santa Teresa i LluísPlatero, música).

L’atenció personalitzada ajuda a reforçar les capacitats dels nens

El servei de reforç educatiu de Càritas acul l i acompanyainfants amb dificultats escolars i les seves famílies

“Teníem una ll ista d’esperaimportant i hem volgut donarresposta a les necessitats demés nens i nenes d’aquestsbarris. Valorem que és unservei de proximitat ipreventiu que permet arribarde manera directa als infantsi a les famíl ies que nocompten amb recursos propisper atendre aquestanecessitat dels fil ls”, afirma lacap Territorial de Càritas delBarcelonès Nord i ElMaresme, Maria Fernández.Actualment existeixen quinzepunts d’atenció al territori deCàritas (8 d’aquests aBadalona, 4 a l’arxiprestatNord i 4 al Sud) i estanfuncionant 36 grups (aBadalona un total de 24).Són activitats que esrealitzen amb el suport del

programa pro infància de “laCaixa”.

Berenar, reforç i jocDes de Càritas indiquen queels infants quan comencen elreforç vénen amb reticènciesi pors “perquè no saben ambquè es trobaran, però alspocs dies se senten a gust ivénen molt contents”.L’atenció personalitzada,sentir que se’ls espera, elsreferents adults positius, larelació propera ambeducadors i/o voluntaris, “fanque reforcin les capacitats,guanyin en seguretat, enautoestima i en confiança. Esveuen canvis positius i demil lora en els nens”.El reforç contempla tresactivitats: berenar (higiene,parar taula i bon

comportament, al imentacióvariada), reforç i joc. “El joc ila festa tenen també unespai, és important que elsnens s’ho passin bé. Cadatarda acaben amb unaestona d’esbarjo i de joc engrup, i de vegades femalguna sortida o excursió,celebrem els aniversaris delsnens. . .”.

Mil lores per aquest cursPer tal de donar més qualitatal servei, Càritas ha introduïtalgunes mil lores per aquestcurs: “Hem ampliat elperíode d’atenció, desetembre a juny i hemincorporat un psicòleg i uncoordinador a tots elsreforços, per donar suportals educadors i voluntaris,poder detectar i trebal lar

El reforç escolar “ha facil itat ampliar l’acció social de la parròquia,oferir un servei preventiu i de promoció diferent al de la roba i elsal iments, arribar a un nombre important de famílies i incorporarnous voluntaris amb un perfil diferent”, destaca Maria Fernández.

El servei de reforç educatiu deCàritas per infants de primàriaamb dificultats escolarsengega el tercer curs al’Arxiprestat. Enguany esdoblen els dies d’atenció (dedos a quatre) i el nombre degrups (de dos a quatre) a laparròquia de Sant Josep i aPomar-La Morera (a l’iniciubicat a la parròquia de SantSebastià i després al CEIP SantJordi). A la parròquia deLourdes es manté el serveicom el curs passat i a la deMare de Déu de Montserrat jas’està oferint des de fa més de18 anys.

dificultats específiques delsalumnes, facil itar eines méspersonalitzades als equipsd’atenció directa. . .”. Tambées vol continuar insistint enla formació dels equips i delsvoluntaris.En paral•lel es vol trebal laramb els pares i abordartemes com la importànciadels límits, els jocs educatiusa cada edat, el momentevolutiu dels nens, la figuradels pares, els deures il’estudi a casa,l’acompanyament, el vincle,la importància dels amics/del

grup. . . .Aquest servei s’aferma en laimplicació de les parròquies,de l’escola i en el voluntariat.“Han obert la porta, hanofert els espais i han posat alservei del reforç el quetenen. . . Valorem querealment han possibil itat queels nens i a les seves famíliesfacin l’experiència de sentir-se acoll its i acompanyats perla Parròquia a través delservei del reforç educatiu”.Des de Càritas valoren “demanera molt positiva laresposta dels voluntaris.

Acostumen a ser personesmolt generoses que nonomés s’ofereixen ells, si noque també fan una tasca desensibil ització implicant iconvidant a d’altrespersones. S’entreguen en elservei que fan. Poc a poc esva creant equip”. Igualmentpositiva és la presència delsmossens que, en momentspuntuals, hi han participat:“Aquesta presència és untestimoni important pelsnens, les famíl ies i l’equip deprofessionals i voluntaris”.

De vegades es fa alguna sortida o excursió. “Tant els nens com elspares van incorporant i entenen que les tres activitats, berenar –reforç – joc, formen part del reforç educatiu. S’han adaptat moltbé”.

Crida a incorporar més voluntaris que col•laborin en elreforç educatiuCàritas creu necessariincrementar i reforçar elsequips amb més voluntaris,amb l’objectiu de poderarribar a oferir una atenciótotalment personalitzada alsnens (1 voluntari per cadanen/a). D’aquesta manera espodrà aprofitar al màxim lesquatre hores de reforç ques’ofereixen a la setmana, ferun trebal l acurat i intensiu,facil itar més rotació i l’accésd’altres nens i nenes.“Ens preocupa la mancad’oportunitats dels infants. Através dels reforços volemreduir aquestes diferències.Us animem a col•laborar-

hi”.Es necessiten persones queels agradi estar amb nens

(6 a 12 anys, de 1r a 6è

curs de primària), amb

ganes i 2-4 hores

disponibles a la setmana,que vulguin trebal lar enequip i que se sentin iestiguin preparades perajudar als nens en lacomprensió lectora, l lengua imatemàtiques.

Podeu contactar amb la

Montse García (T. 93 460

28 78 i a/e

mgarcia@caritasbcn.org).

Agenda

• 8 de novembre. Al convent dels Pares Carmelites, a les 11 h, celebració comunitària de launció dels malats per als malalts i les persones grans.• 8 de novembre. Aplec a l’ermita de Sant Martí (Montgat) a les 11 h.· 8 de novembre. Confirmacions a la parròquia de Lourdes a les 20 h, presidida pel CardenalLluís Martínez Sistach.

• 11 de novembre. Xerrada amb motiu del 40è aniversari de la tragèdia de Haissa“Condicions de trebal l de les obreres tèxtils badalonines”, a càrrec d’Emil i Ferrando. A les 19 h ala sala d'actes de la Fundació Ateneu Sant Roc. Promou: Equip de Pastoral Obrera de Badalona.

• 15 de novembre. A les 20.45 h (en acabar l’eucaristia) a la capella de la parròquia de SantJosep, concert solidari Cantata BWV 27 "Wer Weiss, vie na he mein Ende" ("Qui sap, si és aprop la meva fi?") de J. S. Bach a càrrec de l'orquestra d'alumnes i professors del ConservatoriProfessional de Música de Badalona, solistes i el Cor Aurica. Entrada l l iure amb aportacióvoluntària.

• 17 de novembre. Inici curset sobre Jesús de Natzaret. A les 19 h, a la parròquia de SantPau (c/ Llefià 1-9). Organitza: Equip de Pastoral Obrera de Badalona.

• 22 de novembre. Presentació de l'òpera "Pacem in terris", a les 20 h a la parròquia deSanta Maria.

• 29 de novembre. XVIII Trobada anual intercomarcal del Centre Ecumènic de Catalunya. "Encerca d'una visió compartida de l'Església". De les 11.30 h a les 16.30 h a l’Església EvangèlicaBaptista "Nova Salem" de Badalona (C/ Sagunt, 99).

• Cada dijous Adoració en la capella del Santíssim de la parròquia de Sant Josep. Ens adaptemals vostres horaris i us convidem a un espai de pregària intensiva amb l’exposició del SantíssimSagrament. De les 20.30 h fins a les 21.15 h.

Nova cadena de pregària per les vocacionsCada any (i en portem 10)les diòcesis de Catalunyadediquen el mes denovembre a pregar per lesvocacions. La iniciativa té perobjectiu que durant 30 dieshi hagi una vetl laininterrompuda d’oració.Aquesta edició porta perlema: “La família, font devocacions”, en el marc de lacelebració del Sínodeextraordinari dels bisbessobre la Família i

l ’Evangelització.Cada diòcesi es compromet amantenir durant tres dies lapregària continuada i a la deBarcelona li corresponen elsdies 8, 18 i 28 de novembre.Tinguem present aquestaintenció en les eucaristiesd’aquests dies i en la nostrapregària personal o grupal.Més info:cadenadepregaria.cat.