poble de déu març 2016

4
Marc 2015 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. [email protected] Recés arxiprestal a Tiana el passat 27 de febrer amb el bisbe Taltavull Quaresma i misericòrdia El recés fa fer-se a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Tiana. “Ponent d’altíssima qualitat i bisbe molt proper a la gent”, així opina la Lourdes Muñoz, catequista a Sant Josep, i participant al recés que va fer-se a Tiana. Mons. Sebastià Taltavull va plantejar el recés de Quaresma enfocat en l’Any Jubilar de la Misericòrdia i va facilitar molt material per poder-lo treballar amb posterioritat. El bisbe Taltavull va fer servir la metodologia de la ‘lectio divina’ que va ser molt ben acollida: “llegir el text i fer una meditació sobre què diu i què em diu, per posteriorment què em fa dir, l’oració”, recorda Lourdes Muñoz. El passat 19 de febrer Mons. Joan Josep Omella va visitar els preveres de l’Arxiprestat a la parròquia de Sant Joan a Montgat. En un clima de confiança mútua, el nou bisbe de l’arxidiòcesi de Barcelona va expressar l’agraïment als assistents i va fer una interpretació del moment actual, “una realitat sempre complicada i en la qual els p r e v e r e s s o m u n s missioners, ja acostumats a afrontar moltes dificultats”. Preveres propers a la gent i la necessitat de continuar sembrant, són dos eixos que Mons. Omella va destacar. Pel que fa al primer punt, va recordar que al bisbat de La Rioja 120 agents li facilitaven de primera mà les notícies i les situacions en què es trobaven els feligresos, i era ell qui visitava aquestes persones sobretot si estaven passant alguna dificultat (“la gent se sent molt sola”). L’arquebisbe també va relativitzar el progressiu envelliment del clergat recordant que Abraham va començar la seva tasca a una edat provecta i va convidar els capellans a ser pastors que saben estar quan cal al davant del ramat, al mig o darrera, recollint les ovelles que queden despenjades. Pel que fa a les comunitats, espera que “preguin, siguin fraternes i alegres”. Abundant en aquest punt, Mons. Omella creu necessari treballar en conjunt i en comunió. Un dels reptes que s’ha fixat és reestructurar la diòcesi “estudiant les agrupacions de parròquies i possibilitant la convivència de capellans, religiosos i laics”. L’arquebisbe de Barcelona visita els preveres de l’Arxiprestat El desig d’unes comunitats fraternes i alegres que preguen

Upload: arxiprestat-badalona-nord-montgat-i-tiana

Post on 26-Jul-2016

219 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Recés arxiprestal a Tiana el passat 27 de febrer amb el bisbe Taltavull; L’arquebisbe de Barcelona visita els preveres de l’Arxiprestat; Entrevista a Maite Forteza, presidenta d'Aspanin que celebra 50 anys; Una Mare de Déu de l’Alegria amb arrels cartoixanes; Agenda

TRANSCRIPT

Page 1: Poble de Déu març 2016

Marc 2015 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. [email protected]

Recés arxiprestal a Tiana el passat 27 de febrer amb el bisbe Taltavull Quaresma i misericòrdia

El recés fa fer-se a la Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Tiana.

“Ponent d’altíssima qualitat i bisbe molt proper a la gent”, així opina la Lourdes Muñoz, catequista a Sant Josep, i participant al recés que va fer-se a Tiana. Mons. Sebastià Taltavull va plantejar el recés de Quaresma enfocat en l’Any Jubilar de la Misericòrdia i va facilitar molt material per poder-lo treballar amb posterioritat. El bisbe Taltavull va fer servir la metodologia de la ‘lectio divina’ que va ser molt ben acollida: “llegir el text i fer una meditació sob re què d i u i què em d iu , pe r posteriorment què em fa dir, l’oració”, recorda Lourdes Muñoz.

El passat 19 de febrer Mons. Joan Josep Omella va visitar els preveres de l’Arxiprestat a la parròquia de Sant Joan a Montgat. En un cl ima de confiança mútua, el nou bisbe de l’arxidiòcesi de Barcelona va expressar l’agraïment als assistents i va fer una interpretació del moment actual, “una realitat sempre complicada i en la qual els p r e v e r e s s o m u n s missioners, ja acostumats a afrontar moltes dificultats”. Preveres propers a la gent i la necessitat de continuar sembrant, són dos eixos que Mons . Ome l la va destacar. Pel que fa al primer punt, va recordar

que al bisbat de La Rioja 120 agents li facilitaven de primera mà les notícies i les situacions en què es trobaven els feligresos, i e r a e l l q u i v i s i t a v a a q u e s t e s p e r s o n e s sobretot si estaven passant alguna dificultat (“la gent se sent molt sola”). L’arquebisbe també va relativitzar el progressiu envelliment del clergat recordant que Abraham va començar la seva tasca a una edat provecta i va convidar els capellans a ser pastors que saben estar quan cal al davant del ramat, al mig o darrera, recollint les ovelles que queden despenjades.

Pel que fa a les comunitats, espera que “preguin, siguin f r a t e r n e s i a l e g r e s ”. Abundant en aquest punt, M o n s . O m e l l a c r e u necessar i t reba l lar en conjunt i en comunió. Un dels reptes que s’ha fixat és reestructurar la diòcesi “estudiant les agrupacions de parròquies i possibilitant la convivència de capellans, religiosos i laics”.

L’arquebisbe de Barcelona visita els preveres de l’Arxiprestat

El desig d’unes comunitats fraternes i alegres que preguen

Page 2: Poble de Déu març 2016

Entrevista a Maite Forteza, presidenta d'Aspanin que celebra 50 anys “Hem avançat, però la societat encara té una mirada de penavers els discapacitats intel·lectuals”

En Mia és el meu fill, té 38 anys i té discapacitat intel·lectual. Actualment viu a una residència assistida on està content i és més autònom. La decisió ens va costar, però ara sé que ja em puc posar malalta i no passa res. Des del moment que en Mia va néixer, els doctors van dir-me “el seu fill serà la seva feina” i així va ser. Llavors jo tenia 23 anys i tota la meva vida i la de la família ha estat condicionada per això, és molt dur. En Mia m’ha portat a conèixer Aspanin (en sóc presidenta fa dotze anys), l’Hospitalitat de Lourdes o la Fundació Privada Llegat Roca i Pi. En aquest temps he canviat com a persona, m’he tingut que espavilar. El meu fill petit, Jordi, és mestre d’educació especial.

Aspanin acompanya les p e r s o n e s a m b discapacitat intel·lectual i les famílies. Com vau començar i quines són les fites principals? Tres treballadores socials van ajuntar diverses famílies que buscaven suport. Va ser al centre parroquial Sant Josep. L’esperit no era solucionar el problema propi sinó donar un servei públic a Badalona. Primer es va fer un centre de diagnòstic i a partir d’aquí es van anar creant serveis que després han anat passant a la ciutat: la primera cooperativa que va derivar en Coinre, les escoles especials que va assumir l’IMSS, el grup d’habitatges Josep Padrós o la residència de profunds de Can Ruti. Els darrers deu anys hem experimentat una pujada en l’activitat i tenim 30 treballadors en nòmina. Pel que fa al pressupost e s t e m a u n 6 0 % d e subvenció i la resta són donacions. Fem equilibris i

ens administrem com si fos una casa. On poseu l’accent? En el lleure. Ha estat el servei que més ha patit les retallades i pensem que no se’n pot prescindir perquè e n p e r s o n e s a m b d i s c a p a c i t a t é s u n a necessitat pr imordial i perquè les famílies puguin tenir un respir. També tenim el servei de pretutela i tutela, amb 90 persones. Quan va néixer Aspanin l ’ e s p e r a n ç a d e v i d a d’aquestes persones era molt curta, però ara tenen la mateixa que tothom. Per tant, si els pares moren, aques ta pe r sona amb discapacitat ha de quedar amparada. També hem estat pioners en abordar la sexualitat d’aquestes persones. Encara que angoixi molt les famílies s’ha de canalitzar i educar mínimament per portar-ho bé. No oblidem que en aquest col·lectiu proliferen les violacions i abusos, inclús per part de familiars.

Quines són les principals d i f i c u l t a t s q u e h a d’afrontar una família? Què ajuda a tirar endavant? El dia a dia per força. El que he fet és lluitar molt. No et pots quedar a casa i esperar que t’ho solucionin. Pots venir a una entitat com A s p a n i n i d e i x a r - t e aconsellar per persones amb experiència. Al principi estàs enfadada, rebotada i sempre busques un perquè. Fins que deixes de fer-ho. Quan arriba una família amb un nen petit, és una situació superangoixant, però tot això anirà passant amb el temps. També arriba el moment de pensar en buscar residència quan ja no poden estar a casa i tu tens una edat que no pots més. És una decisió difícil i dura que cal anticipar pensant en el millor per al teu fill, no en tu. Hi ha moltes residències que són geriàtrics, crec que és millor que la persona hi vagi quan té energia, allà fa un procés de millora.

Page 3: Poble de Déu març 2016

Quina mirada té la societat vers aquest col·lectiu? Falta molta educació i encara estem en aquest procés. És cert que s’ha avançat molt, però encara hi ha molt camí a recórrer: abans aquestes persones no es movien de casa i ara els veiem a tot arreu. Però hi ha una mirada de pena i són ciutadans com els

altres amb una discapacitat diferent, tots tenim una mancança. Moltes empreses tenen l’obligació d’incorporar un p e r c e n t a t g e a m b discapacitat. La qüestió és forma part realment de la teva empresa o està allà com un ‘florero’? Què li demanaríeu a l’Arxiprestat?

Ajudar-nos a fer difusió i a sensibilitzar la gent. Fem una tasca molt important per a la societat i aquesta s’ha d’implicar. Es pot fer amb voluntariat, prestar ajuda econòmica periòdica o puntual. Properament també presentarem un conte solidari al Círcol Ca tò l i c que es podrà adquirir per Sant Jordi.

On avui trobem l’antic seminari de la Conreria, al segle XIII hi havia un c o n v e n t d e l e s Canongesses de Santa Maria de Montalegre amb un a l t a r consagra t a aquesta Verge. El 1362 les monges es traslladen a un nou monestir a Barcelona que fa cantonada entre els c a r r e r s Mon t a l e g r e i Valldonzella, on hom pot trobar una imatge de pedra de la Verge de l’Alegria, de finals del segle XIV o començaments del XV –n’és, probablement, la més antiga. El 1415 els cartoixans aixequen un cenobi més avall d’on havien estat les m o n g e s i f u n d e n l a Cartoixa de Santa Maria de Montalegre. “No és fins a la segona meitat del segle X V I I q u e a p a r e i x e n referències a la Mare de Déu de l ’A legr ia a la parròquia de Tiana, amb la qual cosa bé podria ser que la devoció no comencés f ins l lavors”, remarca

l ’historiador de Tiana, Josep Maria Toffoli. L’ermita de l’Alegria era la parròquia de Sant Cebrià de Tiana, consagrada el 1100 i en funcionament fins el 1886, any en què es va beneir l’actual temple. Toffoli ha documentat un altar dedicat a la Verge de l’Alegria, misses celebrades al seu nom, la C o n f r a r i a d e Nostra Senyora de l’Alegria i la celebració de la Verge de l'Alegria. La imatge que actualment es pot trobar a l’ermita de l’Alegria no és l’original, ja que va ser cremada el 1936. L’original, de 1701, tenia una insc r ipc ió que s’hi referia a la confraria de p e s c a d o r s . L’actual data de 1943, és obra d’un cartoixà i va ser beneïda pel

bisbe Modrego. L’Aplec de l’Alegria, que ve celebrant-se el primer dilluns de Pasqua des de 1909, s’escaurà el proper 28 de març amb la tradicional o f r e n a f l o r a l , m i s s a solemne i ball de sardanes.

L’historiador Josep Maria Toffoli explica l’advocació de la patrona de l’Arxiprestat Una Mare de Déu de l’Alegria amb arrels cartoixanes

A la capella exterior de la Cartoixa de Montalegre hi ha una imatge de la Mare de Déu de l’Alegria i a l’interior del cenobi tenen una altra.

Page 4: Poble de Déu març 2016

Agenda

Activitats agrupació parroquial de St. Francesc d’Assís, Santa Clara i St. Crist de Canyet. Actes de la venerable i discreta Congregació de la Mare de Déu dels Dolors. Programa Setmana Santa comunitat Pares Carmelites.

· 4 i 5 de març, pregària convocada del papa Francesc “24 hores per al Senyor”, a la capella d’adoració perpètua de la parròquia de Sant Sebastià (Pomar). · 5 de març, I Jornada tècnica Aspanin “Per una mirada integradora: sexualitat i discapacitat”, al Museu de Badalona, de 9 a 18 h. · 5 de març, concert coral de Quaresma a càrrec de la Capella de Música Santa Maria de Mollet del V. i l'Orquestra de cambra Miquel Casas i Bell, a la capella del Santíssim de l'església de Sant Josep, a les 20.45 h. Enllaç al programa. · 6 de març, recés quaresmal "Jesús ens vol lliures" a la parròquia de Santa Maria dirigit per Javier Bustamante, a les 10 h. · 6 de març, celebració de la Unció dels Malalts al convent dels Pares Carmelites, a l'eucaristia de les 11.30 h. · 11 de març, celebració ecumènica de l’Akathistos davant la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, amb la participació i els cants de les esglésies ortodoxa i catòlica, a Santa Maria a les 20.30 h. · 12 de març, jornada "Badalona solidària amb Proactiva Open Arms”, al Club Natació Badalona, a les 11 h. Organitza: Justícia i Pau. Enllaç al cartell. · 12 de març, concert "Melodies de carrer", a Sant Jeroni de la Murtra a les 19 h. Amb Marta Arbonés, soprano, i Rosario Caselles, guitarra. · 17 de març, conferència quaresmal a càrrec del P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler, a Sant Francesc d’Assís a les 20.30 h. Enllaç al cartell. Solemnitat de Sant Josep amb Novena a la parròquia de Sant Josep · 10 al 18 de març, Novena dedicada a Sant Josep, després de les misses a l'altar major (davant de Sant Josep). · 19 de març, missa patronal solemne presidida per Mons. Joan Josep Omella, a les 11 h. Amb música de la Missa de Sant Josep del mestre Salvador Valls Franch, amb la Coral Badalonense i l’Orfeó Badaloní, l’organista Jordi Membrado i la col·laboració de l’equip parroquial de cants. Després dinar de germanor. Podeu buscar els tiquets pel dinar a la sagristia o al despatx parroquial. · 19 de març, cantata solidària de Bach a les 21 h. A càrrec de la coral Càrmina i músics del Conservatori de Badalona. Enllaç al programa.

· 22 de març, Ofici de Tenebres a Sant Jeroni de la Murtra, a les 21 h. S’escenificarà una de les visites de Carles I que va coincidir amb l'ofici de tenebres i que va quedar plasmada al mural del Refetor. Direcció Àngels Aymar i violoncelista Miquel Pujol. · 24 de març, Processó de Dijous Sant (del silenci), amb sortida de Santa Maria, a les 21 h. · 25 de març (Divendres Sant), Via Crucis interparroquial a Roca i Pi, a les 11 h. · 25 de març, Via Crucis solemne interparroquial a la parròquia de Sant Josep amb el Cos de Portants a les 19 h. · 28 de març (Dilluns de Pasqua), Aplec de la Mare de Déu de l’Alegria a l’ermita de Tiana. Rosari i ofrena floral a les 10.30 h, Missa concelebrada a les 11 h i a la sortida, sardanes. · 3 d'abril, sortida a la Passió d'Esparraguera. Organitzada per l’agrupació parroquial de Sant Francesc d’Assís, Santa Clara i el Sant Crist de Canyet. Data límit per apuntar-se: 17 de març.

vallv

erdu

com

unic

acio

2@ya

hoo.

es

RECORREGUT: Parròquia de Santa Maria / Plaça Barbarà / C. de la Costa /

Plaça Constitució / C. Barcelona / C. Rector / C. Santa Bàrbara / Plaça Alcalde Xifré /

C. de la Creu / C. Francesc Layret / C. Temple / Plaça Barbarà

ww

w.di

jous

sant

bada

lona

.cat

dijo

ussa

ntba

dalo

na@

gmai

l.com

DijOUS SAnTDEL PROCESSÓ

24 març, 21hBadalona 2016

Església de Sta. Maria

viu-la