Juliol-Agost 2015Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com

De nou, les catifes de colors, els gegants, el bestiari popular, les colles, l’ou com balla... van prendre el carrer per Corpus Christi, un dels actes més participatius de l’arxiprestat i també de la ciutat. En aquesta diada hi conviu la tradició popular, curulla d’elements pagans, amb tota la simbologia litúrgica de la processó de Corpus (el Santíssim Sagrament en la custòdia, el pal·li…).

La processó de Corpus “s'ha d'entendre en el context de la religiositat popular, un conjunt de fenòmens que creixen sense que sapiguem massa com. Passa com les espiritualitats sense religió, tema que ha estat objecte d'un assaig recent (Espirituals sense religió, Laia de Ahumada. Fragmenta, 2015). Cal acollir i mirar d'educar totes aquestes mostres de pietat i com a comunitats preguntar-nos cap on apunta tot això”, reflexiona el rector de Santa Maria, Mn. Jaume Aymar.

El mateix Aymar suggereix que potser les persones necessiten moure’s, participar i expressar les emocions “i les nostres celebracions són massa estàtiques i amb una litúrgia massa racionalitzada”. “Tot portant la custòdia (el sol radiant de la fe) veia de reüll algunes persones que pregaven, d'altres que se senyaven i la majoria amb un silenci respectuós”, explica Aymar.

A Badalona, després d’un temps sense fer la processó, quan va sortir de nou “hi participaven veïns de Dalt la Vila que no havíem vist pràcticament mai a l'església. Tan sols amb això ja en tindríem prou”, recorda Aymar. En aquest sentit, per anar coneixent i actualitzant la simbologia, Aymar proposa anar acompanyant i educant els catifaires, i ampliar la diversitat de la processó: “m'agradaria molt que hi desfilessin jugadors de bàsquet amb els vestits esportius i nuvis que s'han casat durant l'any i mares solteres i joves tatuats i poetes i cantaires i gent discapacitada amb cadira de rodes... L'Eucaristia no és per als purs sinó per als pelegrins que ens hem embrutat de pols”.

Diada de Corpus Christi L’Església surt al carrer per projectar la seva fe

Corpus Christi és una celebració que ve de l’Edat Mitjana (1208) en honor al cos i la sang de Crist. “És el desdoblament públic de l'Eucaristia i simbolitza ‘l’Església en sortida’ que reitera Francesc”, explica Aymar.

Entrevista a Núria del Cacho, participant a les trobades de joves de l’Arxiprestat “Els joves hem de dir que som cristians, encara que et mirin malament o puguis perdre un amic”

Estic a punt de complir els 21 anys i estudio Nutrició a la Blanquerna. M’encanta cuidar els altres i ajudar si em necessiten. Els meus pares m’han donat una bona formació, ara bé, la meva mare també ens feia tocar de peus a terra a la meva germana i a m i . E r a i n f e r m e r a d e p a l · l i a t i u s : a m b 7 a n y s aproximadament ens va portar a veure una anciana que vivia sola amb el cos ple de llagues. Vaig pensar: “Jo vull ajudar-la”.

A l s c a r t e l l s d e l e s trobades per a joves diu: “Fem una Badalona més humana”. Què voleu dir? Quan estàs a la universitat e l s c o m p a n y s e t f a n preguntes com a creient. Per exemple, què vol dir la Quaresma o el sentit de no menjar carn. Volem poder contestar d’una forma més humana i propera, no tancar-nos en una bombolla. Els joves que venim a les trobades volem acabar de formar-nos cristianament. Som de p ro cedènc i e s diverses, alguns amb més formac ió i a l t res amb menys. Hem començat amb un nivell més bàsic per poder arribar a més gent. Costa als joves catòlics sortir de l’armari? Al principi costa donar-se a conèixer, tens una certa por a veure com ho dius, penses “acabo de fer uns amics nous i si els explico que sóc cristiana i vaig a missa, em tatxaran de la

llista”. En canvi, vaig trobar una amiga que ho va explicar i vaig descobrir que en el fons estem per fer apostolat i créixer, ho has de dir. Potser et miraran malament i pots perdre un amic. També hi ha persones que es fan preguntes molt rares, el que faig en aquests casos és anar-los introduint en petites coses que anem organitzant perquè vegin amb els seus ulls el que és. Quin tipus de joves estan venint? A l’inici les convocatòries e s t a v e n d i r i g i d e s a universitaris, persones a partir de 18 anys. Però ho estem ampliant, no cal que siguin universitaris, i tenim persones de 30 i escaig. “Trobades per créixer com a persones cristianes, viure la vida a fons i descobr i r l a nos t ra miss ió ara i aquí a Badalona”, dieu. Quina és la missió?

Fem molt d’apostolat. Hi ha persones que no saps que són cristianes, s’amaguen a la seva closca. D’aquesta manera pots anar coneixent la gent, ser servicial i anar-te obrint als demés, però s e m p r e a m b m o l t a naturalitat. Els joves us sent iu protagonistes? Sobre quins temes parleu i quina és la dinàmica? P r i m e r v u l l a g ra i r e l recolzament que ens donen en Richard Twagirimana i en Marc Labori. Al principi fèiem una formació més bàs ica i estàvem més callats. Després hem anat introduint temes que ens interessen: els cristians perseguits, el nuviatge i la sexualitat... Les sessions les c o m e n c e m a m b u n a p r e g à r i a i d e s p r é s presentem el tema. Tots opinem i hi ha un debat. Així també aprens dels altres.

Espereu de l proper s í n o d e d e l s b i s b e s avanços en matèria de sexualitat, parelles en situació irregular...? Crec que la funció de l’Església és arropar els c r i s t i a n s , q u e n o e s discrimini. És cert que els b i sbes , e l Papa i e l s capellans viuen de diferent manera que nosaltres, però l ’Esg lés ia es tà en un m o m e n t q u e s ’ e s t à apropant a nosaltres, sento que estem aconseguint anar conjuntament i a l’hora.

Com us prepareu per la Trobada europea de joves a Àvila? Hi ha un grup d’adolescents de Sant Josep que van a la trobada d'Àvila. Estan fent p i n y a i e s t a n m o l t emocionats. Allà coneixeran gent molt diversa. Aquesta trobada, consta d'un pelegrinatge des de Segòvia fins a Àvila seguint les petjades de Santa Teresa, tot meditant el seu camí interior i s'acabarà participant amb milers de joves vinguts de tot Europa a la trobada Europea de

Joves, on a través de gimcanes, jocs, pregàries, xerrades... descobriran com el missatge de Santa Teresa és més actual que mai. En aquest cas, jo no hi puc anar, però per exemple he anat a celebrar la Setmana Santa a Sevilla, amb el Club Rimaia (joves de l’Opus Dei) i et puc dir que no té res a veure amb la que se celebra aquí. És bo sortir, fer convivència amb gent d’altres llocs del món, veus que és formació, amb la mateixa base, però viscuda de forma diferents.

El cau pren el nom d’un beat salesià màrtir a la Guerra Civil 50è aniversari de l’Agrupament Escolta Jaume Ortiz

Un any per recordar i celebrar la trajectòria del cau Jaume Or t i z que compleix cinquanta anys fent present l’escoltisme a Badalona. L’agrupament actualment el conformen 36 nens i nenes i 10 caps i quel·les: “En el pot petit és on e s t r oba l a bona confitura, sempre hem dit que som una petita gran família”, indica la Núria Fernández, quel· la de l’Agrupament. Per celebrar-ho durant el curs s’ha fet una festa infantil al passeig marítim; una sortida amb pares a la Conreria; i el projecte “50 anys, 50 cims” en què es c o n v i d a m e m b r e s , exmembres i amics de l’agrupament a fer un cim i fer-se una foto amb el fulard. El passat 20 de juny també es va fer un gran sopar. Els inicis de l’agrupament, fundat l’any 1965, estan vinculats als salesians de B a d a l o n a q u e s e r a n l ’entitat acoll idora. Un

s a l e s i à (fundador d’un a l t r e agrupament a Menorca) i els s a l e s i a n s seglars Miquel Ochoa i Enric G rane l l van a n a r materialitzant la idea f ins que l’estiu de 1965 es va real i tzar “el c a m p a m e n t fundacional al Pla de l’Espinal (Montseny)”, exp l i ca la Núr ia . Poc després, s’ incorpora a l’Agrupament el primer capellà, Jesús Omeñaca i “durant la temporada del 1977 i 1985, vam tenir un consiliari que era salesià”. “El cau no és només anar a fer activitats els dissabtes a la tarda, sinó que és un lloc on viure mil experiències, és un espai on creixes com a persona al costat dels

teus companys/es. Són excursions i acampades, també és compart i r i optimitzar al màxim els r e c u r s o s d e l s q u a l s disposem, és aprendre de forma vivencial. També és voluntar iat perquè no cobrem, sinó que fem les coses de tot cor. El cau també és el compromís de deixar el món millor de com l’hem trobat”, afirma la Núria.

La parròquia de Santa Maria és l’entitat acollidora de l’AE Jaume Ortiz i hi participen fent el repic de campanes de Sant Anastasi, contribuint a les catifes del Corpus o participant activament al Consell Pastoral Parroquial.

Agenda

· 4 de juliol. Confirmació d’un grup de joves al convent dels Pares Carmelites, a les 19 h, de la mà del bisbe Sebastià Taltavull. · 11 de juliol. Concert del Carme al convent dels Pares Carmelites amb l’actuació del grup “Cor Nou” de Cardedeu que interpretarà cançons de temàtica religiosa. · 11 de juliol. Processó marinera de la Verge del Carme, amb sortida d’embarcacions des del port de Premià de Mar i arribada a Montgat a les 21 h. Repic de campanes, benedicció d’embarcacions i processó fins la parròquia de Sant Joan. · 12 de juliol. A les 12 h a la parròquia de Sant Joan de Montgat, missa solemne per la festivitat de la Mare de Déu del Carme. · 16 de juliol. Festivitat de la Mare de Déu del Carme. A les 19.30 h missa concelebrada al convent dels Pares Carmelites presidida pel P. Josep Maria Soler, abat del monestir de Montserrat. Seguidament, al pati, coca i refresc. · 25 de juliol. Missa de Sant Jaume a la parròquia Sant Francesc d’Assís a les 20 h. 7è aniversari de la benedicció del temple. · 10 al 14 d’agost, Trobada Teresiana Internacional a Àvila en el marc del V Centenari del naixement de santa Teresa. Des de la zona de Catalunya i Balears s’organitza un autocar. Informació: P. Àngel Briñas (M. 653 809 212, a/e angel@carmelcat.cat). · 15 d’agost. L’Assumpció de la Mare de Déu. Festa Major de Badalona. A les 12 h Missa solemne a la parròquia de Santa Maria. Ball de gegants. "Cel·les alliberadores". Exposició sobre el cinquè centenari de Santa Teresa de Jesús. A Sant Jeroni de la Murtra. Visites concertades, info@lamurtra.cat.

Una proposta familiar a la rectoria de Santa Maria Cinema a la fresca per a tots els públics

Un mag fent sorprenents jocs de cartes i regalant baralles per als petits; públic divers amb infants, joves adolescents, pares i mares; un sopar senzill i compartit i, sobretot, una gran pantalla blanca on projectar la imaginació. Aquests són els ingredients de la proposta Cinema a la fresca que s’està fent els dissabtes de juny i juliol a les 20.30 h a la rectoria de la parròquia de Santa Maria. Un equip de col·laboradors de les parròquies de Santa M a r i a i S a n t J o s e p s ’ocupen d ’o rgan i t za r aquestes trobades amb una intenció humil i eficaç: “oferir els dissabtes a la canalla alguna alternativa a les clàssiques de quedar-se a casa amb les pantalles, jugar al parc o anar al centre comercial”. L ’ e x p e r i è n c i a j a v a començar l’any passat i,

com exp l i ca un de l s co l · l aboradors , Josep Pérez, ha servit “per superar una certa rivalitat entre les parròquies de Sant Josep i Santa Maria, treballar conjuntament i ajuntar-nos més”. Durant el curs ordinari, aquest mateix equip organitza xerrades en format escola de pares amb diferents temes d ’ interès, com l’assetjament escolar, el trastorn d’hiperactivitat... Abans de la projecció, els organitzadors expliquen els valors que es tracten a la pel·lícula, tot i que tenen clar que “aquí no eduquem l a c a n a l l a , p e r ò s í compartim uns valors i volem que a l’acabar els espectadors treguin unes conc l u s i on s ”. É s ben d i fe ren t d ’ un c i nema c o m e r c i a l : “ A q u í comparteixes més coses i aspirem a que la gent quan

es trobi al carrer amb qui s’ha assegut al costat, es reconegui, se saludi”. El cicle va començar el passat 20 de juny i les p rope re s p ro j e c c i on s previstes són: Un puente hacia Terabithia (04/07), Karate Kid (11/07), Solo en casa (18/07) i Dos tontos muy tontos (25/07).

El Cinema a la fresca compta amb el suport dels rectors i vicaris de les parròquies de Santa Maria i Sant Josep.